Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Cómo se niega la violencia institucional en España: condiciones sociales y racionalidades institucionales en los dispositivos de encierro
No full textComprendre les dinàmiques de negació de la violència institucional és una tasca imprescindible, sobretot quan aquesta violència s’exerceix en espais ocults a la mirada pública, com ara presons, calabossos, CIE i centres d’internament de menors. Amb aquest propòsit, l’autora presenta, des de la mirada dels actors, una anàlisi sobre com el sistema penal espanyol i el teixit social contribueixen a invisibilitzar, justificar o banalitzar les violències exercides en la reclusió estatal. L’article es divideix en tres seccions: la primera desenvolupa el marc teòric, articulant la sociologia de la negació amb les categories de racionalitats institucionals i pràctiques socials i culturals de legitimació del càstig. La segona exposa l’enfocament metodològic, basat en una anàlisi temàtica d’orientació crítica i una codificació abductiva de set entrevistes semiestructurades realitzades a juristes i/o activistes de diverses regions d’Espanya. La tercera presenta els resultats i la discussió entorn de dos eixos: (i) les condicions institucionals i les racionalitats del sistema penal que afavoreixen la negació —incloent-hi complicitats judicials, resistències corporatives i omissions deliberades— i (ii) les condicions socials que sostenen el silenciament, expressades en la pèrdua de consensos culturals sobre els drets humans, la normalització de l’autoritarisme quotidià i l’acceptació social del dolor infligit a poblacions estigmatitzades.Understanding the dynamics of denial of institutional violence is an essential task, particularly when such violence is exercised in spaces hidden from public view, such as prisons, police holding cells, Immigration Detention Centres (CIEs), and juvenile detention centres. With this aim, the author presents—drawing on the perspectives of the actors involved—an analysis of how the Spanish penal system and the social fabric contribute to making the violence exercised within state confinement invisible, justified, or trivialized. The article is structured in three sections: the first develops the theoretical framework, articulating the sociology of denial with the categories of institutional rationalities and the social and cultural practices that legitimate punishment. The second sets out the methodological approach, based on a critically oriented thematic analysis and abductive coding of seven semi-structured interviews conducted with jurists and/or activists from various regions of Spain. The third presents the findings and discussion around two axes: (i) the institutional conditions and rationalities of the penal system that foster denial—including judicial complicities, occupational/corporate resistances, and deliberate omissions—and (ii) the social conditions that sustain silencing, expressed in the erosion of cultural consensus on human rights, the normalization of everyday authoritarianism, and the social acceptance of pain inflicted on stigmatized populations.Comprender las dinámicas de negación de la violencia institucional es una tarea imprescindible de abordar, más aún cuando esta violencia se ejerce en espacios ocultos a la mirada pública, como cárceles, calabozos, CIE y centros de internamiento de menores. Con ese propósito, la autora presenta, desde la mirada de los actores, un análisis sobre cómo el sistema penal español y el tejido social contribuyen a invisibilizar, justificar o banalizar las violencias ejercidas en el encierro estatal. El artículo se divide en tres secciones: la primera desarrolla el marco teórico, articulando la sociología de la negación con las categorías de racionalidades institucionales y prácticas sociales y culturales de legitimación del castigo. La segunda expone el enfoque metodológico, basado en un análisis temático con orientación crítica y codificación abductiva de siete entrevistas semiestructuradas realizadas a juristas y/o activistas de distintas regiones de España. La tercera presenta los resultados y discusión en torno a dos ejes: (i) las condiciones institucionales y racionalidades del sistema penal que favorecen la negación—incluyendo complicidades judiciales, resistencias corporativas y omisiones deliberadas—y (ii) las condiciones sociales que sostienen el silenciamiento, expresadas en la pérdida de consensos culturales sobre los derechos humanos, la normalización del autoritarismo cotidiano y la aceptación social del dolor infligido a poblaciones estigmatizadas
