Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
El finançament dels governs intermedis en el sistema comparat
No full textEl finançament dels governs intermedis en el sistema comparat
Eix 5: Determinants del context macroeconòmic, Les finances de la Generalitat i el sistema de finançament autonòmic.
Autoria: Heras Mateu, Paula; Obiols Bragulat, Laia; Reyes Hontangas, Margarita (Subdirecció general de Finançament i Sostenibilitat Financera, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya).
Contacte:
Laia Obiols Bragulat
[email protected]
Abstract
El sistema de finançament dels governs intermedis és una figura cabdal a les finances dels governs intermedis o subcentrals, ja que proporciona als diferents estats, els recursos econòmics suficients per exercir les competències que els han estat traspassades, a la vegada que es respecta l’autonomia financera que els ha estat atorgada.
Aquests recursos provenen principalment de dues vies: els ingressos tributaris obtinguts a partir dels tributs cedits i de l’ús de la capacitat normativa sobre els impostos que el govern central els ha traspassat, i un procés d’anivellament de recursos. Aquest anivellament pot ser vertical, si els recursos provenen del govern central, per tal que els estats puguin oferir un nivell de serveis similar, horitzontal, que redistribueixen recursos entre estats, o bé s’apliquen tots dos tipus d’anivellament, com és el cas del model de finançament autonòmic de les comunitats autònomes de règim comú. Un altre factor a tenir en compte és el grau d’anivellament, que pot ser parcial o total. Per últim, és interessant observar si els sistemes d’anivellament respecten el principi d’ordinalitat, és a dir, si després d’aplicar l’anivellament es manté el mateix ordre que en termes d’ingressos tributaris per habitant.
En aquest document s’expliquen els principals trets característics, similituds i diferències d’alguns governs subcentrals en països federats. Concretament s’analitzen els sistemes de finançament d’Alemanya, Canadà, Suïssa, Estats Units i Austràlia.
Paraules clau: federalisme fiscal, autonomia tributària, anivellament, desequilibri vertical,
Índex
1. Introducció. 3
2. El model espanyol 4
2.1. Capacitat tributària. 5
2.2. Sistema d’anivellament. 5
3. El model alemany. 6
3.1. Capacitat tributària. 8
3.2. Sistema d’anivellament. 9
4. El model canadenc. 12
4.1. Capacitat tributària. 13
4.2. Sistema d’anivellament. 15
5. El model de Suïssa. 17
5.1. Capacitat tributària. 18
5.2. Sistema d’anivellament. 19
6. El model d’Estats Units. 23
6.1. Capacitat tributària. 25
6.2. Sistema d’anivellament. 27
7. El model australià. 29
7.1. Capacitat tributària. 29
7.2. Sistema d’anivellament. 30
8. Resum i comparativa. 34
9. Bibliografia. 34
1.Introducció
El sistema de finançament dels governs intermedis és una figura cabdal a les finances dels governs intermedis o subcentrals, ja que proporciona als diferents estats, els recursos econòmics suficients per exercir les competències que els han estat traspassades, a la vegada que es respecta l’autonomia financera que els ha estat atorgada. La teoria del federalisme fiscal es refereix al repartiment de competències en matèria d’ingressos i de despeses que porta implícit un repartiment de les responsabilitats. Aquesta distribució es basa en criteris d’eficiència econòmica que aconsellen la descentralització d’algunes competències per tal de cobrir millor les necessitats de la població. A banda de guanyar eficiència, la distribució de les competències en despeses i en ingressos, i dels sistemes d’anivellament posteriors, si és el cas, busquen també una millora en l’equitat d’accés als serveis públics.
El federalisme fiscal, i per tant, també els sistemes de finançament inspirats en aquesta teoria, es basen en els següents principis:
Principi d’autonomia financera: implica que els governs subcentrals poden prendre decisions sobre el seu pressupost de despesa i d’ingressos, que inclou el l’exercici del poder tributari que tingui assignat.
Principi d’equitat vertical o de suficiència financera: els diferents nivells de govern han de disposa dels recursos suficients per portar a termes les seves competències. En cas contrari, es parlaria d’una situació de desequilibri vertical, en què els ingressos tributaris potencials no són suficients per cobrir les necessitats de despesa. Aquest problema es pot pal·liar bé modificant el repartiment del ingressos tributaris o a partir de transferències del govern central cap als governs subcentrals.
