Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Stop production of L1 Chinese - L2 English - L3 Spanish learners: The source and direction of crosslinguistic influence
No full textLes investigacions anteriors han aportat informació valuosa sobre l’adquisició fonètica en una tercera llengua, però l’origen i la direcció de la influència interlingüística continuen sense aportar resultats concloents. Aquest estudi analitza la producció d’oclusives per part d’aprenents d’L1 xinès - L2 anglès - L3 espanyol en les tres llengües i compara els seus valors de temps d’inici de la sonoritat (VOT) amb els de parlants monolingües de cada llengua. Els resultats revelen una influència mútua entre L1 i L2 i un patró de transferència progressiva seguint una trajectòria L1 → L2 → L3. Així, l’L2, més que l’L1, pot actuar com a principal font de transferència cap a l’L3. Aquests resultats tenen implicacions per a l’ensenyament de llengües, ja que suggereixen que els docents haurien de tenir en compte el coneixement previ de l’L2 en la planificació del currículum.Previous research has provided valuable insights into third language speech acquisition, yet the results regarding the direction and source of cross-linguistic influence remain inconclusive. This study examines the production of stops by L1 Chinese - L2 English - L3 Spanish speakers across all three languages and compares their voice onset time (VOT) values to those of monolingual speakers in each language. The results revealed the mutual influence between L1 and L2 and a progressive transfer pattern following an L1 → L2 → L3 trajectory. Accordingly, L2, rather than L1, may serve as the primary source of transfer to L3. These findings have important implications for language teaching, suggesting that teachers should consider learners’ existing L2 knowledge in syllabus design
CANALES CORTOS DE COMERCIALIZACIÓN PARA LA DINAMIZACIÓN RURAL: ANÁLISIS DESDE LA AGROECOLOGÍA POLÍTICA
No full textDavant dels perjudicis ambientals, socials i territorials del sistema agroalimentari globalitzat actual, l'agroecologia política analitza quins són els lideratges socials dels projectes agroecològics, quin grau d'emancipació impliquen i quines són les vies per desenvolupar comunitats rurals vives i participatives. Des d'aquesta perspectiva, aquesta investigació analitza la posada en marxa d'un projecte participatiu de comercialització d'aliments de proximitat a la província d'Àlaba/Araba. La seva rellevància radica en què el cas se situa íntegrament fora de l'entorn urbà—aportant reflexions sobre la dinamització rural—i en què el focus analític està en el sector productiu, associatiu i institucional. Mitjançant una metodologia qualitativa i participativa, identifiquem, entre altres qüestions: (a) la rellevància de la col·laboració público-comunitària i de la infraestructura socio/espacial, (b) els límits de les xarxes alternatives, (c) les discrepàncies sobre els agents líders, (d) les reticències/propostes sobre els processos participatius i (e) la necessitat de reescalar.In the face of the environmental, social and territorial damages of the current globalized agro-food system, political agroecology analyzes the social leadership of agroecological projects, the degree of emancipation that they imply and the ways to develop lively and participatory rural communities. From this perspective, the research analyzes the implementation of a participatory project for the commercialization of local food in the province of Alava/Araba. Its relevance lies in the fact that the case is located entirely outside the urban environment—bringing reflections on rural dynamization—and in an analytical focus centered on the productive, associative and institutional sector. Through a qualitative and participatory methodology, we identify, among other issues: (a) the relevance of public-community collaboration and socio/spatial infrastructure, (b) the limits of alternative networks, (c) discrepancies about leading agents, (d) reluctances/proposals about participatory processes and (e) the need for re-scaling.Ante los perjuicios ambientales, sociales y territoriales del actual sistema agroalimentario globalizado, la agroecología política analiza cuáles son los liderazgos sociales de los proyectos agroecológicos, qué grado de emancipación implican y cuáles son las vías para desarrollar comunidades rurales vivas y participativas. Desde esta perspectiva, esta investigación analiza la puesta en marcha de un proyecto participativo de comercialización de alimentos de cercanía en la provincia de Álava/Araba. Su relevancia reside en que el caso se sitúa enteramente fuera del entorno urbano—aportando reflexiones sobre la dinamización rural—y en que el foco analítico está en el sector productivo, asociativo e institucional. Mediante una metodología cualitativa y participativa, identificamos, entre otras cuestiones: (a) la relevancia de la colaboración público-comunitaria y de la infraestructura socio/espacial, (b) los límites de las redes alternativas, (c) las discrepancias sobre los agentes líderes, (d) las reticencias/propuestas sobre los procesos participativos y (e) la necesidad de re-escalar
La capacidad de aprendizaje y responsabilidad. El uso de indicadores para la medición de competencias transversales
