Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
New technologies in chemical recycling of composites: catalysis and sizings
No full textThe recycling of composites by pyrolysis is a technology still under development, and although it is beginning to be implemented, it still poses different problems to be solved to ensure its viability and profitability. Thus, key aspects such as the high energy consumption of the process, the search for commercial outlets for secondary products, as well as maximising the value of the main products, understood as the reinforcement fibres of the composite itself, must be tackled. Regarding the reduction of energy consumption, AIMPLAS is working on the use of microwave radiation as a more efficient source of energy than convection heating, studying the possibility of reducing the temperature of the process, analysing the effect of this radiation on the quality of the fibres obtained and the final mass balance of the different fractions. Additionally, AIMPLAS has worked on the study of the application of sizings, mainly in carbon fibres. AIMPLAS is working on the development of new products and the optimisation of the application method to obtain short fibres coated with sizings, showing the improvement in the mechanical properties of the final composite due to a better interaction with the resin
El problema de l’assequibilitat de l’habitatge: Descripció, causes i polítiques per combatre’l .
Get PDFL’habitatge té una gran importància en la nostra societat per diverses raons. És el bé de consum més important i, a la vegada, ha estat el principal mecanisme d’estalvi per les famílies. A més a més, la seva ubicació geogràfica determina qui són els nostres veïns, a quina escola van els nostres fills i quines són les feines que podem desenvolupar.
En els països desenvolupats l’interès de la societat per l’habitatge ha crescut en les últimes dècades. Un motiu darrere d’aquest creixent interès és la percepció que sovint es dona una desconnexió entre l’evolució dels ingressos de les famílies i el cost de l’habitatge. A Espanya, entre el 1995 i el 2022, el percentatge de la despesa de les famílies que dediquen a l’habitatge va créixer en 8 punts percentuals. En aquestes situacions de desconnexió, l’habitatge deixa de ser assequible per amplis segments de la població, el que imposa uns costos molt alts per la societat. La recent aprovació de diverses lleis en matèria d’habitatge tant a nivell estatal com català posen de manifest la creixent preocupació de la societat per aquest tema.
L’objectiu d’aquest article és triple. En primer lloc, es proporcionen algunes dades per descriure el problema de l’assequibilitat de l’habitatge a Catalunya i a España. En segon lloc, s’analitzen algunes de les possibles causes que hi ha darrere d’aquest fenomen. La última part de l’article consisteix en una valoració d’algunes polítiques a l’abast dels governs per abordar el problema de l’assequibilitat d’habitatge
Gestors, fons d'inversió, capital privat i institucional com a clau del desenvolupament econòmic i social del segle XXI.
No full textEn una economia global amb una circulació de capital cada vegada més fluida, un món occidental amb uns fluxos d'ingressos més estables que creixents i una despesa pública creixent, ens porten a l'única confluència possible que és la col·laboració publicoprivada.
La col·laboració publicoprivada en un mercat de capitals extremadament permeable i cada vegada més professionalitzat, amb gestors de capital com a garants de l'eficiència inversora, ens donen l'oportunitat de treballar de forma constructiva i a través dels valors compartits cap a una col·laboració eficient i alineada amb l'economia productiva des de la consciència social.
A tall de context socioeconòmic, hi ha dos fets al món occidental que són innegables; una despesa pública creixent i uns ingressos públics clarament estancats. La maduració dels últims cent anys a les nostres economies, la desindustrialització, la falta d’economies d’escala territorials, tant en la governació com en la productivitat han fet que mercats en una fase més incipient de la seva corba de desenvolupament econòmic i social, es beneficiessin d’anys de creixement econòmic sostingut en benefici de les seves economies. Els seus baixos costos de producció, escassa regulació i perquè negar-ho, la immediatesa i curt-placisme de les nostres economies a l’hora de deslocalitzar la producció per davant de la inversió en tecnologia per al manteniment de la producció local han contribuït a aquesta realitat.
La maduresa de les nostres economies, també ha vingut acompanyada d’un creixent augment de la despesa, que rau de base en la inèrcia del creixement sostingut que ens ha acompanyat durant molts anys. Aquest creixement sostingut ha anat acompanyat de millores socials que han anat empenyent el nostre preuat estat del benestar, de forma consistent i escalada sense pensar en la productivitat i la proporcionalitat d’acord amb el creixement de les mateixes economies. D’alguna manera, els cicles politicodemocràtics de quatre anys ens han dut de forma subtil a l’infantilisme del creixement de despesa perpetu que ens ha portat fins al dia d'avui.
