Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Understanding the Growing Need for Economics Assignment Writing Services Across the Globe
The demand for professional academic assistance is rising, with economics assignment writing services becoming increasingly popular among students worldwide. As the pressures of higher education intensify, many students are exploring options like "Can I pay someone to do my assignment?" to ensure they meet academic requirements while managing other responsibilities. This article delves into why economics assignment help is sought after in different countries and examines the factors fueling this trend.
Why Economics Stands Out as a Challenging Subject
Economics is a vital field that examines how resources are allocated, markets function, and policies shape societies. Students are required to tackle a variety of complex topics such as microeconomics, macroeconomics, game theory, and econometrics. The subject’s reliance on mathematical models and theoretical frameworks often overwhelms students, making professional guidance a valuable resource.
Furthermore, economics’s interdisciplinary nature—incorporating statistics, mathematics, and social sciences—requires a diverse skill set. Many students find themselves struggling to master these areas simultaneously, driving the demand for expert support.
Why Students Turn to Online Economics Assignment Help
Several factors contribute to students opting for professional help. Below are some of the primary reasons:
Academic Pressure: Students face immense pressure to perform well in a competitive academic environment. Many find themselves wondering, "Can I pay someone to do my assignment?" to alleviate stress and focus on other priorities.
Complexity of Topics: Economics assignments often require detailed analysis, critical thinking, and real-world data interpretation. This complexity can deter students from completing tasks independently, leading them to seek professional help.
Language Challenges: International students, particularly those studying in English-speaking countries, often face language barriers that make it difficult to articulate their ideas effectively. Online help serves as a lifeline for these students.
Time Management Issues: Juggling academic work, part-time jobs, and extracurricular activities leaves many students short on time. Professional writing services provide a convenient solution, ensuring assignments are completed on time without compromising quality.
Technological Accessibility: The proliferation of digital platforms has made it easier for students to connect with experts. A quick online search for "Can I pay someone to do my assignment?" yields numerous results, highlighting the accessibility of such services.
Country-Specific Insights into Demand
The popularity of economics assignment help varies depending on the educational environment and student demographics in each country. Here are some notable trends:
Australia: As a hub for international education, Australia sees a significant demand for academic help. Students pursuing economics degrees often face challenges with time management and high academic expectations. International students, in particular, turn to professional services to navigate language barriers and cultural adjustments.
United States: With its diverse student population and rigorous academic standards, the U.S. is a leading market for assignment assistance. Economics students frequently seek help to cope with demanding coursework and maintain competitive GPAs.
United Kingdom: Known for its emphasis on critical analysis and research, the U.K. poses unique challenges for economics students. International students, forming a large part of the academic community, often require external support to meet high standards.
India: The demand for assignment help in India is growing, especially among students aiming for careers in management and finance. Economics is increasingly recognized as a crucial discipline, prompting many to seek professional guidance to excel.
Canada: Canada’s focus on practical applications and critical thinking makes economics assignments particularly challenging. Multicultural classrooms further contribute to the need for expert help as students adjust to varying academic expectations.
Middle East: The rise in higher education opportunities in countries like the UAE and Saudi Arabia has led to an increased demand for professional assignment services. Many students enrolled in international programs rely on such assistance to meet global academic standards.
Advantages of Seeking Professional Assignment Help
Students struggling with their coursework often find online economics assignment writing help to be a game-changer. Here’s why:
Expert Assistance: Access to qualified professionals ensures assignments are accurate, well-researched, and comprehensive.
Time Savings: Delegating assignments allows students to focus on other academic or personal responsibilities.
Enhanced Learning: Reviewing expert-crafted assignments helps students grasp complex concepts more effectively.
Better Grades: High-quality submissions significantly improve academic performance.
Personalization: Services are tailored to meet individual guidelines and requirements, ensuring assignments align with academic standards.
Balancing Help with Integrity
While services like economics assignment help offer undeniable benefits, students should use them responsibly. Asking, "Can I pay someone to do my assignment?" should not equate to bypassing the learning process entirely. Instead, these services should be seen as tools for enhancement, enabling students to improve their understanding and skills.
