Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
María Zambrano y Octavio Paz, un cuadro de categorías vitales: soledad y fracaso
No full textS’estudia el moment de la curta estada de Mar.a Zambrano a Morelia per situar la relació que va mantenir amb Octavio Paz,
a qui coneixia des de 1938. Unreconeixement mutu que tindrá lloc a partir de dos temes importants, la soledat i el fracás, en la
reflexió dels "estudis hispànics" ,compartida per tots dos, i en elmoment clau de l’inici de l’exilide la pensadora i la seva obralluminosa.We return to the time of Mar.a Zambrano’s short stay in Morelia to locate the relationship she had with Octavio Paz, whom she had known since 1938. A mutual recognition that will take place based on two important themes, loneliness and failure, within the reflection of "Hispanic studies”, shared by them and at the key moment of the beginning of the exile of the thinker and her luminous work.Se estudia el momento de la corta estancia de María Zambrano en Morelia con el objetivo de analizar la relación que la pensadora malagueña mantuvo con Octavio Paz, a quien conocía desde 1938. Una relación de reconocimiento mutuo que tendrá lugar a partir de dos temas importantes, la soledad y el fracaso, dentro de la reflexión de los "estudios hispánicos", compartida por ellos, y en el momento clave del inicio del exilio de la pensadora y de su obra luminosa
La neurociencia cognitiva en el pensamiento matemático en las fases 2 y 3 de la Nueva Escuela Mexicana
No full textLa implantació del model educatiu de la Nova Escola Mexicana ha posat de manifest una sèrie d’oportunitats de desenvolupament del coneixement pedagògic en el sistema educatiu mexicà. Un d’ells és la inclusió del coneixement neurocientífic en la pràctica docent del professorat del país. Aquest estudi pretén oferir al professorat d’educació infantil i primària una sèrie de descobriments empírics sobre el funcionament del cervell i la seva relació amb el fenomen neurobiològic de l’aprenentatge, però sobretot, amb la influència que aquests processos cognitius tenen en el desenvolupament del pensament matemàtic dels nens.The implementation of the educational model of the New Mexican School has revealed a development opportunity series for pedagogical knowledge in the educational system of México. One of them is the inclusion of neuroscientific knowledge in the teaching practice of teachers in the country. This study aims to offer preschool and primary education teachers a series of empirical discoveries about the functioning of the brain and its relationship with the neurobiological phenomenon of learning, but above all, with the influence these cognitive processes have on children’s mathematical thinking development.La implementación del modelo educativo de la Nueva Escuela Mexicana ha desvelado una serie de áreas de oportunidad de desarrollo para el conocimiento pedagógico en el sistema educativo de México. Uno de ellos es la inclusión de los conocimientos neurocientíficos en la práctica docente de los maestros en el país. La presente investigación documental tiene el objetivo de ofrecer a los docentes de educación preescolar y primaria una serie de descubrimientos empíricos sobre el funcionamiento del cerebro y su relación con el fenómeno neurobiológico del aprendizaje, pero sobre todo con la influencia que tienen esos procesos cognitivos en el desarrollo del pensamiento matemático en los niños
CLEVER, Esquema Neurodidáctico para Fortalecer Los Procesos Cognitivos de la Competencia Lectora
No full textLa priorització de la competència lectora als espais escolars com a eina daprenentatge des de diferents àmbits disciplinars és una de les premisses destudi dels ens educatius a Colòmbia i ha estat un eix focalitzat des de la indagació pedagògica a favor dels discents. En retrospectiva acadèmica, els estudis recents determinen l’exercici lector com una necessitat, un recurs per al desenvolupament de destreses comunicatives. Aquesta recerca té com a finalitat dissenyar un esquema neurodidàctic (CLEVER) per enfortir els procediments lectors des de tres àmbits dincidència: activació, entrenament i experimentació en els infants de cinquè grau de primària de la Institución Educativa Distrital Madres Católicas. D’acord amb aquest postulat, s’abordarà el paradigma sociocrític des d’un enfocament qualitatiu en la modalitat de recerca acció educativa amb l’anàlisi de les categories, l’observació participant, les entrevistes, el disseny d’exercicis neurodidàctics i les proves de caràcter exploratori. Els resultats obtinguts van corroborar el requeriment de metodologies d’estimulació emocional, de control cognitiu a la literacitat i l’aplicació de tallers neurodidàctics de comprensió textual implementats a l’esquema CLEVER. L’habilitat lectora comporta l’activació de substrats neuronals el funcionament dels quals es consolida a través de les emocions, la cognició i de les vivències, reforçat mitjançant estratègies neurodidàctiques als espais d’interacció i formació.The prioritization of reading competence in the