Nota Editorial, Nº 29 (noviembre de 2025)
No full textNota Editorial número 29 (novembre de 2025)Editorial Note number 29 (November 2025)Nota Editorial número 29 (noviembre de 2025
Grain-size reduction undermines the importance of viscous shear heating in lithospheric mantle shear zones: Grain-size reduction undermines the importance of shear heating
No full textActive plate tectonics require weak boundaries that accommodate large strain over long time periods. Many studies argue that shear heating converted from dissipated mechanical energy may be responsible for the necessary weakening in the mantle lithosphere to initiate and sustain weak plate boundaries. Here, I present simple numerical simulations of pure olivine systems with a composite diffusion-dislocation creep rheology coupled to a self-consistent grain size evolution model to investigate the effect of grain size reduction on shear heating. Results demonstrate that the weakening related to grain size reduction and the activation of grain-size-sensitive diffusion creep undermines the importance of shear heating in mantle shear zones. Depending on shear zone width, shear velocity and apparent stresses, estimations on ideal shear zone widths and viscosities are presented
Una metodología reflexiva para la investigación feminista anticolonial sobre el movimiento de mujeres palestinas bajo ocupación y genocidio
No full textAquest article examina els reptes metodològics i les responsabilitats ètiques de dur a terme una recerca feminista sobre el moviment de dones palestines. Es desenvolupa en un context de genocidi en curs, desplaçament i dependència de l'ajuda estrangera. El moviment de dones palestines, històricament arrelat en el nacionalisme anticolonial, resisteix tant els binarismes del feminisme occidental com els marcs imposats pels donants que sovint despolititzen els moviments locals. L'article advoca per un enfocament metodològic reflexiu. Aquest considera activament com l'ocupació militar i la violència sistèmica modelen les preguntes de recerca, l'accés, el consentiment i l'anàlisi. Es recolza en entrevistes realitzades en el context de la guerra, explorant la manera en què factors com la ONGització, les clàusules “antiterroristes” i les prioritats de finançament influeixen no sols en les organitzacions de dones, sinó també en el mateix procés de recerca. La metodologia també empra entrevistes amb un enfocament informat en el trauma i sessions de retroalimentació entre parells per a navegar les complexitats emocionals i polítiques. En última instància, aquest mètode busca la rendició de comptes, no la neutralitat, en entendre la recerca com un procés tant de producció de coneixement com de compromís polític. Contribueix als debats sobre la recerca ètica en zones de conflicte en emfatitzar les experiències viscudes d'investigadores i participants. Ofereix una manera de dur a terme una recerca reflexiva que desafia els models acadèmics extractivistes i prioritza les veus que sovint són silenciades per l'ocupació i els règims d'ajuda global.This article examines the methodological challenges and ethical responsibilities of conducting feminist research on the Palestinian women’s movement amid ongoing genocide, displacement, and foreign aid dependency. Rooted in an extensive history of anti-colonial nationalism, Palestinian women's activism resists challenging both Western feminist binaries and the frameworks imposed by donors, which are often depoliticizing for the local movement. With fieldwork conducted with Palestinian women's organizations in Jordan, and with research planned in Palestine, this article considers how documentation might happen under extreme constraints, limited mobility, donor surveillance, emotional trauma, etc., without sacrificing rigor or ethical care. The article advocates for a reflexive methodological approach that considers how occupation and systemic violence shape research questions, access, consent, and analysis. Using interviews in the context of war, the study looks at how NGOization, anti-terrorism clauses, and funding priorities shape not only feminist organizing but also the research process. Building on feminist participatory methodologies, this study employs trauma-informed interviewing and peer debriefing to navigate the emotional and political complexities of research under occupation. This method seeks not neutrality, but accountability; it sees research as both a process of knowledge