Conclusion
The growing demand for economics assignment writing services highlights the challenges students face in modern education. Whether grappling with complex topics or juggling multiple commitments, many turn to professional help to stay on track. Countries like Australia, the U.S., and the U.K. have particularly high demand, reflecting their diverse and rigorous academic environments. As students continue to ask, "Can I pay someone to do my assignment?", the key lies in using these services ethically and effectively to foster both academic success and personal growth
CHAPTER 21: REUSABLE AUXILIARY MATERIALS. ALTERNATIVE VACUUM BAGS
Auxiliary materials are essential elements for polymer composites manufacturing. Each of these elements performs a specific function and requires partícular characteristics depending on the process parameters.
They are generally single-use materials (consumables) and thermoplastics nature, so they could be recovered and recycled. However, due to the manufacturing process of composite parts, this recycling becomes complex due to contamination by resin and fibers and the heterogeneity of the different auxiliary materials.
Because of this, one of the alternatives to reduce the consume of these elements and minimize their environmental impact is to use of reusable auxiliary materials. Currently, there are commercial solutions based on silicones. This alternative must be evaluated for each case, considering parameters such as the number of parts to be manufactured or their size and geometry
External Effects of the Pension System in the Context of the Welfare State
This article presents results from various studies conducted by the authors, in collaboration with other researchers, aimed at measuring the external effects generated by the existence of an intergenerational transfer system, such as the pension system, and the welfare state as a whole. The primary reason for the presence of this externality is that the pension system, financed on a pay-as-you-go (PAYG) basis through social contributions, socializes the intergenerational contract and thus provides insurance against not having children. This characteristic extends to other welfare state programs, which implicitly are also financed via PAYG. As a result, the children of some citizens, raised largely with private resources, generate a positive externality for those who do not have children. That is, the taxes paid by these children once they reach adulthood support the welfare state programs for all people, regardless of whether they had children or not. This external effect has been analyzed in the theoretical literature on intergenerational transfers, primarily within the framework of dynamic macroeconomic models of overlapping generations, in which individuals, in addition to making savings decisions, also make the decision to have children.
The possibility of measuring the magnitude of the externality generated by being a parent for society as a whole ultimately depends on the availability of data. In this regard, National Transfer Accounts (NTA) represent an innovative source of information by offering a comprehensive estimate of public and private intergenerational transfers that take place at a given point in time. While initially these estimates were only broken down by age, they already revealed the strong bias of welfare state policies in favour of the elderly, a key element when considering the external effects. In this paper, we describe this method and the extensions developed to measure these external effects, showing an illustration for Spain compared with three other countries. Specifically, the results of a dynamic microsimulation model incorporating NTA estimates disaggregated by sex, family type, and educational level are presented. This allows for the simulation of transfers received throughout the life cycle via the family and the welfare state, providing a quantification of the magnitude of the externality generated by having children, in the presence of a pay-as-you-go welfare state. The results indicate that parents, regardless of their educational level, make more family transfers. Specifically, they receive about half the amount of net family transfers over their lifetime compared to those who have not had children. The welfare state does not compensate for these differences with public transfers. Therefore, the externality is considerable.
