Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Memoria y derechos humanos. Rol del Poder Judicial en la dictadura y democracia chilena
No full text[spa]
Esta investigación doctoral se ha propuesto comprender el rol del Poder Judicial chileno en la configuración de las memorias en dictadura y democracia. En primer lugar, examina la actuación de la Judicatura durante la dictadura militar (1973- 1990), centrando el análisis en cómo este poder del Estado contribuyó a la legitimación de una memoria oficial que sostenía y justificaba el régimen autoritario. Además, en la investigación se analiza el rol del derecho como una herramienta para estructurar la memoria dictatorial, al mismo tiempo que se investiga la invisibilización de las memorias de las víctimas y su exclusión del espacio público.
En segundo lugar, la investigación aborda el periodo post dictatorial a partir de 1990, indagando en la interacción entre el Poder Judicial y la memoria oficializada en materia de Derechos Humanos por los gobiernos democráticos –a través de las Comisiones post dictatoriales–, sus limitaciones y silencios. El trabajo revisa la jurisprudencia generada tras el retorno de la democracia en Chile en torno a los Derechos Humanos, explorando la contribución de la verdad judicial más allá del establecimiento de responsabilidades penales, en relación con la verdad, la reparación simbólica de las víctimas y en la construcción de un necesario núcleo ético de la memoria colectiva como país.[cat] Aquesta investigació doctoral proposa comprendre el rol del Poder Judicial xilè a la configuració de les memòries en dictadura i democràcia. En primer lloc, examina la actuació de la Judicatura durant la dictadura militar (1973-1990), centrant l'anàlisi en com aquest poder de l'Estat va contribuir a la legitimació d'una memòria oficial que sostenia i justificava el règim autoritari. A més, a la investigació s'analitza el rol del dret com una eina per estructurar la memòria dictatorial, alhora que s'investiga la invisibilització de les memòries de les víctimes i la seva exclusió del espai públic.
En segon lloc, la investigació aborda el període post dictatorial a partir del 1990, indagant en la interacció entre el Poder Judicial i la memòria oficialitzada en matèria de Drets Humans pels governs democràtics –a través de les comissions post dictatorials–, les seves limitacions i silencis. També la recerca revisa la jurisprudència generada després del retorn de la democràcia a Xile al voltant dels Drets Humans, explorant la contribució de la veritat judicial més enllà de l'establiment de responsabilitats penals, en relació amb la veritat, la reparació simbòlica de les víctimes i en la construcció d'un necessari nucli ètic de la memòria col·lectiva com a país.[eng] This doctoral research aims to understand the role of the Chilean judiciary in shaping memories of dictatorship and democracy. First examines the performance of the judiciary during the military dictatorship (1973-1990), focusing on how the judiciary contributed to legitimising an official memory that sustained and justified the authoritarian regime. Furthermore, analyses the role of law as a tool for structuring dictatorial memory, while investigating the invisibilisation of the victims' memories and their exclusion from the public space.
Secondly, the present research addresses the post-dictatorial period from 1990 onwards, investigating the interaction between the judiciary and the officialised memory of human rights by the democratic governments -through the Post-dictatorial Commissions- and its limitations and silences. As such, it reviews the jurisprudence developed after the return of democracy in Chile in relation to human rights, exploring the contribution of judicial truth beyond the establishment of criminal responsibilities, in relation to the truth, the symbolic reparation of victims and the construction of a necessary ethical core of the country's collective memory.Ciutadania i Drets Human
Study of cardiac regeneration activity using different minimally invasive introductory techniques with different regeneration methods
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades[eng] Scientific advances in recent decades have enabled the identification and classification of a wide variety of diseases, as well as the development of increasingly effective treatments. One of the most innovative and promising approaches is gene therapy, which aims to address diseases at their root: the cells. However, this strategy presents several challenges that must be addressed to ensure both efficacy and safety.
First, it is essential to identify the cellular pathways involved in the disease in order to determine which molecular elements (such as mRNA or microRNA) may have therapeutic potential. Second, it is necessary to develop delivery systems that enable localized and minimally invasive application of the therapy, bringing it as close as possible to the affected area. Third, vectors are required to protect and facilitate the entry of genetic material into cells. Fourth, it is important that the therapy can be administered in a sustained manner over time, as most diseases cannot be resolved with a single dose. Finally, to ensure proper monitoring and control, the therapeutic systems used must be visible through clinical imaging techniques such as radiology or ultrasound.
This thesis focuses on the application of gene therapies for the treatment of cardiovascular diseases, specifically myocardial infarction and heart failure. To address these conditions, a comprehensive literature review was conducted to identify the most therapeutically relevant microRNAs. Subsequently, a polymeric vector from the PBAE family was developed, designed to facilitate the intracellular delivery of microRNA and to co-deliver nitric oxide (NO), taking advantage of its beneficial vasodilatory properties. In parallel, a hydrogel microparticle system was designed and fabricated to allow for controlled release of the therapeutic agents and to be detectable through imaging techniques such as fluoroscopy and/or ultrasound. Furthermore, a minimally invasive macroscopic device was developed, capable of delivering the therapy directly to the target cardiac region for the treatment of heart failure. In the case of myocardial infarction, a different strategy was employed, integrating the microRNA into the coating of stents and balloons, leveraging existing delivery platforms (such as balloon catheters or expandable
stents), which are highly effective in this clinical context.
