Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Estrategias de aprendizaje activo mediante controles sorpresa en la asignatura de Fisiología Humana del grado en Nutrición Humana y Dietética
No full textINTRODUCCIÓ. L’absentisme a les aules universitàries requereix estratègies pedagògiques que incentivin una participació activa i fomentin l’assistència de l’estudiantat.
OBJECTIUS. Fomentar l’aprenentatge continuat i millorar l’assistència mitjançant l’ús de controls sorpresa com a eina d’avaluació.
MÈTODE. Es van fer cinc controls sorpresa de 15-20 minuts de durada. Les tres millors notes es van computar per a la qualificació final. Es va analitzar l’impacte de l’actuació sobre l’assistència a classe, així com sobre les qualificacions finals. També es va avaluar la satisfacció de l’estudiantat mitjançant una enquesta.
RESULTATS. De 55 estudiants matriculats, 49 van fer l’activitat. La participació va ser total en el primer control, amb fluctuacions després d’entre 35 i 41. L’anàlisi de les qualificacions obtingudes a les proves sorpresa i a l’examen final van evidenciar una correlació lineal (R = 0,967), cosa que suggereix que ha estat una eina efectiva d’aprenentatge. Les enquestes van indicar que la metodologia va fomentar la seva assistència a classe i la valoració global va ser positiva.
CONCLUSIONS. Els controls sorpresa han demostrat que són una estratègia adequada per reduir l’absentisme i fomentar un estudi més constant entre l’estudiantat, tot i que es van detectar alguns punts febles i cal continuar optimitzant la metodologia.INTRODUCTION. To combat absenteeism in university classrooms, educational strategies are needed that encourage active participation among students and promote attendance.
OBJECTIVES. To promote continuous learning and improve attendance through the use of surprise tests as an assessment tool.
METHOD. Five surprise tests were administered, lasting 15-20 minutes. The students’ three best grades were computed for the final grade. The impact of the action on class attendance and on final grades was evaluated. Student satisfaction was also assessed through a voluntary anonymous survey.
RESULTS. Of 55 students enrolled, 49 carried out the activity. Participation was total in the first test, with fluctuations later between 35-41 students. The analysis of the grades obtained in the surprise tests and in the final exam showed the existence of a linear correlation (R = 0.967), suggesting that the use of surprise tests was an effective learning tool. Student satisfaction surveys indicated that the methodology encouraged class attendance, and the overall assessment was positive.
CONCLUSION. Surprise tests have proven to be an appropriate strategy to reduce absenteeism and encourage more constant study among students. At the same time, certain weaknesses were detected, and the methodology must continue to be optimized.INTRODUCCIÓN. El absentismo en las aulas universitarias requiere estrategias pedagógicas que incentiven una participación activa y fomenten la asistencia del alumnado.
OBJETIVOS. Fomentar el aprendizaje continuado y mejorar la asistencia mediante el uso de controles sorpresa como herramienta de evaluación.
MÉTODO. Se hicieron cinco controles sorpresa de 15-20 minutos de duración. Las tres mejores notas se computaron para la calificación final. Se analizó el impacto de la actuación sobre la asistencia a clase, así como sobre las calificaciones finales. También se evaluó la satisfacción del estudiantado mediante una encuesta.
RESULTADOS. De 55 estudiantes matriculados, 49 hicieron la actividad. La participación fue total en el primer control, con fluctuaciones después entre 35 y 41. El análisis de las calificaciones obtenidas en las pruebas sorpresa y en el examen final evidenció la existencia de una correlación lineal (R = 0,967), sugiriendo que ha sido una herramienta efectiva de aprendizaje. Las encuestas indicaron que la metodología fomentó su asistencia a clase y la valoración global fue positiva.
CONCLUSIÓN. Los controles sorpresa han demostrado ser una estrategia adecuada para reducir el absentismo y fomentar un estudio más constante entre el estudiantado, aunque se detectaron algunos puntos débiles y hay que seguir optimizando la metodología
Creencias y experiencia de los estudiantes en escritura académica y autopercepción de competencias
No full textINTRODUCCIÓ. L’objectiu d’aquest treball és explorar les creences dels estudiants universitaris sobre què és escriure en l’àmbit acadèmic, la seva experiència sobre aquesta qüestió i com perceben les pròpies competències d’escriptura acadèmica.
