Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Professionalització de les entitats no lucratives
No full textLes entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control significatiu sobre aquesta àrea. Aquest desconeixement sobre la gestió econòmica, comptable i fiscal comporta un efecte directe sobre la resta de l’organització i provoca que les dades obtingudes no estiguin prou analitzades. D’una banda, aquesta situació fa que la seva utilitat sigui limitada però, de l’altra, i encara més rellevant, els òrgans directius no poden avançar-se a resoldre a temps possibles problemàtiques. Sumat en aquesta falta de desenvolupament dels entorns de gestió econòmica i financera, les entitats han hagut d’afrontar un augment molt significatiu del nombre de requeriments i normatives legals. Aquests fets justifiquen la necessitat de treballar exhaustivament en la professionalització tant a nivell intern com extern en els àmbits comptables, fiscals, laborals, administratius, legals i d’auditoria.
Aquest va ser l’interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 ens, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. A les conclusions de la tesi esmentada es presenta aquesta necessitat de professionalització dels ens de caire no lucratiu i és una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Com a resum, a continuació s’esmenten alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp portat a terme en aquesta recerca.
L’obtenció de la informació de tipus comptable i quina és la gestió que en fan aquestes organitzacions són uns dels objectius específics treballats en aquesta tesi doctoral. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten que, malgrat que les dades comptables disposen d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els càrrecs directius d’aquests ens haurien d’optimitzar la utilització d’instruments de gestió com, també, incrementar els períodes de revisió dels principals indicadors i el seguiment dels resultats econòmics. La recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient, en general per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, aquesta millora servirà per a la difusió de les activitats que porten a terme i, principalment, treballar en la necessitat d’augmentar la credibilitat sobre quina és la gestió dels recursos, la majoria de caire públic. Tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió perdent una informació essencial per a l’anàlisi estratègica del seu equip directiu. Aquestes són algunes de les principals conclusions extretes en la recerca presentada i en les que cal aprofundir gràcies a l’existència dels professionals de l’àmbit econòmic i financer
Muon Tomography for Mapping and Monitoring Tailings Storage Facilities
Get PDFTailings storage facilities pose an increasingly significant global challenge for mining companies. Given that tailings, the by-products of mine processing plants, demand meticulous management due to the potential hazards associated with storage facility failures, continuous attention is imperative. The repercussions of such incidents can lead to profound and enduring environmental damage in downstream regions. Therefore, consistently monitoring the structural stability of these facilities is paramount to ensure the safety and sustainability of both active mining sites and legacy mines. This paper introduces an innovative approach using muon tomography to analyze the internal density structures of tailings dams. The research, conducted at the BHP Prominent Hill Mine site in South Australia, presents a pioneering method and technology for examining the internal density distribution of tailings storage facilities using muons. Muons, being a natural source of radiation capable of generating X-ray-like scans of large structures, offer a distinctive opportunity to gain insights into the inner structure of tailings storage facilities. Moreover, this technology holds the potential to serve as a foundational platform for future research in the development of early warning systems for detecting structural changes
A CT-based approach to assess sample quality in soft soils
No full textThe paper discusses the performance of a novel tool based on computed tomography (CT) to evaluate sample quality in soft soils. This new technique is applied to the low-plasticity Mediterranean deltaic deposits found in the region of Castello d’Empuries at the Costa Brava, in Catalonia (Spain). Tube specimens of variable diameters retrieved using open samplers (Shelby) as well as Osterberg-type fixed-piston samplers were scanned in this study. Statistical analysis of the CT images allows to define a quantitative index of sample quality. Sample quality classification based on this new non-destructive CT-based measure compares well with quality classification based on the well-established recompression sample quality index, e/e0
Collapsible Behaviour of a Compacted Lateritic Sandy Soil
Get PDFCollapsible unsaturated soils are characterized by a low-density composition and exhibit sudden settlement after wetting while maintaining in-situ stress levels. This issue is effectively mitigated by compaction, a simple and economical technique that improves the soil properties and geotechnical behaviour. In this study, the collapsible behaviour of a compacted sandy laterite soil is analysed, focusing on the influence of relative compaction, water content, initial suction and inundation stress. The primary aim is to analyse the effect of initial compaction conditions on collapse potential. Conventional and suction-controlled oedometer tests were conducted on soils from Ilha Solteira, São Paulo, Brazil, where there is a large amount of geotechnical data available. The laboratory data reveal that collapse deformations of compacted soil depend on relative compaction, initial water content, soil suction, and inundation stress. Poorly compacted soils exhibit greater susceptibility to collapse when wetted, and the magnitude of collapse potential varies with water content. Additionally, this study shows the influence of initial suction on collapsibility of less compacted soils. The laboratory results highlighted the importance of considering suction and inundation stress in understanding the collapsible behaviour of compacted soil, whereas traditional empirical methods often emphasize low density and water content as primary factors predisposing soils to collapse