The results obtained demonstrated the efficacy of PBAE polymeric vectors in microRNA transfection, as well as their ability to release nitric oxide in a controlled manner. In addition, the developed hydrogel microparticles showed structural stability, sustained release capacity, and visibility via clinical imaging. Moreover, a collaborative
study with Hospital Clínic of Barcelona was carried out to evaluate the efficacy of the hydrogel–vector system in a xenograft mouse model of liver cancer. Although this disease was not initially within the scope of the thesis, the results revealed an observable therapeutic response and tumor size reduction.
Finally, coatings for stents and balloons were successfully developed, along with a functional steerable catheter for local treatment of heart failure. However, the final validation phase remains pending to confirm the specific efficacy of the selected therapies in each case.
This work presents an integrated therapeutic strategy based on genetic vectors, controlled release platforms, and minimally invasive delivery systems tailored to cardiovascular pathologies.[cat] Els avenços científics de les darreres dècades han permès identificar i classificar una gran varietat de malalties, així com desenvolupar tractaments cada vegada més eficients. Una de les teràpies més innovadores i prometedores és la teràpia gènica, que busca abordar les malalties des de l’arrel: les cèl·lules. No obstant això, aquesta estratègia planteja diversos reptes que cal resoldre per garantir-ne l'eficàcia i la seguretat.
En primer lloc, és necessari identificar les rutes cel·lulars implicades en la malaltia per determinar quins elements moleculars (com mRNA o microRNA) poden tenir un efecte terapèutic. En segon lloc, cal desenvolupar sistemes d’administració que permetin aplicar la teràpia de manera local i mínimament invasiva, apropant-la tant com sigui possible a la zona afectada. En tercer lloc, es requereixen vectors capaços de protegir i facilitar l’entrada del material genètic a les cèl·lules. En quart lloc, és important que la teràpia es pugui administrar de manera sostinguda en el temps, ja que la majoria de malalties no es resolen amb una sola dosi. Finalment, per garantir un control i seguiment adequat del tractament, és imprescindible que els sistemes utilitzats siguin visibles mitjançant tècniques d’imatge clíniques com la radiologia o els ultrasons.
Aquesta tesi se centra en l’aplicació de teràpies gèniques per al tractament de malalties cardiovasculars, i més concretament de l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca. Per abordar aquestes patologies, s’ha dut a terme una revisió bibliogràfica per identificar els microARNs més rellevants amb potencial terapèutic. Posteriorment, s’ha desenvolupat un vector polimèric de la família dels PBAE, dissenyat per facilitar l’entrada del microRNA dins les cèl·lules i, a més, alliberar òxid nítric (NO) com a estratègia de coalliberament beneficiós, donades les seves propietats vasodilatadores.
Paral·lelament, s’ha dissenyat i creat un sistema de micropartícules d’hidrogel amb la capacitat d’alliberar la càrrega/terapia de forma controlada i de ser detectables per tècniques com la radioscòpia i/o l’ecografia. Per acabar, s’ha desenvolupat un dispositiu macroscòpic mínimament invasiu capaç de transportar i alliberar la teràpia directament a la regió cardíaca diana per al tractament de la insuficiència cardíaca i en el cas de l’infart de miocardi, s’ha optat per una estratègia diferent basada en la integració dels microRNA en el recobriment de stents i balons, aprofitant les plataformes d’entrega ja existents (com ara els càteters amb baló o stents expandibles), les quals són altament eficients en aquest context clínic.
Els resultats obtinguts han demostrat l’eficàcia dels vectors polimèrics PBAE en la transfecció de microRNA, així com la seva capacitat per alliberar òxid nítric de manera controlada. A més, les micropartícules d’hidrogel desenvolupades han mostrat estabilitat estructural, capacitat d’alliberament sostingut i visibilitat mitjançant tècniques clíniques d’imatge. D’altra banda, s’ha realitzat un estudi conjunt amb l’Hospital Clínic de Barcelona per avaluar l’eficàcia del sistema hidrogel-vector en un model de ratolins xenograft amb càncer hepàtic. Tot i que aquesta malaltia no formava part de l’abast inicial de la tesi, els resultats obtinguts van evidenciar una resposta terapèutica observable i des disminució del tumor.
Finalment, s’ha aconseguit desenvolupar els recobriments per a stents i balons, així com un catèter dirigible funcional per al tractament local de la insuficiència cardíaca. No obstant això, queda pendent la darrera etapa de validació per confirmar l’eficàcia específica de les teràpies seleccionades en cada cas.
Aquest treball aporta una estratègia terapèutica integral basada en vectors genètics, plataformes d’alliberament i sistemes d’aplicació mínimament invasius adaptats a patologies cardiovasculars.[spa] Los avances científicos de las últimas décadas han permitido identificar y clasificar una amplia variedad de enfermedades, así como desarrollar tratamientos cada vez más eficaces. Uno de los enfoques más innovadores y prometedores es la terapia génica, que pretende abordar las enfermedades desde su raíz: las células. Sin embargo, esta estrategia presenta varios desafíos que deben resolverse para garantizar tanto la eficacia como la seguridad.
