Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Relacionalidad, no universalidad: un diálogo en torno la solidaridad a través de movimientos, fronteras y especies
Aquest article és un diàleg obert replet de preguntes i algunes medio-respostes entre tres activistes i investigadores compromeses d'Europa de l'est. Aquesta conversa està motivada per la creació de connexions entre diferents moviments socials, la promoció de la solidaritat internacional i sobre com generar possibilitats d'alliberament (totals). Reflexionem a través i des de qüestions com l'hegemonia del que es confereix relevant en un panorama globalitzat, l'excés de representació de “la figura de l'Home” en paraules de Sylvia Wynter, el dolor i el dol esdevinguts per les crisis actuals, tant socials com econòmiques, així com per la unió a lluites d'alliberament animal i humanes. A través de teories queer, antiespecistess i Indígenes, així com les nostres experiències personals, aquesta conversa gira entorn de la següent pregunta: Què és el que cal fer per a continuar conreant la florida de mons queer, decolonials i antiespecistes?This paper is an unfolding dialogue filled with questions and half-answers between three activists and engaged researchers from Eastern Europe, looking into the connections between different social movements, building internationalist solidarity and the possibility of (total) liberation. We think through issues such as the hegemony of what counts as politically relevant in a globalized world, the overrepresentation of Man following Sylvia Wynter, pain and grief in the face of current (social and ecological) crises and joining the fights for human and animal liberation. Drawing from feminist, queer, antispeciesist and Indigenous theories, as well as from our personal experiences, this exchange sinuously follows the question: What is to be done to always already facilitate the process of blooming into queer, decolonial and antispeciesist worlds?Este artículo es un diálogo abierto repleto de preguntas y algunas medio-respuestas entre tres activistxs e investigadorxs comprometidxs de Europa del este. Esta conversación está motivada por la creación de conexiones entre diferentes movimientos sociales, la promoción de la solidaridad internacional y sobre cómo generar posibilidades de liberación (totales). Reflexionamos a través y desde cuestiones como la hegemonía de lo que se confiere relevante en un panorama globalizado, el exceso de representación de “la figura del Hombre” en palabras de Sylvia Wynter, el dolor y el duelo acontecidos por las crisis actuales, tanto sociales como económicas, así como por la unión a luchas de liberación animal y humanas. A través de teorías queer, antiespecistas e Indígenas, así como nuestras experiencias personales, esta conversación gira en torno a la siguiente pregunta: ¿Qué es lo que hay que hacer para seguir cultivando el florecimiento de mundos queer, decoloniales y antiespecistas?  
Las plantas como performers (y más): repensar la agencia en la performance multiespecie Ikebana
El present article estudia l’agència de les plantes dins la performance multiespècie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no només está feta “amb” les plantes, sinó també “per a” les plantes. Mitjançant un estudi de cas participatiu, el present article mostra com, dins el marc del “gir vegetal”, com l’anomena Natasha Myers (2015), les plantes en l’art ja no són percebudes com a objects passius d’expressió artística, com és el cas a la història de l’art tradicional. En canvi, s’han convertit en agents actius en la formació d’obres i produccions artístiques. Aquest gir desafia la visió antropocéntrica de l’art com a creació exclusivament humana. I, el més important, demana als humans a reposicionar-se en l’entorn multiespécie de manera més àmplia, amb el conseqüent potencial de generar canvis en les societats antropocèntriques.This article studies plant agency in a multispecies performance Ikebana (2022) by Fern Orchestra. The performance is not only made with, but also for plants. Through a participatory case study, this article demonstrates how due to the plant turn, as described by Natasha Myers (2015), plants in contemporary art are no longer seen as passive objects of artistic expression – which would be the case in traditional art history. Instead, they have become active agents in the formation of works of art. This shift challenges the anthropocentric view of art as a human creation only. Importantly, it also calls humans to reposition themselves in the multispecies environment more widely and therefore, as I argue, it has the potential to provoke change in anthropocentric societies. Este artículo estudia la agencia de las plantas en la performance multiespecie Ikebana (2022), de Fern Orchestra. La performance no solo está hecha “con” plantas, sino también “para” ellas. A través de un estudio de caso participativo, el artículo muestra cómo, en el marco del “giro vegetal”, como lo denomina Natasha Myers (2015), las plantas en el arte ya no son vistas como objetos pasivos de la expresión artística, como sí ocurre en la historia del arte tradicional. En su lugar, se han convertido en agentes activos en la formación de obras y producciones artísticas. Este giro cuestiona la visión antropocéntrica del arte como una creación exclusivamente humana. Y, lo más importante, invita al ser humano a reposicionarse en un entorno multiespecie más amplio, con el consecuente potencial de generar cambios en las sociedades antropocéntricas. 
