Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Crónicas de ciudades discontinuas: Francesco Careri y Ciudad Juárez
No full textL'agost del 2019, Francisco Careri va visitar Ciudad Juárez –una població al nord de Mèxic, confrontant a El Paso (Tx.)– per impartir el taller “El caminar com a pràctica estètica” i mapejar psicogeogràficament l'espai urbà d'aquesta localitat. Ciudad Juárez és frontera amb els Estats Units, és industrial i americanitzada, amb un urbanisme horitzontal dissenyat per a automòbils que la fa de difícil lectura. No obstant això, el que al principi pogués plantejar-se com un problema arquitectònic tradicional –llocs indeterminats, ignorats o buits— per a Careri implicava la possibilitat de posar en pràctica un enfocament participatiu de l'urb, de dirigir el taller cap a una transformació espacial i simbòlica que respongués a les necessitats i desitjos de les seves comunitats, de qui habitaven aquests espais. Durant l'últim quart de segle, aquest reconegut arquitecte –i el seu Laboratori d'Art Urbà Stalker/Observatori Nòmada (1995)– ha fet servir dos instruments creatius diferents per relacionar-se amb l'espai públic més enllà dels estudis d'arquitectura i urbanisme convencionals: caminar i aturar-se. Així, adreçats a les successives caminades van permetre llegir la ciutat de forma participativa, habitar-la en certs moments, per projectar simbòlicament les diferents construccions. En proposar-los com a mode de cerca, s'estimulen capacitats creatives i col·lectives que transformen allò que es transita: cada jornada va suposar prendre lúdicament la ciutat, juxtaposar dimensions narratives, sumar relats i vivències dels subjectes que la viuen i comparteixen, per passar a considerar-la com un espai relacional dintercanvi, complex i multidimensional. En acabar l'experiència, Careri va concedir una entrevista que va servir d'eina per configurar aquest text, per transcendir el mer registre de vivències i anar delimitant possibles respostes a la pregunta què és fer ciutat? Exposar, en darrer terme, un territori que és, simultàniament, arquitectònic i polític, informe i plural, artificial i públic, conflictiu i compartit, emancipat i apropiat, etc. D'aquesta manera, més enllà de testificar simplement la trobada amb Ciudad Juárez, tant el taller com les seves reflexions, van obrir la possibilitat de cartografiar-ne l'anatomia i dimensionar-ne la materialitat, d'entendre els diferents sistemes de poder a l'urb –al mateix temps que les seves resistències—, de visibilitzar les seves violències i de recuperar la convivència a través de l'activació de la ciutadania. Gràcies a aquesta pràctica fenomenològica van sorgir noves lectures i experiències de l'entorn esmentat en considerar l'espai des de perspectives emocionals que el van dotar de significacions estètiques. Així, el text aporta mètodes per a una anàlisi espacial molt concreta de la ciutat, una alimentada per la clau narrativa que –fora de l'oficialitat– la construeix estèticament en recórrer-la.In August 2019, Francisco Careri visited Ciudad Juárez - a town in the north of Mexico, adjacent to El Paso (Tx.) - to give the workshop ‘Walking as an aesthetic practice’ and to map psychogeographically the urban space of this locality. Ciudad Juárez is on the border with the United States, it is industrial and Americanised, with a horizontal urbanism designed for automobiles that makes it difficult to read. However, what might at first appear as a traditional architectural problem - indeterminate, ignored or empty places - for Careri implied the possibility of putting into practice a participatory approach to the city, of directing the workshop towards a spatial and symbolic transformation that would respond to the needs and desires of its communities, of those who inhabited those spaces. Over the last quarter of a century, this renowned architect - and his Urban Art Laboratory Stalker/Observatorio Nómada (1995) - has employed two different creative instruments to relate to public space beyond conventional architectural and urban studies: walking and stopping. Thus, directed at successive walks, they allowed us to read the city in a participatory way, to inhabit it at certain moments, in order to project symbolically its different constructions.
