164469 research outputs found
Sort by
Estudi comparatiu de sistemes de traducció automàtica basats en models de llenguatge de gran tamany
Full text link[ES] Este trabajo pretende analizar el rendimiento de diferentes modelos de lenguaje de gran tamaño (LLMs; del inglés Large Language Models) en la tarea de traducción automática, con especial enfoque en la traducción entre inglés-español e inglés-francés. Se compararán tanto modelos nuevos, como los ya consolidados en el campo de la traducción. Como punto de referencia se utilizará un modelo estándar basado en la arquitectura Transformer (estado del arte hasta la llegada de los LLMs), entrenado mediante la herramienta OpenNMT-py. Para la evaluación y entrenamiento, se empleará el corpus generado durante la iniciativa “Covid-19 MLIA”, compuesto por textos médicos en varios idiomas. La comparativa se realizará mediante el ajuste progresivo de los modelos y la revisión de los errores más frecuentes cometidos por cada sistema. Esto permite analizar su precisión y coherencia en la tarea con el objetivo de identificar las opciones más eficientes para la traducción automática multilingüe.[EN] This project aims to analyze the performance of different large language models (LLMs) in the task of machine translation, with a particular focus on translation between English– Spanish and English–French. Both well-established models in the field of translation and newer ones will be compared. As a baseline, a standard model based on the Transformer architecture (the state of the art prior to the emergence of LLMs), trained using the OpenNMT-py toolkit, will be used. For training and evaluation, the corpus generated during the “Covid-19 MLIA” initiative, which consists of medical texts in multiple languages, will be employed. The comparison will be carried out through progressive fine-tuning of the models and the review of the most common errors made by each system. This approach allows for an analysis of their accuracy and coherence in the task, with the goal of identifying the most efficient options for multilingual machine translation.[CA] Este treball pretén analitzar el rendiment de diferents grans models de llenguatge (LLMs; de l’anglés Large Language Models) en la tasca de traducció automàtica, amb especial enfocament en la traducció entre anglés-espanyol i anglés-francés. Es compararan tant models nous, com els ja consolidats en el camp de la traducció. Com a punt de referència s’utilitzarà un model estàndard basat en l’arquitectura Transformer (estat de l’art fins a l’arribada dels LLMs), entrenat mitjançant la ferramenta OpenNMT-py. Per a l’avaluació i entrenament, s’utilitzarà el corpus generat durant la iniciativa “Covid-19 MLIA”, compost per textos mèdics en diversos idiomes. La comparativa es realitzarà mitjançant l’ajust progressiu dels models i la revisió dels errors més freqüents comeses per cada sistema. Això permet analitzar la seua precisió i coherència en la tasca amb l’objectiu d’identificar les opcions més eficients per a la traducció automàtica multilingüe.García Rodríguez, V. (2025). Estudio comparativo de sistemas de traducción automática basados en modelos de lenguaje de gran tamaño. https://riunet.upv.es/handle/10251/231281TFG
The Role of Seminal Plasma in Fish Sperm Conservation: Biochemical Characterization, Sperm Motility Relationships, and Cryopreservation Applications in Piaractus mesopotamicus and Dicentrarchus labrax
No full text[ES] La criopreservación de esperma en peces es una biotecnología importante para la acuicultura y la conservación de especies, ya que permite el almacenamiento de gametos a largo plazo, los cruces fuera de temporada, el transporte de material genético y la preservación de la variabilidad genética en poblaciones silvestres y de cultivo. Aunque muchos protocolos han avanzado, la mayoría sigue limitada al congelamiento y descongelamiento de los espermatozoides, sin considerar el papel del plasma seminal, un fluido que regula de forma natural la motilidad, proporciona protección antioxidante y mantiene la integridad celular. Por lo tanto, comprender y aprovechar las particularidades bioquímicas del plasma seminal puede ser fundamental para minimizar los efectos adversos del proceso criogénico y aumentar la eficacia de los métodos de conservación. Los experimentos descritos en los Capítulos 1 y 2 se realizaron en Brasil utilizando la especie neotropical de agua dulce Piaractus mesopotamicus (pacu), ampliamente cultivada en la acuicultura continental. El Capítulo 1 se centró en las asociaciones entre la composición iónica del plasma seminal y los parámetros cinéticos espermáticos. El análisis multivariado reveló correlaciones, como calcio con velocidad lineal (VSL) y glucosa con motilidad total. Estos hallazgos confirman el papel regulador de los iones y los compuestos orgánicos en la preservación de la funcionalidad espermática, demostrando que el plasma seminal no actúa solo como un medio, sino como un modulador activo de la calidad del semen. El Capítulo 2 abordó el desarrollo de un protocolo de criopreservación para P. mesopotamicus a partir del conocimiento previo de su semen. Se probaron diferentes soluciones extensoras formuladas de acuerdo con la composición iónica del plasma seminal. Entre ellas, el Tratamiento 3 se destacó por combinar valores más altos de velocidad con menores índices de fragmentación de ADN y mayores tasas de fertilización tras la descongelación. Esto resalta que la personalización de las soluciones extensoras según las propiedades bioquímicas del plasma seminal es esencial para minimizar el daño criogénico y optimizar la viabilidad espermática post-descongelación. El Capítulo 3 se llevó a cabo en España (Valencia) con la especie marina de alto valor comercial Dicentrarchus labrax (lubina europea). En este estudio, se comparó el plasma seminal natural con el diluyente sintético NAM, previamente establecido. Los resultados mostraron que el plasma seminal fue más eficaz en el mantenimiento de la motilidad y de los parámetros cinéticos durante el almacenamiento a 4 °C hasta 48 h y después de la criopreservación, aunque no se observaron diferencias significativas en la fragmentación de ADN en comparación con NAM. Esto sugiere que el plasma seminal natural aporta componentes bioquímicos esenciales, como iones y antioxidantes, ausentes en los diluyentes sintéticos, lo que lo confirma como una alternativa prometedora para optimizar los protocolos de conservación de semen en especies marinas. En conjunto, los tres capítulos enfatizan que el plasma seminal no es solo un medio de soporte, sino un elemento activo en la regulación de la motilidad y en la preservación de la integridad de los espermatozoides. La identificación de su composición iónica y bioquímica, junto con su aplicación en protocolos de criopreservación, impulsa el progreso en la acuicultura y en la conservación genética, ofreciendo alternativas más eficientes y sostenibles tanto para especies de agua dulce como marinas.