El conflicte entre ingressos i despeses no té una solució fàcil en origen, al venir impulsat per les anteriors dinàmiques, dependents de múltiples factors difícilment dins el nostre control i d’abast regional, però influenciats per un entorn global. Aquesta casuística ens porta només cap a l’única obertura possible, que són les aplicacions creatives basades en casos d’èxit àmpliament provats.
Contextualitzant les solucions creatives; a diferència de principis del segle passat, vivim en un món globalitzat, on no només les persones tenen llibertat de moviment sinó que tenim un mercat de capitals extremadament permeable i desestacionalitzat. Aquest capital circula ràpidament entre regions i sectors a alta velocitat en funció de l’atractiu de les diverses oportunitats i realitats. Això fa que aquest capital es torni més exigent, i obligui tant als teixits empresarials com als ens públics a ser més competitius en la lluita regional i fins i tot global per atreure la inversió estrangera a les seves respectives regions d’interès. Aquesta flexibilitat i permeabilitat, però, pot generar inestabilitat financera, de manera que canvis reguladors que afectin la competitivitat de les inversions en origen o a l’estranger, combinats amb l’alta elasticitat del capital tinguin un impacte directe sobre les corresponents economies.
Independentment del seu origen, el capital a escala global és gestionat per gestors professionalitzats, que tenen l’objectiu de garantir l’eficiència inversora dels recursos d’acord amb uns principis que solen ser generalment comuns i guiats per una gestió activa i alineada. No només enfocats purament en la rendibilitat financera, sinó que també enfocats a determinades bones pràctiques en la governança corporativa o la sostenibilitat.
Aquest joc de principis i bones pràctiques inversores solen venir marcades per la comunitat inversora en l'àmbit internacional, l'opinió pública i organitzacions supranacionals, d’acord amb les agendes públiques que marquen els acords comuns. Alguns exemples d’aquests principis i bones pràctiques podrien ser per exemple l’aproximació a la sostenibilitat, en un grau o un altre, les energies renovables, el reciclatge o la igualtat.
El sector públic és bàsic per acompanyar al capital privat a l’hora de marcar i definir les línies d’actuació o tendències comunes que delimiten el terreny de joc. Aquest terreny de joc, és el terreny de joc que estableix les normes i els límits del bé comú en favor de tota la societat. Ara, si aquest terreny de joc no és transparent, canvia amb massa freqüència, no està equilibrat, senzillament no és competitiu, o és massa restrictiu, es corre, per altra banda, el risc que la flexibilitat i permeabilitat portin el capital a altres destins més atractius.
Per aquest motiu una de les grans solucions plantejables en aquest entorn seria el PPP, la col·laboració publicoprivada. La col·laboració publicoprivada, en un entorn regulador just, estable i transparent, fa que tant el públic com el privat puguin compartir riscos i costos, garantint el finançament per a projectes estratègics a llarg termini, desestacionalitzant l’efecte de la política, les prioritats del moment i balls del pressupost públic cap al món privat. La col·laboració publicoprivada és molt vàlida tant per a projectes d’infraestructures comunes, projectes d’innovació tecnològica o per exemple educatius, cobrint tot l’espectre que a priori podria finançar el sector públic sense la necessitat del sector privat. Aquesta conjunció entre el públic i el privat per defecte, sempre que el terreny de joc sigui coherent, porta a una major eficiència en l’assignació de recursos, per la necessitat i capacitat del privat a la consecució de resultats, juntament amb una menor rigidesa en les estructures d’execució i unes millors escales retributives lligades a la consecució de l’objectiu comú.
Tot això, com ja hauríem anticipat anteriorment, és impossible sense un marc de condicions sòlid basat en; marcs regulatius clars que protegeixin tant el capital privat com l’interès públic general, marc de transparència que garanteixi les assignacions i tots els escenaris per altra vegada protegir els interessos d’ambdues parts, una component d’innovació financera que sigui prou creativa per barrejar el capital tant públic com privat amb incomptables combinacions en funció de la necessitat i finalment la creació i sosteniment d’un marc mental, basat en l’important pilar de l’educació que reforci aquest camp tant al món públic com i privat, així com preparant als professionals per al sosteniment futur del model.