MÈTODE. Es va aplicar un qüestionari en línia als grups de l’assignatura obligatòria Desenvolupament en la Infància, del grau en Psicologia, durant el curs 2024-2025. Van respondre el 63,33 % dels estudiants matriculats (n = 171). El qüestionari conté dos blocs de preguntes (creences i experiència en escriptura acadèmica; autopercepció de competències) i inclou preguntes en escala tipus Likert i obertes.
RESULTATS. Els estudiants valoren l’argumentació i l’aprenentatge com a aspectes rellevants de l’escriptura acadèmica, i la persuasió i la innovació com els menys pertinents. Prioritzen la claredat i la coherència del text, però donen poca importància a l’ús d’un registre formal («to acadèmic») i les normes APA (on també se senten menys competents). Perceben diferències entre l’escriptura en grup i la individual, especialment en coherència i estil. Valoren les seves habilitats positivament, però consideren que cal més pràctica i formació.
DISCUSSIÓ. Els resultats reflecteixen punts de millora que cal considerar en intervencions futures, fonamentalment els aspectes més tecnicoacadèmics de l’escriptura i la redacció en equip.INTRODUCTION. The objective of this study is to explore university students’ beliefs about what academic writing entails, their experiences of it, and how they perceive their own academic writing competencies.
METHOD. A questionnaire was created and administered online to the groups of the compulsory course "Child Development" in the Psychology degree during the 2024-2025 academic year. Responses were received from 63.33% of the students enrolled (N=171). The questionnaire contained two blocks of questions (beliefs and experience in academic writing; self-perception of competencies) and included Likert scale and open-ended questions.
RESULTS. Students valued argumentation and learning as relevant aspects of academic writing, while persuasion and innovation were considered less pertinent. They prioritised clarity and coherence of the text but gave little importance to academic tone and APA norms (areas in which they also felt less competent). They perceived differences between group and individual writing, especially in coherence and style. They rated their skills positively but believed that more practice and training were needed to improve this competence.
DISCUSSION. The results reflect areas for improvement in future interventions, mainly about the more technical-academic aspects of writing and group writing.INTRODUCCIÓN. El objetivo de este trabajo es explorar las creencias de los estudiantes universitarios sobre qué es escribir en el ámbito académico, su experiencia al respecto y cómo perciben sus propias competencias de escritura académica.
MÉTODO. Se aplicó un cuestionario en línea a los grupos de la asignatura obligatoria Desarrollo en la Infancia, del grado en Psicología, el curso 2024-2025. Respondieron el 63,33 % de los estudiantes matriculados (n = 171). El cuestionario contiene dos bloques de preguntas (creencias y experiencia en escritura académica; autopercepción de competencias) e incluye preguntas tipo Likert y abiertas.
RESULTADOS. Los estudiantes valoran la argumentación y el aprendizaje como aspectos relevantes de la escritura académica, y la persuasión y la innovación como los menos pertinentes. Priorizan la claridad y la coherencia del texto, pero dan poca importancia al tono académico y las normas APA (donde también se sienten menos competentes). Perciben diferencias entre la escritura en grupo y la individual, especialmente en coherencia y estilo. Valoran sus habilidades positivamente, pero consideran que se necesita más práctica y formación.