By proposing them as a way of searching, creative and collective capacities are stimulated that transform what is being travelled through: each day involved taking the city playfully, juxtaposing narrative dimensions, adding the stories and experiences of the people who live and share it, to consider it as a relational space of exchange, complex and multidimensional. At the end of the experience, Careri gave an interview that served as a tool to configure the present text, to transcend the mere recording of experiences and to delimit possible answers to the question: what does it mean to make a city? Ultimately, to expose a territory that is simultaneously architectural and political, formless and plural, artificial and public, conflictive and shared, emancipated and appropriated, etc. In this way, beyond simply witnessing the encounter with Ciudad Juárez, both the workshop and its reflections opened up the possibility of mapping its anatomy and dimensioning its materiality, of understanding the different systems of power in the city - at the same time as its resistances -, of making its violence visible and of recovering coexistence through the activation of its citizenship. Thanks to this phenomenological practice, new readings and experiences of this environment emerged by considering the space from emotional perspectives that endowed it with aesthetic meanings.Thus, the text provides methods for a very specific spatial analysis of the city, one fed by the narrative key that - outside of officialdom - constructs it aesthetically as we walk through it.
En agosto de 2019, Francisco Careri visitó Ciudad Juárez –una población al norte de México, colindante a El Paso (Tx.)– para impartir el taller “El caminar como práctica estética” y mapear psicogeográficamente el espacio urbano de esta localidad. Ciudad Juárez es frontera con Estados Unidos, es industrial y americanizada, con un urbanismo horizontal diseñado para automóviles que la hace de difícil lectura. Sin embargo, lo que en un principio pudiera plantearse como un problema arquitectónico tradicional –lugares indeterminados, ignorados o vacíos— para Careri implicaba la posibilidad de poner en práctica un enfoque participativo de la urbe, de dirigir el taller hacia una transformación espacial y simbólica que respondiera a las necesidades y deseos de sus comunidades, de quienes habitaban dichos espacios. Durante el último cuarto de siglo, este reconocido arquitecto –y su Laboratorio de Arte Urbano Stalker/Observatorio Nómada (1995)— ha empleado dos instrumentos creativos diferentes para relacionarse con el espacio público más allá de los estudios de arquitectura y urbanismo convencionales: el caminar y el detenerse. Así, dirigidos a las sucesivas caminatas permitieron leer la ciudad de forma participativa, habitarla en ciertos momentos, para proyectar simbólicamente sus diferentes construcciones. Al proponerlos como modo de búsqueda, se estimulan capacidades creativas y colectivas que transforman aquello que se transita: cada jornada supuso tomar lúdicamente la ciudad, yuxtaponer dimensiones narrativas, sumar relatos y vivencias de los sujetos que la viven y comparten, para pasar a considerarla como un espacio relacional de intercambio, complejo y multidimensional. Al finalizar la experiencia, Careri concedió una entrevista que sirvió de herramienta para configurar el presente texto, para trascender el mero registro de vivencias e ir delimitando respuestas posibles a la pregunta ¿qué es hacer ciudad? Exponer, en última instancia, un territorio que es, simultáneamente, arquitectónico y político, informe y plural, artificial y público, conflictivo y compartido, emancipado y apropiado, etc. De este modo, más allá de atestiguar simplemente el encuentro con Ciudad Juárez, tanto el taller como sus reflexiones, abrieron la posibilidad de cartografiar su anatomía y dimensionar su materialidad, de entender los diferentes sistemas de poder en la urbe –al mismo tiempo que sus resistencias—, de visibilizar sus violencias y de recuperar la convivencia a través de la activación de su ciudadanía. Gracias a esta práctica fenomenológica surgieron nuevas lecturas y experiencias de dicho entorno al considerar el espacio desde perspectivas emocionales que lo dotaron de significaciones estéticas. Así, el texto, aporta métodos para un análisis espacial muy concreto de la ciudad, uno alimentado por la clave narrativa que –fuera de la oficialidad— la construye estéticamente al recorrerla
