Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Analysis of Airflow Uniformity in Pig Nurseries Using Duct Ventilation in Northeast China_prova_latex_2
No full textThe problem of uneven ventilation in pig houses must be solved to effectively improve the winter environmental quality of pig nurseries in cold regions. In this study, the airflow field and airflow uneven coefficients of pig nurseries with duct ventilation were simulated and calculated using computational fluid dynamics, and compared with pig nurseries with different duct diameters, inlet and outlet air velocities and air supply angles. The average relative error between the simulated and measured values was 12 %. Comparison of simulation results and airflow uneven coefficients showed that the airflow uneven coefficients of the fences were reduced, and the airflow field was uniformly distributed with a duct diameter of 0.3 m , inlet and outlet air velocities of 1.5 and 2.0 \mathrm{~m} / \mathrm{s}, respectively, and an air supply angle of 45^{\circ }. These improvements resulted in a more homogeneous ventilation, which led to more uniform ventilation and contributed to discharging dirty air outdoors. Then the test pig nursery was modified based on the simulation and analysis results. Difference analyses were carried out between the control and the test pig nurseries. Comparative analyses showed the differences between the test data and the monitoring data were smaller, and the duct ventilation was more uniform, which was suitable for the healthy growth of piglets
Financiación de proyectos audiovisuales mediante la tecnología DLT
No full textLa situación de boom de producciones, la tecnología blockchain (conocida en sus inicios únicamente por el sector de las criptomonedas) y gracias a sus contratos inteligentes “Smart Contracts” nos ofrece nuevas soluciones para los productores, guionistas o hasta actores, para financiar sus proyectos, siendo plenamente transparentes en la gestión de los fondos y además ofrecer a los inversores la experiencia de como se crea un proyecto audiovisual desde dentro, disfrutando de experiencias únicas o como no, obteniendo una rendimiento de la inversión como si se tratara de una inversión de capital riesgo
Riesgos y Oportunidades en el mercado de instrumentos financieros sostenibles: los Sustainability-linked Loans (SLLs)
No full textLos préstamos vinculados a la sostenibilidad (en inglés Sustainability-linked Loans - SLLs), son un instrumento financiero que acompaña el desempeño de características de sostenibilidad de las empresas, vinculando las tasas de interés a los objetivos propuestos de sostenibilidad.
Según Pohl et al. (2023), los SLLs se han disparado en importancia recientemente. En 2021, se convirtieron en el mayor tipo de deuda corporativa que incluye una característica sostenible, recaudando USD 735 mil millones a nivel mundial.”
En España[1] en 2023, el mercado de financiación sostenible continuó creciendo y alcanzó los 60.788 millones de euros. Después de algunos años de crecimiento con dobles dígitos, esta cifra representa un crecimiento de solo un 1% con relación al año anterior de 2022. A nivel global se asiste a una tendencia de estabilización de la emisión de este instrumento financiero.
Tabela 1. Evolución de los SLLs al nivel global entre 2017 y 2024 (datos incompletos, solo hasta Marzo de 2024). Fuente: Ministerio del Medioambiente de Japón.
¿Cuáles son las razones porque los SLL han crecido tanto y ahora hayan entrado posiblemente en una fase de estabilización? ¿Existe el riesgo de que no sea una fase de estabilización, pero sí de decrecimiento? Las incertidumbres hacia el futuro de este instrumento financiero subrayan la importancia de analizar qué riesgos se están pasando por alto y qué oportunidades se están perdiendo.
Los SSLs son una oportunidad tanto para las entidades prestamistas como para los inversores de forma general. Autores como Auzepy et al. (2023) no encuentran indicaciones de que los mercados reaccionen de forma positiva a la emisión de los SSLs, pero Torsteinsen & Englund (2022) defienden que la transparencia asociada a este tipo de préstamos, así como el compromiso de los prestatarios con las cuestiones ASG (Ambientales, Sociales y Gobernanza), hace que los accionistas valoren este tipo de instrumento financiero. Estos instrumentos también tienen un valor añadido para las instituciones financieras, porque según Liu et al. (2023) hay una relación negativa entre los SLLs y los prestamos morosos. Los SLLs también presentan otra oportunidad para las instituciones financieras, según los datos analizados por Huang et al. (2024), ya que muchos bancos utilizan esta herramienta para mejorar su reputación ASG.