Principi d’equitat horitzontal: implicar que els diferents governs d’un mateix nivell de govern disposin d’un volum de recursos que els permeti cobrir les seves necessitats de despesa fent un mateix esforç fiscal. En aquest cas, caldrà estudiar com es defineixen les unitats de necessitat als diferents països, i concretament, quines variables tenen en compte. L’anivellament horitzontal entre governs d’un mateix nivell de govern seria la via mitjançat la qual es redueixen diferències i millora l’equitat.
Principi de coordinació: és necessari l’establiment de mecanismes de coordinació entre nivells de govern, especialment per gestionar tant els ingressos com les competències compartides.
A partir d’aquests principis, s’estructuren els diferents sistemes de finançament dels governs subcentrals. Pel que fa als ingressos, aquests recursos provenen principalment de dues vies: dels ingressos tributaris obtinguts a partir dels tributs cedits i de l’ús de la capacitat normativa sobre els impostos que el govern central els ha traspassat, i d’un procés d’anivellament de recursos. Aquest anivellament pot ser vertical, si els recursos provenen del govern central, per tal que els estats puguin oferir un nivell de serveis similar, horitzontal, que redistribueixen recursos entre estats, o bé es poden aplicar tots dos tipus d’anivellament, com és el cas del model de finançament autonòmic de les comunitats autònomes de règim comú. Un altre factor a tenir en compte és el grau d’anivellament, que pot ser parcial o total. Com a resultat de l’anivellament d’un o altre tipus, és interessant observar si els sistemes d’anivellament respecten el principi d’ordinalitat, entès com una modulació a la solidaritat interregional en un sistema de finançament descentralitzat, de manera que es garanteix que les després d’aplicar l’anivellament es manté el mateix ordre que en termes d’ingressos tributaris per habitant.
En aquest document s’expliquen els principals trets característics, similituds i diferències d’alguns governs subcentrals en països federats. Concretament s’analitzen els sistemes de finançament d’Alemanya, Canadà, Suïssa, Estats Units i Austràlia. Abans d’analitzar els models d’aquests països, s’exposa breument l’estructura i funcionament del model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, a fi i efecte de poder-lo comparar amb la resta de sistemes.
2.El model espanyol
El model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú es va aprovar l’any 2009 i segueix vigent i sense modificacions, per bé que segons determina la seva pròpia llei, s’hauria d’haver revisar quinquennalment.
Cal tenir en compte que a Espanya hi conviuen dos sistemes de finançament, el de les comunitats autònomes de règim comú, i el de les comunitats autònomes de règim foral, que es basa la recaptació de la major part dels tributs per parts de les pròpies comunitats forals[1] i posteriorment, es paga un “cupo” o quota al govern central pels serveis prestats per aquest a les comunitats forals.
A continuació es fa una breu descripció de la seva estructura i funcionament.
El model actual consta d’una cistella d’impostos cedits, d’un fons d’anivellament vertical i horitzontal i d’uns fons complementaris. Les comunitats autònomes tenen traspassades, entre d’altres, les competències en sanitat, educació i serveis socials, és a dir, que donen servei als principals pilars de l’estat del benestar.
2.1.Capacitat tributària
La cistella de tributs cedits de manera parcial o total a les comunitats autònomes està integrada per un conjunt de tributs que poden ser recaptats per les pròpies comunitats autònomes o bé per l’Estat, i posteriorment es passa l’import corresponent a les diferents comunitats autònomes. Al quadre adjunt s’indica el percentatge de cessió de cada figura impositiva i quina és l’administració recaptadora.
2.2. Sistema d’anivellament
El principal fons d’anivellament és el fons de garantia de serveis públics fonamentals (FGSPF). Aquest fons s’enfoca en les necessitats de despesa de les comunitats autònomes. La unitat de necessitat,, denominada, població ajustada, té en compte diverses variables i ponderacions: població, població de 0 a 16 anys, població major de 65 anys, població protegida equivalent, superfície, insularitat i dispersió. El fons garanteix que totes les comunitats autònomes disposin d’un mateix import per habitant ajustat per prestar els serveis públics fonamentals.
El fons es nodreix amb el 75% de la cistella tributària de les comunitats autònomes i amb una dotació per part del govern central. Per tant, es tracta d’un anivellament parcial, ja que el 25% de la cistella tributària no entra dins l’anivellament.
