Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
La construcción cotidiana de la emancipación: Celestí Ventura y el movimiento cooperativista de su tiempo (1917-1954)
Get PDFDes de principis del segle xxi, una nova fornada d’estudis sobre la història del cooperativisme s’ha interessat per la influència d’aquest moviment d’emancipació en la configuració dels barris populars. Des d’una perspectiva urbana i microhistò- rica, la recerca sobre cooperatives i cooperativistes ha nodrit l’anàlisi de les relacions entre cooperativisme, obrerisme i associacionisme popular. L’estudi de la trajectòria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalisme i el cooperativisme, i la seva dedicació a la cooperativa La Fraternitat de la Barceloneta (Barcelona) per- met aprofundir en aquestes relacions de dues maneres. En primer lloc, examinant el rol de les cooperatives com a rereguarda del moviment obrer i, de forma més general, les mútues influències entre lluites obreres i expansió del cooperativisme. En segon lloc, i atenent a la participació de Ventura en les estructures sindicalistes, cooperativistes i mutualistes, explorant la multiplicitat de funcions que caracteritzà l’associacionisme obrerista a Catalunya durant bona part del segle xx.Since the beginning of the 21st century, a new batch of studies on the history of cooperative organizations has taken an interest in the influence of this eman- cipation movement on the shaping of working-class neighbourhoods. From an urban, micro-historic perspective, the research on cooperatives and their members has nourished the analysis of the relationship between the cooperative movement, the working-class movement and grass-roots associations.The study of the path pursued by CelestíVentura Raballí (1892-1969) along syndicalism and cooperative movement, and his dedication to the cooperative La Fraternitat de la Barceloneta (Barcelona), allows us to deepen those relationships twofold: first of all, we can examine the role of the cooperatives as the rearguard of the working-class move- ment and, more generally, the reciprocal influences between the working-class struggle and the expansion of the cooperative movement; secondly, by considering the way Ventura took part in trade unions, cooperatives and mutual societies, we can explore the multiple functions of the working-class association movement in Catalonia for much of the 20th century.Desde principios del siglo xxi, una nueva hornada de estudios sobre la histo- ria del cooperativismo se ha interesado por la influencia de este movimiento de emancipación en la configuración de los barrios populares. Desde una perspectiva urbana y microhistórica, la investigación sobre cooperativas y cooperativistas ha alimentado el análisis de las relaciones entre cooperativismo, obrerismo y asociacio- nismo popular. El estudio de la trayectoria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalismo y el cooperativismo, y su dedicación a la cooperativa La Frater- nidad de la Barceloneta (Barcelona), permite profundizar en estas relaciones de dos maneras. En primer lugar, examinando el rol de las cooperativas como retaguardia del movimiento obrero y, de forma más general, las mutuas influencias entre luchas obreras y expansión del cooperativismo. En segundo lugar, y atendiendo a la parti- cipación deVentura en las estructuras sindicalistas, cooperativistas y mutualistas, ex- plorando la multiplicidad de funciones que caracterizó al asociacionismo obrerista en Cataluña durante buena parte del siglo xx
Ecos de un conflicto internacional: la Guerra de las Malvinas en las portadas del Diario Abc
Get PDFAquest estudi, construït a partir de l’anàlisi de les portades del diari ABC publicades entre febrer i juliol de 1982, té com a objectiu principal constatar la forta presència que va tenir la contesa a la premsa del país, en ocupar la primera plana de desenes de números. Gràcies al contingut de les pàgines esmentades s’ha pogut provar la relació entre les informacions que aporta i la postura oficial que va mantenir Espanya, establir una sèrie de patrons i determinar el sentiment d’opinió que ABC va proporcionar als seus lectors sobre la guerra de les Malvines.The present paper, based on an analysis of the front pages of the Spanish daily ABC published between February and July 1982, aims to verify the strong impact that the war had on the country’s press, as it was included on the front page of dozens of issues. Thanks to the content of these pages, it has been possible to prove the relationship between the information provided and the official position maintained by Spain, to establish a series of patterns and to determine the opinion that ABC provided its readers about the Falklands War.El presente estudio, construido a partir del análisis de las portadas del diario ABC publicadas entre febrero y julio de 1982, tiene como objetivo principal constatar la fuerte presencia que tuvo la contienda en la prensa del país, al ocupar la primera plana de decenas de números. Gracias al contenido de dichas páginas se ha podido probar la relación entre las informaciones que aporta y la postura oficial que mantuvo España, establecer una serie de patrones y determinar el sentimiento de opinión que ABC proporcionó a sus lectores sobre la guerra de las Malvinas. Palabras clave: Guerra de las Malvinas, prensa, ABC, patrimonio hemerográfic
