Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Effects of environmental regulations on air transport demand
No full textOne of the challenges facing aviation is the reduction of its environmental impact, which necessarily involves an increase in fares. In this context, the article estimates what price increases would be necessary to achieve different objectives for changing the number of passengers. Based on the estimation of a demand model, and under different scenarios, the study shows that the price increase necessary to achieve zero or negative growth in the number of passengers on flights from Barcelona and Madrid to the United States would have to be high, between 3 and 5 percentage points more each year compared to a scenario of no action. This discussion is relevant in the current debate on the advisability of expanding Barcelona airport. The evaluation of the expansion should take into account that the traffic growth of recent years cannot be expected to the extent that environmental concerns will become even more relevant
Data - A New Emerging Type of Intangibles - How Can Accounting Standards Face this Challenge?
Get PDFIn the digital economy era, the role of corporate data resources in corporate development is increasingly prominent. The accounting treatment of corporate data resources is an urgent issue to be studied. Based on the economic value creation characteristics of corporate data resources, in this pioneering study we propose that qualified corporate data resources could be classified into internal-used data assets, tradable data assets and strategic value data resources. We propose to enhance the recognition of the first two types of data assets in the financial statements using the conditional recognition method, and a mixed measurement model could be adopted in the subsequent measurement period. We propose to enhance the disclosure of strategic value data resources, more granular information about this type of data resource can be disclosed in a separate narrative report. The reporting entity is encouraged to disclose more information about the characteristics of data assets, the value-creation path of data assets, and risks related to data assets. Our study intends to establish a coherent set of data asset accounting standards and to be helpful to IASB as it considers revising its intangible assets accounting standards (IAS 38)
Com millorar la col·laboració público-privada en el finançament de les concessions de serveis públics
Get PDFCharacterizing technologic disruption: a business-oriented analytical model.
No full textTechnological disruption, a significant alteration in competitive industry standards, impacts all stakeholders within the value chain, redefining business models, collaborative and competitive relationships, value propositions, and prevailing product/service standards. Historically technological at its core, disruption arises either from the adoption of emerging technologies or the innovation on existing ones. Given the accelerated pace and increased frequency of technological disruption in recent decades, understanding its dynamics is crucial, yet challenging due to the shortening of disruptive cycles and the complex recombination of technologies.
Despite numerous analyses from various perspectives, particularly technological, a holistic conceptual model interpreting this phenomenon from a competitive strategy standpoint is lacking. This paper aims to bridge this gap by proposing a theoretical analytical framework that enables researchers, managers, and analysts to characterize and anticipate technological disruptions in competitive environments.
The genesis of disruptive processes usually involves a technological component that manifests in two primary forms: cost impact, where the cost-performance ratio of emerging technologies massively alters key competitive processes, leading to business model obsolescence; and revenue impact, where the application of new technologies generates new markets, reshaping industry size and connections with adjacent sectors.
This study introduces the concept of a "competitive paradigm" of an industry, referring to the prevailing competition rules within a certain timeframe from a multidimensional perspective. A disruption signifies a break from these rules, and therefore, from the competitive paradigm itself. The framework outlined in this paper focuses on four competitive dimensions crucial for characterizing potential disruptions: dominant business model characteristics, customer behavior in relation to the prevailing value proposition, the industry's value chain configuration, and the distribution of generated profits among stakeholders.
For instance, the shift towards digital platforms in the music industry and the rise of electric vehicles are clear examples of how new business models can redefine competitive landscapes. These models often emerge from non-traditional industry participants and drastically alter the competitive dynamics, making anticipation of such changes more complex yet vital for sustaining competitive advantage.
The analytical model provided herein sets the groundwork for identifying industry disruptions based on changes induced by new technological competitive models. It offers specific criteria for analysis across the described dimensions, thus facilitating the anticipation of disruptive shifts.
This paper contributes to the literature by detailing a structured approach to understanding and predicting technological disruptions, reinforcing the strategic implications of such shifts and providing a robust tool for both academic research and practical application in business strategy development. 
