Scipedia
Not a member yet
33380 research outputs found
Sort by
Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE
Get PDFEl document aborda el reglament de taxonomia de la UE de manera holística, des del compliment normatiu fins al desenvolupament futur i els usos estratègics, incloent-hi eines i recomanacions. Es destaca la importància de transmetre internament en les empreses l'ús estratègic de la taxonomia per a garantir la seva comprensió en tots els nivells. En resum, el document proporciona una visió detallada de la normativa, la seva aplicació i metodologia, amb l'objectiu d'assegurar el compliment normatiu i augmentar la transparència en la divulgació d'informació de sostenibilitat
Financial analysis for sustainable management of private forests. Example of Aleppo pine
No full textThis paper presents a methodology for a financial and sustainable valuation of business forest management that also allows to improve the incentives to enhance public policies for prevention and conservation, with the case study of the Catalan Aleppo pine forests.
Every summer and more recently due to the long drought, the situation of Catalan forests is news, with criticism for the results of public policies and the abandonment or bad exploitation of forests because there is a low proportion of this 41% of the Catalan area planned or certified for both environmental and economic sustainability, despite its economic and political importance.
A paradigmatic case could be the Aleppo pine forests, one of the most representative of Catalonia, both for being a Mediterranean variety and for its extension, since it spreads easily through the open areas and its pyrophilic characteristic makes the fire also facilitates its "colonization". It is a type of forest that tends to be unmanaged and unexploited, despite its representativeness (almost 30% of the Catalan private forest area), although there are studies to help the sustainable management of these forests (Beltrán et al., 2011) and detected its potential benefit (Melo et al., 2017; and ICEA, 2019). However, the economic conclusions of these studies and the private maximization of public subsidies have led to a preference for non-exploitation, with perverse effects on fire prevention policies and protection and conservation of mature forests. However, with a broader view, especially from a financial analysis perspective (Ceballos and Perramon, 2021), it is possible to show both the economic viability of its business management, not only in contexts of very favorable prices, as well as the improvement of the effectiveness of public policies with stimuli is feasible if it is not based on the concept of immediate economic utility and other elements linked to sustainable finance are taken into account (Begemann, 2023). However, the results could be more ambitious in the recommendations of public instruments if there were a greater detail of the type of private forest owners in Catalonia as in other European cases (Ficko et al., 2019)
Balancing the load and scheduling the tasks using zebra optimizer in IoT based cloud computing for big-data applications
No full textTask scheduling is one of the major problems with Internet of Things (IoT) cloud computing. The need for cloud storage has skyrocketed due to recent advancements in IoT-based technology. Sophisticated planning approaches are needed to load the IoT services onto cloud resources professionally while meeting application necessities. This is significant because, in order to optimise resource utilisation and reduce waiting times, several procedures must be properly configured on various virtual machines. Because of the diverse nature of IoT, scheduling various IoT application activities in a cloud-based computing architecture can be challenging. Fog cloud computing is projected for the integration of fog besides cloud networks to address these expectations, given the proliferation of IoT sensors and the requirement for fast and dependable information access. Given the complexity of job scheduling, it can be difficult to determine the best course of action, particularly for big data systems. The behaviour of zebras in the wild serves as the primary basis of stimulus for the development of the Zebra Optimisation Algorithm (ZOA), a novel bio-inspired metaheuristic procedure presented in this study. ZOA mimics zebras' feeding habits and their defence mechanisms against predators. Various activities are analysed and processed using an optimised scheduling model based on ZOA to minimise energy expenditures and end-to-end delay. To reduce makespan and increase resource consumption, the technique uses a multi-objective strategy. By using a regional exploratory search strategy, the optimisation algorithm may better utilise data and stays out of local optimisation ruts. The analysis revealed that the suggested ZOA outperformed other well-known algorithms. It was advantageous for big data task scheduling scenarios since it converged more quickly than other techniques. It also produced improvements of 18.43% in several outcomes, including resource utilisation, energy consumption, and make span
Les tensions als mercats de l'energia i les primeres matèries
No full textAquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya
La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018
No full textLa segmentació del mercat laboral a Catalunya en
els anys 2014-2018
Eix 4. El capital humà i el futur del treball
Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1
1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de
Catalunya
30 d’abril de 2024
Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014-
2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar
conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant.
Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial
Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat.
En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018.
Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial.
Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball.
Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició.
En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu.
Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries.
El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil
La bretxa intergeneracional en els indicadors de pobresa i privació material
No full textLa sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència que cobreix la dècada 2013-2023, fet que permet comprovar l’evolució de la renda i de la desigualtat des de la recuperació de la crisi financera fins avui, passant per la crisi sanitària del 2020.
Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS).
Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions.
Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil.
Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves
Anàlisi de la capacitat de decisió de la Generalitat de Catalunya sobre els impostos
No full textL’autonomia tributària, o poder tributari, és un concepte que engloba diferents aspectes de la capacitat que tenen els governs per a determinar la seva pròpia política tributària. Espanya té descentralitzades competències de despesa importants cap a les comunitats autònomes, que al seu torn compten amb un pes important dels ingressos tributaris, però aquesta descentralització dels recursos públics no ha anat acompanyada d’una cessió de capacitat normativa de la mateixa magnitud. Aquesta comunicació té l’objectiu d’avaluar l’autonomia tributària real de la Generalitat de Catalunya. L’OCDE empra una metodologia de determinació de l’autonomia tributària basada en una classificació del poder normatiu sobre els elements dels impostos en categories que no reflecteixen adequadament les especificitats de les potestats que tenen les comunitats autònomes. A partir d’aquesta metodologia, considerant el marc legal de la capacitat normativa fiscal l’ús que n’han fet les diferents comunitats autònomes, s’ha elaborat una classificació adaptada a les comunitats autònomes del Règim Comú per a quantificar el nivell de poder tributari de la Generalitat de Catalunya i de la resta de comunitats. L’anàlisi del poder normatiu conclou que, tot i l’elevada descentralització dels ingressos tributaris, la Generalitat disposa d’un marge reduït per tal d’establir una política fiscal pròpia. No disposa de cap competència normativa sobre aproximadament la meitat dels seus ingressos tributaris, incloent els de l’IVA, i disposa d’una capacitat intermèdia sobre la major part de la resta, entre els quals destaca l’IRPF. La capacitat normativa sobre la base imposable és pràcticament inexistent i els tributs propis, sobre els quals la Generalitat compta amb plena capacitat, tenen un paper modest. Més enllà de les competències normatives, hi ha altres elements que limiten l’exercici del poder tributari per part de la Generalitat. La potestat tributària original és de l’Estat i les seves decisions sobre els impostos compartits i els impostos estatals tenen externalitats tributàries verticals. L’Estat ha centralitzat alguns impostos, restant capacitat fiscal a la Generalitat, i ha ocupat fets imposables nous en detriment de l’espai per a la creació de tributs propis autonòmics. D’altra banda, les rebaixes o supressions d’impostos que han fet diverses comunitats autònomes impliquen fenòmens de competència fiscal que poden limitar a la pràctica l’exercici del poder tributari de la Generalitat. També cal considerar que el sistema de cobrament d’ingressos impositius mitjançant el sistema de bestretes i liquidacions no incentiva la coresponsabilitat fiscal ja que la variació dels rendiments de l’IRPF per exercici de la capacitat normativa no es trasllada automàticament als ingressos sinó que hi ha un decalatge temporal de dos anys. La limitació de l’autonomia tributària de la Generalitat en un sistema institucional amb descentralització competencial té un conjunt d’implicacions. Suposa una restricció en el poder de determinar el nivell propi de prestació de serveis públics i en la capacitat d’adaptar la fiscalitat a les preferències i realitats de la població. El marge reduït de política fiscal pròpia té implicacions en termes de responsabilitat fiscal, tenint en compte que la despesa autonòmica ve determinada per una atribució de competències que té certes rigideses