Pel que fa al 75% aportat per les comunitats autònomes, cal tenir en compte que no tots els impostos cedits formen part de la cistella, i el que s’anivellen ho fan en termes normatius, és a dir, sense tenir en compte l’impacte de l’ús de la capacitat normativa per part de les comunitats autònomes. Aquests són els impostos que s’anivellen que la conformen l’IRPF, l’IVA, els impostos especials i els tributs cedits tradicionals (ITP-AJD, ISD, taxa del joc, taxes afectes a serveis transferits i impost sobre determinats mitjans de transport).
Amb posterioritat a aquest fons, es distribueixen els recursos del fons de suficiència global i dels fons de convergència, que complementen el sistema de finançament. Si bé després del FGSPF s’han escurçat distàncies entre els recursos disponibles de les comunitats autònomes i es respecta el principi d’ordinalitat, entès com aquell en què l’anivellament no altera l’ordre inicial de les comunitats en termes d’ingressos tributaris per habitant, una vegada distribuïts aquests fons complementaris, els resultats obtinguts no s’expliquen sota cap patró, sinó que es produeix un sobreanivellament. En cap cas compleixen el principi d’ordinalitat.
3.El model alemany
Alemanya, anomenada oficialment República Federal d’Alemanya, està situada a l’Europa occidental i central, té una superfície de 357.590 Km2 i una població de 84.358.845 habitants. Forma part de la Unió Europea i, amb una renda bruta per habitant de 48.750 €, és l’economia amb més pes dins la Unió Europea. El país s’organitza en tres nivells de govern: la Federació (Bund), 16 estats federals (Länder) i els municipis (Gemeinden).
Malgrat que en les darrers dècades s’han reduït les distàncies entre els länder de l’antiga Alemanya de l’Est, respecte a l’Alemanya occidental, i que el model de finançament vigent fins l’any 2019 incloïa transferències específiques per intentar equilibrar les dues alemanyes, encara a dia d’avui s’observen diferències significatives en termes de recursos tributaris per habitant que el model ha de pal·liar.
El sistema de finançament dels länder es basa en l’assignació de tributs compartits entre el govern federal, els länder i els municipis, així com en una sèrie d’impostos propis comuns a tots els länder. Tot i que a Alemanya existeix un federalisme cooperatiu, on les decisions es prenen conjuntament entre el govern federal i els länder, aquests tenen poca capacitat per prendre decisions individuals en política tributària, ja que no poden modificar els impostos que es graven en el seu territori. Només fer efectiva la seva capacitat de decisió sobre els impostos a través del Bundesrat, equivalent al Senat, de manera que la normativa és comú a tota la federació.
La Constitució Federal estableix l’assignació de competències en matèria tributària i també en matèria de despesa, de manera que atorguen autonomia pressupostària a la federació. Concretament, l’article 105 de la Constitució legisla les competències per nivell de govern, és a dir, quin nivell de govern té la responsabilitat de determinar la recaptació dels impostos, i si pot introduir-ne de nous, modificar-los o suprimir els ja existents.
Pel que fa a les competències en matèria de despesa, tots els länder tenen cedides les competències en educació, cultura, administració local i policia, així com en temes de protecció del medi ambient (aigua i naturalesa). Respecte la despesa en sanitat, aquesta és competència del govern federal, però el seu finançament ve a càrrec de les contribucions dels treballadors a mutualitats privades, que són les encarregades de prestar els serveis sanitaris. Els länder s’ocupen de la planificació, construcció i equipament dels hospitals públics.
Font: Eurostat
3.1.Capacitat tributària
Segons dades de l’OCDE de l’any 2022, a Alemanya, la recaptació tributària està repartida entre el govern federal i els estats federals. El pes relatiu de la recaptació de la Federació és d’un 45,7% de la recaptació total, un 39,9% correspon als länder, i un 14,4$ per als municipis.
Distribució dels impostos per nivell de govern:
Font: OCDE
A continuació, el quadre següent mostra detalladament els impostos que recapten els tres nivells de govern, indicant també qui determina la base i la tarifa impositives, qui és l’encarregat de la recaptació i l’administració de cada impost, i quin és el percentatge de participació en els seus ingressos.
Respecte la capacitat normativa dels impostos, tal com es mostra en el quadre anterior, la federació té capacitat tributària normativa tant per a la determinació de la base impositiva com de la tarifa de pràcticament tots els impostos, tant dels de recaptació pròpia, com dels que recapten els länder , així com en els impostos compartits amb els länder (IRPF, I. Societats, IVA). La tarifa aplicada és la mateixa a tots els länder.