En primer lugar, es esencial identificar las rutas celulares implicadas en la enfermedad para determinar qué elementos moleculares (como ARNm o microARN) pueden tener potencial terapéutico. En segundo lugar, es necesario desarrollar sistemas de administración que permitan aplicar la terapia de forma localizada y mínimamente invasiva, acercándola lo máximo posible a la zona afectada. En tercer lugar, se requieren vectores capaces de proteger y facilitar la entrada del material genético en las células. En cuarto lugar, es importante que la terapia pueda administrarse de forma sostenida en el tiempo, ya que la mayoría de las enfermedades no se resuelven con una sola dosis. Por último, para garantizar un seguimiento y control adecuados, los sistemas terapéuticos utilizados deben ser visibles mediante técnicas de imagen clínica como la radiología o los ultrasonidos.
Esta tesis se centra en la aplicación de terapias génicas para el tratamiento de enfermedades cardiovasculares, específicamente el infarto de miocardio y la insuficiencia cardíaca. Para abordar estas patologías, se realizó una revisión bibliográfica exhaustiva para identificar los microARN más relevantes desde el punto de vista terapéutico. Posteriormente, se desarrolló un vector polimérico de la familia PBAE, diseñado para facilitar la entrega intracelular del microARN y liberar simultáneamente óxido nítrico (NO), aprovechando sus beneficiosas propiedades vasodilatadoras.
Paralelamente, se diseñó y fabricó un sistema de micropartículas de hidrogel capaz de liberar los agentes terapéuticos de forma controlada y ser detectado mediante técnicas de imagen como la fluoroscopia y/o la ecografía. Además, se desarrolló un dispositivo macroscópico mínimamente invasivo, capaz de administrar la terapia directamente en la región cardíaca objetivo para el tratamiento de la insuficiencia cardíaca. En el caso del infarto de miocardio, se empleó una estrategia diferente, integrando el microARN en el recubrimiento de stents y balones, aprovechando las plataformas de administración ya
existentes (como los catéteres con balón o stents expandibles), que son altamente eficaces en este contexto clínico.
Los resultados obtenidos demostraron la eficacia de los vectores poliméricos PBAE en la transfección de microARN, así como su capacidad para liberar óxido nítrico de forma controlada. Además, las micropartículas de hidrogel desarrolladas mostraron estabilidad estructural, capacidad de liberación sostenida y visibilidad mediante imagen clínica. Asimismo, se realizó un estudio colaborativo con el Hospital Clínic de Barcelona para evaluar la eficacia del sistema hidrogel-vector en un modelo de ratón xenoinjertado con cáncer hepático. Aunque esta enfermedad no estaba contemplada inicialmente en el alcance de la tesis, los resultados evidenciaron una respuesta terapéutica observable y una reducción del tamaño tumoral.
Finalmente, se lograron desarrollar recubrimientos para stents y balones, así como un catéter dirigible funcional para el tratamiento local de la insuficiencia cardíaca. No obstante, aún queda pendiente la fase final de validación para confirmar la eficacia específica de las terapias seleccionadas en cada caso.
Este trabajo presenta una estrategia terapéutica integrada basada en vectores genéticos, plataformas de liberación controlada y sistemas de administración mínimamente invasivos adaptados a patologías cardiovasculares
Javier Cercas, anatomía íntima de un intelectual
No full textPrograma de Doctorat en Estudis Lingüísitics, Literaris i Culturals[spa] La tesis que presento es un ensayo de interpretación de la faceta intelectual del escritor Javier Cercas a partir esencialmente de su articulismo hasta el término del año 2024. El trabajo reposa sobre tres grandes pilares: periodismo, literatura y política. En el primero, tras esbozar el perfil de autor transfronterizo que es hoy, exploro los mimbres que fundamentan su vertiente de escritor de periódicos desde que diera los primeros pasos en el oficio de columnista reivindicando un espacio en el diario en el que expresar una verdad que fuera más allá de lo meramente factual, hasta trazar un boceto tanto de la moral que alienta su prosa como del mecanismo de funcionamiento de la imprescindible ironía que marca el compás del conjunto de su poética. En el segundo ahondo en su dimensión de crítico cultural, tanto de la obra ajena —sea o no sea literaria, con especial énfasis en la influencia del cine— como de la propia, que el autor aborda con una hiperconciencia de novelista a la que no le es posible renunciar, y que ofrece como resultado un trabajo muy original en cuanto a formas y contenidos que plasma sin esconder su experiencia lectora o vital, y que por eso mismo en conjunto puede leerse a modo de solvente autobiografía. Acabo con la semblanza de un ciudadano que se fue insertando en el debate público sobre todo a partir de la crisis de 2008; de un socialdemócrata pragmático y escéptico que nunca ha dejado de reclamar un gran pacto de Estado con el que blindar los cimientos de la democracia española; de un federalista cuyas críticas apuntan sobre todo a la propia izquierda liberal, a la que sin embargo no ha dejado de apoyar; y, en fin, de un europeísta que concibe la creciente ola nacionalpopulista como la amenaza más peligrosa a la que todo demócrata, como hijo de la razón, ha de enfrentarse en nuestros días.