Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Tocar tu sentir: la fuente viva de la libertad femenina
No full textHistòria d'una genealogia que s'origina en el context del moviment de dones dels anys seixanta/setanta. Un punt de partida essencial és el desig d'existir, en llibertat, d'una jove d'origen camperol, amant de la cultura, les llengües estrangeres i la història, nascuda a un petit poble d'Itàlia, a prop de Rávena, al mar Adriàtic. Un relat, "un relat viu que nia a cadascuna de nosaltres", que registra "estacions" i moviments entre diverses ciutats d'un subjecte femení a la recerca de si mateix i de la seva pròpia realització a l'època de l'adveniment de la modernitat. L'autora, actuant sobre les adquisicions teòriques de l'autoconsciència, teixeix relacions, cerca paraules per dir-se, crea o practica llocs amb altres, a Bolonya (La Strettoia), a Parma (la Biblioteca delle donne), a Milà. Investiga la relació amb la mare i el nus sense resoldre de la casa. Amb mirada modificada, narra la política de les dones, la pràctica d'encomanar-se a Marirì Martinengo i els llocs simbòlics on es produeixen els viratges i les transformacions crucials que condueixen a la redempció del passat en el present i els passos decisius de la seva vida, que dibuixen un horitzó simbòlic de la mare, sempre en gestació. Una mena d'amorosa peregrinació de consciència amb aterratge a la Llibreria de dones de Milà, al Cercle de la Rosa, del qual és presidenta des de fa més de vint anys, i a la Comunitat d'Història Vivent. Un camí en espiral, com diu el títol del llibre La Spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi, que es nodreix del sentiment original, font viva de la llibertat femenina.This is the history of a genealogy which originates in the context of the women’s movement of the sixties/seventies. An essential point of departure was the desire to exist, in freedom, of a young woman of rural roots, a lover of culture, foreign languages and history, born in a small village in Italy, near Ravenna on the Adriatic Sea. A story, “a living story that nests in each of us”, which records “seasons” and movements between various cities of a female subject in search of herself and of her own realisation in the time of the advent of modernity. The author, acting on the theoretical acquisitions of consciousness raising, weaves relationships, looks for words with which to speak herself, creates or practises spaces with other women, in Bologna (La Strettoia), in Parma (la Biblioteca delle donne), in Milan. She investigates the relationship with the mother and the unresolved knot of the home. With a changed perspective, she tells the story of women’s politics, the practice of entrusting herself to Marirì Martinengo and the symbolic places where the crucial turns and transformations take place that led to the redemption of the past in the present and the decisive steps of her life, which trace a symbolic horizon of the mother, always in gestation. A kind of loving pilgrimage of consciousness, coming to ground in the Milan Women’s Bookstore, in the Circle of the Rose, of which she has been the president for more than twenty years, and in the Community of Living History. A spiral path, as the title of the book La Spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi says, which is nourished by original feeling, a living source of female freedom.Historia de una genealogía que se origina en el contexto del movimiento de mujeres de los años sesenta/setenta. Un punto de partida esencial es el deseo de existir, en libertad, de una joven de origen campesino, amante de la cultura, las lenguas extranjeras y la historia, nacida en un pequeño pueblo de Italia, cerca de Rávena, en el mar Adriático. Un relato, “un relato vivo que anida en cada una de nosotras”, que registra “estaciones” y movimientos entre varias ciudades de un sujeto femenino en busca de sí mismo y de su propia realización en la época del advenimiento de la modernidad. La autora, actuando sobre las adquisiciones teóricas de la autoconciencia, teje relaciones, busca palabras para decirse, crea o practica lugares con otras, en Bolonia (La Strettoia), en Parma (la Biblioteca delle donne), en Milán. Investiga la relación con la madre y el nudo sin resolver de la casa. Con mirada modificada, narra la política de las mujeres, la práctica de encomendarse a Marirì Martinengo y los lugares simbólicos donde se producen los virajes y transformaciones cruciales que conducen a la redención del pasado en el presente y los pasos decisivos de su vida, que dibujan un horizonte simbólico de la madre, siempre en gestación. Una especie de amorosa peregrinación de conciencia con aterrizaje en la Librería de mujeres de Milán, en el Círculo de la Rosa, del que es presidenta desde hace más de veinte años, y en la Comunidad de Historia Viviente. Un camino en espiral, como dice el título del libro La Spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi, que se nutre del sentimiento original, fuente viva de la libertad femenina