Tendências demográficas e o despovoamento em pequenas cidades: dinâmicas no Brasil e Argentina
No full textEl procés d'urbanització s'ha intensificat a tot el món, però les tendències demogràfiques mostren que té lloc cada cop més a les ciutats grans i mitjanes, mentre que l'interior dels territoris, especialment a les ciutats petites, està experimentant un procés de despoblació. Algunes dades de creixement relatiu per a algunes ciutats regionalment significatives dibuixen un procés de desconcentració demogràfica; no obstant això, quan es consideren dades absolutes, es pot inferir que aquest encara és un procés insignificant atesa la primacia urbana en relació amb les grans àrees metropolitanes i també les concentracions secundàries, puntuades per ciutats mitjanes. L'objectiu és analitzar les tendències demogràfiques en funció de la seva espacialització, per tipus d'assentament humà, amb un enfocament en la despoblació de les ciutats petites, a més d'experiències que busquen mitigar o revertir aquest procés de desconcentració demogràfica. Els resultats, basats en els últims censos demogràfics del Brasil i l'Argentina, així com altres informacions estadístiques disponibles, mostren processos similars, tot i que amb diferents formes de problematització, estructuració territorial formal i metodologia dels censos esmentats.The urbanization process has intensified globally, but demographic trends indicate that it is increasingly concentrated in large and medium-sized cities, while inland territories, particularly small towns, are experiencing a process of depopulation. Some relative data on the growth of some regionally significant cities shows a process of demographic deconcentration, but when absolute data is considered, it can be inferred that this is still an insignificant process, given the urban primacy of large metropolitan areas and also the secondary concentrations, punctuated by medium-sized cities. This paper draws on the most recent censuses conducted in Brazil and Argentina to examine these dynamics. The aim is to analyze demographic trends based on their spatialization, by types of human settlement, with a particular attention to the depopulation of small towns and the initiatives aimed at mitigating or reversing this demographic decline. The findings, based on the latest demographic censuses from both countries and supplemented by other statistical sources, reveal similar processes, albeit with different forms of problematization, formal territorial structuring and methodology of the aforementioned censuses.El proceso de urbanización se ha intensificado en todo el mundo, pero las tendencias demográficas muestran que se produce cada vez más en las ciudades grandes y medianas, mientras que el interior de los territorios, especialmente en las ciudades pequeñas, sufre un proceso de declive demográfico. Algunos datos de crecimiento relativo de algunas ciudades regionalmente significativas describen un proceso de desconcentración demográfica. Sin embargo, cuando se consideran las cifras absolutas, se puede inferir que se trata todavía de un proceso poco significativo dada la primacía urbana en relación con las grandes áreas metropolitanas y también con las concentraciones secundarias, puntuadas por ciudades de tamaño medio. El trabajo se basa en los últimos censos realizados en Brasil y Argentina para destacar algunas dinámicas. El objetivo es analizar las tendencias demográficas de acuerdo con su espacialización, según el tipo de asentamiento humano, con especial atención a la despoblación de las pequeñas ciudades, así como las experiencias que buscan mitigar o revertir este proceso de declive demográfico. Los resultados, basados en los últimos censos demográficos de Brasil y Argentina, así como en otras informaciones estadísticas disponibles, muestran procesos similares, aunque con diferentes formas de problematización, estructuración territorial formal y metodología de los censos mencionados.O processo de urbanização tem se intensificado pelo mundo, mas as tendências demográficas mostram que ele se materializa cada vez mais em grandes e médias cidades, enquanto