These results are crucial for the debate on pension system reform, suggesting that such reform should be considered within the broader framework of welfare state programs, that is, the set of intergenerational public transfers going forward (aimed at children) and backward (targeted at the elderly). The recent measures adopted in the Spanish pension system, focused on increasing contributions and avoiding pension adjustments, will contribute to shifting the burden of adjustment onto the generations active during the retirement of the baby boomers, further increasing the current bias of the welfare state toward the elderly. As a result, the children of the baby boomers will face the challenge of continuing to finance the entitlements acquired by their parents within the pay-as-you-go pension system, while also maintaining fertility and the costs of policies aimed at children (education and family policies), which are key to ensuring equity and also to paying for future pension transfers
FONTS I USOS DE L’ENERGIA. INVERTIR EL PUNT DE VISTA
Per a qualsevol proposta sobre transició energètica cal conèixer la realitat energètica (fonts, transformacions, usos, impactes) i disposar d’eines adequades per a la seva mesura i comptabilització. Avui dia, l’eina més emprada a gran escala (regional, nacional i global) són els balanços energètics de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), desenvolupats durant els anys 1970 i que, d’acord amb la realitat de l’època, reflecteixen la realitat d’una economia basada en els combustibles fòssils. És una aproximació de dalt a baix (top-down) que parteix de les energies primàries que, un cop transformades, donen lloc a l’energia final (o vectors energètics) que les empreses del sector energètic venen als usuaris. Hi és absent l’anàlisi de les transformacions de l’energia en els processos dels usuaris fins a l’energia útil, la que realment proporciona els efectes i activa els processos (calor, llum, moviment, conformació de la matèria, informació, comunicació, etc.). A mesura que el pes de les energies renovables ha anat augmentant en el mix energètic, aquesta metodologia s’ha mostrat incapaç d’incorporar-les de forma satisfactòria degut a la seva naturalesa de fluxos dispersos i distribuïts, temporalment variables, però permanents i inexhauribles. Aquesta comunicació té per objecte posar de manifest les mancances del model actual i proposar una nova comptabilitat energètica que incorpori l’energia útil i inverteixi el camí a recórrer: partir de les necessitats d’energia útil (a nivell d’usuari) i recórrer el camí invers aigües amunt en la cerca de les fonts i dels itineraris energètics més eficients. En centrar l’atenció en els usos d’energia útil, aquesta comptabilitat recupera part de la complexitat perduda i té la virtut de generar uns efectes pedagògics molt importants en els usuaris, planificadors i en el conjunt de la societat. Alhora, posa de manifest la més alta eficiència del sistema renovable respecte al sistema fòssil i nuclear
Integración de ISO 9001 e ISO 56001: Potenciando la Innovación a través de Sistemas de Gestión de Calidad
La controvèrsia sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, un estudi de cas sobre la moralització de la política.
Una diagnosi errònia és sovint el punt de partida de respostes de gestió inadequades que, en ocasions, poden fins i tot agreujar el problema que es pretén solucionar. L'ampliació de l’aeroport de Barcelona n'és un exemple clar, on metàfores i simplificacions de caire emocional impedeixen una anàlisi objectiva de la complexitat de gestionar les zones humides. Aquest domini d’una narrativa polaritzadora en el debat sobre la gestió d'ecosistemes fa gairebé impossible que l’administració pugui formular alternatives viables.
Es presenten els resultats d’una anàlisi de l’evolució històrica recent del sistema de zones humides del delta del Llobregat, que proporciona informació sobre els hàbitats més urgents de restaurar, la superfície mínima necessària per garantir la resiliència del sistema i les àrees on és viable crear noves zones humides. Finalment, s’avalua la probabilitat d’assolir l’objectiu —i l’obligació establerta en la legislació comunitària— de recuperar el sistema de zones humides del delta del Llobregat en funció de tres escenaris possibles: mantenir la situació actual, creixement de la tercera pista pels seus dos extrems i creixement exclusivament vers l’est
La descarbonització en la indústria turística
Sovint el sector turístic és assenyalat pel seu impacte mediambiental, però és una concepció ben llunyana de la realitat. Per exemple, el turisme no està entre les indústries que més emissions generen a l’atmosfera. De fet, a escala global representa el 8% del total d’emissions, de les quals tres quartes parts (el 6%) correspon al transport, una àrea crítica dins del sector. No significa això, però que els altres actors que formem part de la indústria turística, i emetem conjuntament “només” un 2% de les emissions totals, hàgim de quedar-nos de braços plegats. Molt al contrari, tenim tots el deure de no tan sols reduir el nostre impacte negatiu al medi ambient sinó, fins i tot, revertir la situació i treballar per regenerar el nostre entorn. Hem de recordar que al centre de la nostra indústria hi ha d’haver l’entorn que inclou tant les persones, les comunitats com el medi ambient.