Coloquio con María-Milagros Rivera Garretas
No full textTranscripció del col·loqui de Elizabeth Uribe PinillosTranscription of the colloquium by Elizabeth Uribe PinillosTranscripción del coloquio de Elizabeth Uribe Pinillo
El mundo de Ignacio de Loyola. Una historia natural y moral
No full textEl món d’Ignasi de Loiola. Una història natural i moralLa reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el «món» d’Ignasi: qüestiona la categoria de «món» des d’una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle xvi com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el «món» d’Ignasi s’enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està «englobat» com a part d’un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement.És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d’Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.The world of Ignatius of Loyola. A natural and moral history
The reflection opened at the conclusion of the Congress focuses on Ignatius’ “world”: it interrogates the category of “world” from both a historical andhistoriographical perspective. In recent decades, the word has been invested with new meanings that invite us to rethink the 16th century as a particularhistorical moment in both the relations between Europe and other parts of the world, and the relations between humankind and nature. In this perspective, Ignatius’ “world” was confronted with a globe that had to be worked out as a new reality: a new world, because it was “encompassed”, as it was part of a construction in the making that mobilised both a new syntax and a new grammar of knowledge. It is a world in whose shaping Ignatius’s companions fully participate, along with other actors, through their unexpected confrontation with the multiple horizons that were redrawing the inhabited earth.La reflexión abierta en la conclusión del Congreso se centra en el «mundo» de Ignacio: interroga la categoría de «mundo» desde una doble perspectiva tan histórica como historiográfica. En las últimas décadas, la palabra ha sido investida de nuevos significados que invitan a repensar el siglo xvi como un momento particular de la historia y de las relaciones entre Europa y otras partes del globo, al igual que la relaciones entre seres humanos y naturaleza.En esta perspectiva, el «mundo» de Ignacio se enfrentaría a un globo terráqueo que tenía que trabajar como una nueva realidad: es un mundo nuevo, porque está «englobado», como parte de un proceso de construcción que moviliza tanto una nueva sintaxis como una nueva gramática del conocimiento.Es un mundo en cuya construcción participan plenamente los compañeros de Ignacio, junto con otros actores, a través de su inesperada confrontación con los múltiples horizontes que están redibujando la tierra habitada
¿Aprendizaje cooperativo o pédagogies coopératives? Una observación de su funcionamiento en la enseñanza de las Ciencias Sociales en la formación de maestros
No full textL'article presenta un estudi que articula la cooperació entre estudiants i la Didàctica de les Ciències Socials (DCS) en la formació de mestres. El tema central és la comparació entre l'aprenentatge cooperatiu (AC), provinent del cooperative learning anglosaxó i adoptat a Espanya, i les pedagogies cooperatives (pédagogies coopératives) (PC), francòfones, pràcticament desconegudes al nostre context. S'estableix un marc teòric que inclou els dos mons sota el paraigua "cooperació entre estudiants" i, en base a les cinc fases ADDIE, es dissenyen dos estudis de cas (n=67) a l'assignatura de DCS de 4t del Grau d'Educació Primària. L'estudi de cas 1 (curs 2019-2020) aplica l'AC; i l'estudi de cas 2 (curs 2020-2021) les PC, de manera virtual degut a la covid-19. S'analitzen la configuració dels grups, la funció socialitzadora, i l'aprofitament del professor, i es realitza una valoració final, en tota una sessió. Els resultats apunten que els equips heterogenis