Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Las apelaciones al pasado durante la Guerra Civil o la imposibilidad de una historia neutra
La guerra de 1936-1939 no va significar simplement una orientació propagandística de la història. L’observació del passat va servir per estimular de diverses maneres l’esperit de combat, resistència i col·laboració interna, però també les transformacions socioeconòmiques i institucionals a cada zona van influir en la selecció de temes, en els silencis i en les interpretacions. A més, existien variacions en funció del mitjà d’expressió. En aquest examen es contextualitzen i comenten les perspectives seguides en alguns treballs agrupats en quatre categories. Tres corresponen a la zona republicana: textos d’inspiració liberal-democràtica, de tipus obrerista i de tipus catalanista. De la zona controlada pels revoltats s’observen les intervencions en un curs per a mestres.The Spanish War of 1936-1939 did not simply mean a propaganda orientation of history. The observation of the past served to stimulate in different ways the spirit of combat, resistance and internal collaboration. However also the socio-economic and institutional transformations in each area influenced the selection of themes, the omissions and the interpretations. In addition, there were variations depending on the medium of expression. This review contextualizes and comments on the perspectives followed in works grouped into four categories. Three of these correspond to the republican zone: texts of liberal-democratic inspiration, of type “workerist” type and of “catalanist” type. In the area controlled by the rebels, we present interventions in a course for teachers.La guerra de 1936-1939 no significó simplemente una orientación propagandística de la historia. La observación del pasado sirvió para estimular de distintas formas el espíritu de combate, resistencia y colaboración interna, pero también las transformaciones socioeconómicas e institucionales en cada zona influyeron en la selección de temas, en los silencios y en las interpretaciones. Además, existían variaciones en función del medio de expresión. En este examen se contextualizan y comentan las perspectivas seguidas en algunos trabajos agrupados en cuatro categorías.Tres corresponden a la zona republicana: textos de inspiración liberal-democrática, de tipo obrerista y de tipo catalanista. De la zona controlada por los sublevados se observan las intervenciones en un curso para maestros
Releer Taula de Canvi: una izquierda perpleja en un país en transición (1976-1980)
Entre els anys 1976 i 1980 (per tant, en plena sortida de la dictadura franquista cap a l’establiment d’un sistema democràtic), un grup de persones que venien d’organitzacions d’esquerres diverses, va impulsar una revista d’anàlisi i reflexió sobre qüestions polítiques, econòmiques, culturals, socials, etc., que volia aprofundir en l’etapa de canvis profunds, incerteses i inquietuds que vivien Catalunya i Espanya, però també sobre el passat, el present i el futur del món. El resultat va ser Taula de Canvi, una revista mensual que va tractar afers catalans i espanyols, el pensament polític arreu del món, les realitats i els passats sels sistemes polítics mundials. Dins d’aquest ampli camp de reflexió, la revista també va reflectir les inquietuds i el malestar de bona part de l’esquerra catalana davant l’evolució de la transició espanyola (i catalana) de la sortida de la dictadura cap a l’establiment de la democràcia.Between the years 1976 and 1980 (therefore, in full departure from the Franco dictatorship towards the establishment of a democratic system), a group of people who came from various leftist organizations, promoted a magazine of analysis and reflection on political, economic, cultural, social, issues, etc. that wanted to deepen into the stage of profound changes, uncertainties and concerns that Catalonia and Spain were living, but also about the past, the present and the future of the world.The result was Taula de Canvi (Change Table), a monthly magazine that addressed Catalan and Spanish affairs, political thinking around the world, the realities and the pasts of the world political systems. Within this broad field of thought, the magazine also reflected on the concern and discomfort of most of the zatalan left with the evolution of the Spanish (and Catalan) transition from dictatorship to the establishment of democracy.Entre los años 1976 y 1980 (por lo tanto, en plena salida de la dictadura franquista hacia el establecimiento de un sistema democrático), un grupo de personas que venían de organizaciones de izquierdas diversas, impulsó una revista deanálisis y reflexión sobre cuestiones políticas, económicas, culturales, sociales, etc., que quería profundizar en la etapa de cambios profundos, incertidumbres e inquietudes que vivían Cataluña y España, pero también sobre el pasado, el presentey el futuro del mundo. El resultado fue Tabla de Cambio, una revista mensual que trató asuntos catalanes y españoles, el pensamiento político en todo el mundo, las realidades y los pasados de los sistemas políticos mundiales. Dentro de este amplio campo de reflexión, la revista también reflejó las inquietudes y el malestar de buena parte de la izquierda catalana ante la evolución de la transición española (y catalana) durante la salida de la dictadura hacia el establecimiento de la democracia