[CA] La criopreservació d'esperma en peixos és una biotecnologia important per a l'aqüicultura i la conservació d'espècies, ja que permet l'emmagatzematge de gàmetes a llarg termini, els creuaments fora de temporada, el transport de material genètic i la preservació de la variabilitat genètica en poblacions silvestres i de cultiu. Encara que molts protocols han avançat, la majoria continua limitada a la congelació i descongelació dels espermatozoides, sense tindre en compte el paper del plasma seminal, un fluid que regula de manera natural la motilitat, proporciona protecció antioxidant i manté la integritat cel·lular. Per tant, comprendre i aprofitar les particularitats bioquímiques del plasma seminal pot ser fonamental per a minimitzar els efectes adversos del procés criogènic i augmentar l'eficàcia dels mètodes de conservació. Els experiments descrits als Capítols 1 i 2 es van realitzar al Brasil utilitzant l'espècie neotropical d'aigua dolça Piaractus mesopotamicus (pacu), àmpliament cultivada en l'aqüicultura continental. El Capítol 1 es va centrar en les associacions entre la composició iònica del plasma seminal i els paràmetres cinètics espermàtics. L'anàlisi multivariant va revelar correlacions, com ara el calci amb la velocitat lineal (VSL) i la glucosa amb la motilitat total. Estes troballes confirmen el paper regulador dels ions i els compostos orgànics en la preservació de la funcionalitat espermàtica, demostrant que el plasma seminal no actua només com un medi, sinó com un modulador actiu de la qualitat del semen. El Capítol 2 va abordar el desenvolupament d'un protocol de criopreservació per a P. mesopotamicus a partir del coneixement previ del seu semen. Es van provar diferents solucions extensoress formulades d'acord amb la composició iònica del plasma seminal. Entre elles, el Tractament 3 es va destacar per combinar valors més alts de velocitat amb menors índexs de fragmentació d'ADN i majors taxes de fecundació després de la descongelació. Açò ressalta que la personalització de les solucions extensoress segons les propietats bioquímiques del plasma seminal és essencial per a minimitzar el dany criogènic i optimitzar la viabilitat espermàtica post-descongelació. El Capítol 3 es va dur a terme a Espanya (València) amb l'espècie marina de gran valor comercial Dicentrarchus labrax (llobarro europeu). En este estudi, es va comparar el plasma seminal natural amb el diluent sintètic NAM, prèviament establit. Els resultats van mostrar que el plasma seminal va ser més eficaç en el manteniment de la motilitat i dels paràmetres cinètics durant l'emmagatzematge a 4 °C fins a 48 h i després de la criopreservació, encara que no es van observar diferències significatives en la fragmentació d'ADN en comparació amb NAM. Açò suggereix que el plasma seminal natural aporta components bioquímics essencials, com ara ions i antioxidants, absents en els diluents sintètics, i el confirma com una alternativa prometedora per a optimitzar els protocols de conservació de semen en espècies marines. En conjunt, els tres capítols destaquen que el plasma seminal no és només un medi de suport, sinó un element actiu en la regulació de la motilitat i en la preservació de la integritat dels espermatozoides. La identificació de la seua composició iònica i bioquímica, junt amb la seua aplicació en protocols de criopreservació, impulsa el progrés en l'aqüicultura i en la conservació genètica, oferint alternatives més eficients i sostenibles tant per a espècies d'aigua dolça com marines.[EN] Sperm cryopreservation in fish is an important biotechnology for aquaculture and species conservation, enabling long-term gamete storage, off-season crossings, genetic material transport, and the preservation of genetic variability in both wild and farmed populations. Although many protocols have advanced, most remain limited to the freezing and thawing of spermatozoa, without considering the role of seminal plasma a fluid that naturally regulates motility, provides antioxidant protection, and maintains cellular integrity. Thus, understanding and exploiting the biochemical particularities of seminal plasma may be crucial to minimize the adverse effects of the cryogenic process and to enhance the effectiveness of conservation methods. The experiments described in Chapters 1 and 2 were conducted in Brazil using the neotropical freshwater species Piaractus mesopotamicus (pacu), widely farmed in continental aquaculture. Chapter 1 focused on the associations between the ionic composition of seminal plasma and sperm kinetic parameters. Multivariate analysis revealed correlations such as calcium with linear velocity (VSL) and glucose with total motility. These findings confirm the regulatory role of ions and organic components in preserving sperm functionality, demonstrating that seminal plasma functions not merely as a medium, but as an active modulator of semen quality. Chapter 2 addressed the development of a cryopreservation protocol for P. mesopotamicus based on prior knowledge of its semen. Different extender solutions were tested, formulated according to the ionic composition of seminal plasma. Among them, Treatment 3 stood out, combining higher velocity values with lower DNA fragmentation and higher fertilization rates after thawing. This highlights that tailoring extender solutions to the biochemical properties of seminal plasma is essential for minimizing cryodamage and optimizing post-thaw sperm viability. Chapter 3 was conducted in Spain (Valencia) with the commercially valuable marine species Dicentrarchus labrax (European sea bass). In this study, natural seminal plasma was compared with the synthetic extender NAM, a previously established medium. Results showed that seminal plasma was more effective in maintaining motility and sperm kinetic parameters during storage at 4 °C for up to 48 h and after cryopreservation, although no significant differences were observed in DNA fragmentation compared with NAM. This suggests that natural seminal plasma provides essential biochemical components, such as ions and antioxidants, absent in synthetic extenders, confirming it as a promising alternative for optimizing semen conservation protocols in marine species. Taken together, the three chapters emphasize that seminal plasma is not merely a supportive medium, but an active element in regulating motility and preserving sperm integrity. Identifying its ionic and biochemical composition and applying it in cryopreservation protocols drive progress in aquaculture and genetic conservation, offering more efficient and sustainable alternatives for both freshwater and marine species.Agradeço ao Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq), por meio do Edital 26/21 e do Processo nº 200577/2022-0, pela concessão da bolsa de Doutorado Sanduíche. Por fim, expresso minha sincera gratidão à Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) - Programa de Excelência Acadêmica (PROEX), por meio do Processo nº 88887.660920/2022-00, e à Universidade Virtual de São Paulo (UNIVESP) pela concessão da bolsa, bem como às demais bolsas que viabilizaram a realização desta pesquisa.Pedroso Borges, L. (2025). The Role of Seminal Plasma in Fish Sperm Conservation: Biochemical Characterization, Sperm Motility Relationships, and Cryopreservation Applications in Piaractus mesopotamicus and Dicentrarchus labrax [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231882TESI
Disseny d'un dispositiu domòtic per a l'us responsable de l'aigua calenta
No full text[ES] Diseño interactivo de un dispositivo domótico compacto, estanco y eficiente enroscable en cualquier punto de salida de agua de una vivienda y que tiene dos objetivos principales: fomentar el consumo responsable tanto de energía como de agua e informar al resto de la vivienda que el agua caliente está siendo usada para evitar una bajada de presión o temperatura inesperada.