de l'AC obtenen resultats superiors als homogenis, els quals necessiten d'un major ajut i guiatge del docent; i que les PC funcionen d'una manera més organitzada, teixida i pautada que l'AC. Les PC poden reinterpretar l'AC i desmitificar la idealització que radica en el treball en equips cooperatius de l'AC.This article presents a study that combines the cooperation between students and the Social Sciences Education (SSE) in teacher training. The central theme is the comparison between aprenentatge cooperatiu (AC), originating from Anglo-Saxon cooperative learning and adopted in Spain, and francophone cooperative pedagogies (pédagogies coopératives) (PC), practically unknown in Spanish context. A theoretical framework is established that includes the two worlds under the umbrella "cooperation between students" and, based on the five ADDIE phases, two case studies (n=67) are designed in the 4th year SSE subject of Primary Education Degree. Case study 1 (2019-2020) applies the AC; and case study 2 (2020-2021) PC, virtually due to covid-19. The configuration of the groups, the socializing function and the teacher's use are analyzed, and a final evaluation is made, in an entire session. The results show that the AC heterogeneous teams obtain better results than the homogeneous ones, that they need more help and guidance from the teacher; and that the PC work in a more organized, woven and patterned way than AC. PC can reinterpret AC and demystify the idealization underlying AC cooperative team work.El artículo presenta un estudio que articula la cooperación entre estudiantes y la Didáctica de las Ciencias Sociales (DCS) en la formación de maestros. El tema central es la comparación entre el aprendizaje cooperativo (AC), proveniente del cooperative learning anglosajón y adoptado en España, y las pedagogías cooperativas (pédagogies coopératives) (PC), francófonas, prácticamente desconocidas en nuestro contexto. Se establece un marco teórico que incluye los dos mundos bajo el paraguas "cooperación entre estudiantes" y, en base a las cinco fases ADDIE, se diseñan dos estudios de caso (n=67) en la asignatura de DCS de 4º del Grado de Educación Primaria. El estudio de caso 1 (curso 2019-2020) aplica el AC; y el estudio de caso 2 (curso 2020-2021) las PC, de forma virtual debido a la covid-19. Se analizan la configuración de los grupos, la función socializadora y el aprovechamiento del profesor, y se realiza una valoración final, en toda una sesión. Los resultados apuntan que los equipos heterogéneos del AC obtienen resultados superiores a los homogéneos, los cuales necesitan de una mayor ayuda y guía del docente; y que las PC funcionan de una forma más organizada, hilada y pautada que el AC. Las PC pueden reinterpretar el AC y desmitificar la idealización que radica en el trabajo en equipos cooperativos del AC
Formación en pensamiento espacial para la enseñanza de la Geografía
No full textLes limitacions en habilitats espacials, la concepció instrumental de la didàctica i la manca d’articulació entre diferents tipus de pensament dificulten l’ensenyament del pensament espacial en la formació docent. Aquest article té com a objectiu analitzar propostes per al desenvolupament del pensament espacial i els seus components (conceptes, representacions i raonaments) en estudiants universitaris en formació docent de la Universitat del Tolima (Colòmbia). A més, examina la relació entre el pensament geogràfic adquirit i la seva aplicació a proves STAT (Spatial Thinking Ability Test), així com el desenvolupament del pensament geodidàctic mitjançant estratègies didàctiques, incloent seqüències i unitats didàctiques. La investigació, emmarcada en la Investigació-Acció Educativa, va involucrar 134 docents en formació de la Llicenciatura en Ciències Socials. Es van implementar estratègies per enfortir el pensament espacial i el seu ensenyament en contextos pedagògics, tot promovent el pensament geodidàctic. Les troballes mostren tant dificultats com oportunitats per millorar la formació docent, facilitant la transició del coneixement geogràfic acadèmic en saber escolar. Es conclou que la formació docent ha d'integrar tres dimensions clau: coneixement acadèmic (pensament geogràfic), apropiació quotidiana (pensament espacial) i pràctica pedagògica (pensament geodidàctic).Limitations in spatial skills, an instrumental conception of didactics, and the lack of articulation between different types of thinking hinder the teaching