DISCUSIÓN. Los resultados reflejan puntos de mejora a considerar en intervenciones futuras, fundamentalmente los aspectos más técnico-académicos de la escritura y la redacción en equipo
Principios de una kinopoética desde Sabina Berman
No full textL’article examina la crònica/memòria de Sabina Berman La bobe, en què l’escriptora mexicana entreteixeix les experiències migratòries jueves intergeneracionals a través de la relació entre tres generacions de dones. La perspectiva analítica es centra en la seva aproximació a l’exili i l’herència cultural. L’article introdueix dos moviments conceptuals clau: “praxis eròtica” i “kinopoètica”, per a transformar la manera tradicional amb la qual es conceptualitza el desplaçament i la migració. A través del marc teòric del materialisme cinètic de Thomas Nail, el text demostra com l’obra de Berman privilegia el moviment com a principi generatiu. Tot plegat s’exemplifica a través del seu estil narratiu, que oscil·la entre una perspectiva tràgica i còmica, i que manté una tensió productiva. A l’últim, l’article argumenta que Bergman desafia les narratives migratòries tradicionals i ofereix alternatives creatives mitjançant la comèdia i una lògica femenina, tot reimaginant l’exili com un procés vital i imaginatiu. Més enllà de l’obra de Berman, aquesta aproximació articula una nova forma de conceptualitzar les relacions i les poètiques interexilíaques basades en el paradigma del moviment i l’erotisme.This article examines Sabina Berman’s chronicle/memoir La bobe, where the Mexican author interweaves intergenerational Jewish migration experiences through the relationships between three generations of women. The focus is on her approach to exile and cultural heritage. By introducing two key conceptual movements “erotic praxis” and “kinopoetics”, the article aims to transform the traditional understanding of displacement and migration. Drawing on Thomas Nail’s theoretical framework of kinetic materialism, it demonstrates how Berman’s work privileges movement as a generative principle. This is exemplified through her narrative style, which oscillates between tragic and comic perspectives, maintaining a productive tension. Ultimately, the article argues that Berman challenges traditional migration narratives by offering creative alternatives through comedy and a feminine logic, reframing exile as a vital, imaginative process. Beyond Berman, this approach articulates a new way of understanding interexilic and migratory relationships and poetics based on the paradigm of movement and eroticism.El artículo examina la crónica/memoria de Sabina Berman La bobe, donde la escritora mexicana entreteje las experiencias migratorias judías intergeneracionales a través de la relación entre tres generaciones de mujeres. La perspectiva analítica se centra en su aproximación al exilio y la herencia cultural. El artículo introduce dos movimientos conceptuales clave, “praxis erótica” y “kinopoética” para transformar la manera tradicional en que se conceptualiza el desplazamiento y la migración. A través del marco teórico del materialismo cinético de Thomas Nail, el texto demuestra cómo la obra de Berman privilegia el movimiento como principio generativo. Esto se ejemplifica a través de su estilo narrativo, que oscila entre una perspectiva trágica y una cómica, manteniendo una tensión productiva. En última instancia, el artículo argumenta que Berman desafía las narrativas migratorias tradicionales y ofrece alternativas creativas mediante la comedia y una lógica femenina, reimaginando el exilio como un proceso vital e imaginativo. Más allá de la obra de Berman, esta aproximación articula una nueva forma de conceptualizar las relaciones migratorias y las poéticas interexílicas basadas en el paradigma del movimiento y el erotismo
“Véanme, véanme”: El cuerpo de la mujer migrante como eje del terror en “Biografía” de María Fernanda Ampuero
No full textAquest article analitza com i per què el relat “Biografia”, publicat en el llibre Sacrificios humanos (2021) de María Fernanda Ampuero, utilitza com a principals eixos del terror les dinàmiques de poder i control exercides en l’actualitat sobre els cossos de les minories (dones, immigrants, pobres), i les respostes de resistència que aquestes dinàmiques generen en el personatge protagonista. L’anàlisi s’emmarca en el pensament del feminisme decolonial, reconeix la impossibilitat de separar les opressions que afecten les dones migrants pel seu gènere, lloc de procedència i posició social, i es recolza també en el concepte de “terra de ningú” de Nerea Barjola i en el de “violència expressiva” de Rita Segato.This article analyzes how and why the short story “Biografía” published in the book Sacrificios humanos (2021) by María Fernanda Ampuero, uses as main axes of terror the dynamics of power and control currently exercised over the bodies of minorities (poor, immigrants, women), and the responses of resistance that these dynamics generate in the main character. The analysis is framed within the decolonial feminism thinking, recognizing the impossibility of separating the oppressions that affect migrant women by their gender, place of origin and social position, and will also be supported by Nerea Barjola's