96491 research outputs found
Sort by
Macrophage iron metabolism dysregulation in psoriasis
No full text[eng] Macrophages are the most plastic immune cells, representing the first line of defence after the physical barriers and acting as antigen-presenting cells to activate the adaptive immunity. They are present in the tissues at homeostatic conditions and, in case of infection or injury, their number increases by extravasation of circulating monocytes. Macrophage infiltration is a common feature of both acute and chronic inflammatory conditions. Psoriasis is a chronic autoimmune disease characterized by skin lesions and systemic manifestations. ZEB1 is a transcription factor and a key regulator of cell plasticity with roles from embryonic development to cancer progression. The role of ZEB1 in macrophages is now being characterized. It regulates the switch from a pro-inflammatory and immunogenic to an anti-inflammatory and tolerogenic phenotype. Our analysis of a published transcriptomics study indicates that ZEB1 expression is reduced in psoriasis-affected skin areas compared to unaffected regions and healthy controls skin.
These precedents led us to investigate the role of ZEB1 in macrophages in psoriasis. We found that mice lacking ZEB1 in their macrophages (1∆") exposed to a chemical model of psoriasis (imiquimod) exhibited worsening of skin (increased skin thickness and skin oxidative damage levels) and systemic (e.g., splenomegaly) inflammation. To characterize ZEB1 regulated transcriptome in this model, we conducted skin scRNA-seq and macrophage ATAC-seq of control and 1∆" mice, which revealed the upregulation of iron-related genes in 1∆" macrophages, subsequently supported by histological analysis. We also found that ZEB1 interacts with BACH1, a master transcriptional repressor of iron-related genes, and that this interaction is weakened in the context of the imiquimod treatment. The link between increased iron levels and macrophages function in skin microenvironment was supported by in vivo experiments, where skin macrophages and iron were depleted. Our results in mice were supported by data in psoriatic patients that exhibited increased iron and iron-related damage levels in the monocytes from peripheral blood compared to healthy controls. Altogether, our data show a role for ZEB1 in skin macrophages protecting against local and systemic inflammation in psoriasis through the repression of iron metabolism genes.[cat] Els macròfags són les cèl·lules immunitàries més plàstiques, representant la primera línia de defensa després de les barreres físiques i actuant com a cèl·lules presentadores d'antígens per activar la immunitat adaptativa. Estan presents en els teixits en condicions homeostàtiques i, en cas d'infecció o lesió, el seu nombre augmenta per extravasació dels monòcits circulants. La infiltració de macròfags és una característica comuna de les condicions inflamatòries agudes i cròniques. La psoriasi és una malaltia autoimmune crònica caracteritzada per lesions cutànies i manifestacions sistèmiques. ZEB1 és un factor de transcripció i un regulador clau de la plasticitat cel·lular amb un rol clau en processos com el desenvolupament embrionari i la progressió del càncer. El paper de ZEB1 en macròfags s'està caracteritzant actualment. Regula el canvi d'un fenotip proinflamatori i immunogènic a un fenotip antiinflamatori i tolerogen. La nostra anàlisi d'un estudi de transcriptòmica publicat indica que l'expressió ZEB1 es redueix en les àrees de la pell afectades per psoriasi en comparació amb les no afectades i als controls sans de la pell.
Aquests precedents ens van portar a investigar el paper de ZEB1 en macròfags en la psoriasi. Vam trobar que els ratolins que no tenien ZEB1 en els seus macròfags (1∆"), quan eren exposats a un model químic de psoriasi (imiquimod), mostraven un empitjorament de la pell (augment del gruix i del dany oxidatiu a la pell) i un augment de la inflamació sistèmica (per exemple, esplenomegàlia). Per caracteritzar el transcriptoma regulat per ZEB1 en aquest model, vam dur a terme un scRNA-seq de la pell i un ATAC-seq de macròfags de ratolins control i 1∆", que van revelar un augment de la regulació de gens relacionats amb el ferro en macròfags 1∆", posteriorment suportat per anàlisis histològiques. També vam trobar que ZEB1 interactua amb BACH1, un important repressor transcripcional de gens relacionats amb el ferro, i que aquesta interacció es debilita en el context del tractament amb imiquimod. El vincle entre l'augment dels nivells de ferro i la funció dels macròfags en el microambient de la pell va ser corroborat per experiments in vivo, on els macròfags de la pell i el ferro es van eliminar. Els nostres resultats en ratolins van ser suportats per dades en pacients psoriàtics, on s’observava un augment dels nivells de ferro i del dany relacionat amb el ferro en els monòcits de la sang perifèrica en comparació amb els controls sans. En conjunt, les nostres dades indiquen que ZEB1 té un paper clau als macròfags de la pell, protegint contra la inflamació local i sistèmica en la psoriasi a través de la repressió dels gens del metabolisme del ferro
Caterina Llull i Sabastida : tra Sicilia e Catalogna : edizione del suo secondo libro mastro (1479-1486)
No full textInclou la transcripció del manuscrit ANC1-960-T-4020.
