Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
    28494 research outputs found

    Desafíos en la selección de recursos didácticos: perspectivas del profesorado en formación:

    No full text
    La selecció de recursos didàctics pel professorat, tot i que sovint vista com una tasca intuïtiva, requereix una acció reflexiva i assenyada. Escollir recursos de manera adequada no és un acte instintiu, sinó una pràctica que necessita ser afinada, examinada i desenvolupada amb el temps. Aquest estudi de metodologia mixta va analitzar els processos de planificació i selecció de materials en professors en formació d'Espanyol com a Llengua Estrangera d'una universitat pública del sud del Brasil. Mitjançant entrevistes, anàlisi de plans de classe, qüestionaris i l'ús de la plataforma Colmeia es van identificar tres categories centrals. Els resultats van revelar que: 1) les fonts més confiables continuen sent els llibres de text i articles acadèmics, encara que s'utilitzin recursos digitals autèntics; 2) el criteri principal de selecció és l'adequació al perfil de l'alumnat i als objectius pedagògics; i 3) els obstacles principals són la inseguretat per satisfer les necessitats del grup i la dificultat per integrar críticament tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial generativa, l'ús de la qual va resultar incipient i generador d'inseguretat. Es conclou que cal fomentar en la formació inicial una postura analítica que combini recursos tradicionals amb innovacions de forma contextualitzada, prioritzant sempre la coherència pedagògica.The selection of teaching resources by educators, while often perceived as an intuitive task, requires reflective and judicious action. Choosing these resources appropriately is not merely an instinctive act, but a practice that needs to be refined, examined, and developed over time. This mixed-methods study analyzed the planning and material selection processes among pre-service teachers of Spanish as a Foreign Language at a public university in southern Brazil. Through interviews, analysis of lesson plans, questionnaires, and the use of the Colmeia platform, three central categories were identified. The results revealed that: 1) the most trusted sources remain textbooks and academic articles, even when authentic digital resources are used; 2) the primary selection criterion is the suitability to the student profile and pedagogical objectives; and 3) the main obstacles are the insecurity in meeting the group's needs and the difficulty in critically integrating emerging technologies, such as generative artificial intelligence, the use of which was found to be incipient and a source of insecurity. It is concluded that it is essential to foster an analytical stance in initial teacher training that combines traditional resources with innovations in a contextualized manner, always prioritizing pedagogical coherence.La selección de recursos didácticos por el profesorado, aunque a menudo vista como una tarea intuitiva, requiere una acción reflexiva y criteriosa. Elegir estos recursos adecuadamente no es un acto instintivo, sino una práctica que necesita ser afinada, examinada y desarrollada con el tiempo. Este estudio de metodología mixta analizó los procesos de planificación y selección de materiales en profesores en formación de Español como Lengua Extranjera de una universidad pública del sur de Brasil. Mediante entrevistas, análisis de planes de clase, cuestionarios y el uso de la plataforma Colmeia se identificaron tres categorías centrales. Los resultados revelaron que: 1) las fuentes más confiables siguen siendo los libros de texto y artículos académicos, aunque se utilicen recursos digitales auténticos; 2) el criterio principal de selección es la adecuación al perfil del alumnado y a los objetivos pedagógicos; y 3) los obstáculos principales son la inseguridad para satisfacer las necesidades del grupo y la dificultad para integrar críticamente tecnologías emergentes, como la inteligencia artificial generativa, cuyo uso resultó incipiente y generador de inseguridad. Se concluye que es esencial fomentar en la formación inicial una postura analítica que combine recursos tradicionales con innovaciones de forma contextualizada, priorizando siempre la coherencia pedagógica

    Las prácticas en la formación de docentes en la enseñanza de español como lengua extranjera (ELE): un terreno por explorar :

    No full text
    Introducció a la secció monogràfica. Introduction to the monographic section.Introducción a la sección monográfica.  &nbsp

    Un paso adelante, dos pasos (o más) atrás. Los avatares de la «reconciliación»