concept of "tierra de nadie" (no one's land) and Rita Segato's expressive violence.Este artículo analiza cómo y por qué el relato “Biografía”, publicado en el libro Sacrificios humanos (2021) de María Fernanda Ampuero, usa como principales ejes del terror las dinámicas de poder y control ejercidas en la actualidad sobre los cuerpos de las minorías (mujeres, inmigrantes, pobres), y las respuestas de resistencia que estas dinámicas generan en el personaje protagonista. El análisis se enmarca en el pensamiento del feminismo decolonial, reconociendo la imposibilidad de separar las opresiones que afectan a las mujeres migrantes por su género, lugar de procedencia y posición social, y se apoyará también en el concepto de “tierra de nadie” de Nerea Barjola y el de “violencia expresiva”de Rita Segato
Acceso a la secuencia genómica (II). Consideraciones éticas, legales y sociales
No full textLa resposta a una sol·licitud d'accés a les dades genòmiques per part del subjecte planteja qüestions socials, ètiques i legals. En aquesta segona part de l'estudi es descriu, en primer lloc, el paper que estan jugant en aquest escenari les companyies DTC-GT (Directed-to-Consumer Genetic Testing) i la importància de la formació i conscienciació sobre l'entitat d'aquesta informació. Quant als criteris per a gestionar les sol·licituds d'accés, es plantegen diferents opcions des del punt de vista ètic, a partir de la implicació dels principis clàssics de la bioètica i la seva ponderació, fonamentalment, el principi d'autonomia, el de beneficència i el de no maleficència. Finalment, s'analitza la resposta legal a aquesta qüestió, és a dir, la projecció del dret d'accés a la informació personal cap a les dades genètiques, els seus requisits i limitacions.The response to a request for access to genomic data by the subject raises social, ethical, and legal issues. In this second part of the study, the role played by DTC-GT (Direct-to-Consumer Genetic Testing) companies in this context is first described, along with the importance of education and awareness regarding the significance of this information. Regarding the criteria for managing access requests, various options are considered from an ethical perspective, based on the application of the classical principles of bioethics and their weighting, primarily the principles of autonomy, beneficence, and non-maleficence. Finally, the legal response to this issue is analyzed, namely the extension of the right of access to personal information to genetic data, its requirements, and limitations.La respuesta a una solicitud de acceso a los datos genómicos por parte del sujeto plantea cuestiones sociales, éticas y legales. En esta segunda parte del estudio se describe, en primer lugar, el papel que están jugando en este escenario las compañías DTC-GT (Directed-to-Consumer Genetic Testing) y la importancia de la formación y concienciación sobre la entidad de esta información. En cuanto a los criterios para gestionar las solicitudes de acceso, se plantean distintas opciones desde el punto de vista ético, a partir de la implicación de los principios clásicos de la bioética y su ponderación, fundamentalmente, el principio de autonomía, el de beneficencia y el de no maleficencia. Finalmente, se analiza la respuesta legal a esta cuestión, es decir, la proyección del derecho de acceso a la información personal hacia los datos genéticos, sus requisitos y limitaciones
Inteligência Artificial, Direitos Humanos e Justiça Social: Uma Análise Bioética das Recomendações Internacionais
No full textLa Intel·ligència Artificial (IA) està transformant ràpidament diversos sector socials, des de la sanitat a la gestió pública, però també planteja complexes qüestions ètiques, especialment en contextos de desigualtat estructural. Aquest article analitza quatre directrius internacionals sobre ètica de la IA, publicades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) (2024), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) (2021), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2021) i el Grup d’Experts d’Alt Nivell sobre la Intel·ligència Artificial de la Comissió Europea (2019). Utilitzant un enfocament qualitatiu i la Técnica de l’Anàlisi de Contingut Temàtic, es van identificar 27 qüestions ètiques i es van organitzar en tres grans categories: ”Promoció dels Drets Humans”, ”Riscos i Prevenció de Danys” i ”Justícia Social”. Els resultats mostren que, encara que comparteixen principis com la transparència, responsabilitat i l’equitat, els documents varien en les seves recomanacions i es dirigeixen a contextos institucionals diferents, sovint allunyats de les realitats que viuen els països del Sud global. S’argumenta que la incorporació de la Bioètica Quotidiana –amb el seu enfocament en la justícia social, el compromís democràtic i la lluita contra les desigualtats – és fonamental per a contextualitzar i posar en pràctica aquestes recomanacions d’una manera justa i eficaç. Es conclou que els esforços globals per a regular la IA han d’anar acompanyants de mecanismes de governança que no reprodueixen lògiques de colonialitat tecnològica, sinó que garanteixin la participació, la protecció dels drets i el reconeixement de vulnerabilitats.The field of