Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa: Oriol López Esteve
No full text
Reseña de Literatura y género bajo el franquismo. «El niño mirará al mundo, la niña mirará al hogar»
No full textPolítica, sida y memoria en la novela vasca Jenisjoplin de Uxue Alberdi
No full textEl present article examina les relacions que Jenisjoplin (2017) estableix al voltant de la sida, la política i la memòria. La novel·la implica un desplaçament identitari que suposa la revisió del passat heretat (postmemòria). A més, manté la pregunta per la indefensió i la supervivència a causa de la potencial mortalitat de la sida, que la connecta amb l'època de la Transició, i substitueix el relat heroic per una poètica de la vulnerabilitat. Així mateix, el text sembla afirmar la necessitat d'introduir paradoxalment la mort –com a malaltia– en la vida. El marc teòric del treball està format per contribucions d'autors com Roberto Espósito, Marianne Hirsch, Lina Meruane o Jih-Fei Cheng, entre altres.This article examines the relationships established by Jenisjoplin (2017) around AIDS, politics and memory. The novel implies an identity displacement that involves revisiting the inherited past (post-memory). Furthermore, it interrogates vulnerability and survival due to the potential mortality of AIDS, which connects the narrative to the cultural and social context of Spain's Transition, and replaces the heroic narrative with a poetics of vulnerability. Likewise, text seems to affirm the need to paradoxically introduce death — as illness — into life. The theoretical framework is based on contributions from authors such as Roberto Esposito, Marianne Hirsch, Lina Meruane, and Jih-Fei Cheng, among others.El presente artículo examina las relaciones que Jenisjoplin (2017) establece en torno al sida, la política y la memoria. La novela implica un desplazamiento identitario que supone la revisión del pasado heredado (posmemoria). Además, mantiene la pregunta por la indefensión y la supervivencia debido a la potencial mortalidad del sida, que la conecta con la época de la Transición, y sustituye el relato heroico por una poética de la vulnerabilidad. Asimismo el texto parece afirmar la necesidad de introducir paradójicamente la muerte –como enfermedad– en la vida. El marco teórico del trabajo está formado por contribuciones de autores como Roberto Espósito, Marianne Hirsch, Lina Meruane o Jih-Fei Cheng, entre otros
La educación en Patrimonio Industrial: : investigación y docencia en el ámbito universitario
No full textL’educació patrimonial és clau per a la generació de societats més justes i inclusives on el patrimoni forma part de l’herència rebuda per tothom. En aquest text hom analitza i reflexiona sobre la relació existent entre la recerca i la docència en l’àmbit universitari en el cas del patrimoni industrial. Aquest és un tipus de patrimoni cultural amb unes característiques pròpies que el singularitzen de la resta de patrimonis i, per tant, ha de tenir un tractament diferenciat tant en la recerca com a l’aula. Per això, hom repassa la normativa sobre educació patrimonial, les sortides professionals identificades en els graus universitaris vinculades amb la formació en patrimoni cultural i quina és la situació del patrimoni industrial dins d’aquest context.Heritage education is key to the creation of fairer and more inclusive societies, where heritage is part of the inheritance received by all. This text analyses and reflects on the relationship between research and teaching at university level in the case of industrial heritage. It is a type of cultural heritage with its own characteristics that distinguish it from other types of heritage, and therefore it needs to be treated differently in both research and teaching. To this end, we examine the regulations on heritage education, the professional opportunities identified in university degrees related to heritage education and the situation of industrial heritage in this context.La educación patrimonial es clave para la generación de sociedades más justas e inclusivas donde el patrimonio forma parte de la herencia recibida por todos. En este texto se analiza y reflexiona sobre la relación existente entre la investigación y la docencia en el ámbito universitario en el caso del patrimonio industrial. Este es un tipo de patrimonio cultural con unas características propias que lo singularizan del resto de patrimonios y, por lo tanto, debe de tener un tratamiento diferenciado tanto en la investigación como en el aula. Para ello, se repasa la normativa sobre educación patrimonial, las salidas profesionales identificadas en los grados universitarios vinculadas con la formación en patrimonio cultural y cuál es la situación del patrimonio industrial dentro de este contexto
Desafíos actuales de la investigación y la docencia de la Historia del Arte
