Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Profiguración, aprendizaje-servicio y sostenibilidad: las relaciones intergeneracionales como propuesta educativa
No full textLa socialització intergeneracional és necessària per a la sostenibilitat humana: una educació entre generacions promoguda a través de projectes d'aprenentatge servei, amb nous conceptes, com el neologisme de la profiguració i de l'educació profigurativa, fruit de teoria fonamentada. L'educació profigurativa proposa arguments sòlids per a afavorir les relacions intergeneracionals i avançar en el diàleg intergeneracional, superant la suposada ruptura entre generacions i l'edatisme, tant en relació amb la vellesa com en relació amb la joventut. Joves i adults grans coincideixen en propostes d'aprenentatge servei universitari que desenvolupen incardinadament els Objectius de Desenvolupament Sostenible corresponents. Aquest enfocament conceptual ens ajuda al fet que l'experiència d'aprenentatge servei sigui més sòlida, més ben argumentada i amb més sentit.Intergenerational socialization is necessary for human sustainability: an education among generations promoted through service-learning projects, with new concepts, such as the neologism of profiguration and profigurative education, the result of grounded theory. Profigurative education proposes solid arguments to promote intergenerational relationships and intergenerational dialogue, overcoming the supposed generation gap and ageism, both in relation to old age and in relation to youth). Young people and older adults agree on university service learning proposals that develop the corresponding Sustainable Development Goals. This conceptual approach helps us make the service learning experience more solid, more well-argued and more meaningful.La socialización intergeneracional es necesaria para la sostenibilidad humana: una educación entre generaciones promovida a través de proyectos de aprendizaje-servicio, con nuevos conceptos, como el neologismo de la profiguración y de la educación profigurativa, fruto de teoría fundamentada. La educación profigurativa propone argumentos sólidos para favorecer las relaciones intergeneracionales y avanzar en el diálogo intergeneracional, superando la supuesta ruptura entre generaciones y el edadismo, tanto en relación con la vejez como en relación con la juventud. Jóvenes y adultos mayores coinciden en propuestas de aprendizaje-servicio universitario que desarrollan incardinadamente los Objetivos de Desarrollo Sostenible correspondientes. Este enfoque conceptual nos ayuda a que la experiencia de aprendizaje-servicio sea más sólida, más bien argumentada y con más sentido
Impulsando los ODS para una alimentación segura, saludable y sostenible. Un proyecto de aprendizaje-servicio para la transmisión del conocimiento entre jóvenes
No full textEl projecte d'aprenentatge servei "Impulsant els ODS per a una alimentació segura, saludable i sostenible" es va realitzar durant el curs 2023/2024 amb tres estudiants de quart curs del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la Universitat Rey Juan Carlos. L'objectiu principal va ser contribuir als ODS 2030 promovent una alimentació sostenible i responsable per millorar l'estat nutricional, físic i emocional de les persones. Els estudiants van oferir formació i conscienciació a joves en risc d'exclusió social mitjançant tallers teoricopràctics i van elaborar una guia de consells per a una alimentació saludable i sostenible que es va distribuir entre els beneficiaris. Aquest servei va ser possible gràcies a un acord de col·laboració amb l'IES Jaime Vera (Madrid), un institut amb un alt percentatge d'alumnat amb necessitats especials i risc d'exclusió social. A més, el projecte d'ApS realitzat va servir com a Treball Fi de Grau grupal per als estudiants participants convertint l'aplicació d'aquesta metodologia en una millora contínua de la qualitat de la titulació.The service-learning project "Promoting the SDGs for safe, healthy and sustainable eating" was carried out during the 2023/2024 academic year with three fourth-year students of the Degree in Food Science and Technology at the Rey Juan Carlos University. The main objective was to contribute to the 2030 SDGs, promoting sustainable and responsible eating to improve the nutritional, physical and emotional state of people. The students offered training and awareness to young people at risk of social exclusion through theoretical-practical workshops and developed a guide of advice for healthy and sustainable eating that was distributed among the beneficiaries. This service was possible thanks to a collaboration agreement with the IES Jaime Vera (Madrid), an institute with a high percentage of students with special needs and at risk of social exclusion. Furthermore, the ApS project carried out served as a group Final Degree Project for the