Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Aleluya del anarcocapitalismo para adolescentes
No full textDe l'anarcocapitalisme se'n parla poc als diaris, però és una ideologia que està, més o menys explícitament, darrere dels actuals moviments d'ultradreta i dels seus representants polítics i econòmics com Trump, Meloni, Milei, Abascal, Ayuso, Le Pen, Bannon, Musk i un llarg etcètera. Tots advoquen, de broquet (en realitat l'únic govern que avorreixen és el que ells no controlen), per un govern reduït a la mínima expressió, sense compromís social amb la ciutadania, acompanyat per una màxima llibertat d'acció i iniciativa individual com a expressió i garantia de llibertat. Naturalment aquest model no pot ser d'esquerres atès que l'esquerra és per naturalesa invasiva dels drets individuals, intervencionista i reguladora, diuen, cosa que també per naturalesa la porta a una retallada de llibertats que desemboca sempre, tard o d'hora, en dictadures de pelatge variat. Resumint, llibertat i socialisme són, una vegada més per naturalesa, totalment antagònics i es neguen mútuament. A banda de posar eficaçment l'esquerra política universalment a la defensiva, té la virtut d'associar causalment la democràcia amb el capitalisme com un binomi indissoluble garant de totes les llibertats imaginables i el socialisme com a garant de tot el contrariAnarcho-capitalism is rarely discussed in newspapers, but it's an ideology that, more or less explicitly, underlies current far-right movements and their political and economic representatives, such as Trump, Meloni, Milei, Abascal, Ayuso, Le Pen, Bannon, Musk, and many others. They all advocate, at least in theory (in reality, the only government they despise is the one they don't control), a government reduced to its bare minimum, without any social commitment to its citizens, accompanied by maximum freedom of action and individual initiative as both an expression and guarantee of liberty. Naturally, this model cannot be left-wing, given that the left is by nature invasive of individual rights, interventionist, and regulatory, they say, which also by nature leads to a curtailment of freedoms that always culminates, sooner or later, in dictatorships of various stripes. In short, freedom and socialism are, once again, by nature, completely antagonistic and mutually exclusive. Aside from effectively putting the universal political left on the defensive, it has the virtue of causally associating democracy with capitalism as an indissoluble binomial guaranteeing all imaginable freedoms, and socialism as the guarantor of the exact opposite.Del anarcocapitalismo se habla poco en los periódicos, pero es una ideología que está, más o menos explícitamente, detrás de los actuales movimientos de ultraderecha y de sus representantes políticos y económicos como Trump, Meloni, Milei, Abascal, Ayuso, Le Pen, Bannon, Musk y un largo etcétera. Todos abogan, de boquilla (en realidad el único gobierno que aborrecen es el que ellos no controlan), por un gobierno reducido a la mínima expresión, sin compromiso social con la ciudadanía, acompañado por una máxima libertad de acción e iniciativa individual como expresión y garantía de libertad. Naturalmente este modelo no puede ser de izquierdas dado que la izquierda es por naturaleza invasiva de los derechos individuales, intervencionista y reguladora, dicen, lo que también por naturaleza la lleva a un recorte de libertades que desemboca siempre, tarde o temprano, en dictaduras de variado pelaje. Resumiendo, libertad y socialismo son, una vez más por naturaleza, totalmente antagónicos y se niegan mutuamente. Aparte de poner eficazmente a la izquierda política universalmente a la defensiva, tiene la virtud de asociar causalmente la democracia con el capitalismo como un binomio indisoluble garante de todas las libertades imaginables y al socialismo como garante de todo lo contrari
Felices los hijos de los tiempos intrascendentes
No full textPer poder narrar-nos amb una certa coherència, ja sigui individualment o de manera col·lectiva, necessitam posar en ordre els materials que la història escup aquí i allà, relacionar-los i establir coincidències que ens facilitin l’elaboració d’un relat que sigui assumible pel nostre enteniment. En el meu cas, la troballa d'una simple postal turística, barrejada entre l’espessa decoració de la cuina de la meva àvia, ha resultat ser el desencadenant de tota una sèrie de memòries imprevisibles. Aquest petit objecte, a priori tan irrellevant, ha estat capaç de posar en funcionament una espècie de joc temporal solcat de latències i crisis, i ha acabat revelant-se com a testimoni d'un passat –per no dir d’aquell passat– que es conserva més per la seva cancel·lació que pel seu reconeixement.In order to narrate ourselves with a certain coherence, whether individually or collectively, we need to put in order the materials that history spits out here and there, to relate them and establish coincidences that allow us to construct a narrative our understanding can