Notas para una teoría anarquista de la vida: tres ontologías animistas
No full textAquest article explora algunes afinitats entre els Nous Materialismes, l'anarquisme i algunes varietats de pensament indígena. Se suggereix que tots tres comparteixen una ontologia animista, una certa postura pragmatista i «metafetitxista», una desconfiança cap al pensament vertical, una preferència per les disposicions horitzontals i fins i tot una mena de «teoria de la vida» còmica. En conjunt, tot això situa els Nous Materialismes sobre una base fermament antifeixista, ajudant a respondre a la freqüent acusació que no tenen compromisos polítics clars. Un cop exposat aquest argument, vull sotmetre a consideració algunes qüestions ètiques sobre la vida així teoritzada i explorar algunes possibles vies per avançar.This article explores affinities between New Materialisms, anarchism, and varieties of Indigenous thought. It is suggested that all three share an animist ontology, a certain pragmatist and “meta-fetishistic" stance, a distrust of vertical thinking, a preference for horizontal arrangements, and even a kind of comedic “theory of life”. Taken together, these set New Materialisms on a firmly antifascist basis, helping to answer the frequent charge that they lack clear political commitments. Having made that argument, I then want to open up for consideration some ethical questions about life so theorised and explore some possible ways forward.Este artículo explora algunas afinidades entre los Nuevos Materialismos, el anarquismo y algunas variedades del pensamiento indígena. Se sugiere que los tres comparten una ontología animista, una cierta postura pragmatista y «metafetichista», una desconfianza hacia el pensamiento vertical, una preferencia por las disposiciones horizontales e incluso una especie de «teoría de la vida» cómica. En conjunto, todo ello sitúa a los Nuevos Materialismos sobre una base firmemente antifascista, ayudando a responder a la frecuente acusación de que carecen de compromisos políticos claros. Una vez expuesto este argumento, quiero someter a consideración algunas cuestiones éticas sobre la vida así teorizada y explorar algunas posibles vías para avanzar
María Zambrano y Octavio Paz, un cuadro de categorías vitales: soledad y fracaso
No full textS’estudia el moment de la curta estada de Mar.a Zambrano a Morelia per situar la relació que va mantenir amb Octavio Paz,
a qui coneixia des de 1938. Unreconeixement mutu que tindrá lloc a partir de dos temes importants, la soledat i el fracás, en la
reflexió dels "estudis hispànics" ,compartida per tots dos, i en elmoment clau de l’inici de l’exilide la pensadora i la seva obralluminosa.We return to the time of Mar.a Zambrano’s short stay in Morelia to locate the relationship she had with Octavio Paz, whom she had known since 1938. A mutual recognition that will take place based on two important themes, loneliness and failure, within the reflection of "Hispanic studies”, shared by them and at the key moment of the beginning of the exile of the thinker and her luminous work.Se estudia el momento de la corta estancia de María Zambrano en Morelia con el objetivo de analizar la relación que la pensadora malagueña mantuvo con Octavio Paz, a quien conocía desde 1938. Una relación de reconocimiento mutuo que tendrá lugar a partir de dos temas importantes, la soledad y el fracaso, dentro de la reflexión de los "estudios hispánicos", compartida por ellos, y en el momento clave del inicio del exilio de la pensadora y de su obra luminosa
La neurociencia cognitiva en el pensamiento matemático en las fases 2 y 3 de la Nueva Escuela Mexicana