¿Pero será que también son una oportunidad para los prestatarios? ¿La mejoría que estos préstamos impulsan en las organizaciones es real? ¿O es una trayectoria que ya existe independente de estos préstamos, como lo afirman Torsteinsen & Englund (2022)? ¿Y las ventajas al nivel de las tasas de interés que los bancos permiten, son realmente impulsoras de cambio hacia la sostenibilidad? Si los costes de incorporar el cambio sostenible en las organizaciones son muy superiores a los beneficios de un préstamo asociado a los SSL, en ese caso será complicado que este instrumento financiero impulse el cambio sostenible por sí solo.
Son estas cuestiones las que exigen un equilibrio delicado entre las oportunidades y riesgos de los SLLs, que presentan un reto para el futuro sostenible, y que esta presentación pretende desarrollar.
[1] Observatorio Español de la Financiación Sostenibl
Un estàndard de dotació de carreteres i ferrocarrils
No full textQuan mesurem equipaments com escoles, hospitals, o policia podem acudir a aules, llits, o agents per mil habitats. I encara podem també dividir la despesa del pressupost per habitant, ja que ambdues vies d’anàlisi i comparació són correctes. En canvi, quan mesurem carreteres o ferrocarrils es fa difícil de fer-ho en km, o euros, per habitant. Tothom és coneixedor del fet i per això s’acostumen a presentar dos índexs: quilòmetres de xarxa per habitant i quilometres de xarxa per superfície (km2), els quals resulten, però, incomprensibles, perquè ambdós apareixen amb dinàmiques molt oposades. Per exemple, a Luxemburg hi ha molts km per superfície, però pocs per habitant i a l’inrevés a la Sibèria. O similarment, succeeix entre Madrid i Sòria.
Quan comparem despesa educativa, sanitària o de seguretat, la mesura anual és vàlida perquè la despesa corrent pesa molt respecte la inversió plurianual, la qual nomes és una fracció de la despesa corrent. En canvi, en inversions de xarxes lineals, com carreteres o ferrocarrils, la inversió es pot fer en un moment concret i el seu ús s’allarga durant anys, per tant, una perspectiva d’una sola anualitat queda sense sentit. En aquestes inversions en cal comparar per estoc acumulat, sigui actual o segons la hipòtesis d’un horitzó de creixement.
Una solució pràctica podria ser fer la mitjana geomètrica entre els dos quocients (km de xarxa per habitant i ídem per km2), i assolirem una comparació numèrica ponderada. Tanmateix, en segona instància podrem comprovar com, gràficament, aquesta fórmula assoleix una lògica geogràfica interesant, perquè dos països homotètics, o sigui amb el mateix model i idèntica població, assolirien el mateix índex, amb la qual cosa ja no estem davant un simple joc numèric, sinó front a una lògica espacial. L’índex anunciat, però, encara assoleix una altra perspectiva interesant, ja que si comparem els diferents regions dins d’un mateix estat podem comprovar com hi ha una tendència a igualar-les en dotació, superant el seu contrast de dimensions de població i extensió superficial. Llavors, podríem parlar d’una llei geogràfica -geografia política-, ja que si bé cada estat assoliria un objectiu diferent, la seva lògica interna seria la de consolidar una dotació equitativa entre els seus territoris.
Aquest fet ens permet superar la simple improvisació en la planificació i execució d’una xarxes de carreteres i ferrocarrils i objectivar la seva dotació i el seu equilibri per territoris, en el ben estès que sempre serà més car (per habitant) una regió gran i despoblada que una de peita i densa, però seria possible reclamar una acció pública racional i equitativa. Establerta la formula és, doncs, possible fer balanç, per exemple, de l’España radial. En síntesi, carreteres i ferrocarrils poden ser tant objectius com escoles i hospitals, perquè es poden avaluar com a dotacions
Relación entre Estándares de Gestión y su Impacto en la Implementación de Sistemas de Gestión de la Innovación
No full textLos estándares del sistema de gestión ayudan a las organizaciones a mejorar su desempeño, entre otras cosas, a través de una mayor conciencia de los empleados y el equipo directivo sobre las metas y objetivos organizacionales. Por otro lado, la gestión de la innovación se está convirtiendo cada vez más en un factor crucial para la competitividad y el éxito sostenido de las organizaciones en un entorno de mercado cada vez más dinámico y exigente. Un principio importante es que todos los sistemas de gestión pueden trabajar juntos sobre la base de una estructura común, lo que facilita la integración de la gestión de la innovación con otros sistemas de gestión, potenciando así su efectividad y coherencia dentro de la organización.
