Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28494 research outputs found
Sort by
Percepción docente sobre la implementación enmodalidad B-learning del enfoque de indagación en la enseñanza de las ciencias: perspectivas desde Magallanes-Chile
No full textÉs d'alta importància poder enfortir els processos d'educació en ciències, per tal d'alguna manera de fer front als desafiaments emergents de la societat actual. Dit això, el Ministeri d'Educació a Xile, ha impulsat el Programa d'Indagació Científica per a l'Educació en Ciències (ICEC), el qual ha estat liderat per diverses universitats al país, entre les quals destaca la Universitat de Magallanes. En aquest context, es va realitzar aquest estudi, el que va buscar explorar les percepcions de docents de la regió de Magallanes, que van participar al programa ICEC, i conèixer si aquests van experimentar canvis en la seva concepció i pràctica pedagògica en ciències.
La investigació, es va realitzar en base a entrevistes semiestructurades, i des d'un enfocament qualitatiu de tall fenomenogràfic, per a això es van recollir experiències i valoracions docents sobre la implementació de l'enfocament indagatori en contextos escolars. En general, els resultats suggereixen que, per a la majoria dels participants, el programa va representar una instància significativa de formació, associada a un enfortiment de la confiança en l'ensenyament de les ciències, la incorporació de noves estratègies metodològiques, i una motivació més gran per difondre l'enfocament entre els seus col·legues. De la mateixa manera, es van identificar percepcions positives sobre les aportacions del programa, i amb això dificultats fonamentalment vinculades a les condicions institucionals per a l'aplicació de l'enfocament d'indagació als establiments educatius.Strengthening science education processes is of utmost importance in order to address the emerging challenges of today's society. That said, the Chilean Ministry of Education has been promoting the Scientific Inquiry Program for Science Education (ICEC), which has been led by various universities in the country, including the University of Magallanes. In this context, the present study was conducted. It sought to explore the perceptions of teachers from the Magallanes region who participated in the ICEC program and to determine whether they experienced changes in their understanding and practice of science teaching.
The research was conducted through semi-structured interviews and a qualitative phenomenographic approach. Teachers' experiences and assessments of the implementation of the inquiry approach in school settings were collected. Overall, the results suggest that, for most participants, the program represented a significant training opportunity, associated with increased confidence in science teaching, the incorporation of new methodological strategies, and increased motivation to disseminate the approach among their colleagues. Similarly, positive perceptions of the program's contributions were identified, along with challenges primarily linked to the institutional conditions for implementing the inquiry approach in educational institutions.
eption of ICEC and the effect it had on professional practice. The results show that for them it was a significant contribution in that they positively changed their perception of science teaching, promoted the program among teachers, and applied the acquired tools, with significant improvements in their pedagogical practices.Es de alta importancia poder fortalecer los procesos de educación en ciencias, para de alguna manera pder enfrentar los desafíos emergentes de la sociedad actual. Dicho lo anterior, el Ministerio de Educación en Chile, ha venido impulsando el Programa de Indagación Científica para la Educación en Ciencias (ICEC), el cual ha sido liderado por diversas universidades en el país, entre las cuales destaca la Universidad de Magallanes. En este contexto, se realizó el presente estudio, el que buscó explorar las percepciones de docentes de la región de Magallanes, que participaron en el programa ICEC, y conocer si estos experimentaron cambios en su concepción y práctica pedagógica en ciencias.