No full textPresentació del número 24 de Matèria. Revista internacional d'Art, escrita per Rosa Alcoy i Lucía Lahoz.Presentation of the issue n. 24 of Matèria. Revista internacional d'Art, written by Rosa Alcoy and Lucía Lahoz.Presentación del número 24 de Matèria. Revista internacional d'Art, escrita por Rosa Alcoy y Lucía Lahoz
Experiencias maternas en el trabajo de parto y el nacimiento: una revisión integradora
No full textObjectiu. Comprendre, des de la perspectiva de les dones, els factors que faciliten, així com aquells que dificulten, una experiència positiva de part. Material I Mètode. Es tracta d’una Revisió Integrativa els descriptors utilitzats van ser «Part» I «Tocologia» I «Part Humanitzat». La recerca es va dur a terme en les bases de dades: Scientific Electronic Library Online (SciELO), SCOPUS i CINAHL a través de les revistes CAPES, Science Direct, Medline via PubMed i la Biblioteca Virtual en Salut (BVS), mitjançant la qual va ser possible accedir a la Base de Dades d’Infermeria (BDEnf), Literatura Llatinoamericana i del Carib en Ciències de la Salut (LILACS) i INDEX PSICOLOGIA. Resultats. S’entén que el model hegemònic mèdic-cèntric que encara persisteix en la societat concep les dones com a objectes d’intervenció. La negació de l’autonomia i el protagonisme en l’experiència del part afecta directament la percepció positiva del mateix, ja que tot aquest context les fa encara més vulnerables. Una experiència positiva de part s’aconsegueix mitjançant accions senzilles per part de l’equip, com llibertat de posicionament, adopció de posicions no supines, lliure deambulació, dieta lliure, presència d’un acompanyant i doula escollits lliurement, i la promoció d’un ambient acollidor amb privacitat i assistència respectuosa. Conclusió. S’entén que, per a una percepció positiva del part, l’assistència ha d’anar més enllà de la dimensió fisiològica i abordar les necessitats psicològiques, culturals i emocionals, ja que aquestes són factors determinants clau en l’experiència del part, especialment en relació amb les expectatives prèvies de les dones.Objective. To understand, from women’s perspectives, the factors that facilitate, as well as those that hinder, a positive childbirth experience. Material and Method. This is an Integrative Review whose descriptors used were «Parturition» AND «Tocology» AND «Humanized Childbirth». The research was carried out in the banks of data: Scientific Electronic Library Online (SciELO), SCOPUS, and CINAHL via journals CAPES, Science Direct, Medline via Pubmed, and Virtual Health Library (VHL), through which it was possible to access the Nursing Database (BDEnf), Literature Latin American and Caribbean Health Sciences (LILACS), and INDEX PSICOLOGIA. Results. It is understood that the hegemonic medical-centric model that still perpetuates in society understands women as objects of intervention. The denial of autonomy and protagonism in the experience of parturition directly affects the positive perception of childbirth, as this whole context makes it even more vulnerable. A positive birth experience is achieved through straightforward actions by the team, such as freedom of positioning, adoption of non-supine positions, free ambulation, a free diet, the presence of a freely chosen companion and doula, and the promotion of a welcoming environment with privacy and respectful assistance. Conclusion. It is understood that for a positive perception of childbirth, assistance must extend beyond the physiological dimension and address the psychological, cultural, and emotional needs, as these are key determining factors in the experience of parturition, particularly in relation to women’s previous expectations.Objetivo. Comprender, desde la perspectiva de las mujeres, los factores que facilitan, así como aquellos que dificultan, una experiencia positiva de parto. Material Y Método. Se trata de una Revisión Integrativa cuyos descriptores utilizados fueron «Parto» Y «Tocología» Y «Parto Humanizado». La investigación se realizó en las bases de datos: Scientific Electronic Library Online (SciELO), SCOPUS y CINAHL a través de las revistas CAPES, Science Direct, Medline vía PubMed y la Biblioteca Virtual en Salud (BVS), mediante la cual fue posible acceder a la Base de Datos de Enfermería (BDEnf), Literatura Latinoamericana y del Caribe en Ciencias de la Salud (LILACS) e INDEX PSICOLOGÍA. Resultados. Se entiende que el modelo hegemónico médico-céntrico que aún persiste en la sociedad concibe a las mujeres como objetos de intervención. La negación de la autonomía y el protagonismo en la experiencia del parto afecta directamente la percepción positiva del mismo, ya que todo este contexto las hace aún más vulnerables. Una experiencia positiva de parto se logra mediante acciones sencillas por parte del equipo, como libertad de posicionamiento, adopción de posiciones no supinas, libre deambulación, dieta libre, presencia de un acompañante y doula elegidos libremente, y la promoción de un ambiente acogedor con privacidad y asistencia respetuosa. Conclusión. Se entiende que, para una percepción positiva del parto, la asistencia debe ir más allá de la dimensión fisiológica y abordar las necesidades psicológicas, culturales y emocionales, ya que estas son factores determinantes clave en la experiencia del parto, particularmente en relación con las expectativas previas de las mujeres
