Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Growth of GDP per capita in Catalonia over the last two decades and relative position in the context of the EU
No full textAquest treball analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000 a partir de diverses fonts, mitjançant una desagregació dels seus principals components, relacionats amb els factors demogràfic, del mercat de treball i de creixement de la productivitat.
Els resultats apunten a que l’economia catalana ha registrat un creixement econòmic notable al llarg de les darreres dècades, que ha anat acompanyat també per una forta expansió demogràfica basada en la immigració (atreta en part per un model intensiu en ocupació de poca qualitat). D’altra banda, en termes de taxa d’ocupació, encara hi ha marge de millora (fins arribar a valors que situïn la taxa d’atur de Catalunya ens valors similars o inferiors a la mitjana europea).
Es constata com el PIB català creix més que a Europa però en canvi en PIB per càpita l’evolució ha estat més feble que a la UE, i s’ha produït una pèrdua de posició relativa en comparació amb el que passava a principis del 2000. Això s’explica en part pels efectes molt més acusats de les recessions l’evolució del PIB per càpita, mentre que en els períodes d’expansió les millores han estat relativament moderades. S’analitza també si aquest patró de pèrdua de posició de PIB pc en comparació la mitjana europea es reprodueix en el cas espanyol i en d’altres regions europees.
Finalment, estudiem el comportament diferencial a Catalunya dels components del PIB per habitant, en relació amb la UE i altres economies europees, i diferents moments del cicle econòmic (etapa expansiva 2000-2007, crisi financera i de deute públic, recuperació 2013-2019, crisi de la COVID i posterior reactiva). Aquests resultats permeten estudiar el diferent comportament dels factors del creixement a llarg termini i en diferents fases del cicle econòmic. Les conclusions apunten a que la dinàmica del PIB per habitant relatiu s’explica fonamentalment per l’evolució de la productivitat aparent del treball, tot i que encara hi ha marge per a obtenir una aportació més positiva del mercat de treball
Les migracions de reemplaçament a Catalunya: una mirada crítica
No full textL’any 2000 la Divisió de Població de Nacions Unides, va publicar l’informe Replacement Migration: Is it A Solution to Declining and Ageing Populations?, on es realitzaven projeccions per a 10 diferents països i àrees desenvolupades (França, Alemanya, Itàlia, Japó, Corea, Federació russa, Regne Unit, Estats Units, Europa i Unió Europea), partint dels valors de 1995 fins a l’horitzó 2050, amb cinc diferents escenaris: l’evolució prevista a les projeccions oficials de Nacions Unides, l’evolució en absència de migracions, la migració necessària per mantenir el volum inicial de les poblacions, per mantenir la població en edat activa de 15 a 64 anys, per a mantenir la relació de dependència observada a l’any inicial. Aquest informe estava pensat per a relativitzar el paper de les migracions per contrarestar els efectes de l’envelliment de la població en el mercat de treball i, conseqüentment, en l’augment de la càrrega per al sistema de pensions. Malgrat les crítiques rebudes des de la demografia, l’informe va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació, aportant arguments tant a defensors de les migracions com a aquells que s’hi oposaven, que han arribat fins avui.
En la present comunicació ens proposem tres objectius: (1) Refer el mateix càlcul per a Catalunya, partint de les dades de 1995, mantenint el grup de referència per la població activa de 15-64 anys; (2) Actualitzar les projeccions amb les darreres dades disponibles corresponent a l’any 2023 fins el mateix horitzó 2050, amb el grup de població activa de 16 a 67 anys; i, 3) Fer una lectura crítica de la producció i difusió de les projeccions originals. En els dos primers exercicis es partirà per al primer supòsit de les projeccions de l’Idescat realitzades a l’any 1995 i les darreres de l’any 2022. El cas de Catalunya amb dos booms migratoris d’una especial intensitat (2000-2007 i 2026-2023), ens hauran de permetre, en primer lloc, reflexionar sobre la intel·lecció i comunicació dels resultats dels exercicis de previsió en matèria de migracions, en concret en l’impacte de les migracions en el mercat de treball i en l’estructura de la població, comparant els resultats dels primers vint anys del primer exercici 2000 a 2050 amb els efectius reals observats. En segon lloc, ens haurà de remetre als exercicis de projeccions i la validesa per al disseny de polítiques migratòries a partir, del segon exercici realitzat
LA SERVITITZACIÓ DE DISPOSITITUS INTEL.LIGENTS EN HOSPITALS SOCIOSANITARIS DE LA CATALUNYA CENTRAL: facilitadors i barreres en la seva implementació.