o interior dos territórios, sobretudo em pequenas cidades, ocorre um processo de esvaziamento. Alguns dados relativos de crescimento de algumas cidades regionalmente expressivas, esboçam um processo de desconcentração demográfica, contudo, quando são considerados dados absolutos, infere-se que se trata de um processo ainda insignificante mediante a primazia urbana em relação a grandes áreas metropolitanas e também as concentrações secundárias, pontuadas por cidades médias. O objetivo é analisar as tendências demográficas a partir das suas espacializações, por tipo de assentamento humano, com enfoque no despovoamento de pequenas cidades, além de experiências que buscam atenuar ou reverter este processo de esvaziamento demográfico. Os resultados, baseados nos últimos censos demográficos do Brasil e da Argentina, bem como outras informações estatísticas disponíveis, mostram processos similares, ainda que com formas diferentes de problematização, de estruturação territorial formal e metodologia dos referidos censos
Ingenieros decimonónicos académicos, cartógrafos y constructores de patrimonio material de México
No full textTreball de recerca que debat el supòsit que, al virregnat i al Mèxic independent, la instrucció acadèmica i la ciència aplicada prevalien i es desenvolupaven a la Ciutat de Mèxic, i que aquest coneixement es transmetia de centre a perifèria durant el segle XIX i principis del XX. Hi ha hagut esforços per reivindicar la importància dels homes de ciència i institucions acadèmiques de la província; no obstant això, a la historiografia de la ciència només es recullen i divulguen la biografia i obra dels enginyers formats i arrelats a les institucions de la Ciutat de Mèxic. La història dels enginyers que es formen i es fan a l'interior de la nació mexicana ha estat esborrada a causa d'aquest centralisme que, en algunes institucions i àrees del coneixement, encara roman. El treball s'enfoca a la història de la ciència aplicada durant el Mèxic independent, a través dels enginyers miners, topògrafs i militars, els quals poden tipificar-se també com a enginyers itinerants, tant estrangers com locals; aquests darrers sorgits als principals centres de població que van tenir el seu antecedent en els reals de mines, llocs que, pel seu dinamisme econòmic, es van convertir en enclavaments de l'art, la tecnologia, la ciència i l'acadèmia.This research paper examines the premise that during the Virreinato and Independent Mexico academic instruction and applied science prevailed and thrived in Mexico City, and that this knowledge was disseminated from the center to the periphery throughout the nineteenth century and the early twentieth century. Efforts have been made to vindicate the importance of provincial men of science and academic institutions; however, in the historiography of science only the biographies and works of engineers rooted in and trained by Mexico City’s institutions are recorded and promoted. The history of the engineers who train and work in the interior of the Mexican nation has been erased due to the centralism that still persists within certain institutions and areas of knowledge. This study focuses on the history of applied science during Independent Mexico by exploring mining, surveying, and military engineers -also categorized as itinerant engineers, both foreign and local- the latter emerging in the principal population centers that originated as reales de minas, locations that, owing to their economic vitality, became enclaves of art, technology, science, and academia.Trabajo de investigación que debate el supuesto de que, en el virreinato y en el México independiente, la instrucción académica y la ciencia aplicada prevalecían y se desarrollaban en la Ciudad de México, y que este conocimiento se transmitía de centro a periferia durante el siglo XIX y principios del XX. Han existido esfuerzos por reivindicar la importancia de los hombres de ciencia e instituciones académicas de la provincia; sin embargo, en la historiografía de la ciencia solo se recogen y divulgan la biografía y obra de los ingenieros formados y arraigados en las instituciones de la Ciudad de México. La historia de los ingenieros que se forman y laboran en el interior de la nación mexicana ha sido borrada debido a ese centralismo que, en algunas instituciones y áreas del conocimiento, aún permanece. El trabajo se enfoca en la historia de la ciencia aplicada durante el México independiente, a través de los ingenieros mineros, topógrafos y militares, quienes pueden tipificarse también como ingenieros itinerantes, tanto extranjeros como locales; estos últimos surgidos en los principales centros de población que tuvieron su antecedente en los reales de minas, lugares que, por su dinamismo económico, se convirtieron en enclaves del arte, la tecnología, la ciencia y la academia