[cat] La tesi que presento és un assaig d’interpretació de la faceta intel·lectual de l'escriptor Javier Cercas a partir essencialment del seu articulisme fins al terme de l'any 2024. El treball reposa sobre tres grans pilars: periodisme, literatura i política. En el primer, després d'esbossar el perfil de l’autor transfronterer que és avui, exploro els vímets que fonamenten la seva vessant d'escriptor de periòdics des que fes els primers passos en l'ofici de columnista reivindicant un espai en el diari en el qual expressar una veritat que fos més enllà d’allò merament factual, fins a traçar un esbós tant de la moral que encoratja la seva prosa com del mecanisme de funcionament de la imprescindible ironia que marca el compàs del conjunt de la seva poètica. En el segon aprofundeixo en la seva dimensió de crític cultural, tant de l'obra aliena —sigui o no sigui literària, amb especial èmfasi en la influència del cinema— com de la pròpia, que l'autor aborda amb una hiperconsciència de novel·lista a la qual no li és possible renunciar, i que ofereix com a resultat un treball molt original pel que fa a formes i continguts que plasma sense amagar la seva experiència lectora o vital, i que per això mateix en conjunt pot llegir-se a manera de solvent autobiografia. Acabo amb la semblança d'un ciutadà que es va anar inserint en el debat públic sobretot a partir de la crisi de 2008; d'un socialdemòcrata pragmàtic i escèptic que mai ha deixat de reclamar un gran pacte d'Estat amb el qual blindar els fonaments de la democràcia espanyola; d'un federalista les crítiques del qual apunten sobretot a la mateixa esquerra liberal, a la qual no obstant això no ha deixat de secundar; i, en fi, d'un europeista que concep la creixent ona nacionalpopulista com l'amenaça més perillosa a la qual tot demòcrata, com a fill de la raó, ha d'enfrontar-se en els nostres dies.[eng] The thesis I present here is an interpreting essay on the intellectual side of the writer Javier Cercas, essentially based on his articles up to the end of the year 2024. The work rests on three main pillars: journalism, literature and politics. In the first, after sketching the profile of the cross-border author that he is today, I explore the elements that underpin his work as a newspaper writer since he took his first steps as a columnist, claiming a space in the newspaper in which to express a truth that goes beyond the merely factual, to outline both the moral that drives his prose and the functioning mechanism of the essential irony that marks the compass of his poetics as a whole. In the second, I delve into his dimension as a cultural critic, both of the work of others —whether literary or not, with special emphasis on the influence of cinema— and of his own, which the author approaches with a novelist’s hyper- awareness that he cannot renounce, and which offers as a result a highly original work in terms of form and content that he captures without hiding his reading or life experience, and which can therefore be read as a whole as a solvent autobiography. I end with a portrait of a citizen who has been inserting himself into the public debate especially since the 2008 crisis; of a pragmatic and skeptical social democrat who has never ceased to call for a great pact of State with which to shield the foundations of Spanish democracy; of a federalist whose criticisms are aimed above all at the liberal left itself, which he has nevertheless never ceased to support; and, finally, of a Europeanist who sees the rising tide of national populism as the most dangerous threat that any democrat, as a child of reason, has to face today
Better together: electron-directed synergistic interactions in Clostridium co-cultures for improved alcohol production
No full textENG- The need for sustainable alternatives to fossil fuels powers up science in the study of new energy sources. One of these alternatives is anaerobic fermentation, a process in which bacteria transform organic carbon into ethanol or butanol, two examples of carbon-zero fuels. In this thesis, we focus on studying and improving alcohol fermentation in three species of Clostridium. Clostridium spp. have been known for more than a century due to their ability for acetone, butanol and ethanol fermentation. Our goal is to improve fermentation capacities using tandem cultures of two or three species, thus gaining the most valuable properties of each one. Species combination is known as synthetic co-cultures, and focuses on exploiting complementary functions of the two consortium members. For example, the hydrolysis of cellulose into simple sugars by a cellulolytic species (C. cellulovorans) can be combined with an alcohol producer (C. acetobutylicum) and a CO2 fixing organism (C. carboxidivorans) to take the most of the energy contained in cellulose material. The use of synthetic consortia improves substrate spectrum (e.g. by using cheaper and abundant sources) and increases production yield (e.g. minimizing carbon waste as gaseous products). We also explored whether the addition of electroactive compounds – such as magnetite – can enhance the cooperation between the species in the synthetic consortium. Cooperative capacity is measured in terms of butanol production. This doctoral thesis presents new insights into the functioning of synthetic consortia and opens up new possibilities for developing efficient and flexible biotechnological systems for more sustainable energy productionCAT- La recerca de fonts d’energia més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient ha portat a la ciència a estudiar noves alternatives als combustibles fòssils. Una d’aquestes alternatives és la fermentació microbiana, un procés en què les bacteris transformen els sucres en alcohols, com el butanol i l’etanol, dos exemples de bio-combustibles. En aquesta tesi doctoral ens centrem en estudiar i millorar aquest procés utilitzant tres espècies de Clostridium diferents. Els clostridis són coneguts des de fa més d’un segle per la seva capacitat de produir diversos solvents com l’acetona, el butanol, i l’etanol, durant