Introducció, notes i comentaris en italià, transcripció del manuscrit en catalàNella seconda metà del XV secolo, una mercantessa catalana vive a cavallo tra la Sicilia e la Catalogna. Madre di quattro figli, Caterina Llull i Sabastida maneggia perfettamente libri di contabilità, lettere di cambio, contratti di assicurazioni e nolo; commercia in schiavi e grano, vino e pelli, possiede rendite e beni immobili. L’energia straordinaria di questa figura ci conduce al centro di una repubblica internazionale del denaro, in cui la Sicilia e la Catalogna sono due fulcri mediterranei. Tutte le notizie che permettono di ricostruire gli affari, la vita quotidiana, le relazioni sociali ed economiche di questa famiglia sono tratte dalla documentazione conservata nell’Arxiu Nacional de Catalunya. In questo volume si pubblica l’edizione del secondo libro mastro (1479-1486) intestato a questa formidabile donna che si muoveva con grande dimestichezza in un mondo che, fino a pochi decenni fa, era ritenuto dalla totalità della storiografia appannaggio esclusivo degli uomini
Mostreig i anàlisi molecular de l’aerosol orgànic a la troposfera baixa: fonts i transformacions
No full text[cat] L’aerosol orgànic (OA) representa una fracció molt variable de les partícules en suspensió (PM), i comprendre les seves propietats químiques, físiques i toxicològiques és essencial per millorar la qualitat de l’aire. En les darreres dècades, s’han identificat diversos compostos orgànics que actuen com a marcadors de fonts d’emissió i processos de transformació atmosfèrics i que poden tenir efectes tòxics. Entre aquests es troben els compostos emesos directament a l’atmosfera, l’aerosol orgànic primari (POA), com els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), generats per combustió incompleta de matèria orgànica; els hopans, associats al trànsit rodat; i el levoglucosà, indicador de la crema de biomassa. També s’hi troben compostos formats a l’atmosfera, que constitueixen l’aerosol orgànic secundari (SOA), derivats principalment de l’oxidació de compostos orgànics volàtils com l’isoprè i l’α-pinè. Les condicions meteorològiques influencien la distribució de tots aquests compostos. No obstant això, el coneixement integrat sobre la composició dels aerosols, les condicions atmosfèriques i els seus efectes sobre la salut humana és limitat, especialment en situacions meteorològiques complexes on la dispersió dels contaminants es veu reduïda. Aquesta tesi té com a objectiu identificar fonts d’emissió, processos de transformació i patrons de distribució vertical dels aerosols a la troposfera baixa mitjançant l’anàlisi molecular de compostos orgànics presents a les PM en diversos entorns, alçades i condicions atmosfèriques. Primerament, s’ha desenvolupat una metodologia per analitzar PAHs i compostos polars en mostres de volum baix (<1 m3) mitjançant GC-MS d’alta resolució. Aquesta tècnica de cost baix ha demostrat ser eficient, amb bona repetibilitat i mostra una bona correlació amb l’anàlisi de volums grans, tot reduint el consum de materials i dissolvents. A més, ha obert la porta a un sistema de mostreig amb globus captius a la troposfera baixa consistent en sondejos de tres hores de duració amb l’objectiu d’estudiar la composició orgànica a dues alçades (superfície i ⁓ 400 m). Aquest estudi s’ha dut a terme en entorns industrials, rurals i suburbans i s’ha complementat amb l’anàlisi d’OA a la zona urbana de Barcelona, tot aprofitant la seva orografia. Les concentracions dels compostos orgànics a diferents alçades mostren una acumulació de POA a la superfície, especialment durant les inversions tèrmiques nocturnes. Aquestes observacions suggereixen que les emissions de trànsit i crema de biomassa es concentren a la capa estable nocturna, amb concentracions que poden diferir fins a un ordre de magnitud a les primeres capes de l'atmosfera. Els compostos secundaris, com alguns PAHs oxigenats i el SOA biogènic, presenten una distribució més homogènia a la troposfera baixa, amb concentracions sovint més elevades a la capa residual nocturna. A més, les relacions d’aquests amb els seus precursors suggereixen una oxidació més gran en alçada. En aquesta memòria també s’inclou un estudi conjunt de la composició orgànica de les PM i la toxicitat associada de mostres recollides per autoritats regionals en diverses estacions de monitoratge. Les emissions de vehicles són la font predominant a l’estació urbana de trànsit, mentre que a les zones suburbanes i rurals, la crema de biomassa a l’hivern i el SOA a l’estiu influeixen significativament en la qualitat de l’aire. Les mostres recollides durant l’hivern en zones suburbanes i rurals, riques en aerosols procedents de la crema de biomassa, van provocar la mortalitat més elevada en cèl·lules epitelials pulmonars exposades. Aquests resultats destaquen la necessitat d’estratègies específiques adaptades a cada entorn per millorar la qualitat de l’aire arreu del territori. Finalment, el treball amplia la perspectiva a un punt elevat a Sierra Nevada (2500 msnm), on s’han identificat diverses fonts i processos a partir de la composició orgànica i inorgànica de les PM. Aquests estan clarament associats a circulacions típiques de zones muntanyoses i de gran escala, com ara el transport de brises de muntanya i les intrusions de pols sahariana. En general, els resultats mostren la forta influència de l’oxidació i del transport d’aerosols de mig i llarg abast sobre la composició química de l’aerosol en aquest lloc elevat