La investigación, se realizó en base a entrevistas semi-estructuradas, y desde un enfoque cualitativo de corte fenomenográfico, para lo cual se recogieron experiencias y valoraciones docentes sobre la implementación del enfoque indagatorio en contextos escolares. En general, los resultados sugieren que, para la mayoría de los participantes, el programa representó una instancia significativa de formación, asociada a un fortalecimiento de la confianza en la enseñanza de las ciencias, la incorporación de nuevas estrategias metodológicas, y una mayor motivación por difundir el enfoque entre sus colegas. Del mismo modo, se identificaron percepciones positivas sobre de los aportes del programa, y junto con ello dificultades fundamentalmente vinculadas a las condiciones institucionales para la aplicación del enfoque de indagación en los establecimientos educativos
Tecnología educativa para el envejecimiento activo: Diseño y prueba de un videojuego socioeducativo serio para personas mayores
No full textLes possibilitats educatives dels videojocs són cada cop més extenses i, en el cas de la gent gran, faciliten l'aprenentatge, augmenten la motivació per aprendre i permet entrenar tota mena d'habilitats amb implicacions positives per a la seva salut física i cognitiva. Aquest treball presenta el disseny i la prova pilot d'un videojoc seriós de caràcter social i cultural (Els Tresors Ocults de Salamanca) dissenyat per educadors per fomentar el benestar social, l'entrenament cognitiu i l'envelliment actiu d'un grup de jugadors grans. Es va realitzar un estudi quantitatiu amb 45 persones grans espanyoles d'entre 60 i 78 anys per conèixer la seva opinió sobre el disseny i la seva valoració subjectiva de les possibles aportacions a la seva vida quotidiana mitjançant un qüestionari. Les troballes d'aquest estudi revelen un alt grau de satisfacció en el disseny i el tema, la facilitat d'ús i l'alta intenció d'utilitzar-lo. Es recolza la seva capacitat com a alternativa d'oci entre la gent gran amb beneficis especialment lligats a la salut ia la qualitat de vida, permetent entretenir-se i divertir-se mentre segueixen aprenent i s'enriqueixen culturalment. La percepció positiva d'aquest videojoc seriós i els beneficis associats al seu ús suposen elements clau en la intenció d'utilitzar-lo, així com per incorporar els videojoc seriós a la seva vida diàriaThe educational possibilities of video games are increasingly extensive and, in the case of the elderly, they facilitate learning, increase their motivation to learn and allow them to train all kinds of skills with positive implications for their physical and cognitive health. This paper presents the design and pilot test of a serious social and cultural serious game (“The Hidden Treasures of Salamanca”) designed by educators to promote social well-being, cognitive training and active aging in a group of older gamers. A quantitative study was carried out with 45 Spanish elderly people between 60 and 78 years of age to find out their opinion of the design and their subjective assessment of the possible contributions to their daily lives by means of a questionnaire. The findings of this study reveal a high degree of satisfaction with the design and theme, ease of use, and high intention to use it. Its capacity as a leisure alternative among the elderly is supported, with benefits especially linked to health and quality of life, allowing them to entertain and have fun while continuing to learn and be culturally enriched. The positive perception of this serious game and the benefits associated with its use are key elements in their intention to use it, as well as to incorporate serious games into their daily lives.Las posibilidades educativas de los videojuegos son cada vez más extensas y, en el caso de las personas mayores, facilitan el aprendizaje, aumentan su motivación por aprender y permite entrenar todo tipo de habilidades que benefician su salud física y cognitiva. Este trabajo presenta el diseño y prueba piloto de un videojuego serio de carácter social y cultural (“Los Tesoros Ocultos de Salamanca”) diseñado por educadores para fomentar el bienestar social, el entrenamiento cognitivo y el envejecimiento activo de un grupo de jugadores mayores. Se realiza un estudio cuantitativo con 45 personas mayores españolas entre los 60 y 78 años para conocer la opinión del diseño y la valoración subjetiva en torno a las posibles aportaciones en su vida diaria mediante la aplicación de un cuestionario. Los hallazgos de este estudio revelan un alto grado de satisfacción en el diseño y tema, facilidad de uso y alta intención de utilizarlo. Se respalda su capacidad como alternativa de ocio entre los mayores con beneficios especialmente ligados a la salud y a la calidad de vida, permitiéndoles entretenerse y divertirse mientras siguen aprendiendo y se enriquecen culturalmente. La percepción positiva de este videojuego serio y los beneficios asociados a su uso, suponen elementos clave en su intención de utilizarlo, así como para incorporar los videojuegos serios en su vida diaria