Artificial Intelligence (AI) is undergoing rapid transformation across various social sectors, including healthcare and public administration. However, this development is accompanied by the emergence of complex ethical concerns, particularly in contexts involving structural inequality. The present article aims to analyse four international guidelines on AI ethics, published by multilateral organizations: the Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) (2024), the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) (2021), the World Health Organization (WHO) (2021) and the European Commission's High-Level Expert Group on Artificial Intelligence (2019). Employing a qualitative approach and the Thematic Content Analysis technique, 27 ethical issues were identified and organised into three broad categories: The promotion of human rights, the identification of risks and the prevention of harm, and the establishment of social justice. The results indicate that, despite the presence of common principles such as transparency, responsibility and fairness, the documents exhibit variations in their recommendations and are directed towards different institutional contexts, frequently deviating from the actual experiences of countries in the global South. It has been posited that the integration of Everyday Bioethics, with its emphasis on social justice, democratic engagement and the mitigation of inequalities, is imperative for the fair and effective contextualisation and operationalisation of these recommendations. The study concludes that global efforts to regulate AI must be accompanied by ethical governance mechanisms that do not reproduce logics of technological coloniality, but ensure social participation, the protection of rights and the recognition of vulnerabilities.La Inteligencia Artificial (IA) está transformando rápidamente diversos sectores sociales, desde la sanidad a la gestión pública, y plantea complejas cuestiones éticas, especialmente en contextos de desigualdad estructural. Este artículo analiza cuatro directrices internacionales sobre ética de la IA: la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) (2024), la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) (2021), la Organización Mundial de la Salud (OMS) (2021) y el Grupo de Expertos de Alto Nivel sobre Inteligencia Artificial de la Comisión Europea (2019). Utilizando un enfoque cualitativo y la técnica del Análisis de Contenido Temático, se identificaron 27 cuestiones éticas y se organizaron en tres grandes categorías: «Promoción de los Derechos Humanos», «Riesgos y Prevención de Daños» y «Justicia Social». Los resultados muestran que, aunque comparten principios como la transparencia, la responsabilidad y la equidad, los documentos varían en sus recomendaciones y se dirigen a contextos institucionales diferentes, a menudo alejados de las realidades que viven los países del Sur global. Se argumenta que la incorporación de la Bioética Cotidiana — con su enfoque en la justicia social, el compromiso democrático y la lucha contra las desigualdades— es fundamental para contextualizar y poner en práctica estas recomendaciones de una manera justa y eficaz. Se concluye que los esfuerzos globales para regular la IA deben ir acompañados de mecanismos de gobernanza ética que no reproduzcan lógicas de colonialidad tecnológica, sino que garanticen la participación, la protección de derechos y el reconocimiento de vulnerabilidades.A Inteligência Artificial (IA) vem transformando rapidamente diversos setores sociais, desde a saúde até a gestão pública, mas também levanta questões éticas complexas, especialmente em contextos de desigualdade estrutural. Este artigo tem como objetivo analisar quatro diretrizes internacionais sobre ética da IA, publicadas por organismos multilaterais: Organização para a Cooperação e Desenvolvimento Econômico - OCDE (2024), Organização das Nações Unidas para a Educação, Ciência e Cultura - UNESCO (2021), Organização Mundial da Saúde – OMS (2021) e Grupo de Especialistas de Alto Nível em Inteligência Artificial da Comissão Europeia (2019). A partir de uma abordagem qualitativa e da técnica de Análise de Conteúdo Temática, identificaram-se 27 questões éticas que foram organizadas em três grandes categorias: “Promoção dos Direitos Humanos”, “Riscos e Prevenção de Danos” e “Justiça Social”. Os resultados mostram que, embora compartilhem princípios como transparência, responsabilidade e equidade, os documentos variam em suas recomendações e se destinam a contextos institucionais distintos, muitas vezes descolados das realidades vividas por países do Sul global. Argumenta-se que a incorporação da Bioética Cotidiana — com seu foco em justiça social, engajamento democrático e enfrentamento das desigualdades — é fundamental para contextualizar e operacionalizar essas recomendações de forma justa e eficaz. Conclui-se que os esforços globais de regulamentação da AI devem ser acompanhados por mecanismos de governança éticos que não reproduzam lógicas de colonialidade tecnológica, mas que assegurem a participação social, a proteção de direitos e o reconhecimento das vulnerabilidades
El sida en la literatura vasca escrita en euskera: una panorámica
