Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
    28494 research outputs found

    La reducción fonética de las vocales y sus factores determinantes

    No full text
    Aquest article revisa les investigacions sobre la reducció fonètica de les vocals. La nostra exposició se centra en factors lingüístics com la durada, el context consonàntic, l’accent lèxic i les propietats lèxiques de les llengües (classe de mot, freqüència d’aparició, densitat de l’entorn fonològic). A més, es discuteixen els efectes de l’estil de parla, la velocitat d’elocució, les diferències fonètiques entre homes i dones, i la influència del bilingüisme i el contacte de llengües sobre el timbre vocàlic. Aquesta revisió mostra que l’estudi de la reducció fonètica de les vocals permet entendre els mecanismes generals de la producció i la percepció de la parla, les condicions del canvi fònic i la variació fonètica relacionada amb la identitat individual i social.This paper reviews major studies on phonetic vowel reduction, focusing on linguistic factors such as duration, consonantal context, stress-accent and lexical properties of languages (word class, word frequency, phonological neighborhood density). In addition, we discuss the effects of speech style, speaking rate, speaker sex differences, bilingualism, and language contact on vowel quality. This overview shows that understanding phonetic vowel reduction sheds light on the general mechanisms of speech production and perception, the phonetic conditions of sound change, and phonetic variation related to individual and social identity.Este artículo revisa las investigaciones sobre la reducción fonética de las vocales. Nuestra presentación se centra en factores lingüísticos como la duración, el contexto consonántico, el acento léxico y las propiedades léxicas de las lenguas (tipo de palabra, frecuencia de aparición, densidad del entorno fonológico). Además, se discuten los efectos del estilo de habla, la velocidad de elocución, las diferencias fonéticas entre hombres y mujeres, y la influencia del bilingüismo y el contacto de lenguas sobre el timbre vocálico. Esta revisión muestra que el estudio de la reducción fonética de las vocales permite entender los mecanismos generales de la producción y la percepción del habla, las condiciones del cambio fónico y la variación fonética relacionada con la identidad individual y social

