Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Maternidades transnacionales: conciliación, trabajo y cuidado en contextos migratorios
No full textObjectiu. Aquest article té com a objectiu explorar com les dones migrants experimenten la maternitat transnacional, centrant-se en els reptes que afronten per conciliar el treball remunerat, la cura a distància i la vida familiar, en contextos marcats per la precarietat i les polítiques migratòries restrictives. Material i Mètode. Es va dur a terme una revisió d’abast (scoping review). Es van analitzar estudis rellevants publicats en les dues darreres dècades que abordessin les maternitats transnacionals. Resultats. La literatura revisada mostra que les mares migrants exerceixen funcions de cura maternofilials des de la distància mitjançant remeses, comunicació digital i estratègies emocionals, malgrat els alts costos afectius, laborals i de salut mental. Aquestes dones afronten condicions laborals precàries i barreres estructurals que dificulten el seu benestar, però demostren una notable resiliència. Conclusions. La maternitat transnacional no s’ha d’interpretar com a absència, sinó com una forma complexa de cura a distància. És imprescindible que els sistemes de salut, i especialment les llevadores, reconeguin aquesta realitat des d’un enfocament interseccional i es promoguin polítiques públiques que garanteixin els drets d’aquestes dones. Es destaca la necessitat d’ampliar la recerca amb metodologies qualitatives i estudis comparatius a llarg termini.Objective. This article aims to explore how migrant women experience transnational motherhood, focusing on the challenges they face in balancing paid work, long-distance caregiving, and family life in contexts marked by precariousness and restrictive migration policies. Materials And Methods. A scoping review was conducted. Relevant studies published over the past two decades addressing transnational motherhood were analyzed.Results. The reviewed literature shows that migrant mothers provide maternal and filial care from a distance through remittances, digital communication, and emotional strategies, despite high emotional, work-related, and mental health costs. These women face precarious working conditions and structural barriers that hinder their well-being, yet they demonstrate remarkable resilience. Conclusions. Transnational motherhood should not be interpreted as absence but as a complex form of long-distance care. Health systems, particularly midwives, must recognize this reality through an intersectional approach, and public policies should be promoted to guarantee these women’s rights. The need to expand research using qualitative methodologies and long-term comparative studies is emphasized.Objetivo. Este artículo tiene como objetivo explorar cómo las mujeres migrantes experimentan la maternidad transnacional, enfocándose en los desafíos que enfrentan para conciliar el trabajo remunerado, el cuidado a distancia y la vida familiar, en contextos marcados por la precariedad y las políticas migratorias restrictivas. Material y Método. Se llevó a cabo una revisión de alcance (scoping review). Se analizaron estudios relevantes publicados en las dos últimas décadas que abordaran las maternidades transnacionales. Resultados. La literatura revisada muestra que las madres migrantes realizan funciones de cuidado maternofiliales desde la distancia a través de remesas, de comunicación digital y con estrategias emocionales, a pesar de los altos costes afectivos, laborales y de salud mental. Estas mujeres enfrentan condiciones laborales precarias y barreras estructurales que dificultan su bienestar, pero demuestran una notable resiliencia. Conclusiones. La maternidad transnacional no debe interpretarse como ausencia, sino como una forma compleja de cuidado a distancia. Es imprescindible que los sistemas de salud, y en especial las matronas, reconozcan esta realidad desde un enfoque interseccional y se promuevan políticas públicas que garanticen los derechos de estas mujeres. Se destaca la necesidad de ampliar la investigación con metodologías cualitativas y estudios comparativos a largo plazo
Patrimonio bélico controversial en España e Italia. Educación democrática y turismo con memoria
