Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Inteligencia artificial en la enseñanza del derecho: un estudio bibliométrico y de caso en la Facultad de derecho de la Universidad de Oriente de Cuba
No full textL’anàlisi de l’estat actual i les perspectives de l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) ocupa els espais de debat entre detractors i seguidors. La seva aplicació a l'Educació Superior, i particularment a la formació de professionals a l'àrea de les Ciències Jurídiques, constitueix un dels principals reptes per a la formació d'un professional de perfil ampli, tal com ha assumit, la carrera de Dret a Cuba. Des d'aquestes premisses, aquest article es proposa com a objectiu diagnosticar a partir d'un estudi bibliomètric i un estudi de cas l'estat actual i les perspectives de l'ús de la intel·ligència artificial a la Facultat de Dret de la Universitat d'Orient de Cuba per proporcionar un panorama sobre els avenços, desafiaments i oportunitats que ofereix la implementació de tecnologies d'IA a l'ensenyament del Dret a la Facultat. La investigació mostra que la IA ha demostrat el potencial d'impacte a les Ciències Jurídiques, en assistir els professionals del Dret en diverses tasques com la investigació, la redacció de documents i l'anàlisi de casos. A més, l'aplicació de la IA a l'ensenyament del Dret ofereix oportunitats per millorar l'eficiència i la qualitat de la formació dels futurs advocats i juristes. Tot i això, també planteja importants qüestions ètiques i legals que han de ser abordades amb cura.The analysis of the current state and perspectives of the use of Artificial Intelligence (AI) occupies the spaces of debate between detractors and followers. Its application in Higher Education, and particularly in the training of professionals in the area of Legal Sciences, constitutes one of the main challenges for the formation of a professional with a broad profile, as it has been assumed by the Law career in Cuba. From these premises, this article aims to diagnose from a bibliometric study and a case study the current status and prospects of the use of Artificial Intelligence in the Faculty of Law of the University of Oriente de Cuba to provide an overview of the progress, challenges and opportunities offered by the implementation of AI technologies in the teaching of Law at the Faculty. The research shows that AI has demonstrated the potential for impact in Legal Sciences by assisting legal professionals in various tasks such as research, document drafting and case analysis. In addition, the application of AI in legal education offers opportunities to improve the efficiency and quality of training for future lawyers and jurists. However, it also raises important ethical and legal issues that need to be carefully addressed.El análisis del estado actual y las perspectivas del uso de la Inteligencia Artificial (IA) ocupa los espacios de debate entre detractores y seguidores. Su aplicación en la Educación Superior, y particularmente en la formación de profesionales en el área de las Ciencias Jurídicas constituye uno de los principales retos para la formación de un profesional de perfil amplio, tal y como ha asumido, la carrera de Derecho en Cuba. Desde estas premisas, el presente artículo, se propone como objetivo diagnosticar a partir de un estudio bibliométrico y un estudio de caso el estado actual y las perspectivas del uso de la Inteligencia Artificial en la Facultad de Derecho de la Universidad de Oriente de Cuba para proporcionar un panorama sobre los avances, desafíos y oportunidades que ofrece la implementación de tecnologías de IA en la enseñanza del Derecho en la Facultad. La investigación muestra que la IA ha demostrado el potencial de impacto en las Ciencias Jurídicas, al asistir a los profesionales del Derecho en diversas tareas como la investigación, la redacción de documentos y el análisis de casos. Además, la aplicación de la IA en la enseñanza del Derecho ofrece oportunidades para mejorar la eficiencia y la calidad de la formación de los futuros abogados y juristas. Sin embargo, también plantea importantes cuestiones éticas y legales que deben ser abordadas cuidadosamente
Integrated remote sensing, petrographic and mineralogical techniques for mapping of marble deposits in the vicinity of the ophiolite sequence in North Pakistan: Integrated remote sensing and field-based approach for mineral mapping