En este contexto, el objetivo de este artículo es el de estudiar la relación entre diferentes estándares y buenas prácticas utilizados en distintos sistemas de gestión (SG) —como calidad, medioambiental, seguridad, proyectos, etc.— para comprender cómo estos pueden afectar, ya sea de manera directa o indirecta, el desempeño e implantación de un Sistema de Gestión de la Innovación (SGI).
En primer lugar, se realizó una revisión de la literatura para identificar los principales SG existentes. Estos se seleccionaron en función de su relevancia y aplicabilidad en diversos contextos organizacionales.
Posteriormente, se examinaron los componentes clave de estos SG y se establecieron criterios específicos para evaluar su impacto en un SGI. Los criterios considerados incluyen la mejora en la eficiencia de los procesos, el fomento de la creatividad e innovación, la optimización de recursos y la capacidad de adaptación al cambio. A través de un análisis comparativo, se evaluaron las características de cada componente del SG y se determinó su influencia en la implementación y efectividad de un SGI.
Los resultados del análisis sugieren que los estándares seleccionados, aunque tradicionalmente enfocados en áreas específicas como la calidad, el medio ambiente o la seguridad de la información, contienen componentes que interfieren positivamente en la implantación de un SGI. Elementos como la mejora continua, la documentación rigurosa de procesos y la adopción de tecnologías y procesos sostenibles son aspectos destacados que contribuyen al desarrollo de un entorno propicio para la innovación.
Dentro de los sistemas de gestión, se han identificado varios elementos clave aplicables a los sistemas de gestión de la innovación. Entre todos ellos cabe destacar la gestión del conocimiento, que abarca desde la captura y almacenamiento hasta la difusión de la información, la colaboración interdisciplinar o de gestión de los stakeholders entre otros. Estas prácticas no solo facilitan la generación de nuevas ideas y la mejora continua, sino que también promueven la diversidad de pensamiento y la creatividad, elementos esenciales para el éxito de un SGI.
El estudio concluye que la integración de estándares y buenas prácticas en un SGI puede proporcionar una estructura sólida y un marco de referencia que impulse la innovación de manera sistemática. Adaptar estas prácticas a las necesidades de la organización y a su entorno operativo es crucial para maximizar se efectividad. Las principales recomendaciones que se derivan del estudio son la necesidad de una formación continua y la sensibilización del personal sobre la importancia de la innovación, así como la creación de un entorno organizacional que apoye el pensamiento creativo y la experimentación.
Finalmente, se propone la realización de estudios empíricos para futuras líneas de investigación en colaboración con diversas organizaciones con el fin de validar los hallazgos teóricos y examinar el impacto de otros estándares y buenas prácticas no abordados en esta investigación. También, se sugiere explorar cómo la digitalización y las tecnologías emergentes pueden influir en la implementación de un SGI
El Mecanismo Europeo de Ajuste al Carbono en Frontera (CBAM): limitaciones y propuestas de mejora
No full textEl Mecanismo de Ajuste al Carbono en Frontera (CBAM), recientemente aprobado por la Comisión Europea, pretende gravar los productos importados en función de sus emisiones, sometiéndolos al mismo precio que los bienes europeos que ya pagan por ellas en un mercado interno de derechos de CO2. Sin embargo, su diseño actual presenta varios retos a gestionar, entre otros el aumento de costes de los productos domésticos. En este trabajo evaluamos el diseño del CBAM, y presentamos una estimación del impacto del mecanismo en los costes industriales y en los hogares españoles.
 
EU Taxonomy Regulation (852/2020) - From the classification of sustainable economic activities to corporate climate action
No full textEl 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest reglament europeu planteja un sistema de classificació que estableix per primer cop un llistat d’activitats econòmiques considerades ambientalment sostenibles sota determinats criteris tècnics.
Aquesta peça normativa es considera una de les més importants del Pla d’Acció en Finances Sostenibles de la Unió Europea i l’Estratègia per finançar una transició a una economia sostenible (UE). El pla presenta deu accions prioritàries estructurades en tres pilars, (i) Reorientar els fluxos de capital cap una economia més sostenible, (ii) Incorporar la sostenibilitat en la gestió del risc i (iii) fomentar la transparència i la visió a llarg termini. La Taxonomia es considera una peça normativa d’importància cabdal ja que classifica per primer cop què s’entén com a activitats ambientalment sostenibles, un pas necessari aconseguir els dos primers pilars.