assimilate. In my case, the discovery of a simple tourist postcard, mixed in with the dense decoration of my grandmother’s kitchen, turned out to be the trigger for a whole series of unforeseen memories. This small object, seemingly so irrelevant at first glance, proved capable of setting in motion a kind of temporal game marked by latencies and crises, and ultimately revealed itself as a witness to a past —not to say that past— preserved more through its cancellation than through its recognition.Para poder narrarnos con cierta coherencia, ya sea de manera individual o colectiva, necesitamos poner en orden los materiales que la historia escupe aquí y allá, relacionarlos y establecer coincidencias que nos faciliten la elaboración de un relato asumible por nuestro entendimiento. En mi caso, el hallazgo de una simple postal turística, mezclada entre la densa decoración de la cocina de mi abuela, ha resultado ser el desencadenante de toda una serie de memorias imprevisibles. Este pequeño objeto, a priori tan irrelevante, ha sido capaz de poner en funcionamiento una especie de juego temporal surcado de latencias y crisis, y ha acabado revelándose como testigo de un pasado —por no decir de aquel pasado— que se conserva más por su cancelación que por su reconocimiento
Trabajo portuario, mercancías globales y desarrollo de habilidades materiales: un estudio del almacén de marfil en el puerto de Londres y su representación, c. 1860-1968
No full textAquest article analitza el paper i la representació del treball als magatzems portuaris en les cadenes globals de mercaderies entre finals del segle XIX i el segle XX. El focus se centra en la planta d’ivori del port de Londres, situada al moll de St. Katherine (construït el 1860 i clausurat el 1968), i especialment en els treballadors de magatzem i els agents comercials que preparaven l’ivori per al mercat, així com en el departament de publicitat del port, que promocionava la seva tasca mitjançant fotografies d’encàrrec i articles de premsa. Com a primer estudi extens dedicat als magatzems d’ivori (tant a Londres com en altres llocs), aquest cas fa llum sobre una part poc estudiada del procés de mercantilització global de l’ivori i mostra l’impacte del comerç internacional en la mà d’obra local a través de les seves habilitats materials i els coneixements especialitzats. La recerca acostuma a abordar aquest tema des del punt de vista de la manufactura, però les habilitats materials, el coneixement tècnic i l’estratègia comercial també van ser fonamentals en l’emmagatzematge i el comerç portuaris, afegint valor a una de les matèries primeres més preuades del segle XIX.This article explores the role and representation of port warehouse labour in late nineteenth- and twentieth-century global commodity chains. Its lens is the Port of London’s Ivory Floor at St. Katherine’s Dock (built 1860, closed 1968), and its chief focus the warehouse workers and commercial agents who prepared ivory for market, as well as the Port’s publicity department who marketed their work through commissioned photographs and newspaper accounts. As the first article-length examination of ivory warehouses (in London or elsewhere), this case study sheds light on an overlooked part of the global commodification process of ivory and demonstrates the impact of global trade on a local workforce through their specialised epistemological and material skillset. Scholarship tends to approach this topic at the level of manufacture, yet material skills, knowledge, and marketing were also instrumental to port warehouse storage and trade, adding value to one of the most coveted raw materials of the nineteenth century.Este artículo examina el papel y la representación del trabajo en los almacenes portuarios dentro de las cadenas globales de mercancías entre finales del siglo xix y a lo largo del xx. El estudio se centra en la planta de marfil del puerto de Londres, ubicada en el muelle de St. Katherine (construido en 1860 y clausurado en 1968), y pone especial atención en los trabajadores de almacén y los agentes comerciales que preparaban el marfil para su comercialización, así como en el departamento de publicidad del puerto, que difundía su labor mediante fotografías de encargo y artículos periodísticos. Como primer estudio en profundidad sobre los almacenes de marfil (en Londres o en otros lugares), este caso aporta luz sobre una dimensión poco explorada del proceso de mercantilización global del marfil, y demuestra el impacto del comercio internacional en la mano de obra local a través de sus conocimientos especializados y habilidades materiales. La investigación suele abordar este tema desde la perspectiva de la manufactura, pero las habilidades materiales, el conocimiento técnico y la estrategia comercial también fueron fundamentales en el almacenaje y el comercio portuarios añadiendo valor a una de las materias primas más preciadas en el siglo XIX
“ATRÉVETE A PONER LÍMITES”: Una lectura geográfica, optimista y propositiva de Homo Destructor, de Werner Bätzing.