    A IA e o controle da subjetividade: O caminho da governança biopolítica

    No full text
    Un dels motors de la història ha estat l'exercici del poder, com ja va evidenciar Foucault, que ha evolucionat del control de territoris al control de les subjectivitats, entès això com a biopolítica. Amb l'arribada de la tecnologia i els avenços de la IA, aquest control de la subjectivitat ha assumit nous matisos, des de la digitalització de dades. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar la IA i el control de la subjectivitat, com a part del camí de la governança biopolítica, seguint l'enfocament teòric de Foucault sobre un sistema social fonamentat al control mitjançant l'ús del poder. La metodologia que se segueix és qualitativa quant a la utilització de fonts acadèmiques actuals sobre la influència de la tecnologia en els sistemes de control social i polític. Com assenyala Lupton, això es mostra en una “economia de les dades digitals” (Lupton, 2016, p. 116), que implica un seguiment detallat de cada un dels individus com a part dels nous sistemes de governança. Les dades de cada subjecte són de gran interès polític i monetari, ja que a través d'ells se'ls pot limitar en la llibertat i influir en les decisions. L'ús dels big data per part de certs grups selectes (aliança governamental-empresarial) permet tenir el control de les subjectivitats per establir les regles del joc de les possibilitats humanes. A les conclusions es dirimeix sobre la qüestió de si la IA està al servei de la subjectivitat humana, o, al contrari, és la subjectivitat humana qui està al servei de la IA i els seus programadors, anul·lant amb això un valor vital com és l'autonomia del subjecte.One of the driving forces of history has been the exercise of power, as Foucault already demonstrated, which has evolved from the control of territories to the control of subjectivities, understood as biopolitics. With the arrival of technology and advances in AI, this control of subjectivity has taken on new nuances, starting with the digitization of data. The objective of this research is to analyze AI and the control of subjectivity as part of the path of biopolitical governance, following Foucault's theoretical approach to a social system based on control through the use of power. The methodology followed is qualitative, utilizing current academic sources on the influence of technology on systems of social and political control. As Lupton points out, this is reflected in a "digital data economy" (Lupton, 2016, p. 116), which involves detailed monitoring of each individual as part of the new governance systems. Each subject's data is of great political and monetary interest, as it can limit their freedom and influence their decisions. The use of big data by certain select groups (government-business alliances) allows them to control subjectivities to establish the rules of the game of human possibilities. The conclusions address the question of whether AI serves human subjectivity, or, on the contrary, whether human subjectivity serves AI and its programmers, thereby nullifying a vital value such as subject autonomy.Uno de los motores de la historia ha sido el ejercicio del poder, como ya evidenció Foucault, el cual ha evolucionado del control de territorios al control de las subjetividades, entendido esto como biopolítica. Con la llegada de la tecnología y los avances de la IA, dicho control de la subjetividad ha asumido nuevos matices, desde la digitalización de datos. El objetivo de esta investigación es analizar la IA y el control de la subjetividad, como parte del camino de la gobernanza biopolítica, siguiendo el enfoque teórico de Foucault sobre un sistema social fundamentado en el control mediante el uso del poder. La metodología que se sigue es cualitativa, en cuanto a la utilización de fuentes académicas actuales sobre la influencia de la tecnología en los sistemas de control social y político. Como señala Lupton, esto se muestra en una “economía de los datos digitales” (Lupton, 2016, p. 116), que implica un detallado seguimiento de cada de uno de los individuos como parte de los nuevos sistemas de gobernanza. Los datos de cada sujeto son de gran interés político y monetario, pues a través de ellos se les puede limitar en su libertad e influir en sus decisiones. El uso de los big data por parte de ciertos grupos selectos (alianza gubernamental-empresarial), permite tener el control de las subjetividades para establecer las reglas del juego de las posibilidades humanas. En las conclusiones se dirime sobre la cuestión de si la IA está al servicio de la subjetividad humana, o, por el contrario, es la subjetividad humana quien está al servicio de la IA y sus programadores, anulando con ello un valor vital como es la autonomía del sujeto.Uno dei motori della storia è stato l’esercizio del potere, come già evidenziato da Foucault, il quale è evoluto dal controllo dei territori al controllo delle soggettività, inteso come biopolitica. Con l’arrivo della tecnologia e i progressi dell’IA, tale controllo della soggettività ha assunto nuove sfumature, a partire dalla digitalizzazione dei dati. L’obiettivo di questa ricerca è analizzare l’IA e il controllo della soggettività come parte del cammino della governance biopolitica, seguendo l’approccio teorico di Foucault su un sistema sociale fondato sul controllo mediante l’uso del potere. La metodologia adottata è qualitativa, per quanto riguarda l’utilizzo di fonti accademiche attuali sull’influenza della tecnologia nei sistemi di controllo sociale e politico. Come osserva Lupton, ciò si manifesta in una “economia dei dati digitali” (Lupton, 2016, p. 116), che implica un monitoraggio dettagliato di ciascun individuo come parte dei nuovi sistemi di governance. I dati di ogni soggetto sono di grande interesse politico e monetario, poiché attraverso di essi è possibile limitarne la libertà e influenzarne le decisioni. L’uso dei big data da parte di alcuni gruppi selezionati (alleanza governativa-imprenditoriale) consente di controllare le soggettività per stabilire le regole del gioco delle possibilità umane. Nelle conclusioni si discute la questione se l’IA sia al servizio della soggettività umana, o se, al contrario, sia la soggettività umana a essere al servizio dell’IA e dei suoi programmatori, annullando così un valore vitale quale è l’autonomia del soggetto.Um dos motores da história tem sido o exercício do poder, como já evidenciou Foucault, o qual evoluiu do controle de territórios para o controle das subjetividades, entendido isto como biopolítica. Com a chegada da tecnologia e os avanços da IA, esse controle da subjetividade assumiu novos matizes, desde a digitalização dos dados. O objetivo desta investigação é analisar a IA e o controle da subjetividade como parte do caminho da governança biopolítica, seguindo a abordagem teórica de Foucault sobre um sistema social fundamentado no controle mediante o uso do poder. A metodologia seguida é qualitativa, quanto à utilização de fontes acadêmicas atuais sobre a influência da tecnologia nos sistemas de controle social e político. Como assinala Lupton, isso se expressa numa “economia dos dados digitais” (Lupton, 2016, p. 116), que implica um acompanhamento detalhado de cada um dos indivíduos como parte dos novos sistemas de governança. Os dados de cada sujeito são de grande interesse político e monetário, pois através deles é possível limitar sua liberdade e influenciar suas decisões. O uso dos big data por parte de certos grupos seletos (aliança governamental-empresarial) permite ter o controle das subjetividades para estabelecer as regras do jogo das possibilidades humanas. Nas conclusões, discute-se a questão de se a IA está a serviço da subjetividade humana ou, ao contrário, se é a subjetividade humana que está a serviço da IA e de seus programadores, anulando assim um valor vital como é a autonomia do sujeito