Concretament per a PortAventura World, establir una connexió estreta amb la comunitat i cuidar l’entorn és fonamental per l’assoliment dels objectius de negoci. Cuidar el medi ambient no només contribueix a la preservació dels recursos naturals, sinó que també millora la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Aquesta actitud proactiva afavoreix també un entorn més saludable i converteix la companyia en un referent de cara als treballadors, visitants, empreses i socis comercials que fan possible la nostra activitat. Les persones són, de fet, pilar fonamental de la nostra raó de ser, que es tradueix en el propòsit corporatiu: crear experiències inoblidables que generin un impacte positiu en les persones, mentre cuidem el planeta. PortAventura World existeix doncs per a crear un impacte positiu en les persones i en l'entorn.
Quan parlem de les persones, ens referim no només als nostres clients, sinó en aquelles que reben l'impacte socioeconòmic de l'activitat desenvolupada per PortAventura World. Aquest impacte positiu, en el nostre cas és molt significatiu tant en l'àmbit estatal, autonòmic i local. En aquest últim any el resort ha contribuït a la generació de 1.900 milions d’euros a l’economia espanyola, 1.382 milions d'euros a l’economia catalana i més de 1.200 milions d’euros a l’economia de Tarragona. El resort contribueix a generar més de 38.000 llocs de treball entre Espanya, Catalunya i Tarragona de forma directa, indirecta, induïda i fiscal, el que és igual al 1% de la població desocupada a Catalunya l’any 2022. No és d’estranyar doncs que el 3,6% de la població activa de Tarragona estigui empleada per la companyia. A més, el 2023 un 22% dels nostres més de 1.300 proveïdors són de la província de Tarragona i un 57% de Catalunya.
Quan parlem del nostre impacte ambiental i amb l’ambició de la “regeneració” del nostre entorn, la companyia està subscrita voluntàriament a diversos compromisos amb diferents organitzacions, amb les quals es compromet a preservar el medi ambient a través de bones pràctiques, el consum responsable i un sistema de millora contínua. Aquest sistema ha sigut l’element clau per aconseguir totes les fites a escala ambiental, al llarg de gairebé 30 anys d’història de la companyia. Totes les línies de negoci de PortAventura World segueixen el mateix Sistema de Gestió Ambiental guiat per la ISO 14001 i certificada per EMAS des de l’any 2001. La coherència en el creixement del Resort, mantenint els compromisos adquirits fa 25 anys, han portat la companyia a ser líder en sostenibilitat dins de la indústria dels parcs temàtics i a ocupar les primeres posicions al sector turístic, al costat d’empreses multinacionals de gran renom.
La tasca per preservar el medi ambient continua imparable. Si com indústria i país no actuem ara, ens endrontem a l'augment de la temperatura mitjana anual d’1,5 °C el 2030 i fins a 2 °C el 2050, juntament amb una major freqüència d'onades de calor, associada a una disminució de la precipitació i una major freqüència de sequeres i manca de recursos hídrics, a més d'un augment de la intensitat o la freqüència d'esdeveniments meteorològics extrems com a inundacions o medicanes (huracans mediterranis). Això es podria traduir principalment en majors costos per les empreses derivats de l'increment de les primes d'assegurances o del preu de l'aigua, així com en majors costos de climatització i la necessitat de realitzar inversions per a adaptar la indústria a aquests escenaris de riscs. Així mateix, les onades de calor a l'estiu poden desincentivar l’oci a l’exterior o obligar a adaptar els horaris de funcionament. A Catalunya, el turisme és una indústria molt exposada al canvi climàtic, sobretot amb les infraestructures ubicades a la costa del país.