- Para llevar a cabo el primer objetivo, el dispositivo incorpora un temporizador de 10 minutos que se activa automáticamente cuando la temperatura del agua supera los 29
grados. También incorpora unas luces LED que cuanto más tiempo pase en el que el
agua caliente esté en uso, cambia de color para advertir del tiempo transcurrido (verde, amarillo y rojo). Para finalizar, se integra también una válvula interna que, con el paso del tiempo, se cambia el flujo del agua para avisar del paso del tiempo.
- Para el segundo objetivo, se usa la luz LED roja para advertir a los otros dispositivos enroscados en otras partes de la casa que el agua caliente está en uso.[EN] Interactive design of a compact watertight, and efficient home automation device that can be screwed onto any water outlet in a home. It has two main objectives: to encourage responsable consumption of both energy and water, and to inform the rest of the household that hot water is being used to prevent unexpected drops in pressure or temperature
- To achieve the first objective, the device incorporates a 10 minuto timer that
automatically activates when the water temperatura excedes 29 degrees. It also
incorporates LED lights that change colo (Green, yellow and red) as the hot wáter is used longer, indicating the elapsed time. Finally, an internal valve is algo integrated that changes the water flow over time to indicate the passing of time.
- For the second objective, the red LED light is used to alert other devices installed in otherparts of the house that hot water is in use.[CA] Disseny interactiu d'un dispositiu domòtic compacte, estanc i eficient que es pot cargolar a qualsevol presa d'aigua d'una casa i que té dos objectius principals: promoure el consum responsable tant d'energia com d'aigua i informar a la resta de la casa que s'està utilitzant aigua calenta per evitar una baixada de pressió o temperatura.
- Per dur a terme el primer objectiu, el dispositiu incorpora un temporitzador de 10
minuts que s'activa automàticament quan la temperatura de l'aigua supera els 29 graus. També incorpora llums LED que canvien de color per avisar del temps transcorregut (verd, groc i vermell) com més temps s'utilitza l'aigua calenta. Finalment, també integra una vàlvula interna que amb el pas del temps, canvia el cabal d'aigua per avisar del pas del temps.
- Per al segon propòsit, la llum LED vermella s'utilitza per avisar els altres dispositius cargolats en altres parts de la casa que l'aigua calenta està en ús.M'haimah Romero, FA. (2025). Diseño de un dispositivo domótico para el uso responsable del agua caliente. https://riunet.upv.es/handle/10251/224834TFG
Modelatge de trajectòries de jugades de futbol com a processos de difusió anòmala: caracterització de patrons de joc
No full text[ES] Este Trabajo de Fin de Grado explora una manera cuantitativa de describir cómo progresa el juego en el fútbol, desde el punto de vista físico, utilizando los eventos públicos de StatsBomb. A partir de esas acciones se reconstruyen trayectorias del balón y se estima un indicador de persistencia de la dirección de la trayectoria (exponente de Hurst) que resume, por tramos, si el avance tiende a sostenerse o a romperse. Para ello, se entrena un modelo de regresión con un conjunto de rasgos de serie temporal y medidas físicas, y se aplica a partidos reales segmentados en ventanas de cinco minutos. Sobre la serie resultante se detectan cambios para vincularlos con momentos relevantes del encuentro (goles, sustituciones o expulsiones) y extraer patrones por equipo. En conjunto, el sistema ofrece una lectura clara y reproducible del estilo de progresión de cada club: equipos más estables frente a otros más cambiantes y dependientes de fases concretas del partido. Las pruebas indican un desempeño sólido del modelo (errores medios en torno a una décima de unidad) y una señal táctica interpretable a nivel de equipo y competición.[EN] This Final Degree Project explores a quantitative way to describe how play unfolds in football, from the physical point of view, using public StatsBomb event data. From those actions, we reconstruct ball trajectories and estimate a persistence indicator of changes in directions(the Hurst exponent) that summarizes, in short segments, whether attacking progress tends to be sustained or disrupted. To do so, we train a regression model based on time-series features and simple physical measures and apply it to real matches divided into five-minute windows. On the resulting series, we detect change points to link them with key moments of the game (goals, substitutions, or dismissals) and to extract team-level patterns. Overall, the system offers a clear and reproducible reading of each club’s “progression style”: sides with steadier patterns versus others that are more volatile and dependent on specific phases of the match. The tests show solid performance (average errors around one tenth of a unit) and a tactical signal that is interpretable at both team and competition level.