No full textEl patrimoni bèl·lic, a causa del caràcter controvertit i la capacitat per commoure, emocionar i empatitzar, es presenta com una excel·lent oportunitat per millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge relacionats amb els conflictes armats que van assolar Europa durant el segle XX. Aquest text té tres objectius principals: comparar els processos de recuperació del patrimoni bèl·lic a Espanya i Itàlia; analitzar l'aposta educativa dels espais bèl·lics als dos països i valorar sí que contribueix a la formació d'una ciutadania democràtica La metodologia utilitzada ha estat una anàlisi comparativa i crítica, on han sobresortit les visites de camp i les entrevistes personals, que han permès valorar programes i activitats educatives. Podem concloure que, a tots dos països, el patrimoni bèl·lic és identificat com a apropiat per mantenir la memòria del passat traumàtic, per a la formació en valors de ciutadania democràtica, i per al desenvolupament econòmic mitjançant el turisme amb memòria.Wartime heritage, due to its controversial nature and its capacity to move, thrill, and foster empathy, presents itself as an excellent opportunity to improve the teaching-learning processes related to the armed conflicts that ravaged Europe during the 20th century. This text has three main objectives: to compare the war heritage recovery processes in Spain and Italy; to analyze the educational approach of war spaces in both countries; and finally, to assess whether it contributes to the formation of a democratic citizenry
The methodology used, a comparative and critical analysis, where field visits and personal interviews have stood out, allow the evaluation of educational programs and activities. We can conclude that, in both countries, wartime heritage is identified as the appropriate one to maintain the memory of the traumatic past, for an education relying on the values of democratic citizenship, and as a chance of economic development through tourism with memory.El patrimonio bélico, debido a su carácter controvertido y su capacidad para conmover, emocionar y empatizar, se presenta como una excelente oportunidad para mejorar los procesos de enseñanza-aprendizaje relacionados con los conflictos armados que asolaron Europa durante el siglo XX. Este texto tiene tres objetivos principales: comparar los procesos de recuperación del patrimonio bélico en España e Italia; analizar la apuesta educativa de los espacios bélicos en ambos países y valorar sí contribuye a la formación de una ciudadanía democrática La metodología utilizada ha sido un análisis comparativo y crítico, en donde han sobresalido las visitas de campo y las entrevistas personales, que han permitido valorar programas y actividades educativas. Podemos concluir que, en ambos países, el patrimonio bélico es identificado como apropiado para mantener la memoria del pasado traumático, para la formación en valores de ciudadanía democrática, y para el desarrollo económico mediante el turismo con memoria
Juan Bautista Llorca (1883-1969), profesor, secretario académico y director de la Normal de Albacete
No full textL'article dona a conèixer Juan Bautista Llorca Martínez com a mestre nacional entre el 1905 i el 1913, com a professor de l'Escola Normal d'Albacete entre el 1916 i el 1931 i com a director de l'Escola Normal de Magisteri d'Albacete entre el 1931 i el 1938. Durant la seva direcció, va acabar de construir-se l'edifici nou de la Normal de Magisteri al carrer Dionisio Guardiola número 12, on es van traslladar l'alumnat i el professorat el 1933. Considerem que la figura de Joan Baptista Llorca mereix un memorial destacat a la Facultat d'Educació d'Albacete i a la història dels seus davant. Juan Bautista Llorca li va dedicar 23 anys de la seva vida, durant els quals va contribuir a consolidar-la i posar-la a l'avantguarda pedagògica del moment. La cursa de Llorca es va veure truncada per la Guerra Civil i l'exili.This article presents Juan Bautista Llorca Martínez as a national teacher between 1905 and 1913, as a professor at the Albacete Teacher Training School between 1916 and 1931, and as director of the Albacete Teacher Training School between 1931 and 1938. The authors claim that his participation in the teaching staff contributed to its consolidation and prestige. During his tenure, the new building of the Teacher Training School was completed on Dionisio Guardiola Street, where the students and teachers moved in 1933. We believe that Juan Bautista Llorca deserves a prominent memorial in the Faculty of Education of Albacete and in the history of its historical antecedents. Juan Bautista Llorca dedicated 23 years of his life to the Faculty of Education, during this period he contributed to consolidating it and placing it at the forefront of pedagogy at the time. Llorca's career was cut short by the Civil War and the exile.El artículo da a conocer a Juan Bautista Llorca Martínez como maestro nacional entre 1905 y 1913, como profesor de la Escuela Normal de Albacete entre 1916 y 1931 y como director de la Escuela Normal de Magisterio de Albacete entre 1931 y 1938. Reivindica que su participación en el claustro de profesores contribuyó a consolidarla y prestigiarla. Durante su dirección, terminó de construirse el edificio nuevo de la Normal de Magisterio en la calle Dionisio Guardiola número 12, donde se trasladaron el alumnado y el profesorado en 1933. Consideramos que la figura de Juan Bautista Llorca merece un memorial destacado en la Facultad de Educación de Albacete y en la historia de sus antecedentes históricos. Juan Bautista Llorca le dedicó 23 años de su vida, durante los que contribuyó a consolidarla y ponerla en la vanguardia pedagógica del momento. La carrera de Llorca se vio truncada por la Guerra Civil y el exilio