la fermentació. Concretament, el nostre objectiu és el d’estudiar com millorar aquest procés cultivant conjuntament dues o tres espècies. De manera que, enlloc de fer servir una única espècie com es feia tradicionalment, es posen a treballar conjuntament espècies que desenvolupen funcions complementàries. Aquesta combinació es coneix com a co-cultiu, i permet explorar, per exemple, el resultat de la combinació de la hidròlisi de la cel·lulosa en sucres simples per una espècie cel·lulolítica (C. cellulovorans) amb una productora d’alcohols (C. acetobutylicum) i una capaç de fixar el CO2 (C. carboxidivorans), per tal de treure el màxim d’energia de la cel·lulosa. Utilitzar co-cultius sintètics permet ampliar els substrats utilitzables (i utilitzar, per exemple, substrats més econòmics i abundants) i millorar el rendiment de producció (reduint, per exemple, la pèrdua de carboni en forma de productes gasosos). A més, també hem explorat si, a l’afegir certs materials electro-actius (com la magnetita), es millora la cooperació entre les espècies dels co-cultius i s’afavoreix la producció de butanol com a producte final de la fermentació. En conjunt, aquesta tesi doctoral aporta nous coneixements sobre el funcionament d’aquests co-cultius, i mostra noves possibilitats per desenvolupar tecnologies més eficients que ajudin a produir energia de manera més sosteniblePrograma de Doctorat en Ciència i Tecnologia de l'Aigu
Development of Novel Carbazole- and Dibenzothiophene-based Organic Semiconductors and its application in Organic Field-Effect Transistors
No full textPrograma de Doctorat en Química Orgànica[eng] In recent decades, electronic devices have become indispensable and have been subtly woven into the fabric of society. The growing demand for more advanced technologies requires the development of new semiconductors, which are the foundation of modern electronics. Although inorganics such as silicon and germanium maintain a dominant role, they have intrinsic limitations that organic semiconductors (OSCs) can overcome, thanks to their structural modulability and compatibility with flexible and lightweight substrates. The performance of these devices depends on both the molecular properties (energy levels, packaging) and the processing conditions, which determine their morphology and crystallinity. In this context, the thesis studies semiconductors based on carbazole and dibenzothiophene (DBT) for organic field-effect transistors (OFETs) with the aim of correlating the molecular structure with the performance of devices and advancing the development of next-generation organic electronics. The triindole, derived from carbazole, was first investigated for its high potential as a hole transporter. N-alkylation allowed triindole derivatives to be obtained with chains from C2 to C12, subsequently being integrated into OFETs with various deposition architectures and techniques. For short chains, the resulting films were disordered, while substitution with hexyls proved to be optimal, with mobilities greater than 3 × 10⁻³ cm² V⁻¹ s⁻¹ in both vacuum evaporated and solution-processed devices. The deposition technique was decisive: vacuum evaporation favored medium chains, while bar-assisted meniscus shearing (BAMS) allowed operation with long chains, showing the complementarity between the two methods. Subsequently, peripheral alkyl substitution was introduced at the para and meta positions with respect to nitrogen. The substituted para-methyl triindole stood out as the best semiconductor, with mobilities of up to 4.7 × 10⁻³ cm² V⁻¹ s⁻¹. Otherwise, the lengthening of the chains or the substitution in the target position reduced mobility and gave rise to rougher morphologies and irregular crystalline domains. Beyond alkylation, triindoles and indolocarbazoles were functionalized with azobenzene (AB) chromophores to develop photoresponsive OFETs. Both the anchor position (No C-) and the number of AB units were varied.[cat] En les darreres dècades, els dispositius electrònics han esdevingut indispensables i s’han entreteixit de manera subtil en el teixit de la societat. La demanda creixent de tecnologies més avançades exigeix el desenvolupament de nous semiconductors, que son el fonament de l’electrònica moderna. Tot i que els inorgànics com el silici i el germani mantenen un paper dominant, presenten limitacions intrínseques que els semiconductors orgànics (OSCs) poden superar, gràcies a la seva modulabilitat estructural i compatibilitat amb substrats flexibles i lleugers. El rendiment d’aquests dispositius depèn tant de les propietats moleculars (nivells d’energia, empaquetament) com de les condicions de processament, que en determinen la morfologia i la cristallinitat. En aquest context, la tesi estudia semiconductors basats en carbazole i dibenzotiofè (DBT) per a transistors orgànics d’efecte de camp (OFETs) amb l’objectiu de correlacionar l’estructura molecular amb el rendiment dels dispositius i avançar en el desenvolupament de l’electrònica orgànica de nova generació. El triíndole, derivada del carbazole, fou primerament investigat pel seu alt potencial com a transportador de forats. La N-alquilació va permetre obtenir derivats del triindole amb cadenes de C2 a C12, subseqüentment sent integrats així en OFETs amb diverses arquitectures i tècniques de deposició. Per a les cadenes curtes, els films resultants eren desordenats, mentre que la substitució amb hexils es va revelar òptima, amb mobilitats superiors a 3 × 10⁻³ cm² V⁻¹ s⁻¹ tant en dispositius evaporats al buit com processats en solució. La tècnica de deposició fou determinant: l’evaporació al buit afavoria cadenes mitjanes, mentre que el bar-assisted meniscus shearing (BAMS) permetia operar amb cadenes