Evolución del Perfil Tecnológico de Estudiantes Universitarios de Primer Año (2017-2024): Desafíos para la Docencia en la Era Posmilenial
No full textEl perfil tecnològic dels estudiants universitaris ha evolucionat significativament durant l'última dècada, influenciat per l'augment de l'accés als dispositius digitals, l'ampliació de la cobertura d'internet en diversos territoris, el creixement de les xarxes socials com a mitjà de contacte i cultura juvenil, i les noves expectatives d'aprenentatge derivades d'una societat digital altament hiperconnectada. Aquest estudi analitza l'evolució del perfil tecnològic de 12.000 estudiants de primer any d'una universitat regional a Xile en el període 2017–2024. Les dades es van recollir anualment mitjançant enquestes estructurades amb preguntes tancades i escales de tipus Likert sobre l'accés i ús de dispositius digitals, plataformes d'aprenentatge, competències tecnològiques i percepcions sobre la integració de la tecnologia en el seu procés educatiu. Els resultats reflecteixen una dependència creixent dels dispositius mòbils, un augment en l'accés a plataformes d'aprenentatge digital i el manteniment de bretxes tecnològiques que afecten l'equitat educativa. Així mateix, s’identifiquen els principals reptes per a la docència universitària en l’era postmillennial, que inclouen l’adaptació metodològica a les tecnologies digitals (m-learning, transmedia, modalitats híbrides), la formació docent per a la multimodalitat i les mediacions per incorporar tecnologies digitals emergents com la Intel·ligència Artificial Generativa, les realitats esteses i el metavers. Aquest estudi contribueix a la comprensió del canvi generacional en l’ús de la tecnologia a l’educació superior i ofereix recomanacions per a la millora de les polítiques educatives i les metodologies docents.The technological profile of university students has evolved significantly over the past decade, influenced by increased access to digital devices, expanded internet coverage across territories, the growing role of social media in youth culture and communication, and changing expectations around learning in a highly hyperconnected digital society. This study analyzes the evolution of the technological profile of 12,000 first-year students at a regional university in Chile during the period 2017–2024. Data were collected annually through structured surveys using closed-ended questions and Likert-type scales on access to and use of digital devices, learning platforms, technological skills, and perceptions regarding the integration of technology into their educational process. The findings reveal a growing reliance on mobile devices, increased access to digital learning platforms, and the persistence of technological gaps that affect educational equity. Furthermore, key challenges for university teaching in the post-millennial era are identified, including the methodological adaptation to digital technologies (m-learning, transmedia, hybrid learning), faculty training for multimodal instruction, and mediation strategies to integrate cutting-edge technologies such as Generative Artificial Intelligence, extended realities, and the metaverse. This study contributes to the understanding of generational shifts in technology use in higher education and provides recommendations to improve educational policies and teaching methodologies.El perfil tecnológico de los estudiantes universitarios ha cambiado en la última década, influenciado por el mayor acceso a dispositivos tecnológicos, el aumento de la cobertura de internet en los distintos territorios, la creciente importancia de las redes sociales en el contacto y cultura juvenil y las expectativas sobre el aprendizaje derivadas de esta nueva sociedad digital altamente hiperconectada. Este estudio analiza la evolución del perfil tecnológico de 12.000 estudiantes de primer año de una universidad regional en Chile en el periodo de 2017-2024. Los datos fueron recopilados anualmente mediante encuestas estructuradas con preguntas cerradas y escalas tipo Likert sobre el acceso y uso de dispositivos digitales, plataformas de aprendizaje, habilidades tecnológicas y percepciones sobre la integración de la tecnología en su proceso educativo. Los hallazgos reflejan una mayor dependencia del uso de dispositivos móviles, el incremento en el acceso a plataformas de aprendizaje digital y el mantenimiento de brechas tecnológicas que impactan la equidad en la educación. Asimismo, se identifican los principales desafíos para la docencia universitaria en la era posmilenial, incluyen la adaptación metodológica al uso de las tecnologías digitales (m-learning, transmedia, híbridos) la formación docente para múltiples modalidades y las mediaciones para incorporar tecnologías digitales de vanguardia (Inteligencia Artificial Generativa, Realidades extendidas y metaverso). Este estudio contribuye a la comprensión del cambio generacional en el uso de tecnología en la educación superior y proporciona recomendaciones para la mejora de las políticas educativas y metodologías de enseñanza