production and political engagement. It also contributes to debates about ethical research in conflict zones by placing an emphasis on the lived experiences of researchers and research participants. It offers a way of undertaking reflexive research that challenges extractive models in academia and prioritizes voices that are silenced by a context of occupation and the benefit of global aid regimes.Este artículo examina los desafíos metodológicos y las responsabilidades éticas de realizar una investigación feminista sobre el movimiento de mujeres palestinas. Se desarrolla en un contexto de genocidio en curso, desplazamiento y dependencia de la ayuda extranjera. El movimiento de mujeres palestinas, históricamente enraizado en el nacionalismo anticolonial, resiste tanto los binarismos del feminismo occidental como los marcos impuestos por los donantes que a menudo despolitizan los movimientos locales. El artículo aboga por un enfoque metodológico reflexivo. Este enfoque considera activamente cómo la ocupación militar y la violencia sistémica moldean las preguntas de investigación, el acceso, el consentimiento y el análisis. Se apoya en entrevistas realizadas en el contexto de la guerra, explorando cómo factores como la ONGización, las cláusulas “antiterroristas” y las prioridades de financiamiento influyen no solo en las organizaciones de mujeres, sino también en el propio proceso de investigación. La metodología también emplea entrevistas con enfoque informado en el trauma y sesiones de retroalimentación entre pares para navegar las complejidades emocionales y políticas. En última instancia, este método busca la rendición de cuentas, no la neutralidad, al entender la investigación como un proceso tanto de producción de conocimiento como de compromiso político. Contribuye a los debates sobre la investigación ética en zonas de conflicto al enfatizar las experiencias vividas de investigadoras y participantes. Ofrece una forma de llevar a cabo una investigación reflexiva que desafía los modelos académicos extractivistas y prioriza las voces que a menudo son silenciadas por la ocupación y los regímenes de ayuda global
Desinfantilización de los niños palestinos: un análisis crítico del discurso sobre cómo se cubrieron mediáticamente las infancias palestinas en cuanto a “infantes” después del 7 de octubre
No full textDesprés de la guerra del 7 d’octubre, la representació mediàtica de les infàncies palestines a Gaza ha generat preocupació respecte a la seva desinfantilització a les notícies. Aquest estudi es basa en la definició de Shalhoub (2019) sobre la desinfantilització com a tàctica utilitzada per deshumanittzar les infàncies palestines a a Cisjordània. L’objectiu és analitzar el paper dels mitjans de comunicació en la reconstrucció de la imatge de les infàncies palestines. Aquesta recerca ha examinat la manera en què els principals mitjans de comunicació emmarquen i formulen les notícies a través dels titulars, preguntant-se si formen part de la violència sistemàtica contra aquests infants. En un context de violència, aquest estudi qüestiona si els mitjans presenten els infants palestins com a tals o bé els deshumanitzen. Mitjançant l’anàlisi crítica del discurs i l’anàlisi temàtica dels titulars de quatre grans mitjans (BBC, CNN, Reuters i Al-Jazeera), evidenciem els biaixos i narratives subjacents. L’estudi analitza el llenguatge i l’enquadrament per identificar mecanismes de deshumanització i marginació dels infants palestins i les seves experiències. Per a fer-ho, es van dur a terme entrevistes semiestructurades amb experts en mitjans de comunicació i acadèmics amb l’objectiu d’aprofundir en les dinàmiques observades. L’anàlisi de 200 titulars va oferir resultats reveladors: prop del 60% evidenciaven una complicitat en la desinfantilització dels infants palestins en la seva cobertura mediàtica.In the wake of the October 7 war, the media's portrayal of Palestinian children in the Gaza Strip has raised significant concerns about the concept of their unchilding in the news. The research topic is inspired by and based on Shalhoub’s (2019) definition of “unchilding” of Palestinian children as a tactic used to dehumanize palestinian children in the West Bank. This study addresses the central role of the mass media in reshaping the portrayal of Palestinian children. The research examined the way major News outlets have framed, and formulated news through their headlines. And whether those news outlets have been part of the systematic violence inflicted on Palestinian