participating students, converting the application of this methodology into a continuous improvement of the quality of the degree.El proyecto de aprendizaje-servicio "Impulsando los ODS para una alimentación segura, saludable y sostenible" se realizó durante el curso 2023/2024 con tres estudiantes de cuarto curso del Grado en Ciencia y Tecnología de los Alimentos de la Universidad Rey Juan Carlos. El objetivo principal fue contribuir a los ODS 2030, promoviendo una alimentación sostenible y responsable para mejorar el estado nutricional, físico y emocional de las personas. Las estudiantes ofrecieron formación y concienciación a jóvenes en riesgo de exclusión social mediante talleres teórico-prácticos y elaboraron una guía de consejos para una alimentación saludable y sostenible que se distribuyó entre los beneficiarios. Este servicio fue posible gracias a un acuerdo de colaboración con el IES Jaime Vera (Madrid), un instituto con un alto porcentaje de alumnado con necesidades especiales y en riesgo de exclusión social. Además, el proyecto de ApS realizado sirvió como Trabajo de Fin de Grado grupal para las estudiantes participantes convirtiendo la aplicación de esta metodología en una mejora continua de la calidad de la titulación
Remontándonos al aprendizaje en línea durante la pandemia: alfabetización digital y autoeficacia en el aprendizaje en línea en la Educación Física actual
No full textEl sistema educatiu mundial es va veure sacsejat per la pandèmia de COVID-19, cosa que va obligar a un canvi cap a l'aprenentatge en línia que va plantejar desafiaments significatius per a les classes d'Educació Física (EF). Molts estudiants no tenien les habilitats tecnològiques per tenir èxit en entorns virtuals, cosa que va afectar les seves experiències d'aprenentatge. Aquest estudi examina la relació entre l'alfabetització digital (DL) i l'autoeficàcia de l'aprenentatge en línia (OLSE) a les classes d'EF, i aborda l'escassetat d'estudis centrats en la DL i l'OLSE dels estudiants filipins. Es va fer una enquesta entre 331 estudiants d'EF d'una institució d'educació superior seleccionada amb sis mesos d'experiència d'aprenentatge en línia com a mínim. Les troballes van revelar una forta correlació positiva entre la DL i l'OLSE, cosa que destaca la importància de la competència digital per fomentar la confiança en l'aprenentatge en línia. A mesura que l'educació continua integrant la tecnologia després de la pandèmia, aquests resultats proporcionen informació valuosa per als instructors d'EF en el disseny d'estratègies que millorin l'adaptabilitat digital i l'autoeficàcia dels estudiantsPARAULES CLAU: competència digital docent, professors, competència real, competència autopercebuda, DigCompEdu. En comprendre els nivells actuals de DL i OLSE dels estudiants, els educadors poden desenvolupar enfocaments específics per donar suport a l'aprenentatge digital, assegurant que els estudiants estiguin ben preparats per al panorama educatiu en evolució. Aquest estudi serveix com a base per a investigacions futures i aplicacions pràctiques en l'aprenentatge digital dins de l'educació física, particularment en el context dels estudiants filipins.The education system worldwide was shaken by the COVID-19 pandemic, forcing a shift to online learning that posed significant challenges for Physical Education (PE) classes. Many students lacked the technological skills to succeed in virtual environments, impacting their learning experiences. This study examines the relationship between Digital Literacy (DL) and Online Learning Self-Efficacy (OLSE) in PE classes, addressing the scarcity of studies focused on Filipino students’ DL and OLSE. A survey was conducted among 331 PE students from a selected higher education institution with at least six months of online learning experience. Findings revealed a strong positive correlation between DL and OLSE, highlighting the importance of digital competence in fostering confidence in online learning. As education continues integrating technology post-pandemic, these results provide valuable insights for PE instructors in designing strategies that enhance students’ digital adaptability and self-efficacy. By understanding students’ current DL and OLSE levels, educators can develop targeted approaches to support digital learning, ensuring students are well-prepared for the evolving educational landscape. This study serves as a foundation for future research and practical applications in digital learning within PE, particularly in the context of Filipino students.El sistema educativo mundial se vio sacudido por la pandemia de COVID-19, lo que obligó a un cambio hacia el aprendizaje en línea que planteó desafíos significativos para las clases de Educación Física (EF). Muchos estudiantes carecían de las habilidades tecnológicas para tener éxito en entornos virtuales, lo que afectó sus