[CA] Aquest Treball de Fi de Grau explora una manera quantitativa de descriure com progresa el joc en futbol, des del punt de vista físic, utilitzant els esdeveniments públics de StatsBomb. A partir d’eixes accions es reconstrueixen trajectòries del baló i s’estima un indicador de persistència de la dirección de la trajectòria (exponent de Hurst) que resumix, per trams, si l’avanç tendeix a mantindre’s o a trencar-se. Per a això, s’entrena un model de regressió amb un conjunt de rasgos de sèrie temporal i mesures físiques, i s’aplica a partits reals segmentats en finestres de cinc minuts. Sobre la sèrie resultant es detecten canvis per a vincular-los amb moments rellevants de l’encontre (gols, substitucions o expulsions) i extraure patrons per equip. En conjunt, el sistema oferix una lectura clara i reproduïble de l’estil de progressió de cada club: equips més estables front a altres més volàtils i dependents de fases concretes del partit. Les proves indiquen un rendiment sòlid del model (errors mitjans al voltant d’una dècima d’unitat) i un senyal tàctic interpretable a nivell d’equip i de competició.Heredia Ortiz, F. (2025). Modelado de trayectorias de jugadas de fútbol como procesos de difusión anómala: caracterización de patrones de juego. https://riunet.upv.es/handle/10251/231282TFG
Detecting depression through speech and text from casual talks with fully automated virtual humans
No full text[EN] Depression is a significant global health issue with increasing prevalence. Current diagnostic methods rely on subjective observations and questionnaires, often resulting in underestimation of the condition and insufficient treatment. This study investigates voice-based markers for detecting depressive symptoms through a novel system of virtual humans (VHs) capable of engaging in open-ended talks, unlike previous research which relied primarily on structured clinical interview formats. A total of 101 participants (42 with depressive symptoms) engaged in six casual social interactions with VHs simulating basic emotions, forming the DEPTALK dataset. Speech recordings and their automatic transcriptions were processed using state-of-the-art pre-trained transformer-based models to generate embeddings. We first employed a conversation-level aggregation strategy, combining embeddings across each dialogue and classifying them with Extreme Gradient Boosting. A single model trained on all six conversations per participant outperformed emotion-specific models, achieving F1 scores of 0.566 for speech, 0.329 for text, and 0.648 for the multimodal fusion, indicating that aggregating emotionally diverse interactions exposes stronger depression cues. To capture temporal dynamics, we further implemented a turn-level aggregation strategy using Gated Recurrent Units and training on all conversations. This approach improved performance for text (F1 = 0.505) and maintained competitive results for speech (F1 = 0.541), although the multimodal GRU model (F1 = 0.556) did not surpass the best conversation-level model. Overall, findings suggest that in casual conversations, depressive symptoms are primarily conveyed through prosody, with the addition of semantic context further enhancing detection. This study advances the understanding of speech-based depression patterns in simulated social interactions and highlights the potential of using VHs for more objective depressive symptoms detection.This work was supported by the Vicerrectorado de Investigación
de la Universitat Politècnica de València (UPV), Spain [PAID-06-22],
Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, Spain [Subvenciones
para la realización de actividades relacionadas con la promoción e
implementación de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible en
España (A203023)], by the European Social Fund Plus (ESF+) and
the Generalitat Valenciana (GVA), Spain [ACIF/2021/187], and by the
GVA [CIGE/2023/160].Gómez-Zaragozá, Lucía;Altozano-Fernández, Alberto;Llanes-Jurado, J.;Minissi, Maria Eleonora;Alcañiz Raya, Mariano Luis;Marín-Morales, Javier (2026). Detecting depression through speech and text from casual talks with fully automated virtual humans. Artificial Intelligence in Medicine. 171. https://doi.org/10.1016/j.artmed.2025.103305S17
Preproducció, producció i postproducció dún documental sobre la identitat cultural i la resistència del poble Guna (Panamà)
No full text[ES] Este trabajo de fin de grado tiene como objetivo la realización de un documental sobre la identidad cultural y la resistencia del pueblo Guna, en el marco del centenario de la Revolución Dule de 1925. A través de testimonios de miembros de la comunidad, material de archivo y recursos audiovisuales, se explorará cómo los Guna han preservado sus costumbres frente a los intentos de asimilación y los desafíos sociopolíticos contemporáneos en Panamá. Además, el documental analizará el impacto de la Revolución Dule en la autonomía Guna, las estrategias de resistencia cultural y los retos actuales de la comunidad en un mundo globalizado.
El TFG se desarrolla gracias a mi estancia en el país con la fundación Inspiring girls Panamá con la beca de cooperación al desarrollo del centro de cooperación al desarrollo de la UPV[EN] This final degree project aims to produce a documentary on the cultural identity and resistance of the Guna people, within the context of the centenary of the 1925 Dule Revolution. Through testimonies from community members, archival material, and audiovisual resources, the documentary will explore how the Guna have preserved their traditions in the face of assimilation efforts and contemporary sociopolitical challenges in Panama. In addition, it will analyze the impact of the Dule Revolution on Guna autonomy, the community s strategies of cultural resistance, and the current challenges they face in a globalized world.