Study of cardiac regeneration activity using different minimally invasive introductory techniques with different regeneration methods
No full text[eng] Scientific advances in recent decades have enabled the identification and classification of a wide variety of diseases, as well as the development of increasingly effective treatments. One of the most innovative and promising approaches is gene therapy, which aims to address diseases at their root: the cells. However, this strategy presents several challenges that must be addressed to ensure both efficacy and safety. First, it is essential to identify the cellular pathways involved in the disease in order to determine which molecular elements (such as mRNA or microRNA) may have therapeutic potential. Second, it is necessary to develop delivery systems that enable localized and minimally invasive application of the therapy, bringing it as close as possible to the affected area. Third, vectors are required to protect and facilitate the entry of genetic material into cells. Fourth, it is important that the therapy can be administered in a sustained manner over time, as most diseases cannot be resolved with a single dose. Finally, to ensure proper monitoring and control, the therapeutic systems used must be visible through clinical imaging techniques such as radiology or ultrasound. This thesis focuses on the application of gene therapies for the treatment of cardiovascular diseases, specifically myocardial infarction and heart failure. To address these conditions, a comprehensive literature review was conducted to identify the most therapeutically relevant microRNAs. Subsequently, a polymeric vector from the PBAE family was developed, designed to facilitate the intracellular delivery of microRNA and to co-deliver nitric oxide (NO), taking advantage of its beneficial vasodilatory properties. In parallel, a hydrogel microparticle system was designed and fabricated to allow for controlled release of the therapeutic agents and to be detectable through imaging techniques such as fluoroscopy and/or ultrasound. Furthermore, a minimally invasive macroscopic device was developed, capable of delivering the therapy directly to the target cardiac region for the treatment of heart failure. In the case of myocardial infarction, a different strategy was employed, integrating the microRNA into the coating of stents and balloons, leveraging existing delivery platforms (such as balloon catheters or expandable stents), which are highly effective in this clinical context. The results obtained demonstrated the efficacy of PBAE polymeric vectors in microRNA transfection, as well as their ability to release nitric oxide in a controlled manner. In addition, the developed hydrogel microparticles showed structural stability, sustained release capacity, and visibility via clinical imaging. Moreover, a collaborative study with Hospital Clínic of Barcelona was carried out to evaluate the efficacy of the hydrogel–vector system in a xenograft mouse model of liver cancer. Although this disease was not initially within the scope of the thesis, the results revealed an observable therapeutic response and tumor size reduction. Finally, coatings for stents and balloons were successfully developed, along with a functional steerable catheter for local treatment of heart failure. However, the final validation phase remains pending to confirm the specific efficacy of the selected therapies in each case. This work presents an integrated therapeutic strategy based on genetic vectors, controlled release platforms, and minimally invasive delivery systems tailored to cardiovascular pathologies.[cat] Els avenços científics de les darreres dècades han permès identificar i classificar una gran varietat de malalties, així com desenvolupar tractaments cada vegada més eficients. Una de les teràpies més innovadores i prometedores és la teràpia gènica, que busca abordar les malalties des de l’arrel: les cèl·lules. No obstant això, aquesta estratègia planteja diversos reptes que cal resoldre per garantir-ne l'eficàcia i la seguretat.