    No full text
    Aquest text analitza la trajectòria i les múltiples ressignificacions que ha tingut el concepte de reconciliació a l’Estat espanyol des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. Lluny de constituir una noció neutra o unívoca, la reconciliació ha estat emprada amb finalitats diverses i sovint contradictòries: com a ideal ètic, com a estratègia política o com a instrument de legitimació. Durant la Guerra Civil, figures com Negrín i Azaña ja van apel·lar a la reconciliació com a fonament per a una futura convivència democràtica. No obstant això, el franquisme també en va fer un ús instrumental per assimilar, sota els seus paràmetres, una part dels vençuts. El 1956 el Partit Comunista d’Espanya (PCE) va recuperar i reformular el concepte com a «reconciliació nacional», vinculant-lo a la lluita unitària contra la dictadura i articulant aliances socials i culturals diverses. L’amnistia de 1977 en va representar un moment clau, però també ambigu: si bé va ser decisiva en el trànsit democràtic, va diluir el contingut antifranquista del concepte i en va permetre la reapropriació per sectors postfranquistes. Avui aquesta manipulació persisteix en iniciatives com la Llei de concòrdia, que banalitzen la memòria democràtica. L’autor defensa una lectura crítica, complexa i contextualitzada de la reconciliació com a camp en disputa permanent.This paper explores the historical trajectory and multiple reinterpretations of the concept of “reconciliation” in Spain, from the CivilWar to the present. Far from being a neutral or fixed notion, reconciliation has served various – and often contradictory – purposes: as an ethical ideal,a political strategy and a tool of legitimacy. During the Civil War, Republican leaders such as Negrín and Azaña invoked reconciliation as a foundation for future democratic coexistence. However, the Franco regime also appropriated the term to integrate selected defeated sectors under its authoritarian framework. In 1956, the Communist Party of Spain (PCE) redefinedthe idea as “national reconciliation”, promoting it as a unifying principle in the struggle against dictatorship and building alliances across diverse social and cultural sectors. The 1977 Amnesty Law marked a critical yet ambiguous milestone: while it was pivotal for Spain’s democratic transition, it also diluted the anti-Francoist dimension of reconciliation, allowing for its reinterpretation by post-Franco sectors. In recent years, this distortion has intensified through initiatives such as the “Law of Concord”, which trivialize democratic memory and rehabilitate Francoist narratives. The author advocates for a critical and historically grounded approachto reconciliation, recognizing it as a contested field shaped by ideological tensions, political appropriations, and struggles over collective memory.El texto examina la historia y las múltiples resignificaciones del concepto de «reconciliación» en España, desde la Guerra Civil hasta la actualidad. Lejos de ser una noción neutra, la reconciliación ha sido utilizada con fines diversos y, a menudo, contradictorios: como ideal ético, estrategia política o instrumento de legitimación. Durante la Guerra Civil, Negrín y Azaña ya apelaron a la reconciliación como base de una futura convivencia democrática. No obstante, el franquismo también la instrumentalizó para justificar una integración subordinada de los vencidos. En 1956, el PCE recuperó y reformuló la idea como «reconciliación nacional», orientándola hacia la lucha unitaria contra la dictadura, lo que permitió articular alianzas sociales clave. La amnistía de 1977 marcó un punto culminante, pero también ambiguo: si bien fue esencial para la transición democrática, diluyó el carácter antifranquista de la reconciliación, permitiendo su apropiación por sectores posfranquistas. En tiempos recientes, esta manipulación se intensifica, especialmente desde iniciativas como la Ley de Concordia, que banalizan la memoria histórica y blanquean el franquismo. Frente a estos retrocesos, el autor propone una lectura crítica y compleja del pasado, que reconozca la reconciliación como un terreno en disputa, atravesado por tensiones históricas, políticas y simbólicas

    Campo Maior (noviembre, 1944): materialidad, paisaje y memoria de la represión fran-co-salazarista en la “República de Andorra”