La Frase Quincenal en el Centro Documental de la Memoria Histórica: propaganda e ideología durante el Primer Franquismo
Entre 1940 i 1951 la Delegación Provincial de Educación Popular de Barcelona de FET i de les JONS va editar La Frase Quincenal, un conjunt de cartells que contenen consignes i motius gràfics al·lusius. Actualment es conserven 84 exemplars al Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), tres d’ells inèdits, que ens mostren els trets ideològics bàsics del franquisme i els canvis que va experimentar la propaganda arran de l’evolució internacional. Aquest article descriu aquest fons, a més de cridar l’atenció sobre el seu potencial historiogràfic.Between 1940 and 1951 the Provincial Delegation of Popular Education of FET y de las JONS in Barcelona published La Frase Quincenal (The Fornightly Sentence), a series of posters that contain slogans and allusive graphic motifs. Eighty-four copies are currently kept in the Documentation Centre of Historical Memory (Salamanca), three of them previously unpublished, which show us the basic ideological features of the Franco regime and the changes experienced by the propaganda as a result of international developments. This article describes this fond, as well as outlining its historiographic potential.Entre 1940 y 1951 la Delegación Provincial de Educación Popular de Barcelona de FET y de las JONS editó La Frase Quincenal, un conjunto de carteles que contienen consignas y motivos gráficos alusivos. Actualmente se conservan 84 ejemplares en el Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), tres de ellos inéditos, que nos muestran los rasgos ideológicos básicos del franquismo y los cambios que experimentó la propaganda a raíz de la evolución internacional. Este artículo describe dicho fondo, además de pergeñar su potencial historiográfico
Alquileres a corto plazo como nuevas formas de acumulación territorial. Airbnb en Buenos Aires y Santiago de Chile
L’aparició de plataformes digitals, originalment destinades a l’allotjament turístic, ha impulsat un submercat de lloguer a curt termini en un nombre creixent de ciutats. Aquestes formes de renda, flexibles i amb escassa regulació, generen noves formes d’acumulació territorial i exerceixen pressió sobre l’oferta d’habitatge assequible. Aquest estudi analitza els efectes territorials dels lloguers temporals a Santiago de Xile i la Ciutat de Buenos Aires, ambdues marcades per l’augment del règim de lloguer o inquilinatge. La metodologia, quali-quantitativa, es va centrar en l’elaboració i comparació d’indicadors territorials basats en les ofertes de lloguers temporals i convencionals. Entre les troballes, es revelen tres tendències: (1) expansió dels lloguers a curt termini en zones consolidades i en procés de renovació, (2) forta presència del lloguer d’habitacions en sectors perifèrics fora del circuit turístic, i (3) professionalització dels/de les amfitrions/es i aparició de nous actors en l’extracció de rendes urbanes.The emergence of digital platforms, originally for tourist accommodation, has spurred a short-term rental submarket in a growing number of cities. These flexible and lightly regulated rental models generate new forms of territorial accumulation and put pressure on the supply of affordable housing. This study examines the territorial effects of these rentals in Santiago de Chile and Buenos Aires, both characterized by an increase of tenants or "inquilinización". The research employed a mixed qualitative-quantitative methodology, focusing on the creation and comparison of territorial indicators based on short-term and conventional rental listings. The findings reveal three main trends: (1) the expansion of short-term rentals in consolidated and renewal areas, (2) a strong presence of room rentals in peripheral areas outside the tourist circuit, and (3) the professionalization of hosts and the emergence of new actors in urban rent extraction.La aparición de plataformas digitales, originalmente de alojamiento turístico, ha impulsado un submercado de alquiler a corto plazo en un número creciente de ciudades. Estas formas de renta, flexibles y con escasa regulación, generan nuevas formas de acumulación territorial y presionan la oferta de vivienda asequible. Este estudio analiza los efectos territoriales de los alquileres temporarios en Santiago de Chile y Ciudad de Buenos Aires, ambas marcadas por el aumento del arrendamiento o inquilinización. La metodología, cuali-cuantitativa, se centró en la elaboración y comparación de indicadores territoriales en base a las ofertas de alquileres temporales y convencionales. Entre los hallazgos, se revelan tres tendencias: (1) expansión de los alquileres de corto plazo en áreas consolidadas y de renovación, (2) fuerte presencia de alquiler de habitaciones en sectores periféricos fuera del circuito turístico, y (3) profesionalización de anfitriones/as y aparición de nuevos actores en la extracción de rentas urbanas
Financiarización de la vivienda como acumulación territorial en la semiperiferia: un marco comparativo