En primer lloc, és necessari identificar les rutes cel·lulars implicades en la malaltia per determinar quins elements moleculars (com mRNA o microRNA) poden tenir un efecte terapèutic. En segon lloc, cal desenvolupar sistemes d’administració que permetin aplicar la teràpia de manera local i mínimament invasiva, apropant-la tant com sigui possible a la zona afectada. En tercer lloc, es requereixen vectors capaços de protegir i facilitar l’entrada del material genètic a les cèl·lules. En quart lloc, és important que la teràpia es pugui administrar de manera sostinguda en el temps, ja que la majoria de malalties no es resolen amb una sola dosi. Finalment, per garantir un control i seguiment adequat del tractament, és imprescindible que els sistemes utilitzats siguin visibles mitjançant tècniques d’imatge clíniques com la radiologia o els ultrasons.
Aquesta tesi se centra en l’aplicació de teràpies gèniques per al tractament de malalties cardiovasculars, i més concretament de l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca. Per abordar aquestes patologies, s’ha dut a terme una revisió bibliogràfica per identificar els microARNs més rellevants amb potencial terapèutic. Posteriorment, s’ha desenvolupat un vector polimèric de la família dels PBAE, dissenyat per facilitar l’entrada del microRNA dins les cèl·lules i, a més, alliberar òxid nítric (NO) com a estratègia de coalliberament beneficiós, donades les seves propietats vasodilatadores.
Paral·lelament, s’ha dissenyat i creat un sistema de micropartícules d’hidrogel amb la capacitat d’alliberar la càrrega/terapia de forma controlada i de ser detectables per tècniques com la radioscòpia i/o l’ecografia. Per acabar, s’ha desenvolupat un dispositiu macroscòpic mínimament invasiu capaç de transportar i alliberar la teràpia directament a la regió cardíaca diana per al tractament de la insuficiència cardíaca i en el cas de l’infart de miocardi, s’ha optat per una estratègia diferent basada en la integració dels microRNA en el recobriment de stents i balons, aprofitant les plataformes d’entrega ja existents (com ara els càteters amb baló o stents expandibles), les quals són altament eficients en aquest context clínic.
Els resultats obtinguts han demostrat l’eficàcia dels vectors polimèrics PBAE en la transfecció de microRNA, així com la seva capacitat per alliberar òxid nítric de manera controlada. A més, les micropartícules d’hidrogel desenvolupades han mostrat estabilitat estructural, capacitat d’alliberament sostingut i visibilitat mitjançant tècniques clíniques d’imatge. D’altra banda, s’ha realitzat un estudi conjunt amb l’Hospital Clínic de Barcelona per avaluar l’eficàcia del sistema hidrogel-vector en un model de ratolins xenograft amb càncer hepàtic. Tot i que aquesta malaltia no formava part de l’abast inicial de la tesi, els resultats obtinguts van evidenciar una resposta terapèutica observable i des disminució del tumor.
Finalment, s’ha aconseguit desenvolupar els recobriments per a stents i balons, així com un catèter dirigible funcional per al tractament local de la insuficiència cardíaca. No obstant això, queda pendent la darrera etapa de validació per confirmar l’eficàcia específica de les teràpies seleccionades en cada cas.