    Ética e Política, ou a Solidão da Consciência

    No full text
    Aquest article explora la intrincada relació entre l’ètica i la política. Tot i que diferents, poden coexistir o entrar en conflicte. L’argument principal de l’article se centra en la tensió entre la lleialtat política, l’obediència al dret i l’obligació moral. A través de la recuperació de tres pensadors de la dissidència: Felipe González Vicén, Javier Muguerza i Robert Wolff, es reflexiona sobre la “desobediència al dret” i l’“imperatiu de la dissidència”, així com es destaca la primacia de l’imperatiu de la consciència moral sobre qualsevol estructura política o legal. Tanmateix, s’argumenta també la possibilitat que la consciència moral serveixi per obeir una llei que estigui d’acord amb la moralitat subjectiva. A partir d’aquesta lectura, s’entén que la participació del subjecte en la formació del dret és crucial per salvar el buit entre ètica i política, ja que així el subjecte podrà veure’s moralment obligat a les lleis. La conclusió del text es construeix sota la idea de la “solitud inherent” de la consciència moral davant del dret i la política, obligada a prendre decisions per si mateixa, ja sigui desobeint o obeint. Aquesta solitud no és feliç ni infeliç, sinó una condició d’autonomia que permet una postura conscient davant la política i la llei.This article explores the intricate relationship between ethics and politics. Although different, they can coexist or come into conflict. The main argument of the article focuses on the tension between political loyalty, obedience to law, and moral obligation. Through the recovery of three thinkers of dissent: Felipe González Vicén, Javier Muguerza, and Robert Wolff, the article reflects on “disobedience to law” and the “imperative of dissent,” and highlights the primacy of the imperative of moral conscience over any political or legal structure. However, it is also argued that moral conscience may serve to obey a law that aligns with subjective morality. From this reading, it is understood that the subject’s participation in the formation of law is crucial to bridge the gap between ethics and politics, allowing the subject to feel morally bound to laws. The conclusion of the text is built around the idea of the “inherent solitude” of moral conscience in relation to law and politics, being forced to make decisions on its own, whether disobeying or obeying. This solitude is neither happy nor unhappy, but a condition of autonomy that enables a conscious stance toward politics and law.Este artículo explora la intrincada relación entre la ética y la política. Las cuales, aunque distintas, pueden coexistir o entrar en conflicto. El argumento principal del artículo se centra en la tensión entre la lealtad política, la obediencia al derecho y la obligación moral. Por medio de la recuperación de tres pensadores de la disidencia: Felipe González Vicén, Javier Muguerza e Robert Wolff, se reflexiona sobre la «desobediencia al derecho» y el «imperativo de la disidencia», así como se destaca la primacía del imperativo de la conciencia moral sobre cualquier estructura política o legal. Sin embargo, se argumenta sobre la posibilidad de la conciencia moral también sirva para obedecer a una ley que esté de acuerdo con la moralidad subjetiva. A partir de esa lectura, se comprende que la participación del sujeto en la formación del derecho es crucial para salvar el vacío entre ética y política, porque así el sujeto podrá verse moralmente obligado a las leyes. La conclusión del texto se construye bajo la idea de la «soledad inherente» de la conciencia moral frente al derecho y la política, obligada a tomar decisiones por sí misma, ya sea desobedeciendo u obedeciendo. Esta soledad no es feliz ni infeliz, sino una condición de autonomía que permite una postura consciente ante la política y la ley.Questo articolo esplora l’intricata relazione tra etica e politica. Le quali, sebbene distinte, possono coesistere o entrare in conflitto. L’argomento principale dell’articolo si concentra sulla tensione tra lealtà politica, obbedienza al diritto e obbligo morale. Attraverso il recupero di tre pensatori della dissidenza: Felipe González Vicén, Javier Muguerza e Robert Wolff, si riflette sulla «disobbedienza al diritto» e sull’«imperativo della dissidenza», così come si evidenzia la primazia dell’imperativo della coscienza morale su qualsiasi struttura politica o legale. Tuttavia, si argomenta anche sulla possibilità che la coscienza morale serva a obbedire a una legge che sia conforme alla moralità soggettiva. Da questa lettura, si comprende che la partecipazione del soggetto alla formazione del diritto è cruciale per colmare il vuoto tra etica e politica, poiché in tal modo il soggetto potrà sentirsi moralmente obbligato alle leggi. La conclusione del testo si costruisce sull’idea della «solitudine inerente» della coscienza morale di fronte al diritto e alla politica, obbligata a prendere decisioni da sola, sia disobbedendo che obbedendo. Questa solitudine non è né felice né infelice, ma una condizione di autonomia che permette un atteggiamento consapevole verso la politica e la legge.Este artigo explora a intrincada relação entre a ética e a política. As quais, embora distintas, podem coexistir ou entrar em conflito. O argumento principal do artigo centra-se na tensão entre a lealdade política, a obediência ao direito e a obrigação moral. Por meio da recuperação de três pensadores da dissidência: Felipe González Vicén, Javier Muguerza e Robert Wolff, reflete-se sobre a «desobediência ao direito» e o «imperativo da dissidência», assim como se destaca a primazia do imperativo da consciência moral sobre qualquer estrutura política ou legal. No entanto, argumenta-se sobre a possibilidade de que a consciência moral também sirva para obedecer a uma lei que esteja de acordo com a moralidade subjetiva. A partir dessa leitura, compreende-se que a participação do sujeito na formação do direito é crucial para preencher o vazio entre ética e política, pois assim o sujeito poderá ver-se moralmente obrigado às leis. A conclusão do texto constrói-se sob a ideia da «solidão inerente» da consciência moral perante o direito e a política, obrigada a tomar decisões por si mesma, seja desobedecendo ou obedecendo. Essa solidão não é feliz nem infeliz, mas sim uma condição de autonomia que permite uma postura consciente perante a política e a lei

