96491 research outputs found
Sort by
Two-frequency dynamical phenomena in three-dimensional volume-preserving maps
No full text[eng] The dynamics of three-dimensional real-analytic volume-preserving maps (VPMs) have recently attracted much attention due to their rich dynamical behaviour and relevance in various physical contexts. Although structurally simpler, volume-preserving maps share many properties with higher-dimensional symplectic maps. However, their lack of a full Hamiltonian structure allows for a broader range of bifurcation phenomena, such as the creation of bubbles of stability. This intermediate position makes volume-preserving maps a natural setting to explore complex dynamical phenomena within a manageable framework, while also motivating the use of general analytical and numerical tools beyond the symplectic setting. The phase space skeleton of a VPM involves fixed and periodic points, invariant curves, and invariant two-dimensional tori, together with their stable and unstable invariant manifolds when these objects are hyperbolic. On the other hand, the description of the phase space evolution involves global bifurcations such as the breakdown of invariant tori and the splitting of separatrices. Previous studies have addressed several aspects of the dynamics of VPMs, including the existence of KAM tori [CS90, Xia92] and the breakdown of two-dimensional invariant tori [FM13, Mei12]. Also, the geometric mechanisms leading to transport in phase space were studied in [LM00, LM03, MM12] and the stickiness properties near stability regions were analyzed in [MMSV18, DB20]. Beyond their mathematical interest, volume-preserving maps also arise in various physical applications. They appear, for instance, when modelling the motion of passive tracers in incompressible fluids [FKP88, CFP96] and in the study of magnetic field line configurations in plasma physics [LF92]. Moreover, near-identity volume-preserving maps are related to three-dimensional divergence-free vector fields, and we refer to [Bro81, BH19] for an overview of bifurcations in that context. This connection has further motivated the study of three-dimensional volume-preserving flows (VPFs), which are particularly relevant in fluid dynamics. In the absence of additional symmetries that allow for dimensional reduction, the velocity field of an incompressible fluid naturally defines a three-dimensional flow [FKP88, Hol84, Mez94]. Unsteady fluid flows, in which the conditions (the velocity, the pressure, and the cross-section) change over time, lead to time-dependent perturbations of divergence-free vector fields. In particular, volume-preserving flows with broken rotational symmetry and periodic forcing have been proposed to model such periodically time-dependent velocity fields in incompressible fluid flows, and have been studied both theoretically and experimentally [MNZ95, SCVH04, SMOW08]. A central object of study in these systems is the separatrix surface, whose structure plays a role in determining the transport and mixing properties of the flow. This has been explored in different related settings and applications, see, for example, [MM12, NV99, NSV03, VWG07]. This work investigates the evolution of the phase space of VPMs under conservative perturbations, with special attention to genuinely three-dimensional structures and mechanisms that distinguish them from planar area-preserving maps. In particular, we focus on phase space regions where the dynamics can be described as a two-angle one-action map and the interaction of two frequencies becomes crucial. As will be detailed later in this introduction, we consider direct perturbations of discrete 3D VPMs as well as periodic forcings of divergence-free 3D flows. These systems are related to a conservative unfolding of the Hopf-zero singularity, and they have a bubble of stability delimited by the two-dimensional invariant manifolds of a pair of saddle-focus fixed points. Inside this bubble, there is a foliation by two-dimensional tori organized around a normally elliptic invariant curve.En els últims anys, la dinàmica que descriuen les aplicacions tridimensionals reals analítiques que preserven volum ha atret molta atenció, tant per la seva riquesa dinàmica com per la seva rellevància en diversos contextos físics. Tot i ser estructuralment més simples, aquestes aplicacions presenten moltes propietats de les aplicacions simplèctiques de dimensió superior. Tanmateix, la manca d’una estructura hamiltoniana completa permet un ventall més ampli de bifurcacions, com ara la creació de bombolles d’estabilitat. Aquesta posició intermèdia fa que les aplicacions que preserven volum constitueixin un entorn natural per explorar diversos fenòmens dinàmics complexos, alhora que motiven l’ús d’eines analítiques i numèriques generals més enllà de l’àmbit simplèctic.
L’esquelet de l’espai de fases d’una aplicació que preserva volum inclou punts fixos i periòdics, corbes invariants i tors invariants bidimensionals, juntament amb les seves varietats invariants estables i inestables quan aquests objectes són hiperbòlics. D’altra banda, la descripció de l’evolució de l’espai de fases inclou bifurcacions globals com ara la destrucció de tors invariants i l’escissió de separatrius. Estudis previs han investigat diversos aspectes de la dinàmica de les aplicacions que preserven volum, incloent-hi l’existència de tors KAM [CS90, Xia92] i la destrucció de tors invariants bidimensionals [FM13, Mei12]. També s’han estudiat els aspectes geomètrics que donen lloc al transport en l’espai de fases [LM00, LM03, MM12], així com les propietats d’adherència a prop de les regions d’estabilitat [MMSV18, DB20].