No full textLa implantació del model educatiu de la Nova Escola Mexicana ha posat de manifest una sèrie d’oportunitats de desenvolupament del coneixement pedagògic en el sistema educatiu mexicà. Un d’ells és la inclusió del coneixement neurocientífic en la pràctica docent del professorat del país. Aquest estudi pretén oferir al professorat d’educació infantil i primària una sèrie de descobriments empírics sobre el funcionament del cervell i la seva relació amb el fenomen neurobiològic de l’aprenentatge, però sobretot, amb la influència que aquests processos cognitius tenen en el desenvolupament del pensament matemàtic dels nens.The implementation of the educational model of the New Mexican School has revealed a development opportunity series for pedagogical knowledge in the educational system of México. One of them is the inclusion of neuroscientific knowledge in the teaching practice of teachers in the country. This study aims to offer preschool and primary education teachers a series of empirical discoveries about the functioning of the brain and its relationship with the neurobiological phenomenon of learning, but above all, with the influence these cognitive processes have on children’s mathematical thinking development.La implementación del modelo educativo de la Nueva Escuela Mexicana ha desvelado una serie de áreas de oportunidad de desarrollo para el conocimiento pedagógico en el sistema educativo de México. Uno de ellos es la inclusión de los conocimientos neurocientíficos en la práctica docente de los maestros en el país. La presente investigación documental tiene el objetivo de ofrecer a los docentes de educación preescolar y primaria una serie de descubrimientos empíricos sobre el funcionamiento del cerebro y su relación con el fenómeno neurobiológico del aprendizaje, pero sobre todo con la influencia que tienen esos procesos cognitivos en el desarrollo del pensamiento matemático en los niños
CLEVER, Esquema Neurodidáctico para Fortalecer Los Procesos Cognitivos de la Competencia Lectora
No full textLa priorització de la competència lectora als espais escolars com a eina daprenentatge des de diferents àmbits disciplinars és una de les premisses destudi dels ens educatius a Colòmbia i ha estat un eix focalitzat des de la indagació pedagògica a favor dels discents. En retrospectiva acadèmica, els estudis recents determinen l’exercici lector com una necessitat, un recurs per al desenvolupament de destreses comunicatives. Aquesta recerca té com a finalitat dissenyar un esquema neurodidàctic (CLEVER) per enfortir els procediments lectors des de tres àmbits dincidència: activació, entrenament i experimentació en els infants de cinquè grau de primària de la Institución Educativa Distrital Madres Católicas. D’acord amb aquest postulat, s’abordarà el paradigma sociocrític des d’un enfocament qualitatiu en la modalitat de recerca acció educativa amb l’anàlisi de les categories, l’observació participant, les entrevistes, el disseny d’exercicis neurodidàctics i les proves de caràcter exploratori. Els resultats obtinguts van corroborar el requeriment de metodologies d’estimulació emocional, de control cognitiu a la literacitat i l’aplicació de tallers neurodidàctics de comprensió textual implementats a l’esquema CLEVER. L’habilitat lectora comporta l’activació de substrats neuronals el funcionament dels quals es consolida a través de les emocions, la cognició i de les vivències, reforçat mitjançant estratègies neurodidàctiques als espais d’interacció i formació.The prioritization of reading competence in the classroom spaces as a learning tool from different disciplinary areas is one of the premises of study of educational entities and has been a focus since the pedagogical inquiry in favor of students. In academic retrospect, recent studies determine reading performance as a necessity, a resource for the development of communication skills. This research aims to design a neurodidactic scheme (CLEVER) to strengthen reading procedures from three areas of incidence: Activation, Training and Experimentation in the fifth-grade primary children of Institución Educativa Distrital Madres Católicas. According to this postulate, the sociocritical paradigm will be addressed from a qualitative approach in the educational action research modality with the analysis of the categories, participant observation, interviews, design of neurodidactic exercises and exploratory tests. The