No full textL’objectiu d’aquest treball és avaluar quantitativament la percepció dels estudiants universitaris de la seva capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, una competència transversal de la Universitat de Barcelona (UB). Es desenvolupa una metodologia que permet avaluar el grau d’autoconeixement i autoregulació que, durant el procés d’aprenentatge, aconsegueixen els estudiants universitaris. Concretament, aquesta metodologia es basa en dues enquestes (una a l’inici del curs i una altra al final), per mesurar la percepció dels estudiants sobre la seva pròpia competència d’aprenentatge i responsabilitat a l’inici i el grau de compliment de les seves expectatives inicials al final del curs. L’estudi va ser realitzat sobre una mostra de més de 1500 estudiants de primer curs d’universitat durant dos cursos (2019-2021), ja que molts estudis han identificat el primer any com un moment clau per explicar la continuïtat i l’èxit a la Universitat. Els nostres resultats assenyalen que les expectatives inicials de l’alumnat estan per sobre de l’activitat que desenvolupa realment al llarg d’un curs. La seva presa de consciència es produeix a posteriori, quan observen que no han assolit allò que s’havien proposat a l’inici. Un estudi continuat amb aquests indicadors permetria abordar abans les dificultats d’aprenentatge i avaluar l’impacte d’utilitzar diferents mesures per evitar la deserció.The objective of this work is to evaluate quantitatively the perception of university students regarding their learning ability and responsibility, a cross-cutting competence at the University of Barcelona (UB). To this end, we develop a methodology based on self-awareness in the learning process. Specifically, such a methodology is based on two surveys (one at the beginning of the course and another at the end), designed to measure students’ perception of their own learning and responsibility competence at the beginning and the degree of fulfilment of their initial expectations at the end of the course. The study was carried out on a sample of more than 1,500 first-year university students during two courses (2019-2021). This specific cohort was selected because many studies have identified the first year as a key moment regarding continuity and success at the University. Our results indicate that the initial expectations of students are above the activity they develop throughout a course. Students get aware of this fact by participating in the assessment process, as they realise that they have not fulfilled what they had proposed at the beginning. A longitudinal study with this sort of indicators would make it possible to identify and address learning difficulties earlier, as well as evaluating the impact of using different measures to prevent dropout.El objetivo de este trabajo es evaluar cuantitativamente la percepción de estudiantes universitarios de su capacidad de aprendizaje y responsabilidad, una competencia transversal de la Universidad de Barcelona (UB). Para ello, desarrolla una metodología que permite evaluar el grado de autoconocimiento y autorregulación que, durante en el proceso de aprendizaje, alcanzan los estudiantes universitarios. Concretamente, dicha metodología se basa en dos encuestas (una al inicio del curso y otra al final), para medir la percepción de los estudiantes sobre su propia competencia de aprendizaje y responsabilidad al inicio y el grado de cumplimiento de sus expectativas iniciales al final del curso. El estudio fue realizado sobre una muestra de más de 1500 estudiantes de primer curso de universidad durante dos cursos (2019-2021), ya que muchos estudios han identificado el primer año como un momento clave para explicar la continuidad y éxito en la Universidad. Nuestros resultados señalan que las expectativas iniciales del estudiantado están por encima de la actividad que realmente desarrolla a lo largo de un curso. Su toma de conciencia se produce a posteriori, cuando observan que no han cumplido con lo que se habían propuesto al inicio. Un estudio continuado con estos indicadores permitiría abordar antes las dificultades de aprendizaje y evaluar el impacto de utilizar diferentes medidas para evitar la deserción
Wikireflexión: un espacio de aprendizaje virtual para la reflexión y comprensión de las fuentes teóricas
No full textLes potencialitats educatives i acadèmiques que permet l’eina del Wiki a l’ensenyament universitari són múltiples. L’eina del Wiki consisteix en una pàgina virtual per a l’escriptura col·laborativa, on els estudiants poden anar afegint i canviant els continguts de la pàgina. D’acord amb les seves característiques, conflueixen elements educatius com la interacció entre estudiants i docents, aprofundir en els continguts de les matèries des del diàleg, potenciar la reflexivitat raonada, afavorir l’expressió d’idees pròpies, entre d’altres possibilitats. Per fer-ho, hem dut a terme un espai d’aprenentatge anomenat Wikireflexió, que desenvolupem en el marc d’una assignatura del Grau de Treball Social a la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa compta amb el reconeixement com a innovació docent del Vicerectorat de Política Docent i del Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) de la Universitat de Barcelona.