GEOGRAFIA NATURAL DA ÍNDIA ANTIGA
No full textEn obrir-se a l’Índia antiga, s’investigà la noció de natura expressada en la seva cultura. Així, s’abordà la geografia cultural índia mitjançant la relació entre la natura i l’humà en les auscultacions de la literatura i dels símbols indis. D’acord amb la riquesa de la geodiversitat de l’Índia — entre deserts, boscos i muntanyes —, en contrast amb aquesta natura empírica, es qüestionà en la literatura vèdica — amb focus en els Vedes, una obra religiosa; les Upaniṣad, una obra filosòfica; el Mahabharata i el Ramayana, obres èpiques — les seves perspectives sobre la natura. A partir d’un passat mític, el present fatalista del ritme inconstant entre inundacions i sequeres s’adona de símbols basats en el principi de connexions. Així doncs, la natura és l’expressió de la cultura índia mitjançant símbols interconnectats a través de les obres vèdiques. Així, s’uneixen l’espai físic amb l’espai històric en la projecció col·ligada de l’espai natural amb l’espai simbòlic. En proposar l’orientalitat contra l’orientalisme, es pretengué reflectir el pensament geogràfic indi en la força del seu fonament de connexitat amb la natura.In the opening of ancient India, the notion of nature expressed in its culture was investigated. In this way, Indian cultural geography was approached through the relationship between nature and the human in the auscultation of Indian literature and symbols. According to the richness of India's geodiversity – between deserts, forests and mountains – contrasting with this empirical nature, the Vedic literature was objected to – with a focus on the Vedas, a religious work; Upaniṣad, a philosophical work; Mahabharata and Ramayana, epic works – their perspectives on nature. From a mythical past, the fatalistic present of the inconstant rhythm between floods and droughts, adorns itself with symbols on the basis of the principle of connections. Thus, nature is the expression of Indian culture through symbols interconnected by Vedic works. Thus, the physical space is united with the historical space in the connected projection of the natural space with the symbolic space. In proposing Orientality against Orientalism, Indian geographical thought was aimed at in the vigor of its foundation of connection with nature.Em abertura da Índia antiga, investigou-se a noção de natureza expressa em sua cultura. Desse modo, abordou-se a geografia cultural indiana através da relação entre a natureza e o humano nas auscultas da literatura e dos símbolos indianos. Conforme a riqueza da geodiversidade da Índia – entre desertos, florestas e montanhas –, contrastando-se com essa natureza empírica, objetou-se na literatura védica – com focos nos Vedas, uma obra religiosa; Upaniṣad, uma obra filosófica; Mahabharata e Ramayana, obras épicas – as suas perspectivas acerca da natureza. A partir de um passado mítico, o presente fatalista do inconstante ritmo entre inundações e secas, adorna-se de símbolos em base do princípio de conexões. Dessarte, a natureza é a expressão da cultura indiana por intermédio de símbolos interligados pelas obras védicas. Assim, unem-se o espaço físico com o espaço histórico na projeção coligada do espaço natural com o espaço simbólico. Em proposição da orientalidade contra o orientalismo, visou-se ao pensamento geográfico indiano no vigor de seu fundamento de conexidade da natureza
Duoda, aprender (de mí) junto a otras
No full textAquest article ha estat l'oportunitat per escriure què significa Duoda per a mi, a la meva vida, a la meva transformació d'una dona feminista a una dona lliure. M'ha servit per recordar, ordenar i anomenar allò après a Duoda, no només el coneixement sexuat en femení sinó reconèixer-me a mi juntament amb altres la capacitat i el goig de ser i estar alhora. A més, m'he nodrit de simbòlic femení que tant necessitava. És un escrit d'agraïment a aquest entredones que tant m'ha donat.This article has been the opportunity to write of what Duoda means for me, in my life, in my transformation from a feminist woman to a free woman. It has helped me to remember, order and name what was learned in Duoda, not only knowledge sexuated in the female but also to recognise in myself, along with other women, the capacity and the joy of being. Also, it has nourished me with female symbolic, which I so needed. It is a piece of writing of thanks towards this between-women that has given me so much.Este artículo ha sido la oportunidad para escribir qué significa Duoda para mí, en mi vida, en mi transformación de una mujer feminista a una mujer libre. Me ha servido para recordar, ordenar y nombrar lo aprendido en Duoda, no sólo el conocimiento sexuado en femenino sino el reconocerme a mí junto a otras la capacidad y el gozo de ser y estar a la vez. Además, me he nutrido de simbólico femenino que tanto necesitaba. Es un escrito de agradecimiento a este entremujeres que tanto me ha dado
¡Libertad!