No full textMarble, a high-pressure and high-temperature metamorphic rock primarily composed of calcium carbonate (CaCO3) and calcium magnesium carbonate (CaMgCO3), has been utilized extensively by ancient civilizations for various architectural purposes globally. The expansion of marble production during the 19th century facilitated its widespread use, with major quarries emerging in various regions, notably China, India, Italy, and Turkey. Despite its historical significance and economic importance, mapping and identifying marble deposits in remote and inaccessible areas remain challenging. This study presents an integrated approach utilizing advanced remote sensing techniques for mapping carbonate lithologies in the Northwest Mohmand District, Khyber Pakhtunkhwa, Pakistan. By employing Advanced Spaceborne Thermal Emission and Reflection Radiometry (ASTER) imaging coupled with Iterative Adaptive Reweighted Regression (IARR), Principal Component Analysis (PCA), Minimum Noise Fraction (MNF) and Spectral Angle Mapper (SAM) classification techniques, we processed and analyzed the ASTER images using the Environment for Visualizing Images (ENVI) software. Subsequently, Geographic Information Systems (GIS), ArcMap, and ArcScene software were used for spatial analysis and model generation. Validation of the results was conducted through extensive fieldwork, X-Ray Diffraction (XRD), and petrographic analysis. The XRD and petrographic data corroborated the findings derived from the classified ASTER imagery, confirming the presence of significant concentrations of dolomite and calcite, which are indicative of carbonate deposits. The integration of these techniques underscores the efficacy of remote sensing as a viable tool for identifying and mapping mineralized zones in remote locations.The findings of this study have significant implications for Pakistan’s marble industry, particularly in Khyber Pakhtunkhwa, Punjab, and Baluchistan, where an estimated 300 million tons of marble reserves exist. Leveraging remote sensing techniques, this research contributes to the delineation of valuable marble resources and facilitates recommendations for targeted exploration activities in the Mohmand area and beyond
Gobernanza socioambiental en la Selva Maya: evaluando la viabilidad de una estrategia de conservación integrada para 2030
No full textAquest article analitza la viabilitat de l’Estratègia Integral per a la Selva Maya (EISM) per al 2030, que té com a objectiu conservar el corredor biològic de la Selva Maya, un ecosistema transfronterer compartit per Mèxic, Belize i Guatemala. Reconeguda com un dels punts més significatius de biodiversitat a escala global, la Selva Maya afronta reptes crítics, com la desforestació, la fragmentació dels hàbitats, el canvi climàtic i les pressions socioeconòmiques. La governança efectiva es presenta com un factor clau per a l'èxit de l'EISM, especialment davant les disparitats institucionals entre els tres països. Belize mostra una governança multinivell avançada, recolzada per un marc institucional sòlid que prioritza la conservació. En canvi, Mèxic i Guatemala pateixen limitacions significatives en els seus mecanismes de gestió de la conservació, reflectint una manca de coordinació i capacitat. Aquestes diferències institucionals representen obstacles substancials per implementar polítiques integrades sota l’EISM per al 2030.
La metodologia combina una anàlisi multidisciplinària de les estructures de governança i les estratègies de conservació, destacant el paper de la governança col·laborativa per afrontar els desafiaments transfronterers. Els resultats clau subratllen la necessitat de millorar la coordinació, la participació comunitària i l'enfortiment dels marcs legals per alinear els esforços de conservació a la regió.
L’estudi conclou que la sostenibilitat de la Selva Maya depèn de superar l’heterogeneïtat institucional i fomentar un enfocament integral i col·laboratiu. L'èxit de l'EISM requereix la integració de perspectives ecològiques, socioeconòmiques i de governança, en línia amb els objectius de l'Agenda 2030. Les troballes contribueixen a discussions més àmplies sobre la governança ambiental transfronterera i la seva aplicació en altres punts calents de biodiversitat global.This article analyzes the feasibility of the Comprehensive Selva Maya Strategy (EISM) for 2030, aimed at conserving the "Selva Maya" biological corridor, a transboundary ecosystem shared by Mexico, Belize, and Guatemala. Recognized as one of the world’s most important biodiversity hotspots, the Selva Maya faces critical challenges, including deforestation, habitat fragmentation, climate change, and socio-economic pressures. Effective governance is identified as a key determinant of the success of the EISM, particularly given the institutional disparities among the three countries. Belize demonstrates advanced multilevel governance supported by a strong institutional framework prioritizing conservation. Conversely, Mexico and Guatemala encounter significant limitations in their conservation management mechanisms, reflecting a lack of coordination and capacity. These institutional differences pose substantial obstacles to the implementation of integrated policies under the EISM for 2030.