children. Against the backdrop of violence against children, this study questioned if the major news outlets covered the news of Palestinian children as “children” in their headlines and news coverage. Through a critical discourse analysis, and thematic analysis of the headlines of news covering children in Gaza, from four major news outlets (BBC, CNN, Reuters and Al-Jazeera), this study uncovered the underlying biases and narratives perpetuated by the media. By examining the language and framing used, the study aimed to unravel the mechanisms adopted to dehumanise marginalise Palestinian children and their experiences. In addition, semi-structured interviews were conducted with media experts and academics to gain deeper insights into the dynamics at play. After analyzing 200 News outlets’ headlines, the results were shocking where almost 60 percent of the headlines covered have been reported to be complicit in “unchilding” Palestinian children in their news coverage.Después de la guerra del 7 de octubre, la representación mediática de los niños y niñas palestinos en Gaza ha generado preocupación respecto a su desinfantilización en las noticias. Este estudio se basa en la definición de Shalhoub (2019) sobre la desinfantilización como táctica utilizada para deshumanizar las infancias palestinas en Cisjordania. El objetivo es analizar el papel de los medios en la reconstrucción de la imagen de los niños palestinos. En esta investigación se ha examinado cómo los principales medios enmarcan y formulan las noticias a través de los titulares, y si forman parte de la violencia sistemática contra estos niños. En un contexto de violencia, este estudio cuestiona si los medios presentan a los niños palestinos como tales o si, por el contrario, los deshumanizan. Mediante el análisis crítico del discurso y el análisis temático de los titulares de cuatro grandes medios (BBC, CNN, Reuters y Al-Jazeera), se han puesto de manifiesto los sesgos y narrativas subyacentes. El estudio analiza el lenguaje y el encuadre para identificar mecanismos de deshumanización y marginación de los niños palestinos y sus experiencias. Asimismo, se realizaron entrevistas semiestructuradas con expertos en medios de comunicación y académicos con el objetivo de profundizar en las dinámicas observadas. El análisis de 200 titulares arrojó resultados reveladores: cerca del 60% mostraban complicidad en la desinfantilización de los niños palestinos en su cobertura mediática
Ansiedad, depresión y síntomas de TDAH y trastorno de conducta alimentaria entre estudiantes universitarios: un estudio comparativo entre variables sociodemográficas y académicas
No full textINTRODUCCIÓ. Durant el període universitari, apareixen diversos factors d’estrès relacionats amb el nivell d’independència, el distanciament del grup familiar i l’adaptació a noves demandes acadèmiques, socials i financeres. L’objectiu és determinar les relacions entre els símptomes d’ansietat, depressió, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de la conducta alimentària (TCA), segons el gènere, la disciplina o nivell educatiu i l’activitat laboral en l’estudiantat.
MÈTODE. Hi van participar 1.886 estudiants de la Universitat de Barcelona (el 89,8 % de grau i el 10,2 % de postgrau/màster). El 23,4 % provenien d’Arts i Humanitats; el 20,7 %, de Ciències; el 26,1 %, de Ciències Socials; el 25,9 % de Ciències de la Salut, i el 2,9 %, d’Enginyeries i Arquitectura. L’estudiantat va respondre a qüestionaris sobre símptomes d’ansietat, depressió, TDAH i TCA. Es van aplicar proves d’anàlisi bivariant.
RESULTATS. Es van trobar diferències estadísticament significatives segons gènere, disciplina, nivell d’estudis i si compatibilitzaven o no la feina amb els estudis en les mesures analitzades, amb grandàries de l’efecte baixes.
DISCUSSIÓ. Cal tenir en compte la influència del gènere, així com de les variables socioacadèmiques i laborals, en els programes d’intervenció dirigits al benestar emocional i la resiliència de l’estudiantat universitari.INTRODUCTION. During the university degree, stress factors may emerge related to the level of independence, distancing from the family group, and adaptation to new academic, social, and financial demands. The main objective of the study is to determine the relationships between symptoms of anxiety, depression, attention deficit hyperactivity disorder (ADHD), and eating disorders (ED) according to gender, discipline/educational level, and work activity among university students at the University of Barcelona.