llargues, mostrant la complementarietat entre els dos mètodes. Posteriorment, es va introduir substitució alquil perifèrica a les posicions para i meta respecte al nitrogen. El triindole para-metil substituït va destacar com el millor semiconductor, amb mobilitats de fins a 4,7 × 10⁻³ cm² V⁻¹ s⁻¹. Altrament, l’allargament de les cadenes o la substitució en posició meta reduïen les mobilitats i donaven lloc a morfologies més rugoses i dominis cristal·lins irregular. Més enllà de l’alquilació, triíndoles i indolocarbazoles es van funcionalitzar amb cromòfors d’azobenzè (AB) per desenvolupar OFETs fotoresponsius. Es van variar tant la posició d’anclatge (No C-) com el nombre d’unitats AB. Tots els derivats mostraren fotoisomerització eficient i reversible, amb bistabilitat en solució i estat sòlid. Les mesures de temps de vol confirmaren un comportament de tipus p en les AB-triíndoles, amb mobilitats de fins a 1,5 × 10⁻⁴ cm² V⁻¹ s⁻¹. Tanmateix, unitats AB addicionals alteraven l’apilament π–π i reduïen el transport. Les AB-indolocarbazoles patien de baixa solubilitat i films deficients, fet que en dificultava la fabricació. Malgrat que la integració d’aquests compostos és encara preliminar, els resultats obren el camí cap al desenvolupament futur d’OFETs fotomodulables. La darrera part de la tesi es va centrar en l’extensió π de derivats de DBT mitjançant funcionalitzacions senzilles, obtenint compostos amb propietats de transport o emissives millorades. Tots van mostrar comportament tipus p, amb mobilitats de fins a 8,3 × 10⁻⁵ cm² V⁻¹ s⁻¹. L’extensió π i la rigidificació per tancament de cicle van desbloquejar fosforescència a temperatura ambient (RTP) en matrius de Zeonex, atribuïda a la reducció de la separació singlet-triplet que facilita l’entrecreuament entre sistemes. La funcionalització modulava l’equilibri de propietats: les unitats de fenantrè afavorien la mobilitat, mentre que els substituents benzotiofè potenciaven la RTP, amb rendiments quàntics de fins al 14%. En alguns derivats, la combinació de RTP i fluorescència blava intensa produïa emissió de llum blanca. En conjunt, la tesi mostra com un disseny molecular precís , ja sigui per alquilació, integració de cromòfors o bé extensió π, governa directament l’empaquetament, la morfologia, el transport de càrrega i el comportament emissiu dels OSCs. En vincular el disseny molecular amb l’enginyeria de dispositius, aquest treball aporta coneixement fonamental i directrius pràctiques per millorar el rendiment i la funcionalitat dels OFETs, obrint pas cap a dispositius orgànics flexibles, econòmics i multifuncionals
Novel strategies to reduce persistent, mobile, and toxic substances in groundwater and wastewater: impact on agriculture and human health
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Water scarcity is one of the most pressing global challenges, particularly in arid and semi-arid regions such as the Mediterranean basin. In countries like Spain, where agriculture is a major consumer of water resources, the reuse of reclaimed water has become essential for ensuring both water and food security. However, treated wastewater effluents and even groundwater can contain organic micropollutants that are partially removed in conventional water treatments. Among these, persistent, mobile, and toxic (PMT) substances are especially concerning due to their resistance to degradation, mobility through water systems, and their toxicity potential in the environment, posing risks to ecosystems, crops, and human health.
This PhD thesis explores both the reduction and impact of PMT substances across four experiments. Two focus on treatment technologies, a chemical approach (advanced oxidation process, AOP) and a biological system (nature-based solution, NBS), to eliminate PMT substances from groundwater and wastewater. The other two assess the effects of PMT-contaminated irrigation water on crops, using both hydroponic and soil-based systems. Chapter 3 compares eight oxidation treatments for removing chlorinated solvents from contaminated groundwater, coupled with a human health risk assessment. Chapter 4 investigates four NBS configurations for removing short-chain PFAS and other PMT substances from groundwater and wastewater, focusing on the influence of factors like filter media, grain size, vegetation, and microbial communities. Chapter 5 evaluates PMT uptake and bioaccumulation in lettuce grown in a hydroponic setup, alongside assessments of plant health, metabolomic responses, and implications for food safety. Chapter 7 explores an on-going soil-based irrigation study comparing secondary and pilot-scale quaternary effluents, analysing suspect PMT uptake, and crop quality, complementing the hydroponic findings.
Overall, this thesis provides novel insights into PMT substances in water resources and agricultural systems, offering both treatment evaluations and risk-based perspectives that may inform future water reuse strategies and regulatory frameworks.(Català) L'escassetat d'aigua és un dels reptes globals més urgents, especialment en regions àrides i semiàrides com la conca mediterrània. En països com Espanya, on l'agricultura és un dels principals consumidors dels recursos hídrics, l’us d'aigua regenerada s'ha convertit en essencial per garantir la seguretat hídrica i alimentària. Tanmateix, els efluents d'aigües residuals tractades i fins i tot les aigües subterrànies poden contenir microcontaminants orgànics que els tractaments convencionals eliminen només parcialment. Entre aquests, les substàncies persistents, mòbils i tòxiques (PMT) preocupen per la seva resistència a la degradació, mobilitat en el medi aquàtic i potencial toxicitat ambiental, amb riscos per ecosistemes, cultius i salut humana.