The TFG is developed thanks to my stay in the country with the Inspiring Girls Panama Foundation with the development cooperation scholarship from the UPV Development Cooperation CenterValdivia Urbano, I. (2025). Preproducción, producción y postproducción de un documental sobre la identidad cultural y la resistencia del pueblo Guna (Panamá). https://riunet.upv.es/handle/10251/231465TFG
Characterization of diluted mixtures of an ionic liquid in a hydrophobic natural deep eutectic solvent: Physicochemical, spectroscopic and electrochemical insights for its application in electrochemically controlled micro-extraction of heavy metals
No full text[EN] In this work, a hydrophobic natural deep eutectic solvent (NADES) was made by mixing up DL-menthol and decanoic acid in a 2:1 molar ratio, and its mixtures with a soluble ionic liquid (1-hexyl-3-methylimidazolium chloride, [HMIM][Cl]) were investigated. A number of physicochemical properties (ionic conductivity, viscosity, and density) were either measured or estimated by the predictive UNIFAC model over a range of temperatures and [HMIM][Cl] compositions. The addition of [HMIM][Cl] enhances ionic conductivity, while keeping high fluidity and low density. However, Walden plots and dissociation degrees suggest that significant ion pairing occurs. The analysis of excess molar volumes and viscosity deviations suggests that the introduction of the IL up to 50 wt% gives rise to liquid structure with reorganization of the NADES hydrogen-bonding network. Such structural perturbation was confirmed by FT-IR measurements. The more diluted NADES + [HMIM][Cl] system showed an electrochemical stability window of about 2.5 V. Additionally, ferrocene/ferrocenium exhibits a quasi-reversible electron transfer with a standard rate of (2.6 ± 0.3)10¿4 cm s¿1 and a diffusion coefficient of (6.16 ± 0.06)·10¿8 cm2 s¿1. To assess the viability of this medium in analytical applications, an electrochemically controlled liquid-liquid microextraction was conducted, employing the NADES+[HMIM][Cl] mixture as the extractant phase. This approach resulted in a notable enhancement (up to 8-fold gain vs the liquid-liquid microextraction in the absence of electric field) in the metal extraction efficiency from aqueous samples, underscoring the potential of the studied medium in both electrochemical and analytical applications.The authors are grateful for the financial support received from the Valencian Regional Government (Spain) (CIPROM/2021/062) and the Spanish Ministry of Science and Innovation PID2021-126155OB-I00). Authors also wish to thank the Spanish Network of Excellence in Sample Preparation (RED2022-134079-T), which was granted by the Spanish Ministry of Science and Innovation, and the Sample Preparation Study
Group and Network, which were sponsored by the European Chemical Society s Division of Analytical Chemistry. Funding for open access charges from CRUE-Universitat Politecnica de Valencia is gratefully acknowledged.Marco, A.;Quijada, César;Aguirre, MA.;Hidalgo, M. (2026). Characterization of diluted mixtures of an ionic liquid in a hydrophobic natural deep eutectic solvent: Physicochemical, spectroscopic and electrochemical insights for its application in electrochemically controlled micro-extraction of heavy metals. Journal of Molecular Liquids. 444. https://doi.org/10.1016/j.molliq.2025.129173S44
Optimization in recycled vulcanized rubber - blooming reduction using response surface methodology
No full text[EN] This study introduces a novel image processing based vision system for the objective quantification of additive blooming on the surface of rubber blends containing ground tire rubber (GTR). The method applies RGB color channel decomposition to compare pre- and post-blooming states, using Euclidean distance between channels to provide a quantitative metric of blooming intensity over time. Alongside surface analysis, mechanical characterization (tensile strength, elongation at break, and Young s modulus) was performed to correlate blooming intensity with mechanical performance. A central composite design (24 with 8 axial and 12 center points, including replicates) was used to evaluate the effects of formulation parameters on both blooming and key mechanical properties. Statistical analysis revealed that blooming is mainly influenced by the additive concentration (CCA1), the vulcanizing agent (S), and their interaction, with a good model fit (R² = 81.86%, R² adj. = 76.15%). Elongation was primarily governed by the accelerator (CCD2) (R² adj. = 91.52%), while tensile strength and Young s modulus were significantly affected by (CCD2), (S), and their interactions (R² adj. = 72.93%, R² adj. = 72.35%, respectively). The optimized formulation, which avoids redundant additive loading already present in GTR, effectively mitigates blooming without compromising mechanical performance. This approach demonstrates strong potential for sustainable rubber recycling with improved mechanical reliability and reduced surface migration. Overall, this work provides two main contributions: (i) a robust, objective methodology for blooming quantification and (ii) data-driven insights for optimizing sustainable rubber formulations, supporting the development of Industry 4.0 oriented quality control strategies.Consejo Nacional de Humanidades, Ciencias y Tecnologías (CONAHCYT)Centro de InnovaciónAplicada en Tecnologías Competitivas (CIATEC A.C.)Cabrera Castro, JDJ.;Zitzumbo Guzmán, R.;Villalobos González, LF. (2026). Optimization in recycled vulcanized rubber - blooming reduction using response surface methodology. Journal of Applied Research in Technology & Engineering. 7(1):31-46. https://doi.org/10.4995/jarte.2026.24552OJS31467
Recuperación y concentración de compuestos bioactivos de elevado valor a partir de residuos generados en la industria de cítricos mediante tecnologías emergentes de membrana