La neuroeducació transformant l’aula: una mirada a l’aprenentatge a l’Escola Octavio Paz
La creixent preocupació per la millora dels resultats acadèmics i per com podem ajudar a aprendre als infants per tal que l’aprenentatge sigui significatiu ens porta a preguntar-nos i qüestionar-nos com funciona l’aprenentatge i per què aprenem com aprenem. És per això que, la neurociència, ens pot donar respostes a totes aquestes preguntes que tant docents com famílies ens fem contínuament, determinant quins factors i quines variables cal tenir en compte per facilitar i personalitzar l’aprenentatge dels infants.
A l’Escola Octavio Paz s’ha transformat el projecte educatiu per tal d’adaptar-lo a les necessitats reals dels infants, les famílies i la societat del segle XXI. En aquest procés i en aquest canvi de mirada i metodològic, la neurociència ha estat molt present en tot moment, amb l’ajuda de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, l’equip educador s’ha sentit acompanyat en aquesta investigació sobre què és ensenyar i per saber com s'aprèn.The growing concern about improving academic outcomes and how we can help children to learn in a meaningful way leads us to ask and question how learning works and why we learn the way we learn. This is why neuroscience can give us answers to all these questions that both teachers and families ask ourselves continuously, determining which factors and which variables need to be taken into account to facilitate and personalize children's learning.
At Escola Octavio Paz, the educational project was transformed years ago in order to adapt it to the real needs of children, families and the society of the 21st century. In this process of changing our perspective and methodology, neuroscience has been very present at all times, with the help of the Chair of Neuroeducation at the University of Barcelona, the teaching team has felt accompanied in this research on how to teach and to know how we learn.La creciente preocupación por la mejora de los resultados académicos y por cómo podemos ayudar a aprender a los niños para que el aprendizaje sea significativo nos lleva a preguntarnos y cuestionarnos cómo funciona el aprendizaje y por qué aprendemos cómo aprendemos. Por eso, la neurociencia, nos puede dar respuestas a todas estas preguntas que tanto docentes como familias nos hacemos continuamente, determinando qué factores y qué variables hay que tener en cuenta para facilitar y personalizar el aprendizaje de los niños.
En la Escola Octavio Paz se ha transformado el proyecto educativo para adaptarlo a las necesidades reales de los niños, las familias y la sociedad del siglo XXI. En este proceso y en este cambio de mirada y metodológico, la neurociencia ha estado muy presente en todo momento, con la ayuda de la Cátedra de Neuroeducación de la Universidad de Barcelona, el equipo educador se ha sentido acompañado en esta investigación sobre qué es enseñar y para saber cómo se aprende
Presentación de un estudio de caso de un estudiante en el espectro del autismo a la luz del Trabajo Social en una escuela.