The methodology combines a multidisciplinary analysis of governance structures and conservation strategies, highlighting the role of collaborative governance in addressing cross-border challenges. Key findings emphasize the need for enhanced coordination, community participation, and strengthened legal frameworks to align conservation efforts across the region.
The study concludes that the sustainability of the Selva Maya depends on overcoming institutional heterogeneity and fostering a comprehensive, collaborative approach. Ensuring the success of the EISM requires the integration of ecological, socio-economic, and governance perspectives, in line with the objectives of the 2030 Agenda. The findings contribute to broader discussions on transboundary environmental governance and its application in other global biodiversity hotspots.Este artículo analiza la viabilidad de la Estrategia Integral para la Selva Maya (EISM) para el 2030, cuyo objetivo es conservar el corredor biológico de la Selva Maya, un ecosistema transfronterizo compartido por México, Belice y Guatemala. Reconocida como uno de los puntos de biodiversidad más significativos a nivel global, la Selva Maya enfrenta retos críticos, como la deforestación, la fragmentación de hábitats, el cambio climático y las presiones socioeconómicas. La gobernanza efectiva se identifica como un factor clave para el éxito de la EISM, especialmente ante las disparidades institucionales entre los tres países. Belice demuestra una gobernanza multinivel avanzada, respaldada por un sólido marco institucional que prioriza la conservación. En contraste, México y Guatemala presentan limitaciones significativas en sus mecanismos de gestión de la conservación, lo que refleja una falta de coordinación y capacidad. Estas diferencias institucionales representan obstáculos sustanciales para implementar políticas integradas bajo la EISM para el 2030.
La metodología combina un análisis multidisciplinario de las estructuras de gobernanza y las estrategias de conservación, destacando el papel de la gobernanza colaborativa para enfrentar los desafíos transfronterizos. Los resultados clave enfatizan la necesidad de mejorar la coordinación, la participación comunitaria y el fortalecimiento de los marcos legales para alinear los esfuerzos de conservación en la región.
El estudio concluye que la sostenibilidad de la Selva Maya depende de superar la heterogeneidad institucional y fomentar un enfoque integral y colaborativo. El éxito de la EISM requiere la integración de perspectivas ecológicas, socioeconómicas y de gobernanza, en consonancia con los objetivos de la Agenda 2030. Los resultados contribuyen a debates más amplios sobre la gobernanza medioambiental transfronteriza y su aplicación en otros focos mundiales de biodiversidad
Mujeres defensoras del mar y el territorio en conflictos por parques eólicos en Oaxaca, México
No full textLa generació d’energia eòlica s'impulsa com una alternativa de mitigació al canvi climàtic per formar part de les transicions energètiques que implica migrar els combustibles fòssils a energies renovables. Tot i això, a partir de l’arribada d'aquest tipus de projectes a la regió de l'Istmo de Tehuantepec, a Oaxaca (Mèxic), han sorgit diferents tipus de conflictes entre els habitants, les empreses i els governs locals. Les principals problemàtiques estan relacionades amb la desinformació, l’incompliment de contractes, els danys ambientals, així com també, l'absència de consultes. Aquests conflictes afecten de manera diferenciada a la població i, en conseqüència, les formes de reaccionar son diverses. Aquest treball ha analitzat amb perspectiva interseccional, basada en una metodologia de perfil etnogràfic, les relacions de gènere amb altres categories d'opressió, com l'ètnica i l'edat, que subordinin a les dones defensores del territori en el context de la instal·lació de parcs eòlics en tres poblacions de Oaxaca. S’ha pogut observar que la intersecció de la categoria ètnica i edat amb el gènere permet visualitzar múltiples opressions sobre les dones defensores dels seus territoris en conflictes. Així, aquest treball conclou que l'enfocament de la interseccionalitat permet identificar i potenciar possibles formes de política que afavoreixin l'organització de les dones en defensa del territori. En aquest sentit, és rellevant visualitzar la diversitat de les veus presents en els conflictes, per així posicionar les demandes dels diferents grups i transitar cap a alternatives de solució inclusives i eficaces, principalment per a dones joves i d’edat avançada.Eolic energy generation is promoted as an alternative to mitigate climate change for being part of the energy transition strategies that