experiencias de aprendizaje. Este estudio examina la relación entre la alfabetización digital (DL) y la autoeficacia del aprendizaje en línea (OLSE) en las clases de EF, abordando la escasez de estudios centrados en la DL y OLSE de los estudiantes filipinos. Se realizó una encuesta entre 331 estudiantes de EF de una institución de educación superior seleccionada con al menos seis meses de experiencia de aprendizaje en línea. Los hallazgos revelaron una fuerte correlación positiva entre la DL y la OLSE, lo que destaca la importancia de la competencia digital para fomentar la confianza en el aprendizaje en línea. A medida que la educación continúa integrando la tecnología después de la pandemia, estos resultados brindan información valiosa para los instructores de EF en el diseño de estrategias que mejoren la adaptabilidad digital y la autoeficacia de los estudiantes. Al comprender los niveles actuales de DL y OLSE de los estudiantes, los educadores pueden desarrollar enfoques específicos para apoyar el aprendizaje digital, asegurando que los estudiantes estén bien preparados para el panorama educativo en evolución. Este estudio sirve como base para futuras investigaciones y aplicaciones prácticas en el aprendizaje digital dentro de la educación física, particularmente en el contexto de los estudiantes filipinos
Ciudadanía digital: perfiles de participación digital de mujeres que participan en programas de alfabetización digital
No full textLa ciutadania digital és una praxi basada en valors personals i l'ús de les eines que ofereixen xarxes socials i tecnologies digitals. Constitueix també un context per a l'activitat cívica, en el qual es fusionen la responsabilitat social, el pensament informat i crític i l'activisme. Aquesta recerca va tenir per objectiu identificar perfils de participació de les dones en entorns digitals. Es va aplicar un qüestionari en línia a 175 dones majors d'edat seleccionades per conveniència. Els resultats indiquen que les dones mantenen una relació positiva amb les tecnologies digitals; revelen un apoderament moderat en termes d'autonomia, actitud i competència digital, i evidencien poca participació ciutadana. A més van emergir dos perfils de participació ciutadana. Les dones més joves mostren una major participació, presentant més afinitat amb les tecnologies i més apoderament digital. En contrast, el perfil de menor participació ciutadana el conformen dones de major edat, amb una relació més limitada amb les tecnologies i sensació d'inseguretat digital. Això indica la necessitat de continuar treballant per a superar la bretxa digital, desenvolupant polítiques educatives que fomentin les competències digitals necessàries en l'exercici cívic i democràtic de la ciutadania.Digital citizenship is a praxis based on personal values and the use of tools offered by social media and digital technologies. It also constitutes a context for civic activity, in which social responsibility, informed and critical thinking, and activism merge. The objective of the research was to identify profiles of women's participation in digital environments. An online questionnaire was applied to 175 adult women selected by convenience. The results indicate that women maintain a positive relationship with digital technologies; They reveal moderate empowerment in terms of autonomy, attitude and digital competence, and show little citizen participation. In addition, two profiles of citizen participation were found. Younger women show greater participation, presenting more affinity with technologies and more digital empowerment. In contrast, older women are the profile with the lowest citizen participation, with a more limited relationship with technologies and a feeling of digital insecurity. This indicates the need to continue working to overcome the digital divide, developing educational policies to promote the digital skills necessary for the civic and democratic exercise of citizenship.La ciudadanía digital es una praxis basada en valores personales y el uso de las herramientas que ofrecen redes sociales y tecnologías digitales. Constituye también un contexto para la actividad cívica, en el que se fusionan la responsabilidad social, el pensamiento informado y crítico y el activismo. Esta investigación tuvo por objetivo identificar perfiles de participación de las mujeres en entornos digitales. Se aplicó un cuestionario on-line a 175 mujeres mayores de edad seleccionadas por conveniencia. Los resultados indican que las mujeres mantienen una relación positiva con las tecnologías digitales; revelan un empoderamiento moderado en términos de autonomía, actitud y competencia digital, y evidencian poca participación ciudadana. Además emergieron dos perfiles de participación ciudadana. Las mujeres más jóvenes muestran una mayor participación, presentando más afinidad con las tecnologías y más empoderamiento digital. En contraste, el perfil de menor participación ciudadana lo conforman mujeres de mayor edad, con una relación más limitada con las tecnologías y sensación de inseguridad digital. Ello indica la necesidad de seguir trabajando para superar la brecha digital, desarrollando políticas educativas que fomenten las competencias digitales necesarias en el ejercicio cívico y democrático de la ciudadanía