Aquesta tesi doctoral estudia la reducció i l'impacte de les substàncies PMT en quatre experiments. Dos sobre tecnologies de tractament, un enfocament químic (procés d'oxidació avançada, AOP) i un sistema biològic (solució basada en la natura, NBS), per eliminar substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals. Els altres dos avaluen els efectes del reg amb aigua contaminada per substàncies PMT en cultius hidropònics i en sòl. El Capítol 3 compara vuit tractaments oxidatius per a l'eliminació de dissolvents clorats en aigües subterrànies contaminades, juntament amb una avaluació del risc per a la salut humana. El Capítol 4 investiga quatre configuracions de NBS per eliminar PFAS de cadena curta i altres substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals, analitzant la influència de factors com material filtrant, mida del gra, vegetació i comunitat microbiana. El Capítol 5 avalua l'absorció i bioacumulació de substàncies PMT en enciams cultivats en hidropònic, juntament amb avaluacions de la salut vegetal, resposta metabolòmica i implicacions per a la seguretat alimentària. El Capítol 7 explora un estudi de reg en sòl que segueix en curs comparant efluent secundari i quaternari, analitzant l’absorció de substàncies PMT, i la qualitat del cultiu, complementant els resultats hidropònics. En conjunt, la tesi aporta nous coneixements sobre les substàncies PMT en recursos hídrics i sistemes agrícoles, oferint avaluacions de tractaments i perspectives basades en riscos que poden orientar futures estratègies de reutilització d'aigua i marcs reguladors.(Español) La escasez de agua es uno de los desafíos globales más urgentes, especialmente en regiones áridas y semiáridas como la cuenca mediterránea. En países como España, donde la agricultura es un gran consumidor de recursos hídricos, el uso de agua regenerada se ha vuelto esencial para garantizar la seguridad hídrica y alimentaria. Sin embargo, los efluentes de aguas residuales tratadas e incluso las aguas subterráneas pueden contener microcontaminantes orgánicos que los tratamientos convencionales eliminan solo parcialmente. Entre ellos, las sustancias persistentes, móviles y tóxicas (PMT) preocupan por su resistencia a la degradación, movilidad y toxicidad ambiental, con riesgos para ecosistemas, cultivos y salud humana. Esta tesis doctoral estudia la reducción y el impacto de las sustancias PMT en cuatro experimentos: dos sobre tecnologías de tratamiento, un enfoque químico (proceso de oxidación avanzada, AOP) y un sistema biológico (solución basada en la naturaleza, NBS), para eliminar sustancias PMT de aguas subterráneas y residuales, y dos sobre efectos del riego con agua contaminada por substancias PMT en cultivos hidropónicos y en suelo. El Capítulo 3 compara ocho tratamientos oxidativos para la eliminación de disolventes clorados en aguas subterráneas contaminadas, junto con una evaluación del riesgo para la salud humana. El Capítulo 4 investiga cuatro configuraciones de NBS para eliminar PFAS de cadena corta y otras sustancias PMT de aguas subterráneas y residuales, analizando la influencia de factores como material filtrante, tamaño de grano, vegetación y comunidad microbiana. El Capítulo 5 evalúa la absorción y bioacumulación de substancias PMT en lechugas cultivadas en hidroponía, junto con evaluaciones del estado de salud vegetal, respuesta metabolómica e implicaciones para la seguridad alimentaria. El Capítulo 7 explora a través de un estudio de riego en suelo que sigue en curso comparando efluentes secundario y cuaternario, analizando la absorción de substancias PMT, y la calidad del cultivo, complementando los resultados hidropónicos. En conjunto, esta tesis aporta nuevos conocimientos sobre las sustancias PMT en los recursos hídricos y los sistemas agrícolas, ofreciendo evaluaciones de tratamientos y perspectivas basadas en riesgos que pueden orientar futuras estrategias de reutilización de agua y marcos regulatorios.DOCTORAT EN TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA (Pla 2013
Optimizing craft beer production in the Basque Country: The impact of native yeasts and water quality
No full textL'objectiu principal d'aquesta tesi va ser millorar la qualitat i consistència de la cervesa artesanal al País Basc, a
través de la selecció i caracterització de llevats silvestres i la monitorització de la composició de l'aigua.
Es va desenvolupar un sistema de monitorització espai-temporal de l'aigua utilitzant eines d'ArcGISPro per predir
variacions en components clau en l'elaboració de cervesa. La composició de l'aigua al País Basc és homogènia, amb
un baix contingut mineral, la qual cosa permet ajustar la seva composició mineral segons l’estil de cervesa a elaborar.
Es van aïllar un total de 76 soques de llevats silvestres, de rouredes i vinyes del País Basc, que van incloure
espècies de Saccharomyces i no-Saccharomyces. Ambdós ecosistemes van demostrar ser fonts úniques de llevats
silvestres, amb aplicacions biotecnològiques potencials. Es va desenvolupar un protocol de cribatge ràpid que permet
la selecció d'aïllats mitjançant una perfil bioquímic inicial.