involve migrating from fossil fuels to renewable energies. However, since the arrival of this type of projects to the Istmo de Tehuantepec region in Oaxaca, Mexico, conflicts have arisen between the inhabitants, companies, and local governments. The main problems are related to misinformation, breach of contracts, environmental damage, and the absence of consultations. These conflicts affect the population in a differentiated manner and consequently the ways of reacting are diverse. The present work analyzes with an intersectional perspective, based on a methodology of ethnographic profile, gender assemblages with other categories of oppression, such as ethnicity and age, that subordinate women defenders of the territory in the context of the installation of wind farms in three locations in Oaxaca. The intersection of ethnicity and age with gender allows multiple oppressions of women defenders of their territories to be visible in conflicts. The proposed intersectionality makes it possible to identify and promote probable forms of political organization according to the experiences of women. We conclude that it is relevant to make visible the diversity of voices within conflicts to position specific demands of the distinct groups and move towards solutions that are inclusive and effective, especially for young and elderly women.La generación de energía eólica se impulsa como una alternativa de mitigación al cambio climático por formar parte de las estrategias de transición energética que implican migrar de los combustibles fósiles a las energías renovables. Sin embargo, a partir de la llegada de este tipo de proyectos a la región del Istmo de Tehuantepec en Oaxaca, México han surgido diferentes tipos de conflictos entre habitantes, empresas y gobiernos locales. Las principales problemáticas se relacionan con la desinformación, incumplimiento de contratos, daños ambientales, así como la ausencia de consultas. Estos conflictos afectan de manera diferenciada a la población y en consecuencia las formas de reaccionar son diversas. El presente trabajo analiza con perspectiva interseccional, sustentado en una metodología de perfil etnográfico, las relaciones de género con otras categorías de opresión, como la étnica y la edad, que subordinan a las mujeres defensoras del territorio en el contexto de la instalación de parques eólicos en tres localidades de Oaxaca. La intersección de la categoría étnica y edad con el género permite visibilizar múltiples opresiones sobre las mujeres defensoras de sus territorios en conflictos. Se concluye que el enfoque de la interseccionalidad permite identificar y potenciar posibles formas de politicidad que favorecen la organización de las mujeres en defensa del territorio. En este sentido, es relevante visibilizar la diversidad de voces presentes en los conflictos para posicionar demandas de los diferentes grupos y, así, transitar hacia alternativas de solución inclusivas y eficaces, principalmente para mujeres jóvenes y adultas mayores
Veena Das y el acoso sexual: Puntos de un debate
No full textL'article compara les contribucions de Veena Das a l'estudi de la violència amb les narratives de víctimes d'assetjament sexual a escoles. Inicialment, presenta la manera com Das comprèn el fenomen de la violència per, a partir d'aquí, emmarcar els assetjaments sexuals com a fets que configuren la trajectòria de vida de les víctimes. També es presenten discussions sobre el caràcter col·lectiu d'aquesta violència i sobre el rol de víctima. L'escrit conclou indicant mecanismes que faciliten un procés de reparació dels danys.The article compares Veena Das's contributions to the study of violence with the narratives of victims of sexual harassment in schools. It first presents the way in which Das understands the phenomenon of violence and then frames sexual harassment as something that makes up the life course of victims. It also discusses the collective nature of this violence and the place of the victim. The paper concludes by identifying mechanisms that facilitate a process of reparation.Este artículo compara las aportaciones de Veena Das al estudio de la violencia con los relatos de las víctimas de acoso sexual en las escuelas. Inicialmente, presenta la forma en que Das entiende el fenómeno de la violencia y, a partir de ahí, enmarca el acoso sexual como algo que conforma la trayectoria vital de las víctimas. También discute la naturaleza colectiva de esta violencia y el lugar de la víctima. El artículo concluye indicando los mecanismos que facilitan un proceso de reparación de daños
ROMERO RECIO, M.; SALAS ÁLVAREZ, J.; BUITRAGO, L. (eds.), Pompeya y Herculano entre dos mundos: La recepción de un mito en España y América.