Més enllà del seu interès matemàtic, les aplicacions que preserven volum també apareixen en diverses aplicacions físiques. Es troben, per exemple, en la modelització del moviment de traçadors passius en fluids incompressibles [FKP88, CFP96] i en l’estudi de configuracions de línies de camp magnètic en física de plasmes [LF92]. A més, les aplicacions properes a la identitat que preserven volum estan relacionades amb camps vectorials tridimensionals amb divergència zero, vegeu, per exemple, [Bro81, BH19] per a una visió general de les bifurcacions en aquest context. Aquesta connexió ha motivat l’estudi dels fluxos tridimensionals que preserven volum, particularment rellevants en dinàmica de fluids. En absència de simetries addicionals que permetin una reducció de la dimensió, el camp de velocitats d’un fluid incompressible defineix de manera natural un flux tridimensional [FKP88, Hol84, Mez94].
Els fluxos no estacionaris, en què les condicions (velocitat, pressió i secció transversal) varien amb el temps, generen pertorbacions temporals en camps vectorials amb divergència zero. En particular, s’han proposat fluxos que preserven volum, amb simetria rotacional trencada i sotmesos a un forçament periòdic, per modelitzar camps de velocitat que depenen periòdicament del temps en fluids incompressibles, i han estat estudiats tant teòricament
com experimentalment [MNZ95, SCVH04, SMOW08]. Un dels elements centrals en l’estudi d’aquests sistemes és la superfície separatriu, que té un paper fonamental en la determinació de les propietats de transport i barreja del flux. Aquest fenomen s’ha explorat en diversos contextos i aplicacions relacionades; vegeu, per exemple, [MM12, NV99, NSV03, VWG07].
Aquest treball investiga l’evolució de l’espai de fases de les aplicacions que preserven volum sota pertorbacions conservatives, amb especial atenció a les estructures i mecanismes genuïnament tridimensionals que les diferencien de les aplicacions bidimensionals que preserven àrea. En particular, en aquelles regions de l’espai de fases on la dinàmica es pot descriure com una aplicació amb dos angles i una acció, la interacció de dues freqüències hi té un paper fonamental. Considerem tant pertorbacions discretes d’aplicacions tridimensionals preservant volum com forçaments periòdics de camps vectorials tridimensionals amb divergència zero. Aquests sistemes estan relacionats amb un desplegament conservatiu de la singularitat de tipus Hopf-zero i presenten una bombolla d’estabilitat delimitada per les varietats invariants bidimensionals d’un parell de punts fixos sella-focus. A l’interior d’aquesta bombolla es troba una foliació de tors bidimensionals organitzats al voltant d’una corba invariant normalment el·líptica
La procura y el acceso al punto neutro judicial. Una propuesta de reforma legislativa
No full textEn este trabajo se analiza la procura como colaborador de la Administración de Justicia, estudiando las competencias que tiene y planteando aspectos de futuro para contribuir a una mayor eficacia de la Justicia, realizando propuestas de reforma legislativa. Así se propone ampliar sus facultades en las notificaciones, fundamentalmente electrónicas. También se desarrolla la posibilidad de que acceda al punto neutro judicial, cuya regulación se propone, para averiguar el domicilio y el patrimonio con todas las garantías necesarias. In this paper, the prosecution is analyzed as a collaborator of the Administration of Justice, studying the competences it has and proposing future aspects to contribute to a greater efficiency of Justice, making proposals for legislative reform. Thus, it is proposed to extend his powers in notifications, fundamentally electronic. The possibility of accessing the judicial neutral point, whose regulation is proposed, to find out the domicile and assets with all the necessary guarantees is also being developed
Anaerobic co-digestion of agri-industrial waste for energy and agricultural valorization purposes
Get PDF[eng] Anaerobic codigestion (AcoD) is the anaerobic degradation of two or more substrates with complementary properties. It is a waste treatment and recovery alternative that has shown better results than anaerobic digestion (AD). Still a research gap, as most studies have been carried out under mesophilic and thermophilic conditions, due to the misconception that psychrophilia (T ≤20 ºC) is not viable for biomethane production. In areas with these temperature conditions, various agro-industrial activities are carried out, such as the production of dairy products, which generate waste that, in some contexts, is not properly managed and is, therefore, a source of contamination.
AD and AcoD studies were carried out using whey CW and CW, by-products of the dairy chain, as substrates. Firstly, the risk of inhibition and methane production at 20 and 35 ºC was evaluated using CW as substrate under four (1, 2, 3, and 4) different inoculum/substrate ratios (ISR). The results showed that the process is viable at 20 ºC, but there is a plausible risk of inhibition, and the process takes longer to stabilise than at 35 ºC. Based on these results, AcoD tests between CW and CM were developed. The mixing ratio (% W/W in VS basis) and ISR at 20 ºC were evaluated. The results showed that the best mixing ratio (65:35 %w/w of CW and CM, respectively) and that with an ISR of 3 (OL 0.6 gVS/L) is the best of each variable for the development of the process.
