Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
La perspectiva nostàlgica de les ciutats en ruïnes i dels monuments en la Periègesi de Pausànias
L’objectiu d’aquest article és el d’analitzar el paper de les ciutats en ruïnes i els monuments que es descriuen a la Periègesi de Pausànias, i com aquests elements contribueixen a una representació nostàlgica i idealitzada de les antigues restes del passat grec pre-hel·lenístic, i a un exercici memorialista per part de Pausànias de re-hel·lenització en el context del segle II dC de la Grècia romana.The aim of this article is to analyze the role of ruined cities and monuments described in Pausanias’ Periegesis, and how these elements contribute to a nostalgic and idealized representation of the ancient remnants of the pre-Hellenistic Greek past. Furthermore, it examines Pausanias’ memorial effort of re-Hellenization within the context of 2nd-century CE Roman Greece.El objetivo de este artículo consiste en analizar el papel de las ciudades en ruinas y los monumentos que se describen en la Periégesis de Pausanias, y cómo estos elementos contribuyen a una representación nostálgica e idealizada de los antiguos restos del pasado griego pre-heenístico, y a un ejercicio memorialista por parte de Pausanias de re-helenización en el contexto del siglo II d.C. de la Grecia romana
ÁLVAREZ TORTOSA, Juan Fran, Nacimiento y desarrollo de la vitivinicultura comercial (ss. II a.C. – II d.C.). Modelos de producción agrícola en el noreste de Hispania.
GARCÍA GONZÁLEZ, Francisco; GUZZI-HEEB, Sandro (eds.). Historia de la familia, historia social. Experiencias de investigación en España y en Europa (siglos XVI-XIX).
PARKER, Geoffrey; MARTIN, Colin, La Gran Armada. Una nueva historia de la mayor flota jamás vista desde la creación del mundo.
Reexaminando los golpes de estado en la tardía Guerra fría en América Latina
L'última onada de cops d'estat a l›Amèrica Llatina ha modelat la realitat actual a la regió. Resultat d'una extensa investigació col·lectiva sobre aquest fenomen durant la tardana guerra freda, aquest article té un propòsit doble, un de historiogràfic i un altre de metodològic. El primer consisteix en una reavaluació dels diferents factors que van incidir en l'ascens al poder dels militars a nou països entre 1964 i 1982. El segon propòsit és mostrar la productivitat de formular un mateix conjunt de preguntes per a tot el subcontinent, de manera que en les respostes s'adverteixin tant les similituds com les diferències de cada procés nacional.The latest wave of coups d’état in Latin America has shaped the current reality in the region. Resulting from extensive collective research on the historical roots of this phenomenon during the late Cold War, this article has a dual purpose, one historiographic and the other methodological. The first involves a reevaluation of the various factors that influenced the rise to power of the military in nine countries between 1964 and 1982. The second purpose is to demonstrate the productivity of formulating the same set of questions for the entire subcontinent, so that the answers reveal both the similarities and differences of each national processLa última ola de golpes de estado en América Latina ha moldeado la realidad actual en la región. Resultado de una extensa investigación colectiva sobre este fenómeno durante la tardía guerra fría, este artículo tiene un propósito doble, uno historiográfico y otro metodológico. El primero consiste en una reevaluación de los distintos factores que incidieron en el ascenso al poder de los militares en nueve países entre 1964 y 1982. El segundo propósito radica en mostrar la productividad de formular un mismo conjunto de preguntas para todo el subcontinente, de modo que en las respuestas se adviertan tanto las similitudes como las diferencias de cada proceso nacional
El Mercat de Tecnologia de la Universitat de Lleida. Una jornada para orientar, crear y consolidar vocaciones científico-tecnológicas para el alumnado de la educación secundaria obligatoria y postobligatoria
INTRODUCCIÓ. El Mercat de Tecnologia ha arribat a la 21a edició com una jornada consolidada, amb l’assistència dels docents i els alumnes d’ESO, batxillerat i cicles formatius de Lleida ciutat, la plana de Lleida, les comarques pirinenques, la franja d’Aragó i l’Anoia. En els darrers anys, ha experimentat una transformació i ha incorporat una perspectiva centrada en la creació i la consolidació de vocacions cientificotecnològiques.
MÈTODE. Es parteix d’una metodologia mixta que utilitza el qüestionari, creat i validat per aquesta recerca, i l’observació participant.
RESULTATS. La universitat pretén ser guia i far per orientar els alumnes i els docents de secundària sobre qüestions complexes, rellevants i necessàries per comprendre la societat actual, i proporcionar-los estratègies.
DISCUSSIÓ. Els docents de secundària necessiten l’acompanyament i el suport social, especialment de la universitat, perquè sigui far en generar coneixements, promoure un pensament crític, difondre valors, contribuir al desenvolupament social i econòmic i liderar el debat públic sobre els temes més importants i rellevants de l’actualitat.INTRODUCTION. The Mercat de Tecnologia day at the University of Lleida is being held for the 21st time, and will be attended by secondary school, pre-university entrance, and vocational training teachers and students from the city of Lleida and its surroundings, the Pyrenees, eastern Aragon, and Anoia. In recent years, the Mercat has evolved significantly and now incorporates a perspective focused on creating and consolidating scientific-technological vocations.
