Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
En recuerdo de Mercè Vidal i Jansà
Homenatge a Mercè Vidal i Jansà.Tribute to Mercè Vidal i Jansà.Homenaje a Mercè Vidal i Jansà
Una illa, dos pobles: classe i conflicte social a Els mallorquins (1967) de Josep Melià
El present treball proposa una lectura d’Els mallorquins (1967), l’assaig més important de l’escriptor Josep Melià, fent èmfasi en el conflicte social a l’illa de Mallorca. Aquest aspecte ha estat atès escassament per la crítica acadèmica i periodística, la qual ha privilegiat el component cultural i lingüístic del llibre. Així, s’aborda el dèficit hermenèutic esmentat posant el focus en els discursos i les ideologies d’esquerra del temps de publicació, inclòs el marxisme, que varen influir decisivament en el seu contingut. Una lectura atenta de l’assaig mostra que Els mallorquins és una narració històrica d’una lluita entre els dos pols socials de l’illa: les classes treballadores i les classes dirigents. Aquest relat revela una tensió implícita entre la idea d’assolir un sol poble i l’oposició secular entre ambdues classes, a més d’altres contradiccions i punts susceptibles de problematització. Alhora, s’evidencia que el text construeix una trama narrativa en què el poble treballador ha estat històricament privat de la prosperitat i la pau pels interessos dels poderosos, en aliança amb actors externs a l’illa. Per a l’anàlisi narrativa i retòrica del relat s’empren els conceptes de tramat i sinècdoque a partir de la conceptualització proposada per Hayden White.This work proposes a reading of Els mallorquins (1967), Josep Melià’s most important essay, considering its emphasis on social conflict on the island of Majorca. This aspect has received little attention from scholarly and journalistic critics, who have typically concentrated on the cultural and linguistic components of the book. The hermeneutical deficit is addressed by focusing on leftist discourses and ideologies of the time of its publication, including Marxism, which decisively influenced its content. A close reading of the essay shows that Els mallorquins is a historical narration of the struggle between two social poles on the island: the workingand the ruling classes. This account reveals an implicit tension between the idea of attaining a single people and the secular binarism between the two main classes, among other contradictions and points susceptible to problematization. At the same time, the text builds a narrative plot in which the working people are historically deprived of prosperity and peace due to the interests of the most powerful, in alliance with actors external to the island. The concepts of emplotment and synecdoche are used in the narrative and rhetorical analysis of the historical account, based on the conceptualizations proposed by Hayden White
Aplicación de nuevos métodos de análisis para el estudio de la alimentación en el sistema defensivo republicano de Cinglo Alt
L'alimentació dels soldats a la Guerra Civil Espanyola, sovint ignorada davant d'altres aspectes, és fonamental per comprendre la seva vida diària. Aquest estudi se centra en la dieta dels soldats republicans al sistema defensiu de Cinglo Alt (Gavet de la Conca, Catalunya), al front del Pallars, i subratlla la importància dels estudis arqueològics per corroborar les fonts documentals. Es van emprar anàlisis arqueològiques tradicionals, com la neteja i reconstrucció de restes materials (llaunes i vidres), adaptades a contextos contemporanis. A més, es van incorporar tècniques morfomètriques, utilitzades habitualment per a materials d'èpoques anteriors, per tal d'identificar la tipologia i el contingut de les llaunes de forma més precisa. Això va permetre obtenir informació sobre la procedència dels aliments. L'estudi demostra que les anàlisis arqueològiques, en combinar mètodes convencionals i moderns, ofereixen dades valuoses sobre la vida quotidiana dels soldats. La informació obtinguda sobre l'alimentació contribueix a enriquir el coneixement històric de la Guerra Civil Espanyola, i destaca la rellevància dels estudis arqueològics contemporanis, que permeten entendre aspectes com la dieta, sovint eclipsats per l'estudi d'estructures o armaments.The diet of soldiers during the Spanish Civil War, often overlooked in favour of other aspects, is essential to understanding their daily lives. This study focuses on the diet of Republican soldiers at the Cinglo Alt defence system (Gavet de la Conca, Catalonia) on the Pallars Front, highlighting the importance of archaeological studies to corroborate documentary sources. Traditional archaeological methods, such as cleaning and reconstructing material remains (cans and glass), were employed and adapted to contemporary contexts. Additionally, morphometric techniques, typically used for materials from earlier periods, were incorporated to more precisely identify the typology and content of the cans. This provided information about the origin of the diet. The study demonstrates that archaeological analyses, by combining conventional and modern methods, offer valuable data about the daily lives of soldiers. The information