Arran de l'últim punt, l’educació, és de vital importància treballar de forma conjunta en un marc compartit de valors que incentivin l’economia productiva però a la vegada la consciència social. Aquest equilibri és bàsic per a una correcta atracció del capital a l'hora de finançar el projectes, a la vegada que no perdem de vista el nostre preuat model de societat, fent-nos tots guardians del nostre model social, ja sigui des del cantó privat com el públic. Sense l’equilibri anterior, la col·laboració publicoprivada estaria condemnada al fracàs. Els gestors privats, de la mateixa manera que els gestors públics, tenen la mateixa i igual responsabilitat de trobar-se per respectar l’equilibri social i el model de societat. Però correspon al sector públic, un esforç major a l'hora de definir el model educatiu i de formació que a poc a poc serveixi de guia per al sector privat, sense caure en l’error de l’excés per falta de coneixement o exposició al sector o a la gestió privada.
Ara com ara, des del sector privat, la clara percepció és que el sector públic ha agafat una dimensió difícilment gestionable des de l’eficiència privada; amb un marc regulador extremadament complex que limita l’execució pública. Els cossos de personal estan clarament desincentivats pel seu entorn regulador a la productivitat del sector privat i amb clares dificultats per entendre-s'hi, no per manca d’interès, sinó per falta d’exposició i experiència. Alhora, els lideratges del sector públic, a diferència de tot el conjunt de l’execució, estan mal pagats, el que fa que es desincentivi el salt d’individus del sector privat, això sí, deixant de banda les rigideses del sistema a l'hora de permetre reformes rellevants, tenint en compte que l’anterior tingués fàcil solució.
Amb aquesta reflexió concloure que la col·laboració publicoprivada és bàsica per a l’èxit de les economies occidentals al segle XXI per la necessitat de capital privat i l’eficiència que això comporta, però el gran repte rau en la gran dimensió del sector públic i les seves estructures.
Com hem comentat anteriorment, aquestes estructures en si mateixes tenen poc marge de canvi, ja que el seu capital humà és difícil que estigui en la disposició correcta pel seu perfil professional, representats pel llegat que els precedeix. Aquests canvis tan necessaris, que necessita l’ens públic per afavorir la permeabilitat del privat i l’eficiència entenent-los com a traumàtics, són necessaris de cara a tenir una Europa competitiva, eficient i alineada amb els reptes de model productiu que té en el futur pròxim, i alhora mantenir un model social equilibrat consistent amb el llegat dels últims cent anys.
 
IMPACTE SOCIAL DE LA ZBE (ZONA DE BAIXES EMISSIONS) DE LES RONDES DE BARCELONA. UNA ANÀLISI COST-BENEFICI.
No full textL’any 2020 es va posar en marxa l’anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes de Barcelona que limitava l’accés dels vehicles a l’espai central de la ciutat en base a criteris ambientals. En aquesta comunicació es planteja una anàlisi d’avaluació d’aquesta política en base a l’aplicació d’una Anàlisi Cost Benefici (ACB) que valori si, en termes de benestar, la ZBE ha estat positiva. Es pretén exposar com es pot aplicar aquesta metodologia a una política d’aquestes característiques, així com les seves limitacions, i obtenir uns resultats per quantificar l’impacte net que comporta sobre el benestar de la població la seva posada en funcionament. Paraules clau: Zona Baixes Emissions, Avaluació, ACB, Valoració d’intangibles, Rendibilitat social
Innovació, competitivitat i transferència tecnològica. Una mirada a la composició de la despesa en R+D a Catalunya
Get PDFCatalunya té el doble repte d’invertir més i millor en R+D. Amb una despesa de només l’1,79% del PIB, el dèficit d’inversió en R+D supera els 3.256 milions d’euros. Mentre que els països referents en innovació dediquen més de la meitat de la despesa a activitats de desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%, impedint que les tecnologies arribin al mercat. Les empreses catalanes només executen un 61% de la despesa, mentre que els seus homòlegs n’executen més d’un 70%. Les dades també posen de manifest que l’administració pública catalana executa 2,5 cops més de despesa en termes relatius que els seus homòlegs. L’article planteja un escenari que permetria assolir els objectius fixats per la Comissió Europea i igualar la matriu de despesa en R+D de Catalunya amb la dels països referents, fent recomanacions als diferents agents de l’ecosistema per tal de situar Catalunya a l’avantguarda de la innovació
La ciutadania assaltarà les Comunitats Energètiques
No full textDes de 2019 s’han fet multitud d’experiències de compartició d’energia a Espanya, aprofitant allò que la normativa espanyola ha permès, donat que la falta de transcripció de Directives Europees impedia ampliar-ne l’abast. En ser una novetat al sector elèctric, no ha sigut pas un camí fàcil, i el principal problema que va dificultar el seu desplegament va ser la falta de voluntat de les distribuïdores elèctriques, que ha demorat més de dos anys el procediment administratiu d’aplicació de coeficients de repartiment entre els consumidors. Bàsicament les distribuïdores no tenien cap incentiu econòmic per fer-ho millor i més ràpid. Per part de les comercialitzadores, no totes tenen capacitat de gestió suficient com per facilitar la tramitació de tota la documentació necessària.