METHOD. A total of 1,886 students (77.5% women; age: M = 22.9, SD = 6.64) from undergraduate (89.8%) and postgraduate-master (10.2%) programmes at the University of Barcelona participated. Of the students, 23.4% were from arts and humanities, 20.7% from sciences, 26.1% from social sciences, 25.9% from health sciences, and 2.9% from engineering and architecture. Students completed online questionnaires regarding symptoms of anxiety, depression, ADHD and ED. Various bivariate analysis tests were performed.
RESULTS. Statistically significant differences were found for gender, discipline, level of studies (undergraduate or postgraduate), and according to whether students combined work and studies.
DISCUSSION. It is essential to consider the influence of gender and socio-academic and work variables in intervention programmes aimed at promoting emotional well-being and resilience in university students.INTRODUCCIÓN. Durante el período universitario aparecen factores de estrés relacionados con el nivel de independencia, distanciamiento del grupo familiar y la adaptación a nuevas demandas académicas, sociales y financieras. El objetivo es determinar las relaciones entre los síntomas de ansiedad, depresión, trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) y trastornos de la conducta alimentaria (TCA) según género, disciplina/nivel educativo y actividad laboral en estudiantes.
MÉTODO. Participaron 1886 estudiantes de la Universitat de Barcelona (89,8 % de grado y un 10,2 % de posgrado/máster). El 23,4 % provenían de Artes y Humanidades; el 20,7 %, de Ciencias; el 26,1 %, de Ciencias Sociales; el 25,9 %, de Ciencias de la Salud, y el 2,9 %, de Ingenierías y Arquitectura. Los estudiantes respondieron a cuestionarios de síntomas de ansiedad, depresión, TDAH y TCA. Se aplicaron pruebas de análisis bivariado.
RESULTADOS. Se encontraron diferencias estadísticamente significativas por género, disciplina, nivel de estudios y según si compatibilizaban trabajo y estudios o no en las medidas estudiadas, con tamaños del efecto bajos.
DISCUSIÓN. Es necesario tener en cuenta la influencia del género y de las variables socioacadémicas y laborales en los programas de intervención dirigidos al bienestar emocional y la resiliencia en estudiantes universitarios
Patrimonio teatral, (pos)memoria e intercambio con Portugal na programación do Centro Dramático Galego: Entremés famoso (1921) e Manuela Rey (1923)
No full textAquest article examina l’intercanvi teatral entre Galícia i Portugal a través de dues produccions recents del Centre Dramàtic Gallec (CDG): A contenda dos labradores de Caldelas ou Entremés famoso sobre a pesca do río Miño (2021) i Manuela Rey is in da house (2023). Dirigides per Fran Núñez, aquestes obres se centren en el cànon teatral gallec mitjançant la reescriptura i resignificació de textos clàssics i figures històriques. A través de la ironia, la interacció amb el públic i una posada en escena innovadora, proposen una lectura contemporània del patrimoni teatral integrant elements de la performance i de la dramatúrgia postmoderna. Per al seu estudi ens basarem en els conceptes de postmemòria i postdrama. L’anàlisi pretén evidenciar, per tant, la funció del teatre públic en la construcció de la memòria cultural i la creació d’un espai escènic transfronterer, on el diàleg lusogalaic es materialitza en estructures de cooperació institucional i creativa.This article examines the theatrical exchange between Galicia and Portugal through two recent productions by the Centro Dramático Galego (CDG): A contenda dos labradores de Caldelas ou Entremés famoso sobre a pesca do río Miño (2021) and Manuela Rey is in da house (2023). Directed by Fran Núñez, these plays focus on the Galician theatrical canon through the rewriting and reinterpretation of classic texts and historical figures. Through irony, interaction with the audience and innovative staging, they propose a contemporary reading of theatrical heritage, integrating elements of performance and postmodern dramaturgy, for the study of which we will rely on