obtained about diet helps enrich the historical knowledge of the Spanish Civil War, emphasizing the relevance of contemporary archaeological studies, which allow us to understand aspects like diet, often overshadowed by the study of structures or armaments.La alimentación de los soldados en la Guerra Civil Española, a menudo ignorada frente a otros aspectos, es fundamental para comprender su vida diaria. Este estudio se centra en la dieta de los soldados republicanos en el sistema defensivo de Cinglo Alt (Gavet de la Conca, Cataluña), en el Frente del Pallars, y subraya la importancia de los estudios arqueológicos para corroborar las fuentes documentales. Se emplearon análisis arqueológicos tradicionales, como la limpieza y reconstrucción de restos materiales (latas y vidrios), adaptados a contextos contemporáneos. Además, se incorporaron técnicas morfométricas, utilizadas habitualmente para materiales de épocas anteriores, con el fin de identificar la tipología y contenido de las latas de forma más precisa. Esto permitió obtener información sobre la procedencia de los alimentos. El estudio demuestra que los análisis arqueológicos, al combinar métodos convencionales y modernos, ofrecen valiosos datos sobre la vida cotidiana de los soldados. La información obtenida sobre la alimentación contribuye a enriquecer el conocimiento histórico de la Guerra Civil Española, destacando la relevancia de los estudios arqueológicos contemporáneos, que permiten entender aspectos como la dieta, muchas veces eclipsados por el estudio de estructuras o armamentos
El asedio carlista de Banyoles (1873)
La vila de Banyoles fou constantment atacada per les tropes carlines del brigadier Savalls fins a la caiguda definitiva el novembre de 1873. Els desacords interns entre les postures republicanes i liberals progessistes, i els errors en el disseny del recinte fortificat van ser decisius en la seva ràpida derrota, essent un bastió carlí avançat pels atacs a l’Empordà i la ciutat de Girona.The town of Banyoles was constantly attacked by the Carline troops of Brigadier Savalls until its definitive fall in November 1873. The internal disagreements between the republican positions and
liberals, and the errors in the design of the fortified enclosure were decisive in its rapid fall, being a Carlist stronghold advanced by attacks on the Empordà region and the city of Girona.La villa de Banyoles fue constantemente atacada por las tropas carlistas del brigadier Savalls hasta la caída definitiva en noviembre de 1873. Los desacuerdos internos entre las posturas republicanas y liberales progresistas, y los errores en el diseño del recinto fortificado fueron decisivos en su rápida derrota, siendo un bastión carlista avanzado por los ataques del Empordà y la ciudad de Girona
«¡Ciudadanos al refugio!»: desentrañando la vida en la retaguardia mediante estrategias de enseñanza-aprendizaje creativo
Els refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola conformen un llegat material que rememora les dures condicions que va haver fer front la població al llarg del país durant el conflicte. Aquest article planteja una proposta educativa adreçada a estudiants de secundària de Catalunya centrada en el descobriment d’aspectes de la vida quotidiana sota les bombes a la rereguarda. Per això, es dissenya un enfocament pedagògic pensat perquè els alumnes puguin elaborar el seu propi coneixement a partir d'estratègies didàctiques participatives i mètodes i recursos variats, tant a l'aula com a fora. En aquest sentit, la guerra de 1936-1939 i els refugis antiaeris serveixen de marc per a la discussió crítica sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge creatiu de la història i el patrimoni associats als valors curriculars de l’educació per la cultura de la pau.The air-raid shelters of the Spanish Civil War represent a material legacy that recalls the harsh conditions faced by the population throughout the country during the conflict. This paper raises an educational proposal aimed at secondary school students focused on discovering aspects of daily life under the bombs on the home front. To this end, a pedagogical approach has been designed to enable Catalan students to build their own knowledge through participatory teaching strategies and a variety of methods and resources, both within and beyond the classroom. In this respect, the war of 1936-1939 and the air-raid shelters serve as a framework for critical discussion on the creative teaching-learning processes of history and heritage associated with the curricular values of the culture of peace education.Los refugios antiaéreos de la Guerra Civil Española conforman un legado material que rememora las duras condiciones a las que se enfrentó la población a lo largo y ancho del país durante el conflicto. Este artículo plantea una propuesta educativa dirigida a estudiantes de secundaria de Cataluña centrada en el descubrimiento de aspectos de la vida cotidiana bajo las bombas en la retaguardia. Para ello, se diseña un enfoque pedagógico pensado para que los alumnos puedan elaborar su propio conocimiento a partir de estrategias didácticas participativas y métodos y recursos variados, tanto en el aula como fuera de ella. En este sentido, la guerra de 1936-1939 y los refugios antiaéreos sirven de marco para la discusión crítica sobre los procesos de enseñanza-aprendizaje creativo de la historia y el patrimonio asociados a los valores curriculares de la educación para la cultura de la paz