Per tant, per la mateixa supervivència de la nostra activitat hem d’accelerar els nostres plans de descarbonització. En una primera fase reduint les emissions, i en una segona fase arribant a ser neutres abans del 2050. Aquest pla de descarbonització que moltes empreses del sector estan duent a terme, s’ha traduït a PortAventura World amb el compromís i la validació dels objectius de reducció d'emissions de carboni per part de la iniciativa Science Based Targets (SBTi). Aquesta és una col·laboració entre la organització sense ànim de lucre CDP, el Pacte Mundial de les Nacions Unides, l’Institut de Recursos Mundials (WRI) i el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF). SBTi impulsa l'acció climàtica en el sector privat en facilitar que les organitzacions estableixin objectius de reducció d'emissions amb base científica. Objectius que són avaluats i validats per la iniciativa i que tenen com a objectiu no incrementar la temperatura del planeta en més d’1,5 °C, alineats amb l’Acord de París.
PortAventura World està compromesa en reduir les emissions absolutes de gasos d’efecte hivernacle d'abast 1 i 2 en un 55,1% fins el 2032, d’acord amb les emissions de l’any 2019. De fet, es calcula la petjada de carboni de la companyia de fa més de 16 anys, i des de llavors s’actua per reduir-la: entre el 2008 i el 2023 la companyia ha aconseguit reduir fins a un 88% les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’abast 1 i 2. També cal destacar que des de 2021, es compensen les emissions de tot el resort d'abast 1 i 2, mitjançant l’adquisició de crèdits de carboni verificats, que s’han destinat a la protecció i a la conservació d’un dels corredors migratoris més importants del nostre planeta, a la costa de Guatemala. Els boscos del litoral caribeny guatemalenc són una reserva de biodiversitat i l’àrea acull quasi el 10% de la població mundial de les espècies d’aus conegudes. La línia costanera és un corredor migratori de les aus en el seu viatge bianual entre l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud. L’organització guatemalenca sense ànim de lucre FUNDAECO és responsable del projecte de conservació. Des de 2022, el càlcul de la petjada de carboni que segueix PortAventura World es realitza de forma més completa, incloent-hi totes les emissions associades a les categories de l'abast 3, segons la metodologia del Protocol de Gasos d'Efecte d'hivernacle (GHG Protocol), l'estàndard de comptabilitat i del World Resources Institute (WRI) i reportant al World Business Council for Sustainable Development (WBCSD).
Si entrem en més detall en com s’han dut a terme a PortAventura World les reduccions de les emissions de l’abast 1, les que una empresa controla directament per poder dur a terme la seva activitat, parlaríem de les emissions que produeixen les calderes de gas natural, que s’utilitzen per a la producció d’aigua calenta als hotels del resort, els gasos refrigerats dels equips d’aire condicionat i els combustibles pels vehicles. En l’últim cas, s’ha establert un pla de substitució de vehicles de combustió per flota elèctrica, d’altra banda, també es promou entre els proveïdors la mobilitat baixa en carboni, d'acord amb els compromisos climàtics de la companyia. Les empreses que presten servei diàriament dins del resort, tinguin la mida que tinguin, han d'utilitzar vehicles elèctrics, híbrids o altres vehicles sostenibles. De fet, des del 2023, el subministrament de productes de Coca-Cola i Unilever, des dels seus magatzems al resort, es realitza amb camions elèctrics.
Si ens centrem en les infraestructures i els edificis, abans de plantejar qualsevol canvi en una instal·lació, com per exemple un nou sistema d’escalfament d’aigua sense emissions a l’atmosfera, la companyia ha realitzat de la mà d’altres empreses de referència, estudis de millora de l’eficiència energètica, que han resultat en un pla d’inversions d’alt retorn que engloba: mesures operacionals, nous sistemes de monitoratge, instal·lació de sensors, renovació de sistemes de fred amb gasos ecològics, entre d’altres; per finalment acabar amb l’electrificació de les calderes substituint, per tant, les anteriors de gas natural i eliminant les emissions. Amb totes aquestes mesures esmentades, s’ha creat una ruta de descarbonització específica per cadascuna de les instal·lacions del resort que ens portaran a assolir els compromisos de reducció fins a l’any 2032.