preliminary results corroborated the need for methodologies of emotional stimulation, cognitive control in literacy, and the application of neurodidactic workshops of textual comprehension implemented in the CLEVER scheme. The reading ability entails the activation of neural substrates whose functioning is consolidated through emotions, cognition, and experiences, reinforced by neurodidactic strategies in the situations of interaction and training.La priorización de la competencia lectora en los espacios escolares como herramienta de aprendizaje desde distintos ámbitos disciplinares es una de las premisas de estudio de los entes educativos en Colombia y ha sido un eje focalizado desde la indagación pedagógica a favor de los discentes. En retrospectiva académica, los recientes estudios determinan el desempeño lector como una necesidad, un recurso para el desarrollo de destrezas comunicativas. La presente investigación tiene como finalidad diseñar un esquema neurodidáctico (CLEVER) para fortalecer los procedimientos lectores desde tres ámbitos de incidencia: Activación, Entrenamiento y Experimentación en los niños de quinto grado de primaria de la Institución Educativa Distrital Madres Católicas. De acuerdo con este postulado, se abordará el paradigma sociocrítico desde un enfoque cualitativo en la modalidad investigación acción educativa con el análisis de las categorías, observación participante, entrevistas, diseño de ejercicios neurodidácticos y pruebas de carácter exploratorio. Los resultados obtenidos corroboraron el requerimiento de metodologías de estimulación emocional, de control cognitivo en la literacidad y la aplicación de talleres neurodidácticos de comprensión textual implementados en el esquema CLEVER. La habilidad lectora conlleva la activación de sustratos neuronales cuyo funcionamiento se consolida a través de las emociones, la cognición y de las vivencias, reforzado mediante estrategias neurodidácticas en los espacios de interacción y formación.
 
Reflexiones para la intervención del Trabajo Social en el sistema educativo formal.
No full textL’objectiu de l’article és reflexionar sobre el paper del Treball Social en el sistema educatiu formal a Espanya. A partir d’una metodologia basada en l’anàlisi bibliogràfic i legislatiu s’ha observat que la presència del Treball Social s’ha diluït en perfils genèrics compartits amb altres professions que desdibuixen els objectius propis del Treball Social en aquest àmbit. Amb això queda patent el retrocés del nostre pes professional en el sistema educatiu sent cada vegada menor des dels anys 90 del segle passat. Considerem que enfortir la nostra presència i rol professional és clau tant per al futur de la professió com per a la consecució dels drets de l’estudiantat, així com per a poder fer costat a la resta d’agents de les comunitats educatives (famílies, professorat, resta de professionals, etc). Finalment, s’aporta una proposta d’intervenció que conjuga els tres nivells d’intervenció clàssica en Treball Social amb els diferents nivells de prevenció, apostant per un paper propi dins de les comunitats educatives del sistema educatiu espanyol.The objective of the article is to reflect on the role of Social Work in the formal educational system in Spain. Based on a methodology based on the bibliographic and legislative analysis it has been observed that the presence of Social Work has been diluted into generic profiles shared with other professions that obscure the objectives of Social Work in this area. This makes it clear that our professional weight in the educational system has been decreasing since the 90s of last century. We consider that reinforcing our presence and professional role is key both for the future of the profession and for the achievement of students’ rights, as well as being able to support the rest of the agents in the educational communities (families, teachers, other professionals, etc.). Finally, an intervention proposal is presented that combines the three levels of classic intervention in Social Work with the different levels of prevention, opting for an appropriate role within the educational communities of the Spanish educational system.