of spatial thinking in teacher education. This article aims to analyze proposals for the development of spatial thinking and its components (concepts, representations, and reasoning) in university students training to become teachers at the Universidad del Tolima (Colombia). Additionally, it examines the relationship between acquired geographic thinking and its application in STAT (Spatial Thinking Ability Test) assessments, as well as the development of geodidactic thinking through didactic strategies, including instructional sequences and teaching units. The study, framed within Educational Action Research, involved 134 pre-service teachers enrolled in the Bachelor's Degree in Social Sciences program. Strategies were implemented to strengthen spatial thinking and its pedagogical application, fostering geodidactic thinking. The findings reveal both challenges and opportunities to improve teacher training, facilitating the transition from academic geographic knowledge to school-based knowledge. The study concludes that teacher education should integrate three key dimensions: academic knowledge (geographic thinking), everyday appropriation (spatial thinking), and pedagogical practice (geodidactic thinking).Las limitaciones en habilidades espaciales, la concepción instrumental de la didáctica y la falta de articulación entre distintos tipos de pensamiento dificultan la enseñanza del pensamiento espacial en la formación docente. Este artículo tiene como objetivo analizar propuestas para el desarrollo del pensamiento espacial y sus componentes (conceptos, representaciones y razonamientos) en estudiantes universitarios en formación docente de la Universidad del Tolima (Colombia). Además, examina la relación entre el pensamiento geográfico adquirido y su aplicación en pruebas STAT (Spatial Thinking Ability Test), así como el desarrollo del pensamiento geodidáctico mediante estrategias didácticas, incluyendo secuencias y unidades didácticas. La investigación, enmarcada en la Investigación-Acción Educativa, involucró a 134 docentes en formación de la Licenciatura en Ciencias Sociales. Se implementaron estrategias para fortalecer el pensamiento espacial y su enseñanza en contextos pedagógicos, promoviendo el pensamiento geodidáctico. Los hallazgos muestran tanto dificultades como oportunidades para mejorar la formación docente, facilitando la transición del conocimiento geográfico académico al saber escolar. Se concluye que la formación docente debe integrar tres dimensiones clave: conocimiento académico (pensamiento geográfico), apropiación cotidiana (pensamiento espacial) y práctica pedagógica (pensamiento geodidáctico)
En torno a la marginalización y la noción de acumulación territorial en la ciudad de Esmeraldas en Ecuador
No full textPretenem contribuir a una comprensió crítica de la noció d’acumulació territorial a partir d’una discussió sobre la marginació. El cas de la ciutat d’Esmeraldas (Ecuador) i l’estat aparent de marginalitat en què es manté al llarg del temps conviden a qüestionar els usos i efectes de la categoria analítica: acumulació. No entenem la marginalitat d’Esmeraldas com una característica essencial, sinó com un procés històric multifacètic que afecta i es val del territori urbà de múltiples formes. El territori s’entén com una construcció social tant material com immaterial. Reflecteix contextos, posicions socials, escales. A partir d’això, l’acumulació territorial també remet a formes complexes d’organitzar el món social. L’apropiació i la capitalització es fonamenten en les diferents dimensions dels territoris, no només econòmiques i polítiques, sinó també ètniques, simbòliques, epistemològiques, pràctiques, ambientals, etc. L’acumulació territorial convida a considerar la diversitat dels mecanismes socials implicats, així com posa en evidència la diversitat de camins possibles per qüestionar aquest procés o formular-hi alternatives.Our aim is to contribute to a critical understanding of the notion of territorial accumulation through a discussion of marginalization. The case of the city of Esmeraldas (Ecuador) and the obvious state of marginality in which it has persisted over time invite us to reconsider the uses and effects of the analytical category: accumulation. We see Esmeraldas' marginality not as an essential feature, but as a plural historical process that both affects and relies on the urban territory in different ways. Territory is a social construct, both material and