Estrategias retóricas que legitimaron la explotación: lecciones de la enfermería asistencial en Japón, 1951-2000
No full textEl sistema nacional d'assegurança mèdica del Japó controla els preus de l'assistència sanitària, en un país on molts hospitals i clíniques privades són propietat de metges. Aquests metges, com a gestors, han de minimitzar els seus costos laborals alhora que demanen que treballin per al benefici públic. Aquesta paradoxa forma un aspecte essencial de la història hospitalària japonesa. No obstant això, no ha estat ben estudiat. Donem llum a aquest aspecte analitzant com els hospitals privats aborden les mesures de control de costos. Argumentem que, malgrat que les infermeres i els principals mitjans de comunicació demanen àmpliament l'abolició de l'auxiliar d'infermeria a causa dels baixos salaris i les condicions laborals opressives, el col·legi professional de metges va seguir una estratègia retòrica, declarant que mantenir l'auxiliar d'infermeria era d'utilitat pública. Aquest estudi mostra com l'associació va velar els seus interessos financers mitjançant una estratègia retòrica de crítica i persuasió. Fem tres aportacions. En primer lloc, ampliem la comprensió històrica de l'atenció sanitària global estudiant la història de la gestió mèdica japonesa. En segon lloc, abordem el tema més ampli de les conseqüències de les estratègies retòriques quan les fan servir els qui tenen el poder. En tercer lloc, mitjançant un enfocament inductiu, contribuïm a ampliar les metodologies d'història empresarial.Japan's national health insurance system controls health care prices, in a country where many private hospitals and clinics are owned by physicians. These physicians, as managers, need to minimize their labor costs while simultaneously appealing that they work for the public benefit. This paradox forms an essential aspect of Japanese hospital history. However, it has not been well studied. We shed light on this aspect by analyzing how private hospitals approach cost-control measures. We argue that, despite nurses and major mass media widely calling for the abolition of assistant nursing due to low wages and oppressive work conditions, the physicians' professional association pursued a rhetorical strategy, declaring that maintaining assistant nursing was in the public benefit. This study shows how the association veiled its financial self-interests through a rhetorical strategy of criticism and persuasion. We make three contributions. First, we broaden the historical understanding of global health care by studying Japanese medical management history. Second, we address the broader issue of the consequences of rhetorical strategies when used by those in power. Third, through an inductive approach, we contribute to expanding business history methodologies.El sistema nacional de seguro de salud de Japón controla los precios de la atención sanitaria en un país donde muchos hospitales y clínicas privados son propiedad de médicos. Estos médicos, en su rol de gestores, deben minimizar sus costos laborales al mismo tiempo que apelan a que trabajan en beneficio público. Esta paradoja constituye un aspecto esencial de la historia hospitalaria japonesa. Sin embargo, no ha sido estudiada en profundidad. Arrojamos luz sobre este aspecto analizando cómo los hospitales privados implementan medidas de control de costos. Argumentamos que, a pesar de que enfermeras y los principales medios de comunicación pedían ampliamente la abolición de la enfermería asistencial debido a los bajos salarios y las condiciones laborales opresivas, la asociación profesional de médicos adoptó una estrategia retórica, declarando que mantener la enfermería asistencial era en beneficio público. Este estudio muestra cómo la asociación ocultó sus intereses financieros a través de una estrategia retórica de crítica y persuasión. Realizamos tres aportaciones principales. Primero, ampliamos la comprensión histórica de la atención sanitaria global al estudiar la historia de la gestión médica japonesa. Segundo, abordamos la cuestión más amplia de las consecuencias de las estrategias retóricas cuando son utilizadas por quienes tienen el poder. Tercero, mediante un enfoque inductivo, contribuimos a la expansión de las metodologías en la historia empresarial
