Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Liderazgo de Base Segura: Teoría e Investigación
Secure base leadership, grounded in attachment theories, emerges as a novel approach to comprehend and enhance leader-subordinate interactions, establishing significant links with other psychosocial constructs within the organizational context. Specifically, this study empirically explores the positive relationship between secure base leadership and followers´ work engagement, as well as the negative relationship between secure base leadership and intention to leave the organization, both directly and as mediated by identification with the work team. A total of 483 employees (59.4% female; M = 36.9 years, SD = 11.5) completed an online questionnaire. Structural equation modeling was performed using partial least squares analysis. The results indicated that identification with the team partially mediates the relationships between secure base leadership and the two individual variables considered: work engagement and turnover intention. Secure base leadership constitutes a type of work resource that can enhance positive work outcomes, such as engagement, while preventing negative outcomes, such as turnover intention. Therefore, secure base leadership plays a crucial role in employee well-being.El liderazgo de base segura, fundamentado en la teoría del apego, emerge como un nuevo enfoque para comprender y mejorar las interacciones líder-subordinado, estableciendo vínculos significativos con otros constructos psicosociales en el ámbito de las organizaciones. Específicamente, este estudio explora empíricamente la relación positiva entre el estilo de liderazgo de base segura y el work engagement de los seguidores, así como la relación negativa entre este estilo de liderazgo y la intención de abandono organizacional, tanto de forma directa como mediada por la identificación con el equipo de trabajo. Un total de 483 empleados (59,4% mujeres; M = 36,9 años, DT = 11,5) cumplimentaron un cuestionario online. Se realizó un modelado de ecuaciones estructurales empleando la técnica de mínimos cuadrados parciales análisis. Los resultados indicaron que la identificación con el equipo media parcialmente las relaciones entre el liderazgo de base segura y el engagement y la intención de abandono. El liderazgo como base segura constituye un tipo de recurso laboral que puede potenciar los resultados positivos en el trabajo, como el engagement, a la vez que prevenir los resultados negativos, como el abandono. Por tanto, el liderazgo de base segura juega un papel crucial en el bienestar de los empleados
Estudio de disciplinas STEAM con robótica en el aula del futuro en Educación Primaria
L'objectiu de l'estudi va ser explorar les disciplines STEAM a través de la robòtica dins dels espais del Future Classroom Lab (FCL), que desafien l'aprenentatge de coneixements matemàtics en Educació Primària. El mètode utilitzat va ser quantitatiu i descriptiu, basat en dades obtingudes de la mitjana i la desviació estàndard a través de qüestionaris pretest i posttest, utilitzant la prova W de Wilcoxon per analitzar les dades, juntament amb una experiència educativa amb robots. La mostra estava formada per estudiants (n=12) d'11-12 anys. Els resultats i conclusions de l'estudi van mostrar que els estudiants tenen una percepció positiva de l'aprenentatge de coneixements matemàtics a través de projectes STEAM. A més, després de l'experiència, els estudiants prefereixen utilitzar els espais FCL per treballar en projectes STEAM abans que l'aula tradicional. Finalment, després de l'experiència amb robots, els alumnes van augmentar el seu interès per professions STEAM.The objective of the study was to explore STEAM disciplines through robotics within the spaces of the Future Classroom Lab (FCL), which pose a challenge for the learning of mathematical knowledge in Primary Education. The method used was quantitative and descriptive, based on data obtained through pre-test and post-test questionnaires, along with an educational experience involving robots. The sample consisted of 12 students aged 11-12. The results and conclusions of the study showed that students have a positive perception of learning mathematical knowledge through STEAM projects. Furthermore, after the experience, students prefer using FCL spaces to work on STEAM projects rather than the traditional classroom. Lastly, students expressed interest in