No full textÉs notori i fora de dubte que les societats del primer món estan sotmeses a un procés d’envelliment constant i progressiu, fet que alhora actua com a tensionador de la xarxa dels sistemes sociosanitàries d’atenció i cura a la gent gran, sotmès per contra a contencions pressupostàries dels Estats després de resistir als embats de la crisi financera del 2007 i la crisi de la COVID del 2020. Per altra banda el sector sanitari és un sector inherentment complex on la seva creació de valor es fonamenta i alhora és el resultat de conjugar béns tangibles i experteses intangibles tot en un marc netament tecnològic i en costant evolució, context que facilita i esperona emprendre iniciatives de servitització dels seus equipaments i enginys sanitaris creant serveis integrats alhora altament personalitzats. Tanmateix la servitització entesa i definida com aquella estratègia innovadora que ofereix en el mercat un ventall integrat de productes-serveis en una sola oferta desmaterialitzada, basada alhora en origen en la cooperació de tots els stockholders involucrats en l’ús o resultat final de l’oferta pel client, s’ha vist recentment esperonada i impulsada per les evolucions tecnològiques dels sistemes ciber-físics, el internet de les coses (IoT) i el Machine Learning (ML) oferint la possibilitat de crear equipaments i productes intel·ligents i connectats, és a dir els sistemes intel·ligents de producte-servei o els Smart Product-Servide System (SPPS) en anglès. Aquest nou paradigma (SPPS) està possibilitant en les societats envellides la emergència de processos d’atenció sanitària altament personalitzats que afavoreixen la seva aplicació fins i tot dins del context vital i vivencial del propi pacient-usuari, fenomen que ha atret l’atenció de l’acadèmia des de l’any 2016 fins avui dia. Tanmateix tot i ser un tema de gran atenció potencial reconegut per la doctrina, la servitització en el context de sector sanitari és encara avui dia un camp pobre en estudis, havent-se concentrat la seva atenció o bé en el fabricant industrial o bé en la recepció d’aquestes tecnologies servitizades per l’usuari final. S’ha bandejat i deixant orfe d’estudis i d’atenció els mateixos centres hospitalaris que són l’eix i epicentre o hub de tot l’ecosistema de serveis. És per aquest fet que el present estudi té com a pretensió omplir aquest gap acadèmic i analitzar l’estat actual de desenvolupament dels sistemes intel·ligents de producte-servei focalitzat en els hospitals d’atenció sociosanitària concretat en l’àmbit territorial de la Catalunya Central.