Perspectivas de género en el cuidado informal: un análisis fenomenológico
No full textObjectiu. Aquest estudi qualitatiu fenomenològic explora com el gènere influeix en la percepció de salut i benestar de les persones que ofereixen cures, amb la finalitat de comprendre les diferències en l’experiència de cuidar entre homes i dones. Material i Mètodes. Es van dur a terme entrevistes en profunditat amb una mostra diversa de cuidadors, seleccionats mitjançant mostreig intencional i el mètode de bola de neu. Les dades van ser analitzades utilitzant un enfocament fenomenològic i etnogràfic, identificant temes emergents. Resultats. Els resultats van mostrar diferències significatives segons el gènere. Les dones van informar d’una major obligació social i familiar envers la cura, cosa que es va traduir en una major càrrega emocional i física, a més de sentiments d’obligatorietat i percepció d’injustícia. En canvi, els homes van tendir a externalitzar més fàcilment els serveis de cura, sense percebre la mateixa obligació, fet que va reduir la seva càrrega emocional i física. Conclusions. El gènere influeix de manera significativa en la percepció de salut i benestar dels cuidadors informals. Les dones experimenten nivells més alts d’estrès, ansietat i insomni a causa de la sobrecàrrega de treball i el poc temps per a l’autocura, mentre que els homes tendeixen a delegar tasques i reben més suport. Factors com el lloc de residència també impacten l’accés als recursos. Es recomana la implementació de polítiques que abordin aquestes desigualtats de gènere i econòmiques, oferint un suport més equitatiu als cuidadors.Objective. This qualitative phenomenological study explores how gender influences the perception of health and well-being among caregivers, aiming to understand differences in the caregiving experience between men and women. Materials and Methods. In-depth interviews were conducted with a diverse sample of caregivers, selected through purposive sampling and the snowball method. Data were analyzed using a phenomenological and ethnographic approach, identifying emerging themes. Results. Findings revealed significant gender-based differences. Women reported a stronger social and family obligation toward caregiving, which translated into greater emotional and physical burden, along with feelings of obligation and perceived injustice. In contrast, men tended to outsource care services more easily, without perceiving the same level of obligation, which reduced their emotional and physical burden. Conclusions. Gender significantly influences caregivers’ perception of health and well-being. Women experience higher levels of stress, anxiety, and insomnia due to work overload and limited time for self-care, whereas men tend to delegate tasks and receive more support. Factors such as place of residence also affect access to resources. Policy implementation is recommended to address these gender and economic inequalities, providing more equitable support for caregivers.Objetivo. Este estudio cualitativo fenomenológico explora cómo el género influye en la percepción de salud y bienestar de las personas que brindan cuidados, con el fin de comprender las diferencias en la experiencia de cuidar entre hombres y mujeres. Material y métodos. Se llevaron a cabo entrevistas en profundidad con una muestra diversa de cuidadores, seleccionados mediante muestreo intencional y el método de bola de nieve. Los datos fueron analizados utilizando un enfoque fenomenológico y etnográfico, identificando temas emergentes. Resultados. Los hallazgos mostraron diferencias significativas según el género. Las mujeres reportaron mayor obligación social y familiar hacia el cuidado, lo que se tradujo en una mayor carga emocional y física, además de sentimientos de obligatoriedad y percepción de injusticia. En cambio, los hombres tendieron a externalizar más fácilmente los servicios de cuidado, sin percibir la misma obligación, lo que redujo su carga emocional y física. Conclusiones. El género influye de manera significativa en la percepción de salud y bienestar de los cuidadores informales. Las mujeres experimentan mayores niveles de estrés, ansiedad e insomnio debido a la sobrecarga de trabajo y al escaso tiempo para el autocuidado, mientras que los hombres tienden a delegar tareas y reciben más apoyo. Factores como el lugar de residencia también impactan el acceso a recursos. Se recomienda la implementación de políticas que aborden estas desigualdades de género y económicas, ofreciendo apoyo más equitativo a los cuidadores