Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
CHAPTER 22: DESIGN CONCEPTS BASED ON LOW CARBON FOOTPRINT CONSIDERATIONS AND METHODOLOGIES, EASE OF SEGREGATION AND RECOVERY.
No full textIn the current context of transitioning towards a circular economy and the digital age, the design of products based on composite materials requires a rethinking of decision-making processes. It is necessary to incorporate methodologies that include sustainability concepts, from selecting materials that can be revalorized to designing a product so that segregation at the end of its useful life is as simple as possible, always ensuring the technical, functional, and safety requirements of the products. This presents a complex scenario that will be elaborated on in the following sections
CHAPTER 12: WASTE REDUCTION IN PRODUCTION AND REUSE OF MATERIALS
No full textThe efforts to reduce, reuse and recycle scrap derived from manufacturing processes with composite materials are significantly increasing in all those sectors making use of such materials in their production systems. The rising commitment with the environmental cause and the everyday stricter regulation in terms of waste management has led to launching new initiatives to minimize the environmental impact of composite materials and derived components manufacturing. Therefore, the aim of this chapter is to provide several examples of optimization initiatives in the use of composite materials and, consequently, the reduction and reuse of waste in production environments in the aeronautical sector, having Airbus as a reference where, according to the available pre-pandemic data, 61% of the scrap corresponds to uncured material whereas 39% refers to cured waste
Academic communities of the world, digitize your soul! The social University in the digital and sustainable era
No full textIn recent years, a new vision of the University has emerged. The neoliberal University understands higher education and the knowledge derived from it as a commercial service, and advocates for the business organisation of the University. Digital transformation has been a great instrument for the deconstruction of the public and social value of the University. The neoliberal University has taken advantage of network and platform effects to establish automated (efficient), cheap (with marginal reproduction costs tending to zero) and highly scalable (with increasing returns) digital business models, which make open, distance and digital higher education a big business. But this explosion of short-term economic returns of the corporate University generates many costs and problems for the sustainability of the vast majority of its stakeholders in the long term. Using the principles of political economy, in this article we argue that another type of University in the digital and sustainable era is possible. In contrast to visions based solely on business, we have called it a social University because it is able to combine innovation and efficiency in its digitalised academic practices with a socio-environmental purpose for the common good. The social University has three components: the inclusion of all its stakeholders; the plurality of technologies, resources and disciplines, of pedagogical methodologies and of organisational and management objectives; and the digital and socio-environmental transformation of society. Throughout the article, these three components are addressed and their suitability for the digital and sustainable era is justified in comparison with the neoliberal response
El nuevo paradigma de la seguridad económica
No full textAbstract
For decades, the benefits of expanding international trade and foreign direct investment seemed unquestionable. However, the COVID19 pandemic, the Russian invasion of Ukraine (and its economic and energy implications for Europe) and the growing geostrategic rivalry between the US and China have been displacing the "neoliberal" paradigm with one that emphasizes the importance of economic security and warns of the dangers associated to the weaponization of interdependence. This article analyzes the implications of this new paradigm for the future of globalization, trade agreements and multilateral trade governance. It focuses, in particular, on how the European Union is attempting to incorporate elements of economic security without adopting protectionist measures, as part of its drive for strategic autonomy.
Resumen
Durante décadas, los beneficios de la expansión del comercio internacional y la inversión directa extranjera parecían incuestionables. Sin embargo, la pandemia del COVID19, la invasión rusa de Ucrania (y sus implicaciones económicas y energéticas para Europa) y la creciente rivalidad geoestratégica entre Estados Unidos y China, han ido desplazando el paradigma "neoliberal" por otro que enfatiza la importancia de la seguridad económica y alerta de los peligros de que una excesiva interdependencia pueda ser utilizada como arma arrojadiza. Este artículo analiza las implicaciones de este nuevo paradigma. Se centra, en particular, en cómo la Unión Europea está intentando incorporar elementos de seguridad económica sin adoptar medidas proteccionistas, en el marco del impulso a su autonomía estratégica
Factors clau de l’èxit esportiu i financer dels clubs de futbol professional de primera divisió a Espanya.
No full textAquest article tracta sobre la identificació de les variables esportives i financeres que expliquen l'èxit tant al terreny esportiu com a la gestió econòmica dels equips de futbol. Aquest és un tema rellevant perquè el futbol modern s’ha convertit en un negoci multimilionari, i entendre les claus de l’èxit és essencial no només per millorar el rendiment esportiu, sinó també per assegurar l’estabilitat financera dels clubs.