En aquest sentit considerant l’emergència inicial d’aquest fenomen i per tant per ser un procés que no es troba ni molt menys en la seva part de maduració, l’aproximació a aquesta realitat s’instrumentarà en una metodologia basada en estudis exploratoris i en anàlisis qualitatius de casos concrets, fonamentats en entrevistes semiestructurades als presidents de les entitats, als directors-gerents i als responsables de compres dels hospitals sociosanitaris, a fi de copsar els aspectes que faciliten i impulsen el seu desenvolupament això com tots aquelles que actualment es consideren una barrera que frena o en el seu cas l’impedeixen el desenvolupament de la servitització dels productes intel·ligents en els hospitals sociosanitaris
Innovació, competitivitat i transferència tecnològica: una mirada a la composició de la despesa en R+D a Catalunya
No full textEconomistes tan reconeguts com ara Joseph Schumpeter o Robert Solow ja plantejaven el salt tecnològic i la innovació empresarial com un dels principals catalitzadors del desenvolupament econòmic i de la millora de la productivitat dels països. Al llarg dels últims anys, diverses publicacions han trobat evidències que la inversió en R+D+I millora la productivitat, tant a nivell macroeconòmic com a nivell de país. El Global Innovation Index, publicat per la WIPO, o el European Innovation Scoreboard, publicat per la Comissió Europea, classifiquen les economies i les regions més innovadores en base a multitud de criteris. Però convertir-se en un referent en innovació no és pas senzill.
La Comissió Europea utilitza el Technology Readiness Level (TRL), concebut per la NASA a la dècada dels 70, per mesurar el grau de maduresa de les tecnologies. Així, des de que s’observen els principis bàsics d’una tecnologia (TRL 1), aquesta avança fins que es desplega al mercat (TRL 9). Cal invertir en recerca bàsica (TRL 1-2), en recerca aplicada (TRL 3-4) i sobretot en desenvolupament experimental (TRL 5-6) per posteriorment poder innovar (TRL 7-9).
La intensitat d’inversió en R+D a Catalunya és deficient. Amb una despesa de només l’1,67% del PIB l’any 2021, Catalunya queda lluny de la inversió mitjana de la Unió Europea (2,27%), o de països capdavanters i referents en innovació com Israel (5,56%), Corea del Sud (4,93%), els Estats Units (3,46%), Japó (3,34%) o Suïssa (3,31%). A nivell europeu, hi ha quatre països que ja superen l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’invertir un 3% del PIB en R+D: Suècia (3,4%), Bèlgica (3,34%), Àustria (3,26%) i Alemanya (3,13%).
Per tal de comparar la situació de Catalunya amb la dels països referents en innovació, s’analitza la matriu de despesa en dues dimensions. Primerament segons el tipus de recerca: recerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. Posteriorment, segons el sector d’execució: el que es fa al sector productiu, al sector públic, a les institucions educatives i aquell que s’executa als instituts privats sense ànim de lucre.
Mentre que els països referents en innovació executen entre el 60-70% del total de la seva despesa en desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%. Aquesta infrainversió contribueix negativament al death valley, impedint que les tecnologies es validin en entorns rellevants, s’escalin i arribin al mercat.
La distribució dels sectors d’execució també presenta diferències significatives. Mentre tots els països referents en innovació executen més d’un 77% de la despesa al sector privat, a Catalunya el sector privat és només responsable del 61% de la despesa. Tanmateix, el sector públic i les institucions educatives catalanes executen el doble de despesa que els seus homòlegs als països referents en innovació.
Catalunya té el repte de transformar el model d’R+D, apostant decididament per la inversió industrial i la transferència tecnològica. Aconseguir que la inversió al sector públic i en ciència bàsica es materialitzi en un increment de la productivitat serà clau per aconseguir aquest objectiu.
 
L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?
No full textJUSTIFICACIÓ:
Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) i els explotadors (indústries). A Catalunya, s'ha introduït la marca-segell Tecnio amb la hipòtesi inicial que millorant l'enfocament comercial es podria reduir la "distància" entre empresa i universitat, i que les empreses serien les principals sol·licitants de coneixement per generar innovació al país. Malauradament, la realitat és que encara hi ha un baix nivell d'innovació empresarial.
Els grups de recerca amb segell Tecnio, dins de l’entorn universitari, han de complir uns requisits que suposadament tenen com a objectiu impulsar una interacció efectiva entre el món acadèmic i el sector empresarial. Aquests requisits es divideixen en dues àrees principals: la relacionada amb la qualitat del grup (certificació de qualitat, publicacions, etc.), i la centrada en l’acció comercial, com l’elaboració d’un pla de màrqueting i la creació d’ spin-off.