Budget scenarios as an instrument of the Generalitat's fiscal policy
No full textBudgetary scenarios define the government's medium-term fiscal strategy. On the one hand, they determine what resources will be available in the coming years, identifying those that have a cyclical or conjunctural nature and that must be the subject of a differentiated treatment. On the other hand, what will be its allocation in accordance with the priorities set by the government through the different spending policies. The multi-year frameworks must be compatible with the requirements of fiscal policy intended to guarantee the sustainability of public finances.
Having multi-year frameworks allows governments to know the impact on public finances, in the medium term, of current and proposed policies; define future priorities; improve the control of public spending, and guarantee the sustainability of finances and transparency. Taking into account that budgets are governed by the principle of annuality, both in their approval and execution, they must be framed in budgetary scenarios.
It is for all of the above that in 2020, the Generalitat de Catalunya amended the Finance Law and provided itself with the regulatory framework to have a medium-term financial plan, in which to frame the annual budget and circumscribe the rush of Government decisions with budgetary impact in the following four financial years.
The article is structured in two sections. In the first, the advantages of having multi-year budget scenarios as an instrument to: guarantee the consistency and sustainability of public finances in the medium and long term; identify and address the main fiscal risks, present and future, and take appropriate measures to deal with them, and hold citizens accountable. Specifically, the relevance of having budgetary scenarios is analyzed from three points of view: that of the main international bodies in the field of public finances; the regulatory framework in force, and the transparency and performance of accounts.
In the second section, the procedure used by the Generalitat of Catalonia for the preparation of the multi-year trend framework - that is to say, without changes in income or expenditure policies - is detailed, and which becomes an essential part of the scenarios medium-term budgets. Otherwise, the multi-year framework prepared by the Generalitat de Catalunya is presented, as part of the preparation of the accounts for 2025, and which is part of the Report on Budgetary Orientations presented to Parliament (IOP 2025)
Artificial Intelligence as a tool for Job Searching
Get PDFThis paper explores the use of AI as a tool to assist individuals in their job search. By enhancing knowledge acquisition, refining communication tools, and providing continuous feedback, AI holds the potential to streamline the job search process. Moreover, practical methodologies have emerged from a series of workshops that integrate AI-based conversational tools, note-taking software, and multimedia generators to aid job seekers. While AI offers numerous benefits, it also presents challenges, particularly concernin
Professionalització de les entitats no lucratives
No full textEix: 10. LA CONTRIBUCIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ECONOMIA
Títol: Professionalització de les entitats no lucratives
Autora: Cristina Cinelli Pina
Històricament, les organitzacions sense ànim de lucre han estat més avesades al seu projecte en detriment d’altres àrees de gestió. Per aquest motiu podríem afirmar que, en termes generals, les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer. Aquesta situació pot arribar a generar una manca de control significatiu sobre aquest àmbit, imprescindible per a la supervivència de qualsevol institució. Aquest desconeixement sobre la gestió econòmica, comptable i fiscal comporta un efecte directe sobre la resta de l’organització i provoca que les dades obtingudes no estiguin prou analitzades i controlades. D’una banda, aquesta circumstància fa que la seva utilitat sigui molt limitada però, de l’altra, i encara més rellevant, els òrgans directius no podran avançar-se a resoldre a temps possibles problemàtiques. Sumat a aquesta clàssica falta de desenvolupament dels entorns de gestió econòmica i financera, les entitats han hagut d’afrontar un augment molt significatiu del nombre de requeriments i normatives legals. Crisis com la viscuda amb la pandèmia iniciada al març de l’any 2020 demostren que les organitzacions millor preparades poden afrontar canvis, preveure despeses, ajornar activitats, entre d’altres. Principalment, com es vol incidir, sens dubte, l’autoconeixement ajuda a l’avançament de possibles incidències i cercar solucions amb més rapidesa.