En aquest article explorem aquestes potencialitats que permeten millorar la reflexió i la comprensió de lectures bibliogràfiques a través d’aquesta eina virtual. Reflexionem sobre les bases pedagògiques que sostenen aquest espai d’aprenentatge en el context de l’assignatura. A continuació, situem l’activitat del Wiki en el marc de la nostra docència, expliquem el seu desenvolupament i organització i finalment mostrem els resultats que s’estan donant amb l’ús del Wiki.The educational and academic potentialities that the Wiki tool allows in university education are multiple. The Wiki tool consists of a virtual page for collaborative writing, where students can add and change the contents of the page. This tool facilitates educational strategies such as a greater interaction between students and teachers -and between peers- and a deeper understanding of the content, while enhancing reasoned reflection and favoring the expression of own ideas. To do this, we have created a learning space called Wikireflection, which we develop as part of a course of the Social Work Degree at the University of Barcelona. This initiative has been recognized as innovative teaching by the Vice-Rector’s Office for Teaching Policy and by the Research, Innovation and Improvement of Teaching and Learning Program (RIMDA, University of Barcelona).
In this article we explore the potentialities of this virtual tool that allow to improve the reflection and understanding of the course’s bibliography. We reflect on the pedagogical bases that support this learning space in the context of the course. Next, we place the Wiki activity in the framework of our teaching, explain its development and organization and finally show the results that are being produced with the use of the Wiki.Las potencialidades educativas y académicas que permite la herramienta del Wiki en la enseñanza universitaria son múltiples. La herramienta del Wiki consiste en una página virtual para la escritura colaborativa, donde los estudiantes pueden ir añadiendo y modificando los contenidos de la página. De acuerdo con sus características, confluyen elementos educativos como la interacción entre estudiantes y docentes, el profundizar en los contenidos de las materias a través del diálogo, potenciar la reflexividad razonada, favorecer la expresión de ideas propias, entre otras posibilidades. Para ello, hemos llevado a cabo un espacio de aprendizaje llamado Wikireflexión, que desarrollamos en el marco de una asignatura del Grado de Trabajo Social en la Universidad de Barcelona. Esta iniciativa cuenta con el reconocimiento como innovación docente del Vicerrectorado de Política Docente y del Programa de Investigación, Innovación y Mejora de la Docencia y el Aprendizaje (RIMDA) de la Universidad de Barcelona.
En este artículo exploramos estas potencialidades que permiten mejorar la reflexión y la comprensión de lecturas bibliográficas a través de esta herramienta virtual. Reflexionamos sobre las bases pedagógicas que sustentan este espacio de aprendizaje en el contexto de la asignatura. A continuación, situamos la actividad del Wiki en el marco de nuestra docencia, explicamos su desarrollo y organización y, finalmente, mostramos los resultados que se están obteniendo con el uso del Wiki
Comparative study of iron and trace element mobilization during Fe-oxide bioreduction in mine tailings: a case study of Ensenada Chapaco (Chile) and Portman Bay (Spain): Bioreduction and metal release in mine-tailings
No full textelements (e.g. Ti, Ni, Cd, Pb), leading to contamination of the marine environment. Sea-Tailings Disposal (STD) along the northern coast of Chile (Ensenada Chapaco) and along the eastern coast of Spain (Portman Bay) results in an adverse impact on the environment. This paper focuses on bioreduction under marine conditions. To this end, two column experiments were carried out with samples from Portman Bay and Ensenada Chapaco. Lactate (i.e. organic matter source) was supplied during the experiments. The results obtained are compared with those from batch experiments performed under similar conditions.In the column filled with Portman Bay tailings, the high content of magnetite (15wt%) in contact with water gives rise to a large magnetite surface area and abundant Fe(III), which results in a high release of Fe(II) and Trace Elements (TE). Since Fe(II) adsorbs onto the magnetite surface reducing the availability of Fe(III), the magnetite bioreduction and the consequent TE release decrease after 2000h. By contrast, the magnetite bioreduction lasts longer (3000h) in the column with Ensenada Chapaco tailings. This is because a lower magnetite content in the tailings (1wt%) provides a smaller reactive surface area yielding less Fe(III). Consequently, the concentrations of Fe(II) and TE in the output solutions are lower, which slows down the Fe(II) adsorption onto magnetite. This results in a longer magnetite bioreduction. Bioreduction is regulated by the availability of Fe(III) in both columns.It is inferred that the bioreduction rate diminishes as a function of time and increases as a function of soluble Fe(II) concentration. Moreover, the concentrations of TE released from the two bioreduced tailings exceed the elemental concentrations under marine conditions
Revisión teórica del despojo y del acaparamiento de tierras