Pel que fa a l’abast 2, les emissions indirectes relacionades amb el consum d’electricitat, des de 2016, un 100% de l’electricitat consumida procedeix de fonts d’energia renovable sense emissions de gasos d’efecte hivernacle (garantia d’origen), però sens dubte una de les grans fites de la companyia va ser la construcció de PortAventura Solar, un dels grans projectes ambientals mai desenvolupats emmarcat en l’estratègia de Sostenibilitat del resort. Es tracta de la planta fotovoltaica d'autoconsum en un resort vocacional, més gran d’Espanya i una de les més grans d’Europa. La planta compta amb més de 15.700 panells solars distribuïts en més de 8 hectàrees, una superfície equivalent a la d’onze camps de futbol. PortAventura Solar té una capacitat d’uns 9,15 megawatts pic (MWp) i pot generar uns 15 GWh anuals, abastint gairebé un terç de l’energia que necessita el resort per funcionar, una quantitat comparable a l’energia consumida per 4.500 famílies en un any, una xifra que estalvia l’emissió d’unes 6.000 tones de CO₂ anuals (si l’energia que consumíssim no fos renovable).
El projecte es va desenvolupar complint amb una estratègia molt exigent d'integració i impacte paisatgístic, amb l'objectiu de reduir el seu efecte visual i preservar l'entorn. D'una banda, s'han protegit tant un jaciment romà com un jaciment iber trobats en la zona durant les obres; d'altra banda, s'ha instal·lat una pantalla vegetal amb arbres trasplantats que limiten la seva visibilitat des de l'exterior. També s'han respectat els murs de pedra seca que donen forma a les terrasses que conformen el terreny, un sistema constructiu tradicional que a Catalunya s'ha utilitzat amb freqüència en el món rural. Dins d'aquest espai, també s'ha preservat un element d'interès etnològic: una barraca de pedra seca, clar exponent de la tipologia de cabanyes de pagès construïdes amb la tècnica de pedra seca. El projecte inclou també un mirador i un espai d'educació ambiental, format per diversos jocs i elements que permeten conèixer de manera senzilla i divertida com es genera energia elèctrica renovable (solar, eòlica, cinètica, etc.) Aquesta zona, s'ha habilitat per a la visita d'escolars i per a altres activitats didàctiques i de divulgació ambiental i inclou un “hotel d'insectes” i un refugi per a abelles, afavorint així la creació d'hàbitats que permetin millorar la biodiversitat de la zona. Finalment, cal destacar que aquest projecte, en la seva globalitat, ha rebut diferents distincions i reconeixements com el premi a la Millor Iniciativa Verda de l'any als Park World Excellence Awards 2023, el premi al Turisme Responsable i Sostenible d’InterMundial Foundation, FITUR i World Tourism Organization, també el 2023, i el premi francès Travel d’Or, Green Action del 2024.
I finalment per tenir tots els impactes coberts, s’han d’abordar les emissions d’abast 3, és a dir, la resta de les emissions indirectes conseqüència de les activitats que ocorren en fonts que no són ni propietat de PortAventura World, ni estan controlades per aquesta. En el nostre compromís amb SBTi que consisteix a reduir les emissions d’abast 3 en un 32% fins l’any 2032, hem considerat diferents fonts: les emissions que generen els col·laboradors per venir a treballar i en aquest sentit disposem de la instal·lació privada més gran de punts de recàrrega per vehicles elèctrics d’Espanya. La instal·lació consta de 150 places que s’ubiquen als aparcaments tant dels col·laboradors, com de clients i proveïdors. D’aquesta manera tots els usuaris de vehicles elèctrics que venen al resort tenen garantida la recàrrega del seu vehicle.
Però sens dubte el repte més gran de l’abast 3, és la petjada de la cadena de subministrament. A PortAventura World els proveïdors constitueixen un partner estratègic i com a tal, han de ser part de les polítiques de sostenibilitat de la companyia. Els proveïdors són primer de tot homologats sempre que compleixin una sèrie de requisits de sostenibilitat, en funció del producte o servei que ofereixin. Ser proveïdor de PortAventura World suposa seguir tots els criteris ambientals dictats pel sistema de gestió ambiental i ara també formar part del compromís de reducció d’emissions.
