University of the Balearic Islands

Biblioteca Digital de les Illes Balears
Not a member yet
    31262 research outputs found

    The American philosophy and the problem of time

    Full text link
    [spa] Este articulo intenta de forma breve poner de relieve los conceptos para comprender el problema del tiempo, temporalidady continuidad en la Filosofía Americana representada por Ch. Peirce, W. James, y A. N. Whitehead. El estudio también intenta apuntar la importancia de la investigación en el campo del tiempo. Además, aporta un breve panorama de las condiciones históricas de la emergencia de la Filosofía Americana[eng] The American philosophy and the problem of time –[article]– attempts to briefly outline the concepts of understanding of the problem of time, temporality and continuity in American philosophy which is represented by Ch. Peirce, W. James, and A. N. Whitehead. The article also tries to point out the importance of the enquiry on the field of time. Further, it gives abbreviated outline of the historic conditions of emergence of the American philosophy

    Ressenyes: Símbolos y nuevos mundos

    Full text link
    Abstract not availabl

    Reflexions sobre l’expulsió d’alumnes a les Illes Balears

    Full text link
    [cat] El present article analitza el procediment disciplinari —en concret, les expulsions— que s’aplica als centres docents de les Illes Balears. L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, en les seves memòries anuals, indica que els centres treballen cada vegada millor la prevenció de la convivència, i que aquestes millores han tingut repercussions directes en certs aspectes com la minva de l’assetjament escolar. Tot i això, també és cert que any rere any es comptabilitzen un gran nombre d’expulsions i alumnes expulsats dels centres com a mesura disciplinària. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de seguir millorant la convivència dels nostres centres, l’article argumenta i reflexiona sobre la necessitat d’un canvi metodològic pel que fa a les expulsions que s’hauria de concretar, també, en una modificació de la normativa que regula i permet l’actual procediment disciplinari: el Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.[spa] El presente artículo analiza el procedimiento disciplinario —en concreto, las expulsiones— que se aplica en los centros docentes de las Islas Baleares. El Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, en sus memorias anuales, indica que los centros trabajan cada vez mejor respecto a la prevención de la convivencia. Estas mejoras han tenido repercusiones directas en ciertos aspectos, como una bajada del acoso escolar. Sin embargo, también es cierto que año tras año se contabilizan un gran número de expulsiones y alumnos expulsados de los centros como medida disciplinaria. Por este motivo, y con el objetivo de seguir mejorando la convivencia de nuestros centros, el artículo argumenta y reflexiona sobre la necesidad de un cambio metodológico en cuanto a las expulsiones, que debería concretarse, también, en una modificación de la normativa que regula y permite el actual procedimiento disciplinario: el Decreto 121/2010, de 10 de diciembre, por el que se establecen los derechos y deberes de los alumnos y las normas de convivencia en los centros docentes no universitarios sostenidos con fondos públicos de las Islas Baleares

    Avaluar la competència, avaluar per ser més competent

    Full text link
    Abstract not availabl

    El sistema universitari a les Illes Balears

    Full text link
    [cat] En el 40è aniversari de la creació de la UIB, els resultats obtinguts el curs 2017-2018 en docència, recerca i transferència palesen la fortalesa de l’activitat docent i investigadora del professorat i dels grups de recerca de la Universitat, i consoliden la UIB com la universitat generalista de referència a les Illes Balears i una de les 25 millors universitats de l’Estat. Fruit de la qualitat de la docència i de l’impacte de la recerca, la UIB ha aconseguit aquest curs posicions destacades en els rànquings universitaris i en les enquestes de qualitat acadèmica. La resta del sistema universitari present a les Illes també ha continuat millorant la seva oferta i la capacitat docent que acredita. La resta del sistema universitari present a les Illes també ha continuat millorant la seva oferta i la capacitat docent que acredita.[spa] En el 40 aniversario de la creación de la UIB, los resultados obtenidos el curso 2017-2018 en docencia, investigación y transferencia evidencian la fortaleza de la actividad docente e investigadora del profesorado y de los grupos de investigación de la Universidad, y consolidan la UIB como la universidad generalista de referencia en las Islas Baleares y una de las 25 mejores universidades del Estado. Fruto de la calidad de la docencia y del impacto de la investigación, la UIB ha conseguido este curso posiciones destacadas en los rankings universitarios y en las encuestas de calidad académica. El resto del sistema universitario presente en las Islas también ha continuado mejorando su oferta y la capacidad docente que acredita