Mejorar las habilidades de juego en estudiantes autistas mediante el uso de la realidad virtual
No full textLa tecnologia en la societat actual és l'eina més utilitzada en les activitats de la vida diària. La raó principal és l'accessibilitat per a qualsevol tipus d'usuari i la ràpida resposta als problemes que sorgeixen en el desenvolupament de les activitats diàries. La difusió d'aquesta eina està arribant a diversos camps del coneixement, entre ells l'educació. Dins d'aquest camp destaca l'ús de la Realitat Virtual. La presentació de la informació de manera visual mitjançant RV s'ajusta a les necessitats d'aprenentatge dels alumnes autistes. Per això, l'objectiu de la recerca és analitzar les millores en les habilitats lúdiques dels alumnes autistes a causa de l'ús de la realitat virtual. Per a això, es van utilitzar les ulleres Oculus Quest 2 per a treballar en entorns de realitat virtual i el qüestionari de Denver per a aplicar una metodologia quasiexperimental pre-test-post-test amb un grup d'11 alumnes autistes que van desenvolupar individualment 11 sessions. Es van produir millores significatives en la dimensió de joc, concretament en l'ítem 4 referit a la col·locació adequada de figures en vehicles o miniatures. Es proposa com a futura línia de treball la implementació d'intel·ligència artificial que pugui produir activitats en temps real adaptades a les característiques del nen.Technology in today's society is the tool that is most widely used in daily life activities. The main reason is the accessibility for any type of user and the quick response to problems that arise in the development of daily activities. The diffusion of this tool is reaching various fields of knowledge, including education. Within this field, the use of Virtual Reality is particularly noteworthy. The presentation of information in a visual way by VR is adjusted to the learning needs of autistic students. Therefore, the aim of the research is to analyze the improvements in play skills of autistic students due to the use of virtual reality. To this end, the Oculus Quest 2 glasses were used to work in virtual reality environments and the Denver questionnaire was used to apply a quasi-experimental pre-test-post-test methodology with a group of 11 autistic students who individually developed 11 sessions. Significant improvements were produced in the play dimension, specifically in item 4 referring to placing figures appropriately in vehicles or miniatures. The implementation of artificial intelligence that can produce activities in real time adapted to the characteristics of the child is proposed as a future line of work.La tecnología en la sociedad actual es la herramienta más utilizada en las actividades de la vida diaria. La razón principal es la accesibilidad para cualquier tipo de usuario y la rápida respuesta a los problemas que surgen en el desarrollo de las actividades diarias. La difusión de esta herramienta está llegando a diversos campos del conocimiento, entre ellos la educación. Dentro de este campo destaca el uso de la Realidad Virtual. La presentación de la información de forma visual mediante RV se ajusta a las necesidades de aprendizaje de los alumnos autistas. Por ello, el objetivo de la investigación es analizar las mejoras en las habilidades lúdicas de los alumnos autistas debido al uso de la realidad virtual. Para ello, se utilizaron las gafas Oculus Quest 2 para trabajar en entornos de realidad virtual y el cuestionario de Denver para aplicar una metodología cuasi-experimental pre-test-post-test con un grupo de 11 alumnos autistas que desarrollaron individualmente 11 sesiones. Se produjeron mejoras significativas en la dimensión de juego, concretamente en el ítem 4 referido a la colocación adecuada de figuras en vehículos o miniaturas. Se propone como futura línea de trabajo la implementación de inteligencia artificial que pueda producir actividades en tiempo real adaptadas a las características del niño
Un estudio de la dimensión emocional en la identidad infantil desde el uso de la tecnología en los es-pacios naturales