¿Cómo influyó la recirprocidad en la liberalización financiera? El papel de las compañías de Securities en la transformación del sistema financiero de Japón
No full textAquest estudi pretén resoldre la confusió en la investigació prèvia sobre els canvis en la relació entre els bancs i les empreses al Japó responent a la pregunta: “Quin paper van jugar les empreses de valors en el mercat financer japonès durant la dècada de 1980?”. Encara que les obres de Masahiko Aoki han analitzat com aquestes empreses intermedien el finançament corporatiu (per exemple, Aoki i Patrick 1995; Aoki i Saxonhouse 2000; Aoki, Jackson i Miyajima 2007), molts estudis posteriors, citant Aoki, s’han centrat principalment en els bancs. Aquesta perspectiva reduïda ha donat lloc a conclusions aparentment contradictòries sobre la fortalesa de les relacions amb el banc principal durant la dècada de 1990 (per exemple, Witt i Redding 2014 vs. Boyer, Uemura i Isogai 2012). A partir de noves evidències extretes d’arxius, documents governamentals i publicacions especialitzades, aquest estudi aplica els conceptes de “reciprocitat entre indústries” i “reciprocitat entre nacions” per demostrar com la regulació sobre l’abast de negoci dels bancs i les empreses de valors es va relaxar gradualment. Les conclusions principals revelen que les empreses de valors, actuant com a intermediàries en l’emissió de bons, van permetre a les corporacions japoneses passar temporalment dels préstecs bancaris al finançament directe, debilitant el poder disciplinari dels bancs. No obstant això, l’esclat de la bombolla econòmica japonesa i la posterior desregulació van conduir a una renovació, encara que amb canvis, de les relacions entre bancs i empreses. This study aims to resolve the confusion in previous research regarding changes in the relationship between banks and companies in Japan by answering the question, “What role did securities companies play in Japan’s financial market in the 1980s?” Although Masahiko Aoki’s works have analyzed how these firms mediate corporate finance (e.g., Aoki and Patrick 1995; Aoki and Saxonhouse 2000; Aoki, Jackson, and Miyajima 2007), many subsequent studies, citing Aoki, have focused mainly on banks. This narrowed perspective led to seemingly contradictory conclusions about the strength of main bank relationships in the 1990s (e.g., Witt and Redding 2014 vs. Boyer, Uemura, and Isogai 2012). Using new evidence from archival records, government documents, and specialized publications, this study applied the concepts of “reciprocity between industries” and “reciprocity between nations” to demonstrate how scope-of-business regulations for banks and securities were gradually relaxed. Key findings reveal that securities companies, acting as intermediaries for bond issuance, enabled Japanese corporations to shift temporarily from bank loans to direct financing, weakening banks’ disciplinary power. However, the collapse of Japan’s bubble economy and subsequent deregulation led to renewed but altered bank–corporate relationships.Este estudio pretende resolver la confusión en la investigación previa sobre los cambios en la relación entre los bancos y las empresas en Japón respondiendo a la pregunta: “¿Qué papel desempeñaron las empresas de valores en el mercado financiero japonés durante la década de 1980?”. Aunque los trabajos de Masahiko Aoki han analizado cómo estas empresas intermedian la financiación corporativa (por ejemplo, Aoki y Patrick 1995; Aoki y Saxonhouse 2000; Aoki, Jackson y Miyajima 2007), muchos estudios posteriores, citando a Aoki, se han centrado principalmente en los bancos. Esta perspectiva reducida ha dado lugar a conclusiones aparentemente contradictorias sobre la solidez de las relaciones con el banco principal en la década de 1990 (por ejemplo, Witt y Redding 2014 vs. Boyer, Uemura e Isogai 2012). A partir de nuevas evidencias extraídas de archivos, documentos gubernamentales y publicaciones especializadas, este estudio aplica los conceptos de “reciprocidad entre industrias” y “reciprocidad entre naciones” para demostrar cómo la regulación sobre el alcance de negocio de los bancos y las empresas de valores se fue relajando gradualmente. Los hallazgos clave revelan que las empresas de valores, actuando como intermediarias en la emisión de bonos, permitieron a las corporaciones japonesas pasar temporalmente de los préstamos bancarios a la financiación directa, debilitando el poder disciplinario de los bancos. Sin embargo, el colapso de la burbuja económica japonesa y la posterior desregulación llevaron a una renovación, aunque con cambios, de las relaciones entre bancos y empresas.