STEAM careers they were unaware of prior to their experiences with robots.El objetivo del estudio fue explorar las disciplinas STEAM a través de la robótica dentro de los espacios del Future Classroom Lab (FCL), que desafían el aprendizaje de conocimientos matemáticos en Educación Primaria. El método utilizado fue cuantitativo y descriptivo, basado en datos obtenidos de la media y desviación estándar a través de cuestionarios pre-test y post-test, utilizando la prueba W de Wilcoxon para analizar los datos, junto con una experiencia educativa con robots. La muestra estaba formada por estudiantes (n=12) de 11-12 años. Los resultados y conclusiones del estudio mostraron que los estudiantes tienen una percepción positiva del aprendizaje de conocimientos matemáticos a través de proyectos STEAM. Además, tras la experiencia, los estudiantes prefieren utilizar los espacios FCL para trabajar en proyectos STEAM antes que el aula tradicional. Por último, tras la experiencia con robots, los alumnos aumentaron su interés por profesiones STEAM
Más allá de lo físico: Explorando las implicaciones ontológicas de las aulas futuras en espacios digitales y mediados por IA
Aquest estudi examina les implicacions ontològiques de la transició dels espais educatius, de les aules físiques als entorns digitals i intervinguts per IA. Explora si els espais digitals d'aprenentatge constitueixen noves realitats educatives o amplien els paradigmes existents, considerant-ne l'impacte en la pedagogia, la formació de la identitat i la interacció social. La investigació adopta un enfocament interdisciplinari, integrant perspectives de leducació, la tecnologia i la filosofia. Es basa en les teories constructivistes, el determinisme tecnològic i la filosofia ontològica per avaluar la naturalesa de la presència i l'aprenentatge als espais digitals. S‟analitzen estudis de casos d‟experiències d‟aprenentatge immersiu, incloses la realitat virtual (RV), la realitat augmentada (RA) i les eines basades en IA, per il·lustrar el potencial transformador de les aules digitals. L'estudi identifica canvis clau en l'adquisició de coneixements, les funcions docents i la participació dels estudiants a espais digitals i intervinguts per IA. Destaca el paper de les empreses de tecnologia educativa en la configuració de les aules digitals i planteja problemes ètics relacionats amb la privadesa de les dades, l'accessibilitat i l'equitat. Les conclusions suggereixen que, tot i que els espais digitals milloren la flexibilitat i l'accessibilitat de l'aprenentatge, plantegen també reptes relacionats amb l'autenticitat, la interacció i la comercialització de l'educació. L'estudi aporta idees a educadors, responsables polítics i desenvolupadors de tecnologia educativa sobre com integrar eficaçment les eines digitals i les basades en IA, mantenint alhora una interacció humana significativa. Advoca per polítiques equilibrades que tractin els obstacles infraestructurals i socioeconòmics a l'educació digital. En emmarcar les aules digitals i intervingudes per IA en una qüestió ontològica, aquesta investigació contribueix als debats sobre la realitat dels espais virtuals d'aprenentatge. Posa en dubte els punts de vista tradicionals sobre l'educació i proposa consideracions crítiques per als futurs models d'aula a l'era del metavers.This study examines the ontological implications of transitioning educational spaces from physical classrooms to digital and AI-mediated environments. It explores whether digital learning spaces constitute new educational realities or extend existing paradigms, considering their impact on pedagogy, identity formation, and social interaction. The research adopts an interdisciplinary approach, integrating perspectives from education, technology, and philosophy. It draws on constructivist theories, technological determinism, and ontological philosophy to assess the nature of presence and learning in digital spaces. Case studies of immersive learning experiences, including virtual reality (VR), augmented reality (AR), and AI-driven tools, are analyzed to illustrate the transformative potential of digital classrooms. The study identifies key shifts in knowledge acquisition, teaching roles, and student engagement in digital and AI-mediated spaces. It highlights the role of ed-tech companies in shaping digital classrooms and raises ethical concerns regarding data privacy, accessibility, and equity. The findings suggest