No full textLa hiperconnectivitat en la infància i la seva desconnexió amb la natura han generat preocupacions en l'àmbit pedagògic. Es planteja la necessitat de redefinir el paper de la tecnologia en l'educació i de valorar els espais educatius segons les seves implicacions en el desenvolupament de les identitats infantils, prestant atenció als atributs involucrats. Aquest estudi analitza com l'ús de la tecnologia en espais naturals influeix en les emocions dels infants de 10 a 12 anys, un període crític en la construcció de la identitat. La investigació parteix de la premissa que la tecnologia actua com un agent capaç de redefinir les relacions de la infància amb el seu entorn.S'ha adoptat un enfocament quantitatiu basat en un qüestionari aplicat a 2.586 escolars a Espanya. L'estudi ha mesurat la freqüència d'ús de dispositius digitals en entorns naturals i la intensitat de les emocions experimentades en aquests espais mitjançant escales Likert. L’anàlisi ha inclòs tècniques descriptives, estudis de correlació i segmentació per clústers.Els resultats indiquen que un ús moderat de la tecnologia en la natura està associat amb emocions predominantment positives, com l'alegria i la curiositat, mentre que l'impacte en les emocions negatives no és significatiu. No obstant això, un ús excessiu reverteix aquest efecte, associant-lo amb l'experimentació d’emocions negatives en entorns naturals.L'estudi conclou destacant el potencial pedagògic de la tecnologia i dels espais naturals i el seu impacte en la dimensió emocional de les identitats infantils.Hyperconnectivity in childhood and its disconnection from nature have raised concerns in the educational field. There is a need to redefine the role of technology in education and to assess educational spaces based on their implications for the development of children's identities, paying attention to the attributes involved. This study analyzes how the use of technology in natural spaces influences the emotions of children aged 10 to 12, a critical period in identity construction. The research starts from the premise that technology acts as an agent capable of redefining children's relationships with their environments. A quantitative approach was adopted, based on a questionnaire administered to 2,586 schoolchildren in Spain. The study measured the frequency of digital device use in natural settings and the intensity of emotions experienced in these spaces using Likert scales. The analysis included descriptive techniques, correlation studies, and cluster segmentation. The results indicate that moderate use of technology in nature is associated with predominantly positive emotions, such as joy and curiosity, while the impact on negative emotions is not significant. However, excessive use reverses this effect, linking it to the experience of negative emotions in natural environments. The study concludes by highlighting the pedagogical potential of technology and natural spaces and their impact on the emotional dimension of children's identities.La hiperconectividad en la infancia y su desconexión con la naturaleza han generado preocupaciones en el ámbito pedagógico. Se plantea la necesidad de redefinir el sentido de la tecnología en educación y la necesidad de valorar el espacio educativo desde las implicaciones que supone para los procesos de desarrollo de las identidades infantiles prestando atención a los atributos implicados. Este estudio analiza cómo el uso de la tecnología en espacios naturales influye en las emociones de niños de 10 a 12 años, un período crítico en la construcción de la identidad. El punto de partida de la investigación sitúa a la tecnología como un agente capaz de redefinir las relaciones de la infancia y sus entornos. Se adopta un enfoque cuantitativo basado en un cuestionario aplicado a 2,586 escolares en España. Se midió la frecuencia de uso de dispositivos digitales en entornos naturales y la intensidad de las emociones experimentadas en estos espacios mediante escalas Likert. El análisis incluyó técnicas descriptivas, correlacionales y segmentación por clústeres. Los resultados indican que un uso moderado de tecnología en la naturaleza está asociado con emociones mayormente positivas, como alegría y curiosidad, mientras que el impacto en emociones negativas no es significativo. Sin embargo, un uso excesivo revierte el efecto mencionado asociándolo con la experimentación de emociones negativas en el entorno natural. Se concluye poniendo en valor el potencial pedagógico de la tecnología y los espacios naturales y el impacto que suponen en la dimensión emocional de las identidades infantiles
El lugar de la escuela en la construcción del sujeto y del mundo en la era digital
No full textLes transformacions que s’han anat produint a nivell mundial des de finals de la dècada dels 70 estan configurant una nova era: la postmodernitat, en la qual emergeix com a novetat l’ecosistema digital. Aquest fenomen té implicacions onto-epistemològiques profundes, ja que, entre altres coses, en aquest ecosistema circulen, es viuen i s’adquireixen formes de pensar, sentir i actuar, transformant-se en un espai privilegiat on s’exerceix i es desplega el poder d’oferir i construir una visió del món, dels altres i d’un mateix.