LA EMIGRACIÓN ESPAÑOLA A ECUADOR (2008-2015): LA EMERGENCIA DEL FENÓMENO DEL «EXILIO ECONÓMICO»
No full textAmb una metodologia mixta de complementarietat i una perspectiva transdisciplinària, aquest article analitza la història immediata del fenomen de l’«exili econòmic» de persones adultes de nacionalitat espanyola nascudes a Espanya que van emigrar a l’Equador entre 2008 i 2015. En concret, s’hi estudia el context econòmic i polític (espanyol i equatorià) d’aquests fluxos migratoris, es fa una estimació quantitativa d’aquest fenomen i s’hi identifiquen les cinc categories d’«exili econòmic» espanyol existents a l’Equador (per embargament, per deutes, per expatriació, per empitjorament de les condicions laborals i per manca d’oportunitats laborals).sing a mixed-methods approach based on complementarity and a transdisciplinary perspective, this article examines the immediate history of the phenomenon of "economic exile" among adult Spanish nationals born in Spain who migrated to Ecuador between 2008 and 2015. Specifically, it analyzes the economic and political contexts (both Spanish and Ecuadorian) of these migratory flows, provides a quantitative estimate of the phenomenon, and identifies the five categories of Spanish "economic exile" in Ecuador: due to foreclosure, debt, expatriation, deterioration of working conditions, and lack of employment opportunities.Con una metodología mixta de complementariedad y una perspectiva transdisciplinaria, en este artículo se analiza la historia inmediata del fenómeno del «exilio económico» de personas adultas de nacionalidad española nacidas en España que emigraron a Ecuador entre 2008 y 2015. En concreto, se estudia el contexto económico y político (español y ecuatoriano) de esos flujos migratorios, se realiza una estimación cuantitativa de este fenómeno y se identifican las cinco categorías de «exilio económico» español existentes en Ecuador (por embargo, por deudas, por expatriación, por empeoramiento de condiciones laborales y por falta de oportunidades laborales)
LOS PROYECTOS HIDROELÉCTRICOS DE GARCÍA FARIA EN LAS CUENCAS DEL SIL Y DEL MIÑO (1901-1945)
No full textEn 1901 l'enginyer de camins barceloní Pedro García Faria va iniciar els treballs per a obtenir la concessió d'un important aprofitament hidroelèctric en el tram mitjà del riu Miño, entre Portomarín i Os Peares. En els anys següents el seu interès es va estendre a la vall del Sil, en el seu recorregut per terres gallegues. Aquest article estudia els projectes hidroelèctrics i la cartera de concessions formada per Pedro García Faria durant la primera dècada del segle XX en els dos grans troncs hidrogràfics de Galícia. S'examina el disseny inicial dels aprofitaments i la seva localització, les variacions d'aquest programa en successius projectes de replanteig, i l'estratègia de defensa de la cartera de concessions seguida per l'enginyer i pels seus hereus. Se sosté que la participació tècnica i econòmica de García Faria en el negoci hidroelèctric constitueix un aspecte rellevant de la seva trajectòria professional. Les concessions aquí considerades es van materialitzar quatre dècades més tard, formant part del programa desenvolupat per les empreses elèctriques Saltos del Sil i Fenosa. Es pretén amb aquest estudi llançar nova llum sobre un episodi rellevant del desenvolupament hidroelèctric a Galícia.In 1901, the Barcelona civil engineer Pedro García Faria began work to obtain the concession for a major hydroelectric project in the middle section of the Miño River, between Portomarín and Os Peares. In the following years, his interest extended to the Sil Valley, as it runs through Galician lands. This article studies the hydroelectric projects and the portfolio of concessions formed by Pedro García Faria during the first decade of the 20th century in the two major hydrographic trunks of Galicia. It examines the initial design of the projects and their location, the variations of this program in successive redesign projects, and the strategy of defense of the portfolio of concessions followed by the engineer and his heirs. It is argued that García Faria's technical and economic participation in the hydroelectric business constitutes a relevant aspect of his professional career. The concessions considered here materialized four decades later, forming part of the program developed by the electric companies Saltos del Sil and Fenosa. The aim of this study is to shed new light on a relevant episode of hydroelectric development in Galicia.En 1901 el ingeniero de caminos barcelonés Pedro García Faria inició los trabajos para obtener la concesión de un importante aprovechamiento hidroeléctrico en