No full textL'epidèmia de la sida ha desafiat els sistemes sanitaris i exposat prejudicis, tot generant una crisi de salut i drets humans que va inspirar nombroses obres literàries. En aquest article s'examina com la literatura basca escrita en euskera representa la sida, identificant obres, temàtiques i enfocaments predominants amb la finalitat d'analitzar les respostes literàries produïdes des dels inicis de la crisi fins a l'actualitat. Se sosté que aquestes representacions no responen a un model monolític, sinó que varien d'acord amb les particularitats de l'epidèmia. Així doncs, aquestes representacions inscrites en el context sociopolític del País Basc reflecteixen l'impacte de la sida en l'evolució de la societat, així com altres tensions històriques interrelacionades. L'anàlisi mostra com, en la seva tendència predominant, la sida es configura com a part d'una experiència personal estretament lligada a una dimensió històrica i col·lectiva, tot i que existeixen obres que difereixen d'aquesta línia dominant.The AIDS epidemic has challenged healthcare systems and exposed prejudices, generating a health and human rights crisis that has inspired numerous literary works. This article examines how Basque literature written in Euskera represents AIDS, identifying predominant works, themes and approaches in order to analyze the literary responses produced from the beginning of the crisis to the present day. It argues that these representations do not follow a monolithic model, but vary according to the particularities of the epidemic. Inscribed in the socio-political context of the Basque Country, they reflect the impact of AIDS on the evolution of society, as well as other interrelated historical conflicts. The analysis shows how, in its predominant tendency, AIDS is configured as part of a personal experience closely linked to a historical and collective dimension, although there are works that differ from this dominant line.La epidemia del sida ha desafiado los sistemas sanitarios y expuesto prejuicios, generando una crisis de salud y derechos humanos que inspiró numerosas obras literarias. En este artículo se examina cómo la literatura vasca escrita en euskera representa el sida, identificando obras, temáticas y enfoques predominantes con el fin de analizar las respuestas literarias producidas desde los inicios de la crisis hasta la actualidad. Se sostiene que estas representaciones no responden a un modelo monolítico, sino que varían acorde con las particularidades de la epidemia. Así pues, estas representaciones inscritas en el contexto sociopolítico del País Vasco reflejan el impacto del sida en la evolución de la sociedad, así como otras tensiones históricas interrelacionadas. El análisis muestra cómo, en su tendencia predominante, el sida se configura como parte de una experiencia personal estrechamente ligada a una dimensión histórica y colectiva, si bien existen obras que difieren de esta línea dominante
Francesc Granell Sales, Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, València, Universitat de València, 2024
No full textRessenya del llibre: Francesc Granell Sales, Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, València, Universitat de València, 2024.Book review: Francesc Granell Sales, Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, València, Universitat de València, 2024.Reseña del libro: Francesc Granell Sales, Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, València, Universitat de València, 2024.
La violencia obstétrica como forma de violencia de género en España
No full textAquest treball estudia la violència obstètrica com a forma de violència contra les dones. Es tracta d’una manifestació de violència de gènere poc visible i, en ocasions, normalitzada, que progressivament rep l’atenció que mereix. Aquest estudi, després d’examinar la noció de violència obstètrica i les seves manifestacions, se centra en el marc normatiu i en les decisions pioneres de diversos tribunals espanyols sobre aquesta qüestió. Finalment, també es fa referència en el treball a les diverses recomanacions del Comitè CEDAW a l’Estat espanyol sobre aquesta matèria tan important.This paper studies obstetric violence as a form of violence against women. It is a form of violence that is little visible and, at times, normalized, and that little by little is receiving the attention it deserves. Specifically, the study, after examining the notion of obstetric violence and its manifestations, focuses on the regulatory framework and the pioneering decisions of various Spanish courts on it. Finally, reference is made to the different CEDAW condemnations of the Spanish state when it considers that obstetric violence has existed.El presente trabajo estudia la violencia obstétrica como forma de violencia contra las mujeres. Se trata de una forma violencia poco visibilizada y, en ocasiones, normalizada que poco a poco va recibiendo la atención que merece. En concreto el estudio, tras examinar la noción de violencia obstétrica y sus manifestaciones, se centra en el marco normativo y las pioneras resoluciones de diversos tribunales españoles sobre ella. Por último, se alude a las distintas recomendaciones del CEDAW al estado español al considerar que ha existido violencia obstétrica