No full textLa diplomacia paralela del nacionalcatolicismo. Una historia de las misiones católicas españolas en Francia, de la acción discreta a la agonía (1939-1976)
No full textLa trajectòria de les missions catòliques espanyoles està lligada a la xarxa diplomàtica espanyola a França. Present allà des de la dècada de 1920, la xarxa missionera espanyola esdevingué, durant la Guerra Civil, un element estratègic en la guerra de propaganda dels nacionals en terra francesa. Si de 1936 a 1945 les missions catòliques van ser bases de rereguarda de Falange a França, les coses van ser completament diferents després de la Libération. En un país l’opinió pública del qual era principalment hostil al règim franquista, les missions catòliques espanyoles es van veure obligades a adaptar-se per mantenir les seves activitats i fer oblidar les simpaties feixistes de l’Espanya franquista. Les pàgines següents pretenen, doncs, demostrar com aquestes institucions religioses van adaptar-se als diferents desenvolupaments polítics i diplomàtics francoespanyols oferint una sèrie de reflexions sobre els diferents actors d’aquest procés d’adaptació. The trajectory of the Spanish Catholic missions is linked to the Spanish diplomatic network in France. Present there since the 1920s, the Spanish missionary network became, during the Civil War, a significant strategic element in the propaganda war waged by nationals in France. If in 1936-1945 the Catholic missions were authentic “rear bases” of the Falange in France, things were entirely different after the Liberation. In a country whose public opinion was mainly hostile to the Franco regime, the Spanish Catholic missions were forced to adapt to maintain their activities and to make forget the fascist sympathies of Francoist Spain. The following pages intend to demonstrate how these religious institutions adapted to the different Franco-Spanish political and diplomatic developments by offering some reflections about different actors in this adaptation process. La trayectoria de las misiones católicas españolas está vinculada con la red diplomática española en Francia. Instalada allí desde la década de 1920, la red misionera española se convierte, durante la Guerra Civil, en una pieza estratégica de la propaganda de los nacionales en el suelo francés. Si desde 1936 hasta 1945 las misiones católicas fueron auténticas bases de retaguardia de Falange en Francia, este no es el caso tras la Liberación. En un país todavía hostil al régimen franquista, las misiones católicas españolas no tienen otra opción que adaptarse si quieren mantener sus actividades y hacer olvidar la simpatía de la dictadura por el fascismo. En las páginas que siguen, intentaremos demostrar cómo estas instituciones religiosas se adaptaron a los diferentes contextos políticos y diplomáticos francoespañoles proponiendo una serie de reflexiones sobre los diferentes actores de este proceso de adaptación
Susanna Tavera García: un legado de compromiso, memoria y feminismo.