    No full text
    A la dècada de 1940 el règim salazarista va emprendre una sèrie d'operatius militars combinats amb les forces repressives franquistes per ocupar santuaris transfronterers de la guerrilla antifeixista. Una d'aquestes operacions va tenir lloc el novembre de 1944 a Campo Maior, a la coneguda com a "Andorra republicana". El nostre article pretén donar llum sobre aquest micro esdeveniment bèl·lic, recorrent a fonts docmentals espanyoles a penes explorades i de l'Arqueologia del Conflicte per intentar comprendre aquell paisatge de la resistència. En aquesta línia, aprofundim en el context històric de l'operatiu, aportem informació nova sobre els individus represaliats i identifiquem en camp espais habitacionals ocupats per aquells.In the 1940s, the Salazar regime launched a series of combined military operations with Franco's repressive forces to occupy cross-border sanctuaries of the anti-fascist guerrillas. One of these operations took place in November 1944 in Campo Maior, in what was known as "Republican Andorra." Our article aims to shed light on this micro-war event, drawing on barely explored Spanish documentary sources and Conflict Archaeology to understand that landscape of resistance. Along these lines, we delve into the historical context of the operation, provide novel information on the individuals who suffered repression, and identify residential spaces occupied by them in the field.En la década de 1940, el régimen salazarista emprendió una serie de operativos militares combinados con las fuerzas represivas franquistas para ocupar santuarios transfronterizos de la guerrilla antifascista. Una de estas operaciones tuvo lugar en noviembre de 1944 en Campo Maior, en la conocida como "Andorra republicana". Nuestro artículo pretende arrojar luz sobre ese microevento bélico, echando mano de fuentes documentales españolas apenas exploradas y de la Arqueología del Conflicto para intentar comprender aquel paisaje de la resistencia. En esta línea, profundizamos en el contexto histórico del operativo, aportamos información novedosa sobre los individuos represaliados e identificamos en campo espacios habitacionales ocupados por aquéllos

    Bastiones en las montañas. Catálogo de las fortificaciones que integraron la Línea de Bilbao y su Ría y Abra durante la Segunda Guerra Carlista (1872-1876)

    No full text
    En el convuls context de la Segona Guerra Carlista (1872-1876), la ciutat de Bilbao, capital de Biscaia i important pol mercantil i industrial, va ser assetjada una vegada més per l'exèrcit del pretendent entre gener i maig de 1874. Si bé aquest fet és molt conegut i compta amb una nombrosa producció historiogràfica, els dos anys posteriors han dos anys posteriors. Aquest període va quedar marcat per una nova fase de guerra estàtica on els fronts es van estabilitzar mitjançant la construcció d'una complexa línia de més de 20 fortificacions. Les grans operacions militars van bascular cap a altres fronts, i Biscaia va quedar relegada a un teatre secundari, no per això menys important. En aquest article es cataloguen i descriuen les estructures que van conformar la Línia de Bilbao i la seva Ria i Abra durant la Segona Guerra Carlina, prèviament vam fer una introducció històrica i geogràfica al cas d’estudi. Finalitzem amb una sèrie de conclusions a nivell històric militar i patrimonial.In the turbulent context of the Second Carlist War (1872-1876), the city of Bilbao, capital of Biscay and an important commercial and industrial centre, was once again besieged by the Pretender's army between January and May 1874. Although this event is well known and has been the subject of much historiography, the two years of the war that followed have received little attention. This period was marked by a new phase of static warfare, in which the fronts were stabilized by the construction of a complex line of more than 20 fortifications. The major military operations shifted to other fronts, and Bizkaia was relegated to a secondary, but no less important, theatre. This article catalogues and describes the structures that made up the line of Bilbao and its estuary and Abra during the Second Carlist War, before providing a historical and geographical introduction to the case study. We end with a series of conclusions at the historical, military and heritage levels.En el convulso contexto de la Segunda Guerra Carlista (1872-1876), la ciudad de Bilbao, capital de Bizkaia e importante polo mercantil e industrial, fue asediada una vez más por el ejército del pretendiente entre enero y mayo de 1874. Si bien este hecho es muy conocido y cuenta con una numerosa producción historiográfica, los dos años de conflicto que lo siguieron apenas han sido tratados. Este periodo quedó marcado por una nueva fase de guerra estática en la que los frentes se estabilizaron mediante la construcción de una compleja línea de más de 20 fortificaciones. Las grandes operaciones militares bascularon hacia otros frentes, y Bizkaia quedó relegada a un teatro secundario. En este artículo se catalogan y describen las estructuras que conformaron la Línea de Bilbao y su Ría y Abra durante la Segunda Guerra Carlista, previamente realizamos una introducción histórica y geográfica al caso de estudio. Finalizamos con una serie de conclusiones a nivel histórico militar y patrimonial