Cincuenta años del 20N de 1975
Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. No cal que ens esplaiem en condemnar el que va ser un règim cruel i sanguinari. Cal tenir present, en qualsevol cas, que el sistema polític que es va definir en la Segona Restauració Borbònica, molt similar a la primera, tot i les esporàdiques i formals lleis de memòria, ha maldat per crear dinàmiques d’ingravidesa històrica per tal de fomentar una cultura de l’oblit i l’equidistància. Encara, ara com ara, es vol mantenir l’imaginari de què allò del 36-39, va ser una desavinença entre ciutadans espanyols, una disputa entre germans, que tots van tenir la seva part de culpa, que cal propiciar dinàmiques de punt final, i perdonar els excessos d’uns i altres sense demanar responsabilitats. Altrament, una mirada crítica i objectiva cap al passat evidencia que la II República va ser, simplement, un intent per generar una moderna cultura democràtica. Al capdavall, la República no va fer res de l’altre món: va abolir “de facto” la degenerada monarquia borbònica, va universalitzar el dret a l’ensenyament i la instrucció pública, va separar l’església de l’Estat, va limitar el poder dels militars, va instaurar el vot de la dona i va promocionar la igualtat entre homes i dones, va promoure mesures d’equitat i de justícia social, va encarar la reforma agrària, va començar a reconèixer els drets de les nacions històriques... Tanmateix, aquesta nova i bàsica cultura democràtica va ser indigerible per les castes dirigents de l’estat que, per tal de frenar el progrés, van promoure la matança del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 i encara les herències que s’han mantingut en els cinquanta anys que han seguit. Franco, el referent, va morir fa cinquanta anys, però cal continuar enterrant cada dia el que va significar i el seu llegat. Al respecte, els científics que treballem sobre el passat tenim responsabilitats. Amplis sectors dels entorns dominants treballen cada dia per enterrar les mirades crítiques i objectives sobre el passat, i encara invisibilitzar el propi passat. Tanmateix, nosaltres sabem que no es pot construir res sobre la base de l’oblit i la ignorància, i avui, com sempre, cal perseverar en el combat per la ciència i la democràcia, els pilars d’una cultura crítica. En aquest sentit, benvolguts autors, volem agrair les vostres col·laboracions i animar-vos a continuar. No solament sou importants, sou imprescindibles.Fifty years have passed since the death of the dictator Francisco Franco. There is no need to dwell on the condemnation of what was a cruel and bloodthirsty regime. It must be borne in mind, in any case, that the political system defined in the Second Bourbon Restoration—highly similar to the first—has, despite sporadic and largely symbolic memory laws, endeavoured to foster dynamics of historical weightlessness in order to promote a culture of forgetfulness and false equivalence. Even today, the notion is maintained that what happened between 1936 and 1939 was merely a quarrel among Spanish citizens, a dispute between brothers, in which all parties supposedly shared the blame; that we should now embrace dynamics of closure, forgiving the excesses of both sides without demanding accountability. A critical and objective view of the past, however, makes clear that the Second Republic was simply an attempt to generate a modern democratic culture. Ultimately, the Republic did nothing extraordinary: it de facto abolished the degenerate Bourbon monarchy, universalised the right to education and public instruction, separated Church and State, curtailed military power, instituted women’s suffrage and promoted equality between men and women, advanced agrarian reform, and began to recognise the rights of the historic nations. Yet this new and basic democratic culture proved indigestible for the state’s ruling elites who, in order to halt progress, instigated the slaughter of 1936–1939, the brutal dictatorship of 1939–1975, and the legacies that have persisted throughout the fifty years since. Franco—the point of reference—died fifty years ago, but what he represented and the legacy he left must still be buried anew each day. In this respect, those of us who study the past bear responsibilities. Broad sectors of the dominant spheres work daily to suppress critical and objective perspectives on the past and to render the past itself invisible. Yet we know that nothing can be built on the foundations of forgetfulness and ignorance; and today, as ever, we must persist in the struggle for science and democracy, the pillars of a critical culture. In this spirit, dear authors, we wish to thank you for your contributions and to encourage you to continue. You are not only important—you are indispensable.Hace cincuenta años de la muerte del dictador