No full textL’article té l’objectiu de presentar una sistematització de les aportacions teòriques que expliquen els fenòmens de la despossessió i acaparament de terres, a partir de l’anàlisi comparatiu de diversos texts de la matèria. Com sol passar en treballs d’aquest tipus, l’exposició de les teories s’ha dut a terme de manera sintètica i s’ha basat en la revisió de diverses publicacions en castellà i anglès. S’ha discutit que el paradigma socio-científic marxista és el que més ha influït en la producció de coneixement social, i que les teories desenvolupades s’han enfocat en la lògica interna de la acumulació del capital i permeten comprendre diferents elements d’ambdós fenòmens. S’espera que el recorregut teòric resultant serveixi com a guia per a futures investigacions.The aim of this article is to present a brief systematization of the theoretical contributions that explain the social phenomena of land dispossession and land grabbing, based on a comparative analysis of various texts on the subject. As is usual in works of this type, the presentation of the theories has been carried out in a synthetic way and was based on the review of different publications in Spanish and English. It has been discussed that the Marxist socio-scientific paradigm is the one that has most influenced the production of social knowledge, and that the theories developed have focused on the internal logic of capital accumulation, allowing us to understand several elements of both phenomena. It is hoped that the resulting theoretical journey will serve as a guide for future research.El artículo tiene el objetivo de presentar una sistematización de los aportes teóricos que explican los fenómenos del despojo y del acaparamiento de tierras, a partir del análisis comparativo de diversos textos en la materia. Como suele ocurrir en trabajos de este tipo, la exposición de las teorías se llevó a cabo de manera sintética y se basó en la revisión de distintas publicaciones en español e inglés. Se discutió que el paradigma socio-científico marxista es el que más ha influido en la producción de conocimiento social, y que las teorías desarrolladas se han enfocado en la lógica interna de la acumulación del capital y permiten comprender varios elementos de ambos fenómenos. Se espera que el recorrido teórico resultante sirva como guía para futuras investigaciones
Las condiciones del cambio social. Ecología, ontología y materialismo en las teorías sobre la cultura
No full textAquest assaig crític examina, a través d'una exploració teòrica i bibliogràfica, la revisió de la dicotomia natura/cultura proposada pel gir ontològic. En primer lloc, es subratlla la tendència d'inferir una teoria ideogràfica del canvi social de la revisió d'aquesta dicotomia i de recórrer a malentesos en la interpretació del materialisme per tal de sostenir-la. la deconstrucció de la dicotomia es limita a l'anàlisi de les preses de decisions quotidianes i aquestes no intervenen en els processos de canvi social (que aborden les teories materialistes); al contrari, les teories en què l'ecologia és una variable independent en l'explicació de les conductes socials són compatibles amb la hipòtesi de la “construcció cultural de la natura”. Les teories del conflicte i les teories funcionalistes són capaces de reconèixer les relacions socioambientals com a interaccions mediades culturalment dins d'un entorn socialment modificat. En segon lloc, l'assaig ofereix una crítica a la manera en què aquest enfocament ideogràfic ha arribat a promoure la recursivitat per reflexionar sobre la crisi ambiental. Es planteja la qüestió de si el gir ontològic és capaç d'identificar les causes de la crisi ambiental i de proporcionar respostes substancials a través del diàleg amb ontologies no naturalistes. Se sosté que les ontologies manquen per si mateixes d'eficàcia causal; és la relacionalitat del camp social en el qual se sancionen les interpretacions de les ontologies la que condicionen la interacció amb l'entorn.This critical essay examines, through a theoretical and bibliographic review, the deconstruction of the nature/culture dichotomy as advanced by the ontological turn. Firstly, it underscores the tendency to infer an ideographic theory of social change from the revision of this dichotomy and to resort to misunderstandings in the interpretation of materialism in order to sustain it. The deconstruction of the dichotomy is confined to the analysis of quotidian decision-making, and these do not intervene in the processes of social change (which are addressed by materialist theories); on the contrary, theories in which ecology is an independent variable in the explanation of social behaviors are compatible with the hypothesis of the “cultural construction of nature.” Both conflict and functionalist theories are capable of recognizing socio-environmental relations as culturally mediated interactions within a socially modified environment. Secondly, the essay offers a critique of the manner in which this idiographic engagement has made it conventional to promote recursivity in thinking about the environmental crisis. It calls into question whether the ontological turn is truly capable of identifying the root causes of the environmental crisis and of providing solutions through the dialogue with non-naturalistic ontologies. The argument is made that ontologies, by themselves, do not possess causal efficacy; rather, it is the relational structure of the social field within which the interpretations of ontologies are sanctioned what conditions the interaction with the environment.