L’objectiu del present assaig és analitzar aquest fenomen partint de la hipòtesi que, així com l’escola ha estat una institució necessària en la configuració de l’ordre social que emergeix amb l’Estat nació, avui dia aquest lloc està sent desplaçat per un ecosistema digital que actua clarament com a nou espai en la configuració del subjecte i del món social. L’assaig aborda les implicacions onto-epistemològiques del nou escenari repensant el lloc que ha de tenir l’escola en aquest context. Sense rebutjar l’ecosistema digital, es valora la necessitat de resituar l’escola com un espai públicament regulat per a la producció d’un subjecte crític, democràtic i orientat cap a allò comú.The transformations that have been occurring worldwide since the late 1970s are shaping a new era: postmodernity, where the digital ecosystem emerges as a novel phenomenon. This phenomenon carries profound onto-epistemological implications since, among other things, this ecosystem serves as a space where ways of thinking, feeling, and acting circulate, are experienced, and acquired. It becomes a privileged domain where the power to offer and construct a vision of the world, others, and oneself is exercised and developed. The objective of this essay is to analyze this phenomenon, based on the hypothesis that just as schools have been a necessary institution in shaping the social order that emerged with the nation-state, today this role is being displaced by a digital ecosystem that clearly functions as a new space for configuring individuals and the social world. The essay examines the onto-epistemological implications of this new scenario, rethinking the role schools must play within it. Without rejecting the digital ecosystem, the need to reinstate the school as a publicly regulated space to produce a critical, democratic and commons-oriented subject is valued.Las transformaciones que se vienen produciendo a nivel mundial desde finales de la década del 70 están configurando una nueva era: la posmodernidad, en la que emerge como novedad el ecosistema digital. Este fenómeno tiene implicaciones onto-epistemológicas profundas pues, entre otras cosas, en este ecosistema circulan, se vivencian, se adquieren formas de pensar, sentir y actuar; transformándose en un espacio privilegiado en el que se ejerce y despliega el poder de ofrecer y construir una visión del mundo, de los otros y de sí mismo. El objetivo del presente ensayo es analizar este fenómeno partiendo de la hipótesis de que, así como la escuela ha sido una institución necesaria en la configuración del orden social que emerge con el Estado-nación, hoy en día este lugar está siendo desplazado por un ecosistema digital que actúa claramente como nuevo espacio en la configuración del sujeto y de mundo social. El ensayo aborda las implicaciones onto-epistemológicas del nuevo escenario repensando el lugar que la escuela debe tener en el mismo. Sin rechazar al ecosistema digital, se valora la necesidad de resituar a la escuela como espacio públicamente regulado para producir un sujeto crítico, democrático y orientado hacia el bien común
Monomanía. Simios y representación nacional en Argentina y Brasil a principios del siglo XX
No full textEntre 1900 i 1930, la premsa de Buenos Aires va publicar textos i caricatures en què es representava el Brasil i la seva població negra com a simis. En aquesta època es va popularitzar el terme «macaquito», la qual cosa va donar lloc a un tens diàleg textual i gràfic, protagonitzat per periodistes i il·lustradors de l’Argentina i el Brasil, sota el pretext d’un seguit de disputes diplomàtiques i la popularització dels partits internacionals de futbol. La controvèrsia entorn aquesta representació és conseqüència de la polisèmia que involucra l’ús de certs símbols lingüístics i pictòrics que, en realitat, mostra una disputa entre una sensibilitat racista dominant i una sensibilitat antiracista minoritària, les dues vigents a la premsa brasilera de principis del segle XX.Between 1900 and 1930, the Buenos Aires press published texts and cartoons in which Brazil and its black population were represented as apes. At this time, the term «macaquito» became popular through a tense textual and graphic dialogue between journalists and illustrators from Argentina and Brazil, whose pretexts were a series of diplomatic disputes, and the popularization of international football matches between both countries. The controversy surrounding this representation derived from the polysemy involved in some linguistic and pictorial symbols used, which revealed a dispute between a dominant racist sensibility and a minority anti-racist sensibility, both current in the Brazilian press at the beginning of the 20th century.Entre 1900 y 1930, la prensa de Buenos Aires publicó textos y caricaturas en los que se representaba a Brasil y a su población negra como simios. En esta época se popularizó el término «macaquito» por medio de un tenso diálogo textual y gráfico, trabado entre periodistas e ilustradores de Argentina y Brasil, cuyos pretextos fueron una serie de disputas diplomáticas y la popularización de los partidos internacionales de fútbol entre ambos países. La controversia en torno a esta representación derivó de la polisemia que involucraban algunos símbolos lingüísticos y pictóricos utilizados, que revelaban una disputa entre una sensibilidad racista dominante y una sensibilidad antirracista minoritaria, ambas vigentes en la prensa brasileña de principios del siglo xx
Japanese breakthrough innovation: An applied business history of blue Light Emitting Diode.