    La formación de la clase obrera pamplonesa bajo el franquismo. Nuevos enfoques para la historiografía obrera navarra

    Get PDF
    La historiografia navarresa sobre el moviment obrer dels anys de franquisme ha vingut desenvolupant-se des de la dècada dels anys 90 amb investigacions centrada en les organitzacions sindicals i polítiques que l’integraven i en la conflictivitat. Poc s’ha investigat des dels nous enfocaments que des d’inicis de la dècada dels 2000 havia contribuït a obrir noves línies d’investigació en la historiografia obrera espanyola. En aquest article es presenten els resultats d’una investigació el principal objectiu va ser obrir-se a aquestes noves línies d’investigació i plantejar nous interrogants que contribuïssin a renovar els enfocaments de la historiografia obrera navarresa, situant en el centre de l’anàlisi històrica a les identitats obreres i abordant qüestions com en quines condicions i amb quines formes sorgeixen, es desenvolupen i actuen aquestes identitats.Navarra historiography on the working class movement during the Francoist era was developed over the 1990s by researchers focusing on labour unions, associated policies employed and on conflict. Little research has been carried out using new approaches introduced in the decade 2000-2010 which contributed to the opening of new lines of investigation in Spanish working class historiography. This paper presents the results of research that primarily focuses on exploring these new lines of investigation and raise new questions that contribute to the renewal of workers historiography in Navarra. This centres the historical analysis of the workers identities and addresses their conditions and the way these identities emerge, develop and act.La historiografía navarra sobre el movimiento obrero de los años del franquismo ha venido desarrollándose desde la década de los años 90 con investigaciones centrada en las organizaciones sindicales y políticas que lo integraban y en la conflictividad. Poco se ha investigado desde los nuevos enfoques que desde inicios de la década de los 2000 había contribuido a abrir nuevas líneas de investigación en la historiografía obrera española. En este artículo se presentan los resultados de una investigación cuyo principal objetivo fue abrirse a estas nuevas líneas de investigación y plantear nuevos interrogantes que contribuyeran a renovar los enfoques de la historiografía obrera navarra, situando en el centro del análisis histórico a las identidades obreras y abordando cuestiones como en qué condiciones y con qué formas surgen, se desarrollan y actúan esas identidade