immaterial. It reflects contexts, social positions and scales. However, territorial accumulation also refers to complex forms of organization of the social world. Appropriation and capitalization are based on the various dimensions that make up the territory - economic and political ones, but also ethnic, symbolic, epistemological, practical, environmental, etc. Territorial accumulation invites us to consider the diversity of the social mechanisms involved, and to emphasize the diversity of possible ways of questioning this process, and of formulating alternatives.Pretendemos contribuir a un entendimiento crítico de la noción de acumulación territorial a partir de una discusión de la marginalización. El caso de la ciudad de Esmeraldas (Ecuador) y el estado aparente de marginalidad en el cual se mantiene en el tiempo invitan a cuestionar los usos y efectos de la categoría analítica: acumulación. No pensamos la marginalidad de Esmeraldas como una característica esencial sino como un proceso histórico multifacético que afecta y se vale del territorio urbano de múltiples formas. El territorio se entiende como una construcción social tanto material como inmaterial. Refleja contextos, posiciones sociales, escalas. En base a ello, la acumulación territorial también remite a formas complejas de organizar el mundo social. La apropiación y la capitalización se fundamentan en las diferentes dimensiones de los territorios, no solamente económicas y políticas sino también étnicas, simbólicas, epistemológicas, prácticas, ambientales, etc. La acumulación territorial invita a considerar la diversidad de los mecanismos sociales involucrados, así como evidencia la diversidad de los caminos posibles para cuestionar dicho proceso o formular alternativas
“Mazmorras medievales" bajo los rigores del progreso: memorias de la villa-prisión Maria Zélia
No full textAquest article es proposa explorar les tensions entre el discurs liberal de progrés civilitzatori i les polítiques punitives autoritàries i il·legals observades a São Paulo, Brasil, a finals de la dècada de 1930, antesala de l'Estat Novo. Per això, analitza les memòries de la vila-presó Maria Zélia, un antic complex industrial transformat en presó política, on la violència i la improvisació es van imposar a qualsevol ideal de modernització. Basat en el materialisme històric, es reconstrueixen els esdeveniments històrics mitjançant fonts primàries com a documents d'arxiu i notícies de l'època. En rescatar aquesta memòria local, el treball busca reflexionar sobre les continuïtats i les ruptures de les pràctiques punitives i les seves implicacions per a la societat contemporània.This article analyzes the memories of the Maria Zélia villa-prison, a former industrial complex transformed into a political prison in São Paulo, Brazil, during the 1930s. The study explores the tensions between the discourse of progress and the authoritarian dynamics that characterized the period, highlighting how Brazil's social, economic, and political structures shaped unique punitive systems. Based on dialectical materialism, the historical events are reconstructed using primary sources such as archival documents and contemporary news. By rescuing this local memory, the work aims to reflect on the continuities and ruptures of punitive practices and their implications for contemporary society.El presente artículo analiza las memorias de la villa-prisión Maria Zélia, un antiguo complejo industrial transformado en prisión política en São Paulo, Brasil, durante la década de 1930. Este estudio explora las tensiones entre el discurso de progreso y las dinámicas autoritarias que marcaron el período, destacando cómo las estructuras sociales, económicas y políticas brasileñas dieron forma a sistemas punitivos únicos. Basado en el materialismo histórico, se reconstruyen los eventos históricos mediante fuentes primarias como documentos de archivo y noticias de la época. Al rescatar esta memoria local, el trabajo busca reflexionar sobre las continuidades y rupturas de las prácticas punitivas y sus implicaciones para la sociedad contemporánea
Innovación docente y el orden empresarial moderno a partir de tablas dinámicas
No full textINTRODUCCIÓ. Aquest article presenta una activitat docent duta a terme durant els cursos 2023-2024 i 2024-2025 al grau en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de València, centrada en l’ús de les TIC i en la creació de taules dinàmiques utilitzant el programa Excel.