classroom spaces as a learning tool from different disciplinary areas is one of the premises of study of educational entities and has been a focus since the pedagogical inquiry in favor of students. In academic retrospect, recent studies determine reading performance as a necessity, a resource for the development of communication skills. This research aims to design a neurodidactic scheme (CLEVER) to strengthen reading procedures from three areas of incidence: Activation, Training and Experimentation in the fifth-grade primary children of Institución Educativa Distrital Madres Católicas. According to this postulate, the sociocritical paradigm will be addressed from a qualitative approach in the educational action research modality with the analysis of the categories, participant observation, interviews, design of neurodidactic exercises and exploratory tests. The preliminary results corroborated the need for methodologies of emotional stimulation, cognitive control in literacy, and the application of neurodidactic workshops of textual comprehension implemented in the CLEVER scheme. The reading ability entails the activation of neural substrates whose functioning is consolidated through emotions, cognition, and experiences, reinforced by neurodidactic strategies in the situations of interaction and training.La priorización de la competencia lectora en los espacios escolares como herramienta de aprendizaje desde distintos ámbitos disciplinares es una de las premisas de estudio de los entes educativos en Colombia y ha sido un eje focalizado desde la indagación pedagógica a favor de los discentes. En retrospectiva académica, los recientes estudios determinan el desempeño lector como una necesidad, un recurso para el desarrollo de destrezas comunicativas. La presente investigación tiene como finalidad diseñar un esquema neurodidáctico (CLEVER) para fortalecer los procedimientos lectores desde tres ámbitos de incidencia: Activación, Entrenamiento y Experimentación en los niños de quinto grado de primaria de la Institución Educativa Distrital Madres Católicas. De acuerdo con este postulado, se abordará el paradigma sociocrítico desde un enfoque cualitativo en la modalidad investigación acción educativa con el análisis de las categorías, observación participante, entrevistas, diseño de ejercicios neurodidácticos y pruebas de carácter exploratorio. Los resultados obtenidos corroboraron el requerimiento de metodologías de estimulación emocional, de control cognitivo en la literacidad y la aplicación de talleres neurodidácticos de comprensión textual implementados en el esquema CLEVER. La habilidad lectora conlleva la activación de sustratos neuronales cuyo funcionamiento se consolida a través de las emociones, la cognición y de las vivencias, reforzado mediante estrategias neurodidácticas en los espacios de interacción y formación.
 
Reflexiones para la intervención del Trabajo Social en el sistema educativo formal.
No full textL’objectiu de l’article és reflexionar sobre el paper del Treball Social en el sistema educatiu formal a Espanya. A partir d’una metodologia basada en l’anàlisi bibliogràfic i legislatiu s’ha observat que la presència del Treball Social s’ha diluït en perfils genèrics compartits amb altres professions que desdibuixen els objectius propis del Treball Social en aquest àmbit. Amb això queda patent el retrocés del nostre pes professional en el sistema educatiu sent cada vegada menor des dels anys 90 del segle passat. Considerem que enfortir la nostra presència i rol professional és clau tant per al futur de la professió com per a la consecució dels drets de l’estudiantat, així com per a poder fer costat a la resta d’agents de les comunitats educatives (famílies, professorat, resta de professionals, etc). Finalment, s’aporta una proposta d’intervenció que conjuga els tres nivells d’intervenció clàssica en Treball Social amb els diferents nivells de prevenció, apostant per un paper propi dins de les comunitats educatives del sistema educatiu espanyol.The objective of the article is to reflect on the role of Social Work in the formal educational system in Spain. Based on a methodology based on the bibliographic and legislative analysis it has been observed that the presence of Social Work has been diluted into generic profiles shared with other professions that obscure the objectives of Social Work in this area. This makes it clear that our professional weight in the educational system has been decreasing since the 90s of last century. We consider that reinforcing our presence and professional role is key both for the future of the profession and for the achievement of students’ rights, as well as being able to support the rest of the agents in the educational communities (families, teachers, other professionals, etc.). Finally, an intervention proposal is presented that combines the three levels of classic intervention in Social Work with the different levels of prevention, opting for an appropriate role within the educational communities of the Spanish educational system.