the concepts of postmemory and postdrama. The analysis therefore aims to highlight the role of public theatre in the construction of cultural memory and in the creation of a cross-border stage space, where the Luso-Galaic dialogue is materialised in structures of institutional and creative cooperation.Este artigo examina o intercambio teatral entre Galicia e Portugal a través de dúas producións recentes do Centro Dramático Galego (CDG): A contenda dos labradores de Caldelas ou Entremés famoso sobre a pesca do río Miño (2021) e Manuela Rey is in da house (2023). Dirixidas por Fran Núñez, estas obras céntranse no canon teatral galego mediante a reescritura e resignificación de textos clásicos e figuras históricas. A través da ironía, a interacción co público e unha posta en escena innovadora, propoñen unha lectura contemporánea do patrimonio teatral, integrando elementos da performance e da dramaturxia posmoderna, para cuxo estudo nos apoiaremos nos conceptos de posmemoria e posdrama. A análise pretende evidenciar, xa que logo, a función do teatro público na construción da memoria cultural e na creación dun espazo escénico transfronteirizo, onde o diálogo luso-galaico se materializa en estruturas de cooperación institucional e creativa
El mundo y todo lo demás (De la serie: Anotaciones para una eiségesis)
No full textAquest dossier presenta el projecte El mundo y todo lo demás (2017), de Marla Jacarilla, realitzat ex profeso per a ser mostrat durant “La nit dels museus” en l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Es tracta d’un vídeo en el qual l’artista planteja una reinterpretació d’algunes de les imatges que formen part del llibre del pintor i rodamon Oleguer Junyent, Roda el món i torna al Born (2010), barrejant-les amb elements autobiogràfics i imatges de distinta procedència per reflexionar sobre el viatge com a mètode d’autoconeixement i exorcisme.This dossier presents Marla Jacarilla’s 2017 project, El mundo y todo lo demás, created specifically for display during “La nit dels museus” at the Arxiu Fotogràfic de Barcelona. The video reinterprets images from the book Roda el món i torna al Born (2010) by painter and globetrotter Oleguer Junyent, mixing them with autobiographical elements and images from various sources. It reflects on travel as a method of self-knowledge and exorcism.Este dossier presenta el proyecto El mundo y todo lo demás (2017), de Marla Jacarilla, realizado ex profeso para ser mostrado durante “La nit dels museus” en el Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Se trata de un vídeo en el que la artista plantea una reinterpretación de algunas de las imágenes que forman parte del libro del pintor y trotamundos Oleguer Junyent, Roda el món i torna al Born (2010), mezclándolas con elementos autobiográficos e imágenes de distinta procedencia y reflexionando sobre el viaje como método de autoconocimiento y exorcismo
La pintura de Fanny Rabel como lugar de refugio y denuncia social en el tejido artístico mexicano
No full textLa figura de Fanny Rabel és el tema central d’aquest article, l’objectiu del qual és investigar el discurs de denúncia social que la caracteritzà després de la seva arribada a Mèxic, l’any 1938, tot fugint d’una Europa amenaçadora per als jueus a causa de l’ascens del nazisme. La trajectòria de Rabel és completament mexicana: s’insereix en el teixit artístic, treballa diversos estils, com ara el realisme i l’expressionisme, i aprèn al costat de Diego Rivera, Frida Kahlo i Siqueiros. Tanmateix, en aquest article aprofundim en el llenguatge de denúncia que desenvolupa i que fou qualificat d’ “humanisme” i “pintura social”. L’artista hi reflecteix les seves preocupacions i temors socials, alhora que es compromet amb la causa solidària.The figure of Fanny Rabel is the central theme of this article, the aim of which is to investigate her discourse of social denunciation after her arrival in Mexico in 1938, fleeing from a Europe that was threatening Jews due to the rise of Nazism. Rabel's trajectory is entirely Mexican, she became part of