L’autisme és un dels trastorns generalitzats del desenvolupament amb moltes preguntes sense resposta al voltant de la seva etiologia, tractament i evolució. El propòsit d’aquest article és descriure i ressaltar la manera com el Treball Social pot intervenir a l’entorn familiar d’un estudiant diagnosticat amb l’espectre de l’autisme. Els objectius individuals són la investigació del perfil educatiu de l’alumne, l’estudi de les dificultats que sorgeixen dins i fora del context educatiu i el registre de la seva importància per al Treball Social. Aquest article estudia, a través dels principis de la investigació qualitativa i de l’estudi de cas d’un alumne d’una escola especial al nord-est de Grècia, la manera com es forma el perfil de l’escola i de la família, així com la posició que ocupa la ciència del Treball Social en tot això. Els resultats d’aquesta investigació revelen aspectes útils sobre com el Treball Social pot intervenir en la integració social d’aquests infants. Es registren les necessitats especials de l’entorn familiar amb èmfasi a la mare i s’intenta enfortir-la mitjançant la intervenció del Treball Social. Les conclusions derivades d’aquest treball poden aportar material teòric útil en l’àmbit professional. S’esmenten qüestions relacionades amb el maneig de les dificultats que sorgeixen durant la criança d’un nen amb autisme, ja siguin de caràcter pràctic o emocional.Autism is one of the pervasive developmental disorders with many unanswered questions regarding its etiology, treatment and evolution. The purpose of this article is to describe and highlight the way in which social work can intervene in the family environment of a student diagnosed on the autism spectrum. Individual goals are the investigation of the student’s educational profile, the study of the difficulties that arise inside and outside the educational context and the recording of their importance for social work. This article studies, through the principles of qualitative research and the case study of a student from a special school in Northeast Greece, the way in which the profile of the school and the family is formed, as well as the position that the science of Social Work occupies in all this. The results of this research reveal useful aspects of how Social Work can intervene in the social integration of these children. The special needs of the family environment are recorded with an emphasis on the mother and an attempt is made to strengthen her through the intervention of Social Work. The conclusions derived from this work can provide useful theoretical material to the professional field. Issues related to the management of difficulties that arise during raising a child with autism, whether practical or emotional, are mentioned.El autismo es uno de los trastornos generalizados del desarrollo con muchas preguntas sin respuesta en torno a su etiología, tratamiento y evolución. El propósito de este artículo es describir y resaltar la forma en que el Trabajo Social puede intervenir en el entorno familiar de un estudiante diagnosticado en el espectro del autismo. Los objetivos individuales son la investigación del perfil educativo del alumno, el estudio de las dificultades que surgen dentro y fuera del contexto educativo y el registro de su importancia para el Trabajo Social. Este artículo estudia, a través de los principios de la investigación cualitativa y del estudio de caso de un alumno de una escuela especial del noreste de Grecia, la manera en que se forma el perfil de la escuela y de la familia, así como la posición que ocupa la ciencia del Trabajo Social en todo esto. Los resultados de esta investigación revelan aspectos útiles sobre cómo el Trabajo Social puede intervenir en la integración social de estos niños. Se registran las necesidades especiales del entorno familiar con énfasis en la madre y se intenta fortalecer mediante la intervención del Trabajo Social. Las conclusiones derivadas de este trabajo pueden aportar material teórico útil al ámbito profesional. Se mencionan cuestiones relacionadas con el manejo de las dificultades que surgen durante la crianza de un niño con autismo, ya sean de carácter práctico o emocional
El humor de las mujeres
L'humor et permet ser reversible, estar encantada de conèixer-te. Però el perill que tenim a l'hora de fer humor és que no tenim metàfores pròpies. Cal inventar-les i quan ens descuidem estem utilitzant metàfores colonitzades. És una passada. Creem amb l'heteropatriarcat al cap i també tenim el perill del pamflet. Tenim tant per denunciar, tenim tanta mala hòstia que és un perill. Per mi, al viatge de l'humor hi ha el camí de la pallassa i el camí de la bufona. Hi ha vegades que s'ajunten, però la pallassa va de la innocència a la bogeria i la bufona va de la bogeria, de l'exclusió social, a la innocència. I aquí al mig es troben. Tal com jo ho veig, la bufona aixeca més resistències, però la innocència és enormement provocadora. És més provocadora que la pròpia provocació.Humour allows you to be alterable, to be delighted to greet you. But the danger we face