Finalment, superades les dificultats tècniques, han aparegut les humanes, per la falta de clients actius, prou implicats en la gestió i el dia a dia d’aquestes comunitats.
En aquest document es proposen accions per superar aquest impàs
La influencia del modelo de gestión en el consumo doméstico de agua en Catalunya
No full textDiversos estudios a nivel mundial han investigado el consumo doméstico de agua, con el objetivo de identificar y comprender los factores que influyen en mayor o menor medida en esta actividad esencial para nuestro bienestar. Tradicionalmente, la mayor parte de estas investigaciones se han centrado en examinar el impacto de factores económicos, demográficos y climáticos, y más recientemente, aspectos relacionados con el urbanismo e incluso la psicología. Sin embargo, todavía son muy pocos los estudios que se han interesado en evaluar en profundidad la influencia que el modelo de gestión de la empresa suministradora puede tener en el consumo residencial de agua. En este estudio, centrado en la región mediterránea de Cataluña para el periodo 2017-2022, utilizando datos del sector doméstico a nivel municipal y siguiendo el método de mediación estadística propuesto por Baron y Kenny, proponemos un conjunto de tres modelos de regresión lineal múltiple. El objetivo es evaluar cómo el modelo de gestión empresarial puede afectar al consumo doméstico de agua, así como la influencia que puede ejercer el precio del agua en las dinámicas analizadas. Los resultados de estas estimaciones indican la influencia efectiva de la gestión empresarial, es decir, se concluye que el paso de la gestión indirecta a la directa conlleva un aumento del consumo doméstico de agua. Por el contrario, el análisis también revela que el precio del agua no tiene efecto sobre esta influencia analizada. Conocer esta información en la situación actual de escasez de agua, este estudio puede ayudar a las autoridades municipales en su decisión de optar por un modelo u otro de gestión del abastecimiento de agua
Assessing the relationship between Transportation Infrastructure and Land Cover Changes in urban areas: the case of Catalonia
No full textIn a global context of raising urbanization rates, the study of land use and land cover changes (LULCC) has gained growing importance. Catalonia necessitated a comprehensive analysis of land use alterations for sustainable planning due to elevated urbanisation rates and infrastructural demands. This research investigated the relationship between LULCC and transportation infrastructure networks (TINs) in Catalonia from 2006 to 2018 at municipal level. Land use transformation, and transportation planning are deeply interconnected, requiring strategies that balance the urban needs with environmental conservation. In this setting, understanding the complex connections between land use changes and transport infrastructure proved essential for developing solutions that tackle urban growth and sustainability. Using a robust dataset that includes land uses from Corine Land Cover (CLC) and transport networks from OpenStreetMap (OSM), the research assessed how transportation infrastructure is correlated with urban expansion, employing advanced spatial analysis and a generalized least squares (GLS) regression model. The study highlights the need for smart land-use allocation to promote sustainable growth, revealing the impact of factors such as capital city status and proximity to transportation infrastructure, particularly seaports and airports. Results indicates that urban saturation in capital cities limits additional growth, whereas areas next to seaports and airports exhibit considerable expansion in artificial surfaces. These findings underscore the significance of cohesive land-use planning that harmonizes urban growth with sustainable development objectives
Uses of materials and energy on a finite earth
No full textThe main objective of this communication is to emphasize that without a new relationship between humans and material resources, it will be practically impossible to achieve the energy transition and mitigate the effects of climate change. The Earth is an open system in terms of energy: it receives radiation from the Sun and emits the same amount of energy into space; however, in terms of material resources, the Earth is a closed system. Nature has the capacity to regenerate in a short time the organic matter of living beings, but not geological matter. The management of the enormous amount of materials of current human civilization (100 Gt in 2022) requires about half of the human energy system and emits 70% of greenhouse gases (half if we excluded AFOLU), of which 2/3 in extraction and obtaining operations. With the end of the fossil era, the management of materials becomes one of the central challenges that will force us to reverse two essential points: the end of a development based on the continuous growth of materials and the replacement of a linear economy based on extract-use-throw with a circular economy. The communication closes with some reflections on the new attitudes and actions that will have to be adopted within the framework of post-fossil sustainable development, where special emphasis is placed on the need to educate