Pel que fa a la gestió dels impostos, cada nivell de govern gestiona els seus propis impostos, però els länder són els qui gestionen els impostos compartits amb la federació.
3.2.Sistema d’anivellament
Després de l’assignació inicial dels recursos tributaris (els propis i els compartits amb la federació), el model de finançament alemany estableix un sistema d’anivellament parcial dels recursos dels länder. Abans de la darrera reforma de l’any 2020, hi havia quatre mecanismes que contribuïen a aquest anivellament, però arrel d’aquesta reforma es va eliminar la “compensació financera” entre länder, que era un fons de suma zero on els länder més rics transferien diners als länder més pobres, amb l’objectiu de reduir disparitats, però respectant la seva ordinalitat. Per tant, l’actual sistema d’anivellament consta de les tres fases següents:
Distribució dels impostos compartits. Aquest repartiment es realitza en dues etapes: primer es fa un repartiment vertical entre la federació, els länder i els municipis segons els percentatges estipulats en la Llei bàsica (GG), i després s’efectua el repartiment horitzontal entre els länder, segons la recaptació local del respectiu impost. Respecte a l’impost sobre el comerç, aquest és un impost local, però els länder participen en la recaptació dels ingressos que obtenen els municipis del seu territori en un 14%.
Redistribució de l’IVA. La part de l’IVA que pertoca als länder segons el percentatge de participació oficial[2] (50,5% l’any 2022), és distribueix segons la població ponderada[3] de cada länder, però l’import resultant que obtenen està subjecte a una redistribució posterior, calculada segons les diferències fiscals de cada länder.
Per fer aquesta redistribució, es calcula el 63% de la diferència entre el coeficient de la capacitat financera inicial del länder (incloent el 75% dels ingressos impositius locals) i el seu coeficient de compensació financera. Als länder amb un coeficient de capacitat financera inicial superior al coeficient de compensació financera, se’ls efectuarà una deducció de la seva quota de l’IVA en favor dels länder que tenen el coeficient de capacitat financera inicial inferior al coeficient de compensació financera, que rebran un suplement. Aquest mecanisme de redistribució de l’IVA substitueix, en part, la redistribució horitzontal de l’antic sistema. De fet, els antics efectes explícits de redistribució horitzontal no es suprimeixen ni es redueixen substancialment, sinó que es converteixen en efectes implícits, on els länder amb més recursos continuen compensant els länder amb menys recursos.
Transferències federals complementàries. Són de caràcter compensatori i tenen per objectiu igualar les disparitats en la capacitat fiscal dels länder. La reforma de 2020 ha implicat un augment del volum d’aquestes transferències verticals per tal de pal·liar les bretxes fiscals restants dels länder. S’inclouen aquestes transferències verticals de caràcter incondicional:
Les destinades als länder amb una capacitat financera, inferior al 99’75% de la capacitat financera mitjana, una vegada s’ha repartit l’IVA. Se’ls transfereix un 80%[4] d’aquest dèficit resultant.
Les destinades als länder que necessiten compensar les càrregues especials causades per l’atur estructural i la consegüent càrrega desproporcionada derivada de l’assistència a l’atur i als treballadors.
Les destinades als länder amb menys recursos que rebin un percentatge de fons provinents de programes d’educació i promoció de recerca inferior al 95% de la mitjana concedida a tots els länder. Aquests länder reben el 35% d’aquest dèficit resultant.
A continuació, el gràfic següent mostra els recursos per càpita que tenen els länder en el sistema de finançament actual.