No full textA Duoda vaig aprendre que el pensament de la diferència sexual és una orientació existencial de llibertat que no només està en mi sinó en moltes dones que he anat coneixent i que tenen una saviesa extraordinària. Així que, què ha estat per a mi Duoda? Llibertat! La llibertat de la meva grandesa de ser una dona.In Duoda I learned that the thinking of sexual difference is an existential guidance of freedom that is not only in me but also in many women that I have got to know and that have an extraordinary wisdom. So, what has Duoda been for me? Freedom! The freedom of my greatness in being a woman.En Duoda aprendí que el pensamiento de la diferencia sexual es una orientación existencial de libertad que no sólo está en mí sino en muchas mujeres que he venido conociendo y que tienen una sabiduría extraordinaria. Así que ¿qué ha sido para mí Duoda? ¡Libertad! La libertad de mi grandeza de ser una mujer
Duoda: de hilo, aguja y luz
No full textEl meu pas pel Màster de Duoda de “La Política de les Dones” m'ha permès descobrir l'escriptura partint de la meva experiència com a font de plaer, tornar a la relació amb la meva mare, amb la meva filla, amb amigues, mestres, amb el meu company, entendre millor moltes coses i entendre'm; a posar paraules al que hi havia amagat, envoltat de misteri i acostar-me per tocar-ho, escriure sobre el que em semblava significatiu, el que em donava sentit i podia tenir-ho per a altres.My time on Duoda´s The Politics of Women MA has enabled me to discover writing setting out from my experience as a source of pleasure, as returning to the relationship with my mother, with my daughter, with women friends, teachers, with my partner, of understanding many things better and understanding myself. Of putting words to what was hidden there, surrounded by mystery and of going closer so as to touch it, write about what seemed meaningful to me, what gave me meaning and might do so for others.Mi paso por el Máster de Duoda de la ‘Política de las mujeres’ me ha permitido descubrir la escritura partiendo de mi experiencia como una fuente de placer, de volver a la relación con mi madre, con mi hija, con amigas, maestras, con mi compañero, de entender mejor muchas cosas y de entenderme. De poner palabras a lo que estaba ahí escondido, rodeado de misterio y acercarme para tocarlo, escribir sobre lo que me parecía significativo, lo que me daba sentido y podía tenerlo para otras
María, Virgen y Madre. Origen y pervivencia del icono clitórico
No full textSer Immaculada és ser fidel a mi mateixa, a la meva necessitat, desig, plaer, creativitat, paraula, inspiració, al meu sentit lliure de ser dona, sóc Immaculada si el meu ésser, la meva ànimacorporal, no depèn d'ells. Sense coit, em desplaço del seu desordre simbòlic, inclòs el seu simbòlic del plaer, i torno a mi.To be Immaculate is to be faithful to myself, to my need, desire, pleasure, creativity, word, inspiration, to my free sense of being a woman, I am Immaculate if my being, my soul-body does not depend on them. Without coitus, I displace myself from their symbolic disorder, including their symbolic of pleasure, and I return to myself.Ser Inmaculada es ser fiel a mí misma, a mi necesidad, deseo, placer, creatividad, palabra, inspiración, a mi sentido libre de ser mujer, soy Inmaculada si mi ser, mi almacorporal, no depende de ellos. Sin coito, me desplazo de su desorden simbólico, incluido su simbólico del placer, y vuelvo a mí
El pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto español
Get PDFDesprés de la mort de Franco el novembre de 1975 la part més mobilitzada de l’oposició maldà per trencar amb el seu règim polític, que buscava perpetuar-se més enllà de la vida del dictador. La conflictivitat sociopolítica, que s’havia erigit en el model predilecte d’oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l’antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d’àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l’havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l’abast del pols polític contra el franquisme de 1976.After Franco’s death on November 1975 la most mobilized part of the opposition struggled to break with his political regime, which seek for its survive beyond the dictator’s life. Social and political conflicts, which became the preferred model to defy the regime, achieved a huge intensity in the main industrial and urban regions of Spain. Along the dictatorship, the province of Tarragona was secondary in terms of social mobilization. Although, political opportunities generated by the conflictive context stablished the conditions for a general strike in the local level. The attempt was a failure on its terms but it supposed the highest peak of mobilization in the city during the dictatorship. Its political consequences became obvious when three city councilors resigned and the Civil Governor was dismissed. The conflict hardness was only exceeded by and unprecedented police violence, which clearly conditioned the far-reaching political showdown against the Francoism on 1976.Tras la muerte de Franco en noviembre de 1975 la parte más movilizada de la oposición pugnó por romper con su régimen político, que buscaba perpetuarse más allá de la vida del dictador. La conflictividad sociopolítica, que se había erigido en el modelo predilecto de oposición al franquismo, adquirió una gran intensidad en las principales regiones urbanas e industriales del país. La de Tarragona fue, durante tota la dictadura, una provincia secundaria en términos de movilización social. Sin embargo, las oportunidades políticas generadas por un contexto de gran conflictividad establecieron las condiciones para que el antifranquismo tarraconense intentara acometer una huelga general de ámbito local. Una pretensión que no tuvo los resultados esperados, pero que supuso el pico de protestas laborales de todo el franquismo en la ciudad y cuyas consecuencias políticas resultaron evidentes cuando tres concejales municipales dimitieron y el Gobernador Civil fue cesado del cargo. La dureza del conflicto solamente fue superada por una intensa e inédita violencia policial, que condicionó nítidamente el alcance el pulso político contra el franquismo en 1976