Aquest treball aporta una estratègia terapèutica integral basada en vectors genètics, plataformes d’alliberament i sistemes d’aplicació mínimament invasius adaptats a patologies cardiovasculars.[spa] Los avances científicos de las últimas décadas han permitido identificar y clasificar una amplia variedad de enfermedades, así como desarrollar tratamientos cada vez más eficaces. Uno de los enfoques más innovadores y prometedores es la terapia génica, que pretende abordar las enfermedades desde su raíz: las células. Sin embargo, esta estrategia presenta varios desafíos que deben resolverse para garantizar tanto la eficacia como la seguridad.
En primer lugar, es esencial identificar las rutas celulares implicadas en la enfermedad para determinar qué elementos moleculares (como ARNm o microARN) pueden tener potencial terapéutico. En segundo lugar, es necesario desarrollar sistemas de administración que permitan aplicar la terapia de forma localizada y mínimamente invasiva, acercándola lo máximo posible a la zona afectada. En tercer lugar, se requieren vectores capaces de proteger y facilitar la entrada del material genético en las células. En cuarto lugar, es importante que la terapia pueda administrarse de forma sostenida en el tiempo, ya que la mayoría de las enfermedades no se resuelven con una sola dosis. Por último, para garantizar un seguimiento y control adecuados, los sistemas terapéuticos utilizados deben ser visibles mediante técnicas de imagen clínica como la radiología o los ultrasonidos.
Esta tesis se centra en la aplicación de terapias génicas para el tratamiento de enfermedades cardiovasculares, específicamente el infarto de miocardio y la insuficiencia cardíaca. Para abordar estas patologías, se realizó una revisión bibliográfica exhaustiva para identificar los microARN más relevantes desde el punto de vista terapéutico. Posteriormente, se desarrolló un vector polimérico de la familia PBAE, diseñado para facilitar la entrega intracelular del microARN y liberar simultáneamente óxido nítrico (NO), aprovechando sus beneficiosas propiedades vasodilatadoras.
Paralelamente, se diseñó y fabricó un sistema de micropartículas de hidrogel capaz de liberar los agentes terapéuticos de forma controlada y ser detectado mediante técnicas de imagen como la fluoroscopia y/o la ecografía. Además, se desarrolló un dispositivo macroscópico mínimamente invasivo, capaz de administrar la terapia directamente en la región cardíaca objetivo para el tratamiento de la insuficiencia cardíaca. En el caso del infarto de miocardio, se empleó una estrategia diferente, integrando el microARN en el recubrimiento de stents y balones, aprovechando las plataformas de administración ya
existentes (como los catéteres con balón o stents expandibles), que son altamente eficaces en este contexto clínico.
Los resultados obtenidos demostraron la eficacia de los vectores poliméricos PBAE en la transfección de microARN, así como su capacidad para liberar óxido nítrico de forma controlada. Además, las micropartículas de hidrogel desarrolladas mostraron estabilidad estructural, capacidad de liberación sostenida y visibilidad mediante imagen clínica. Asimismo, se realizó un estudio colaborativo con el Hospital Clínic de Barcelona para evaluar la eficacia del sistema hidrogel-vector en un modelo de ratón xenoinjertado con cáncer hepático. Aunque esta enfermedad no estaba contemplada inicialmente en el alcance de la tesis, los resultados evidenciaron una respuesta terapéutica observable y una reducción del tamaño tumoral.
Finalmente, se lograron desarrollar recubrimientos para stents y balones, así como un catéter dirigible funcional para el tratamiento local de la insuficiencia cardíaca. No obstante, aún queda pendiente la fase final de validación para confirmar la eficacia específica de las terapias seleccionadas en cada caso.