No full textEl 16 de febrer, un dia que va clarejar amb el ressò de la història i la memòria, ens va deixar Susanna Tavera. Com si el temps hagués volgut aturar-se un instant per honrar el seu llegat, la veu crítica i la seva passió inesgotable pel coneixement segueixen ressonant en els qui la vam conèixer. Ens dol acomiadar una historiadora, feminista i militant incansable, la vida de la qual va estar marcada per una passió imparable pel saber i un ferm compromís amb la lluita per la justícia social. El seu compromís amb la universitat va ser igualment palpable. En la lluita constant per una educació inclusiva i accessible. Susanna també va defensar la universitat pública, entesa com un espai de coneixement lliure i democràtic, obert a totes les veus i capaç d'oferir un ntorn on la crítica i la reflexió fossin eines per al canvi social. La seva trajectòria és la duna dona que va saber transformar la seva dedicació per la història en una poderosa eina de canvi, de reivindicació i de construcció una genealogia feminista imprescindible, que continuarà il·luminant el camí de futures generacions.On 16 February, a day that dawned with the echo of history and memory, Susanna Tavera left us. As if time wanted to stop for a moment to honour her legacy, her critical voice and her inexhaustible passion for knowledge continue to resonate in those of us who knew her. It pains us to say goodbye to a historian, feminist and tireless activist whose life was marked by an unquenchable passion for knowledge and a firm commitment to the struggle for social justice. Her commitment to the University was equally palpable. In her constant fight for inclusive and accessible education. Susanna also defended the public university as a space for free and democratic knowledge, open to all voices and capable of providing an environment where critique and reflection are tools for social change. Her career is that of a woman who knew how to turn her devotion to history into a powerful tool for social change. Her trajectory is that of a woman who knew how to transform her devotion to history into a powerful tool for social change, vindication and the construction of an essential feminist genealogy that will continue to illuminate the path of future generations.El 16 de febrero, un día que amaneció con el eco de la historia y la memoria, nos dejó Susanna Tavera. Como si el tiempo hubiera querido detenerse un instante para honrar su legado, su voz crítica y su pasión inagotable por el conocimiento siguen resonando en quienes la conocimos. Nos duele despedir a una historiadora, feminista y militante incansable, cuya vida estuvo marcada por una pasión imparable por el saber y un firme compromiso con la lucha por la justicia social. Su compromiso con la universidad fue igualmente palpable. En su lucha constante por una educación inclusiva y accesible. Susanna también defendió la universidad pública, entendida como un espacio de conocimiento libre y democrático, abierto a todas las voces y capaz de ofrecer un entorno donde la crítica y la reflexión fueran herramientas para el cambio social. Su trayectoria es la de una mujer que supo transformar su dedicación por la historia en una poderosa herramienta de cambio, de reivindicación y de construcción de una genealogía feminista imprescindible, que seguirá iluminando el camino de futuras generaciones
Caudillo Nacional. Propaganda, culto al líder y masculinidades en la dictadura de Primo de Rivera
Full text linkIgual que altres dictadors europeus a la dècada dels vint, el general Miguel Primo de Rivera va haver de construir-se una aura carismàtica per justificar el seu poder. En aquest article analitzem l’intent de construir una figura carismàtica de Primo de Rivera a través de les institucions propagandístiques dictatorials, els mitjans de comunicació sota control governamental, els viatges del dictador i les mobilitzacions de masses dirigides per la Unión Patriótica. Tots ells van ser instruments fonamentals a l’hora d’elaborar una imatge oficial de Primo de Rivera com a líder providencial, salvador de la pàtria, que a més era un militar viril, d’actitud cavallerosa, un bon catòlic i un pare de família considerat. La creació d’un líder carismàtic va portar aparellada una reelaboració del concepte de masculinitat nacional que tenia com a objectiu la restauració d’un ordre social i sexual que es considerava seriosament amenaçat a la dècada dels vint.Like other 1920s European dictators, general Miguel Primo de Rivera had to build a charismatic aura to legitimise his government. This article analyses the attempt to create a charismatic