Centrant-nos en el pla de màrqueting, ens preguntem : L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?
METODOLOGIA:
Es pretén donar resposta a través d’un estudi qualitatiu, on s'ha analitzat a fons la perspectiva dels investigadors principals dels grups Tecnio d’una universitat amb un alt índex de transferència dins el sistema.
RESULTATS:
Malgrat els esforços per millorar la seva funció comercial, els grups Tecnio troben difícil ampliar el seu impacte. Els plans de màrqueting es veuen afectats per mancances en recursos humans, econòmics i de coneixement. A més de les seves tasques principals, han d'assumir rols addicionals com a "animadors de les PIMES" i gestors de convocatòries. Els beneficis percebuts són limitats a causa de la burocràcia, la manca d'ajuts econòmics i la baixa visibilitat. També estan en desavantatge comercial respecte altres agents tecnològics del sistema.
Com a resultat, molts grups actius es pregunten fins a quin punt podrien aconseguir els seus objectius sense la dependència del segell Tecnio, ja que en general, els plans de màrqueting son descrits com un requisit més burocràtic que pràctic.
Actualment, l'Associació Tecnio (iniciativa liderada pels mateixos grups), treballa per revaloritzar el segell, per reposicionar-lo dins de la política d'innovació del país, per donar una visibilitat clara del seu rol dins del sistema, amb l'objectiu d'aconseguir una política coordinada i integradora entre agents.
CONCLUSIONS:
Desenvolupar un pla de màrqueting pot abordar aspectes comercials i estratègics, però no és percebut com la solució definitiva per resoldre tots els desafiaments en transferència i cooperació.
Aquest estudi revela una realitat en la interacció dels agents del sistema d'innovació i de les qüestions que hi ha al darrere i que no sempre es fan explícites. El fet que el pla de màrqueting hagi posat de manifest les discrepàncies en el sistema indica que hi ha aspectes més complexos que s'han d'abordar més enllà de la comercialització pura.
El coneixement i el reconeixement mutu podrien ser la base per al desenvolupament d'una política de transferència veritablement de cooperació. Per tal que tot funcioni de manera fluïda, és essencial una política dissenyada amb una visió comuna, tenint en compte el paper de cadascun dels agents involucrats
Review on Developing Critical Thinking, Empathy, Self-awareness, and Emotional Self-Regulation on Smartphones
No full textFuture business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training methods lack flexibility, hindering adaptability. Smartphones are ubiquitous, personable, and provide digital equality among m-learning platforms, playing a crucial role in education. The global learning mobile app market (online courses, languages, academic disciplines, etc.) is forecasted to grow at a compounded growth rate of over 20% until 2030. However, it remains unclear if user-generated interactions in mobile apps can develop soft leadership skills.
This article reviews studies on mobile apps as an adult learner-driven, flexible, universal, and fast alternative to traditional training methods for leadership skills such as critical thinking, self-awareness, empathy, and emotional self-regulation. Four databases were searched using subheadings and terms related to mobile learning, education, and soft skills. The included studies were mapped according to the types of mobile learning platforms, adult subjects, specific 21st-century leadership skills, and outcomes. The search was limited to articles published between 2014 and 2024.
The main findings indicate that while there is extensive research on m-learning platforms for PK-12 education, there is a significant lack of primary data on the use of mobile apps for developing leadership skills in adults. The few existing studies primarily evaluate critical thinking as a crucial business skill. These results reveal a notable gap between scientific research and market practices in the context of mobile learning for adult leadership skills
Energy absorption capacity of pre-homologated polyamides against fire for 3D-printing
No full textRecent advances in developing new concepts for railway structures demand new lightweight structure concepts not only to reduce their energy consumption but also to reduce the load transmitted to the rail track. Fibre-reinforced polymers (FRP) have gained attention in the railway industry due to their lightweight properties, specific strength and stiffness, and corrosion resistance. Most published studies on the design of lightweight structures, for body and rolling stock, focus on continuous fibre-reinforced thermoset polymers (cFRP). However, derailment risk and fire safety must never be compromised due to this weight-reduction process.