No full textAquest estudi pretén utilitzar el mètode original japonès d’història empresarial aplicada per analitzar la història de la comercialització dels díodes emissors de llum blava (LEDs) i trobar les seves implicacions per a una organització corporativa que destaca en innovació incremental a l’hora d’aconseguir una innovació radical. Els resultats de l’estudi de cas van mostrar que la innovació radical és difícil d’aconseguir al Japó perquè la selecció de tecnologies essencials i l’exploració de necessitats potencials es veuen obstaculitzades per la inèrcia organitzativa, que prioritza la comercialització malgrat la seva importància. A més, es va trobar que la innovació radical en la comercialització dels LEDs blaus va ser possible perquè els nouvinguts van seleccionar tecnologies essencials i van desenvolupar nous mercats simultàniament amb la comercialització. Per tant, les recomanacions per assolir la innovació radical en el context de les empreses japoneses que destaquen en innovació incremental són "seleccionar tecnologies essencials com a nouvingut" i "desenvolupar noves llavors i explorar necessitats potencials simultàniament amb la comercialització"This study aims to use the Japanese original method of applied business history to analyze the history of the commercialization of blue Light Emitting Diodes (LEDs) and find its implications for a corporate organization that excels in incremental innovation in achieving radical innovation. The results of the case study showed that radical innovation is difficult to achieve in Japan because the selection of essential technologies and exploration of potential needs are hindered by organizational inertia that prioritizes commercialization, even though they are important. In addition, it was found that radical innovation in blue LED commercialization became possible because the latecomers selected essential technologies and developed new markets simultaneously with commercialization. Therefore, the suggestions for achieving radical innovation in the context of Japanese companies that excel in incremental innovation are to ‘select essential technologies as a latecomer’ and ‘develop new seeds and explore potential needs simultaneously with commercialization’.Este estudio tiene como objetivo utilizar el método original japonés de historia empresarial aplicada para analizar la historia de la comercialización de los diodos emisores de luz azul (LEDs) y encontrar sus implicaciones para una organización corporativa que destaca en innovación incremental al intentar lograr una innovación radical. Los resultados del estudio de caso mostraron que la innovación radical es difícil de lograr en Japón porque la selección de tecnologías esenciales y la exploración de necesidades potenciales se ven obstaculizadas por la inercia organizativa, que prioriza la comercialización a pesar de su importancia. Además, se encontró que la innovación radical en la comercialización de los LEDs azules fue posible porque los recién llegados seleccionaron tecnologías esenciales y desarrollaron nuevos mercados simultáneamente con la comercialización. Por lo tanto, las sugerencias para lograr la innovación radical en el contexto de las empresas japonesas que destacan en innovación incremental son "seleccionar tecnologías esenciales como recién llegado" y "desarrollar nuevas semillas y explorar necesidades potenciales simultáneamente con la comercialización". This study aims to use the Japanese original method of applied business history to analyse the history of the commercialisation of blue Light Emitting Diode (LED) s and find its implications for Japan in achieving breakthrough innovation. The results of the case study showed that breakthrough innovation is difficult to achieve in Japan because the selection of essential technologies and exploration of potential needs are hindered by organisational inertia that prioritizes commercialisation, even though they are important. In addition, it was found that breakthrough innovation in blue LED commercialisation became possible because the latecomers selected essential technologies and developed new markets simultaneously with commercialisation. Therefore, the suggestions for achieving breakthrough innovation in the context of Japanese companies are to ‘select essential technologies as a latecomer’ and ‘develop new seeds and explore potential needs simultaneously with commercialisation’
La clase, entidad dinámica emergente: aproximación desde el neuroaprendizaje y las ciencias sociales
No full textS'ha proposat que el saló de classe s'ha de concebre com un sistema dinàmic. Des d'una perspectiva social, la interacció entre els estudiants i el docent afavoreix la generació de coneixement. Mentre que la teoria de la complexitat a l'àrea educativa, defineix l'aula escolar com un sistema complex les propietats cognitives i socials del qual sorgeixen a partir de les interaccions dels seus integrants. D'altra banda, disciplines com la neurociència de l'aprenentatge proporcionen evidència empírica que mostra una sincronització neuronal entre estudiants i docents durant experiències d'aprenentatge compartides. No obstant això, cal una teoria integradora que permeti unificar aquests conceptes i expliqui com les múltiples interaccions en un saló de classes poden originar estructures cognitives i socials emergents a escala grupal. Es proposa un marc teòric interdisciplinari i un model que concep la classe com una entitat dinàmica emergent en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Com a primer pas es presenta un marc teòric; després, es fa una revisió bibliogràfica recent amb interès particular en estudis empírics per, posteriorment, proposar un model teòric propi que descrigui com la classe