Es preveu que el reglament de taxonomia agafi, de cara a futur, una rellevància estratègica per les empreses. Conèixer la taxonomia i l’aplicació a cada empresa serà important per millorar l’accés a capital privat d’empreses amb projectes encarats a la sostenibilitat, ampliar les possibilitats d’accedir a fons públics, millorar el posicionament com a proveïdors de grans empreses, poder basar la comunicació i reputació ambiental en un sistema sòlid, quantitatiu i de referència i, finalment, millorar el perfil de risc de sostenibilitat del negoci, reduint l’exposició a les conseqüències de la transició cap a una economia baixa en carboni.
Així doncs, s’entén que la taxonomia presenta avantatges de cara a:
Accés a línies de finançament sostenible: Tal i com es menciona anteriorment, els mercats financers estaran obligats a publicar i utilitzar les dades de taxonomia de les empreses finançades o en les que s’ha invertit. Aquest fet, lligat a la demanda de productes financers verds, presenta a dia d’avui beneficis per a les empreses més ben posicionades. Exemple d’això en són les rebaixes en el tipus d’interès de préstecs, bons o línies de crèdit sostenible/verd. Amb l’ús estès de la taxonomia s’esperen menors despeses de capital i més atracció per part d’inversors institucionals per a aquelles empreses amb uns percentatges d’alineament amb la taxonomia elevats o amb la intenció d’afrontar un pla d’inversió que ajudi a incrementar aquests ingressos d’activitats sostenibles.
Accés a capital públic: Com es mencionava en paràgrafs anteriors, el fet de que els organismes públics estiguin incorporant el criteri de DNSH als fons lligats al Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) fa que les empreses estiguin obligades a familiaritzar-se amb el llenguatge de la taxonomia. El fet de que moltes línies de subvencions, ajudes o incentius derivin del PRTR traslladarà obligatòriament el mateix requeriment d’avaluar el principi de DNSH al receptor final dels fons.
Posicionament com a proveïdor: En l’última dècada, l’ús cada cop més transversal d’eines per valorar la sostenibilitat i qualitat de proveïdors ha servit per capitalitzar també les inversions en sostenibilitat de l’empresa privada. La implementació de certificacions internacionals o el càlcul de la petjada de carboni son només alguns aspectes que s’han anat incorporant en la valoració de proveïdors crítics. A partir d’ara, la taxonomia serà un altre indicador clau en la valoració de la sostenibilitat de proveïdors, en especial per a aquelles amb alts percentatges d’elegibilitat.
Comunicació i reputació: Un dels objectius que pretén la taxonomia és disminuir el greenwashing (en català, ecoblanqueig o rentat de cara verd) del sector privat, establint les bases per valorar les credencials en matèria ambiental de les empreses d’un mateix sector econòmic sota uns mateixos criteris. Aquest fet, disruptiu fins ara, facilitarà la divulgació d’informació en matèria de sostenibilitat ambiental d’aquelles empreses per les quals s’hagin establert criteris tècnics de selecció i DNSH. Les empreses que puguin reportar un percentatge del negoci més elevat d’alineament amb la taxonomia estaran en un posició de mercat que els permetrà guanyar reputació i valor de marca.
Millor gestió del risc de sostenibilitat: La taxonomia pot ser una eina interessant per afegir determinats aspectes al sistema de gestió del risc corporatiu. Els criteris tècnics de selecció, els principis de DNSH i les garanties mínimes ajuden a disminuir el risc associat a canvis polítics o legals gràcies al fet d’anar un pas més enllà dels mers requeriments legals, disminuir el risc financer associat a falta de liquiditat per a un model econòmic poc encarat a una economia baixa en carboni, el risc social de no complir amb determinats estàndards de pràctiques laborals o drets humans, el risc ambiental i legal de responsabilitats penals per a impactes ambientals, riscos operacionals lligats a la volatilitat del preu de combustibles fòssils o similars.