Based on this information, semi-continuous set ups were carried out to evaluate these conditions. Three reactors of 5L total volume were used. Initially, a 1:3 ratio of CM:water was introduced to allow the microbial population to develop and degrade the organic matter. After that, the reactor was loaded to test the previously identified mixture and OL, yields of 0.51 m3CH4/kgVS were found. An 8 m3 reactor was then installed at the Rancho Los Álamos farm in Ubatè. The reactor was initially loaded with 375 kg of CM and 6000 L of water. After three months, the loading was started, maintaining the proportions added to the 5 L reactors evaluated in the previous stage. The scaled-up reactor showed yields of 11447 m3 of biomethane per month, taking into account the available biomass that can be valorised within the farm (19 m3/month of CW and 10.46 t/month of CM). The LCA also showed that by incorporating AcoD into the cheese production process, it is possible to reduce indicators such as climate change, eutrophication and acidification by 23%, 3.84% and 5.26% respectively.
The fertiliser potential of digestate produced was evaluated. A field trial was conducted with ryegrass (Lolium perenne) with three urea digestate ratios (100:0 (U), 50:50 (UD), 0:100 (D)) and a control (C) without fertiliser. Over a period of 60 days, the dry matter yield of three cuttings and the nitrogen content in the aerial part of the plant were measured. After the final cutting, other chemical and biological properties of the soil were also analysed. An economic evaluation was also carried out. The results showed that yields in relation to biomass production were similar in the U and UD treatments (4179 and 4282 kg/ha, respectively). Therefore, a 50% reduction in urea use on the farm would be possible.
Finally, an economic analysis was carried out considering two scenarios, the current scenario and a scenario of use and valorisation of the above-mentioned quantities and wastes. The economic analysis showed that the scenario with the CoDA system resulted in a positive Net Present Value (NPV) of approximately USD 1,962,124, a Benefit Cost Ratio (BCR) of more than 1 (6.15) and an Internal Rate of Return (IRR) of 7.51%, indicating financial viability over the project horizon. In addition, the Value Added (VA) was consistently USD 148,861.91.[spa] Aún existe un vacío de investigación en la digestión anaerobia (DA), ya que la mayoría de los estudios se han realizado en condiciones mesófilas y termófilas, debido a la idea errónea de que la psicrofilia (T ≤20 ºC) no es viable para la producción de biometano. Además, en las zonas con estas condiciones de temperatura se desarrollan diversas actividades agroindustriales, como la elaboración de productos lácteos, que generan residuos que, en algunos contextos, no se gestionan adecuadamente y son, por tanto, fuente de contaminación.
Se realizaron varios estudios de AD y codigestión anaerobia utilizando como sustratos lactosuero y estiércol bovino, subproductos de la cadena láctea. Inicialmente, se estudió la inhibición de la AD utilizando LS como sustrato comparando el proceso a temperaturas psicrófilas y mesófilas. Posteriormente y en función de los resultados, se identificó la mejor relación de mezcla entre el LS y el estiércol de vaca (EB) y la mejor relación entre inóculo y sustrato (RIS). Con estos resultados, se analizó una relación LS:EV de 65:35 y una carga orgánica de 0,6 g/L en reactores de 5 L y un reactor piloto de 8 m3 ubicado en una finca en ambiente psicrófilo en el altiplano cundiboyacense colombiano. Una vez estabilizado el reactor, se analizó el potencial fertilizante del digestato obtenido, se encontró que una mezcla 50:50 urea:digestato era la mejor. Teniendo en cuenta los resultados de los análisis de biometano y digestato, se identificó mediante un análisis económico que el proyecto es viable para la finca donde se realizó el estudio, teniendo en cuenta un horizonte de 20 años.
Ell objetivo de esta tesis fue evaluar la viabilidad técnica, ambiental y económica del proceso de codigestión de LS y EB con fines bioenergéticos y de recuperación de suelos. En este sentido, esta tesis contribuyó a aumentar el conocimiento sobre el funcionamiento del régimen psicrófilo, sobre el que no existen muchos estudios en el ámbito científico. Además, generó conocimiento y valor sobre el digestato, ya que la mayoría de los estudios se centran en la valorización y mejora del biogás, pero ignoran el uso potencial del digestato
Papeletas lexicográficas del Padre Galo. Edición preparada por Ramón d'Andrés, Marta Pérez Toral, Mª Teresa Cristina García Álvarez. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. 2021. 345 páginas. ISBN 978-84-123819-8-6 [ressenya].
No full textRevisión de los contenidos de este valioso material lexicográfico. Espigueo de ejemplos de léxico de temática cronolócica y meteorológica, por afinidades semánticas
Ecological economics into action: Lessons from the Barcelona City doughnut
No full textEcological economics emphasizes the interaction between economic systems, governance, environment and society. Doughnut economics has emerged within ecological economics, aiming to ensure a good life for all within planetary boundaries. Its framework can be operationalized at multiple scales and across diverse contexts and has been adopted in over forty cities and regions worldwide. In 2021, the Municipality of Barcelona embraced doughnut economics through a consortium of civil servants, academics, and local public consultants. This collaboration involved public participatory events and the development of tailored doughnut economics tools for cities and governments, culminating in the creation of Barcelona's Portrait and a set of civil society proposals to move forward. (...