Certament, dins del propi sector sense ànim de lucre cal diferenciar a quin subsector es faci referència perquè, per exemple, els de caire social o els vinculats a la ciència i la salut si han estat més acostumats a treballar en una millora en els aspectes de revisió i transparència. A diferència d’altres, com és el cas del cultural, que sol estructurar-se en oficines tècniques petites o directament des del voluntariat, amb ingressos inferiors a 150.000 euros, àmbit d’actuació de caire local i a més, en pocs casos, disposen de l’obligació de ser auditats. També, les organitzacions han derivat en una tradicional tendència a la priorització i difusió de les activitats per sobre de l’anàlisi financera i econòmica. Cal emfatitzar que no es tractaria d’una mala praxi sinó d’una malentesa manca d’importància cap a l’estudi dels resultats econòmics i financers per sobre de la difusió del projecte. Aquest conjunt de fets justifiquen que hi ha una clara necessitat de treballar exhaustivament en la professionalització del sector no lucratiu tant a nivell intern com extern, específicament en els àmbits de tipus econòmics i financers, és a dir, en entorns com el comptable, el fiscal, el laboral, l’administratiu, el legal i el d’auditoria.
Aquest va ser el principal interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 organitzacions, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. Malgrat que la investigació estigui centrada en el sector cultural, en la mostra obtinguda dels 383 qüestionaris, 78 entitats corresponen a l’activitat “Altres”, és a dir, un 20,37% del conjunt d’enquestes obtingudes. Entre aquest bloc de la categoria “Altres” hi hauria categories tan diverses com: esport, educatiu, social, lleure, animals, empresarial, ciència i salut, polític o religiós. Per tant, aquesta tesi també ha servit per a fer un recorregut envers les necessitats de la resta d’organitzacions no lucratives. A les conclusions de la tesi doctoral esmentada es presenta la reflexió sobre l’existència d’aquesta necessitat de professionalització de les entitats de caire no lucratiu i seria una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Per arribar en aquestes conclusions, s’esmenta a continuació alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp i que ha estat portat a terme en aquesta recerca.
El primer dels blocs treballats és conèixer quin és el nivell d’obtenció de la informació econòmica i com es generen les dades comptables. Sense validar prèviament aquesta informació, qualsevol anàlisi posterior mancarà de valor. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten l’existència de certs càrrecs revisors amb una eventual revisió periòdica que faciliten que les dades comptables puguin ser relativament fiables. La transparència de les dades econòmiques i financeres és un aspecte que cal treballar fermament. Els resultats de la investigació han determinat un ús limitat dels portals de transparència amb un possible risc d’incompliment normatiu, a banda d’una infrautilització de difondre el projecte de l’entitat. Respecte de la generació de les dades comptables, malgrat que aquestes disposin d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els òrgans de govern de les institucions haurien de cercar l’optimització de la informació millorant la utilització d’instruments de gestió però, també, l’increment dels períodes de revisió dels principals indicadors i fer un seguiment exhaustiu dels resultats econòmics. D’altra banda, la recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern i les gerències de les entitats, principalment, derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient i, en general, per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, resoldre aquesta situació serviria per augmentar la difusió de les activitats i els projectes que porten a terme i, principalment, amb un increment significatiu de la credibilitat sobre quina és la seva gestió dels recursos econòmics que, cal recordar, la majoria són de caire públic.
Encara que, principalment, s’utilitzin instruments de gestió de caràcter senzill, un seguiment continuat de les dades més rellevants por arribar a suplir aquest ús deficient o, més aviat, infrautilitzat. Un següent pas seria l’aplicació d’eines de gestió de caràcter més avançat, com és el Quadre de Comandament Integral (incorporant variables més enllà de les purament financeres), que podria fer-se de manera gradual aconseguint un salt qualitatiu en la informació econòmica i comptable. Les entitats no lucratives tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió, amb el que també perden una informació essencial per a l’anàlisi estratègica dels seus òrgans de govern. Els ratis calculats per les organitzacions no necessàriament han de ser nombrosos, però si vàlids i que, posteriorment, siguin treballats analitzant durant l’any i validant l’evolució entre diversos exercicis, preferiblement, entre els darrers tres i cinc anys. Respecte de l’examen realitzat sobre quins eren els aspectes de més risc i de difícil predicció en la gestió comptable, el resultat va ser certament sorprenent. Cap de les àrees presentades va ser destacada pels enquestats com a complexa. Malgrat que aquesta informació apuntés aparentment a una manca de problemàtica, hi ha una altra realitat que pot ser que s’amagui i és en el que la investigació reflexiona convertint-se en una qüestió molt més profunda. Hi hauria una falta clara d’anàlisi global tant a nivell exhaustiu com una manca de ser estudiada de forma continua en el temps. Aquest fet provoca la necessitat d’un canvi de mentalitat cap a un treball més holístic, més global. La tesi valora que sense una observació en profunditat de la gestió comptable, els riscos per no avançar-se a possibles errors o dificultats sobrevingudes són altíssimes posant en greu risc tant al departament de finances però, en definitiva, al conjunt de l’organització i a la seva supervivència.