No full textTesis por compendio[ES] La economía actual avanza hacia un modelo circular que promueve la valorización de residuos industriales. Entre ellos destacan los compuestos fenólicos de alto valor añadido presentes en residuos agroalimentarios, como los generados por la industria citrícola. Durante la producción de zumo de naranja y de gajos de mandarina se generan grandes cantidades de residuos sólidos (piel y pulpa) y de aguas residuales, respectivamente. Estos residuos, ricos en polifenoles con propiedades antioxidantes pero también potencialmente fitotóxicos, suponen un reto ambiental y, a la vez, una oportunidad para obtener subproductos valiosos. Esta Tesis Doctoral, titulada Recuperación y concentración de compuestos bioactivos de elevado valor a partir de residuos generados en la industria de cítricos mediante tecnologías emergentes de membrana, se centra en recuperar polifenoles combinando tecnologías de membrana aplicadas a dos corrientes residuales: el sólido de naranja y el agua residual de mandarina. En primer lugar, se optimizó una extracción sólido-líquido para el residuo de naranja, evaluando extracciones acuosas e hidroalcohólicas. Las condiciones óptimas fueron: acuosa (con ultrasonidos, relación 1:10 m/v, 80 °C, 10 min) e hidroalcohólica (etanol/agua al 65 %, sin ultrasonidos, 40 °C, 1 h). La variedad Navel resultó la más eficiente y la hesperidina fue el compuesto predominante. En el caso del agua residual de mandarina, al tratarse de una matriz líquida, no fue necesaria extracción previa. A continuación, se aplicó un pretratamiento de ultrafiltración (UF) para eliminar pectinas y reducir el ensuciamiento posterior. En mandarina, una membrana de 5 kDa a 3 bar eliminó un 63 % de pectinas con solo 5 % de rechazo de polifenoles. En naranja, la mejor opción fue 10 kDa a 3 bar, con 50 % de eliminación de pectinas y 6 % de rechazo de flavonoides. En ambos casos se requirió limpieza química con Ultrasil. Posteriormente, se concentraron los polifenoles del permeado tras la UF. En mandarina se compararon nanofiltración (NF), ósmosis directa (FO) y destilación por membrana (MD). La NF con membrana NF270 a 10 bar alcanzó un VRF = 2,5 en 3,4 h y duplicó la pureza de flavonoides. La FO, usando NaCl como disolución de arrastre, logró VRF = 2 y CF = 2,02 en 96 h, requiriendo limpieza con agua caliente a 40 °C. En MD, con membrana hidrófoba de 0,2 μm y un gradiente térmico de 32,4 °C, se obtuvo VRF = 2 y CF = 1,98 en 20,7 h, sin necesidad de limpieza química. Para el concentrado de naranja, se empleó FO con CF = 2,03, aplicando el mismo protocolo de limpieza. Finalmente, se purificaron los polifenoles de ambos concentrados de FO mediante la resina no iónica MN200, evaluando distintas cargas. La condición óptima fue 20 g·L⁻¹, logrando una separación eficaz de flavonoides (hesperidina, narirutina) respecto a compuestos no deseados. Se obtuvieron porcentajes de recuperación de fenoles totales, azúcares y pectinas de 81,9 %, 5,4 % y 3,5 % para mandarina, y de 64,5 %, 3,6 % y 2,9 % para naranja, respectivamente.[CA] L’economia actual avança cap a un model circular que promou la valorització de residus industrials. Entre aquests destaquen els compostos fenòlics d’alt valor afegit presents en residus agroalimentaris, com els generats per la indústria citrícola. Durant la producció de suc de taronja i de grills de mandarina es generen grans quantitats de residus sòlids (pell i polpa) i d’aigües residuals, respectivament. Aquests residus, rics en polifenols amb propietats antioxidants però també potencialment fitotòxiques, representen alhora un repte ambiental i una oportunitat per obtenir subproductes valuosos. Aquesta Tesi Doctoral, titulada Recuperació i concentració de compostos bioactius d’elevat valor a partir de residus generats en la indústria de cítrics mitjançant tecnologies emergents de membrana, se centra en recuperar polifenols combinant tecnologies de membrana aplicades a dues corrents de residus: el sòlid de taronja i l’aigua residual de mandarina. En primer lloc, es va optimitzar un procés d’extracció sòlid-líquid per al residu de taronja, avaluant extraccions aquoses i hidroalcohòliques. Les condicions òptimes foren: aquosa (amb ultrasons, relació 1:10 m/v, 80 °C, 10 min) i hidroalcohòlica (etanol/aigua al 65 %, sense ultrasons, 40 °C, 1 h). La varietat Navel resultà la més eficient i la hesperidina fou el compost predominant. En el cas de l’aigua residual de mandarina, en tractar-se d’una matriu líquida, no fou necessària una extracció prèvia. Tot seguit, es va aplicar un pretractament d’ultrafiltració (UF) per eliminar pectines i reduir la colmatació posterior. En mandarina, una membrana de 5 kDa a 3 bar eliminà un 63 % de pectines amb només 5 % de rebuig de polifenols. En taronja, l’opció més adequada fou 10 kDa a 3 bar, amb 50 % d’eliminació de pectines i 6 % de rebuig de flavonoides. En ambdós casos fou necessària neteja química amb Ultrasil. Posteriorment, es concentraren els polifenols del permeat després de la UF. En mandarina es compararen nanofiltració (NF), òsmosi directa (FO) i destil·lació per membrana (MD). La NF amb membrana NF270 a 10 bar assolí un VRF = 2,5 en 3,4 h i duplicà la puresa de flavonoides. La FO, utilitzant NaCl com a solució d’arrossegament, arribà a VRF = 2 i CF = 2,02 en 96 h, requerint neteja amb aigua calenta a 40 °C. En MD, amb una membrana hidrofòbica de 0,2 μm i un gradient tèrmic de 32,4 °C, s’obtingué VRF = 2 i CF = 1,98 en 20,7 h, sense necessitat de neteja química. Per al concentrat de taronja, s’emprà FO amb CF = 2,03, seguint el mateix protocol de neteja. Finalment, es purificaren els polifenols de tots dos concentrats de FO mitjançant la resina no iònica MN200, avaluant diferents càrregues. La condició òptima fou 20 g·L⁻¹, amb una separació eficaç de flavonoides (hesperidina, narirutina) respecte a compostos no desitjats. Els percentatges de recuperació de fenols totals, sucres i pectines foren del 81,9 %, 5,4 % i 3,5 % per a mandarina, i del 64,5 %, 3,6 % i 2,9 % per a taronja, respectivament.