Per aquest fi cal que, any rere any, més proveïdors sàpiguen calcular la seva petjada i facin els seus propis plans de reducció i contribueixin així a arribar als objectius SBTi de PortAventura World. La cadena de subministrament de PortAventura World està formada per empreses proveïdores de categories i àmbits d'activitat molt diversos. Des de la construcció, el mobiliari i l'equipament fins al màrqueting, l'alimentació i begudes, els esdeveniments, el tèxtil, entre altres.
En aquest sentit, proposats per PortAventura World, més de 130 petites i mitjanes empreses proveïdores, han participat en el "II Programa de capacitació: Proveïdors sostenibles" organitzat pel Pacte Mundial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) Espanya amb la col·laboració de l’ICO i ICEX. Aquest programa consisteix a formar en àmbits específics dels Deu Principis del Pacte Mundial i els Objectius de Desenvolupament Sostenible a pimes proveïdores de grans empreses sòcies de la iniciativa. És un projecte de caràcter internacional i permet a les companyies més petites conèixer les últimes novetats en matèria de sostenibilitat i també conèixer la seva petjada de carboni i en conseqüència reduir-la.
A més, PortAventura World vol que els proveïdors creixin al seu costat i en tots els sentits. Per això, anualment, els reuneix per compartir els projectes estratègics, plans de futurs més rellevants així com per realitzar un balanç de la seva relació i els avenços en sostenibilitat. Dins d’aquesta jornada la companyia també fa entrega de diferents reconeixements a proveïdors que han destacat durant l’any en diferents àmbits com la prevenció de riscos laborals, la millor incitativa ambiental o la millor iniciativa pel que fa a sostenibilitat social. El “Diàleg amb proveïdors” s'emmarca en la iniciativa “Diàlegs PortAventura”, que incorpora el “Diàleg amb l'entorn”, una trobada d'interlocutors de diversos sectors presents a la zona d'influència del resort. Amb “Diàlegs PortAventura”, el resort busca potenciar la seva transparència i enfortir les relacions amb els seus principals grups d'interès, amb l'objectiu de generar un impacte positiu en l'entorn que l'envolta com un dels principals motors econòmics de la zona.
Mirant a futur, el resort invita als més petits a aprendre, divertir-se i profunditzar amb la responsabilitat social amb la iniciativa EcoEduca School Days, un entorn únic on més de 2.500 estudiants no sols gaudeixen, sinó que també adquireixen coneixements i consciència sobre els reptes del futur. L'esdeveniment, celebrat anualment, es centra a impulsar la creativitat i el treball en equip, a través d'activitats que desafien als joves a crear solucions sostenibles, fomentant l'aprenentatge dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la responsabilitat social empresarial. No oblidem que el futur del nostre planeta està en mans de les generacions més joves.
La transició cap a la descarbonització del sector turístic i la seva adaptació a futurs escenaris climàtics genera oportunitats a través d'una major eficiència dels recursos i l'estalvi de costos, l'adopció de fonts d'energia de baixes emissions, la innovació per al desenvolupament de nous productes i serveis, l'accés a nous mercats i la construcció de resiliència en la cadena de subministraments. De fet, la gestió de molts dels riscos identificats obre també la porta a oportunitats per a la millora de l'eficiència, la sostenibilitat, el posicionament en el mercat i la reputació del sector
La industria catalana enfront dels darrers shocks
Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya
La legislació urbanística basada en la preservació: impacte i alternatives.
A Catalunya, la protecció d’hàbitats i espècies d’interès es duu a terme mitjançant dos sistemes normatius diferenciats: la Xarxa Natura 2000, regulada per normativa europea, i el planejament territorial, gestionat a través dels Plans Territorials Parcials.
Les normatives sectorials d’àmbit europeu prevalen sobre les normatives catalanes, sent les directives europees més restrictives i prioritzades en casos de conflicte, amb l'objectiu de garantir la protecció d’hàbitats i espècies d’interès comunitari. En canvi, la normativa urbanística catalana, si bé comparteix l’objectiu de protecció, té el potencial d’una major flexibilitat per adaptar-se a diferents situacions.