Per simplificar la multitud de variables que poden afectar el rendiment esportiu i financer, es fa servir l'Anàlisi de Components Principals (ACP). Aquest mètode permet reduir la complexitat de les dades a només dos factors clau: la mida del club (mesurat per variables com a facturació, despesa en personal i valor de mercat) i l'exercici financer (en base a la Z del model d'avaluació del crèdit d'Amat & altres, 2017, i reflecteix la síntesi d'indicadors com ara la liquiditat, l'endeutament i la rendibilitat). Aquests dos factors es consideren les variables més representatives per entendre l’èxit dels clubs. Un cop identificats aquests dos factors, s'aplica un model de regressió per veure com la mida i l'exercici financer influeixen en l'èxit esportiu, mesurat en punts obtinguts a la competició.
L'anàlisi mostra que la mida del club té una relació significativa amb l'èxit esportiu. És a dir, els clubs amb més facturació, inversió en fitxatges i plantilla més valuosa tendeixen a tenir millors resultats en termes de punts. D'altra banda, l’Èxit Financer, tot i que és important per a la salut econòmica del club, no és un factor determinant en l'èxit esportiu a curt termini. El treball també categoritza els clubs en quatre tipus: els que aconsegueixen èxit tant esportiu com financer, els que destaquen a l'àmbit esportiu però tenen un exercici financer deficient, els que gaudeixen d'èxit financer però no esportiu, i aquells que no aconsegueixen bons resultats ni al terreny de joc ni en la gestió econòmica. Aquest enfocament permet identificar patrons i tendències en la relació entre l’èxit esportiu i financer, oferint una eina útil per a l’anàlisi dels clubs de futbol i les seves estratègies de gestió
GDP per inhabitant in Catalonia: Analysis of the last two decades and with a European perspective
No full textAquest article analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000, amb un enfocament en els components principals relacionats amb els factors demogràfics, el mercat de treball i la productivitat laboral. Tot i que l’economia catalana ha registrat un creixement notable del PIB durant aquest període, l’increment del PIB per càpita ha estat més feble que a la UE, fet que ha comportat una pèrdua de posició relativa respecte als inicis del segle XXI. Aquesta dinàmica s’explica, en part, per una major davallada en les recessions i una moderació relativa en les fases expansives.
El treball posa de manifest que aquesta pèrdua de posició del PIB per habitant també s’ha produït en altres regions del sud d’Europa, especialment durant la crisi financera i de l’euro, en contrast amb les millores observades a les regions de l’est d’Europa. A partir d’una descomposició del PIB per habitant en quatre factors —productivitat per hora treballada, taxa d’ocupació, hores per ocupat i proporció de població en edat de treballar—, es detecten diferències significatives amb els patrons de creixement de la UE, i de diverses regions seleccionades tant de la UE com d'Espanya.
L'article conclou que la productivitat és el factor clau per a la millora del PIB per habitant a llarg termini i identifica els reptes estructurals de l'economia catalana, com la dualitat del mercat laboral (amb marge per aproximar la taxa d’atur a paràmetres europeus i reduir la seva volatilitat al cicle econòmic) i la necessitat de fomentar la innovació, el capital tecnològic i una gestió eficient de la força de treball. Els resultats apunten a la necessitat de transitar cap a un model de creixement més intensiu en productivitat, amb una menor dependència del creixement extensiu basat en l’ocupació i el dinamisme demogràfic
L'aigua regenerada per assegurar la resiliència econòmica, social i ambiental de Catalunya
Get PDFL’AIGUA REGENERADA PER ASSEGURAR LA RESILIÈNCIA ECONÒMICA, SOCIAL I
AMBIENTAL DE CATALUNYA
L’aigua és font de vida, i ho és des de moltes perspectives diferents. Garantitza la vida al
planeta, ja que és imprescindible per la salut i el benestar de les persones i els ecosistemes,
alhora que és un element bàsic per la preservació i protecció del medi ambient, però també
contribueix de forma molt activa a les activitats econòmiques i a la capacitat de generar
impacte positiu.
Actualment a Catalunya ens trobem en un context escassetat hídrica estructural, i les
previsions dels experts de les Nacions Unides en l'anàlisis del efectes del canvi climàtic, el
IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), en el seu estudi CCP4
de la Regió Mediterrània, ja preveuen que la manca de qualitat i disponibilitat d’aigua serà
un escenari cada cop més freqüents.