Ex Orbis y otros proyectos sobre medios de transporte
No full textEn el present dossier, l’artista brasilera Regina Silveira dona compte de les vàries derives del seu projecte Ex Orbis (1999 i 2001), el qual empra com a motiu l’imaginari col·lectiu que tots i totes tenim sobre l’aerotransport. Aquest imaginari és estirat i deformat mitjançant les tècniques anamòrfiques que empra habitualment l’artista, amb la finalitat de traçar una espècie d’història personal de la ciència i la tècnica. En el dossier, aquest projecte s’acompanya d’altres propostes, com ara l’escenografia Mais pesado que o ar (1997), un primer acostament a allò que finalment seria Ex Orbis. A més es mostren algunes obres gràfiques com The Artist (2007) i Nómade (2015), en les quals, significativament, l’avió apareix com un objecte de mà per a la producció artística. Finalment, en propostes com a UFO (2006 i 2015) i Rasant (2023 i 2024), Regina Silveira desplega tota la seva ironia sobre el fet de volar, en permetre’ns anar més enllà i albirar l’insòlit.In this dossier, Brazilian artist Regina Silveira presents the development of her Ex Orbis project (1999 and 2001), which uses our collective imagery of air travel as its motif. Silveira stretches and distorts this imagery using anamorphic techniques, aiming to trace a personal history of science and technology. The dossier also includes other proposals, such as the scenography Mais pesado que o ar (1997), which was an early iteration of Ex Orbis. Also on display are graphic works such as The Artist (2007) and Nómade (2015), in which the airplane notably appears as a handheld artistic tool. Finally, in proposals such as UFO (2006 and 2015) and Rasante (2023 and 2024), Regina Silveira reveals her sense of humor about flying, offering a glimpse of the extraordinary.En el presente dossier, la artista brasileña Regina Silveira da cuenta de las varias derivas de su proyecto Ex Orbis (1999 y 2001), el cual emplea como motivo el imaginario colectivo que todos y todas tenemos sobre el aerotransporte. Este imaginario es estirado y deformado mediante las técnicas anamórficas que emplea habitualmente la artista, con la finalidad de trazar una especie de historia personal de la ciencia y la técnica. En el dossier, este proyecto se acompaña de otras propuestas, como la escenografía Mais pesado que o ar (1997), un primer acercamiento a lo que finalmente sería Ex Orbis. Además se muestran algunas obras gráficas como The Artist (2007) y Nómade (2015), en las que, significativamente, el avión aparece como un objeto de mano para la producción artística. Finalmente, en propuestas como UFO (2006 y 2015) y Rasante (2023 y 2024), Regina Silveira despliega toda su ironía sobre el hecho de volar, al permitirnos ir más allá y avistar lo insólito
¿Encaja la aproximación con la teoría de la vaguedad? Un ensayo sobre el significado de los aproximativos vs. los aproximadores
No full textEl present assaig distingix, en primera instància, l’aproximació i la vaguetat. S’hi argumenta que, semasiològicament, algunes formes que anomenem aproximadors (com ara aproximadament) diferixen d’altres que anomenem aproximatius (com ara quasi). Ambdós tipus de formes remeten a dos tipus de vaguificadors o formes de la vaguetat i, per tant, presenten comportaments divergents. Els aproximadors denoten vaguetat de manera prototípica, car suspenen l’assignació veritativo-condicional de l’enunciat en què apareixen; els aproximatius, però, impliquen una lectura negativa, alhora que denoten proximitat a la realització d’un esdeveniment, fenomen que ací definim com aproximació. Malgrat la distinció establerta entre els fenòmens de la aproximació i la vaguetat, l’article desplega i problematitza la vinculació entre tots dos, atés que és possible descriure propietats vagues per a les formes aproximatives.This work distinguishes approximation from vagueness and problematizes the connection between both linguistic phenomena. From a semasiological point of view, I argue that certain forms like approximately differ from others like almost. These forms correspond to two types of vagueifiers: those vagueifiers of the type-approximately and vagueifiers of the type-almost. I call the former ones approximators and the latter ones approximatives. Approximators suspend the truth-value assignment of a given utterance and denote vagueness prototypically, while approximatives trigger a negative scope, involving the phenomenon here defined as approximation. Although both phenomena cover different functional domains, approximation and vagueness are akin, as an analysis of the semantic implications of their forms reveal.El presente ensayo distingue, en primera instancia, la aproximación y la vaguedad. Se argumenta que, semasiológicamente, algunas formas que denominamos aproximadores (como por ejemplo "aproximadamente") difieren otros que denominamos aproximativos (como por ejemplo "casi"). Ambos tipos de formas remiten a dos formas de la vaguedad y, por lo tanto, presentan comportamientos divergentes. Los aproximadores denotan vaguedad de manera prototípica, puesto que suspenden la asignación veritativo-condicional del enunciado en el que aparecen; los aproximativos, en cambio, implican una lectura negativa, a la vez que denotan proximidad a la realización de un acontecimiento, fenómeno que aquí definimos como aproximación. A pesar de la distinción establecida entre los fenómenos de la aproximación y la vaguedad, el artículo despliega y problematiza la vinculación entre ambos, dado que es posible describir propiedades vagas para las formas aproximativas