Este ensayo crítico examina, mediante una exploración teórica y bibliográfica, la revisión de la dicotomía naturaleza/cultura propuesta por el giro ontológico. Primero, se subraya la tendencia de inferir una teoría ideográfica del cambio social de la revisión de dicha dicotomía y de recurrir a malentendidos en la interpretación del materialismo a fin de sostenerla. La deconstrucción de la dicotomía se limita al análisis de las tomas de decisiones cotidianas y estas no intervienen en los procesos de cambio social (que abordan las teorías materialistas); por el contrario, las teorías en las que la ecología es una variable independiente en la explicación de las conductas sociales son compatibles con la hipótesis de la “construcción cultural de la naturaleza”. Las teorías funcionalistas y del conflicto son capaces de reconocer las relaciones socioambientales como interacciones mediadas culturalmente dentro de un entorno socialmente modificado. En segundo lugar, el ensayo ofrece una crítica a la manera en que la adhesión con este enfoque idiográfico ha promovido la recursividad para reflexionar sobre la crisis ambiental. Se plantea si el giro ontológico es capaz de identificar las causas de la crisis ambiental y de proporcionar respuestas sustantivas a través del diálogo con ontologías no naturalistas. Se sostiene que las ontologías carecen por sí mismas de eficacia causal; es la relacionalidad del campo social en el que se sancionan las interpretaciones de las ontologías la que condicionan la interacción con el entorno
Infraspecie. Del fin de la naturaleza al futuro salvaje (2024). Reseña del libro de Aníbal G. Arregui
No full textFuera del aula, dentro de la facultad. Preguntas y reflexiones sobre una actividad con Casa Àsia. Antropología de la sociedad contemporánea, 1er curso
No full textAquest article té com a objectiu recollir el punt de vista d’alguns participants sobre la trobada que el 26 de febrer del 2024 va tenir l'alumnat de l’assignatura de primer curs d’Antropologia de la Societat Contemporània (grup de tarda) amb membres del Projecte AFEX (Aprenem Famílies en Xarxa-Escola de Bambú) vinculat a Casa Àsia. L’article també pretén reflexionar sobre les possibilitats d’aprenentatge actiu i col·laboratiu en antropologia social que pot oferir una activitat com aquesta, així com deixar constància d’alguns dels debats i reflexions que vam tenir a l’aula. Escrit de forma col·laborativa per set persones, cap de les quals no havia participat mai en una activitat com aquesta, l’article no és un text estrictament acadèmic, sinó divulgatiu, amb reflexions que transiten entre la vivència personal, l’antropologia i la pedagogia, entre d’altres, i es focalitza estrictament en l’activitat duta a terme en el context de l’assignatura.The purpose of this article is to collect the point of view of some of the participants of the meeting that the students of the first year course of Anthropology of Contemporary Society (afternoon group) had on February 26th, 2024 with members of the AFEX Project (Aprenem Famílies en Xarxa-Escola de Bambú), linked to Casa Asia. The article also aims to reflect on the possibilities for active and collaborative learning in social anthropology that an activity like such can offer while recording some of the debates and reflections that took place in the classroom. Written collaboratively by seven people, none of whom had ever participated in such an activity, the article is not a strictly academic text, but an informative one, with reflections that move between personal experience, anthropology and pedagogy, among others, focusing strictly on the activity carried out in the context of the subject.Este artículo tiene como objetivo recoger el punto de vista de algunas participantes sobre el encuentro que el 26 de febrero del 2024 tuvo el alumnado de la asignatura de primer curso de Antropología de la Sociedad Contemporánea (grupo de tarde) con miembros del Proyecto AFEX (Aprenem Famílies en Xarxa-Escola de Bambú) vinculado a Casa Asia. El artículo también pretende reflexionar sobre las posibilidades de aprendizaje activo y colaborativo en antropología social que puede ofrecer una actividad como esta, a la vez que dejar constancia algunos de los debates y reflexiones que se llevaron a cabo en el aula. Escrito de forma colaborativa por siete personas, ninguna de las cuales no había participado nunca en una actividad como ésta, el artículo no es un texto estrictamente académico, sino divulgativo, con reflexiones que transitan entre la vivencia personal, la antropología y la pedagogía, entre otras, y se centra estrictamente en la actividad llevada a cabo en el contexto de la asignatura