    El sistema educatiu a les Illes Balears

    Full text link
    [cat] El capítol següent pretén presentar, de manera general, els principals indicadors educatius del règim general de les Illes Balears. D’aquesta manera, s’analitzen dades de la matrícula, la promoció, la idoneïtat i la repetició com a indicadors bàsics del sistema educatiu. Cada un d’aquests és desglossat per illa, gènere i origen de l’alumnat (estranger/no estranger) en cada etapa educativa (primària, secundària i batxillerat) del sistema educatiu del règim general, tenint com a referència el curs 2017-2018. Cal destacar que a cada apartat incloem, com a valor afegit, una mirada evolutiva des del curs 2012- 2013 en la majoria dels casos. Aquestes dades no solament ens permeten de contextualitzar les primeres dades descrites del curs 2017-2018, sinó que també amb elles podem revisar el camí recorregut en aquest període, tenint present, per exemple, l’augment progressiu d’alumnat a la nostra comunitat i com es reacciona a reptes educatius des de l’àmbit autonòmic, com ara la resposta a l’alumnat estranger, la repetició en determinats cursos o el descens de l’abandonament escolar, especialment entre els alumnes de setze i disset anys.[spa] El siguiente capítulo pretende presentar, de forma general, los principales indicadores educativos del régimen general de las Islas Baleares. De esta forma, se analizan datos como la matricula, la promoción, la idoneidad y la repetición como indicadores básicos del sistema educativo. Cada indicador anteriormente citado se desglosa por isla, sexo y origen del alumnado (extranjero/no extranjero) de cada etapa educativa (primaria, secundaria y bachillerato) del sistema educativo de régimen general, teniendo como referencia el curso 2017-2018. A destacar que a lo largo de cada apartado se incluye, como valor añadido, una mirada evolutiva desde el curso 2012-2013 en la mayoría de casos. Estos datos no sólo permiten contextualizar los primeros datos descritos del curso 2017-2018, sino que permiten también revisar el camino recorrido en este período, teniendo presente, por ejemplo, el aumento progresivo de matrícula de alumnado en nuestra comunidad autónoma y qué respuesta se da a los retos educativos autonómicos, como la respuesta educativa al alumnado extranjero, la repetición en determinados cursos o la disminución del abandono escolar, especialmente de los alumnos de entre 16 y 17 años

    Els educadors socials als centres de secundària: obrint les escoles a la comunitat