that while digital spaces enhance learning flexibility and accessibility, they also present challenges related to authenticity, interaction, and commercialization of education. The study provides insights for educators, policymakers, and ed-tech developers on how to integrate digital and AI-driven tools effectively while maintaining meaningful human interaction. It advocates for balanced policies that address infrastructural and socio-economic barriers to digital education. By framing digital and AI-mediated classrooms as an ontological question, this research contributes to debates on the "realness" of virtual learning spaces. It challenges traditional views on education and proposes critical considerations for future classroom models in the metaverse era.Este estudio examina las implicaciones ontológicas de la transición de los espacios educativos, de las aulas físicas a los entornos digitales y mediados por IA. Explora si los espacios digitales de aprendizaje constituyen nuevas realidades educativas o amplían los paradigmas existentes, considerando su impacto en la pedagogía, la formación de la identidad y la interacción social. La investigación adopta un enfoque interdisciplinar, integrando perspectivas de la educación, la tecnología y la filosofía. Se basa en las teorías constructivistas, el determinismo tecnológico y la filosofía ontológica para evaluar la naturaleza de la presencia y el aprendizaje en los espacios digitales. Se analizan estudios de casos de experiencias de aprendizaje inmersivo, incluidas la realidad virtual (RV), la realidad aumentada (RA) y las herramientas basadas en IA, para ilustrar el potencial transformador de las aulas digitales. El estudio identifica cambios clave en la adquisición de conocimientos, las funciones docentes y la participación de los estudiantes en espacios digitales y mediados por IA. Destaca el papel de las empresas de tecnología educativa en la configuración de las aulas digitales y plantea problemas éticos relacionados con la privacidad de los datos, la accesibilidad y la equidad. Las conclusiones sugieren que, aunque los espacios digitales mejoran la flexibilidad y la accesibilidad del aprendizaje, también plantean retos relacionados con la autenticidad, la interacción y la comercialización de la educación.
El estudio aporta ideas a educadores, responsables políticos y desarrolladores de tecnología educativa sobre cómo integrar eficazmente las herramientas digitales y las basadas en IA, manteniendo al mismo tiempo una interacción humana significativa. Aboga por políticas equilibradas que aborden los obstáculos infraestructurales y socioeconómicos a la educación digital. Al enmarcar las aulas digitales y mediadas por IA en una cuestión ontológica, esta investigación contribuye a los debates sobre la «realidad» de los espacios virtuales de aprendizaje. Pone en tela de juicio los puntos de vista tradicionales sobre la educación y propone consideraciones críticas para los futuros modelos de aula en la era del metaverso.
Los frontereños: un capítulo en el poblamiento colonial del área central de las Californias
El poblament novohispà de la província de les Califòrnies es va produir a partir dels antics pobles de missió on també vivien soldats. El desenvolupament social, institucional i demogràfic entre 1769 i 1834 va propiciar la formació d’una societat ranxera integrada per aquests soldats i les seves famílies. Entre 1835 i 1870, els seus descendents continuaren amb l’ocupació i usdefruit de les terres, així com dels béns missionals. Ells mateixos s’anomenaven i s’autoidentificaven com a frontereños. Aquest article estudia la importància d’aquest procés per entendre la història sociocultural de l’àrea central del regne de les Califòrnies al segle XIXThe Novo-Hispanic settlement of the Province of Las Californias began in the old mission towns that were also occupied by soldiers. Social, institutional and demographic development that occurred between 1769 and 1834 led to the formation of a ranching society made up of mission soldiers and their families, whose descendants continued with the occupation and usufruct of the mission lands and goods in the following period from 1835 to 1870. They were called and self-identified as frontereños. This study addresses the importance of this process for understanding the sociocultural history of the central area of the kingdom of Las Californias in the 19th centuryEl poblamiento novohispano de la provincia de las Californias se dio desde los antiguos pueblos de misión, ahora ocupados por soldados. El desarrollo social, institucional y demográfico vivido entre 1769 y 1834 propició la conformación de una sociedad ranchera integrada por soldados misionales y sus familias, cuyos descendientes continuaron con la ocupación y el usufructo de las tierras y los bienes misionales en el período de 1835 a 1870. Ellos fueron denominados y se autoidentificaron como «frontereños». Este estudio aborda la importancia de este proceso para comprender la historia sociocultural del área central de la provincia de las Californias en el siglo XIX