[EN] The current economy is moving towards a circular model that promotes the valorization of industrial waste. Among these, high-value phenolic compounds stand out, especially those found in agri-food waste such as that generated by the citrus industry. During the production of orange juice and mandarin segments, large amounts of solid waste (peel and pulp) and wastewater are generated, respectively. These residues, rich in polyphenols with antioxidant yet potentially phytotoxic properties, represent both an environmental challenge and an opportunity to obtain valuable by-products. This doctoral thesis, entitled Recovery and concentration of high-value bioactive compounds from waste generated in the citrus industry using emerging membrane technologies, focuses on recovering polyphenols by combining membrane technologies applied to two waste streams: orange solid waste and mandarin wastewater. First, a solid–liquid extraction process was optimized for orange waste, evaluating both aqueous and hydroalcoholic extractions. Optimal conditions were: aqueous (ultrasound-assisted, solid-to-solvent ratio 1:10 m/v, 80 °C, 10 min) and hydroalcoholic (ethanol/water 65 %, no ultrasound, 40 °C, 1 h). The Navel variety was the most efficient, and hesperidin was identified as the predominant compound. For mandarin wastewater, being a liquid matrix, no prior extraction step was required. Next, an ultrafiltration (UF) pretreatment was applied to remove pectins and reduce subsequent fouling. For mandarin, a 5 kDa membrane at 3 bar removed 63 % of pectins with only 5 % rejection of polyphenols. For orange, the optimal choice was 10 kDa at 3 bar, removing 50 % of pectins with 6 % rejection of flavonoids. In both cases, chemical cleaning with Ultrasil was necessary. Subsequently, polyphenols in the UF permeate were concentrated. For mandarin, nanofiltration (NF), forward osmosis (FO), and membrane distillation (MD) were compared. NF using the NF270 membrane at 10 bar achieved a volume reduction factor (VRF) = 2.5 in 3.4 h and doubled flavonoid purity. FO, using NaCl as the draw solution, reached VRF = 2 and a concentration factor (CF) = 2.02 in 96 h, requiring cleaning with hot water at 40 °C. In MD, a 0.2 μm hydrophobic membrane and a thermal gradient of 32.4 °C achieved VRF = 2 and CF = 1.98 in 20.7 h, without chemical cleaning. For the orange concentrate, FO was also used, achieving CF = 2.03 under the same cleaning protocol. Finally, polyphenols from both FO concentrates were purified using the non-ionic resin MN200, testing different loadings. The optimal condition was 20 g·L⁻¹, achieving effective separation of flavonoids (hesperidin, narirutin) from undesired compounds. The recovery percentages of total phenols, sugars, and pectins were 81.9 %, 5.4 %, and 3.5 % for mandarin, and 64.5 %, 3.6 %, and 2.9 % for orange, respectively.The authors thank the Regional Government of Valencia for the financial support (Reference of the project: CIAICO/2021/333), and Agriconsa S.A. for providing the orange waste samples.Alonso-Vázquez, Pablo (2025). Recuperación y concentración de compuestos bioactivos de elevado valor a partir de residuos generados en la industria de cítricos mediante tecnologías emergentes de membrana [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/229296TESISCompendi
Strategies to improve flood resilience of buildings. The case of Vega Baja County.
Full text link[ES] Las inundaciones constituyen el fenómeno natural con mayor impacto socioeconómico en España, ocasionando de forma recurrente daños catastróficos, especialmente en el sureste peninsular. En este contexto, la Vega Baja del Segura se configura como uno de los territorios más vulnerables de Europa, donde factores hidrológicos, territoriales y climáticos se combinan con una planificación inadecuada y un intenso crecimiento urbano. La DANA de septiembre de 2019, que registró precipitaciones históricas y daños sin precedentes, proporcionó tanto la motivación como la base empírica de esta investigación.
El objetivo principal de esta tesis doctoral es desarrollar, aplicar y validar una metodología integral para la evaluación de la vulnerabilidad de los edificios frente a inundaciones y la estimación de los daños asociados, así como para la aplicación de estrategias preventivas que fortalezcan su resiliencia. La metodología integra la caracterización tipológica edificatoria, el análisis espacial mediante sistemas de información geográfica (GIS) y la estimación de daños bajo distintos escenarios. Además, se valida con uno de los conjuntos de datos más completos de daños edificatorios por inundación en España, generado por el Instituto Valenciano de la Edificación (IVE) tras las inundaciones de 2019.
El estudio se centra en la pedanía de El Saladar, en Almoradí (Vega Baja), donde se identificaron y clasificaron tipologías edificatorias representativas. La investigación se estructura en seis fases: (1) recopilación de datos y caracterización territorial; (2) revisión crítica de metodologías internacionales y estrategias preventivas; (3) definición del caso de estudio y clasificación tipológica; (4) aplicación del modelo del IVE para estimar vulnerabilidad y daños; (5) implementación de paquetes de medidas de resiliencia (Opciones A, B y C) y su evaluación económica; y (6) validación mediante la comparación con los daños observados tras la inundación de 2019.
Entre los principales resultados destacan la validación y ajuste del modelo del IVE, la propuesta de dos niveles adicionales dentro del índice Nivel de Vulnerabilidad Global por Inundaciones (GFV) para reflejar mejor los casos extremos, y la constatación de que las edificaciones de dos plantas alcanzan mejores niveles de eficiencia en la inversión preventiva que las viviendas de una sola planta. El análisis económico evidencia compromisos (trade-offs) relevantes entre coste y resiliencia, mostrando que las Opciones A y B podrían mejorar sustancialmente su eficiencia bajo la escala refinada de vulnerabilidad.