No full textL'ésser humà es diferencia de la resta d'espècies per la seva capacitat enorme d'alterar el planeta de forma intencionada. Però fins a quin punt juga aquesta capacitat en contra seva? I, encara més important: Com pot l'ésser humà sortir de l'espiral de contradiccions en què sembla haver caigut en l'actualitat, i ser capaç de seguir transformant el planeta sense que aquest fet no posi en risc la seva pròpia existència? Aquestes ratlles ofereixen una lectura, des de la disciplina geogràfica, d'aquestes preguntes, de la mà del geògraf alemany Werner Bätzing i el seu llibre Homo Destructor. Aquest article no és pas una resenya clàssica, sinó que es concentra en les implicacions espacials del modus de vida actual, en les seves profundes arrels històriques, i en la rellevància de conceptes clau en Geografia, com el de paisatge. Aquesta lectura es recolza en la tesi central del llibre (l'Homo sapiens es converteix en Homo destructor amb la revolució industrial) i ens permet abordar la realitat subjacent, que té a veure amb la qüestió de com gestionem els nostres límits com a societat.Human beings differ from other species in their enormous capacity to intentionally alter the planet. But to what extent does this capacity work against them? Could this distinguishing feature become their own undoing? And, more importantly, how can humans escape the spiral of contradictions in which they currently seem to be mired and continue to transform the planet without jeopardising their own existence? These lines offer a geographical interpretation of these questions, following the German geographer Werner Bätzing and his book Homo Destructor. This article is not a classic review of the book. It rather focuses on the spatial implications of the current way of life, its deep historical roots, and the relevance of key concepts in geography, such as landscape. This reading is based on the book's central thesis – namely, that Homo sapiens became Homo destructor after the industrial revolution – and allows us to address the underlying reality, which has to do with the question of how we manage our limits as a society.El ser humano se diferencia del resto de las especies por su enorme capacidad de alterar el planeta de forma intencional. Pero ¿hasta qué punto juega dicha capacidad en su propia contra? Y, lo que es más importante, ¿cómo puede el ser humano salir de la espiral de contradicciones en las que parece estar sumido en la actualidad y ser capaz de seguir transformando el planeta sin que por ello ponga en riesgo su propia existencia? Estas líneas ofrecen una lectura, desde la disciplina geográfica, de estas preguntas, de la mano del geógrafo alemán Werner Bätzing y su libro Homo Destructor. No es este artículo una reseña clásica del libro, sino que pone el foco en las implicaciones espaciales del modo de vida actual, en sus profundas raíces históricas, y en la relevancia de conceptos clave en Geografía, como el de paisaje. Esta lectura se apoya en la tesis central del libro –a saber: que el Homo sapiens se convierte en Homo destructor tras la revolución industrial– y nos permite abordar la realidad subyacente, que tiene que ver con la cuestión de cómo gestionamos nuestros límites como sociedad
Duoda y la Política de las mujeres: una vuelta a las aguas de la Gran Mar
No full textAquest text és una tornada a les aigües de la Gran Mar, resultat de l'experiència de l'autora com a alumna del Màster La Política de les Dones. A través de la metàfora de Duoda, l'autora explora com la seva genealogia femenina, representada per la seva mare i àvia, l'ha guiada cap a les aigües profundes de les seves aigües. En aquest viatge, la política de les dones s'entén com un moviment en espiral que no és lineal sinó un vaivé que transita entre la llum, l'ombra, l'aigua, el foc, la terra i la quinta essència. L'autora destaca la importància de les relacions entre dones, enteses com a pràctiques plenes de misteris i revelacions que es despleguen, oferint una visió del femení com una dansa còsmica de llum i ombres.This text is a return to the Waters of the Great Sea, fruit of the author´s experience as a student of The Politics of Women MA. Through the metaphor of Duoda, she explores how her female genealogy, represented by her mother and grandmother, has guided her towards the deep waters of her own waters. On this journey, women´s politics is understood as a spiral movement that is not lineal, but rather a coming and going that transits between light, shadow, water, fire, earth and quintessence. The author highlights the importance of the relating between women, understood as practices full of unfolding mysteries and revelations, offering a vision of the female as a cosmic dance of light and shadows.Este texto es una vuelta a las aguas de la Gran Mar, resultado de la experiencia de la autora como alumna del máster La Política de las Mujeres. A través de la metáfora de Duoda, la autora explora cómo su genealogía femenina, representada por su madre y abuela, la ha guiado hacia las aguas profundas de sus propias aguas. En este viaje, la política de las mujeres se entiende como un movimiento en espiral que no es lineal, sino un vaivén que transita entre la luz, la sombra, el agua, el fuego, la tierra y la quintaesencia. La autora destaca la importancia de los relacionamientos entre mujeres, entendidos como prácticas llenas de misterios y revelaciones que se despliegan, ofreciendo una visión de lo femenino como una danza cósmica de luz y sombras