En el quart bloc d’estudi de la tesi doctoral es va presentar diversos problemes en l’àmbit de la gestió econòmica per a la valoració de les entitats participants. Entre les casuístiques plantejades, la “manca de formació econòmica del personal”, en general, va ser considerada de “Gens/Poc” un percentatge d’un 51,96%, la menor de totes les opcions exposades. Les entitats abans, i amb diferència, van mostrar la seva preocupació per la falta de finançament o necessitat de millora de la relació amb les administracions públiques. Davant l’escenari dels nous requeriments legals, l’essencial implantació d’uns protocols d’anàlisi econòmica i financera i un baix neguit sobre els coneixements d’administració i finances, provoca la urgència de tractar aquesta qüestió. Sumat a aquest panorama, les entitats no lucratives són receptores de recursos públics, principalment, i privats que, en conseqüència, deriva en una imperiosa necessitat de millorar la credibilitat dels estats financers que necessiten de professionals d’alt nivell. Els programes d’especialització de les universitats treballen en nous graduats preparats, però cal ampliar als òrgans de govern, les oficines tècniques, els gestors i responsables financers actualment en actiu de les organitzacions per afavorir la qualitat de la informació econòmica i financera. Addicionalment, comptar amb altres professionals com auditors, consultors o experts comptables són elements essencialment complementaris i imprescindibles per a disposar d’un entorn financer de qualitat.
Les entitats acostumen a treballar com a aspecte a destacar la formació dels seus treballadors com un element clau per a garantir les noves necessitats de l’entorn i els requeriments de les persones usuàries. Un instrument eficient per la millora de la qualitat i una orientació cap a resultats (Ruiz et al., 2007: 59). De la mateixa manera que ja existeix la formació continua per aquesta ferma creença envers el projecte, també, cal desenvolupar en la preparació dels departaments financers, el que reforçaria exponencialment la institució i els recursos amb els que treballen. Reivindicar la feina del voluntariat, les oficines tècniques i càrrecs directius, que són imprescindibles per a la solvència de l’activitat proposada, però els professionals especialitzats aportaran una visió tècnica que suma a l’actuació reivindicativa de l’entitat (Nicolau, 2015). Salinas i Rubio (2001) apunten a l’increment dels requeriments burocràtics de l’Administració Pública que provoca en organitzacions de reduïdes dimensions, específicament en l’àmbit d’administració i de gestió, que aquestes no puguin fer-ne front amb el risc de la seva dissolució. També, esmenten la creixent complexitat de les entitats com, per exemple, les noves formes d’adjudicació de contractes que requereixen noves formes de gestió i de direcció més professionalitzades.
Com afirma Vernis (2005), les organitzacions podran innovar amb professionals preparats requerint a les organitzacions no lucratives una formació continuada per als seus col·laboradors. Igualment, l’àmbit de finances no està exempt d’aquesta demanda. Sens dubte, és un repte immediat per a les institucions sense afany de lucre. Es tracta de ser eficient, de ser curós, de fer un salt qualitatiu en la informació econòmica i financera, de fer front als nous requeriments i, en definitiva, donar credibilitat a les dades comptables davant de tercers. La supervivència de les entitats passa per reforçar els departaments financers i anar de la mà de la gestió artística (en el cas del sector cultural) o de qualsevol altre tipus de projecte (social, educatiu, esportiu, etc), un binomi indissoluble. La formació continuada dels treballadors no ha d’afectar només als gestors del projecte, sinó també als que vetllen pels recursos econòmics de l’entitat i assegurar la seva viabilitat present i futura. Una bona i acurada gestió de l’estructura organitzativa no desvirtua el rerefons del seu propòsit ni transforma l’entitat en una empresa privada. Al contrari, reforça la institució convertint-la en forta i duradora si és responsable envers la seva administració, és a dir, cal ser altament exigents i minuciosos en l’àmbit econòmic i financer i la cura que en fan els seus professionals per afrontar els requeriments legals presents i futurs presentant dades comptables fiables i fidedignes.