el tramo medio del río Miño, entre Portomarín y Os Peares. En los años siguientes su interés se extendió al valle del Sil, en su recorrido por tierras gallegas. Este artículo estudia los proyectos hidroeléctricos y la cartera de concesiones formada por Pedro García Faria durante la primera década del siglo XX en los dos grandes troncos hidrográficos de Galicia. Se examina el diseño inicial de los aprovechamientos y su localización, las variaciones de ese programa en sucesivos proyectos de replanteo, y la estrategia de defensa de la cartera de concesiones seguida por el ingeniero y por sus herederos. Se sostiene que la participación técnica y económica de García Faria en el negocio hidroeléctrico constituye un aspecto relevante de su trayectoria profesional. Las concesiones aquí consideradas se materializaron cuatro décadas más tarde, formando parte del programa desarrollado por las empresas eléctricas Saltos del Sil y Fenosa. Se pretende con este estudio arrojar nueva luz sobre un episodio relevante del desarrollo hidroeléctrico en Galicia
El español como variedad de contacto en Francia
No full textEl treball present descriu la varietat de contacte dels parlants d’origen espanyol a França, que compta encara amb molt escassos estudis lingüístics, a partir de les dades recollides en el corpus FRESCO i altres corpus orals disponibles. Per a això, ens centrem en els fenòmens de contacte morfosintàctic i lèxic. Després de recordar breument la història de la presència de l’espanyol a França, amb la finalitat de comprendre millor el context sociolingüístic en el qual s’ha desenvolupat aquesta varietat de contacte, presentem les fonts de les dades emprades, per a descriure-les, a partir de les categories de contacte que s’expliciten, i analitzar-los. En la conclusió, tenim en compte la dimensió longitudinal, possible gràcies a la distància temporal que separen les dues mostres estudiades (1992-2021).This study intends to describe the contact variety of speakers of Spanish origin in France, which still counts very few linguistic studies. To this end, this work focuses on the phenomena of morphosyntactic and lexical contact through data collected in the FRESCO corpus and other available oral corpora. After briefly recalling the history of the presence of Spanish in France, in order to better understand the sociolinguistic context in which this variety of contact has developed, the collected linguistic data are presented, then described on the basis of explicit categories of contact, and analysed. In conclusion, we consider the longitudinal dimension for the two samples under study, collected in 1992 and 2021 respectively.El trabajo presente busca describir la variedad de contacto de los hablantes de origen español en Francia, que cuenta aún con muy escasos estudios lingüísticos, a través de los datos recogidos en el corpus FRESCO y otros corpus orales disponibles. Para ello, nos centramos en los fenómenos de contacto morfosintáctico y léxico. Tras recordar brevemente la historia de la presencia del español en Francia, con el fin de comprender mejor el contexto sociolingüístico en el que se ha desarrollado esta variedad de contacto, pasamos a presentar las fuentes de los datos manejados, para a continuación describirlos, a partir de las categorías de contacto que se explicitan, y analizarlos. En nuestra conclusión, tomamos en cuenta la dimensión longitudinal, posible gracias a la distancia temporal que separan las dos muestras estudiadas (1992-2021)
En torno a la crisis del relato: algunas alternativas dentro del expresionismo alemán
No full textAquest article revisa una sèrie d’alternatives ficcionals dins de la prosa expressionista. L’eix de l’anàlisi se centra en aquells textos de caràcter més subjectivista, sovint presentats com a erkenntnistheoretische Reflexionsprosa (Kemper i Vietta 1975) o experimenteller Reflexionsprosa (Oehm 1993): Tubutsch (Ehrenstein 1911), Bebuquin. Die Dilettanten des Wunders oder: Die billige Erstarrnis (Einstein 1912), Gehirne (Benn 1916), etc. La nostra hipòtesi general és que l’obra de Benn desenvolupa al màxim una sèrie de variables estètiques i programàtiques esboçades en els debats literaris del moviment expressionista: no només en l’èmfasi en el nivell de l’experiència subjectiva, sinó també en el seu ús de la fragmentació, la condensació, l’associació poètica i la mescla de gèneres. L’anàlisi dels textos demostra a més que aquest èmfasi subjectivista no implicaria, però, un allunyament del món real. En les seves diverses variants, aquest conjunt de relats proposa una barreja d’ambdues perspectives, potenciada segons les preferències de cada autor.The article reviews a series of fictional alternatives within expressionist prose. Our focus are those