    Los adverbios de intención: Un enfoque metaoperacional

    No full text
    El present treball aborda l’estudi dels adverbis segons un enfocament metaoperacional, centrant-se especialment en l’expressió de la intenció de l’enunciador o del subjecte del qual l’enunciador parla. En triar operadors com a adrede, intencionadamente, etc. i en excloure els altres que duen a terme la mateixa operació metalingüística, l’enunciador –centre del procés comunicatiu– fa que els seus interlocutors obrin un procés inferencial que varia depenent de l’operador utilitzat. Tenint com a hipòtesi de partida el fet que, si s’analitzen segons els criteris d’anàlisis metaoperacional, operadors aparentment sinònims presenten matisos que permeten diferenciar-los pel tipus d’informació introduïda i pel grau de compromís de l’enunciador mateix enfront del que s’ha dit, s’intentarà arribar a una classificació dels adverbis i les locucions que s’utilitzen per a expressar la intenció del subjecte per a posar en relleu els matisos diferents que introdueixen en l’acte comunicatiu. Per a dur a terme aquest estudi, s’analitzaran exemples de llengua realment usats, a fi d’evidenciar el context en el qual l’enunciador usa els operadors objecte d’anàlisi.This paper examines the use of adverbs from a meta-operational perspective, with particular emphasis on the expression of the speaker’s or subject’s intention. By selecting specific operators–such as adrede, intencionadamente, and others–, while excluding alternative expressions that fulfill a similar metalinguistic function, the enunciator, as the central agent in the communicative process, prompts the interlocutor to engage in an inferential process. The nature of this inferential process varies according to the operator employed. The study is grounded in the hypothesis that, when analyzed through the lens of meta-operational criteria, adverbial expressions that appear synonymous reveal some distinctions. These distinctions pertain both to the type of information conveyed and to the degree of the speaker’s commitment to the utterance. The objective is to develop a classification of adverbs and adverbial phrases that convey intentionality, thereby elucidating the specific nuances each introduces into the communicative act. To achieve this aim, the study will analyze authentic language data, focusing on the contexts in which speakers employ the selected operators. This empirical analysis seeks to illustrate how meaning is shaped by the choice of adverbial operator within real communicative interactions.El presente trabajo aborda el estudio de los adverbios según un enfoque metaoperacional, centrándose especialmente en la expresión de la intención del enunciador o del sujeto del que el enunciador habla. Al escoger operadores como adrede, intencionadamente etc. y al excluir los demás que llevan a cabo la misma operación metalingüística, el enunciador –centro del proceso comunicativo– hace que sus interlocutores abran un proceso inferencial que varía dependiendo del operador utilizado. El estudio se basa en la hipótesis de que, cuando se analizan según los criterios metaoperacionales, las expresiones adverbiales que parecen sinónimos revelan sutiles distinciones. Estas distinciones se refieren tanto al tipo de información que se transmite como al grado de compromiso del enunciador con respecto a lo dicho. El objetivo es desarrollar una clasificación de adverbios y locuciones adverbiales que transmiten intencionalidad, dilucidando así los matices específicos que introducen en el acto comunicativo. Para llevar a cabo dicho estudio, se analizarán ejemplos de lengua realmente utilizados, a fin de evidenciar el contexto en el que el enunciador usa los operadores objeto de análisis

