Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Productivity in Catalonia: a sectoral analysis of growth patterns from 2000 to 2019
No full textLa productivitat amb que s’utilitzen els recursos és crucial per a les millores sostingudes de renda. Les anàlisis preliminars entre l’any 2000 i 2019 assenyalen entre una feblesa en l’evolució relativa de la productivitat a Catalunya, un fet que és coherent amb la pèrdua de posicions relatives en el PIB per habitant respecte a les principals economies avançades.
Primer, aquesta anàlisi proporciona una comparativa de l’evolució de la productivitat agregada de Catalunya, en relació a les economies més avançades. Segon, s’aborden les tendències en productivitat total dels factors (PTF), productivitat del treball i del capital, en 22 sectors d’activitat de l’economia catalana. Tercer, es proporciona una anàlisi de quins són els sectors que més contribueixen a l’evolució agregada dels indicadors de productivitat. Finalment, es descompon el creixement de la productivitat en efectes intra-sectorials i de canvi estructural.
Fins a quin punt la feblesa de la productivitat és generalitzada des d’un punt de vista sectorial? Com ha canviat el patró sectorial de l’evolució de la productivitat entre les diferents etapes? Quin paper han jugat les diferències inter i intra sectorials? Entendre aquestes qüestions ens ha de permetre fer un balanç de la productivitat, un dels principals reptes que afronta l’economia catalana
Entorn macroeconòmic i les inversions especulatives en criptomonedes: possibles repercussions econòmiques i ambientals
No full textEs voldrà buscar una relació entre la situació econòmica nacional, i els indicadors que afecten les decisions d’inversions. Es voldrà començar amb una projecció dels últims vint-i-cinc anys, focalitzant-se en els últims cinc anys.
L’objectiu serà determinar si la inversió en Bitcoin és merament especulativa, i identificar el perill que poden comportar aquestes inversions a l’economia real, i el seu impacte en el medi ambient degut a la gran energia elèctrica que requereix la mineria de dades.
Els indicadors macroeconòmics a treballar són el PIB, la taxa d’atur, la població activa, l’IPC, la balança de pagos, i l’EURIBOR. Cara a l’inversor es vol analitzar l’evolució del Ibex35, el valor de l’or (metall refugi), el mercat de futurs, el mercat immobiliari i el deute públic espanyol i alemany.
Es presentaran els diferents valors macroeconòmics, complementats amb un histograma que mostri els fets més rellevants com són: la crisis immobiliària, la crisis sanitària de la COVID, la Guerra d’Ucraïna, i la Guerra de Israel-Palestina.
També es presentaran els diferents valors de les inversions, i com unes i altres tenen comportaments diferenciats o complementaris.
Per acabar, es farà un solapament entre les dades macroeconòmiques i el comportament del consumidor, buscant un patró de comportament, contra la perillosa natura especulativa del Bitcoin i les possibles repercussions negatives en termes econòmic i ambientals
Abstract_Característiques socioeconòmiques dels municipis rurals amb Coworking a Catalunya
No full textLa proliferació del teletreball i els desplaçaments cap a zones rurals han impulsat l'interès pels espais de coworking rural com a eina per revitalitzar el territori. Aquest estudi explora les relacions entre les característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques dels municipis rurals de Catalunya i la presència d'espais de coworking rural adherits a la xarxa Cowocat Rural. Mitjançant l’aplicació de models de regressió OLS i logit, s’analitzen dades de 904 municipis, excloent els completament urbans. Els resultats indiquen una relació positiva entre la presència d’espais de coworking i variables com la població i la taxa de creixement d’autònoms, mentre que variables com la taxa d’ocupació presenten un efecte negatiu. Aquest estudi preliminar ofereix visions rellevants per al desenvolupament de polítiques públiques orientades a impulsar aquests espais com a agents de revitalització
Els factors explicatius dels centres educatius d’alta i màxima complexitat de Barcelona en l’abandonament escolar prematur del seu alumnat
No full textLa taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals per sobre de la mitjana dels 28 països de la Unió Europea (UE). L'any següent, el 2023, la TAEP a Catalunya va disminuir fins al 14%, mentre que a Espanya va fer-ho lleugerament fins al 13,6% (les dades de la UE pel 2023 encara no estan disponibles). Així mateix, si bé Catalunya ha aconseguit reduir substancialment aquesta taxa des del 33% de l'any 2008 fins ara, els darrers anys s'ha estancat. No obstant això, aquest abandonament és especialment elevat pels estudiants amb situacions vulnerabilitat socioeconòmica, limitant encara més les seves oportunitats de futur. Davant d'aquesta situació, l'objectiu d'aquest treball és determinar quines són les característiques dels centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat de Barcelona que obtenen millors resultats en termes d'abandonament escolar, i d'aquesta manera poder establir quins són els factors protectors de l'AEP. Concretament, s'analitzaran les dimensions pedagògica, organitzativa i material d'aquests centres, determinant l'efecte de les variables que depenen de l'equip educatiu, de la proposta pedagògica, l'organització, l'equipament i la cultura institucional del centre educatiu sobre els resultats dels alumnes.
Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat.
Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents
Anàlisi Bibliomètric de l'Impacte de la Comunicació Interna en Entorns Corporatius Post pandèmia: Un Estudi Transversal de Tendències i Desenvolupaments a la Literatura Científica
No full textLa pandèmia causada per la COVID-19 va irrompre de manera sobtada i va causar una transformació en els models d’aplicació de la comunicació interna al haver d’adaptar les seves accions a un panorama laboral que, en alguns casos, esdevindria híbrid, combinant el treball a distància amb el presencial. La literatura científica estudia àmpliament els beneficis i l’impacte de la comunicació interna en el funcionament corporatiu i en el benestar dels treballadors però es detecten pocs estudis sobre les seves aplicacions en metodologies de treball híbrides.
La necessitat de les organitzacions per arribar a tots els seus treballadors indistintament de la localització des de la qual duen a terme la seva feina és important pels beneficis que la implementació del teletreball ha aportat al mon corporatiu. Petcu et al., (2023) destaquen el teletreball com a facilitador d'una millor integració del treball a la vida personal, millorant així la seva qualitat de vida.
Un dels motius principals de la necessitat de la seva investigació recau en que el teletreball pot reduir la freqüència d'interaccions, especialment entre empleats del mateix nivell jeràrquic, i no té les comunicacions espontànies típiques de l'entorn d'oficina (Viererbl et al., 2022). I per tant, això suggereix la necessitat que les organitzacions fomentin la comunicació entre els seus professionals remots per preservar aquests elements vitals
Generative A.I. Shaping Social Dynamics and Competitive Landscapes: Insights on Augmentation and Automation
No full text
The advent of generative artificial intelligence (AI) marks a pivotal moment in the reconfiguration of economic and social structures. As we observe the early stages of this technological revolution, the potential for generative AI to reshape the dynamics of competitive markets is becoming increasingly apparent. This study proposes a comprehensive exploration of how generative AI is influencing social patterns and transforming the competitive business terrain through its dual capabilities: augmentation and automation.
In March 2023, Geoffrey Hinton, one of the godfathers of Generative AI, when asked what careers younger people should be planning for, gave a one-word answer: plumbing. Hinton's remark hints at the underlying tectonic shifts in labor markets that generative AI could precipitate. This paper endeavors to scrutinize the breadth of generative AI's societal repercussions, particularly in the realms of innovation, job market, and market dynamics.
This paper aims to delve into this impact through an analysis of the dual and mix effects of generative A.I. on tasks: automation, and augmentation, on both output and the job market, considering market elasticities and the creation of novel tasks and expertise.
So far augmentation is the most remarkable effect of generative AI. In fact, we can observe a multiplicative effect resulting on 30%-75% increase in productivity in areas such as programming, together with the creation of new jobs and expertise, such as prompt engineer. There are however many trials directed to automation that promise higher multipliers and transformative effects.
The job market's response to generative AI remains a complex phenomenon. In sectors like software development, where AI tools are widely adopted, there are emergent trends that may offer predictive insights for broader occupational categories. Our research aims to extrapolate these trends to forecast future economic contours.
We anticipate a discourse on the competitive landscapes emerging from the integration of generative AI, emphasizing the potential emergence of power-law distributions within markets. This metamorphosis, driven by AI adoption, poses critical questions about market consolidation and the balance of economic power.
By presenting this analytical framework, our work aspires to shed light on what could be the most profound technological disruption in recent history. It is an exploration of how generative AI is not merely a tool for economic advancement but a catalyst for a comprehensive reimagining of our social and competitive fabric. Through this lens, we aim to contribute to a nuanced understanding of generative AI's role in shaping the future of work, competitiveness, and societal evolution.
 
LA GOBERNANÇA COL·LABORATIVA EN ACCIÓ: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRACIÓ DINÀMICA EN ELS ECOSISTEMES PÚBLICS
No full textLes ciutats d'arreu del món utilitzen cada cop més la innovació per fer front a desafiaments socials i ambientals d’alta complexitat, la qual cosa requereix la formació d'ecosistemes públics per gestionar les diferents parts interessades i navegar les incerteses inherents a aquests tipus d’ecosistemes. No obstant això, tot i que hi ha una àmplia literatura sobre l'orquestració d'ecosistemes privats, on la direcció corre a càrrec d'una entitat privada, la investigació empírica sobre l'orquestració d'ecosistemes públics és escassa. Per tant, tenim poc coneixement sobre les estratègies específiques per a l'orquestració dels ecosistemes públics.
