Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Chilling Out Data Chaos: Leveraging Cold Chain Principles and the Triple Helix Framework
No full textAs big data increasingly influences decision-making, ensuring data consistency and reliability has become essential. This paper explores how the cold chain’s singular focus on temperature can serve as a model for building unified, high-quality, and sustainable data systems. Despite the primary emphasis on machine learning of literature, this grounded in theory research, investigates how big data quality impacts technological execution and decision-making across industries. Drawing on 65 expert interviews, the study’s final discussion highlights the potential of the Triple Helix model—collaboration between government, industry, and society—as a framework for creating unified data systems. The cold chain, with its focus on temperature as the sole variable, exemplifies how such collaboration can enhance data reliability. Key challenges identified include data governance, operational inconsistencies, and barriers to collaboration. The paper proposes solutions such as professional training and the development of collaborative infrastructures to improve data dependability and support sustainable decision-making across industries
Una visió polifacètica i crítica a la gestió integral de l’aigua a Catalunya en condicions d’estrès climàtic
Get PDFUn Nuevo Nuevo Keynesianismo para Cataluña.
No full textEl comportamiento del PIB en Cataluña tiene principalmente dos explicaciones. La primera esta relacionada con variaciones vinculadas a la relación de corto plazo y la segunda nace con los efectos de los determinantes fundamentales en el largo plazo. La motivación principal de la presente investigación se basa en profundizar sobre el mecanismo a través del cuál se establecen las dos relaciones tanto a nivel teórico como a nivel empírico. Por lo tanto, el principal interés del presente estudio se centra en explicar a ciencia cierta, el comportamiento de la actividad real y de los niveles de producción en Cataluña a través de los dos mencionados niveles de comprensión teniendo en cuenta también dos diversos momentos en el tiempo
The Uneven Tide of Globalization: Economic Growth, Unequal Distribution and the Rise of Populism
Get PDF
Teletreball i Mobilitat Quotidiana: Tendències Recents i Efectes Socioambientals a la Província de Barcelona
Get PDFFins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques de conciliació laboral i de reducció de les externalitats ambientals dels desplaçaments per treball, no va ser fins a la irrupció de la pandèmia per covid-19 que aquesta modalitat passà a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la població ocupada de l’àmbit metropolità de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any més tard s’arribava al 17%. Després de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s’ha estabilitzat al voltant del 10%.
Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals.
La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals.
Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada
Societats hipotètiques per valorar béns públics
Get PDFEn aquest article explorem com els ciutadans valoren la provisió de béns públics, com la sanitat pública i les eleccions democr`atiques, mitjan¸cant experiments de tipus conjoint. La metodologia permet superar les limitacions de les enquestes tradicionals i captar prefer`encies de manera indirecta i a partir de disjuntives. Els resultats mostren que els participants tenen una forta prefer`encia per aquests béns públics, sovint estant disposats a sacrificar increments substancials en els seus ingressos individuals per garantir la seva provisió. Aquests resultats contribueixen a la comprensió de les bases del suport ciutad`a a institucions essencials com la sanitat pública i la democr`acia, i obren noves vies per analitzar com es poden promoure polítiques que responguin millor a les prioritats col·lectives
Que podem aprendre del llarg camí de la transició energètica? On estem? Com seguir? - Full paper
No full textThe energy transition is at a crucial point. Is it time to redefine the consensuses reached in the past? Can long-term agreements avoid conflicts in the short term? It seems, as we have reached the second decade of the 21st century, that the cartographic models that guided the energy transition have become obsolete. The author proposes to approach an analysis based more on observation than on preconceived doctrines and models. We are in a confusing moment. It can be stated that “no one can reverse the energy transition” or that this is the last opportunity to “drive the energy transition” threatened by a clash between renewable energies and energy monopolies. We live in a moment of strong frustration. An energetic and passionate narrative style pours out on us. Duels between egos and moments of confusion appear. The energy transition is entangled with the geopolitics that are stopping it. New challenges and old fantasies appear. Suddenly nuclear energy, gas, renewable fuels, hydrogen enter the political agenda. 
Navigating the Ethical Horizon: Exploring Sustainability, Purpose-Driven Enterprises, and Artificial Intelligence in Shaping the Future of Work for the Youth
No full textThe future of work for the youth is a dynamic tapestry woven with threads of sustainability, ethics, purpose-driven enterprises, and the enigmatic influence of Artificial Intelligence (AI). In this mosaic of intersecting paradigms, young professionals emerge as catalysts for change, challenging traditional notions of employment and organizational ethos. The burgeoning trend of purpose-driven careers reflects a seismic shift in values, with individuals prioritizing ethical alignment and societal impact in their professional pursuits. Simultaneously, the proliferation of AI augurs both promise and uncertainty, heralding unprecedented disruptions across industries. As automation reshapes job landscapes, the imperative for adaptive education and skills development becomes paramount. Yet, amid the flux, lies an opportunity for innovative synergy—a convergence of sustainability principles with AI-driven solutions. As Heraclitus famously stated, "Change is the only constant," and in the twenty-first century, this adage resonates more profoundly than ever. People are usually afraid of change because they fear the unknown. But the single greatest constant of history is that everything changes. By embracing this reality, stakeholders can unlock novel pathways for sustainable development, where the aspirations of the youth intersect with the imperatives of a rapidly evolving world. Through an innovative lens, this paper illuminates a vision where ethics, sustainability, purpose, and AI converge, propelling humanity towards a future where work is not merely a means of livelihood but a vehicle for collective progress and societal transformation