Font: Bundesministerium der Finanzen (dades liquidació de sistema d'anivellament 2022)
S’observa com la
Cura de la institució i avaluació de les polítiques d’integritat
No full textLa resposta a la crisi de confiança en les institucions públiques s’ha basat principalment en el desenvolupament de múltiples mecanismes de control i lluita contra el frau. Aquesta via no ha millorat la confiança de la ciutadania en les institucions, confiança que segueix sota mínims. Les bases democràtiques no són immutables, i no estan tan assentades com es creia. És urgent aprofundir en la qualitat institucional. Això implica una ètica pública que es faci càrrec de l’encàrrec rebut: garantir la dignitat, la justícia i la cura de la ciutadania, vetllar pel seu impacte en la qualitat de la nostra vida quotidiana. És a dir, tenir cura de les institucions i cultivar una ètica pública de la responsabilitat, una cultura catalitzadora de canvis en les conviccions i pràctiques del servei públic. En aquest sentit, es presentaran algunes línies que poden orientar la consolidació i l’avaluació de la integritat de les institucions públiques
Nova Governança Pública aplicada: un model de caixa d’eines per a la política pública en temps d’incertesa i complexitat
Get PDFAmb la crisi de les grans ideologies del s.XX i el moment d’una certa revisió del model socioeconòmic i del contracte social el s.XXI, entra amb força la idea d’una Administració emprenedora, capaç de dialogar i dinamitzar la resta d’actors del seu ecosistema, i que es persona amb veu pròpia en el disseny d’un procés constituent que tingui en el centre l’interès general, la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental en un entorn canviant, complex i incert. Si bé conceptualment s’ha anomenat aquest model com a Nova Governança Pública, hi ha encara dificultats en traslladar-lo tant a l’organització interna –el procediment, l’àmbit competencial, les relacions entre unitats i entre Administracions– com a la provisió de polítiques i serveis públics –eficàcia, eficiència, relació amb el ciutadà. Explorem aquí quines qüestions han de tenir-se en consideració per dur el model a la pràctica a partir d’una constel·lació d’instruments que ja aspiren a endegar polítiques de transformació profunda, orientades a l’impacte sistèmic més enllà del mer resultat i donades les dificultats d’establir relacions causals clares, diagnòstics unànimes i vies d’actuació estables. Ho fem a partir de sis palanques de canvi –governança, organització, talent, processos, qualitat en la gestió i qualitat democràtica. El resultat ens acosta a una Administració que fa menys i possibilita més, que esdevé plataforma i que facilita, articula, dinamitza i vertebra ecosistemes d’actors envers objectius i impactes àmpliament compartits. En definitiva, que obre el sistema públic a l’ecosistema cívic, econòmic, polític i social
L’impacte del recent xoc inflacionari en la despesa en consum de les llars catalanes
Get PDFEl consum privat de les llars és un dels principals components del PIB. El 2020, després de contraure’s durant la crisi sanitària, va repuntar i ha esdevingut un factor clau en la recuperació de l’activitat econòmica. L’any 2022, l’escalada de preus va ser especialment intensa en els grups de les despeses d’habitatge, l’alimentació i el transport, fet que ha tingut importants repercussions en el consum familiar. El 2023, els preus energètics es van moderar, mentre que els aliments continuaven causant estralls. Les llars més vulnerables estan més exposades davant de fluctuacions dels preus de productes de primera necessitat, ja que ocupen bona part del seu pressupost.
Finalment, les diferències entre comunitats autònomes en les taxes d'inflació i el cost de la vida subratllen les desigualtats en el poder adquisitiu. La despesa per capita ajustada per paritat de poder adquisitiu suggereix que Catalunya té menys poder adquisitiu que altres territoris
Creación y consolidación de un clúster de innovación científico-tecnológica: El Caso de secpho
Get PDFSecpho, el clúster de innovación tecnológica fundado en 2009, se ha consolidado como un modelo exitoso de agregación tecnológica en el sur de Europa, superando los desafíos de su carácter no sectorial y su dispersión geográfica. Este documento revisa su evolución estratégica hasta 2025, destacando cómo ha sabido adaptarse y aportar valor a sus socios a través de una profunda comprensión de la ciencia, la tecnología y sus aplicaciones en la industria de la península ibérica. Iniciado con un enfoque en fotónica, Secpho ha ampliado su espectro a múltiples tecnologías deep tech aplicadas en diversos sectores. Su crecimiento ha sido impulsado por la organización de workshops, proyectos colaborativos y un modelo de gobernanza eficaz. La transición hacia un enfoque de mercado le ha permitido prosperar, subrayando el rol de los clusters en la transformación digital y tecnológica, y brindando lecciones para otros ecosistemas europeos
CONTRIBUCIÓN DE LA SOCICT+EDUNIV A LA SOCIALIZACIÓN DEL CONOCIMIENTO ACADÉMICO