texts of a more subjectivist nature, often presented as erkenntnistheoretische Reflexionsprosa (Vietta i Kemper 1975) or experimenteller Reflexionsprosa (Oehm 1993): Tubutsch (Ehrenstein 1911), Bebuquin. Die Dilettanten des Wunders oder: Die billige Erstarrnis (Einstein 1912), Gehirne (Benn 1916), etc. Our general hypothesis is that Benn’s book fully develops a series of aesthetic and programmatic variables outlined in the literary debates of the expressionist movement: not only in its emphasis at the level of subjective experience, but also in its use of fragmentation, condensation, poetic association, and mixing of genres. The analysis of the texts also demonstrates that the subjectivist emphasis would not, however, imply a departure from the real world. In its many variants, this set of stories proposes a mixture of both perspectives, enhanced according to the preferences of each author.El artículo repasa una serie de alternativas ficcionales dentro de la prosa expresionista. El eje de análisis son aquellos textos de carácter más subjetivista, presentados muchas veces como erkenntnistheoretische Reflexionsprosa (Kemper y Vietta 1975) o experimenteller Reflexionsprosa (Oehm 1993): Tubutsch (Ehrenstein 1911), Bebuquin. Die Dilettanten des Wunders oder: Die billige Erstarrnis (Einstein 1912), Gehirne (Benn 1916), etc. Nuestra hipótesis general es que el libro de Benn desarrolla al máximo una serie de variables estéticas y programáticas esbozadas en los debates literarios del movimiento expresionista: no solo en el énfasis al nivel de la experiencia subjetiva, sino también en su uso de la fragmentación, la condensación, la asociación poética y la mezcla de géneros. El análisis de los textos demuestra además que dicho énfasis subjetivista no supondría sin embargo un apartamiento del mundo real. En sus diversas variantes este conjunto de relatos propone una mezcla de ambas perspectivas, potenciada según las preferencias de cada autor
Innovación docente y Derecho Financiero y Tributario: una revisión sobre su alcance
No full textAquest article examina la gamificació en el context de leducació superior. En els darrers anys, els mètodes docents universitaris han evolucionat des de mètodes més tradicionals cap a altres de més innovadors. En aquest sentit, s'han incorporat metodologies actives a l'Educació Superior, contribuint així a millorar l'experiència d'aprenentatge. En aquest treball, no només revisem la literatura existent sobre gamificació educativa, sinó que també presentem diverses experiències docents innovadores aplicades a assignatures relacionades amb el dret financer i tributari a la Universitat de Vigo. El disseny específic de jocs educatius, com els escape room, la preparació de casos pràctics, la implementació d'un projecte d'aprenentatge-servei o la incorporació de tecnologies a l'ensenyament i l'aprenentatge, han contribuït a millorar la motivació de l'alumnat en totes les assignatures relacionades amb el dret financer. Basant-nos en la nostra experiència, podem concloure que els avantatges d'incorporar metodologies actives, així com la gamificació, a l'Educació Superior superen els costos i els inconvenients del seu disseny i implementació. L'ús d'aquestes metodologies innovadores ha millorat el rendiment de l'alumnat i n'ha augmentat la satisfacció i la motivació.This paper examines the gamification in the higher education context. In recent years, university teaching methods have evolved from more traditional methods to more innovative ones. In this sense, active methodologies have been incorporated into Higher Education, which are contributing to improving the learning experience. In this work, we not only review the existing literature on educational gamification but also present several innovative teaching experiences applied to subjects related to Financial Law at the University of Vigo. The specific design of educational games, such as escape rooms, the application of case studies, the implementation of a service-learning project, or the incorporation of technologies into teaching and learning are contributing to improving student motivation in all subjects related to Financial Law. Based on our experience, we can conclude that the advantages of incorporating active methodologies and gamification in Higher Education outweigh the costs and drawbacks of their design and implementation. The use of these innovative methodologies has improved student performance and increased their satisfaction and motivation.Este artículo examina la gamificación en el contexto de la educación superior. En los últimos años, los métodos docentes universitarios han evolucionado desde métodos más tradicionales hacia otros más innovadores. En este sentido, se han incorporado metodologías