Per poder fer front a aquesta situació cal dotar el territori de les infraestructures necessàries
per dotar Catalunya de major resiliència en front els efectes de l’escassetat hídrica
estructural en la que està immersa. La inversió en infraestructures que dotin el territori de la
resiliència i la capacitat de fer front a aquests escenaris redondarà en una gestió ambiental.
social i econòmicament sostenible.
La resiliència del territori català passa perquè l’abastament d’aigua no depengui del règim
pluvial, i per tant és imprescindible incrementar les masses d’aigua disponibles. A dia d’avui
això només és possible a través de 2 solucions: la regeneració i la dessalació.
La dessalinització, degut al seu impacte climàtic i l’elevat cost econòmic que suposa, la
hauríem d’entendre com una solució d’emergència.
Per tot això, des d’AGBAR apostem per la regeneració d’aigua, ja que aquesta té moltes
més avantatges tant des d’un punt de vista econòmic com des d’un punt de vista sostenible.
L’aigua regenerada s’utilitza des de fa anys en el rec agrícola, la indústria, per a usos
urbans, contra la intrusió marina, fet que ajuda a protegir els aqüífers, i per al manteniment
dels cabals del riu, però a més des de 2022 s’ha convertit, en algunes àrees del territori
català, en un recurs imprescindible per assegurar l’abastament d’aigua.
Així doncs les infraestructures que permetin regenerar l’aigua per poder tancar el cicle i
utilitzar-la en els diferents usos possibles, donant resposta a la demanda actual i futura tant
des de la perspectiva de la quantitat com de la qualitat d’aigua requerida en cada us, són
aquelles infraestructures que permetran fer una gestió sostenible del territori i dotar-lo de
major resiliència per fer front als reptes futurs econòmics, socials i ambientals.
El desenvolupament econòmic i social de Catalunya passa per disposar d’infraestructures
sostenibles que permetin fer front al desenvolupament econòmic català i protegeixin les
persones i el planeta
Característiques socioeconòmiques dels municipis rurals amb Coworking a Catalunya
No full textLa proliferació del teletreball i els desplaçaments cap a zones rurals han impulsat l'interès pels espais de coworking rural com a eina per revitalitzar el territori. Aquest estudi explora les relacions entre les característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques dels municipis rurals de Catalunya i la presència d'espais de coworking adherits a la xarxa Cowocat_Rural. Mitjançant l’aplicació de models de regressió OLS i logit, s’analitzen dades de 904 municipis, excloent els completament urbans. Els resultats indiquen una relació positiva entre la presència d’espais de coworking i variables com la població i la taxa de creixement d’autònoms, mentre que variables com la taxa d’ocupació presenten un efecte negatiu. Aquest estudi preliminar ofereix visions rellevants per al desenvolupament de polítiques públiques orientades a impulsar aquests espais com a agents de revitalització. Paraules clau: Coworking, Teletreball, Treball Híbrid, Desenvolupament Rural, Catalunya. Eix: Futur del treball i les relacions laboral
The Input-Output Framework of Catalonia 2021. Estimation strategy. The Survey on Intermediate Consumption 2021.
No full textThe Statistical Institute of Catalonia (Idescat) has designed and conducted an intermediate consumption survey within the Input-Output Framework 2021. This edition of the survey uses two types of designs of questionnaires and differentiates 135 branches of activity (270 questionnaires as a whole). Fieldwork results and the time and personnel dedicated to completing the survey are evaluated.
This work presents the strategy of this project for the construction of the intermediate consumption matrix, specially, those related to the different sources of information (statistical and administrative) 
Tarragona's chemical industry, essential for sustainable development
No full textThe chemical industry in Tarragona is one of the main economic engines of the country. It generates stable and quality employment, directly and indirectly employing 11,000 people and generating up to 35,000 induced jobs. The production of the Tarragona chemical complex represents 25% of Spanish chemical production and 50% of Catalan chemical production, and accounts for 70% of the movements of the Port of Tarragona. The chemical sector represents 20% of Catalonia's total exports.
The companies associated with the AEQT are firmly committed to sustainability and therefore aspire to a circular and carbon neutral future, the driving force behind the activity of the chemical complex in Tarragona, the most important in southern Europe.
The great challenge for the future is to maintain competitiveness in a global economy in full energy transition, specialization will be the added value of our products, local talent and the environment of knowledge and research, the best asset