Una melancolía a través del tiempo y del espacio: la traducción de la poesía de Zhu Shuzhen (朱淑真) en el mundo hispánico
No full textZhu Shuzhen és una poeta de renom de la dinastia Song (960-1279) i una de les figures més importants de la història de la poesia femenina xinesa. La gran notorietat de les seves obres és coneguda àmpliament, donat que no sols s’estudien a la Xina, sinó que també s’han difós a altres cultures del món. Aquest article pretén dur a terme una recerca de caràcter panoràmic de la difusió dels poemes de Zhu Shuzhen a la cultura hispànica. Té dues parts: la primera es centra en la història de la publicació d’antologies traduïdes al castellà que inclouen composicions d’aquesta autora; a la segona s’estudien les estratègies traductores, relacionades amb els criteris de la selecció de poemes i la seva traducció.Zhu Shuzhen (朱淑真) is a renowned poet of the Song Dynasty (960-1279) and one of the most important figures in the history of Chinese women’s poetry. The great notoriety of her works is widely known, since they are not only studied in China, but have also been disseminated to other cultures in the world. The objective of this paper is to carry out a panoramic investigation of the translation of her poems in the Hispanic culture. It is made up of two parts: the first deals with the history of the publication of anthologies translated into Spanish that contain her compositions, and the second presents the selection of poems to translate and the translation strategies used by the translators.Zhu Shuzhen (朱淑真) es una poeta renombrada de la dinastía Song (960-1279) y una de las figuras más importantes en la historia de la poesía femenina china. La gran notoriedad de sus obras es conocida ampliamente, puesto que no solo son estudiadas en China, sino que también han sido difundidas a otras culturas del mundo. El presente artículo tiene por objetivo realizar una investigación panorámica de la difusión de sus poemas en la cultura hispánica. Está constituido por dos partes: la primera se centra en la historia de la publicación de antologías traducidas al castellano que contienen composiciones de la poeta; la segunda versa sobre las estrategias traductoras, relacionadas con los criterios de la selección de poemas y de su traducción
El desafío de la crítica frente a lo ubuesco hoy. Algunas pistas analíticas en Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales
No full textAquest article aborda els desafiaments que enfronten les ciències socials a l'actual escenari marcat per l'ascens de les dretes radicals, caracteritzades per una combinació de punitivisme ferri i discursos anticientífics. A partir de la noció foucaultiana de poder ubuesc, se sosté que aquestes dretes despleguen un exercici de poder grotesc i ridícul que, lluny de debilitar-lo, en potencia els efectes. En aquest context, la crítica entesa com a devel·lació resulta ineficaç i ha de ser repensada. Per abordar aquesta qüestió, larticle analitza la història i les regularitats crítiques de Delicte i Societat. Revista de Ciències Socials (DyS), publicació argentina fundada el 1992 i consolidada al camp de la criminologia crítica llatinoamericana. Es reconstrueixen dues etapes de la revista -des de la seva edició artesanal a la presó fins a la seva professionalització i indexació internacional-, destacant la persistència d'una actitud crítica que articula producció acadèmica i compromís públic. Així mateix, s'hi identifiquen dos eixos que travessen la seva història: la producció d'un saber crític situat, ancorat en coordenades teòriques, geogràfiques i disciplinàries específiques; i una selectivitat inversa que, de la mà de l'analítica foucaultiana, centra l'atenció en els il·legalismes dels poderosos, les violències estatals i la criminalització dels sectors més desavantatjats. Es conclou que l'experiència de DyS constitueix un far crític davant de les dretes ubuesques en mostrar que la tasca crítica no s'esgota en el desemmascarament, sinó que implica disputar les maneres de dir, fer i pensar sobre els delictes, les formes penals, les violències i les desigualtats socials.This article addresses the challenges facing the social sciences in the current scenario marked by the rise of the Ubuesque right, characterized by a combination of punitive and radically anti-scientific discourses. Based on the notion of Ubuesque power developed by Michel Foucault, it argues that the radical right today deploys a grotesque and ridiculous exercise of power that, far from weakening it, actually enhances its effects. In this context, criticism understood as the simple revelation of the "truth" is ineffective and must be reconsidered. To address this issue, the article analyzes