    Análisis de escalas de evaluación de la competencia comunicativa intercultural para estudiantes sinohablantes de español: desarrollo y validación

    No full text
    Aquest article parteix del treball de Byram (1997) i Fantini (2006) sobre la descripció i l’avaluació de la Competència Comunicativa Intercultural (CCI) i se centra en la investigació de la rellevància de les quatre dimensions (coneixement, consciència, actitud i habilitats) descrites per Byram per a estudiants sinoparlants d’espanyol a la Xina. Es descriuen el procés d’elaboració d’una escala o conjunt de descriptors per avaluar la CCI d’alumnes xinesos d’espanyol i el procés efectuat per a la seva validació. L’anàlisi duta a terme mostra que l’escala elaborada és fiable i efectiva per descriure i avaluar la competència intercultural dels estudiants sinoparlants. Les quatre dimensions avaluen i expliquen de manera diferent el nivell de competència intercultural dels estudiants sinoparlants, que mostren un nivell més alt en la dimensió d’actitud, que actuen relativament febles en les dimensions d’habilitats, consciència i coneixement.This article builds on the work of Byram (1997) and Fantini (2006) on the description and assessment of Intercultural Communicative Competence (ICC) and focuses on the investigation of the relevance of the four dimensions (knowledge, awareness, attitude and skills) described by Byram for Chinese Spanish-speaking students in China. It describes the process of developing of descriptors for a scale to evaluate the ICC of Chinese Spanish students and the process carried out for their validation. The analysis shows that the scale developed is reliable and effective. The four dimensions assess and explain the level of intercultural competence of Chinese Spanish-speaking students in different ways. Students show a higher level of ICC in the attitude dimension, while their performance is weaker in the skills, awareness and knowledge dimensions.Este artículo parte del trabajo de Byram (1997) y Fantini (2006) sobre la descripción y la evaluación de la Competencia Comunicativa Intercultural (CCI) y se centra en la investigación de la relevancia de las cuatro dimensiones (conocimiento, conciencia, actitud y habilidades) descritas por Byram para estudiantes sinohablantes de español en China. Se describen el proceso de elaboración de una escala o conjunto de descriptores para evaluar la CCI de alumnos chinos de español y el proceso efectuado para su validación. El análisis llevado a cabo muestra que la escala elaborada es confiable y efectiva para describir y evaluar la competencia intercultural de los estudiantes sinohablantes. Las cuatro dimensiones evalúan y explican de forma distinta el nivel de competencia intercultural de los estudiantes sinohablantes, que muestran un nivel más alto en la dimensión de actitud, que actúan relativamente débiles en las dimensiones de habilidades, conciencia y conocimiento

    El primer grado y el régimen cerrado desde la perspectiva de los límites al ius puniendi y la violencia institucional