The lived experience of caregiving from vulnerabilization: pedagogical and methodological contributions
No full text[eng] This doctoral thesis focuses on the phenomenon of caregiving from vulnerabilization, seeking its meaning structures through an Applied Hermeneutic Phenomenological study, based on Van Manen’s and Ayala-Carabajo’s method. The introduction deals with the professional, social and personal relevance of the thesis; the doctoral student's experiences with care and vulnerabilization in the educational context; and justifying why to carry out a phenomenological thesis on care and vulnerabilization in education. In the following, in the first part of the thesis, two conceptual reviews are presented: the first on vulnerability and vulnerabilization and the second on care. In the second part, a review is presented on phenomenological research: in the first chapter some ideas on philosophical phenomenology are explored, and in the second three of the main empirical phenomenology method schools for education are exposed. In the third part of the thesis, its empirical study is displayed: the methodological design for the thesis (chapter 5), the research results (chapter 6), the discussion (chapter 7) and finally a methodological meta reflection (chapter 8). In the final part of the thesis, the fourth, its pedagogical contributions are presented: the phenomenological text and its pedagogical contributions (chapter 9) and some reflections on a caring education (chapter 10). The dissertation ends with some final considerations, including the main lessons learned through the process of the thesis, the research’s limitations and recommendations for future studies. We find that the caregiving from vulnerabilization manifests itself in taking great responsibility for the cared-for, in depending on the other’s well being, in suppressing one’s emotions, in operating from a state of exception, that it is depleting and that in it there are key absences, but also in knowing the life-changing importance of care. Then, we present reflexive questions for working the phenomenological text with social educators, questions: (i) for an initial general approach to the phenomenological text, (ii) about caring relationships in social education, (iii) about the duties and ethical behavior in social education, (iv) about accompanying a caregiver, (v) about organizing a pedagogical setting for care, and (vi) for closure. We also share pedagogical principles and ideas for educating in and for care, regarding: organizing the educational setting for care; resources for training in care (for professionals and educants); ideas on reflection practices (what is care and what does it generate in us); sharing practices (outside the organization); spaces for vulnerability; spaces for giving and receiving care; anti racist spaces. We speak of the importance of overcoming the contradictions in a caring education and taking consciousness of care. Those results may have implications in the training of Social Educators, regarding caring relationships in social education, the duties and ethical behavior in social education, the accompanying of a caregiver, and the organizing of a pedagogical setting for care.[cat] Aquesta tesi doctoral se centra en el fenomen de la cura des de la vulnerabilització, cercant-ne les estructures de significat mitjançant un estudi fenomenològic hermenèutic aplicat, basat en el mètode de Van Manen i Ayala-Carabajo. La introducció versa sobre la rellevància professional, social i personal de la tesi; les experiències de la doctoranda amb la cura i la vulnerabilització en el context educatiu; i justificatives sobre per què realitzar una tesi fenomenològica sobre la cura i la vulnerabilització en l'educació. De seguida, a la primera part de la tesi es presenten dues revisions conceptuals: la primera sobre la vulnerabilitat i la vulnerabilització, i la segona sobre la cura. A la segona part, es presenta una revisió sobre la recerca fenomenològica: al primer capítol s’exploren algunes idees sobre la fenomenologia filosòfica, i al segon s’exposen tres de les principals escoles de mètode fenomenològic empíric per a l’educació. A la tercera part de la tesi es desenvolupa l’estudi empíric: el disseny metodològic de la tesi (capítol 5), els resultats de la recerca (capítol 6), la discussió (capítol 7) i, finalment, una metareflexió metodològica (capítol 8). A la quarta i última part de la tesi es presenten les aportacions pedagògiques: el text fenomenològic i les seves contribucions pedagògiques (capítol 9) i algunes reflexions sobre una educació des de la cura (capítol 10). La dissertació finalitza amb algunes consideracions finals, que inclouen les principals lliçons apreses durant el procés de la tesi, les limitacions de la recerca i recomanacions per a futurs estudis. Es constata que la cura des de la vulnerabilització es manifesta en assumir una gran responsabilitat envers la persona cuidada, en dependre del benestar de l’altre, en suprimir les pròpies emocions, en operar des d’un estat d’excepció, lo que resulta esgotador i en la qual hi ha absències clau, però també en reconèixer la importància transformadora de la cura. Després, presentem preguntes reflexives per treballar el text fenomenològic amb educadors socials, preguntes: (i) per a un enfocament general inicial del text fenomenològic, (ii) sobre les relacions de cura en l'educació social, (iii) sobre els deures i el comportament ètic en l'educació social, (iv) sobre l'acompanyament