MÈTODE. Aquesta activitat s’implementa en una sessió presencial d’una hora i mitja, en la qual els alumnes analitzen dades de les 750 empreses més grans del món, segons el rànquing publicat per TIME i Statista. A través de la creació de taules dinàmiques, els estudiants exploren i tabulen diferents indicadors de les empreses, com la sostenibilitat, la satisfacció dels empleats i el creixement dels ingressos, per identificar patrons i tendències en les dades.
RESULTATS. Els resultats de les enquestes recollides un cop acabada l’activitat docent mostren una valoració molt positiva per part dels estudiants.
DISCUSSIÓ. Aquesta experiència subratlla els beneficis d’integrar l’ús de paquets informàtics com Excel en la docència universitària. L’estudi destaca els beneficis pedagògics de l’activitat didàctica, que contribueix a millorar la motivació i la preparació dels alumnes per al món laboral, proporcionant una formació alineada amb les exigències actuals de mercat i amb les necessitats formatives del grau en ADE.INTRODUCTION. This article presents an educational activity carried out during the 2023/24 and 2024/25 academic years in the Business Administration degree at the University of Valencia. The activity focuses on the use of information and communication technologies (ICT) and the creation of pivot tables using Excel.
METHOD. The activity is implemented in a 90-minute face-to-face session, where students analyze data from the 750 largest companies in the world, according to the ranking published by TIME and Statista. By creating pivot tables, students explore and tabulate various company indicators such as sustainability, employee satisfaction, and revenue growth, so as to identify patterns and trends in the data.
RESULTS. The results of surveys collected after the session show highly positive student feedback, especially regarding the practical skills acquired in working with pivot tables and their application in academic and professional contexts.
DISCUSSION. This project underlines the benefits of integrating the use of computer packages such as Excel in university teaching. The study highlights the pedagogical benefits of the teaching activity, which contributes to improving the motivation and preparation of students for the world of work, providing training aligned with current market demands and with the educational needs of the Business Administration degree.INTRODUCCIÓN. Este artículo presenta una actividad docente desarrollada durante los cursos 2023-2024 y 2024-2025 en el grado en Administración y Dirección de Empresas de la Universidad de Valencia, centrada en el uso de las TIC y en la creación de tablas dinámicas con Excel.
MÉTODO. Esta actividad se implementa en una sesión presencial de una hora y media, en la cual los alumnos analizan datos de las 750 empresas más grandes del mundo, según el ranking publicado por TIME y Statista. A través de la creación de tablas dinámicas, los estudiantes exploran y tabulan diferentes indicadores de las empresas (sostenibilidad, satisfacción de los empleados, crecimiento de los ingresos...) para identificar patrones y tendencias.
RESULTADOS. Los resultados de las encuestas recogidas una vez finalizada la actividad docente muestran una valoración muy positiva por parte de los estudiantes.