    Full text link
    [cat] Als darrers anys han anat canviant tant la realitat com les demandes dels centres educatius, alhora que ho fa el model i la forma de concebre les relacions entre l’escola i la comunitat. Aquest canvi contextual implica la consideració de nous perfils professionals que puguin aportar alternatives que augmentin la capacitat dels equips educatius per fer front a aquestes noves realitats i enforteixen la connexió dels centres amb la comunitat. A les Illes Balears, des del curs 2017-18 (i partint d’una experiència anterior de 2008), els professionals de l’educació social entren a formar part dels centres educatius de secundària com a Tècnics d’Intervenció Socio-comunitària (TISOC). La finalitat d’aquest article és fer un balanç de la intervenció dels TISOC, a partir del procés d’autoavaluació realitzat per part dels mateixos professionals i les avaluacions realitzades per part dels centres educatius. Són valorats positivament els següents aspectes: (a) la capacitat de millora de la comunicació i coordinació del centre amb l’exterior; (b) la seva versatilitat; (c) el rol de mediador que exerceixen (als centres i entre les famílies i els centres); (d) la seva aportació en la reducció de la conflictivitat, i el foment de la cooperació i del treball en xarxa amb la comunitat; (e) l’obertura de nous àmbits d’actuació i intervencions conjuntes. Com a repte de millora es destaca, entre d’altres, la necessitat d’evitar tendències intervencionistes que no permetin desenvolupar, des d’una perspectiva inclusiva, intervencions de caire preventiu.[spa] En los últimos años ha ido cambiando tanto la realidad como las demandas de los centros educativos, a la vez que también lo hace el modelo y la forma de concebir las relaciones entre la escuela y la comunidad. Este cambio contextual implica la consideración de nuevos perfiles profesionales que puedan aportar alternativas que aumenten la capacidad de los equipos educativos para afrontar estas nuevas realidades y fortalezcan la conexión de los centros con la comunidad. En las Illes Balears, desde el curso 2017-18 (y partiendo de una experiencia anterior de 2008), los profesionales de la educación social entran a formar parte de los centros educativos de secundaria como Técnicos de Intervención Socio-comunitaria (TISOC). La finalidad de este artículo es hacer un balance de la intervención de los TISOC, a partir del proceso de autoevaluación realizado por parte de los mismos profesionales y las evaluaciones realizadas por parte de los centros educativos. Son valorados positivamente los siguientes aspectos: (a) la capacidad de mejora de la comunicación y coordinación del centro con el exterior; (b) su versatilidad; (c) el rol de mediador que ejercen (en los centros y entre las familias y los centros); (d) su aportación en la reducción de la conflictividad, fomento de la cooperación y trabajo en red con la comunidad; (e) la apertura de nuevos ámbitos de actuación e intervenciones conjuntas. Como reto de mejora se destaca, entre otros, la necesidad de evitar tendencias intervencionistas que no permitan desarrollar, desde una perspectiva inclusiva, intervenciones preventivas

    Mètodes globalitzats a l’IES sa Blanca Dona

    Full text link
    [cat] Aquest treball pretén descriure la realitat d’un centre de secundària de titularitat pública de les Illes Balears, immers en un procés de canvi des de fa uns anys i que està portant a una millora del procés d’ensenyament i aprenentatge del seu alumnat. En particular se centra en la descripció i l’anàlisi de la utilització d’unes metodologies globalitzadores concretes que, avalades per diversos referents teòrics, justifiquen el motiu de l’èxit. També es mostren evidències i alguns dels aspectes pendents de millora educativa.[spa] Este trabajo pretende describir la realidad de un centro de secundaria de titularidad pública de las Illes Balears, inmerso en un proceso de cambio desde hace unos años y que está consiguiendo una mejora del proceso de enseñanza y aprendizaje de su alumnado. En particular se centra en la descripción y el análisis de la utilización de unas metodologías globalizadoras concretas que, avaladas por diversos referentes teóricos, justifican el motivo del éxito educativo. También se muestran evidencias y algunos de los aspectos pendientes de mejora educativa