Therefore, new structure designs must be impact resistant and the materials must comply with EN-45545-2. A wide variety of fire protection, self-extinguishing or flame retardant systems for composite components and structures are available in the literature. The influence of flame retardant loading on the impact properties of a continuous carbon fibre reinforced polyamide 6 manufactured by 3D printing of continuous carbon fibre prepregs (FFF) has been analysed in the present work. The impact characterisation of a sandwich panel with a bio-inspired cellular core was carried out in this study. From the results, it has been concluded that the pre-homologated materials (Onyx-FR and cCF/PA-FR) have a similar energy absorption capacity (EAS) to that of the reference reinforced polyamide 6 used in 3D printing processes - FFF
Analysis of multiple high-velocity impact phenomenon in composite laminate plates
No full textHigh-velocity impact is one of the most common load states to which composite material structures can be subjected during their service life and can cause a sudden loss of properties favouring its catastrophic failure. Impact loads are usually caused by external elements such as debris, particles carried by the wind, hail, fragments derived from an explosion, etc. All these cases can be represented as high-velocity impacts; however, in general, these impacts are not usually reduced to the action of a single projectile on the structure but can be represented as multiple projectiles that impact simultaneously, or sequentially, on it. This is known as multiple impact phenomenon. In this work a numerical model is developed, using a commercial finite-element software, that allows to analyse the phenomenon of multiple impact in composite material laminates, focusing attention on the wave’s interaction between projectiles. The model is validated with experimental results from the scientific literature for a single high-velocity impact. The interaction among waves generated by the action of two projectiles impacting at the same velocity, and that are separated at a certain distance from each other (simultaneous high-velocity multiple impact), is studied in terms of out-of-plane displacement, and relative movement between projectiles
Characterisation of the mode I interlaminar fracture toughness in multidirectional interfaces in a 3D-printed composite
No full textDebonding between plies, or delamination, is a critical failure mechanism for laminated composite materials and has been analysed in several scientific investigation. Usually in real applications delamination initiates and propagates between interface layers with different reinforcement orientation. However, most of the experimental works are carried out using unidirectional specimens for determining the interlaminar fracture toughness because in laboratory conditions it is difficult to propagate the crack between multidirectional interface layers without other failure mechanisms that invalidate the test. Among these failure mechanisms, crack plane migration and crack branching at several planes are the most common. In this communication it will be detailed and analyzed the experimental characterization of the interlaminar fracture toughness in multidirectional interfaces of 3D-printed composite materials is detailed, including the manufacturing process of the Double Cantilever Beam (DCB) specimens that warranty crack propagation under pure mode I loading and without plane migration. Finally, a quantitative comparison is carried out between multidirectional interlaminar fracture toughness and the unidirectional one and a fractography analysis is reported
Humor detection using deep learning in 10 years: A survey
No full textHumor is an important part of personal communication. How to create a computational model to recognize humor is still a very challenging task in natural language processing and linguistics. In this survey, we applied some rules to leave 29 articles spanning 10 years (2012 to 2023). The main elements covered by this survey include: recent state-of-the-art detection methods using deep learning from years 2012-2023, (2) summarizing features for humor detection from a linguistic perspective, (3) humor detection datasets, evaluation metrics, data domains and languages, (4) some tricks used in humor detection (e.g. Attention mechanism, multimodal), (5) recognizing open problems and highlight the feasible opportunities for future research directions. To the best of our knowledge, this is the first systematic survey for humor detection using deep learning. The survey can be used to assist novice and prominent researchers to understand the concept of humor, popular method and future research direction and so on