Las contribuciones de la tesis se sitúan en tres planos interrelacionados: metodológico, empírico y práctico. Metodológicamente, se ofrece un marco validado para la evaluación de vulnerabilidad y daños en edificios. Empíricamente, se aporta uno de los paquetes de datos más detallados sobre daños y tipologías edificatorias en España. En el plano práctico, se propone un catálogo de medidas preventivas adaptadas a tipologías y profundidades de inundación, que constituye una herramienta escalable para municipios, propietarios y administraciones. Aunque anclada en la Vega Baja, la metodología y los resultados son transferibles a otros territorios inundables, contribuyendo al cumplimiento de las políticas europeas y españolas de gestión proactiva del riesgo de inundación.[CA] Les inundacions constitueixen el fenomen natural amb major impacte socioeconòmic a Espanya, ocasionant de manera recurrent danys catastròfics, especialment al sud-est peninsular. En aquest context, la Vega Baixa del Segura es configura com un dels territoris més vulnerables d'Europa, on factors hidrològics, territorials i climàtics es combinen amb una planificació inadequada i un intens creixement urbà. La DANA de setembre de 2019, que va registrar precipitacions històriques i danys sense precedents, va proporcionar tant la motivació com la base empírica d'aquesta investigació.
L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és desenvolupar, aplicar i validar una metodologia integral per a l'avaluació de la vulnerabilitat dels edificis davant les inundacions i l'estimació dels danys associats, així com per a la implementació d'estratègies preventives que reforcen la seua resiliència. La metodologia integra la caracterització tipològica edificatòria, l'anàlisi espacial mitjançant sistemes d'informació geogràfica (GIS) i l'estimació de danys sota diferents escenaris. A més, es valida amb un dels conjunts de dades més complets de danys edificatoris per inundació a Espanya, generat per l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE) arran de la riuada de 2019.
L'estudi es centra en la pedania del Saladar, a Almoradí (Vega Baixa), on es van identificar i classificar tipologies edificatòries representatives. La investigació s'estructura en sis fases: (1) recopilació de dades i caracterització territorial; (2) revisió crítica de metodologies internacionals i estratègies preventives; (3) definició del cas d'estudi i classificació tipològica; (4) aplicació del model de l'IVE per a estimar vulnerabilitat i danys; (5) implementació de paquets de mesures de resiliència (Opcions A, B i C) i la seua avaluació econòmica; i (6) validació mitjançant la comparació amb els danys observats després de la inundació de 2019.
Entre els principals resultats destaquen la validació i ajust del model de l'IVE, la proposta de dos nivells addicionals dins de l'índex Vulnerabilitat Global a Inundacions (GFV) per a reflectir millor els casos extrems, i la constatació que els edificis de dues plantes aconsegueixen millors nivells d'eficiència en la inversió preventiva que els habitatges d'una sola planta. L'anàlisi econòmica evidencia compromisos (trade-offs) rellevants entre cost i resiliència, mostrant que les Opcions A i B podrien millorar substancialment la seua eficiència sota l'escala refinada de vulnerabilitat.
Les contribucions de la tesi es situen en tres plans interrelacionats: metodològic, empíric i pràctic. Metodològicament, s'ofereix un marc validat per a l'avaluació de vulnerabilitat i danys en edificis. Empíricament, s'aporta un dels conjunts més detallats de dades sobre danys i tipologies edificatòries a Espanya. En l'àmbit pràctic, es formula un catàleg de mesures preventives adaptades a tipologies i profunditats d'inundació, que constitueix una eina escalable per a municipis, propietaris i administracions. Encara que ancorada a la Vega Baixa, la metodologia i els resultats són transferibles a altres territoris inundables, contribuint al compliment de les polítiques europees i espanyoles de gestió proactiva del risc d'inundació.[EN] Floods are the natural hazard with the greatest socioeconomic impact in Spain, repeatedly causing catastrophic damage, particularly in the southeastern region of the Iberian Peninsula. Within this context, the Vega Baja del Segura stands out as one of the most flood-prone and vulnerable territories in Europe, where hydrological, territorial, and climatic drivers converge with inadequate planning and rapid urban expansion. The September 2019 DANA (isolated high-altitude depression), which produced unprecedented rainfall and damage, provided both the motivation and the empirical foundation for this research.
The primary objective of this doctoral thesis is to develop, apply, and validate a comprehensive methodology for assessing building vulnerability and estimating flood damages, while testing preventive strategies to enhance resilience. The methodology integrates building typology characterization, GIS-based spatial analysis, and multi-scenario damage estimation. It is validated against one of the most extensive empirical datasets of building-level flood damages in Spain, compiled by the Valencian Institute of Building (IVE) after the 2019 flood.
The study focuses on the neighbourhood of El Saladar in Almoradí (Vega Baja), where representative building typologies were identified and assessed. The research proceeds through six phases: (1) data collection and territorial characterization; (2) critical review of international methodologies and preventive strategies; (3) case study definition and typology classification; (4) application of the IVE model to estimate vulnerability and expected damages; (5) implementation of three alternative resilience packages (Options A, B and C) and their economic evaluation; and (6) validation of the methodology through comparison with the 2019 observed post-flood damages.
Key findings include the validation and refinement of the IVE model, the proposal of two additional gradations within the Global Flood Vulnerability (GFV) index to capture extreme cases better, and the demonstration that double-story buildings generally achieve higher efficiency levels in preventive investments than single-story dwellings. The economic analysis highlights significant trade-offs between cost and resilience, showing that the efficiency of Options A and B could be substantially improved under the refined vulnerability scale.
This thesis contributes at methodological, empirical, and practical levels. Methodologically, it advances a validated framework for assessing vulnerability and damage at the building level. Empirically, it delivers one of the most detailed datasets on flood damages and typologies in Spain. Practically, it proposes a catalogue of preventive strategies tailored to building types and flood depths, offering a scalable tool for municipalities, homeowners, and regional authorities. While anchored in Vega Baja, the methodology and insights are transferable to other flood-prone regions, supporting European and Spanish policies for proactive flood risk management.Moya Barberá, R. (2025). Strategies to improve flood resilience of buildings. The case of Vega Baja County [Tesis doctoral]. Universidad Politécnica de Valencia. https://riunet.upv.es/handle/10251/231740TESI