aprèn. Els resultats descriuen un model de classe dinàmica emergent que postula que les interaccions sincròniques entre els integrants de la classe generen una organització cognitiva-social compartida, la qual impulsa l'evolució de l'aprenentatge grupal. El model es compon de tres nivells: micro, meso i macro i se'n exposa l'operació a partir d'estudis existents. Aquest model introdueix la possibilitat de mesurar el grau d‟atenció compartida en temps real, suggereix que el disseny curricular s‟hauria de planificar considerant adaptar-se d‟acord al‟ocurrència de les interaccions, proposa complementar el sistema d‟avaluació, considerant avaluar la classe com un tot a més de preparar els professors per gestionar aules com a sistemes complexos. El model té limitacions, la sincronització cerebral en entorns educatius segueix en desenvolupament, l'emergència dinàmica negativa és possible, per la qual cosa cal investigar sobre com detectar-la i redirigir-la i. A més, cal considerar que el model es va generar amb una base en evidència empírica de contextos particulars, requerint explorar la seva aplicabilitat en diferents ambients.It has been proposed that the classroom should be conceptualized as a dynamic system. From a social perspective, the interaction between students and teachers favors knowledge generation. At the same time, the theory of complexity in the educational area defines the classroom as a complex system whose cognitive and social properties arise from the interactions of its members. On the other hand, disciplines such as the neuroscience of learning provide empirical evidence that describes synchronization at the neuronal level between students and teachers during shared learning experiences. However, it requires an integrative theory that unifies these concepts and explains how multiple interactions in a classroom can give rise to emerging cognitive and social structures at the group level. We propose an interdisciplinary theoretical framework and a model that conceives the “class” as an emerging dynamic entity in the teaching-learning process. As a first step, we present a theoretical framework and make a recent bibliographic review with particular interest in empirical studies to propose our theoretical model that describes how the class learns. The results indicate an emergent dynamic class model, which postulates that synchronous interactions between class members generate a shared cognitive-social organization, which drives the evolution of group learning. The model has three levels: micro, meso, and macro, and its operation is exposed based on existing studies. This model introduces the possibility of measuring the degree of shared attention in real time, suggests that the curricular design should planned considering adapting according to the occurrence of interactions, proposes complementing the evaluation system, considering evaluating the class as a whole in addition to preparing teachers to manage classrooms as complex systems. The model has limitations: brain synchronization in educational environments is still developing, and negative dynamic emergence is possible, so research is needed to detect and redirect it. Furthermore, the model was generated based on empirical evidence from particular contexts and requires exploration of its applicability in different environments.Se ha propuesto que el salón de clase debe de concebirse como un sistema dinámico. Desde una perspectiva social, la interacción entre estudiantes y docente favorece la generación de conocimiento. Mientras que la teoría de la complejidad en el área educativa, define al aula escolar como un sistema complejo cuyas propiedades cognitivas y sociales surgen a partir de las interacciones de sus integrantes. Por otro lado, disciplinas como la neurociencia del aprendizaje proporcionan evidencia empírica que muestra una sincronización a nivel neuronal entre estudiantes y docentes durante experiencias de aprendizaje compartidas. No obstante, se requiere una teoría integradora que permita unificar estos conceptos y explique cómo las múltiples interacciones en un salón de clases pueden originar estructuras cognitivas y sociales emergentes a nivel grupal. Se propone un marco teórico interdisciplinario y un modelo que concibe a la “clase” como una entidad dinámica emergente en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Como primer paso se presenta un marco teórico, luego, se hace una revisión bibliográfica reciente con interés particular en estudios empíricos para, posteriormente, proponer un modelo teórico propio que describa cómo la clase aprende. Los resultados describen un modelo de clase dinámica emergente, el cual postula que las interacciones sincrónicas entre los integrantes de la clase generan una organización cognitiva-social compartida, la cual impulsa la evolución del aprendizaje grupal. El modelo se compone de tres niveles: micro, meso y macro y se expone su operación a partir de estudios existentes. Este modelo introduce la posibilidad de medir el grado de atención compartida en tiempo real, sugiere que el diseño curricular debería de planificarse considerando adaptarse de acuerdo a la ocurrencia de las interacciones, propone complementar el sistema de evaluación, considerando evaluar a la clase como un todo además de preparar a los profesores para gestionar aulas como sistemas complejos. El modelo tiene limitaciones, la sincronización cerebral en entornos educativos sigue en desarrollo, la emergencia dinámica negativa es posible, por lo que hay que investigar sobre como detectarla y redirigirla. Además, debe considerarse que el modelo se generó con base en evidencia empírica de contextos particulares, requiriéndose explorar su aplicabilidad en diferentes ambientes