Este trabajo presenta una estrategia terapéutica integrada basada en vectores genéticos, plataformas de liberación controlada y sistemas de administración mínimamente invasivos adaptados a patologías cardiovasculares
Women, Water, and the Climate Emergency: Art and Science for Bringing Ecofeminism to Society
No full textThis initiative exemplifies how collaborative, transdisciplinary efforts can showcase the gendered and emotional dimensions of environmental research and highlights the potential of such partnerships to improve science communication and self-reflection. The evolving life of the exhibition, together with the children’s book and film, continues to foster personal reflection and public dialogue, underscoring the role of art-science initiatives in driving eco-social change. For us as authors, this collaborative process has also been a personal journey—one that reshapes our understanding of our collective practice and its potential to inspire and communicate meaningful change. Do you want to display “Augmented Ecofeminisms: Climate, Water, Women” at your institution? Check our website for details on the exhibition (www.genderlimno.org/muac.html), where you can request the exhibition for display. We can either send a hard copy for temporary display or provide it in high quality images for onsite printing and display
El modelo narrativo clásico en el cine de lo real contemporáneo
No full text[spa] El cine de lo real narrativo ha configurado un modelo de realización al amparo de los principales estilos surgidos durante los años 30 y 60 e incluso durante los 70 y 80 del siglo XX. Dichos estilos alcanzaron su apogeo a finales del siglo XX y principios del XXI y su influencia aún determina la realización contemporánea. Tras más de 100 años de tradición del cine de lo real se analiza en esta tesis el estado de la cuestión del documental contemporáneo. Las reflexiones expuestas, al tiempo que señalan las principales aportaciones y cómo estas fueron codificadas por la academia y la crítica, proponen una aproximación teórica amplia e indagan sobre el camino a seguir en el cine de lo real narrativo. En primer lugar, se formula en el capítulo 2 y 3 una caracterización del término cine de lo real y se cuestiona el término documental, su identificación con la verdad y su definición por oposición a la ficción. Como primer objetivo específico, en los capítulos 4 y 5, al tiempo que se hace una revisión de los modos de representación de Nichols, se propone un modelo de análisis de las distintas formas de realización cinematográfica de lo real según las instancias narrativas y las herramientas. Ello da lugar a un modelo de análisis heterogéneo que incluye varios modos de representación, distintas formas de enunciación, diversos grados de manipulación y temáticas variadas. El segundo objetivo específico consiste en la aplicación del modelo de análisis a algunas de las prácticas contemporáneas más destacadas del panorama internacional para comprobar si se trata de experiencias realmente innovadoras o bien una constatación de la persistencia del modelo clásico. Para ello se analiza, en el capítulo 6, 100 obras procedentes de festivales de relieve, a nivel nacional y europeo, y se cuantifican los resultados. El tercer objetivo específico consiste en explorar esa otra zona situada al margen de los usuales circuitos de exhibición, donde quizás se encuentren las propuestas más sugerentes dentro de lo narrativo (o a al límite de ello). ¿Es posible una alternativa formal al cine de lo real narrativo, más allá de la reproducción de un modelo académico basado en el cine de lo real clásico?, ¿dónde se encuentra esa zona?, ¿continuidad o innovación? Para enfrentar estas preguntas se analizan, en el capítulo 7, las obras audiovisuales presentadas, en 2022, en Documenta Fifteen de Kassel y LOOP BARCELONA, con el fin de cuestionar un marco cerrado y definitivo y abrir el análisis a posibles alternativas de representar lo real.[eng] The narrative cinema of the real has configured a model of filmmaking based on the main styles that emerged during the 30s and 60s and even during the 70s and 80s of the 20th century. These styles reached their peak in the late 20th and early 21st centuries and their influence still determines contemporary production. After more than 100 years of tradition of the cinema of the real, this thesis analyzes the state of the art of contemporary documentary. The reflections presented, while pointing out the main contributions and how these were codified by academia and critics, propose a broad theoretical approach and investigate the path to follow in the cinema of the narrative real. Firstly, in chapters 2 and 3 a characterization of the term cinema of reality is formulated and the term documentary, its identification with the truth and its definition as opposed to fiction, are questioned. As a first specific objective, in chapters 4 and 5, while a review of Nichols' modes of representation is made, a model of analysis of the different forms of cinematographic realization of reality is proposed according to the narrative instances and the tools. This gives rise to a heterogeneous analysis model that includes various modes of representation, different forms of enunciation, various degrees of manipulation and varied themes. The second specific objective consists of applying the analysis model to some of the most prominent contemporary practices on the international scene to verify whether they are truly innovative experiences or a confirmation of the persistence of the classic model. To this end, in chapter 6, 100 works from prominent festivals, at national and European level, are analyzed and the results are quantified. The third specific objective consists of exploring that other area located outside the usual exhibition circuits, where perhaps the most suggestive proposals within the narrative (or on the edge of it) can be found. Is a formal alternative to the cinema of the narrative real possible, beyond the reproduction of an academic model based on the classic cinema of the real? Where is this area located? Continuity or innovation? To address these questions, chapter 7 analyzes the audiovisual works presented, in 2022, at Documenta Fifteen in Kassel and LOOP BARCELONA, in order to question a closed and definitive framework and open the analysis to possible alternatives to represent reality
Absolutismo moral: análisis de la ética en la obra de G.E.M. Anscombe
No full text[spa] El objetivo de este trabajo es evaluar la viabilidad de una ética secular de absolutos morales y, al mismo tiempo, hacer más accesible y conocida la obra de la filósofa británica G. E. M. Ascombe (1919-2001). La tesis está estructurada en cuatro capítulos:
En el primer capítulo se sitúa su obra en el contexto biográfico y se resaltan los aspectos más vinculados a su filosofía moral, así como la influencia que tuvieron su conversión al catolicismo y su relación con Ludwig Wittgenstein.