activas en la Educación Superior, contribuyendo así a mejorar la experiencia de aprendizaje. En este trabajo, no sólo revisamos la literatura existente sobre gamificación educativa, sino que también presentamos diversas experiencias docentes innovadoras aplicadas a asignaturas relacionadas con el Derecho Financiero y Tributario en la Universidad de Vigo. El diseño específico de juegos educativos, como los escape room, la preparación de casos prácticos, la implementación de un proyecto de aprendizaje-servicio o la incorporación de tecnologías en la enseñanza y el aprendizaje, han contribuido a mejorar la motivación del alumnado en todas las asignaturas relacionadas con el Derecho Financiero. Basándonos en nuestra experiencia, podemos concluir que las ventajas de incorporar metodologías activas, así como la gamificación, en la Educación Superior superan los costes e inconvenientes de su diseño e implementación. El uso de estas metodologías innovadoras ha mejorado el rendimiento del alumnado y ha aumentado su satisfacción y motivación
Educación cívica y memoria democrática
No full textL'article aborda la importància d'integrar la memòria democràtica en el sistema educatiu espanyol per a enfortir la convivència i els valors democràtics. A través de la Llei de Memòria Democràtica (LMD) i la seva vinculació amb la Llei orgànica d'Educació (LOMLOE), es tractarà de justificar no sols la importància d'introduir la noció de memòria a les aules sinó de fer efectiva la seva materialització. Per a això, s'afronten dues dificultats: el seu encaix normatiu i la determinació del seu contingut. El plantejament d'aquest treball pivota sobre la idea que memòria no és història i, per tant, el text també assenyala la falta d'una concreció clara en els currículums actuals i la necessitat d'una reforma educativa que garanteixi la implementació efectiva d'aquesta matèria més enllà de l'ensenyament de la història. Es proposa la seva incorporació dins de l'àrea de coneixement d'educació cívica (valors constitucionals) i se subratlla la importància d'un enfocament integral i transversal que fomenti la reflexió crítica i l'experimentació i el treball a l'aula de l'après. Això permetria formar ciutadans conscients i compromesos amb la necessitat de recordar per a viure i amb-viure en democràcia.This article addresses the importance of integrating democratic memory into the Spanish educational system in order to strengthen coexistence and democratic values. Through the Law of Democratic Memory (LMD) and its link with the Organic Law of Education (LOMLOE), we will try to justify not only the importance of introducing the notion of memory in the classroom but also to make its materialization effective. To this end, two difficulties are faced: its regulatory framework and the determination of its content. The approach of this work pivots on the idea that memory is not history and, therefore, the text also points out the lack of a clear specification in the current curricula and the need for an educational reform to ensure the effective implementation of this subject beyond the teaching of history. It proposes its incorporation within the area of knowledge of civic education (constitutional values) and stresses the importance of a comprehensive and cross-cutting approach that encourages critical reflection and experimentation and classroom work on what has been learned. This would make it possible to form citizens who are aware of and committed to the need to remember in order to live and co-live in democracy.El artículo aborda la importancia de integrar la memoria democrática en el sistema educativo español para fortalecer la convivencia y los valores democráticos. A través de la Ley de Memoria Democrática (LMD) y su vinculación con la Ley Orgánica de Educación (LOMLOE), se va a tratar de justificar no solo la importancia de introducir la noción de memoria en las aulas sino de hacer efectiva su materialización. Para ello, se afrontan dos dificultades: su encaje normativo y la determinación de su contenido. El planteamiento de este trabajo pivota sobre la idea de que memoria no es historia y, por tanto, el texto también señala la falta de una concreción clara en los currículos actuales y la necesidad de una reforma educativa que garantice la implementación efectiva de esta materia más allá de la enseñanza de la historia. Se propone su incorporación dentro del área de conocimiento de educación cívica (valores constitucionales) y se subraya la importancia de un enfoque integral y transversal que fomente la reflexión crítica y la experimentación y el trabajo en el aula de lo aprendido. Esto permitiría formar ciudadanos conscientes y comprometidos con la necesidad de recordar para vivir y con-vivir en democracia