d'un/a cuidador/a, (v) sobre l'organització d'un entorn pedagògic per a l'atenció, i (vi) per al tancament. També compartim principis i idees pedagògiques per educar en i per a les cures, pel que fa a: organitzar l'entorn educatiu per a les cures; recursos per a la formació en cures (per a professionals i educants); idees sobre pràctiques de reflexió (què és la cura i què genera en nosaltres); compartir pràctiques (fora de l'organització); espais per a la vulnerabilitat; espais per donar i rebre cures; espais antiracistes. Parlem de la importància de superar les contradiccions en una educació de cura i prendre consciència de les cures. Aquests resultats poden tenir implicacions en la formació d’Educadors Socials, en les relacions de cura en l’educació social, en els deures i comportaments ètics en l’educació social, en l’acompanyament al cuidador i en l’organització d’un entorn pedagògic per a la cura.[por] Esta tese de doutorado foca no fenômeno do cuidado a partir da vulnerabilização, buscando suas estruturas de significado por meio de um estudo fenomenológico hermenêutico aplicado, baseado no método de Van Manen e Ayala-Carabajo. A introdução versa sobre a relevância profissional, social e pessoal da tese; as experiências da doutoranda com o cuidado e a vulnerabilização no contexto educativo; e justificativas sobre por que realizar uma tese fenomenológica sobre o cuidado e a vulnerabilização na educação. Em seguida, na primeira parte da tese são apresentadas duas revisões conceituais: a primeira sobre vulnerabilidade e vulnerabilização, e a segunda sobre cuidado. Na segunda parte, é realizada uma revisão sobre a pesquisa fenomenológica: no primeiro capítulo, exploram-se algumas ideias sobre a fenomenologia filosófica, e no segundo, são expostas três das principais escolas de método fenomenológico empírico aplicadas à educação. Na terceira parte da tese, desenvolve-se o estudo empírico: o desenho metodológico da tese (capítulo 5), os resultados da pesquisa (capítulo 6), a discussão (capítulo 7) e, por fim, uma metarreflexão metodológica (capítulo 8). Na quarta e última parte da tese, são apresentadas as contribuições pedagógicas: o texto fenomenológico e suas contribuições pedagógicas (capítulo 9) e algumas reflexões sobre uma educação a partir do cuidado (capítulo 10). A dissertação conclui com considerações finais, que incluem as principais lições aprendidas ao longo do processo da tese, as limitações da pesquisa e recomendações para estudos futuros. Constatamos que o cuidado a partir da vulnerabilização manifesta-se em assumir grande responsabilidade pela pessoa cuidada, em depender do bem-estar do outro, em suprimir as próprias emoções, em operar a partir de um estado de exceção, o que é exaustivo e no qual há ausências-chave, mas também em reconhecer a importância transformadora do cuidado. Depois, apresentamos perguntas reflexivas para trabalhar com o texto fenomenológico com educadores/as sociais, perguntas: (i) para uma abordagem geral inicial do texto fenomenológico, (ii) sobre relações de cuidado na educação social, (iii) sobre deveres e comportamento ético na educação social, (iv) sobre o acompanhamento de quem cuida, (v) sobre a organização de um ambiente pedagógico para o cuidado e (vi) para o encerramento. Também compartilhamos princípios pedagógicos e ideias para educar no e para o cuidado, no que diz respeito a: organização do ambiente educativo para o cuidado; recursos para a formação em cuidado (para profissionais e educandos/as); ideias sobre práticas de reflexão (o que é o cuidado e o que ele gera em nós); práticas de intercâmbio (fora da organização); espaços de vulnerabilidade; espaços para dar e receber cuidado; espaços antirracistas. Falamos da importância de superar as contradições em uma educação para o cuidado e de tomar consciência do cuidado. Esses resultados podem ter implicações na formação de Educadores Sociais, nas relações de cuidado na educação social, nos deveres e comportamentos éticos na educação social, no acompanhamento do cuidador e na organização de um ambiente pedagógico voltado ao cuidado.[spa] Esta tesis doctoral se centra en el fenómeno del cuidado desde la vulnerabilización, buscando sus estructuras de significado a través de un estudio fenomenológico hermenéutico aplicado, basado en el método de Van Manen y Ayala-Carabajo. La introducción versa sobre la relevancia profesional, social y personal de la tesis; las experiencias de la doctoranda con el cuidado y la vulnerabilización en el contexto educativo; y justificativas sobre por qué realizar una tesis fenomenológica sobre el cuidado y la vulnerabilización en la educación. Enseguida, en la primera parte de la tesis se presentan dos revisiones conceptuales: la primera sobre la vulnerabilidad y la vulnerabilización, y la segunda sobre el cuidado. En la segunda parte, se realiza una revisión sobre la investigación fenomenológica: en el primer capítulo se exploran algunas ideas sobre la fenomenología filosófica, y en el segundo se exponen tres de las principales escuelas de método fenomenológico empírico para la educación. En la tercera parte de la tesis se desarrolla el estudio empírico: el diseño metodológico de la tesis (capítulo 5), los resultados de la investigación (capítulo 6), la discusión (capítulo 7) y, finalmente, una meta reflexión metodológica (capítulo 8). En la cuarta y última parte de la tesis se presentan las aportaciones pedagógicas: el texto fenomenológico y sus contribuciones pedagógicas (capítulo 9) y algunas reflexiones sobre una educación desde el cuidado (capítulo 10). La disertación concluye con algunas consideraciones finales, que incluyen las principales lecciones aprendidas durante el proceso de la tesis, las limitaciones de la investigación y recomendaciones para futuros estudios. Encontramos que el cuidado desde la vulnerabilización se manifiesta en asumir una gran responsabilidad hacia la persona cuidada, en depender del bienestar del otro, en suprimir las propias emociones, en operar desde un estado de excepción, lo que resulta agotador y en el que existen ausencias clave, pero también en reconocer la importancia transformadora del cuidado. Entonces, presentamos preguntas reflexivas para trabajar el texto fenomenológico con educadores/as sociales, preguntas: (i) para un enfoque general inicial del texto fenomenológico, (ii) sobre las relaciones de cuidado en la educación social, (iii) sobre los deberes y el comportamiento ético en la educación social, (iv) sobre el acompañamiento de quienes cuidan, (v) sobre la organización de un entorno pedagógico para el cuidado, y (vi) para el cierre. También compartimos principios e ideas pedagógicas para educar en y para los cuidados, en cuanto a: organizar el entorno educativo para los cuidados; recursos para la formación en cuidados (para profesionales y educandos/as); ideas sobre prácticas de reflexión (qué es el cuidado y que genera en nosotros); compartir prácticas (fuera de la organización); espacios para la vulnerabilidad; espacios para dar y recibir cuidados; espacios antirracistas. Hablamos de la importancia de superar las contradicciones en una educación cuidadora y tomar conciencia de los cuidados. Estos resultados pueden tener implicaciones en la formación de Educadores Sociales, en las relaciones de cuidado en la educación social, en los deberes y comportamientos éticos en la educación social, en el acompañamiento al cuidador y en la organización de un entorno pedagógico para el cuidado
Enfoque multimodal de las alucinaciones auditivas verbales en la esquizofrenia: integración de morfología cortical y activación de redes del lenguaje
No full text[spa] INTRODUCCIÓN:
Las alucinaciones auditivas verbales (AAV) son un rasgo central de la esquizofrenia. Estudios recientes sugieren que podrían surgir de la interacción entre alteraciones del neurodesarrollo y la activación anómala de las redes del lenguaje. Los sulcal pits se consideran marcadores tempranos y estables de la morfogénesis cortical, mientras que el paradigma de “captura de síntoma” permite caracterizar la activación cerebral durante las AAV.
OBJETIVOS:
Examinar, mediante el análisis de sulcal pits, si las AAV se asocian con alteraciones estructurales (Estudio 1) y si estas regiones muestran activación funcional durante las AAV (Estudio 2). Además, identificar activaciones comunes entre la experiencia de AAV y la percepción auditiva mediante análisis de conjunción.
MÉTODOS:
En el Estudio 1 se analizaron imágenes de resonancia magnética (RM) estructural de 46 pacientes con esquizofrenia (con y sin AAV) y 58 controles sanos, extrayendo sulcal pits con FreeSurfer y BrainVISA y comparando su presencia y profundidad entre grupos. En el Estudio 2, 32 pacientes (15 con AAV frecuentes y 17 sin AAV) y 25 controles realizaron una tarea de captura de síntoma con 3 condiciones diferentes (detección de AAV, escucha pasiva y respuesta motora) durante resonancia magnética funcional (RMf); se obtuvieron mapas de activación para cada condición aplicando modelos lineales generales en FSL.
RESULTADOS:
Los pacientes con AAV mostraron sulcal pits significativamente más profundos en la corteza frontal inferior izquierda (áreas de Brodmann 44, 45, 47 e ínsula anterior), tanto en comparación con pacientes sin AAV como controles, sin diferencias en cuanto a la frecuencia. A nivel funcional, durante las AAV se observó activación en la red frontotemporal del lenguaje (área de Broca, área de Wernicke, giro supramarginal, ínsula, área motora suplementaria [SMA, de sus siglas en inglés] y corteza cingulada anterior), junto con actividad talámica, sin involucrar la corteza auditiva primaria. En comparación con los otros dos grupos, los pacientes con AAV mostraron mayor activación frontomedial e hipoactivación parietal durante la percepción de estímulos auditivos. El análisis de conjunción entre las condiciones de la tarea reveló activaciones compartidas en áreas de lenguaje y regiones motoras entre la percepción auditiva y las AAV.
CONCLUSIONES:
Las AAV se asocian con alteraciones morfológicas tempranas en regiones del lenguaje y con activación funcional anómala de la misma red durante el síntoma. Estos hallazgos sugieren que las alteraciones en el neurodesarrollo podrían tener un papel en la vulnerabilidad a las AAV, especialmente en regiones del lenguaje, donde los hallazgos estructurales y funcionales se solapan. Los resultados funcionales apuntan a que las AAV se relacionan con disfunciones en la generación y monitorización del lenguaje interno, más que con un procesamiento auditivo primario alterado.[cat] INTRODUCCIÓ:
Les al·lucinacions auditives verbals (AAV) són un tret central de l’esquizofrènia. Estudis recents suggereixen que podrien sorgir de la interacció entre alteracions del neurodesenvolupament i l’activació anòmala de les xarxes del llenguatge. Els sulcal pits es consideren marcadors primerencs i estables de la morfogènesi cortical, mentre que el paradigma de “captura de símptoma” permet caracteritzar l’activació cerebral durant les AAV.
OBJECTIUS:
Examinar, mitjançant l’anàlisi de sulcal pits, si les AAV s’associen amb alteracions estructurals (Estudi 1) i si aquestes regions mostren activació funcional durant les AAV (Estudi 2). A més, identificar activacions comunes entre l’experiència d’AAV i la percepció auditiva mitjançant anàlisi de conjunció.
MÈTODES:
A l’Estudi 1 es van analitzar imatges de ressonància magnètica (RM) estructural de 46 pacients amb esquizofrènia (amb i sense AAV) i 58 controls, extraient sulcal pits amb FreeSurfer i BrainVISA i comparant-ne la presència i profunditat entre grups. A l’Estudi 2, 32 pacients (15 amb AAV freqüents i 17 sense AAV) i 25 controls van realitzar una tasca de captura de símptoma amb 3 condicions diferents (detecció d’AAV, escolta passiva i resposta motora) durant ressonància magnètica funcional (RMf); es van obtenir mapes d’activació per cada condició aplicant models lineals generals en FSL.
RESULTATS:
Els pacients amb AAV van mostrar sulcal pits significativament més profunds a l’escorça frontal inferior esquerra (àrees de Brodmann 44, 45, 47 i ínsula anterior), tant en comparació amb pacients sense AAV com controls, sense diferències pel que fa a la freqüència. A nivell funcional, durant les AAV es va observar activació a la xarxa frontotemporal del llenguatge (àrea de Broca, àrea de Wernicke, gir supramarginal, ínsula, àrea motora suplementària [SMA, per les seves sigles en anglès] i escorça cingulada anterior), juntament amb activitat talàmica, sense involucrar l’escorça auditiva primària. En comparació amb els altres dos grups, els pacients amb AAV van mostrar més activació frontomedial i hipoactivació parietal durant la percepció d’estímuls auditius. L’anàlisi de conjunció entre les condicions de la tasca va revelar activacions compartides en àrees del llenguatge i regions motores entre la percepció auditiva i les AAV.
Conclusions
Les AAV s’associen amb alteracions morfològiques primerenques en regions del llenguatge i amb activació funcional anòmala de la mateixa xarxa durant el símptoma. Aquests resultats suggereixen que les alteracions en el neurodesenvolupament podrien
tenir un paper en la vulnerabilitat a les AAV, especialment en regions del llenguatge on les troballes estructurals i funcionals es solapen. Els resultats funcionals apunten a què les AAV es relacionen amb disfuncions en la generació i monitoratge del llenguatge intern, més que amb un processament auditiu primari alterat
Community-based outcomes of interlocal cooperation in social services
No full textWe investigate the effects of interlocal cooperation in social services, focusing on two poverty-related outcomes: guaranteed minimum income and housing rental support. Using a rich database on municipalities in Catalonia, we firstly apply a quasi-experimental strategy and then perform robustness analyses using panel models. Our most robust results indicate that cooperation has a positive and significant effect on rental assistance, but no significant effects on guaranteed minimum income. This suggests that cooperation may be effective in improving community-based outcomes where these are determined by services that involve more complex tasks and procedures
Zero Chemical Pollution: A real new impetus for change?
No full textThe chapter analyses the legal implications of the Zero Pollution Initiative, which builds on the myriad of legislative measures currently being worked on by the European Commission. It remains to be seen to what extent it represents a new impetus for change, beyond the merely revision of existing European Union (EU) law, and whether it is effectively the culmination of the EU’s new climate ambition. Due to the broad scope of the Zero Pollution initiative, the research focuses on the regulation of chemicals, an area of a particular complexity. In this context, the deployment of the Zero Pollution also has a clear external dimension. The EU is highly dependent on raw materials and products originating outside its borders. It is also an exporter of chemicals and waste to third countries. The impact on third countries is, on the one hand, a direct reflection of the EU’s internal policies, be they environmental but also trade, agriculture or industry policies. On the other hand, the EU sometimes seeks this external impact to reduce the scale of its global ecological footprint by promoting compliance with international commitments or by encouraging the adoption of new multilateral measures
Revelar estructures / activar arxius. (De)construcció i transmissió del coneixement en i a través de les pràctiques artístiques contemporànies (2000-2024)
No full text[cat] La present tesi doctoral investiga com l’art revela constructes socials i epistemològics mitjançant l’ús d’arxius. A través d’un marc teòric i evidències pràctiques d’obres pròpies i d’altres artistes que treballen amb arxius, la recerca destaca la importància de l’art com a eina de dissidència enfront el discurs hegemònic, desvetllant estructures subjacents. L’estudi se centra als Països Catalans, analitzant la proliferació de pràctiques artístiques amb arxius i indagant les seves causes i implicacions. En qualitat de tesi mixta, a banda de la producció d’obra ex professo, inclou intervencions artístiques que fan del treball escrit mateix un espai per a la experimentació artística.
La introducció de l’estudi contextualitza el posicionament propi i el meu interès pels processos memorials i els arxius, i s’hi presenten les hipòtesis, els objectius i la metodologia. El pròleg o capítol 1, contextualitza la recerca i presenta nocions clau sobre l’arxiu i la seva evolució durant els segles XX i XXI, i inclou diverses aportacions pròpies rellevants al coneixement existent com: establir la periodització de les onades d’arxiu; encunyar l’arxivitis; recavar la base de dades dels casos que relacionen art i arxiu entre el 2000 i el 2024; i el seu mapatge.
El capítol 2, reflexiona sobre la inflació epistemològica del concepte «arxiu» i desentrella la hipòtesis de l’arxivitis. Aquesta es fonamenta en l’anàlisi dels condicionants històrics i sociopolítics que han modelat la relació entre art i arxius en la pràctica artística al territori catalanoparlant, en relació amb el paper que han desenvolupat les institucions artístiques i culturals, així com les d’educació superior i les universitats.
El capítol 3, es dedica al projecte Arts combinatòries (2009-2012), liderat per Laurence Rassel a la Fundació Antoni Tàpies i el programa de mediació derivat, Prototips en codi obert (2011-2016), pioners a Barcelona en l’obertura d’arxius institucionals. S’analitzen les condicions prèvies a la seva implementació, el seu impacte i els aprenentatges que han perdurat a la institució mateixa, dins d’una tendència creixent per utilitzar els arxius com a eina de mediació sociocultural al context català.
Al capítol 4 s’examinen projectes artístics que aborden violències estructurals, destacant un recorregut feminista i despatriarcalitzant a través de l’arxiu, a partir dels preceptes de Gayatri Spivak o Griselda Pollok, entre d’altres, abordant tant les absències documentals com la urgència de noves narratives. Els projectes presentats destaquen una presència més gran dels cossos i allò performatiu en lloc dels documents tradicionals.
El capítol 5, traça una genealogia del «cos com a arxiu» i se centra en el projecte propi Tenir el castell al cap, dur el castell al cos (2018-2023). Aquest, analitza les connexions entre cos i memòria oral com a arxius encarnats, basant-se en el Castell d’Alaró. En ell, s’hi desenvolupen aspectes sobre la creació de coneixement i memòries col·lectives basades en tradicions i llegendes locals, així com les diferents fases del procés d’investigació i els resultats obtinguts en les exposicions.
Per acabar, es presenten les reflexions finals de la investigació precedides d’una última intervenció artística que tanca el cos del treball. Ambdues deixen la porta oberta a noves investigacions i produccions futures, tot formulant noves preguntes i donant peu a possibles continuïtats.[eng] This doctoral thesis investigates how art reveals social and epistemological constructs through the use of archives. Through a theoretical framework and practical evidence of her own works and those of other artists working with archives, the research highlights the importance of art as a tool for dissidence in the face of hegemonic discourse, revealing underlying structures. The study focuses on the Catalan Countries, analyzing the proliferation of artistic practices with archives and investigating their causes and implications. As a mixed thesis, apart from the production of expressly work, it includes artistic interventions that make the written work itself a space for artistic creation.
The introduction of the study contextualizes my own position and my interest in memorial processes and archives; and the hypotheses, objectives and methodology are presented. The prologue or chapter 1, contextualizes the research and presents key notions about the archive and its evolution during the twentieth and twenty-first centuries, and includes several contributions relevant to existing knowledge such as: establishing the periodization of the archival waves, minting the archives, collecting the database of cases that relate art and archives between 2000 and 2024, and their mapping. Chapter 2 reflects on the epistemological inflation of the concept of archive, and unravels the hypothesis of archives. This is based on the analysis of the historical and socio-political conditioning factors that have shaped the relationship between art and archives in artistic practice in the Catalan- speaking territory, in relation to the role played by artistic and cultural institutions, as well as those of higher education and universities.
Chapter 3 is dedicated to the Combinatorial Arts project (2009-2012), led by Laurence Rassel at the Fundació Antoni Tàpies, and the derivative mediation programme, Prototypes in Open Code (2011-2016), pioneers in Barcelona in the opening of institutional archives. The conditions prior to their implementation, their impact and the learning that has lasted in the institution itself are analyzed, within a growing trend to use archives as a tool for socio-cultural mediation.
Chapter 4 examines artistic projects that address structural violence, highlighting a feminist and depatriarchalizing journey through the archive, based on the precepts of Gayatri Spivak or Griselda Pollok, among others, addressing both documentary absences and the urgency of new narratives. The projects presented highlight a greater presence of bodies and the performative instead of traditional documents.
Chapter 5 traces a genealogy of the «body as an archive» and focuses on my own project Having the Castle in Mind, Carrying the Castle in Your Body (2018-2023). It analyzes the connections between body and oral memory as embodied archives, based on the Castle of Alaró. It develops aspects of the creation of knowledge and collective memories based on local traditions and legends, as well as the different phases of the research process and the results obtained in the exhibitions.
Finally, the final reflections of the research are presented, preceded by a final artistic intervention that closes the body of the work. Both leave the door open to new research and future productions, formulating new questions and giving rise to possible continuities