En el segundo capítulo se explora el artículo «Modern Moral Philosophy» (1958), donde Anscombe muestra su rechazo por el consecuencialismo, que dificulta la posibilidad de sostener absolutos morales. Esto se debe al cambio de paradigma en la evaluación de las acciones, que deriva su valor de un cálculo subjetivo de los posibles resultados que se busca producir o que podrían seguirse.
En el tercer capítulo se aborda la reconstrucción de la teoría de la acción de Anscombe, y se subraya la importancia del conocimiento práctico y la intencionalidad para describir coherentemente las acciones humanas.
Finalmente, en el cuarto capítulo, se examina la viabilidad de una ética de absolutos morales, pero sin un legislador divino. La alternativa más plausible resulta ser fundamentar esta ética en una concepción teleológica de la naturaleza humana. Además, se remarca que estos absolutos no son arbitrarios, sino que están basados en principios racionales que protegen bienes fundamentales para una vida buena, tanto individual como comunitaria. La racionalidad práctica y las virtudes se presentan como elementos centrales prar integrar estos bienes y garantizar una vida plena y coherente.[cat] L’objectiu d’aquest treball és avaluar la viabilitat d’una ètica secular d’absoluts morals i, alhora, fer més accessible i coneguda l’obra de la filòsofa britànica G.E.M. Anscombe (1019-2001). La tesi s’estructura en quatre capítols:
En el primer capítol, se situa la seva obra en el context biogràfic, ressaltant els aspectes més vinculats amb la seva producció moral i subratllant la influència que en van tenir la seva conversió al catolicisme i la seva relació amb Ludwig Wittgenstein.
En el segon capítol, s’explora la crítica d’Anscombe al conseqüencialisme, especialment a l’article
«Modern Moral Philosophy» (1958), on rebutja la impossibilitat de sostenir absoluts morals. Això es deu al canvi de paradigma en l’avaluació de les accions, que en fa derivar el seu valor d’un càlcul subjectiu dels possibles resultats que se seguiran o es busca produir.
Al tercer capítol s’aborda la reconstrucció de la teoria de l’acció d’Anscombe, subratllant la importància del coneixement pràctic i de la intencionalitat per descriure les accions humanes de manera coherent.
Finalment, al quart capítol, s’examina la viabilitat d’una ètica d’absoluts morals, però sense un legislador diví. L’alternativa més plausible acaba sent fonamentar aquesta en una concepció teleològica de la naturalesa humana. Se subratlla, a més, que aquests absoluts no són arbitraris, sinó basats en principis racionals que protegeixen béns fonamentals per a la vida bona, tant individual com comunitària. La racionalitat pràctica i les virtuts es presenten com a elements centrals per integrar aquests béns i garantir una vida plena i coherent.[eng] The aim of this work is to evaluate the feasibility of a secular ethics of moral absolutes while making the work of British philosopher G. E. M. Anscombe (1919-2001) more accessible. The thesis is structured in four chapters:
In the first chapter, her work is situated in a biographical context, highlighting the aspects most connected to her moral philosophy and emphasizing the influence of her conversion to Catholicism and her relationship with Ludwig Wittgenstein.
In the second chapter, Anscombe’s critique of consequentialism is explored, especially in the article “Modern Moral Philosophy” (1958), where she rejects the impossibility of upholding moral absolutes. This is due to a paradigm shift in the evaluation of actions, deriving their value from a subjective calculation of the possible outcomes that might follow or be sought.