    No full text
    El treball s’ocupa de l’anàlisi crítica de la classificació en primer grau i la imposició del règim tancat, des de la perspectiva dels límits a l’ius puniendi i la violència institucional. Per a això, en la primera part, en primer lloc, s’aborden els principis limitadors del poder de castigar i la seva aplicació en la fase penitenciària i, en segon lloc, s’analitza la categoria de la violència institucional, de manera que així es construeix un marc teòric conformat per un doble paradigma crític des del qual es duu a terme l’anàlisi esmentada. A continuació, s’analitza la regulació de la classificació en primer grau i del règim tancat, tot distingint els diferents nivells normatius (legal, reglamentari i administratiu), i s’aborden les limitacions regimentals que implica aquest règim i les seves conseqüències en relació amb la reinserció, la dignitat, la salut i la vida de les persones privades de llibertat. Amb tot això, es realitza una anàlisi juridicopenal crítica, des de la perspectiva dels principis limitadors, i s’utilitza la categoria de la violència institucional per plantejar transformacions. Finalment, en consonància amb la progressiva humanització del sistema punitiu, es conclou advocant per l’abolició del règim tancat i el desenvolupament d’alternatives compatibles amb l’article 25.2 de la CE i amb un major respecte a la dignitat i als drets fonamentals.This paper undertakes a critical analysis of the classification into first-degree and the imposition of the closed regime from the perspective of the limits to the ius puniendi and institutional violence. To this end, the first part begins by examining, first, the principles that constrain the State’s power to punish and their application within the penitentiary phase, and, second, the concept of institutional violence. Together, these elements provide a theoretical framework structured around a dual critical paradigm from which the subsequent analysis is developed. The paper then examines the legal regulation of first-degree classification and the closed regime, distinguishing among the different normative levels—statutory, regulatory, and administrative. It also addresses the regimental restrictions entailed by this regime and their implications for rehabilitation, dignity, health, and the very lives of persons deprived of liberty. Taken together, these elements support a critical legal-criminal analysis grounded in the principles that limit punitive power, employing the concept of institutional violence as a tool for proposing transformative measures. Finally, in line with the progressive humanization of the punitive system, the paper concludes by advocating for the abolition of the closed regime and the development of alternatives compatible with Article 25.2 of the Spanish Constitution and with greater respect for human dignity and fundamental rights.El trabajo se ocupa del análisis crítico de la clasificación en primer grado e imposición del régimen cerrado, desde la perspectiva de los límites al ius puniendi y la violencia institucional. Para ello, en la primera parte, en primer lugar, se abordan los principios limitadores del poder de castigar y su aplicación en la fase penitenciaria y, en segundo lugar, se analiza la categoría de la violencia institucional, de manera que así se construye un marco teórico conformado por un doble paradigma crítico desde el que se lleva a cabo el análisis mencionado. A continuación, se analiza la regulación de la clasificación en primer grado y del régimen cerrado, distinguiendo los diferentes niveles normativos (legal, reglamentario y administrativo), y se abordan las limitaciones regimentales que implica dicho régimen y sus consecuencias en relación con la reinserción, la dignidad, la salud y la vida de las personas privadas de libertad. Con todo ello, se realiza un análisis jurídico-penal crítico, desde la perspectiva de los principios limitadores, y se utiliza la categoría de la violencia institucional para plantear transformaciones. Finalmente, en consonancia con la progresiva humanización del sistema punitivo, se concluye abogando por la abolición del régimen cerrado y el desarrollo de alternativas compatibles con el art. 25.2 CE y con un mayor respeto a la dignidad y a los derechos fundamentales

    Myths and models of rudist ecology: Myths and models of rudist ecology

    No full text
    Characterizing the ecology of rudist bivalves has long proved challenging, given their baroque shell shapes and the inconvenience of their extinction. Contrasting interpretations have taken hold in the literature via two different approaches. On the one hand, the appealing but simplistic hypothesis of ‘rudist reefs’ based on analogy with recent tropical coral reefs has been uncritically accepted by many, ignoring both the contrasts between the organisms concerned and the differing effects on sedimentation of icehouse versus greenhouse patterns of sea-level change. Worse, untested speculations have been spun on this suspect foundation, including the hypotheses of widespread photosymbiosis in rudists and of their competitive displacement of corals. On the other hand, opposed to such myth-making is an approach that respects the primacy of evidence. Here, synthetic interpretative models of rudist formations are built up from all circumstantial considerations and iteratively tested for compliance with field and laboratory observations. This process involves collating evidence ranging from well-supported inferences concerning rudist and coral palaeobiology, and growth fabrics and sedimentological contexts, to larger scale reconstructions of facies anatomy. The picture that commonly emerges –in contrast to the classic actualistic barrier-reef model– is of opportunistic settlements of usually low relief on flat-topped, tabular-bedded platforms distally grading into flanking clinoforms, without distinct intervening reefal edifices. Opportunities to test such synthetic models are provided by exceptional outcrops that display the full panorama of facies relationships. The latter is one of many achievements of detailed field studies over many years by the ‘Ramon Salas School’ in the Maestrat Basin

    16,509

    full texts

    28,494

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