when it comes to making humour is that we don´t have metaphors of our own. We have to invent them and the minute we forget we find ourselves using colonized metaphors. It´s incredible. We create with the hetero-patriarchy in our minds and there is also the danger of the pamphlet. We have so much to denounce, we have so much bad blood that it´s a danger. For me, on the trajectory of humour is the path of the clown and the path of the buffoon. There are times when they meet, but the clown goes from innocence to madness and the buffoon goes from madness, from social exclusion, to innocence. And there they meet in the middle. As I see it, the buffoon awakens more resistance, but innocence is hugely provocative. It is more provocative than provocation itself. El humor te permite ser reversible, estar encantada de conocerte. Pero el peligro que tenemos a la hora de hacer humor es que no tenemos metáforas propias. Hay que inventárselas y en cuanto nos descuidamos estamos utilizando metáforas colonizadas. Es una pasada. Creamos con el heteropatriarcado en la cabeza y también tenemos el peligro del panfleto. Tenemos tanto que denunciar, tenemos tanta mala hostia que es un peligro. Para mí, en el viaje del humor está el camino de la payasa y el camino de la bufona. Hay veces que se juntan, pero la payasa va de la inocencia a la locura y la bufona va de la locura, de la exclusión social, a la inocencia. Y ahí en el medio se encuentran. Tal y como yo lo veo, la bufona levanta más resistencias, pero la inocencia es enormemente provocadora. Es más provocadora que la propia provocación
Coloquio con Laura Minguzzi
Transcripció de les preguntes de María-Milagros Rivera Garretas
Traducció i transcripció de l'italià de Lola SantosTranscript of questions from Maria-Milagros Rivera Garretas
Translation and transcription from Italian by Lola Santos
Transcripción de las preguntas de María-Milagros Rivera Garretas
Transcripción y traducción del italiano de Losa Santo
¡Murada en el Cielo! La distancia de Amor en la mística beguina europea y en la poesía de Emily Dickinson
Emily Dickinson va compondre tres poemes inspirats en les beguines: el 1628 (Murada al Cel!), el 1675 (De Déu demanem un favor, que puguem ser perdonades –) i el 570 (Vaig intentar pensar una Cosa més solitària). Les beguines –anomenades beates al Regne de Lleó-Castella i a Amèrica Llatina des del segle XV fins avui– van ser dones lliures del contracte sexual, pacte entre homes per l'accés al cos de les dones fèrtils i el domini dels seus fruits, que ha estat el fonament del patriarcat. Estan documentades a Europa des del segle XI vivint soles o en petites comunitats. Les beguines més radicals, les anomenades “murades” o “emparedades”, que són les que van inspirar Emily Dickinson, van intervenir en la política sexual del seu temps transformant la cel·la de càstig de les dones adúlteres en la casa i seu de la seva existència lliure, del seu plaer, de les seves visions i de la seva política. Va ser una cel·la triada, no imposada per res ni per ningú. Es van tapiar per decisió pròpia en una cel·la de dimensions i forma semblants a la de les dones sospitoses d'adulteri, i es van deixar alimentar des de fora, per la pietat de la gent. Però elles la cel·la la van col·locar al capdamunt, inaccessible als homes, orientada al cel i a l'infinit; la finestra de la seva cel·la es va obrir a l'exterior, al món, a la conversa amb qui acudís a visitar-les. Que Emily Dickinson conegués la mística beguina és evident en els tres poemes que he citat i comento. La informació sobre elles, malgrat ser dones sempre catòliques, era significativament accessible en el seu context cultural i religiós evangèlic, com si les beguines fossin un tema literari victorià o formessin part d'una moda internacional d'alt valor polític (de política sexual) vinculada amb la llibertat femenina i amb el plaer de les dones del segle XIX, molt menys victorianes del que voldria el tòpic patriarcal. El que va inspirar Emily Dickinson de la forma de vida beguina va ser: 1) la independència simbòlica de l'home, independència simbòlica fundada en la castedat entesa com a llibertat d'estimar a qui vulguis i com vulguis; 2) el seu entendre l'Amor com el Tot, com Amor Omnia. Ella va transportar la mística beguina a la seva pròpia vida, concretament al seu amor decisiu i total per Susan Gilbert / Susan Dickinson, amor del qual la seva poesia va ser una expressió magistral en grau summe. La seva mística va ser tan unitiva i tan clitòrica com la mística beguina o teologia en llengua materna. En aquest sentit va ser la “reclusa d'Amherst”, i casa la seva Celda i Presó màgica, no en el sentit negatiu que se li solia donar ni tampoc en el de les autores o autors que ara neguen la seva reclusió.Emily Dickinson composed three poems inspired by the beguines: 1628, Immured in Heaven!, 1675, Of God we ask one favor, and 570, I tried to think a lonelier Thing. The beguines −called beatas (which means blessed) in the Kingdom of Leon-Castille and in Latin America from the fifteenth century until today– were women who were