Los dos exilios de Rafael Carrera en Chiapas: equilibrio político y participación indígena, 1841-1849
L’objectiu d’aquest article és analitzar el tipus de negociacions que s’establiren entre el president de Guatemala, Rafael Carrera (1844-1865), i les poblacions de la regió fronterera, tant durant el seu exili polític a Chiapas (1848) com després del seu retorn al poder a principis de 1849. L’estudi argumenta que, en lloc de dependre de les divisions polítiques i del suport de conservadors i liberals, aquestes aliances es remunten a conflictes anteriors i a xarxes de col·laboracions comercials i de contraban en l’espai transfrontererThe aim of this work is to explore the type of negotiations that took place between President Rafael Carrera of Guatemala (1844–1865) and the populations in the border region at the time of his political exile in Chiapas in 1848 and his return to power in early 1849. The paper argues that, rather than relying on political divisions and conservative and liberal support systems, these alliances can be traced back to long-standing agrarian conflicts and circuits of trade and smuggling collaborations in cross-border space.El objetivo del presente trabajo es explorar el tipo de negociaciones que tuvieron lugar entre el presidente de Guatemala Rafael Carrera (1844-1865) y las poblaciones en la región fronteriza durante el exilio político de Carrera en Chiapas en 1848 y su regreso al poder a principios de 1849. El documento sostiene que, en lugar de depender de las divisiones políticas y de los sistemas de apoyo conservadores y liberales, estas alianzas se remontan a conflictos de larga data y circuitos de colaboraciones comerciales y de contrabando en el espacio transfronterizo
El proyecto del Escuadrón de Milicias de Cerro Largo y el avance de la ocupación hispanocriolla en la Banda Oriental
Aquest article analitza el projecte de creació, a l’inici del segle xix, de l’esquadró de milícies de cavalleria de Cerro Largo. Aquest esquadró formava part d’un pla més ampli per fundar diversos partits politicomilitars dins la «banda oriental» i crear nous cossos milicians amb l’objectiu de mobilitzar la població local no enquadrada militarment. Els seus èxits van ser molt limitats, atès que disposava de pocs recursos, i, a més, desencadenà l’oposició dels pobladors locals i de les principals corporacions de la regió, que es van negar a finançar-lo.This article analyzes the project to create a cavalry militia squadron in Cerro Largo at the beginning of the 19th century. This was part of a broader plan based on the creation of several political-military districts and new militia bodies with the local population that was not yet militarily involved, with the aim of consolidating the Spanish colonization of the Eastern side, or Banda Oriental. However, its scope was very limited, since it had limited resources and faced opposition from both local residents and the main corporations in the region, which refused to finance it.Este artículo analiza el proyecto de creación del escuadrón de milicias de caballería de Cerro Largo a comienzos del siglo xix, que formaba parte de un plan más amplio de fundación de varios partidos político-militares en el interior de la Banda Oriental, y la creación de nuevos cuerpos milicianos en que se movilizaría a la población local no encuadrada militarmente. No obstante, sus alcances fueron muy limitados, ya que se contó con pocos recursos y se enfrentó a la oposición tanto de los pobladores locales como de las principales corporaciones de la región, que se negaron a financiarlo
Medina-Albaladejo, Francisco J., José Miguel Martínez Carrión, and Salvador Calatayud, eds. 2023. Inequality and nutritional transition in Economic History. Spain in the 19th-21st centuries. Abingdon: Routledge, 259 pp.