Francisco Franco. No es preciso que nos extendamos en la condena de lo que fue un régimen cruel y sanguinario. Hay que tener presente, en cualquier caso, que el sistema político que se definió en la Segunda Restauración Borbónica, muy similar a la primera, a pesar de las esporádicas y formales leyes de memoria, se ha esforzado por crear dinámicas de ingravidez histórica para fomentar una cultura del olvido y la equidistancia. Aún hoy por hoy, se quiere mantener el imaginario de que, aquello del 36-39, fue una desavenencia entre ciudadanos españoles, una disputa entre hermanos, que todos tuvieron su parte de culpa, que hay que propiciar dinámicas de punto final, y perdonar los excesos de unos y otros sin pedir responsabilidades. Por otra parte, una mirada crítica y objetiva hacia el pasado evidencia que la Segunda República fue, simplemente, un intento por generar una moderna cultura democrática. Al fin y al cabo, la República no hizo nada del otro mundo: abolió “de facto” la degenerada monarquía borbónica, universalizó el derecho a la enseñanza y la instrucción pública, separó la iglesia del Estado, limitó el poder de los militares, instauró el voto de la mujer y promocionó la igualdad entre hombres y mujeres, promocionó la igualdad entre hombres y mujeres reforma agraria, empezó a reconocer los derechos de las naciones históricas... Sin embargo, esta nueva y básica cultura democrática fue indigerible para las castas dirigentes del estado que, a fin de frenar el progreso, promovieron la matanza del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 y todavía las herencias que se han mantenido en los cincuenta años que han seguido. Franco, el referente, murió hace cincuenta años, pero hay que seguir enterrando a diario lo que significó y su legado. Al respecto, los científicos que trabajamos sobre el pasado tenemos responsabilidades. Amplios sectores de los entornos dominantes trabajan a diario para enterrar las miradas críticas y objetivas sobre el pasado, e invisibilizar el propio pasado. Sin embargo, nosotros sabemos que nada se puede construir sobre la base del olvido y la ignorancia, y hoy, como siempre, hay que perseverar en el combate por la ciencia y la democracia, los pilares de una cultura crítica. En este sentido, queridos autores, queremos agradecer sus colaboraciones y animaros a continuar. No sólo sois importantes, sois imprescindibles
Los veteranos de la Brigada Abraham Lincoln y la Brigada Abraham Lincoln
Els Veterans de la Brigada Abraham Lincoln van ser una organització dels voluntaris nord-americans que van tornar de la Guerra Civil Espanyola i que creien en la preservació del seu llegat a través de l’activisme en causes progressistes. Els Arxius de la Brigada Abraham Lincoln són una derivació de l’organització VALB. ALBA es va fundar a la dècada de 1970, en un moment en què s’estava recuperant el llegat dels activistes de les dècades de 1920 i 1930, que havia estat reprimit durant l’era anticomunista dels anys cinquanta.
ALBA, una entitat sense ànim de lucre amb una missió educativa, ajuda a mantenir els materials d’arxiu dels veterans a la Biblioteca Tamiment de la Universitat de Nova York; produeix exposicions itinerants, llibres i pel·lícules basades en els arxius i altres materials; i va crear cicles de conferències, concursos d’assaigs i, finalment, un institut de formació per a docents, per formar professors, amb un currículum de lliçons i tallers a l’aula sobre la Guerra Civil Espanyola. També administra el Premi Anual ALBA-Puffin de Drets Humans. Va assumir l’oficina i els programes de VALB després de la mort dels veterans.The Veterans of the Abraham Lincoln Brigade was an organization of the American volunteers returning from the Spanish Civil War, who believed in preserving their legacy through activism in progressive causes. The Abraham Lincoln Brigade Archives is an offshoot of the VALB organization. ALBA was founded in the 1970s, at a time when people were recovering the legacy of the 1920s and 1930s activists, which had been repressed during the 1950s anti-communist era. ALBA, a non-profit with an educational mission, helps maintain the vets’ archival materials at the Tamiment Library at New York University; produces touring exhibits, books, and films based on the archives and other materials; and created lecture series, essay contests, and eventually a teaching institute to train teachers, with a curriculum of classroom lessons and workshops on the Spanish Civil War. It also administers the yearly ALBA-Puffin Human Rights Award. It took over the VALB office and programs after the vets passed away.Los Veteranos de la Brigada Abraham Lincoln fueron una organización de los voluntarios estadounidenses que regresaron de la Guerra Civil Española y que creían en la preservación de su legado a través del activismo en causas progresistas. Los Archivos de la Brigada Abraham Lincoln son una rama derivada de la organización VALB. ALBA fue fundada en la década de 1970, en un momento en que se estaba recuperando el legado de los activistas de las décadas de 1920 y 1930, el cual había sido reprimido durante la era anticomunista de los años cincuenta.