Página a página, a história conta-se: Análise de um livro didático no contexto português
No full textAquest estudi se centra en la realitat portuguesa i en el procés d’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials, en particular de la Història. A partir de l’exemple d’un llibre de text editat per al 5è any d’escolaritat, s’analitza la manera com “l’altre” —sovint invisibilitzat—, la diversitat i l’acceptació d’aquesta diferència són actualment contemplats en la formació dels joves ciutadans del món. Amb aquesta finalitat investigadora, s’ha adoptat un enfocament qualitatiu, majoritàriament interpretatiu, aplicat a un recurs pedagògic que, encara avui, té una presència habitual a les aules de Portugal. El seu contingut, diferent d’altres recursos similars però igualment vàlid, evidencia un intent de connectar, a través dels diversos temes tractats i dels mecanismes de comunicació emprats, l’aprenentatge històric (i geogràfic) amb l’educació ciutadana de l’alumnat. Aquest darrer aspecte es concreta en la promoció de competències de raonament que coincideixen amb una determinada cultura de la democràcia, la justícia social i la dignitat humana.This study focuses on the Portuguese reality and the process of teaching and learning Social Sciences, particularly History. Using the example of a textbook published for the 5th grade, it analyses how the other, who is often made invisible, diversity and the acceptance of this difference, are today included in the education of the world's youngest citizens. To this end, a qualitative, mostly interpretive approach was adopted to a teaching resource that is still a regular presence in classrooms in Portugal. Its content, which is different from other similar resources but just as valid, shows an attempt to combine historical (and geographical) learning with students' civic education, through the different subjects covered and the communication mechanisms used. This last point is realised by promoting reasoning skills that coincide with a certain culture of democracy, social justice and human dignity.Este estudo centra-se na realidade portuguesa e no processo de ensino e de aprendizagem das Ciência Sociais, em particular da História. Partindo do exemplo de um livro didático editado para o 5.º ano de escolaridade, analisa-se o modo como o outro tantas vezes feito invisível, a diversidade e a aceitação dessa diferença são, hoje, contemplados na formação dos mais jovens cidadãos do mundo. Com esse propósito investigativo, adotou-se uma abordagem qualitativa, maioritariamente interpretativa, de um recurso pedagógico que, ainda hoje, tem presença assídua nas salas de aula, em Portugal. O conteúdo do mesmo, distinto de outros recursos similares, mas tão válido quanto eles, evidencia uma tentativa de cruzar, pelos diferentes assuntos abordados e pelos mecanismos de comunicação utilizados, a aprendizagem histórica (e geográfica) com a educação cidadã dos estudantes. Este último ponto concretiza-se pela promoção de competências de raciocínio coincidentes com certa cultura da democracia, da justiça social e da dignidade humana
Las bibliotecas escolares en Cataluña (2022-2023): más allá de la presencia
No full textEn aquest article es fa una anàlisi de les dades públiques disponibles, els programes i iniciatives, la formació i la recerca sobre biblioteques escolars al bienni 2022-2023. Tot i l’increment del nombre de biblioteques escolars a Catalunya amb relació al període anterior, aquest creixement no s’acaba de traduir en una millora efectiva en l’accés ni en la qualitat del servei. En aquest context, iniciatives engrescadores com el Pla de millora de les biblioteques escolars (PLAMIB) encara no han pogut demostrar el seu impacte i es constata la necessitat de polítiques educatives sostenibles, finançades i amb compromís transversal. Finalment, la baixa producció científica i la poca visibilitat mediàtica de la biblioteca escolar contribueixen a la seva infrarepresentació en l’agenda educativa i acadèmica.This article analyses the data available on school libraries in the 2022-23 period, discussing the programmes, training and research carried out in this setting. Despite the increase in the number of school libraries in Catalonia compared to previous years, this growth has not yet been reflected in a notable improvement in access or quality of service. In this context, promising projects such as the School Library Improvement Plan (PLAMIB) have not yet made a demonstrable impact, and the need for sustainable, funded educational policies with cross-cutting commitment is evident. Finally, the low level of scientific production and the limited visibility in the media of school libraries contribute to their underrepresentation in the educational and academic agenda.En este artículo se realiza un análisis de los datos disponibles, los programas e iniciativas, la formación y la investigación sobre bibliotecas escolares en el bienio 2022-2023. A pesar del incremento del número de bibliotecas escolares en Cataluña con relación al período anterior, este crecimiento no se convierte en una mejora efectiva en el acceso ni en la calidad del servicio. En este contexto, iniciativas estimulantes como el Plan de mejora de las bibliotecas escolares (PLAMIB) todavía no han podido demostrar su impacto y se constata la necesidad de políticas educativas sostenibles, financiadas y con compromiso transversal. Por último, la baja producción científica y la poca visibilidad mediática de la biblioteca escolar contribuyen a su infrarrepresentación en la agenda educativa y académica