Medina-Albaladejo, Francisco J., José Miguel Martínez Carrión, and Salvador Calatayud, eds. 2023. Inequality and nutritional transition in Economic History. Spain in the 19th-21st centuries. Abingdon: Routledge, 259 pp.Medina-Albaladejo, Francisco J., José Miguel Martínez Carrión, and Salvador Calatayud, eds. 2023. Inequality and nutritional transition in Economic History. Spain in the 19th-21st centuries. Abingdon: Routledge, 259 pp.Medina-Albaladejo, Francisco J., José Miguel Martínez Carrión, and Salvador Calatayud, eds. 2023. Inequality and nutritional transition in Economic History. Spain in the 19th-21st centuries. Abingdon: Routledge, 259 pp
Más allá de los límites antropocéntricos, childing como praxis encarnada: una conversación con Jayne Osgood y Sid Mohandas
Aquesta intra-view explora la idea de “childing” com un tipus de praxi encarnada i relacional que desafia els marcs colonials i antropocèntrics de l'educació. Els autors discuteixen com childing trastoca les nocions lineals del temps, les jerarquies del coneixement i els binaris convencionals adult-nen, centrant-se en les sensibilitats i les relacions. Basant-se en teories posthumanistes crítiques i pensant amb perspectives autòctones, childing convida a la interrupció, la cura, el record i el retorn a la terra ia les relacions més-que-humanes, fomentant formes experiencials i inclusives de ser, fer i conèixer. La conversa posa en relleu com l'adopció de childing pot desestabilitzar les influències colonials i obrir nous espais per a l'aprenentatge en contextos que van des de l'educació preescolar fins a l'educació superior.This intra-view explores the idea of “childing” as an embodied, relational kind of praxis that challenges colonial and anthropocentric frameworks in education. The authors discuss how childing disrupts linear notions of time, hierarchies of knowledge, and conventional adult-child binaries by focusing on sensibilities and relationalities. Grounded in critical posthumanist theories and thinking with Indigenous perspectives, childing invites disruption, care, re-membering, and re-turning to land and more-than-human relations, fostering experiential and inclusive ways of being, doing and knowing. The conversation highlights how embracing childing can unsettle colonial influences, and open new spaces for learning across early childhood to higher education contexts.Esta intra-view explora la idea de “childing” como un tipo de praxis encarnada y relacional que desafía los marcos coloniales y antropocéntricos de la educación. Los autores discuten cómo childing trastoca las nociones lineales del tiempo, las jerarquías del conocimiento y los binarios convencionales adulto-niño, centrándose en las sensibilidades y las relaciones. Basándose en teorías posthumanistas críticas y pensando con perspectivas autóctonas, childing invita a la interrupción, el cuidado, el recuerdo y el retorno a la tierra y a las relaciones más-que-humanas, fomentando formas experienciales e inclusivas de ser, hacer y conocer. La conversación pone de relieve cómo la adopción de childing puede desestabilizar las influencias coloniales y abrir nuevos espacios para el aprendizaje en contextos que van desde la educación preescolar hasta la educación superior
Descifrando emociones en ambientes virtuales: explorando la neuroeducación por medio de la herramienta Mood Meter
La investigació es fonamenta en els principis de la neuroeducació que destaca la importància d’identificar les emocions per incentivar el procés d’ensenyament i aprenentatge tant en infants, joves com adults. El que s’exposa forma part d’una investigació que es realitza a Mèxic per obtenir el grau doctoral en educació multimodal per part de la Universitat Autònoma de Querétaro. Aquesta recerca té com a objectiu identificar i avaluar el component emocional d’estudiants universitaris en desenvolupar tècniques didàctiques de manera col·laborativa i remota mitjançant les TIC, buscant desenvolupar els dominis d’aprenentatge esperats d’acord amb el currículum d’una matèria virtual. Es considera un tipus de recerca quasi-experimental utilitzant l’eina Mood Meter o Mesurador Emocional, eina codissenyada per Marc Brackett i David Caruso al Centre d’Intel·ligència Emocional de la Universitat de Yale, amb la qual es va avaluar l’estat socioemocional de 20 estudiants de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic que van cursar matèries virtuals de tipus teòric-pràctiques durant el període escolar de gener a desembre de 2024, els quals van participar voluntàriament en l’avaluació emocional percebuda en desenvolupar i concloure cadascuna de les vuit tècniques didàctiques seleccionades a la matèria amb un fonament teòric del model de Gagné-Briggs. Els resultats obtinguts tenen implicacions significatives per a la pràctica educativa virtual en matèries teòric-pràctiques, destacant la importància de la intel·ligència emocional en l’àmbit universitari. A les conclusions s’adverteix la importància d’adaptar les tècniques d’ensenyament per promoure un ambient virtual emocionalment saludable i propici per a l’aprenentatge.The research is grounded in the principles of neuroeducation, which highlight the importance of identifying emotions to stimulate the teaching and learning process in children, adolescents, and adults. The content presented