ALBA, una organización sin ánimo de lucro con una misión educativa, ayuda a conservar los materiales archivísticos de los veteranos en la Biblioteca Tamiment de la Universidad de Nueva York; produce exposiciones itinerantes, libros y películas basados en los archivos y otros materiales; y creó ciclos de conferencias, concursos de ensayos y, con el tiempo, un instituto de formación docente para capacitar a profesores, con un plan de estudios que incluye lecciones y talleres sobre la Guerra Civil Española. También administra el Premio Anual ALBA-Puffin de Derechos Humanos. Asumió la oficina y los programas de VALB después del fallecimiento de los veteranos
Martínez-López, Alberte, Jesús Mirás-Araujo, and Nuria Rodríguez-Martín. 2025. Economic History of the European Energy Industry. Lighting up Western Europe, 19th to 21st centuries. Oxon and New York: Routledge, 216 pp.
Martínez-López, Alberte, Jesús Mirás-Araujo, and Nuria Rodríguez-Martín. 2025. Economic History of the European Energy Industry. Lighting up Western Europe, 19th to 21st centuries. Oxon and New York: Routledge, 216 pp
Agradecimientos a los evaluadores
El Consell Editorial de la Revista de Historia Industrial-Industrial History Review (RHI-IHR), agraeix la col·laboració dels següents avaluadors. Aquesta llista només inclou els revisors dels manuscrits amb decisió final entre novembre de 2024 i octubre de 2025.
Francesco Ammannati(Università degli Studi di Firenze)
Marianna Astore(University of Oxford / Università degli studi dell’Insubria)
Sean Bottomley(Cardiff University)
Daniel Castillo Hidalgo(Universidad de Las Palmas de Gran Canaria)
Rafael Castro Balaguer(Universidad Autónoma de Madrid)
Jordi Caum Julio(University of Manchester / Universitat de Barcelona)
Robert Cliver(California State Polytechnic University, Humboldt)
Agnes D’Angio Barros(Archives Nationales de France)
Pablo Delgado Perea(Universidad de Zaragoza)
Rafael Dobado González(Universidad Complutense de Madrid)
Valentina Fava(Università Ca’ Foscari Venezia)
Margot Finn(University College London)
Leigh Gardner(The London School of Economics and Political Science)
Linda Grove(上智大学 - Sophia University)
Juan Carlos Guerra(Universidad de Valladolid)
Fernando Guirao(Universitat Pompeu Fabra)
Sofia Teives Henriques(Universidade do Porto)
Anna Catharina Hofmann(Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg)
Alejandra Irigoin(The London School of Economics and Political Science)
Fabian Krautwald(University College London)
José M. Lana Berasain(Universidad Pública de Navarra/Nafarroako Unibertsitate Publikoa)
Pui-tak Lee(香港大學 - University of Hong Kong)
Montserrat Llonch Casanovas(Universitat Autònoma de Barcelona)
José Antonio Miranda Encarnación(Universitat d’Alacant)
Gianandrea Nodari(Université de Genève)
Diana Paton(The University of Edinburgh)
Christer Petley(University of Southampton)
María Ángeles Pons Brías(Universitat de València)
Carolina Román Ramos(Universidad de la República, Uruguay)
Klas Rönnbäck(Göteborgs Universitet)
Tirthankar Roy(The London School of Economics and Political Science)
José-Miguel Sanjuan Marroquín(Universitat Autònoma de Barcelona)
Jacopo Timini(Banco de España)
Alejandro Tortolero Villaseñor(Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa)
Jesús María Valdaliso Gago(Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea)
Brian Varian(Newcastle University)
Onur Yükçü(Universidad Carlos III de Madrid)
The Editorial Board of Revista de Historia Industrial–Industrial History Review (RHI–IHR) gratefully acknowledges the collaboration of the following reviewers. This list only includes the reviewers for manuscripts with a final decision between November 2024 and October 2025.