Aquest article contribueix a conceptualitzar l’acumulació territorial centrant-se en una dimensió específica, però paradigmàtica: la financiarització de l’habitatge en contextos semiperifèrics. Per a això, esbossaré els principals contorns d’un marc comparatiu i multiescalar sobre les diferents trajectòries regionals de la financiarització de l’habitatge al sud d’Europa i a l’Amèrica Llatina, alhora que mantinc el focus en els trets específics de la financiarització subordinada. Abordo una sèrie de dimensions clau: les relacions entre les formes de tinença i les trajectòries de financiarització a llarg termini; la dinàmica diversa en què es produeix la subordinació monetària; el paper central, però plural, de l’Estat; el rol recurrent de les institucions internacionals; i els límits de les teories centrades exclusivament en les operacions ‘formals’ de financiarització. Com a conclusió, obro la porta a una reavaluació de les relacions centre-perifèria en la recerca sobre la financiarització de l’habitatge.This article contributes to the conceptualization of territorial accumulation by focusing on a specific but paradigmatic dimension: the financialization of housing in semi-peripheral contexts. To this end, I outline the main contours of a comparative and multi-scale framework on the different regional trajectories of housing financialization in Southern Europe and Latin America, while remaining focused on the specific characteristics of subordinate financialization. I address a number of key dimensions: the relationships between forms of tenure and long-term trajectories of financialization; the varied dynamics in which monetary subordination occurs; the central, but plural, role of the state; the recurrent role of international institutions; and the limits of theories focused exclusively on ‘formal’ financialization operations. In conclusion, I open the door to a reassessment of center-periphery relations in housing financialization research.Este artículo contribuye a la conceptualización de la acumulación territorial centrándose en una dimensión específica, pero paradigmática: la financiarización de la vivienda en contextos semiperiféricos. Para ello esbozo los contornos principales de un marco comparativo y multiescalar sobre las distintas trayectorias regionales de la financiarización de la vivienda en Europa del Sur y América Latina, al tiempo que permanezco centrado en los caracteres específicos de la financiarización subordinada. Abordo una serie de dimensiones clave: las relaciones entre las formas de tenencia y las trayectorias de financiarización a largo plazo; la variada dinámica en la que ocurre la subordinación monetaria; el papel central, pero plural, del Estado; el rol recurrente de las instituciones internacionales; y los límites de las teorías centradas exclusivamente en las operaciones ‘formales’ de financiarización. En conclusión, abro la puerta a una reevaluación de las relaciones centro-periferia en la investigación sobre la financiarización de la vivienda
Nota Editorial, Nº 28 (mayo de 2025)
Nota Editorial número 28 (maig de 2025)Editorial Note number 28 (May 2025)Nota Editorial número 28 (mayo de 2025
Reflexiones teóricas y metodológicas acerca de la investigación sobre las mujeres de la Orden del Hospital en la Península Ibérica durante la Edad Media
Els estudis sobre les dones a l’Orde de l’Hospital durant l’Edat mitjana han avançat notablement en les darreres anys, si bé no tant en el context historiogràfic espanyol. Hi ha hagut un important treball en la publicació de les fonts documentals, però encara falta avançar. A un nivell metodològic, cal fer servir els instruments habituals per a l’estudi dels dominis monàstic medievals, incorporar la perspectiva de gènere i la prosopografia. A nivell teòric, cal investigar el tema dins de la història social. A més, en aquest estudi dels convents femenins de l’orde militar de l’Hospital a la Península Ibèrica, cal evitar l’ús del concepte de monestir doble i plantejar-se el per què de la seva no existència a Portugal fins al segle XVI. D’aquesta manera es podrà superar la diferència entre el nivell dels estudis europeus amb els espanyols.Studies on Hospitaller women in Europe during the Middle Ages have made great progress in recent years. However, research in Spain has not yet developed as much. Sources have begun to be published, but the task has not yet been completed. At a methodological level, it is necessary to use the usual instruments for studying medieval monastic domains, the gender perspective and prosopography. At a theoretical level, it is advisable to investigate the subject within the framework of social history. In addition, the use of the concept of double monastery must be avoided to study the female convents of the Military Order of the Hospital in the Iberian Peninsula. It is also necessary to consider the reasons for the lack of them in Portugal until the Sixteenth Century. This way, the existing gap between the development of studies on the topic in Europe and in Spain can be narrowed.Los estudios sobre las mujeres de la Orden del Hospital en Europa durante la Edad Media han avanzado mucho durante los últimos años. Sin embargo, las investigaciones en España todavía no se han desarrollado tanto. Las fuentes han empezado a publicarse, pero todavía no se ha completado la tarea. A nivel metodológico, es necesario emplear los instrumentos habituales de estudio de los dominios monásticos medievales, la perspectiva de género y la prosopografía. A nivel teórico, conviene investigar el tema en el marco de la historia social. Además, hay que evitar el uso del concepto de monasterio dúplice para estudiar los conventos femeninos de la Orden Militar del Hospital en la Península Ibérica. También hay plantearse los motivos de la falta de ellos en Portugal hasta el siglo XVI. De esta forma se podrá evitar la diferencia entre el nivel de los estudios europeos con los españoles