DISCUSIÓN. Esta experiencia subraya los beneficios de integrar el uso de paquetes informáticos como Excel en la docencia universitaria. El estudio destaca los beneficios pedagógicos de la actividad didáctica, que contribuye a mejorar la motivación y la preparación de los alumnos para el mundo laboral, proporcionando una formación alineada con las exigencias actuales del mercado y con las necesidades formativas del grado en ADE
Reflexiones sobre el rol de la mujer en las órdenes del Hospital y el Temple en Tierra Santa
No full textLa investigació sobre les dones als ordes militars ha experimentat un auge notable en les darreres dècades. Aquest treball aborda diversos aspectes relacionats amb la participació femenina a l’orde de l’Hospital a l’Orient Llatí i les característiques d’aquesta presència. L’estudi ha permès observar una evolució que sembla coincidir amb el desenvolupament social i polític de la posició de la dona en aquesta regió. I com les dones, impulsades pels interessos polítics, socials, econòmics i espirituals, s’associaven a l’orde i contribuïen, a traves de donacions i transaccions, a la seva expansió territorial.Research on women in military orders has seen a notable surge in recent decades. This work examines aspects related to female involvement in the order of Hospitallers in the Latin East and its characteristics. It presents an evolution that appears to coincide with the social and political development of women's positions in the Latin East. Additionally, it examines the roles of women who, driven by political, social, economic, and spiritual motives, asociated with the order and aided its patrimonial expansion through donations and transactions.La investigación sobre las mujeres en las órdenes militares ha experimentado un notable auge en las últimas décadas. Este trabajo aborda diversos aspectos relacionados con la participación femenina en la orden del Hospital en el Oriente Latino y sus características. Se abordan las transformaciones sobre la posición de la mujer que parece coincidir con cambios sociales y políticos en la región. Asi mismo, se analiza la contribución de las mujeres que, impulsadas por intereses políticos, sociales, económicos y espirituales, se asociaban a la orden y aportaban a su expansión patrimonial mediante donaciones y transacciones
O contributo feminino para a promoção de uma nova religiosidade entre programas de peregrinação e sócio-caritativos em Portugal (Ordens jerosolimita nas séculos XII-XIV)
No full textContribuir a una comprensió més profunda del paper de la dona al llarg de la història és una de les bases per a un coneixement més integrat i profund del passat. Amb aquest principi de partida, aquest article busca identificar i discutir la contribució femenina d’una nova religiositat en les peregrinacions i accions sociocaritatives durant els segles XII-XIV. Aquests programes es van desenvolupar en el context dels ordes religiosos militars, que integraren les dones de maneres diferents, essent les de perfil més caritatiu les que tingueren més expectatives per a elles; unes, s’uniren a comunitats monàstiques, mentre que d’altres, es vincularen de diversa manera als ordes. En conjunt les dones contribuïren a estimular les xarxes de religiositat i sociabilitat al voltant dels ordes religiosos-militars i, amb això, definiren la seva identitat.Contributing to a deeper understanding of women's role throughout history is one of the bases for a more integrated and insightful knowledge of the past. Bearing this principle in mind, this paper aims to identify and discuss the female contribution to promoting a new religiosity among pilgrimage and socio-charitable programmes during the 12th-14th centuries. These programmes were developed in the context of religious-military orders, which differed profoundly from one another. Some of them were more military, and others were more charitable. They framed women differently, with those with a more charitable profile having the highest expectations of their actions. Within this institutional framework, some women joined and lived in monastic communities, and others joined the orders in various ways. As a whole, women contributed to stimulating the unique religiosity and sociability networks around the religious-military orders and, with this, to define their identity.Contribuir para o aprofundamento do papel que as mulheres desempenharam ao longo da história é uma das bases para um conhecimento mais integrado e clarividente sobre o passado. Tendo em conta este princípio, o propósito deste trabalho é identificar e discutir o contributo feminino para a promoção de uma nova religiosidade entre programas de peregrinação e sócio-caritativos, durante os séculos XII-XIV. Estes programas foram desenvolvidos no contexto das ordens religioso-militares, que manifestaram profundas distinções entre si. Sendo umas mais militares e outras mais assistenciais, enquadraram as mulheres de formas diversas, sendo as de perfil mais assistencial aquelas que maiores expectativas tinham em relação à ação destas. Sob este enquadramento institucional, havia mulheres que ingressavam e viviam em comunidades de perfil monástico e outras que, sob diversas formas de vinculação, se associavam às ordens. No seu conjunto, as mulheres contribuíram para dinamizar a religiosidade ímpar e as redes de sociabilidade em torno das ordens religioso-militares e, com isto, para a definição da sua identidade