the history and critical regularities of Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales (DyS), an Argentine publication founded in 1992 and consolidated in the field of Latin American critical criminology. It reconstructs two stages of the journal -from its artisanal and prison-based edition to its professionalization and international indexing- highlighting the persistence of a critical attitude that articulates academic production and public engagement. Likewise, two axes are identified that run through its history: the production of situated critical knowledge, anchored in specific theoretical, geographical, and disciplinary coordinates; and an inverse selectivity that, guided by Foucauldian analysis, focuses attention on the illegality of the powerful, state violence, and the criminalization of the most disadvantaged sectors. It is concluded that the DyS experience constitutes a critical beacon against the ubuesque forms of the radical right, showing that the critical task is not limited to unmasking, but rather involves challenging the ways of saying, doing, and thinking about crimes, penal forms, violence, and social inequalities.Este artículo aborda los desafíos que enfrentan las ciencias sociales en el actual escenario marcado por el ascenso de las derechas radicales, caracterizadas por una combinación de punitivismo férreo y discursos anticientíficos. A partir de la noción foucaultiana de poder ubuesco, se sostiene que estas derechas despliegan un ejercicio de poder grotesco y ridículo que, lejos de debilitarlo, potencia sus efectos. En este contexto, la crítica entendida como develación resulta ineficaz y debe ser repensada. Para abordar esta cuestión, el artículo analiza la historia y las regularidades críticas de Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales (DyS), publicación argentina fundada en 1992 y consolidada en el campo de la criminología crítica latinoamericana. Se reconstruyen dos etapas de la revista -desde su edición artesanal en la cárcel hasta su profesionalización e indexación internacional-, destacando la persistencia de una actitud crítica que articula producción académica y compromiso público. Asimismo, se identifican dos ejes que atraviesan su historia: la producción de un saber crítico situado, anclado en coordenadas teóricas, geográficas y disciplinares específicas; y una selectividad inversa que, de la mano de la analítica foucaultiana, centra la atención en los ilegalismos de los poderosos, en las violencias estatales y en la criminalización de los sectores más desventajados. Se concluye que la experiencia de DyS constituye un faro crítico frente a las derechas ubuescas al mostrar que la tarea crítica no se agota en el desenmascaramiento, sino que implica disputar los modos de decir, hacer y pensar sobre los delitos, las formas penales, las violencias y las desigualdades sociales.
Lower Miocene carbonate platforms of the Falcón Basin (NW Venezuela) compared to the offshore Perla Field reservoir
No full textBased on field data collected in the northern and southern Falcón Basin (Venezuela), this paper presents a comprehensive monograph that reports on the age and sedimentary evolution of the San Luis and Churuguara formations. It integrates platform-to-basin depositional models through facies distribution and stratal architecture, a palaeogeographic reconstruction, larger foraminifera biostratigraphy, sequence stratigraphy, and the evaluation of the accommodation history. An additional aim is to compare these onshore mixed carbonate-siliciclastic systems with the Oligo-Miocene subsurface carbonate reservoir of Perla in offshore Gulf of Venezuela, considered the largest gas discovery ever in Latin America. The carbonate platforms studied formed as a result of a second-order transgressive event, and corresponded to distally steepened or undifferentiated ramps dominated by coralline algae and larger foraminifera. The presence of Miosorites americanus and Annulosorites spiralis dates the San Luis and Churuguara formations to the early Miocene, consistent with previous planktonic foraminifera studies. The miogypsinid associations identified further distinguish between the Aquitanian and Burdigalian stages. The San Luis and Churuguara platforms exhibit a general aggradational trend, while the Perla carbonates have been interpreted as a retrogradational unit. Third-order T-R sequences interpreted from these successions were mainly influenced by differential tectonic subsidence. Additionally, major regional regressive events in the Falcón Basin and Perla Field coincide with global glaciations, highlighting the influence of eustatic changes. However, the Perla reservoir exhibits significant differences in thickness, spatial extent, and sedimentary architecture compared to the onshore equivalents. The differences arise from variations in tectonic and palaeotopographic settings, accommodation and sedimentation rates, and influence of adjacent siliciclastic systems. As a result, predicting the sedimentary architecture of carbonate reservoirs in this region using a generalized depositional model has proven to be challenging