The third chapter addresses the reconstruction of Anscombe’s theory of action, stressing the importance of practical knowledge and intentionality to coherently describe human actions.
Finally, in the fouth chapter, the viability of an ethics of moral absolutes, but without a divine legislator, is examined. The most plausible alternative ends up being to base it on a teleological conception of human nature. Moreover, it is emphasized that these absolutes are not arbitrary but grouded in rational principles that protect fundamental goods for a good life, both individual and in community. Practical rationality and virtues are presented as central elements to integrate these goods and ensure a full and coherent life
Operational Experience and Performance of the Belle II Pixel Detector
Get PDFThe Belle II experiment at the super KEK B factory (SuperKEKB) started its physics operation with the full detector setup in March 2019, and it aims at collecting 50 ab−1 of e+e− collision data. The vertex detector (VXD) of Belle II contains a 4-layer silicon vertex detector (SVD) using double sided silicon strips and an inner 2-layer pixel detector (PXD) that is based on the depleted P-channel Field Effect Transistor (DEPFET) technology. The signal generation and amplification are combined in pixels with a minimum pitch of 55 × 50 µm2. The sensors are thinned down to 75 µm, and each module has interconnects and ASICs integrated on the sensor with silicon frames for mechanical support. This approach led to a material budget of around 0.21% X0 per layer including the cooling structure in the acceptance region. The PXD has an integration time of around 20 µs, a signal-to-noise ratio of around 50 and a detecting efficiency of better than 99%. Its two layers are arranged at the radii of 14 and 22 mm around the interaction point, and an impact parameter resolution of better than 15 µm has been achieved. Due to its close proximity to the beam line and its sensitivity to few-keV photons, the PXD also plays an important role in background studies
Potentially causal associations between placental DNA methylation and schizophrenia and other neuropsychiatric disorders
Get PDFIncreasing evidence supports the role of the placenta in neurodevelopment and in the onset of neuropsychiatric disorders. Recently, mQTL and iQTL maps have proven useful in understanding relationships between SNPs and GWAS that are not captured by eQTL. In this context, we propose that part of the genetic predisposition to complex neuropsychiatric disorders acts through placental DNA methylation. We construct a public placental cis-mQTL database including 214,830 CpG sites calculated in 368 fetal placenta DNA samples from the INMA project, and run cell type-, gestational age- and sex-imQTL models. We combine these data with summary statistics of GWAS on ten neuropsychiatric disorders using summary-based Mendelian randomization and colocalization. We also evaluate the influence of identified DNA methylation sites on placental gene expression in the RICHS cohort. We find that placental cis-mQTLs are enriched in placenta-specific active chromatin regions, and establish that part of the genetic burden for schizophrenia, bipolar disorder, and major depressive disorder confers risk through placental DNA methylation. The potential causality of several of the observed associations is reinforced by secondary association signals identified in conditional analyses, the involvement of cell type-imQTLs, and the correlation of identified DNA methylation sites with the expression levels of relevant genes in the placenta
Enhanced flux through the methylerythritol phosphate pathway in Arabidopsis plants overexpressing deoxyxylulose 5-phosphate reductoisomerase
Get PDFThe methylerythritol 4-phosphate (MEP) pathway synthesizes the precursors for an astonishing diversity of plastid isoprenoids, including the major photosynthetic pigments chlorophylls and carotenoids. Since the identification of the first two enzymes of the pathway, deoxyxylulose 5-phoshate (DXP) synthase (DXS) and DXP reductoisomerase (DXR), they both were proposed as potential control points. Increased DXS activity has been shown to up-regulate the production of plastid isoprenoids in all systems tested, but the relative contribution of DXR to the supply of isoprenoid precursors is less clear. In this work, we have generated transgenic Arabidopsis thaliana plants with altered DXS and DXR enzyme levels, as estimated from their resistance to clomazone and fosmidomycin, respectively. The down-regulation of DXR resulted in variegation, reduced pigmentation and defects in chloroplast development, whereas DXR-overexpressing lines showed an increased accumulation of MEP-derived plastid isoprenoids such as chlorophylls, carotenoids, and taxadiene in transgenic plants engineered to produce this non-native isoprenoid. Changes in DXR levels in transgenic plants did not result in changes in DXS gene expression or enzyme accumulation