En aquest article, explorem empíricament estratègies de gestió per a l'orquestració d'ecosistemes públics, exposant estructures de governança dinàmiques i aportant noves perspectives teòriques a la intersecció de relational stakeholder theory i la literatura sobre ecosistemes. Ho fem analitzant un conjunt de dades de patrons de comunicació per correu electrònic dins d'un ecosistema públic català, que inclou 24.254 correus electrònics enviats per 521 persones que pertanyen a 151 organitzacions diferents i apliquem mètodes de descoberta quantitativa inductiva per descobrir les estratègies de gestió emprades per diferents parts interessades a través de diverses fases de l'ecosistema.
El nostre estudi revela que determinades estratègies de gestió (broker, connector, hub, integrador, mediador i pols) s'associen amb el paper de l'orquestrador, mentre que d'altres (influent, observador) són habitualment emprades per participants que no són orquestradors. Aquestes troballes amplien la teoria de relational stakeholder situant-la dins de l'entorn complex dels ecosistemes públics, posant èmfasi en el paper de les administracions públiques a l'hora de dirigir la dinàmica de col·laboració cap al creixement i la innovació dels ecosistemes. Això té implicacions significatives tant per a la teoria com per a la pràctica, posant de manifest la importància estratègica d'aprofitar les relacions entre organitzacions per a objectius sistèmics més amplis
DISTRIBUTIONAL ANALYSIS OF THE TAX BURDEN ON INDIVIDUALS IN THE RUSSIAN FEDERATION
No full textThe relevance: during the period 2000–2020 in the Russian Federation, there were serious changes in terms of taxation. An assessment of the tax burden on individuals is important in order to answer the question to which degree tax reforms are in line with the initially stated goals, primarily from the fairness criteria point of view. The consequences of these changes for both the budgetary system and the Russian population are still poorly understood, in particular, how changes in social contributions, VAT, and the introduction of various tax incentives and/or spending contributed to reducing income inequality. Such studies are needed both in terms of determining the extent to which various incentives are distorted by tax policy measures, and in terms of assessing the effectiveness of these measures. The object: taxation systems and features of tax administration in world practice and the Russian Federation. The subject of the study is distribution of the tax burden on taxpayers in the Russian Federation. The aim of the study is to assess the distribution of the tax burden by groups of taxpayers and types of taxes in the Russian Federation. When forming the work, such methods as the hypothetical-deductive method, grouping and comparison methods, analysis of international and Russian experience, econometric and statistical analysis, case methods were used. The study used data from the Tax Code of the Russian Federation, Rosstat and the Russian Monitoring of the Economic Situation and Health of the Population of the Higher School of Economics. The scientific novelty of the study lies in the assessment of the distribution of tax burdens of personal income tax, social contributions and VAT by individuals and households, as well as in assessing the degree of regressivity/progressivity of taxation using regression analysis. The result of the work was a report containing: 1. International experience in determining and assessing the tax burden. 2. Generalization of empirical and theoretical approaches to assessing the distribution of the tax burden. 3. Russian experience in terms of the main changes that determine the tax burden on taxpayers. 4. The results of the assessment of the tax burden by categories of taxpayers and various types of taxes. The results allowed us to conclude that when analyzing the tax burden of personal income tax and social contributions on the basis of RLMS data, the distribution of the share of tax payments in the payroll by net labor income is almost identical to the distribution by the total disposable income of an individual. It is important to note, however, that in both cases the share drops sharply when people employed in the informal sector are included in the analysis. For the officially employed, on average for the period under review, the share of tax payments in the payroll ranged from 26.9% to 30%, and for the full sample from 21.3% to 26.3%. When analyzing the distribution of the VAT tax burden, a weaker degree of regressivity was found compared to taxes on labor income. In the future, the authors plan to continue the study of the distribution of the tax burden on individuals in Russia and in the world
Physics-based and data-driven hybrid modelling of materials and their processing
Get PDFPhysics aware digital twins of materials, processes, components and systems enable emulating real assets while ensuring fidelity and efficiency. They embrace physics-based and data-driven functionalities, both enriching mutually. Both should proceed in almost real-time, and the last being able to proceed in the scarce data limit. When applied to materials and processes, model order reduction technologies enable the construction of the so-called surrogate model, whereas data-driven modelling, based in advanced machine learning and artificial intelligence technologies, must be informed by the physics to encompass rapidity and accuracy, in the low data limit. This hybrid approach allows improving accuracy of existing models, as well as constructing models when the existing ones remains too poor or uncertain. Moreover, this setting allows to speed-up predictions, enabling real-time control, decision-making as well as the exploration of the whole design space, crucial in the design of materials and component