free of the sexual contract, a pact between men for access to the body of fertile women and control of their fruit, which has been the basis of the patriarchy. They are documented in Europe from the eleventh century, living alone or in small communities. The most radical beguines, those called “immured” or “walled in”, who are those who inspired Emily Dickinson, intervened in the sexual politics of their time, transforming the punishment cell for adulterous women into the home and seat of their free existence, of their pleasure, their visions and their politics. It was a chosen cell, not imposed by anything or anyone. They walled themselves in at their own decision in a cell of dimensions and shape similar to that of women suspected of adultery and they allowed themselves to be fed from the outside, depending on the mercy of the people. But they placed their cells high up, inaccessible to men, oriented towards the sky and the infinite; the window of their cells opened to the outside, to the world, to conversation with whoever might go to visit them. That Emily Dickinson knew of beguine mysticism is evident in the three poems that I cite and write about. Information about them, despite their always being catholic women, was notably accessible in her evangelical cultural and religious context, as if the beguines were a Victorian literary topic or part of an international fashion with great political value (of sexual politics) connected to the female freedom and pleasure of the women of the nineteenth century, much less Victorian than the patriarchal cliché would have us believe. What inspired Emily Dickinson of the beguine way of life was: 1) symbolic independence from men, a symbolic independence founded on chastity, understood as the freedom to love who you wanted to, how you wanted to; 2) her understanding of Love as All, as Amor Omnia. She transported beguine mysticism to her own life, specifically to her decisive and complete love for Susan Gilbert / Susan Dickinson, a love of which her poetry was the highest magistral expression. Her mysticism was as unitive and as clitoral as the beguine mysticism or theology in the mother tongue. In this sense she was the “recluse of Amherst”, and her house her Cell and magic Prison, not in the negative way it is usually said nor in the way of the women and men authors who now deny her reclusion.Emily Dickinson compuso tres poemas inspirados en las beguinas: el 1628 (¡Murada en el Cielo!), el 1675 (De Dios pedimos un favor, que podamos ser perdonadas –) y el 570 (Intenté pensar una Cosa más solitaria). Las beguinas –llamadas beatas en el Reino de León-Castilla y en América Latina desde el siglo XV hasta hoy– fueron mujeres libres del contrato sexual, pacto entre hombres por el acceso al cuerpo de las mujeres fértiles y el dominio de sus frutos, que ha sido el fundamento del patriarcado. Están documentadas en Europa desde el siglo XI viviendo solas o en pequeñas comunidades. Las beguinas más radicales, las llamadas “muradas” o “emparedadas”, que son las que inspiraron a Emily Dickinson, intervinieron en la política sexual de su tiempo transformando la celda de castigo de las mujeres adúlteras en la casa y sede de su existencia libre, de su placer, de sus visiones y de su política. Fue una celda elegida, no impuesta por nada ni por nadie. Se tapiaron por decisión propia en una celda de dimensiones y forma similares a la de las mujeres sospechosas de adulterio, y se dejaron alimentar desde fuera, por la piedad de la gente. Pero ellas la celda la colocaron en lo alto, inaccesible a los hombres, orientada al cielo y a lo infinito; la ventana de su celda se abrió al exterior, al mundo, a la conversación con quien acudiera a visitarlas. Que Emily Dickinson conociera la mística beguina es evidente en los tres poemas que he citado y comento. La información sobre ellas, a pesar de ser mujeres siempre católicas, era significativamente accesible en su contexto cultural y religioso evangélico, como si las beguinas fueran un tema literario victoriano o formaran parte de una moda internacional de alto valor político (de política sexual) vinculada con la libertad femenina y con el placer de las mujeres del siglo XIX, mucho menos victorianas de lo que querría el tópico patriarcal. Lo que inspiró a Emily Dickinson de la forma de vida beguina fue: 1) la independencia simbólica del hombre, independencia simbólica fundada en la castidad entendida como libertad de amar a quien quieras y como quieras; 2) su entender el Amor como el Todo, como Amor Omnia. Ella transportó la mística beguina a su propia vida, concretamente a su amor decisivo y total por Susan Gilbert / Susan Dickinson, amor del que su poesía fue una expresión magistral en grado sumo. Su mística fue tan unitiva y tan clitórica como la mística beguina o teología en lengua materna. En este sentido fue la “reclusa de Amherst”, y su casa su Celda y Cárcel mágica, no en el sentido negativo que se le solía dar ni tampoco en el de las autoras o autores que ahora niegan su reclusión