Sobre las biopatentes: el estado de la materia biológica en el sistema de patentes y problemáticas derivadas
Biotechnology is a growing sector based on biological matter. To ensure the exclusivity of benefits and promote and make the investment profitable, biotechnological inventions have been protected by incorporating them in the traditional patent system over the last century. This procedure has thrown up great controversy such as privatization of natural elements and organisms due to the blurred line between a discovery and an invention, the genetic plundering of biodiversity of indigenous regions by large western companies (biopiracy) and the clash with rights to health and food caused by the creation of monopolies on essential products like food and medicines. This paper reviews the evolution of the regulations governing biopatents in Spain, from their introduction to the present day, and highlights some issues arising from the system, with a particular focus on their bioethical implications. It concludes with a series of proposals, product of cooperation between bioethics and law, that a fairer system should include.La biotecnología es un sector creciente cuyo sustrato es la materia biológica. Para asegurar la exclusividad de los beneficios y rentabilizar y promover la inversión a lo largo del último siglo se protegieron las invenciones biotecnológicas incorporándolas al sistema de patentes tradicional. Este modelo está lleno de controversia como la privatización de elementos y organismos de la naturaleza al haber una difusa línea entre descubrimientos e invenciones, el espolio genético al que se ve sometida la biodiversidad de regiones indígenas por grandes empresas occidentales (biopiratería) o el choque con los derechos a la salud y a la alimentación que la creación de monopolios sobre productos esenciales como medicamentos y alimentos trae consigo. En este trabajo se repasa la evolución de las normativas que regulan las biopatentes en España, desde su introducción hasta la actualidad, y se exponen algunos problemas derivados del sistema haciendo énfasis en sus implicaciones bioéticas. Para acabar se describen algunas propuestas que un nuevo modelo más justo, fruto de la cooperación entre la bioética y el derecho, debería incorporar
Editorial del monográfico "Comités de Ética de la Investigación en el ámbito universitario”, coordinado por José Luis Molina e Itziar de Lecuona
«¿Todavía haces eso?»: Reflexiones sobre la espiritualidad en Bataille
Provar de delimitar l’espiritualitat a través del llenguatge és un exercici més sensitiu que ideal. Els escrits teòrics i testimonials sobre aquesta vivència ho demostren. Un cas exemplar és el de Georges Bataille, que, a L’expérience intérieure, despulla la definició d’espiritualitat per intentar captar (capturar, transliterar) allò inaprehensible de l’experiència. Per a això postula que l’espiritualitat comparteix reminiscències físiques amb l’erotisme, entre les quals hi ha la impossibilitat de descripció, la immediatesa, la intensitat i la voluptuositat.Trying to delimit spirituality through language is a sensitive rather than an ideal exercise. Theoretical and testimonial writings on this experience offer proof of this. An exemplary case is Georges Bataille, who, in The Inner Experience, strips down the definition of spirituality in an attempt to capture (transliterate) the inapprehensible nature of the experience. To this end, he postulates that spirituality shares physical reminiscences with eroticism, which include impossibility of description, immediacy, intensity, and voluptuousness.Tratar de delimitar la espiritualidad a través del lenguaje es un ejercicio más sensitivo que ideal. Los escritos teóricos y testimoniales acerca de esta vivencia lo demuestran. Un caso ejemplar es el de Georges Bataille, que, en La experiencia interior, desnuda la definición de espiritualidad para intentar captar (capturar, transliterar) lo inaprensiblede la experiencia. Para ello, postula que la espiritualidad comparte reminiscencias físicas con el erotismo. Entre ellas se encuentran la imposibilidad de descripción, la inmediatez, la intensidad y la voluptuosidad.Tratar de delimitar la espiritualidad a través del lenguaje es un ejercicio más sensitivo que ideal. Los escritos teóricos y testimoniales acerca de esta vivencia lo demuestran. Un caso ejemplar es el de Georges Bataille, que, en La experiencia interior, desnuda la definición de espiritualidad para intentar captar (capturar, transliterar) lo inaprensiblede la experiencia. Para ello, postula que la espiritualidad comparte reminiscencias físicas con el erotismo. Entre ellas se encuentran la imposibilidad de descripción, la inmediatez, la intensidad y la voluptuosidad.Tratar de delimitar la espiritualidad a través del lenguaje es un ejercicio más sensitivo que ideal. Los escritos teóricos y testimoniales acerca de esta vivencia lo demuestran. Un caso ejemplar es el de Georges Bataille, que, en La experiencia interior, desnuda la definición de espiritualidad para intentar captar (capturar, transliterar) lo inaprensiblede la experiencia. Para ello, postula que la espiritualidad comparte reminiscencias físicas con el erotismo. Entre ellas se encuentran la imposibilidad de descripción, la inmediatez, la intensidad y la voluptuosidad