is part of a research study conducted in Mexico for the purpose of obtaining a doctoral degree in multimodal education from the Autonomous University of Querétaro. The goal of this research is to identify and assess the emotional component of university students when developing didactic techniques collaboratively and remotely through ICT, aiming to achieve the expected learning outcomes according to the curriculum of a virtual course The research adopts a quasi-experimental approach using the Mood Meter tool, co-designed by Marc Brackett and David Caruso at the Yale Center for Emotional Intelligence. The tool was used to assess the socioemotional state of 20 students from the Autonomous University of the State of Mexico, who took virtual theoretical-practical courses during the academic year from January to December 2024. These students voluntarily participated in the emotional evaluation perceived while developing and completing each of the eight selected didactic techniques based on the Gagné-Briggs model. The results obtained have significant implications for virtual educational practice in theoretical-practical courses, emphasizing the importance of emotional intelligence in the university context. The conclusions highlight the importance of adapting teaching techniques to foster an emotionally healthy and conducive virtual environment for learning.La investigación se fundamenta en los principios de la neuroeducación que destaca la importancia de identificar las emociones para incentivar el proceso de enseñanza y aprendizaje tanto en niños, jóvenes y adultos. Lo que se expone forma parte de una investigación que se realiza en México para obtener el grado doctoral en educación multimodal por parte de la Universidad Autónoma de Querétaro. Teniendo la presente investigación el objetivo de identificar y evaluar el componente emocional de estudiantes universitarios al desarrollar técnicas didácticas de forma colaborativa y remota mediante TIC, buscando desarrollar los dominios de aprendizaje esperados de acuerdo a la currícula de una materia virtual. Se considera un tipo de investigación cuasiexperimental utilizando la herramienta Mood Meter o Medidor Emocional, herramienta codiseñada por Marc Brackett y David Caruso en el Centro de Inteligencia Emocional de la Universidad de Yale, con la cual se evaluó el estado socioemocional de 20 estudiantes de la Universidad Autónoma del Estado de México que cursaron materias virtuales de tipo teórico-prácticas durante el período escolar enero a diciembre del 2024, quienes participaron voluntariamente en la evaluación emocional percibida al desarrollar y concluir cada una de las ocho técnicas didácticas seleccionadas en la materia con un fundamento teórico del modelo de Gagné-Briggs. Los resultados obtenidos tienen implicaciones significativas para la práctica educativa virtual en materias teórico-prácticas destacando la importancia de la inteligencia emocional en el ámbito universitario. En las conclusiones se advierte la importancia de adaptar las técnicas de enseñanza para promover un ambiente virtual emocionalmente saludable y propicio para el aprendizaje
La importancia del reconocimiento emocional en el aprendizaje: Medidores Emocionales
En aquest article adreçat a nens i joves estudiants, es descriu el mesurador emocional com una eina que ajuda a avaluar les nostres emocions, basat en el model circumplex de James Russell. Aquest model classifica les emocions segons dues dimensions: l'energia (alta o baixa) i la valència (agradable o desagradable), representades en un gràfic cartesià. Es destaca la importància de l'ús d'aquesta eina en un context educatiu, la qual permet identificar no només la intensitat de les emocions, sinó també la seva naturalesa, cosa que és fonamental per entendre com ens afecten en situacions d'aprenentatge i ser més conscients de les nostres emocions. També ens proporciona eines per gestionar-les de manera efectiva.In this article aimed at children and young students, the emotional meter is described as a tool that helps evaluate our emotions, based on James Russell's circumplex model. This model classifies emotions according to two dimensions: energy (high or low) and valence (pleasant or unpleasant), represented in a Cartesian graph. The importance of using this tool in an educational context is emphasized, as it allows not only to identify the intensity of emotions but also their nature, which is essential to understand how they affect us in learning situations and become more aware of our emotions. It also provides tools to manage them effectively.En este artículo dirigido a niños y jóvenes estudiantes se describe al medidor emocional como herramienta que ayuda a evaluar nuestras emociones, basado en el modelo circumplejo de James Russell. Este modelo clasifica las emociones según dos dimensiones: la energía (alta o baja) y la valencia (agradable o desagradable), representadas en un gráfico cartesiano. Se destaca la importancia del uso de esta herramienta en un contexto educativo, la cual permite identificar no solo la intensidad de las emociones, sino también su naturaleza, lo cual es fundamental para entender cómo nos afectan en situaciones de aprendizaje y ser más conscientes de nuestras emociones, también nos brinda herramientas para gestionarlas de forma efectiva