Aquest estudi analitza l'estratègia de protecció derivada d'ambdues normatives (europea i catalana), tant en termes d’efectivitat en la preservació d’hàbitats i espècies com pel que fa a l’impacte en l’activitat econòmica associada als sòls no urbanitzables.
Els resultats evidencien que la visió idealitzada —present fins i tot en sectors de la comunitat científica— del retorn de la natura al seu estat original a través de la preservació de l’acció humana, genera una estructura normativa relativament simple, que inhibeix iniciatives econòmiques en sòl no urbanitzable sense traduir-se necessàriament en una recuperació ambiental significativa dels hàbitats i ecosistemes protegits.
Per superar aquesta disfunció, es proposa l’adopció del concepte de resiliència com a principi rector en la gestió dels ecosistemes
Dinàmiques de cooperació en l’impuls d’una agenda innovadora per a la gestió de l’aigua en el sector turístic al Mediterrani en un context d’emergència hídrica
La sequera acusada que viu Catalunya des de fa més de 3 anys ha implicat importants reptes competitius per a molts sectors, amb especial èmfasis amb aquells amb un consum més preponderant d’aigua en conques internes, com és el sector turístic. Aquesta situació no és nova, i de fet de manera periòdica s’ha anat repetint en el Mediterrani. Per fer front a un repte creixent, la cooperació via clúster ofereix solucions innovadores de manera holística. El clúster català de l’aigua, Catalan Water Partnership, fa més de deu anys que treballa per contribuir a una major sostenibilitat del sector, primer amb un estudi pioner l’any 2013 sobre el consum i les pràctiques emprades pels establiments turístics, i posteriorment la cooperació en més de 6 projectes d’R+D i d’innovació amb finançament europeu i estatal on diverses empreses tecnològiques han realitzat pilots per demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de solucions digitals per l’eficiència hídrica, iniciatives de reutilització, estratègies d’estalvi i conscienciació dels usuaris. Més enllà de la vessant tecnològica, en un dels projectes s’ha finalitzat un estudi que ha permès conèixer de primera mà la conscienciació dels propis turistes i els establiments turístics en un entorn previ i durant la sequera, així com dissenyar plans d’estalvi per al sector privat i promoure estratègies de reutilització. Finalment, aquesta dinàmica cooperativa en clau clúster també ha permès contribuir al disseny de la primera línia d’ajuts a nivell català, i de les poques existents a Europa, per a finançar de manera massiva inversions d’estalvi, eficiència i reutilització d’aigua per al sector turístic.
En aquest sentit, es pretén detallar iniciatives de cooperació en clau clúster per fer front a reptes cross-sectorials amb el treball conjunt des d’una perspectiva d’oferta tecnològica amb demandes empresarials, així com analitzar mecanismes de cooperació per part d’un ecosistema d’innovació per promoure propostes de valor. El context de crisi, com el derivat de la sequera, permet analitzar també com les relacions estables entre els actors d’un ecosistema faciliten l’acceleració de respostes urgents en clau de solucions o propostes. A nivell català, una política de clústers estable i consolidada permet als actors de l’ecosistema d’innovació tenir un paper dinàmic per ajudar als actors públics davant de la crisi, mentre que en altres regions on aquests ecosistemes no estan formalitzats és més difícil disposar d’una resposta estructurada i representativa dels actors provinents del sistema d’innovació i d’R+D. L’experiència al llarg de més de deu anys de treball en un sector, com el turístic, per part d’un clúster com el de l’aigua permet analitzar el seu paper. El document contindrà un anàlisi teòrica sobre el rol dels ecosistemes d’innovació, l’experiència acumulada de cooperació cross-sectorial i mitjançant la participació en nombrosos projectes d’R+D, i com aquestes es poden transformar en respostes en clau de solucions de mercat i polítiques públiques innovadores davant de la crisi