Introducción. «Españoles fuera de España». Usos y formas de vida de las comunidades hispánicas en la Monarquía Católica (1580-1640)
-----
Educar en competencias de ciudadanía democrática en la Escuela Andorrana
En plena crisi de la democràcia, la qüestió d’educar la ciutadania amb les competències necessàries per poder actuar com a ciutadanes i ciutadans democràtics continua sent un problema no resolt. En aquest article es proposa explorar les perspectives docents del professorat de ciències socials sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de competències de ciutadania democràtica a la segona ensenyança de l’Escola Andorrana. La investigació utilitza la metodologia de la teoria fonamentada constructivista i presenta els resultats en cinc categories: les representacions del professorat sobre l’educació per a la ciutadania democràtica, ensenyar a respectar l’altre, ensenyar a problematitzar qüestions polítiques i socials, desenvolupar un pensament crític i independent, i la pràctica d’una ciutadania democràtica.In the midst of a crisis of democracy, the question of educating a democratic citizenship with the necessary competences to act as democratic citizens remains problematic. This article aims to explore the teaching perspectives of social science teachers about teaching and learning competences for democratic citizenship at the lower secondary education in the Andorran School. This constructivist grounded theory study presents the results in five categories: the representations of teachers on education for democratic citizenship, teaching to respect the other, teaching how to problematise political and social issues, developing a critical and an independent thinking, and the praxis of democratic citizenship.En plena crisis de democracia, la cuestión de educar la ciudadanía con las competencias necesarias para poder actuar como ciudadanas y ciudadanos democráticos continúa siendo un problema no resuelto. En este artículo se propone explorar las perspectivas docentes del profesorado de ciencias sociales sobre la enseñanza y el aprendizaje de competencias de ciudadanía democrática en la segunda enseñanza de la Escuela Andorrana. La investigación utiliza la metodología de la teoría fundamentada constructivista y presenta los resultados en cinco categorías: las representaciones del profesorado sobre la educación para la ciudadanía democrática, enseñar a respetar al otro, enseñar a problematizar cuestiones políticas y sociales, desarrollar un pensamiento crítico e independiente, y la praxis de una ciudadanía democrática
Vocales en contexto: Un estudio acústico sobre el español uruguayo
L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar acústicament les vocals de l’espanyol uruguaià. Hi van participar 27 parlants nadius d’espanyol uruguaià, que van llegir pseudoparaules en oracions portadores. Els resultats indiquen que les vocals es caracteritzen per tenir valors específics dels dos primers formants. A més, presenten valors intrínsecs de duració, intensitat i freqüència fonamental, que permeten diferenciar, en certa mesura, les diferents categories vocàliques. En particular, es comprova que aquests paràmetres acústics de les vocals no són invariants, sinó que es veuen modificats per factors lingüístics com l’entorn consonàntic, l’accent lèxic i el context oracional, així com pel sexe dels parlants. Aquests resultats contribueixen a comprendre millor les característiques del sistema vocàlic de l’espanyol de l’Uruguai.The aim of this study was to acoustically analyze the vowels of Uruguayan Spanish. A total of 27 native speakers of Uruguayan Spanish participated in the study, reading pseudowords in carrier sentences. The results indicate that vowels are characterized by specific values of the first two formants. Additionally, they exhibit intrinsic duration, intensity, and fundamental frequency values, which help distinguish different vowel categories to some extent. Notably, these acoustic vowel parameters are not invariant but are influenced by linguistic factors such as consonantal environment, lexical stress, and sentence context, as well as by the speakers’ gender. These findings contribute to a better understanding of the vowel system characteristics in Uruguayan Spanish.El objetivo de este estudio fue analizar acústicamente las vocales del español uruguayo. Participaron 27 hablantes nativos de español uruguayo, quienes leyeron pseudopalabras en oraciones portadoras. Los resultados indicaron que las vocales se caracterizan por contar con valores específicos de los dos primeros formantes. Asimismo, tienen valores intrínsecos de duración, intensidad y frecuencia fundamental, que logran marcar cierto grado de distinción entre las diferentes categorías vocálicas. Particularmente, se comprueba que estos parámetros acústicos de las vocales no son invariantes, sino que se ven modificados por factores lingüísticos como el entorno consonántico, el acento léxico y el contexto oracional, así como por el sexo de los hablantes. Estos hallazgos contribuyen a comprender mejor las características del sistema vocálico en el español de Uruguay