Així doncs, podríem considerar el reglament de taxonomia com una eina que va molt més enllà d’un simple sistema de classificació, l’ús estratègic del qual pot resultar en avantatges competitives en el mitjà o llarg termini. Com s’ha vist, les implicacions i responsabilitats d’utilitzar el reglament es troben en mans dels departaments legals, financers, de qualitat, de medi ambient o a escala de direcció general, entre d’altres. Un fet que, igual que la sostenibilitat, té el repte i l’oportunitat d’implementar-se de forma tranversal per fer incrementar la competitivitat de l’economia catalana front a la descarbonització socioeconómica europea i global
Impacto económico de la sequía en Catalunya. Impacto sobre los resultados empresariales
No full textEste documento analiza el impacto de la coyuntura de desabastecimiento de agua desde mayo de 2023 en Catalunya. Como factor determinante para la economía, no solo del sector primario, sino que de cada uno de los sectores que la integran. La actual conyuntura de debastecimiento hidrico que atraviesa Catalunya ya se contabiliza en cientos de millones de euros, inicialmente ha afectado al sector agroalimentario, pero con el paso del tiempo se ha extendido al resto de los sectores del tejido empresarial catalán. Al punto de que actualmente es la principal factor de decrecimiento de las proyecciones del PIB de la comunidad, su no resolución supone un grave problema cuando se acerca el verano, y el debastecimiento de agua puede generar grandes perdidas en el sector de la hostelería en su momento de mayor ocupación del año, sector vital no solo para Catalunya, sino que también para España. Sumado a las afectaciones energéticas producto del estado de los embalses a un 15% de su capacidad, las cuales repercuten en todos los sectorees económicos de la comunidad, al igual, que en las economías domésticas.
En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa
Reflexions sobre recursos minerals, mineria, transició i seguretat energètica: riscos i oportunitats
No full textA la darrera Cimera del Clima (COP28) celebrada a Dubai al desembre de 2023, es menciona, per primera vegada, la urgència d’una transició energètica que abandoni el carbó, el petroli i el gas, els principals causants del canvi climàtic. Paradoxalment, el desplegament de les tecnologies energètiques amb baixes emissions de CO2 implica un augment significatiu de la demanda de recursos minerals (no renovables). Tots els estudis disponibles indiquen que el procés de transició energètica serà possible només si existeix seguretat en les cadenes de subministrament de les anomenades “matèries primeres crítiques i/o estratègiques” (incloent elements metàl·lics, no metàl·lics, i minerals). Fins fa relativament poc temps, moltes d’aquestes matèries primeres s’extreien en quantitats limitades, però actualment s’utilitzen per a produir cel·les fotovoltaiques (bor, germani, gal·li, indi, tel·luri, seleni), aerogeneradors (terres rares, bor, niobi), bateries (liti), piles de combustible d’òxids sòlids (escandi) i motors de vehicles elèctrics (terres rares i itri). En aquest nou escenari, el sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de minerals. D’acord amb l’Agència Internacional de l’Energia (2021), la demanda de minerals per a tecnologies energètiques més netes el 2040 es multiplicarà, com a mínim, per quatre, per tal d’assolit els objectius climàtics. El principal desafiament a curt termini és que les reserves (no els recursos) d’alguns elements i/o minerals necessaris per aquestes tecnologies energètiques, són insuficients per tal de satisfer la demanda creixent de cara al 2030. En les transicions cap a sistemes energètics més nets, el subministrament de matèries primeres crítiques comporta nous reptes de seguretat energètica. Actualment, el nivell de concentració de les operacions de processament de minerals és molt elevada. En aquest sentit, per exemple, la Xina s’ha erigit en una posició de lideratge, ja que concentra els majors volums de processament de coure, liti, níquel, cobalt i terres rares a nivell mundial. La transició energètica és necessària i improrrogable en la lluita contra el canvi climàtic, però és un desafiament complex, per al qual no hi ha solucions simples, i amb la tecnologia actual implica, sí o sí, mineria. L’accés segur i sense restriccions a les matèries primeres minerals és una preocupació creixent dels països desenvolupats (Unió Europea, Estats Units d’Amèrica, Canadà, Austràlia). En conseqüència, aquests països han decidir augmentar la producció nacional, així com teixir aliances amb altres països productors (geopolitically friendly sources), que permetin acords que promoguin la racionalització dels permisos d’exploració minera, el foment de la investigació i el desenvolupament, centrats en el subministrament de matèries primeres minerals. Al març d’aquest any, el Consell Europeu va adoptar un Reglament de Matèries Primes Fonamentals (European Critical Raw Materials Act), essent un dels seus principals objectius diversificar les importacions i reduir la dependència de països externs, principalment de la Xina, en materials que són imprescindibles per a la transició energètica. En aquest nou escenari, la Península Ibèrica, tenint en compte els abundants recursos minerals que conté, es pot convertir en una regió clau per tal de diversificar l’oferta d’elements/minerals crítics