the artistic fabric, working in various styles such as realism and expressionism, and learning alongside Diego Rivera, Frida Kahlo and Siqueiros. In this article, however, we will delve deeper into the language of denunciation that she developed and which was described as ‘humanism’ and ‘social painting’. The artist reflects her social concerns and fears, while at the same time committing herself to the cause of solidarity.La figura de Fanny Rabel es el tema central de este artículo, cuyo fin es investigar su discurso de denuncia social tras su arribo a México en 1938 huyendo de una Europa amenazante para los judíos debido al ascenso del nazismo. La trayectoria de Rabel es enteramente mexicana; se inserta en el tejido artístico del país, trabaja varios estilos como el realismo y el expresionismo, y aprende junto a Diego Rivera, Frida Kahlo y Siqueiros. Sin embargo, en este artículo profundizaremos en el lenguaje de denuncia que desarrolla y que fue calificado como “humanismo” y “pintura social”. La artista refleja sus preocupaciones y temores sociales, al mismo tiempo que se compromete con la causa solidaria
Escritoras en la revista Pont Blau (1952-1963): una red de diálogo intergeneracional e interexílico
No full textLa creació de projectes que permetessin el diàleg entre intel·lectuals i artistes de l’exili i de l’interior es va fer necessària a l’hora d’assolir la supervivència i el desenvolupament de la cultura catalana reprimida pel règim franquista. En aquest article, partim d’un apropament a la revista Pont Blau per a mostrar que, en les seves pàgines, s’establí una veritable xarxa dialògica entre escriptores que es trobaven en una conjuntura molt diferent. Bé des de la península o bé des dels seus països d’acollida a l’exili, les contribucions d'aquestes dones, pertanyents tant a la primera com a la segona generació de l’exili, mostren que les seves preocupacions responien a la mateixa voluntat de resistència. Per exemplificar-ho, s’examinen dues aportacions paradigmàtiques d’aquest pont interexílic i intergeneracional: “Lluita”, de l’escriptora catalana insiliada Maria Dolors Orriols, i “Diferència”, de l’exiliada de segona generació a Mèxic Maruxa Vilalta.The creation of projects that allowed for dialogue between intellectuals and artists in exile and in the interior became necessary for the survival and development of Catalan culture repressed by the Franco regime. In this article, we begin with an approach to the journal Pont Blau to demonstrate that, within its pages, a genuine dialogical network was established among women writers who found themselves in vastly different situations. Whether from the peninsula or from their host countries in exile, the contributions of these women, who belonged to both the first and second generations of exile, show that their concerns reflected a shared desire to resist. To exemplify this, two paradigmatic contributions of this inter-exilic and inter-generational bridge are examined: “Lluita”, by the Catalan writer, Maria Dolors Orriols, and “Diferència”, by the second-generation exile in Mexico, Maruxa Vilalta.La creación de proyectos que permitieran el diálogo entre intelectuales y artistas del exilio y del interior se hizo necesaria para lograr la supervivencia y el desarrollo de la cultura catalana reprimida por el régimen franquista. En este artículo partimos de un acercamiento a la revista Pont Blau para mostrar que en sus páginas se constituyó una verdadera red dialógica entre escritoras que se encontraban en muy diferente coyuntura. Bien desde la península o bien desde sus países de acogida en el exilio, las contribuciones de estas mujeres, pertenecientes tanto a la primera como a la segunda generación del exilio, muestran que sus preocupaciones respondían a la misma voluntad de resistencia. Para ejemplificarlo, se examinan dos aportaciones paradigmáticas de este puente interexílico e intergeneracional: “Lluita”, de la escritora catalana insiliada Maria Dolors Orriols y “Diferència”, de la exiliada de segunda generación en México Maruxa Vilalta