El objetivo del artículo es reflexionar sobre el papel del Trabajo Social en el sistema educativo formal en España. A partir de una metodología basada en el análisis bibliográfico y legislativo se ha observado que la presencia del Trabajo Social se ha diluido en perfiles genéricos compartidos con otras profesiones que desdibujan los objetivos propios del Trabajo Social en este ámbito. Con ello queda patente el retroceso de nuestro peso profesional en el sistema educativo siendo cada vez menor desde los años 90 del siglo pasado. Consideramos que fortalecer nuestra presencia y rol profesional es clave tanto para el futuro de la profesión como para la consecución de los derechos del estudiantado, así como para poder apoyar al resto de agentes de las comunidades educativas (familias, profesorado, resto de profesionales, etc). Finalmente, se aporta una propuesta de intervención que aúna los tres niveles de intervención clásica en Trabajo Social con los diferentes niveles de prevención, apostando por un papel propio dentro de las comunidades educativas del sistema educativo español
La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat
No full textBarbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas.Barbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas.Barbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas
Exploring variables affecting vowel sequences across word boundaries in Peninsular Spanish
No full textAquest article analitza les variables que influeixen en les seqüències vocàliques als límits de paraula en l’espanyol peninsular. S’han considerat sis variables: tipus de vocal, síl·laba i paraula, velocitat d’articulació, accentuació i posició en l’enunciat. Els resultats indiquen que les combinacions amb accent afavoreixen el manteniment, especialment quan coincideixen amb l’accent principal i es troben al final de l’enunciat. En canvi, el tipus de vocal, síl·laba i paraula tenen menys impacte, ja que gairebé totes les combinacions tendeixen al sandhi. Finalment, una major velocitat d’articulació s’associa a una probabilitat més alta de contracció de la seqüència.This article presents an analysis of variables that can influence the behavior of vowel sequences across word boundaries in Peninsular Spanish. The analyses have been conducted using the following variables: vowel type, syllable type, word type, articulation rate, stress, and the position of the sequence in the utterance. Results show that combinations with stress favor maintenance when considering the main accent of the utterance and the sequence’s position at the utterance boundary. On the other hand, vowel type, syllable type, and word type have presented fewer effects than stress on the preference to maintain the hiatus or contract it in any way, as there was a tendency for sandhi in almost all types of combinations. Lastly, articulation rate has shown higher rates correlating with increased likelihoods of sequence contraction
MEMORIAS EN RESISTENCIA, URBICIDIO E (IN)-JUSTICIAS ESPACIALES
No full textAquest article té com a propòsit explicar de quina manera les pràctiques de resistència urbana, especialment les sostingudes en la construcció de memòria, fan front a processos d’injustícia espacial producte d’un urbicidi en una ciutat intermèdia de Colòmbia. Inspirats en els estudis culturals urbans, les humanitats digitals del sud i les metodologies col·laboratives, realitzem contramapatges narratius de transformacions espacials, línies del temps, derives urbanes, entrevistes i anàlisi documental. Com a resultats, evidenciem un cas d’urbicidi i la construcció col·lectiva de Memòries en resistència. Concloem que, justificats en el discurs del desenvolupament urbà, s’hi duen a terme processos de colonialitat socioespacial.The purpose of this article is to explain how urban resistance practices, especially those sustained in the construction of memory, confront processes of spatial injustice resulting from an urbicide in an intermediate city in Colombia. Inspired by urban cultural studies, southern digital humanities and collaborative methodologies, we carry out narrative countermapping of spatial transformations, timelines, urban drifts, interviews and documentary analysis. As findings, we evidence a case of urbicide and the collective construction of Memories in resistance. Concluding that justified in the discourse of urban development, processes of socio-spatial coloniality are carried out.El presente artículo tiene como propósito explicar de qué manera las prácticas de resistencia urbana, especialmente las sostenidas en la construcción de memoria, hacen frente a procesos de injusticia espacial producto de un urbicidio en una ciudad intermedia de Colombia. Inspirados en los estudios culturales urbanos, las humanidades digitales del sur y las metodologías colaborativas, realizamos contramapeos narrativos de transformaciones espaciales, líneas del tiempo, derivas urbanas, entrevistas y análisis documental. Como hallazgos, evidenciamos un caso de urbicidio y la construcción colectiva de Memorias en resistencia. Concluyendo, que justificado en el discurso del desarrollo urbano se llevan a cabo procesos de colonialidad socioespacial
„Królewski przepych” czy grząskie błoto? Obraz epoki sowieckiej w Uniewinnieniu Dmitrija Bykowa