El objetivo del artículo es reflexionar sobre el papel del Trabajo Social en el sistema educativo formal en España. A partir de una metodología basada en el análisis bibliográfico y legislativo se ha observado que la presencia del Trabajo Social se ha diluido en perfiles genéricos compartidos con otras profesiones que desdibujan los objetivos propios del Trabajo Social en este ámbito. Con ello queda patente el retroceso de nuestro peso profesional en el sistema educativo siendo cada vez menor desde los años 90 del siglo pasado. Consideramos que fortalecer nuestra presencia y rol profesional es clave tanto para el futuro de la profesión como para la consecución de los derechos del estudiantado, así como para poder apoyar al resto de agentes de las comunidades educativas (familias, profesorado, resto de profesionales, etc). Finalmente, se aporta una propuesta de intervención que aúna los tres niveles de intervención clásica en Trabajo Social con los diferentes niveles de prevención, apostando por un papel propio dentro de las comunidades educativas del sistema educativo español
La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat
No full textBarbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas.Barbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas.Barbara Verzini, La Madre nel Mare. L’enigma di Tiamat. Verona y Madrid, Edizione indipendente, 2020 , colección A mano,110 páginas
Exploring variables affecting vowel sequences across word boundaries in Peninsular Spanish
No full textAquest article analitza les variables que influeixen en les seqüències vocàliques als límits de paraula en l’espanyol peninsular. S’han considerat sis variables: tipus de vocal, síl·laba i paraula, velocitat d’articulació, accentuació i posició en l’enunciat. Els resultats indiquen que les combinacions amb accent afavoreixen el manteniment, especialment quan coincideixen amb l’accent principal i es troben al final de l’enunciat. En canvi, el tipus de vocal, síl·laba i paraula tenen menys impacte, ja que gairebé totes les combinacions tendeixen al sandhi. Finalment, una major velocitat d’articulació s’associa a una probabilitat més alta de contracció de la seqüència.This article presents an analysis of variables that can influence the behavior of vowel sequences across word boundaries in Peninsular Spanish. The analyses have been conducted using the following variables: vowel type, syllable type, word type, articulation rate, stress, and the position of the sequence in the utterance. Results show that combinations with stress favor maintenance when considering the main accent of the utterance and the sequence’s position at the utterance boundary. On the other hand, vowel type, syllable type, and word type have presented fewer effects than stress on the preference to maintain the hiatus or contract it in any way, as there was a tendency for sandhi in almost all types of combinations. Lastly, articulation rate has shown higher rates correlating with increased likelihoods of sequence contraction
¿Calma antes de la tormenta? El proceso de desliberalización en España en el primer tercio del siglo XX. Aproximación a las raíces de un fenómeno europeo.
No full textEl present article té com a objectiu a examinar la voluntat de violència prèvia a la crisi dels anys trenta des d’una perspectiva transnacional. Amb aquest propòsit, es pretén posar de relleu l’exercici de formes subversives tant tàcites com discursives contra l’Estat liberal, tot resseguint els diferents moviments d’agitació, com el primer lerrouxisme o el cop de força patronal en el locaut de 1919, fins a desembocar en el pistolerisme. L’anàlisi té com a objecte d’estudi la formació d’una cultura política inconformista a partir del procés de desliberalització que patiren uns sectors concrets de l’espai polític conservador, un proposta metodològica que pot ajudar a comprendre la gènesi del moviment contrarevolucionari a Espanya.The aim of this paper is to explore the spirit of violence that preceded the crisis of 1930s from a transnational approach. With this aim, the paper seeks to highlight the subversive explicit and inexplicit manners against the liberal State that existed in the first half of the 20th century, examining the lerrouxist populism, the lockout organised by the Catalan federation of the Employers’ organization in 1919 and the social struggles known as gunmanism. The analysis proposes to examine the formation of a non-conformist political culture through the process of deliberalization of some members of the right-wing political space, a proposal that could help in the comprehension of the origins of the counterrevolution in Spain.El objetivo de esta artículo examinar la voluntad de violencia que precedió a la crisis de los años treinta desde una perspectiva transnacional. Con este propósito, se quiere poner de relieve el ejercicio de formas subversivas tanto tácitas como discursivas contra el Estado liberal resiguiendo los diferentes movimientos de agitación, como el primer lerrouxismo o el golpe de fuerza de la patronal con el lockout de 1919, hasta desembocar en el pistolerismo. El análisis tiene como finalidad el estudio de la formación de una cultura política inconformista a partir del proceso de desliberalización que sufrieron unos sectores concretos del espacio político conservador, una propuesta metodológica que puede ayudar a comprender la génesis del movimiento contrarrevolucionario en España