    Les persones grans LGTBI. Una mirada actual

    Full text link
    [cat] El present capítol se centra en l’evolució que ha experimentat el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI), en constant lluita pels seus drets des que es va iniciar la primera manifestació reivindicativa i el seu desencadenant, ara fa cinquanta anys als Estats Units, i com passa a passa s’han anat aconseguint aquells drets que com a persones mai no havien d’haver perdut. Aprofitant algunes dates importants, susceptibles de celebració, com són els cinquanta anys de les protestes que es produïren el 28 de juny de 1969 (que es considera l’inici del moviment LGTBI), els quaranta-vuit anys de la primera agrupació gai a Espanya, els quaranta anys de la despenalització de l’homosexualitat com a delicte al nostre país, i els vint-i-cinc anys de trajectòria de l’associació Ben Amics, referent del col·lectiu LGTBI a les Illes Balears, centram el capítol en les persones grans LGTBI, amb la intenció de contribuir a la seva visibilitat, inclusió i normalització dins la nostra societat. A Espanya, i a les nostres illes, el moviment es va iniciar una mica més tard, però la reivindicació va ser molt semblant a la que va sorgir als Estats Units, des de la creació d’associacions i d’organitzacions per donar suport al col·lectiu fins a l’organització d’actes per tal de visibilitzar tota la diversitat que representa el col·lectiu LGTBI.[spa] El presente capítulo se centra en la evolución que ha experimentado el colectivo de lesbianas, gais, transexuales, bisexuales e intersexuales (LGTBI), en constante lucha por sus derechos desde que se inició la primera manifestación reivindicativa y su desencadenante, ahora hace cincuenta años en los Estados Unidos, y como paso a paso se han ido consiguiendo aquellos derechos que como personas nunca deberían haber perdido. Aprovechando algunas fechas importantes, susceptibles de celebración, como son los cincuenta años de las protestas que se produjeron el 28 de junio de 1969 (consideradas el inicio del movimiento LGTBI), los cuarenta y ocho años de la primera agrupación gay en España, los cuarenta años de la despenalización de la homosexualidad como delito en nuestro país, y los veinticinco años de trayectoria de la asociación Ben Amics, referente del colectivo LGTBI en las islas Baleares, centramos el capítulo en las personas mayores LGTBI, con la intención de contribuir a su visibilidad, inclusión y normalización en nuestra sociedad. En España, y en nuestras islas, el movimiento se inició algo más tarde, pero la reivindicación fue muy parecida a la que surgió en los Estados Unidos, desde la creación de asociaciones y de organizaciones para dar apoyo al colectivo hasta la organización de actos para visibilizar toda la diversidad que representa el colectivo LGTBI

    Estimulació multisensorial: un acostament a les sales Snoezelen

    Full text link
    [cat] La vellesa és una etapa més del desenvolupament humà en la qual es produeix un declivi natural que pot afectar la funcionalitat, la capacitat cognitiva, les relacions socials i les destreses sensorials, fets que repercuteixen directament sobre la qualitat de vida de les persones. Cada vegada són més els individus que requereixen tractament i atenció especialitzada. És necessari un canvi en l’enfocament de l’atenció, basat a dirigir els tractaments no tant a la curació mateixa, sinó a una millora del benestar global de la persona. És el moment de les intervencions no farmacològiques, com la teràpia o estimulació sensorial, que facilita el nivell de relaxació i millora l’estat emocional, al mateix temps que disminueix sensacions insatisfactòries, com ara les alteracions conductuals, mitjançant vivències agradables. Es realitza una aproximació al concepte, a l’evidència científica i a les principals característiques. Es fan unes pinzellades sobre les noves tecnologies que es poden introduir a les sales multisensorials a fi d’abaratir costs, i es mostra un exemple d’una sala Snoezelen en funcionament.[spa] La vejez es una etapa más del desarrollo humano en la que existe un declive natural que puede afectar a la funcionalidad, a la capacidad cognitiva, a las relaciones sociales y a las destrezas sensoriales, lo cual repercute en la calidad de vida. Cada vez son más las personas que requieren tratamiento y atención especializada. Resulta necesario un cambio de enfoque en cuanto a la atención, dirigir los tratamientos no tanto a la curación en sí misma, sino a una mejora del bienestar global de la persona. Es el momento de las intervenciones no farmacológicas, como la terapia o estimulación sensorial, que facilita el nivel de relajación, aumenta el bienestar emocional al tiempo que disminuye sensaciones insatisfactorias, como alteración conductual, mediante vivencias agradables. Se realiza una aproximación al concepto, a la evidencia científica y a sus principales características. Se dan unas pinceladas de las nuevas tecnologías que se pueden introducir en las salas multisensoriales con el objetivo de abaratar costes, y se muestra un ejemplo de una sala Snoezelen en funcionamiento. 1. Acostamen

    30,771

    full texts

    31,262

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Biblioteca Digital de les Illes Balears is based in Spain
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