No full textL’objectiu d’aquest article és analitzar la imatge de l’època soviètica a Justificació de Dmitri Bikov, tot posant un èmfasi especial en el context de les cites que obren la novel·la. El text aborda el problema de la mitificació d’aquesta època, centrant-se en la influència de les narratives propagandístiques en la relació del protagonista amb la història del seu país i en la seva valoració del poder soviètic. Les referències intertextuals, presents a la novel·la, entre altres, a través de les cites inicials, posen de manifest la tendència de la societat russa a suportar passivament el patiment, a idolatrar el poder i a manifestar tant una paràlisi intel·lectual com una inacció pràctica. L’anàlisi de l’actitud del protagonista, profundament immers en el discurs ideològic, convida a reflexionar sobre la possibilitat de superar el trauma nacional. A la seva novel·la, Bikov desconstrueix el mite de l’URSS i encoratja a reflexionar sobre el seu impacte durador en la societat russa.The aim of this article is to analyze the depiction of the Soviet era in Justification by Dmitry Bykov, with special consideration given to the novel’s mottos. The work addresses the issue of mythologizing this era, focusing on the impact of propaganda narratives on the protagonist’s relationship with his country’s history and his assessment of Soviet authorities. The intertextual context, represented, among other things, by the novel’s mottos, highlights the tendency of Russian society to passively endure suffering, revere power, and exhibit both mental numbness and inertia in action. The analysis of the character’s attitude, deeply entangled in ideological discourse, prompts reflection on the possibility of overcoming national trauma. In this work, Bykov deconstructs the myth of the USSR and encourages contemplation of its enduring influence on Russian society.Celem niniejszego artykułu jest analiza obrazu epoki sowieckiej w Uniewinnieniu Dmitrija Bykowa, ze szczególnym uwzględnieniem kontekstu mott powieści. Tekst pochyla się nad problemem mitologizacji wspomnianej epoki, skupiając się na wpływie narracji propagandowych na relację bohatera z historią swojego kraju i jego ocenę władz sowieckich. Intertekstualne odwołania, obecne w powieści między innymi za sprawą mott utworu, eksponują tendencję społeczeństwa rosyjskiego do biernego znoszenia cierpienia oraz uwielbienia władzy oraz przejawiania zarówno odrętwienia umysłowego, jak i bezwładu w działaniu. Analiza postawy bohatera, głęboko uwikłanego w dyskurs ideologiczny, skłania do refleksji nad możliwością przezwyciężenia narodowej traumy. W swojej powieści Bykow dekonstruuje mit ZSRR i zachęca do zastanowienia się nad jego trwałym wpływem na rosyjskie społeczeństwo
Uso de sistemas de Inteligencia Artificial generativa en la educación: evaluación éticojurídica de una aplicación concreta
No full textAquest article analitza com els sistemes dIntel·ligència Artificial (IA) generativa poden facilitar lensenyament i millorar significativament les experiències daprenentatge dels alumnes. Des de finals del segle XX, les tecnologies de la informació i la comunicació han proporcionat eines per fomentar la integració, fins i tot a les aules. Avui dia, els grans models lingüístics (LLM) -també anomenats “agents conversacionals”- representen una oportunitat revolucionària per transformar les aules i permetre la integració inclusiva d'alumnes, tant lingüísticament com culturalment en diversos entorns educatius. Aquesta anàlisi es fa a la llum dels principis ètics de la Unió Europea per a la IA en educació, que s'utilitzen per provar aplicacions senzilles de ChatGPT en un institut d'Itàlia per tal d'explorar els marcs pràctics i teòrics on la IA recolza la integració d'alumnes de diferents orígens culturals i lingüístics. A partir dels resultats d'aquest senzill estudi de cas, cal destacar el potencial pedagògic de les LLM per promoure una educació inclusiva, solidària i multicultural, tot i que cal avaluar-les i identificar-les.The present paper analyses how generative Artificial Intelligence (AI) systems can facilitate teaching and significantly improve students' learning experiences. Since the end of the 20th century, information and communication technologies have provided tools to promote integration, even in classrooms. Today, large language models (LLMs) – also called “conversational agents” – represent a revolutionary opportunity to transform classrooms and enable the inclusive integration of students, both linguistically and culturally, in diverse educational settings. This analysis is conducted from the viewpoints from the European Union's ethical principles for AI in education, which are used to test simple applications of ChatGPT in a secondary school in Italy in order to explore the practical and theoretical frameworks in which AI supports the integration of students from different cultural and linguistic backgrounds. Based on the results of this simple case study, it is possible to highlight the pedagogical potential of LLMs for promoting inclusive, supportive and multicultural education, although they need to be evaluated and identified.Este artículo analiza cómo los sistemas de Inteligencia Artificial (IA) generativa pueden facilitar la enseñanza y mejorar significativamente las experiencias de aprendizaje de los alumnos. Desde finales del siglo XX, las tecnologías de la información y la comunicación han proporcionado herramientas para fomentar la integración, incluso en las aulas. Hoy en día, los grandes modelos lingüísticos (LLM) -también llamados “agentes conversacionales”- representan una oportunidad revolucionaria para transformar las aulas y permitir la integración inclusiva de alumnos, tanto lingüística como culturalmente en diversos entornos educativos. El presente análisis se realiza a la luz de los principios éticos de la Unión Europea para la IA en educación, que se utilizan para probar aplicaciones sencillas de ChatGPT en un instituto de Italia con el fin de explorar los marcos prácticos y teóricos en los que la IA apoya la integración de alumnos de distintos orígenes culturales y lingüísticos. A partir de los resultados de este sencillo estudio de caso, es posible destacar el potencial pedagógico de las LLM para promover una educación inclusiva, solidaria y multicultural, aunque es necesario evaluarlas e identificarlas