    La investigación sobre el paisaje rural medieval en la era digital: nuevas aportaciones y retos de futuro: Nuevas aportaciones y retos de futuro

    No full text
    Aquest article analitza l’impacte transformador de les humanitats digitals en l’estudi del paisatge rural medieval, tot destacant l’aplicació d’algunes tecnologies específiques, com les bases de dades relacionals, els sistemes d’informació geogràfica (SIG) i la virtualització en 3D. Posa en relleu l’interès de la integració interdisciplinària de les fonts, així com la representació georeferenciada per assolir una anàlisi avançada del paisatge històric. Tanmateix, aborda també alguns reptes pendents, com l’obsolescència tecnològica, la necessària col·laboració amb especialistes d’altres disciplines i la importància d’assegurar una preservació sostenible de les dades digitals per garantir que siguin interoperables, agregables i perdurables.This article examines the transformative impact of Digital Humanities on the study of the medieval rural landscape, highlighting the application of specific technologies such as relational databases, Geographic Information Systems (GIS), and 3D virtualization. It emphasizes the value of interdisciplinary integration of sources, as well as the use of georeferenced representations to enable advanced analysis of historical landscapes. The article also addresses key challenges, including technological obsolescence, the need for collaboration with experts from other disciplines, and the critical importance of ensuring the sustainable preservation of digital data by making it interoperable, aggregable, and enduring.Este artículo analiza el impacto transformador de las humanidades digitales en el estudio del paisaje rural medieval, destacando la aplicación de ciertas tecnologías específicas, como las bases de datos relacionales, los sistemas de información geográfica (SIG) y la virtualización 3D. Se pone de relieve el valor de la integración interdisciplinar de las fuentes, así como la representación georreferenciada para alcanzar un análisis avanzado del paisaje histórico. Asimismo, se abordan algunos desafíos pendientes, como la obsolescencia tecnológica, la necesaria colaboración con especialistas de otras disciplinas y la importancia de garantizar una preservación sostenible de los datos digitales para asegurar que sean interoperables, agregables y perdurables

    Maestra de claves

    No full text
    Com a resposta a la pregunta “Què ha estat per a tu Duoda?” suggereixo la imatge de Duoda com una “Mestra de claus” que ha sabut obrir-me, a mi i a d’altres, una dimensió d’un altre ordre, i obrir espai i ponts entre dimensions. El text recorre la meva experiència de docent del màster seguint la petjada de les diverses dimensions que ha obert i interconnectat.As a response to the question What has Duoda been to you? I suggest the image of Duoda as a “Master key” that has known how to open me, to myself and to other women, a dimension of another order, and to open up spaces and bridges between dimensions. The text traces my experience as a teacher of the MA degree following in the footprints of the various dimensions that it has opened and interconnected.En respuesta a la pregunta sugiero la imagen de Duoda como una “maestra de claves” que ha sabido abrir, para mí y para otras, una dimensión de otro orden, y abrir espacio y puentes entre dimensiones. El texto recorre mi experiencia como docente del máster siguiendo la huella de las varias dimensiones que ha abierto e interconectado

    Una bibliotecaria en la revista DUODA

    No full text
    Què vol dir Duoda per a mi? Aprenentatge. En aquest article s’explica aquest aprenentatge de l’autora com a bibliotecària a la Revista Duoda quan vam fer l’índex de la revista dels números 20 al 30.What does Duoda mean for me? Learning. In this article I explain that learning for me as a librarian on the Duoda Journal, in making the index of the journal, numbers 20 to 30.¿Qué quiere decir DUODA para mí? Aprendizaje. En este artículo se explica este aprendizaje de la autora como bibliotecaria en la revista DUODA cuando hicimos el índice de la revista de los números 20 al 30