Referències Bibliogràfiques
CINELLI, C. (2024) “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya” [Tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.
NICOLAU, R. (2015) “La profesionalización del trabajo asociativo”. Las Políticas Sociales en Europa, núm. 35-36.
RUIZ, R. et al. (2007) “La formación en el tercer sector: un elemento clave para el desarrollo de sus equipos”. Revista Española del Tercer Sector, núm. 7, pp. 45-83.
SALINAS, F. i RUBIO, M.J. (2001) “Tendencias en la evolución de las organizaciones no lucrativas hacia la empresa social” CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, núm. 37, pp. 79-116.
VERNIS, A. (2005) “Tensiones y retos en la gestión de las organizaciones no lucrativas”. Revista Española del Tercer Sector, núm. 1, pp. 37-62
Discretización por elementos finitos del problema termo-difusivo-mecánico con grandes deformaciones_prueba_latex
No full textEn algunos problemas relevantes de la ingeniería, el campo mecánico está fuertemente acoplado con el de temperatura y el de transporte de masa. La solución de estos problemas es compleja sobre todo cuando las deformaciones son grandes. Por ello, a menudo se acude a aproximaciones numéricas que pueden encontrar todos los campos involucrados en el problema acoplado, sus efectos y sus interacciones. En este artículo se describe una discretización por el método de los elementos finitos del problema acoplado de difusión, temperatura y deformación incluyendo el rango no lineal de deformaciones. La formulación tiene en cuenta todos los acoplamientos posibles entre los tres campos de estudio y se proporcionan todos los detalles necesarios para su completa implementación llenando un hueco de la literatura de estos métodos. Asimismo, el artículo describe la fundamentación termodinámica de los problemas acoplados termo-difusivo-mecánicos, insistiendo en la derivación de las ecuaciones de balance y restricciones que siguen de la segunda ley de la termodinámica. Los resultados del artículo serán de interés para investigadores que necesiten implementar las ecuaciones de problemas acoplados en códigos de elementos finitos y, en particular, para aplicaciones en el modelado de baterías, del comportamiento de metales bajo los efectos del hidrógeno, de geles, etc
NEW SUSTAINABLE BIO-PUR FORMULATIONS FOR OFFSHORE RENEWABLE ENERGY
No full textThe development of sustainable composites has become in a major strategy for different sectors, such as the offshore renewable energy industry.
Thermoset polyurethanes (PUR) offer some advantages for their use in structural composite parts, like their good thermal properties, adhesion with different types of fibers, ultra-fast curing, low viscosity and corrosion resistance, highlighting their resistance to fatigue and consequent durability. However, PUR have some environmental drawbacks, such as their petrochemical origin and low recyclability.
Consequently, biobased PUR (BIO-PUR) formulated based on polyols derived from vegetable oils have aroused keen interest. Moreover, it is possible to incorporate recycled monomers in their formulation, which are obtained from highly degraded plastics collected from the sea.
In addition, it is necessary to consider the PUR end of life to improve the composite sustainability. An interesting solution is the incorporation of dynamic bonds into the PUR network, with reversible capacity such as Diels-Alder, to improve the polymer recyclability.
Therefore, this work has focused on the development of a new formulation of BIO-PUR with the required mechanical properties for structural applications in the marine environment. In addition, the integration of recycled monomers and DA bonds have been explored to improve the circularity of the developed resin. To this end, aspects ranging from analysis and synthesis to the characterization of the resins have been covered