figure of Primo de Rivera via dictatorship propaganda, government-controlled media, the dictator’s regular trips throughout Spain and Unión Patriótica-led mass mobilisation. All these instruments played a key role in the construction of an image of Primo de Rivera as a charismatic leader, a saviour of the fatherland, a virile military officer, a good Catholic and an esteemed father. The creation of this charismatic leader came hand in hand with the recasting of the concept of ‘national masculinity’, seeking to restore a supposedly threatened social and sexual order.Al igual que otros dictadores europeos en la década de los veinte, el general Miguel Primo de Rivera tuvo que construirse un aura carismática para justificar su poder. En este artículo analizamos el intento de construir una figura carismática de Primo de Rivera a través de las instituciones propagandísticas dictatoriales, los medios de comunicación bajo control gubernamental, los viajes del dictador y las movilizaciones de masas dirigidas por la Unión Patriótica. Todos ellos fueron instrumentos fundamentales a la hora de elaborar una imagen oficial de Primo de Rivera como un líder providencial, salvador de la patria, que además era un militar viril, de actitud caballerosa, un buen católico y un considerado padre de familia. La creación de un líder carismático llevó emparejada una reelaboración del concepto de ‘masculinidad nacional’ que tenía como objetivo la restauración de un orden social y sexual que se consideraba seriamente amenazado en la década de los veinte
La retórica del aislacionismo y su justificación según Enver Hoxha y otros autores albaneses
Full text linkUna de les característiques del règim socialista albanès va ser la crítica despietada cap als considerats “revisionistes” o “traïdors” al marxisme-leninisme, ja fossin estrangers o albanesos. En les tres ocasions en què l’Albània socialista va trencar amb els seus aliats (Iugoslàvia, Unió Soviètica, Xina), Hoxha va argumentar repetidament els motius que legitimaven aquesta ruptura, apel·lant a la defensa de la integritat nacional i els principis del marxisme-leninisme. Paral·lelament, es va forjar un discurs en què es va exaltar el mite de la “fortalesa inexpugnable” del socialisme, no exempt d’exaltació patriòtica (l’anomenat nacionalcomunisme). D’altra banda, a posició d’Hoxha davant les democràcies occidentals i la seva suposada ingerència en els afers albanesos van consolidar encara més l’exaltació d’aquesta retòrica aïllacionista. Ens proposem estudiar quins aspectes ideològics i discursius van ser utilitzats per Hoxha i altres autors albanesos per legitimar la seva política aïllacionista One of the characteristics of the Albanian socialist regime was the ruthless criticism of those considered “revisionists” or “traitors” to Marxism-Leninism, whether they were foreigners or Albanians. On the three occasions in which socialist Albania broke with its allies (Yugoslavia, Soviet Union, China), Hoxha repeatedly argued the reasons that legitimized such a rupture, appealing to the defense of national integrity and the principles of Marxism-Leninism. At the same time, a speech was forged in which the myth of the “impregnable fortress” of socialism was exalted, not without patriotic exaltation (the so-called national-communism). On the other hand, Hoxha’s position vis-à-vis Western democracies and his alleged interference in Albanian affairs further consolidated the exaltation of this isolationist rhetoric. We propose to study what ideological and discursive aspects were used by Hoxha and other Albanian authors to legitimize their isolationist politics.Una de las características del régimen socialista albanés fue la crítica despiadada hacia los considerados “revisionistas” o “traidores” al marxismo-leninismo, ya fuesen extranjeros o albaneses. En las tres ocasiones en que la Albania socialista rompió con sus aliados (Yugoslavia, Unión Soviética, China), Hoxha argumentó repetidamente los motivos que legitimaban tal ruptura, apelando a la defensa de la integridad nacional y los principios del marxismo-leninismo. Paralelamente, se forjó un discurso en el que se exaltó el mito de la “fortaleza inexpugnable” del socialismo, no exento de exaltación patriótica (el llamado nacional-comunismo). Por otra parte, la posición de Hoxha ante las democracias occidentales y su supuesta injerencia en los asuntos albaneses consolidaron aún más la exaltación de esa retórica aislacionista. Nos proponemos estudiar qué aspectos ideológicos y discursivos fueron utilizados por Hoxha y otros autores albaneses para legitimar su políticaaislacionista