    Duoda es para mí una experiencia mística

    No full text
    Duoda és per a mi una experiència mística, explica el que ha significat per a mi travessar l'experiència del Màster de la Diferència Sexual, cosa que va significar en mi haver-me sentit lliure per escriure, sentir i pensar des de la meva llibertat femenina sense por del què diran.Duoda for me is a mystical experience explains what it has meant for me to go through the experience of the MA of Sexual Difference, what it meant in me to have felt free to write, feel and think out of my female freedom without fear of what “they” might say.Duoda es para mí una experiencia mística, cuenta lo que ha significado para mí atravesar la experiencia del Máster en Estudios de la Diferencia Sexual, lo que significó en mí el haberme sentido libre de escribir, sentir y pensar desde mi libertad femenina sin miedo al qué dirán

    El fantasma de la lesbiana en la revolución formal de las Novas Cartas Portuguesas

    No full text
    En aquest article pretenc discutir les estratègies formals adoptades per Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta i Maria Velho da Costa a Novas Cartas Portuguesas (1972) des del pensament femení i lesbià. Escrita i publicada al final del règim dictatorial de l'Estado Novo, va ser reprimida pels censors, desencadenant un moviment que va traspassar les fronteres nacionals de Portugal i va mobilitzar dones de tot Europa i Amèrica en defensa de la llibertat creativa femenina. S'hi abordaran tres qüestions: la posició de la crítica literària lesbiana, la suposada escissió entre forma i contingut i el context històric portuguès. L'objectiu principal és investigar la hipòtesi que les innovacions formals són un element significatiu en el procés d'intel·ligibilitat del que abans estava vedat i no es poden dissociar del contingut expressat, desfent al final l'escissió entre forma i contingut i recolzant la solidificació de la teoria literària femenina com a camp interessat no només en la qüestió de la representativitat, sinó sobretot en el treball estètic realitzat per dones.In this article I seek to discuss the formal strategies adopted by Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta and Maria Velho da Costa in Novas Cartas Portuguesas (1972) based on feminine and lesbian thought. Written and published at the end of the dictatorial regime of the New State (Estado Novo), it was repressed by the censors, unleashing a movement that went beyond the national borders of Portugal and mobilised women of all Europe and America in defence of female creative freedom. Three issues will be addressed: the position of lesbian literary criticism, the supposed scission between form and content and the Portuguese historical context. The main objective is to examine the hypothesis that formal innovations are a significant element in the process of intelligibility of what was previously forbidden and cannot be disassociated from the expressed content, ultimately undoing the split between form and content and supporting the solidification of feminine literary theory as a field interested not only in the question of representation, but rather above all in the aesthetic work carried out by women.En este artículo pretendo discutir las estrategias formales adoptadas por Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta y Maria Velho da Costa en Novas Cartas Portuguesas (1972) desde el pensamiento femenino y lesbiano. Escrita y publicada al final del régimen dictatorial del Estado Novo, fue reprimida por los censores, desencadenando un movimiento que traspasó las fronteras nacionales de Portugal y movilizó a mujeres de toda Europa y América en defensa de la libertad creativa femenina. Se abordarán tres cuestiones: la posición de la crítica literaria lesbiana, la supuesta escisión entre forma y contenido y el contexto histórico portugués. El objetivo principal es investigar la hipótesis de que las innovaciones formales son un elemento significativo en el proceso de inteligibilidad de lo que antes estaba vedado y no pueden disociarse del contenido expresado, deshaciendo al final la escisión entre forma y contenido y apoyando la solidificación de la teoría literaria femenina como campo interesado no sólo en la cuestión de la representatividad, sino sobre todo en el trabajo estético realizado por mujeres

    16,509

    full texts

    28,494

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