No full textLas Universidades cubanas disponen de repositorios institucionales para el auto-archivo de sus documentos académicos y de bibliotecas digitales, para la publicación de sus libros. Sin embargo, ni los repositorios, ni las bibliotecas digitales contribuyen, de forma significativa, a la Socialización del Conocimiento Académico en el ámbito internacional: la cantidad de descargas y consultas internacionales están por debajo de lo esperado a partir de la calidad de estos contenidos. Para solucionar esta situación, EDUNIV+SOCICT edita y publica documentos cubanos en en la Biblioteca Virtual Académica en Español eLibro. Se evaluó el USO (consultas + copias + descargas + usuarios) de una selección de libros cubanos disponibles eLibro. Los principales resultados alcanzados son: durante los años 2022-2023, los 779 títulos cubanos evaluados, alcanzaron 6.663.425 de USOS, mientras que en el período de enero 2024 a octubre 2020, recibieron 2.655.691 USOS. Si comparamos estos valores con los USOS de los 150 mil títulos disponibles en eLibro, 897.551.615 y 296.474.965 respectivamente, se puede afirmar que EDUNIV-SOCICT, con la edición y publicación en eLibro, contribuye a Socializar el Conocimiento académico cubano . En el presente trabajo se evaluaron los USOS de los documentos cubanos publicados en eLibro mediante, el indicador Altmétrico, Índice Wally. Se presentan tablas con la información de los títulos, autores y editoriales con los valores del índice Wally >= 0,80 (Primer cuartil Q1). Se recomienda utilizar esta información para estimular a los profesores e investigadores cubanos a publicar sus manuscritos docentes con las editoriales universitarias
New materials for additive manufacturing based on recycled composite
No full textLMPAEK/CF laminates collected from scrap waste of Automated Fiber Placement (AFP) manufacturing were recycled obtaining different fiber sizes. The fraction with the smallest average particle size was mixed with different concentrations (5, 10, 20, 30% wt.) of PEKK (60:40). Blends processability was assessed by means of differential scanning calorimetry (DSC) and rotational rheology. Lastly, the mixture with 5%wt of carbon fiber content and PEKK was used for the filament manufacturing. This filament was printed in a robotized cell equipped with a 6-axis robotic arm using a printing head with a 0.8mm nozzle. The mechanical characterization of the printed samples revealed a significant improvement in the mechanical properties compared with neat PEKK or LM-PAEK
Fire Hazards Caused by Equipment Used in Offshore Oil and Gas Operations: Prescriptive vs. Goal-Oriented Legislation
Get PDFТhis article offers a concise overview of the best practices for safety in offshore oil and gas operations, focusing on the risks associated with various types of equipment, particularly on the risk of fire. It identifies specific machinery and systems that could pose hazards, assesses their potential impact on safety, and explores conditions that may lead to accidents. Some of the largest accidents were analyzed for their associations with fire hazards and specific equipment. Two primary regulatory approaches to offshore safety are examined: the prescriptive approach in the United States (US) and the goal-oriented approach in Europe. The prescriptive approach mandates strict compliance with specific regulations, while in the goal-oriented approach a failure to adhere to recognized best practices can result in legal accountability for negligence, especially concerning human life and environmental protection. This article also reviews achievements in safety through the efforts of regulatory authorities, industry collaborations, technical standards, and risk assessments, with particular attention given to the status of Mobile Offshore Drilling Units (MODUs). Contrary to common belief, the most frequent types of accidents are not those involving a fire/explosion caused by the failure of the Blowout Preventer (BOP) after a well problem has already started. Following analysis, it can be concluded that the most frequent type of accident typically occurs without fire and is due to material fatigue. This can result in the collapse of the facility, capsizing of the platform, and loss of buoyancy of mobile units, particularly in bad weather or during towing operations. It cannot be concluded that accidents can be more efficiently prevented under a specific type of safety regime, whether prescriptive or goal-oriented
Influence of aging type on adhesive joints in carbon fiber-reinforced epoxy composites
No full textThis study analyses on comparing the static delamination behavior and mode I fracture toughness of two types of adhesives (one epoxy and one acrylic) used in a composite material with an epoxy matrix and unidirectional carbon fiber reinforcement. The material was subjected to two different degradation processes (hygrothermal and salt spray chamber), and then mode I fracture was evaluated for both materials.
The results suggest that hygrothermal exposure may have a moderate impact on the delamination behavior of the epoxy adhesive, while exposure to the salt spray environment may result in a significant loss of its delamination resistance. For the acrylic adhesive, hygrothermal exposure improved its delamination behavior, while exposure to the salt spray environment had a minor impact on its behavior. Overall, it is concluded that the type of aging has influence on the fracture behavior of both adhesives