METHOD. A mixed methodology study combining the administration of a questionnaire, created and validated by the study itself, with participant observation.
RESULTS. The university aims to provide secondary students and teachers with strategies for addressing complex, relevant, and necessary issues in today’s society.
DISCUSSION. Secondary teachers need support from the university to help generate knowledge, promote critical thinking, disseminate values, contribute to social and economic development, and lead public debate on the most important and relevant current issues.INTRODUCCIÓN. El Mercat de Tecnologia ha llegado a su 21.ª edición como una jornada consolidada, con la asistencia de docentes y alumnos de ESO, bachillerato y ciclos formativos de Lleida ciudad, la plana de Lleida, las comarcas pirenaicas, la franja de Aragón y la comarca de la Anoia. En los últimos años, ha experimentado una transformación, incorporando una perspectiva centrada en la creación y consolidación de vocaciones científico-tecnológicas.
MÉTODO. Se parte de una metodología mixta que utiliza el cuestionario, creado y validado para esta investigación, y la observación participante.
RESULTADOS. La universidad pretende ser guía y faro para orientar a los alumnos y docentes de secundaria sobre cuestiones complejas, relevantes y necesarias para comprender la sociedad actual, y proporcionarles estrategias.
DISCUSIÓN. Los docentes de secundaria necesitan el acompañamiento y apoyo social, especialmente de la universidad, para que sea faro al generar conocimientos, promover un pensamiento crítico, difundir valores, contribuir al desarrollo social y económico; y liderar el debate público sobre los temas más importantes y relevantes de la actualidad
Claudio Hernández Burgos, Gloria Román Ruiz (eds.), La tierra prometida. Historia y memoria de la colonización franquista en la provincia de Granada, Editorial Comares, Granada, 2023, 155 pp.
Book revie
Josep Colomé-Ferrer, Jordi Planas i Raimon Soler-Becerro (coords.), Vins, aiguardents i caves. La comercialització de la producció vinícola catalana (segles xviii-xxi), Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Tarragona, Vilafranca, 2022, 308 pp.
Regulación de los hallazgos secundarios e incidentales derivados del análisis genético: desde el ámbito clínico hasta el Espacio Europeo de Datos de Salud
El desenvolupament i disponibilitat de tecnologies ómicas d'alt rendiment, com la seqüenciació completa del exoma (WES) i del genoma (WGS), susciten nous reptes ètic-jurídics. En aquest estudi normatiu abordem els reptes relatius al maneig de troballes —secundàries i incidentals— potencialment rellevants des del punt de vista clínic que no estan relacionats amb la indicació principal de les proves genètiques. Amb l'objectiu d'aportar claredat sobre la normativa aplicable a aquestes troballes i permetre una previsió, planificació i gestió col·lectiva d'aquestes, analitzem dos blocs normatius fonamentals: la legislació sectorial —sanitària i de recerca biomèdica— aplicable a la realització d'anàlisis genètiques i la normativa de protecció de dades personals. Com a resultat principal d'aquesta anàlisi aportem una taula en la qual es visualitza el diferent tractament que ha de donar-se a aquestes troballes en funció de si són secundaris o incidentals, i de si es produeixen en contextos assistencials o de recerca, incloent usos secundaris de dades com l'Espai Europeu de Dades de Salut.The development and availability of high-performance omics technologies, such as whole exome sequencing (WES) and whole genome sequencing (WGS), bring new ethical and legal challenges. In this policy review, we address the challenges related to managing potentially clinically relevant secondary and incidental findings unrelated to the primary indication of genetic testing. With the aim of providing clarity on the applicable legislation to these findings and to enable collective foresight, planning and management of them, we analyse two fundamental legal frameworks: the sectoral legislation - health and biomedical research - applicable to genetic testing and the personal data protection legislation. The main result of this analysis provides a table showing the different approaches to be taken to manage these findings depending on whether they are secondary or incidental, and whether they are generated in clinical or research contexts, including secondary uses of data such as the European Health Data Space.El desarrollo y disponibilidad de tecnologías ómicas de alto rendimiento, como la secuenciación completa del exoma (WES) y del genoma (WGS), suscitan nuevos retos ético-jurídicos. En este estudio normativo abordamos los retos relativos al manejo de hallazgos -secundarios e incidentales- potencialmente relevantes desde el punto de vista clínico que no están relacionados con la indicación principal de las pruebas genéticas. Con el objetivo de aportar claridad sobre la normativa aplicable a estos hallazgos y permitir una previsión, planificación y gestión colectiva de los mismos, analizamos dos bloques normativos fundamentales: la legislación sectorial -sanitaria y de investigación biomédica- aplicable a la realización de análisis genéticos y la normativa de protección de datos personales. Como resultado principal de este análisis aportamos una tabla en la que se visualiza el distinto tratamiento que debe darse a estos hallazgos en función de si son secundarios o incidentales, y de si se producen en contextos asistenciales o de investigación, incluyendo usos secundarios de datos como el Espacio Europeo de Datos de Salud