Challenges in Site Characterization and Work Verification of Compacted Crushable Sands
Get PDFDuring reclamation projects huge amounts of sands are dredged and placed to create artificial land. To increase the density and therefore to mitigate the potential risk of liquefaction as well as to increase the stiffness and internal friction angle of the sand, it is often necessary to compact the reclaimed sand. The performance targets for compaction are frequently verified by means of achieving a particular relative density that is generally correlated from Cone Penetration Tests (CPT). For many reclamation projects, due to the non-availability of local quartz or silica sands, crushable, carbonate or calcareous sands are used. In these crushable sands, due to the very high stress concertation below the CPT cone, the particles tend to crush. The well-known published correlations between the relative density and cone resistance are established for non-crushable silica sands and are thus not applicable to these crushable sands and can result in over treatment costing time and money. Usually, the crushing effect is quantified in a calibration chamber test and a project specific correction factor is introduced. Alternatively, to avoid this costly and time-consuming procedure the use of measuring the shear wave velocity with seismic CPTs (SCPT) is possible. The Cyclic Stress Ratio (CSR) for liquefaction analysis and other soil parameters required for the design verification can be correlated without being influenced by the crushing of particles due to the non-invasive procedure. This paper gives an overview of the common practice for work verification in crushable sand and shows an approach to determine the required compaction parameters using seismic CPTs
Site characterisation, data management and data integration for submarine cable landing Projects
Get PDFThere is an increased need for submarine cable infrastructure across the world to serve the offshore wind power industry and the expansion of the submarine interconnectors and telecommunication networks. Cable landfall projects are complex as land, intertidal, nearshore, and offshore environments all coverage, creating an array of dynamic processes, constraints, hazards, and engineering challenges that an asset may face over its lifespan. Robust site characterisation and ground modelling is key for the success of these projects, to allow for the effective, safe, and economical site selection, design, installation, and operation of an asset. In order to accomplish this, the integration of engineering and geoscientific datasets, obtained through several data sources and survey techniques is required; as well as collaboration and integration between multiple technical disciplines. This paper lists the key stages, techniques, and sources available for obtaining the required data. We then consider how the data can be managed and integrated to obtain a holistic ground model for use in the design, construction, and operation of the asset. We discuss the value these models can provide throughout the lifecycle of landfall projects
Drainage Effects in a Dilatant Carbonate Silty Sand
Get PDFThis paper presents and discusses results from a series of cone, vane and footing tests in a carbonate silty sand, conducted in a geotechnical centrifuge, that investigate how drainage effects scale with the diameter of the device/foundation. The tests involved different penetration and rotational velocities to quantify how velocity influences the drainage response, and in turn, the magnitude of the deduced soil strength. Cone and foundation resistance, and the shear stress measured in the vane tests, were seen to increase with increasing penetration/rotational velocity, consistent with a dilatant shearing response. The collective dataset is interpreted within the ‘drainage backbone curve’ framework, with an attempt made to understand how drainage path length varies for the different devices and is affected by stress level
Teletreball i mobilitat: tendències i beneficis ambientals a l'àrea metropolitana de Barcelona
No full textFins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques de conciliació laboral i de reducció de les externalitats ambientals dels desplaçaments per treball, no va ser fins a la irrupció de la pandèmia per covid-19 que aquesta modalitat passà a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la població ocupada de l’àmbit metropolità de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any més tard s’arribava al 17%. Després de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s’ha estabilitzat al voltant del 10%.
Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals.
La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals.
Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada
THE CONTRIBUTION OF ECONOMIC PROFESSIONALS
No full text
ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN
ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS.
Jordi Castells Llavinés
Raimon Casanellas Bassols
La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista.
Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals.
Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes.
Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat. Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.).
El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics. Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall :
Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”).
Analista de dades
Analista d’inversions
Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”)
Assessor fiscal
Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”).
Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017 i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)”
Economia mitjambiental
Economia de la salud
Financial manager
Gestor de recursos humans
Marketing
Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348)
Plans de viabilitat
Planificador logístic
Valoració d’empreses
Objectius:
Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements.
Conclusions:
Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic.
Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional.
Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència.
La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats,
El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions