164469 research outputs found
Sort by
Ventilacio Natural a las Prarie Houses de Frank Lloyd Wrigth
Get PDF[ES] El trabajo tiene como objetivo analizar las estrategias de ventilación natural en la arquitectura de Frank Lloyd Wright, enfocándose en las Casas de la Pradera. Utilizando el estudio de casos y aplicando técnicas de simulación por CFD, se analizarán las condiciones de un grupo de prototipos elegidos. Los resultados permitirán identificar buenas prácticas de diseño de Wright, las cuales pueden aplicarse en la arquitectura actual para reducir el consumo de energía, minimizar el impacto ambiental y contribuir al logro de los Objetivos de Desarrollo Sostenible.Catalán Pérez, A. (2025). Ventilación Natural en las Prarie Houses de Frank Lloyd Wrigth. https://riunet.upv.es/handle/10251/231090TFG
Celler a Campillo de Altobuey. Intervenció en cooperativa Sant Andrés Apóstol
No full text[ES] El proyecto se sitúa en la localidad de Campillo de Altobuey (Cuenca), con el objetivo de desarrollar una iniciativa arquitectónica destinada a frenar la despoblación que afecta a esta zona debido a la migración de sus habitantes a las grandes ciudades. Este contexto de cambio demográfico requiere que la propuesta no solo sirva como sustento laboral y económico, sino también como una contribución social y responsable hacia el entorno rural en el que se encuentra. Es por ello por lo que proponemos la creación de una bodega capaz de abordar todas estas necesidades aprovechando la infraestructura existente de la cooperativa local que ya participa en parte del proceso vinícola. La ubicación del proyecto se encuentra en la periferia del pueblo, específicamente en las instalaciones de la cooperativa San Andrés Apóstol, colindante con la zona urbana. La construcción emerge sobre las naves existentes, solidificando el espacio que hay entre ellas, reconvirtiendo estas edificaciones industriales originales en patios cerámicos de los que se servirá la nueva bodega.[EN] The project is located in the town of Campillo de Altobuey (Cuenca), with the aim of developing an architectural initiative to stop the depopulation that affects this area due to the migration of its inhabitants to large cities. This context of demographic change requires that the proposal not only serves as a labor and economic support, but also as a social and responsible contribution to the rural environment in which it is located. This is why we propose the creation of a winery capable of addressing all these needs, taking advantage of the existing infrastructure of the local cooperative that already participates in part of the winemaking process. The location of the project is on the outskirts of the village, specifically on the premises of the San Andrés Apóstol cooperative, adjacent to the urban area. The construction emerges over the existing warehouses, solidifying the space between them, converting these original industrial buildings into ceramic patios that will be used by the new winery.Monzó Aranda, P. (2025). Bodega en Campillo de Altobuey. Intervención en cooperativa San Andrés Apóstol. https://riunet.upv.es/handle/10251/232309TFG
Anàlisi de la implementació de Lean Construction en la indústria de la construcció a El Salvador
Get PDF[ES] Este Trabajo Fin de Máster tiene como objetivo analizar el grado de conocimiento y el nivel de implementación de la filosofía Lean Construction en la industria de la construcción en El Salvador. Para ello, se plantea una revisión bibliográfica que permita contextualizar los fundamentos y herramientas Lean, así como el diseño, validación y aplicación de una encuesta dirigida a profesionales del sector, con el fin de recopilar información sobre las prácticas actuales, el nivel de adopción y los factores que condicionan su aplicación.
La investigación busca diagnosticar la situación real de Lean Construction en el país y, a partir de ello, formular recomendaciones estratégicas que impulsen su implementación. Asimismo, se prevé una comparación con estudios desarrollados en otros países, con el propósito de identificar similitudes y diferencias que enriquezcan el análisis y faciliten la propuesta de acciones de mejora.[EN] This Master's Thesis aims to analyze the level of knowledge and the degree of implementation of the Lean Construction philosophy in the construction industry in El Salvador. To achieve this, an exhaustive literature review will be carried out to contextualize the fundamentals and Lean tools, as well as the design, validation, and administration of a survey directed to industry professionals, in order to collect information on current practices, the level of adoption, and the factors that influence its application.
The research seeks to diagnose the current situation of Lean Construction in the country and, based on this, to formulate strategic recommendations to promote its implementation. In addition, a comparison with studies carried out in other countries is planned, with the aim of identifying similarities and differences that will enrich the analysis and support the proposal of improvement actions.Sandoval Carrillo, HA. (2025). Análisis de la implementación de Lean Construction en la industria de la construcción en El Salvador. https://riunet.upv.es/handle/10251/231631TFG
Prevenció del blanqueig de capitals en l'era digital: anàlisis del marc legal i de les solucions tecnològiques en les institucions financeres
Get PDF[ES] El trabajo analiza la prevención del blanqueo de capitales en la era digital, en un contexto global donde la digitalización de los servicios financieros incrementa los riesgos asociados a la delincuencia económica y la financiación del terrorismo. El estudio se enmarca dentro de los objetivos de sostenibilidad, transparencia e integridad financiera promovidos por la Unión Europea y los organismos internacionales. El objetivo principal del TFG es examinar la eficacia del marco legal vigente y las políticas de cumplimiento aplicadas por las entidades financieras, evaluando su capacidad para detectar y prevenir operaciones ilícitas en un entorno tecnológicamente complejo. Metodológicamente, el trabajo combina una revisión documental y normativa con el análisis de casos reales (Danske Bank, HSBC y 1MDB), lo que permite identificar fallos comunes en la supervisión y extraer buenas prácticas aplicables al sector bancario. Los resultados esperados apuntan a demostrar que la integración de tecnologías avanzadas como la inteligencia artificial, el análisis de datos y la blockchain junto con una cultura de cumplimiento sólida y la cooperación internacional, refuerzan la transparencia, la integridad y la seguridad del sistema financiero global.[EN] This Final Degree Project provides a comprehensive analysis of money laundering,
exploring its conceptual foundations, economic and social impact, and the regulatory
framework governing prevention mechanisms within financial institutions. The study
begins by defining the three classical stages of money laundering placement, layering,
and integration and examining both traditional methods (cash smuggling, shell
companies, and trade-based laundering) and emerging techniques linked to
crypto-assets, decentralized finance (DeFi), and anonymity-enhancing technologies. It
then evaluates the international, European, and Spanish regulatory frameworks, giving
relevance to FATF Recommendations, the European AMLD directives, Spain’s Law
10/2010, and the role of SEPBLAC as the national financial intelligence unit. Internal
compliance structures such as the risk-based approach, corporate culture, the three lines
of defense model, KYC processes, and suspicious transaction reporting are also
discussed.
The project incorporates a detailed analysis of three real-world cases Danske Bank,
HSBC, and 1MDB, which illustrates how deficiencies in governance, supervision, and
cross-border cooperation can enable large-scale laundering schemes. The comparison
reveals recurring patterns: the use of shell companies, weak internal controls, and the
prioritization of commercial incentives over regulatory obligations. From these findings,
the study identifies key lessons and best practices for institutions and regulators,
highlighting the need to strengthen compliance culture, enhance transparency on
beneficial ownership, and improve global coordination. The work concludes with a
summary of findings, research limitations, and future lines of inquiry, emphasizing the
need for regulatory frameworks capable of adapting to digitalisation and emerging
financial crime risks.[CA] Aquest Treball de Fi de Grau presenta una anàlisi complet del blanqueig de capitals,
abordant tant els conceptes primordials com l’impacte econòmic i social, així com el
marc regulador i les principals polítiques de prevenció aplicades per les entitats
financeres. En primer lloc, es descriuen les fases del procés placement, layering i
integration i s’examinen tant els mètodes tradicionals (transport d’efectiu, societats
pantalla, manipulació del comerç internacional) com els nous mecanismes associats als
criptoactius, la tecnologia blockchain, les plataformes DeFi i altres sistemes d’ocultació.
A continuació, s’estudia el marc normatiu internacional, europeu i espanyol, destacant
les Recomanacions del FATF, les directives AMLD, la Llei 10/2010 i el paper del
SEPBLAC com a unitat d’intel·ligència financera. També s’analitzen les pràctiques
internes de compliment, com la cultura corporativa, el model de tres línies de defensa, el
KYC i els procediments de comunicació d’operacions sospitoses.
El treball inclou l’estudi de tres casos reals Danske Bank, HSBC i 1MDB que
evidencien com les fallades en la supervisió, la governança i la cooperació internacional
poden afavorir esquemes de blanqueig de gran magnitud. La comparació mostra patrons
comuns com l’ús de societats pantalla, la insuficiència de controls interns i la
priorització dels objectius comercials respecte de les obligacions reguladores. A partir
d’aquests casos, s’identifiquen lliçons i bones pràctiques essencials per a reforçar la
cultura de compliment, millorar la transparència en la titularitat real i impulsar una
major coordinació global. Finalment, el treball presenta les conclusions generals, les
limitacions de la investigació i futures línies d’estudi, remarcant la necessitat d’adaptar
els marcs normatius a la digitalització i a les noves formes de criminalitat financera.Amat Herrero, J. (2025). Prevención del blanqueo de capitales en la era digital: análisis del marco legal y las soluciones tecnológicas en las instituciones financieras. https://riunet.upv.es/handle/10251/231341TFG
Dimensiones y factores de la colaboración interorganizacional: Aplicación en Organizaciones del ámbito de la Economía Social
Get PDF[ES] Esta tesis doctoral examina las dimensiones y factores de la colaboración interorganizacional en organizaciones de la Economía Social mediante metodología mixta. Identifica cuatro escenarios colaborativos (interorganizacional, intersectorial, acción colectiva y aprendizaje en red) donde se manifiestan cuatro dimensiones colectivas: inteligencia colectiva, liderazgo colectivo como gobernanza compartida, acción colectiva e impacto colectivo. El análisis cualitativo de cooperativas aragonesas revela cuatro capacidades organizacionales: intercooperación sistemática, metodologías adaptativas innovadoras, resiliencia multidimensional y gestión del conocimiento compartido. Estas operan gestionando tensiones entre formalidad/informalidad y viabilidad económica/principios cooperativos. El análisis cuantitativo de 1.997 organizaciones demuestra que los factores del Triple Bottom Line influyen equilibradamente en la propensión colaborativa. Paradójicamente, mientras los ingresos totales se asocian positivamente con la colaboración, el porcentaje de ventas muestra relación negativa, sugiriendo mayor colaboración en organizaciones menos mercantilizadas. Las condiciones laborales dignas actúan como predictores positivos, mientras el compromiso ambiental emerge como factor determinante consistente.
La investigación propone un marco teórico multinivel que reconceptualiza la colaboración como fenómeno emergente de interacciones complejas, trascendiendo aproximaciones estructuralistas o voluntaristas, con implicaciones para comprender colaboraciones en contextos híbridos y fortalecer ecosistemas colaborativos.[CA] Aquesta tesi examina les dimensions i factors de la col·laboració interorganitzacional en organitzacions de l'Economia Social mitjançant metodologia mixta. Identifica quatre escenaris col·laboratius (interorganitzacional, intersectorial, acció col·lectiva i aprenentatge en xarxa) on es manifesten quatre dimensions col·lectives: intel·ligència col·lectiva, lideratge col·lectiu com a governança compartida, acció col·lectiva i impacte col·lectiu. L'anàlisi qualitatiu de cooperatives aragoneses revela quatre capacitats organitzacionals: intercooperació sistemàtica, metodologies adaptatives innovadores, resiliència multidimensional i gestió del coneixement compartit. Aquestes operen gestionant tensions entre formalitat/informalitat i viabilitat econòmica/principis cooperatius. L'anàlisi quantitatiu de 1.997 organitzacions demostra que els factors del Triple Bottom Line influeixen equilibradament en la propensió col·laborativa. Paradoxalment, mentre els ingressos totals s'associen positivament amb la col·laboració, el percentatge de vendes mostra relació negativa, suggerint major col·laboració en organitzacions menys mercantilitzades. Les condicions laborals dignes actuen com a predictors positius, mentre el compromís ambiental emergeix com a factor determinant consistent. La investigació proposa un marc teòric multinivell que reconceptualitza la col·laboració com a fenomen emergent d'interaccions complexes, transcendint aproximacions estructuralistes o voluntaristes, amb implicacions per comprendre col·laboracions en contextos híbrids i enfortir ecosistemes col·laboratius.[EN] This thesis examines dimensions and factors of interorganizational collaboration in Social Economy organizations through mixed methodology. It identifies four collaborative scenarios (interorganizational, intersectoral, collective action, and learning networks) where four collective dimensions manifest: collective intelligence, collective leadership as shared governance, collective action, and collective impact. Qualitative analysis of Aragonese cooperatives reveals four organizational capabilities: systematic intercooperation, adaptive innovative methodologies, multidimensional resilience, and shared knowledge management. These operate by managing tensions between formality/informality and economic viability/cooperative principles. Quantitative analysis of 1,997 organizations demonstrates that Triple Bottom Line factors influence collaborative propensity in a balanced manner. Paradoxically, while total income is positively associated with collaboration, sales percentage shows negative relationship, suggesting greater collaboration in less market-oriented organizations. Decent working conditions act as positive predictors, while environmental commitment emerges as consistent determining factor. The research proposes a multilevel theoretical framework that reconceptualizes collaboration as emergent phenomenon of complex interactions, transcending structuralist or voluntarist approaches, with implications for understanding collaborations in hybrid contexts and strengthening collaborative ecosystems.Para hacer posible este trabajo, ha sido fundamental el apoyo del Ministerio de Ciencia e Innovación de España mediante un contrato predoctoral (PRE2019-089741), cuyo respaldo institucional ha sido clave para el desarrollo de esta investigación, con el acompañamiento humano de quienes creyeron en este proyecto desde sus inicios.Millán-Franco, María Alejandra (2025). Dimensiones y factores de la colaboración interorganizacional: Aplicación en Organizaciones del ámbito de la Economía Social [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/229754TESI
Non-Invasive Patient-Specific Cardiac Models for Atrial Arrhythmias Therapy
Get PDF[ES] La fibrilación auricular (AF) es la arritmia más frecuente y representa uno de los mayores retos para la electrofisiología cardiaca. Sus complejos mecanismos de mantenimiento y la gran variabilidad entre pacientes dificultan la elección de la mejor estrategia de tratamiento y limitan la eficacia de terapias como la ablación cardiaca. Esto remarca la necesidad de herramientas que permitan tanto comprender mejor las arritmias como personalizar los tratamientos. Los modelos cardíacos personalizados, o gemelos digitales (DT), se han propuesto como herramientas prometedoras para replicar las dinámicas específicas del paciente y contribuir al diseño de terapias más personalizadas. Pese a ello, su traslación clínica es limitada. Se suelen basar en simulaciones y procesos de optimización demasiado costosos, que no son compatibles con la práctica clínica. Muchos se centran exclusivamente en la personalización anatómica sin información funcional, y los que sí incorporan datos funcionales suelen depender de mediciones invasivas adquiridas punto a punto durante un ritmo regular que no capturan la dinámica global de la arritmia. En esta tesis, se abordan estos retos proponiendo diversos flujos de trabajo para el desarrollo de modelos cardiacos personalizados que pueden ser aplicados en la práctica clínica. Estos enfoques se basan en metodologías de inteligencia artificial y sistemas no invasivos como la imagen electrocardiográfica (ECGI). El ECGI es una tecnología no invasiva que reconstruye la actividad eléctrica cardiaca global, proporcionando información relevante para el manejo de pacientes que sufren arritmias cardiacas. Los modelos resultantes, específicos para cada paciente, pretenden apoyar el diseño de tratamientos personalizados, mejorando su potencial aplicación clínica. En primer lugar, desarrollamos una red neuronal informada por la física de la electrofisiología (EP-PINNs). Las EP-PINNs incorporan las ecuaciones que describen los fenómenos cardíacos para mejorar la convergencia e inferir los parámetros cardíacos clave. Las EP-PINNs fueron capaces de reconstruir la propagación del potencial de acción e inferir propiedades electrofisiológicas tanto globales como heterogéneas en el tejido a partir de escasos datos de voltaje transmembrana, incluso en condiciones arrítmicas. Demostraron un potencial significativo para la caracterización del tejido cardiaco y para identificar posibles zonas de ablación. En segundo lugar, se desarrolló un modelo de autómata de reacción-difusión rápido e interpretable para captar el comportamiento electrofisiológico cardiaco sin necesidad de realizar simulaciones computacionalmente costosas. A partir de este modelo, se diseñó un flujo de trabajo para obtener DTs de pacientes basados en datos ECGI, que fue validado tanto en simulaciones in-silico como en pacientes. El marco reprodujo la propagación auricular y los potenciales de superficie corporal durante ritmo sinusal y flutter auricular, permitiendo la obtención eficiente de DTs basados en datos no invasivos antes y durante la intervención endocárdica. Por último, se propuso un flujo de trabajo para generar DTs en pacientes con AF utilizando las frecuencias dominantes obtenidas por ECGI durante la propia arritmia para personalizar el modelo de autómata. Los DTs generados replicaron la distribución de frecuencias específica del paciente y un ejemplo ilustrativo demostró el potencial de los DTs para reproducir los resultados de la ablación cardíaca. Esta tecnología permite construir DTs basados en datos funcionales no invasivos que caracterizan la dinámica global de la AF, apoyando el desarrollo de estrategias terapéuticas personalizadas.
En resumen, esta tesis demuestra la viabilidad y el potencial clínico de usar tecnologías no invasivas y herramientas de inteligencia artificial para generar modelos personalizados. Dichos modelos muestran un potencial clínico prometedor para la personalización del tratamiento de las arritmias auriculares.[CA] La fibril·lació auricular (AF) és l'arrítmia més freqüent i un dels majors reptes per a l'electrofisiologia cardíaca. Els seus complexes mecanismes de manteniment i la gran variabilitat entre pacients dificulten l'elecció del millor tractament i limiten l'eficàcia de les estratègies actuals, com l'ablació amb catèter. Això remarca la necessitat de ferramentes que permeten millorar la comprensió de les arrítmies i personalitzar els tractaments. Els models cardíacs personalitzats, o bessons digitals (DT), son ferramentes prometedores per a replicar dinàmiques personalitzades i dissenyar teràpies més eficaces i individualitzades. A pesar del gran potencial dels DT la seua translació clínica es limitada. Se solen basar en simulacions i processos d'optimització massa costosos. Molts se centren exclusivament en la personalització anatòmica sense incorporar dades funcionals i els que sí que l'inclouen, sovint depenen de dades invasives adquirides punt per punt durant un ritme regular que no capta la dinàmica cardíaca global durant l'arrítmia. En aquesta tesi doctoral, s'aborden aquests reptes proposant diversos fluxos de treball per al desenvolupament de DT que poden ser aplicats en la pràctica clínica partir de metodologies d'intel·ligència artificial i sistemes no invasius com la imatge electrocardiogràfica (ECGI). El ECGI és una tecnologia no invasiva que reconstruïx l'activitat elèctrica cardíaca global, proporcionant informació rellevant per al maneig d'arrítmies cardíaques. Els DT resultants pretenen donar suport al disseny de tractaments personalitzats. En primer lloc, desenvolupàrem una xarxa neuronal informada per la física de l'electrofisiologia (EP-PINNs). Les EP-PINNs incorporen equacions que modelen els fenòmens cardíacs per a millorar la convergència i inferir els paràmetres cardíacs clau. Les EP-PINNs van ser capaces de reconstruir la propagació del potencial d'acció i inferir propietats electrofisiològiques globals i heterogènies en el teixit a partir d'escasses dades de voltatge transmembrana, fins i tot en condicions arrítmiques. Les EP-PINNs permetencaracteritzar el teixit cardíac i identificar possibles àrees d'ablació. En segon lloc, es va desenvolupar un model d'autòmat de reacció-difusió ràpid i interpretable per a captar l'electrofisiologia cardíaca sense la realizació de simulacions computacionalment costoses. A partir d'aquest model, es va dissenyar un flux de treball per a obtindre DTs basats en dades ECGI. El flux de treball, validat en simulacions in-silico i en dades de pacients, va reproduir la propagació auricular i els potencials de superfície corporal durant ritme sinusal i flutter auricular. Aquesta metodologia permet obtindre DTs basats únicament en dades no invasives abans i durant la intervenció endocàrdica. Finalment, proposàrem un flux de treball per a obtindre el DT de pacients amb AF. La informació global sobre la distribució de les freqüències dominants proporcionada pel ECGI durant la FA s'usa per a la personalització. La freqüència dominant s'utilitza per a optimitzar els paràmetres del model d'autòmat generant DTs que repliquen la distribució de freqüències específica del pacient. Un exemple il·lustratiu demostrà el potencial dels DTs per a reproduir els resultats de l'ablació cardíaca. Esta tecnologia permet construir DTs basats en dades funcionals no invasives que caracteritzen la AF, donant suport al desenvelopament de teràpies personalitzades. En resum, esta tesi demostra la viabilitat i el potencial clínic d'usar les tecnologies no invasives i ferramentes d'intel·ligència artificial per a generar DTs. Aquests models personalitzats mostren un potencial clínic prometedor, sobretot en els tractaments personalitzats d'arrítmies auriculars.[EN] Atrial fibrillation (AF) is the most frequent arrhythmia and represents a major challenge in cardiac electrophysiology. Its complex maintenance mechanisms and the wide heterogeneity among the patients make it difficult to define the best treatment strategy for each patient. As a result, current treatments, such as catheter ablation, have shown limited efficacy. This emphasizes the need for tools that expand the understanding of this arrhythmia and allow personalized treatments. Personalized cardiac models, also known as digital twins (DTs), have been proposed as promising tools to replicate patient-specific dynamics and support the design of more individualized therapies. However, their clinical translation is limited. Many rely on computationally expensive simulations and optimization processes, which are not compatible with clinical timescales. Some focus exclusively on anatomical personalization without incorporating functional data. When functional personalization is performed, it often depends on invasive electroanatomical data acquired point-by-point during sinus rhythm or atrial pacing, failing to capture the global cardiac dynamics during the arrhythmia. This PhD thesis addresses these challenges by proposing diverse frameworks for the development of clinically applicable patient-specific cardiac models. These approaches rely on artificial intelligence methodologies and non-invasive systems as electrocardiographic imaging (ECGI). ECGI is a non-invasive technology that reconstructs the global cardiac electrical activity, providing relevant information for the management of patients suffering from cardiac arrhythmia. The resulting personalized models aim to support the design of individualized treatments, enhancing their potential clinical application. First, we developed an electrophysiology-informed Physics-Informed Neural Networks (EP-PINNs). EP-PINNs incorporate the equations of the model describing cardiac phenomena to enhance the convergence and infer the key model parameters. EP-PINNs reconstructed action potential propagation and inferred global and spatially heterogeneous electrophysiological properties from sparse transmembrane voltage data, even under arrhythmic conditions. EP-PINNs demonstrate significant potential for tissue characterization and ablation target identification. Secondly, a fast and interpretable reaction-diffusion automata model was developed to capture electrophysiological cardiac behavior without requiring computationally expensive simulations. Using this model, a DT framework was designed to obtain patient-specific models based on ECGI data. The framework, validated in both in-silico simulations and patient data, successfully reproduced atrial propagation and body surface potentials during sinus rhythm and atrial flutter. This framework enables the efficient construction of DTs based on non-invasive data, before and during endocardial intervention. Finally, we proposed a new framework to obtain DTs of AF patients using global dominant frequency information obtained from the ECGI data while the patient is in AF. These dominant frequency maps are used to optimize the parameters of the automata model, allowing the generation of DTs that replicate the patient-specific frequency distribution. An illustrative example was presented to demonstrate its potential to reproduce ablation outcomes. This technology enables the construction of DTs based on non-invasive functional data that characterize the global AF dynamics, supporting the development of patient-specific therapeutic strategies. In summary, this thesis demonstrates the feasibility and clinical potential of leveraging non-invasive technologies and artificial intelligence implementation to generate patient-specific models. The proposed approaches mark a significant step towards clinically applicable patient-specific models for personalized treatment of atrial arrhythmias.This PhD thesis has been funded by the Generalitat Valenciana – Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital under grant ACIF/2021/205 and by ESF Invest in your future, with a total amount of €93,878.40; additionally, the research stay carried out during this PhD was funded by the Generalitat Valenciana under grant CIBEFP/2022/9, with a total amount of €5,059. Furthermore, the work developed throughout this thesis has been partially used during the development of the following projects: Development of a panoramic mapping tool for the evaluation of electro-structural substrates to guide atrial fibrillation ablation using artificial intelligence – ESSENCE (PID2020-119364RB-I00), funded by the Agencia Estatal de Investigación; and ECGI Precision Imaging for Cardiac Arrhythmias. Mapping beyond the epicardium – EPICA+ (PID2023-149812OB-I00), funded by the Agencia Estatal de Investigación.Herrero-Martín, Clara (2025). Non-Invasive Patient-Specific Cardiac Models for Atrial Arrhythmias Therapy [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231884TESI
Personal Data Flows and Privacy Policy Traceability in Third-party LLM Apps in the GPT Ecosystem
Get PDF[EN] The rapid growth of platforms for customizing Large Language Models (LLMs), such as OpenAI's GPTs, has raised new privacy and security concerns, particularly related to the exposure of user data via third-party API integrations in LLM apps. To assess privacy risks and data practices, we conducted a large-scale analysis of OpenAI¿s GPTs ecosystem. Through the analysis of 5,286 GPTs and the 44,102 parameters they use through API calls to external services, we systematically investigated the types of user data collected, as well as the completeness and discrepancies between actual data flows and GPTs' stated privacy policies. Our results highlight that approximately 35% of API parameters enable the sharing of sensitive or personally identifiable information, yet only 15% of corresponding privacy policies provide complete disclosure. By quantifying these discrepancies, our study exposes critical privacy risks and underscores the need for stronger oversight and support tools in LLM-based application development. Furthermore, we uncover widespread problematic practices among GPT creators, such as missing or inaccurate privacy policies and a misunderstanding of their privacy responsibilities. Building on these insights, we propose design recommendations that include actionable measurements to improve transparency and informed consent, enhance creator responsibility, and strengthen regulation.This research was partially funded by the INCIBE s strategic SPRINT
(Seguridad y Privacidad en Sistemas con Inteligencia Artificial)
C063/23 project with funds from the EU-NextGenerationEU through
the Spanish government s Plan de Recuperación, Transformación
y Resiliencia; by the Spanish Government via project PID2023-
151536OB-I0; and by the Generalitat Valenciana via project PROMETEO CIPROM/2023/23.Carrillo-Moraga, Juan Carlos;Martin-Navarro, José Luis;Ma, R.;Such Aparicio, José Miguel (2026). Personal Data Flows and Privacy Policy Traceability in Third-party LLM Apps in the GPT Ecosystem. En Proceedings on Privacy Enhancing Technologies Symposium 2026 (pp. 273-295). https://doi.org/10.56553/popets-2026-0015S27329
La recaptació tributària en les entitats locals. Anàlisi comparativa de l'Ajuntament de València i Requena
Get PDF[ES] El presente Trabajo de Fin de Grado analiza la recaudación tributaria en el ámbito local español, abordando aspectos normativos, doctrinales, empíricos y prácticos. Los
resultados más relevantes pueden sintetizarse en los siguientes puntos:
1. Predominio del IBI: el Impuesto sobre Bienes Inmuebles constituye la principal fuente de ingresos tributarios municipales, llegando a representar en algunos municipios hasta el 65 % de su recaudación tributaria. Su papel es decisivo, pero al mismo tiempo genera una elevada dependencia que limita la flexibilidad financiera.
2. Relevancia limitada de otros tributos: el IAE ha perdido gran parte de su peso tras las exenciones para pymes y autónomos; el IVTM supone una fuente estable pero de escasa cuantía; el ICIO depende en exceso del ciclo urbanístico; y la plusvalía municipal (IIVTNU) ha quedado cuestionada por la jurisprudencia constitucional.
3. Desigualdad territorial: existe una clara diferencia entre grandes ciudades como Valencia, que pueden diversificar ingresos y aplicar políticas fiscales sociales o
medioambientales, y municipios medianos o pequeños como Requena, que dependen casi exclusivamente del IBI y de transferencias externas.
4. Autonomía financiera condicionada: aunque la Constitución reconoce la autonomía financiera municipal (art. 137 y 142 CE), en la práctica esta se encuentra limitada por la normativa estatal, la dependencia de transferencias y las desigualdades estructurales.
5. ODS y fiscalidad local: la recaudación municipal constituye un instrumento esencial para avanzar en los Objetivos de Desarrollo Sostenible, en particular en materia de sostenibilidad urbana, reducción de desigualdades y fortalecimiento institucional.
En suma, el estudio demuestra que el sistema de financiación local en España combina avances normativos relevantes con importantes limitaciones prácticas que afectan a la suficiencia y equidad de la recaudación.[EN] This Bachelor's Thesis analyzes tax revenue at the local level in Spain, addressing regulatory, doctrinal, empirical, and practical aspects. The most relevant results can be summarized in the following points:
1. Predominance of the Property Tax (IBI): The Property Tax is the main source of municipal tax revenue, representing up to 65% of tax revenue in some municipalities. Its role is crucial, but at the same time, it generates a high level of dependence that limits financial flexibility.
2. Limited relevance of other taxes: The Business Activity Tax (IAE) has lost much of its weight following exemptions for SMEs and the self-employed; the Vehicle Tax (IVTM) is a stable but small source of revenue; the Construction, Installations and Works Tax (ICIO) is excessively dependent on the urban development cycle; And the municipal capital gains tax (IIVTNU) has been challenged by constitutional jurisprudence.
3. Territorial inequality: there is a clear difference between large cities like Valencia, which can diversify revenues and implement social or environmental tax policies, and medium-sized or small municipalities like Requena, which depend almost exclusively on property tax (IBI) and external transfers.
4. Conditional financial autonomy: although the Constitution recognizes municipal financial autonomy (Articles 137 and 142), in practice this is limited by state regulations, dependence on transfers, and structural inequalities.
5. SDGs and local taxation: municipal revenue is an essential instrument for advancing the Sustainable Development Goals, particularly regarding urban sustainability, reducing inequalities, and strengthening institutions.
In short, the study demonstrates that the local financing system in Spain combines significant regulatory advances with important practical limitations that affect the sufficiency and equity of revenue collection.[CA] El present Treball de Fi de Grau analitza la recaptació tributària en l'àmbit local
espanyol, abordant aspectes normatius, doctrinals, empírics i pràctics. Els resultats més
rellevants poden sintetitzar-se en els següents punts:
1. Predomini de l'IBI: l'Impost sobre Béns immobles constituïx la principal font d'ingressos
tributaris municipals, arribant a representar en alguns municipis fins al 65% de la seua recaptació tributària. El seu paper és decisiu, però al mateix temps genera una elevada dependència que limita la flexibilitat financera.
2. Rellevància limitada d'altres tributs: l'IAE ha perdut gran part del seu pes després de
les exempcions per a pimes i autònoms; el IVTM suposa una font estable però d'escassa
quantia; el ICIO depén en excés del cicle urbanístic; i la plusvàlua municipal (IIVTNU) ha
quedat qüestionada per la jurisprudència constitucional.
3. Desigualtat territorial: existix una clara diferència entre grans ciutats com València, que
poden diversificar ingressos i aplicar polítiques fiscals socials o mediambientals, i municipis mitjans o xicotets com Requena, que depenen quasi exclusivament de l'IBI i de transferències externes.
4. Autonomia financera condicionada: encara que la Constitució reconeix l'autonomia financera municipal (art. 137 i 142 CE), en la pràctica esta es troba limitada per la normativa estatal, la dependència de transferències i les desigualtats estructurals.
5. ODS i fiscalitat local: la recaptació municipal constituïx un instrument essencial per a
avançar en els Objectius de Desenrotllament Sostenible, en particular en matèria de sostenibilitat urbana, reducció de desigualtats i enfortiment institucional.
En suma, l'estudi demostra que el sistema de finançament local a Espanya combina
avanços normatius rellevants amb importants limitacions pràctiques que afecten la suficiència i equitat de la recaptació.Ferrer Sánchez, B. (2025). La recaudación tributaria en las entidades locales. Análisis comparativo del Ayuntamiento de Valencia y Requena. https://riunet.upv.es/handle/10251/231353TFG
(CO)VIURE: Living and working in community. Colliving and coworking project to dynamize Soneja.
No full text[ES] El projecte consisteix a crear un espai híbrid de coliving i coworking situat a la perifèria de Soneja, just en aquest límit difús que separa el nucli antic del poble més compacte i tradicional de la zona de xalets construïts als anys 60, pensats per al descans i l'estiu. Aquesta ubicació, a mig camí entre allò quotidià i allò estacional, ofereix l'oportunitat de convertir un espai fins ara residual en un punt de trobada actiu, capaç d'aportar nova vida i dinamisme al municipi.
La proposta busca donar resposta a dos necessitats que, encara que diferents, estan molt relacionades: d'una banda, un coworking adreçat a xicotetes empreses i emprenedors locals, pensat per oferir espais de treball flexibles que fomenten la col·laboració i la innovació; i de l'altra, un coliving orientat precisament a aquests mateixos usuaris, que facilite la seua estada al poble i en reforce el vincle amb el lloc.
El mateix caràcter ambigu del projecte a mig camí entre habitatge i espai de treball, entre allò privat i allò col·lectiu no es veu ací com un problema, sinó com una oportunitat per dissenyar espais flexibles que puguen adaptar-se a diferents situacions i necessitats al llarg del temps. Es tracta, en definitiva, de convertir aquesta ambigüitat en una virtut que faça el conjunt més ric i versàtil.
Més enllà de la funcionalitat, el projecte té com a objectiu aportar una cosa positiva a Soneja, ajudant a reactivar la seua economia i la seua vida social. Es busca que l'arquitectura no siga només un edifici, sinó una eina per teixir noves relacions, estendre ponts entre tradició i modernitat, i oferir noves oportunitats a un poble amb molt de potencial.[EN] The project involves the creation of a hybrid coliving and coworking space located on the outskirts of Soneja, right on the blurred boundary that separates the village's more compact and traditional old town from the area of chalets built in the 1960s, designed for relaxation and summertime use. This location, halfway between the everyday and the seasonal, offers the opportunity to transform a previously residual space into an active meeting point, capable of bringing new life and dynamism to the town.
The proposal seeks to respond to two needs that, although distinct, are closely related: on the one hand, a coworking space aimed at small local businesses and entrepreneurs, designed to offer flexible workspaces that foster collaboration and innovation; and on the other, a coliving space geared specifically toward these same users, facilitating their stay in the village and strengthening their connection to the place.
The very ambiguous nature of the project halfway between housing and workspace, between the private and the collective is not seen as a problem here, but rather as an opportunity to design flexible spaces that can adapt to different situations and needs over time. Ultimately, it's about turning this ambiguity into a virtue that makes the whole richer and more versatile.
Beyond functionality, the project aims to contribute something positive to Soneja, helping to revive its economy and social life. The goal is for architecture to be not just a building, but a tool for forging new relationships, building bridges between tradition and modernity, and offering new opportunities to a town with great potential.Salom Soler, I. (2025). (CO)VIURE: Habitar i treballar en comunitat. Projecte de coliving i coworking per dinamitzar Soneja. https://riunet.upv.es/handle/10251/231618TFG
Wavelets and Time-Frequency Analysis Technique for Fault Diagnosis in Electrical Machines
No full text[ES] Esta tesis desarrolla métodos de análisis tiempo-frecuencia basados en wavelets para diagnosticar fallos en motores de inducción a partir de la corriente de arranque. Se emplean tres herramientas complementarias: la transformada wavelet discreta (DWT), la transformada wavelet packet (WPT) y la transformada wavelet continua (CWT). Mediante una selección cuidadosa de las wavelets madre (las funciones de análisis que se escalan y desplazan) y el control de los efectos de borde (artefactos en los extremos de señales finitas), el enfoque proporciona indicadores robustos que distinguen señales sanas de señales defectuosas. Dos resultados orientan la práctica: para DWT y WPT, las wavelets Daubechies y Symlet de alto orden, junto con la wavelet Meyer discreta (Dmeyer), generan las subbandas más estables; para CWT, la wavelet de Morse generalizada revela energía por debajo de fs como una cresta clara con forma de Λ en el escalograma. Los motores de inducción se utilizan ampliamente por su robustez y eficiencia, pero los fallos provocan costosos tiempos de inactividad. Un problema común es una barra del rotor agrietada o rota, que altera el flujo en el entrehierro y crea bandas laterales cerca de la frecuencia de alimentación según fSH = (1 ± 2s)fs, donde fs es la frecuencia de alimentación y s es el deslizamiento, es decir, la diferencia fraccional de velocidad entre el campo giratorio y el rotor. Durante el arranque, s = s(t) es grande y después disminuye rápidamente, por lo que las bandas laterales se desplazan con el tiempo. El objetivo es una detección temprana y fiable que funcione con cargas cambiantes y ruido, y que pueda implementarse en línea. En la práctica, las barras rotas también excitan familias de bandas laterales de orden superior en (1 ± 2ks)fs, k = 2, 3, …, y bandas laterales alrededor de armónicos superiores de la alimentación (por ejemplo, 3fs y 5fs). Durante el arranque, estos componentes barren en frecuencia y forman las mismas trazas con forma de V/Λ en representaciones tiempo-frecuencia, lo que ayuda a confirmar el diagnóstico. Los espectros clásicos basados en la transformada rápida de Fourier (FFT) asumen una señal estacionaria; su contenido en frecuencia no cambia durante la ventana de análisis y puede ocultar patrones breves y evolutivos durante el arranque. Las wavelets permiten representar cómo evoluciona la energía con el tiempo: la DWT divide la señal en bandas amplias tipo octava; la WPT refina la región de baja frecuencia donde los fallos dejan trazas más claras; y la CWT proporciona una imagen tiempo-frecuencia densa (el escalograma) para una confirmación visual rápida y la extracción cuantitativa de características (descriptores numéricos calculados a partir de bandas o crestas seleccionadas). Usadas conjuntamente, estas técnicas mejoran la exactitud y reducen las falsas alarmas (véase el Capítulo 4 para tablas comparativas), permitiendo una monitorización de condición en línea y de bajo coste. Introducción: Este capítulo encuadra el problema de la detección de barras de rotor rotas (BRB) en motores de inducción y presenta las herramientas y la validación utilizadas en la tesis. La Sección 1.1 revisa los antecedentes y la evolución del diagnóstico BRB, explicando por qué los motores de inducción son críticos en la industria y cómo la corriente de arranque ofrece una ventana rica y no estacionaria para el análisis. La Sección 1.2 introduce los principios del análisis tiempo-frecuencia, aclarando por qué durante el arranque se necesitan métodos que sigan los cambios en el tiempo y definiendo los términos clave. La Sección 1.3 presenta las tres transformadas wavelet empleadas (DWT, WPT y CWT) y justifica las familias de wavelets utilizadas en capítulos posteriores (Daubechies/Symlet de alto orden, Meyer discreta y Morse). La Sección 1.4 detalla la validación estadística: una estadística de calidad de aproximación y el índice Silhouette (medida de separación de clústeres entre -1 y 1) para evaluar hasta qué punto el índice de fallo propuesto separa casos sanos y defectuosos bajo distintas cargas. El capítulo concluye adelantando las principales aportaciones: un flujo de trabajo unificado DWT/WPT/CWT para el análisis del arranque, indicadores BRB robustos con wavelets Meyer discreta y Morse, y valores por defecto prácticos que hacen viable la monitorización en línea.[CA] Aquesta tesi desenvolupa mètodes d’anàlisi temps-freqüència basats en wavelets per a diagnosticar fallades en motors d’inducció a partir del corrent d’arrancada. S’empren tres eines complementàries: la transformada wavelet discreta (DWT), la transformada wavelet packet (WPT) i la transformada wavelet contínua (CWT). Mitjançant una selecció acurada de les wavelets mare (les funcions d’anàlisi que s’escalegen i es desplacen) i el control dels efectes de vora (artefactes als extrems de senyals finites), l’enfocament proporciona indicadors robustos que distingixen entre senyals sans i defectuosos. Dos resultats guien la pràctica: per a DWT i WPT, les wavelets Daubechies i Symlet d’alt orde, junt amb la wavelet Meyer discreta (Dmeyer), generen les subbandes més estables; per a CWT, la wavelet de Morse generalitzada revela energia per davall de fs com una cresta clara amb forma de Λ en l’escalograma. Els motors d’inducció s’utilitzen àmpliament per la seua robustesa i eficiència, però les fallades provoquen costosos temps d’inactivitat. Un problema comú és una barra del rotor esquerdada o trencada, que altera el flux a l’entreferro i crea bandes laterals prop de la freqüència d’alimentació segons fSH = (1 ± 2s)fs, on fs és la freqüència d’alimentació i s és el lliscament, és a dir, la diferència fraccional de velocitat entre el camp giratori i el rotor. Durant l’arrancada, s = s(t) és gran i després disminuïx ràpidament, de manera que les bandes laterals es desplacen amb el temps. L’objectiu és una detecció primerenca i fiable que funcione amb càrregues canviants i soroll, i que puga implementar-se en línia. En la pràctica, les barres trencades també exciten famílies de bandes laterals d’orde superior en (1 ± 2ks)fs, k = 2, 3, …, i bandes laterals al voltant d’harmònics superiors de l’alimentació (per exemple, 3fs i 5fs). Durant l’arrancada, estos components barren en freqüència i formen les mateixes traces amb forma de V/Λ en representacions temps-freqüència, la qual cosa ajuda a confirmar el diagnòstic. Els espectres clàssics basats en la transformada ràpida de Fourier (FFT) pressuposen un senyal estacionari; el seu contingut en freqüència no canvia durant la finestra d’anàlisi i pot ocultar patrons breus i evolutius durant l’arrancada. Les wavelets permeten representar com evoluciona l’energia amb el temps: la DWT dividix el senyal en bandes amples tipus octava; la WPT refina la regió de baixa freqüència on les fallades deixen traces més clares; i la CWT proporciona una imatge temps-freqüència densa (l’escalograma) per a una confirmació visual ràpida i l’extracció quantitativa de característiques (descriptors numèrics calculats a partir de bandes o crestes seleccionades). Usades conjuntament, estes tècniques milloren la precisió i reduïxen les falses alarmes (vegeu el Capítol 4 per a taules comparatives), i permeten una monitorització en línia i de baix cost. Introducció: Este capítol emmarca el problema de la detecció de barres de rotor trencades (BRB) en motors d’inducció i presenta les eines i la validació utilitzades en la tesi. La Secció 1.1 revisa els antecedents i l’evolució del diagnòstic BRB, explicant per què els motors d’inducció són crítics en la indústria i com el corrent d’arrancada oferix una finestra rica i no estacionària per a l’anàlisi. La Secció 1.2 introduïx els principis de l’anàlisi temps-freqüència, aclarint per què durant l’arrancada calen mètodes que seguisquen els canvis en el temps i definint els termes clau. La Secció 1.3 presenta les tres transformades wavelet emprades (DWT, WPT i CWT) i justifica les famílies de wavelets utilitzades en capítols posteriors (Daubechies/Symlet d’alt orde, Meyer discreta i Morse). La Secció 1.4 detalla la validació estadística: una estadística de qualitat d’aproximació i l’índex Silhouette (mesura de separació de clústers entre -1 i 1) per a avaluar fins a quin punt l’índex de fallada proposat separa casos sans i defectuosos amb càrregues diferents. El capítol conclou avançant les aportacions principals: un flux de treball unificat DWT/WPT/CWT per a l’anàlisi de l’arrancada, indicadors BRB robustos amb les wavelets Meyer discreta i Morse, i valors per defecte pràctics que fan viable la monitorització en línia.[EN] This thesis develops time-frequency methods based on wavelets to diagnose faults in induction motors from start-up current. Three complementary tools are used: Discrete Wavelet Transform (DWT), Wavelet Packet Transform (WPT), and Continuous Wavelet Transform (CWT). With a careful choice of mother wavelets, the base analysing shapes that are scaled and shifted and control of border effects, edge artifacts in finite signals, the approach yields robust indicators that distinguish
healthy from faulty signals. Two findings guide practice: for DWT/WPT, high order Daubechies and Symlet and the discrete Meyer (Dmeyer) wavelet give the most stable subbands; for CWT, the generalized Morse wavelet exposes sub-fs energy as a clear Λ-shaped ridge in the scalogram. Induction motors are widely used because they are robust and efficient, yet failures cause costly downtime. A common problem is a cracked or broken rotor bar, which disturbs the air-gap flux and creates sidebands near the supply frequency at fSH = (1 ± 2s)fs, where fs is the supply frequency and s is the slip, i.e., the fractional speed difference between the rotating field and the rotor. During start-up, s = s(t) is large and then drops quickly, so the
sidebands move over time. The goal is early, reliable detection that works under changing loads and noise and can be implemented online.In practice, broken bars also excite higher-order sideband families at (1 ± 2ks)fs, k = 2, 3, . . ., and sidebands around higher supply harmonics (e.g., 3fs and 5fs). During start-up these components sweep in frequency and form the same V/¿-shaped tracks in time-frequency representations, which helps confirm the diagnosis. Classical FFT-based spectra assume a stationary signal, its frequency content does not change over the analysis window and can hide short, evolving patterns during start-up. Wavelets map how energy evolves over time: DWT splits the signal into broad, octave-like bands; WPT refines the low-frequency region where faults leave clearer traces; and CWT provides a dense time-frequency image (the scalogram) for rapid visual confirmation and quantitative feature extraction (numerical descriptors computed from selected bands or ridges). Used together, these methods improve accuracy and reduce false alarms (see Chapter 4 for comparative tables), enabling low-cost online condition monitoring. 1. Introduction: This chapter frames the problem of broken rotor bar (BRB) detection in induction motors and sets out the tools and validation used in the thesis. Section 1.1 reviews the background and evolution of BRB diagnosis, explaining why induction motors are critical in industry and how start-up current offers a rich, non-stationary window for analysis. Section 1.2 introduces the principles of time-frequency signal analysis, clarifying why methods that track changes over time are needed during start-up and defining the key terms, and Section 1.3 presents the three wavelet transforms employed, Discrete Wavelet Transform (DWT), Wavelet Packet Transform (WPT), and Continuous Wavelet Transform (CWT), and motivates the wavelet families used in later chapters (high-order Daubechies/Symlet, discrete
Meyer, and Morse). Section 1.4 details the statistical validation: an approximation quality statistic and the Silhouette Score (a cluster separation measure from Λ1 to 1) to assess how well the proposed fault index separates healthy and faulty cases across loads. The chapter closes by previewing the core contributions: a unified DWT/WPT/CWT workflow for startup analysis, robust BRB indicators with discrete Meyer and Morse wavelets, and practical defaults that make online monitoring feasible.Escribí esta Memoria en el “Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada” (IUMPA) de la “Universitat Politècnica de València” (UPV), gracias a un contrato predoctoral asociado al Proyecto PROMETEU/2021/070. El proyecto, del Programa para la Promoción de la Investigación Científica, el Desarrollo Tecnológico y la Innovación, fue concedido bajo la Orden 19/2020 (1 de octubre) de la Consellería de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana.Ramezanzadeh, N. (2025). Wavelets and Time-Frequency Analysis Technique for Fault Diagnosis in Electrical Machines [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231881TESI