Francesco Ammannati(Università degli Studi di Firenze)
Marianna Astore(University of Oxford / Università degli studi dell’Insubria)
Sean Bottomley(Cardiff University)
Daniel Castillo Hidalgo(Universidad de Las Palmas de Gran Canaria)
Rafael Castro Balaguer(Universidad Autónoma de Madrid)
Jordi Caum Julio(University of Manchester / Universitat de Barcelona)
Robert Cliver(California State Polytechnic University, Humboldt)
Agnes D’Angio Barros(Archives Nationales de France)
Pablo Delgado Perea(Universidad de Zaragoza)
Rafael Dobado González(Universidad Complutense de Madrid)
Valentina Fava(Università Ca’ Foscari Venezia)
Margot Finn(University College London)
Leigh Gardner(The London School of Economics and Political Science)
Linda Grove(上智大学 - Sophia University)
Juan Carlos Guerra(Universidad de Valladolid)
Fernando Guirao(Universitat Pompeu Fabra)
Sofia Teives Henriques(Universidade do Porto)
Anna Catharina Hofmann(Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg)
Alejandra Irigoin(The London School of Economics and Political Science)
Fabian Krautwald(University College London)
José M. Lana Berasain(Universidad Pública de Navarra/Nafarroako Unibertsitate Publikoa)
Pui-tak Lee(香港大學 - University of Hong Kong)
Montserrat Llonch Casanovas(Universitat Autònoma de Barcelona)
José Antonio Miranda Encarnación(Universitat d’Alacant)
Gianandrea Nodari(Université de Genève)
Diana Paton(The University of Edinburgh)
Christer Petley(University of Southampton)
María Ángeles Pons Brías(Universitat de València)
Carolina Román Ramos(Universidad de la República, Uruguay)
Klas Rönnbäck(Göteborgs Universitet)
Tirthankar Roy(The London School of Economics and Political Science)
José-Miguel Sanjuan Marroquín(Universitat Autònoma de Barcelona)
Jacopo Timini(Banco de España)
Alejandro Tortolero Villaseñor(Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa)
Jesús María Valdaliso Gago(Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea)
Brian Varian(Newcastle University)
Onur Yükçü(Universidad Carlos III de Madrid)El Consejo Editorial de la Revista de Historia Industrial–Industrial History Review (RHI–IHR) agradecela colaboración de los siguientes evaluadores. Esta lista sólo incluye a los revisores de los manuscritos con decisión final entre noviembre de 2024 y octubre de 2025.
Francesco Ammannati(Università degli Studi di Firenze)
Marianna Astore(University of Oxford / Università degli studi dell’Insubria)
Sean Bottomley(Cardiff University)
Daniel Castillo Hidalgo(Universidad de Las Palmas de Gran Canaria)
Rafael Castro Balaguer(Universidad Autónoma de Madrid)
Jordi Caum Julio(University of Manchester / Universitat de Barcelona)
Robert Cliver(California State Polytechnic University, Humboldt)
Agnes D’Angio Barros(Archives Nationales de France)
Pablo Delgado Perea(Universidad de Zaragoza)
Rafael Dobado González(Universidad Complutense de Madrid)
Valentina Fava(Università Ca’ Foscari Venezia)
Margot Finn(University College London)
Leigh Gardner(The London School of Economics and Political Science)
Linda Grove(上智大学 - Sophia University)
Juan Carlos Guerra(Universidad de Valladolid)
Fernando Guirao(Universitat Pompeu Fabra)
Sofia Teives Henriques(Universidade do Porto)
Anna Catharina Hofmann(Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg)
Alejandra Irigoin(The London School of Economics and Political Science)
Fabian Krautwald(University College London)
José M. Lana Berasain(Universidad Pública de Navarra/Nafarroako Unibertsitate Publikoa)
Pui-tak Lee(香港大學 - University of Hong Kong)
Montserrat Llonch Casanovas(Universitat Autònoma de Barcelona)
José Antonio Miranda Encarnación(Universitat d’Alacant)
Gianandrea Nodari(Université de Genève)
Diana Paton(The University of Edinburgh)
Christer Petley(University of Southampton)
María Ángeles Pons Brías(Universitat de València)
Carolina Román Ramos(Universidad de la República, Uruguay)
Klas Rönnbäck(Göteborgs Universitet)
Tirthankar Roy(The London School of Economics and Political Science)
José-Miguel Sanjuan Marroquín(Universitat Autònoma de Barcelona)
Jacopo Timini(Banco de España)
Alejandro Tortolero Villaseñor(Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa)
Jesús María Valdaliso Gago(Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea)
Brian Varian(Newcastle University)
Onur Yükçü(Universidad Carlos III de Madrid