A les fermentacions de mostos, tres aïllats de Lachancea thermotolerans van mostrar un notable potencial i
adaptabilitat per fermentar diferents estils de mostos cervecers. A més, es va explorar l'ús de llevats silvestres com a
agents de biocontrol, identificant cinc aïllats, pertanyents a Torulaspora delbrueckii, Kluyveromyces dobzhanskii i
Saccharomyces paradoxus, com a candidats prometedors per al control biològic de Fusarium circinatum i Diplodia
sapinea.
Per últim, es va evidenciar la presència de comunitats bacterianes endògenes associades als llevats silvestres. La
presència de comunitats endobacterianes en cultius de laboratori i en experiments d'elaboració de cervesa suggereix
que els llevats silvestres poden actuar com a nínxols per a aquestes comunitats bacterianes, la biodiversitat dels
quals sembla estar influenciada pels processos biotecnològics.El objetivo principal de esta tesis fue mejorar la calidad y consistencia de la cerveza artesanal en el País Vasco, a
través de la selección y caracterización de levaduras silvestres y la monitorización de la composición del agua.
Se desarrolló un sistema de monitoreo espacio-temporal del agua utilizando herramientas de ArcGISPro para
predecir variaciones en componentes clave en la elaboración de cerveza. La composición del agua en el País Vasco
es homogénea, con bajo contenido mineral, lo que permite ajustar su composición mineral según el estilo de cerveza
a elaborar.
Se aislaron un total de 76 cepas de levaduras silvestres, de robledales y viñedos del País Vasco, que incluyeron
especies de Saccharomyces y no-Saccharomyces. Ambos ecosistemas demostraron ser fuentes únicas de levaduras
silvestres, con aplicaciones biotecnológicas potenciales. Se desarrolló un protocolo de cribado rápido que permite la
selección de aislados mediante un perfil bioquímico inicial.
En las fermentaciones de mostos, tres aislados de Lachancea thermotolerans mostraron un notable potencial y
adaptabilidad para fermentar diferentes estilos de mostos cerveceros. Además, se exploró el uso de las levaduras
silvestres como agentes de biocontrol, identificando cinco aislados, pertenecientes a Torulaspora delbrueckii,
Kluyveromyces dobzhanskii y Saccharomyces paradoxus, como candidatos prometedores para el control biológico de
Fusarium circinatum y Diplodia sapinea.
Por útimo, se evidenció la presencia de comunidades bacterianas endógenas asociadas a las levaduras silvestres. La
presencia de comunidades endobacterianas en cultivos de laboratorio y en experimentos de elaboración de cerveza
sugiere que las levaduras silvestres pueden actuar como nichos para estas comunidades bacterianas, cuya
biodiversidad parece estar influenciada por los procesos biotecnológicos.The main objective of this thesis was to improve the quality and consistency of craft beer in the Basque Country
through the selection and characterization of wild yeasts and the monitoring of water composition.
A spatio-temporal monitoring system for water was developed using ArcGISPro tools to predict variations in key
components in beer production. The water composition in the Basque Country is homogeneous, with low mineral
content, allowing its mineral composition to be adjusted according to the beer style being brewed.
A total of 76 wild yeast strains were isolated from oak forest and vineyard in the Basque Country, including species of
Saccharomyces and non-Saccharomyces. Both ecosystems proved to be unique sources of wild yeasts with potential
biotechnological applications. A rapid screening protocol was developed, allowing the selection of isolates based on an
initial biochemical profile.
In wort fermentations, three Lachancea thermotolerans isolates showed remarkable potential and adaptability to
ferment different beer wort styles. Additionally, the use of wild yeasts as biocontrol agents was explored, identifying five
isolates, belonging to Torulaspora delbrueckii, Kluyveromyces dobzhanskii, and Saccharomyces paradoxus, as
promising candidates for the biological control of Fusarium circinatum and Diplodia sapinea.
Finally, the presence of endogenous bacterial communities associated with wild yeasts was evidenced. The presence
of endobacterial communities in laboratory cultures and brewing experiments suggests that wild yeasts may act as
niches for these bacterial communities, whose biodiversity seems to be influenced by biotechnological processes."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Enologia i Biotecnologia
Mostreig i anàlisi molecular de l’aerosol orgànic a la troposfera baixa: fonts i transformacions
No full textPrograma de Doctorat en Química Analítica i Medi Ambient[cat] L’aerosol orgànic (OA) representa una fracció molt variable de les partícules en suspensió (PM), i comprendre les seves propietats químiques, físiques i toxicològiques és essencial per millorar la qualitat de l’aire. En les darreres dècades, s’han identificat diversos compostos orgànics que actuen com a marcadors de fonts d’emissió i processos de transformació atmosfèrics i que poden tenir efectes tòxics. Entre aquests es troben els compostos emesos directament a l’atmosfera, l’aerosol orgànic primari (POA), com els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), generats per combustió incompleta de matèria orgànica; els hopans, associats al trànsit rodat; i el levoglucosà, indicador de la crema de biomassa. També s’hi troben compostos formats a l’atmosfera, que constitueixen l’aerosol orgànic secundari (SOA), derivats principalment de l’oxidació de compostos orgànics volàtils com l’isoprè i l’α-pinè. Les condicions meteorològiques influencien la distribució de tots aquests compostos. No obstant això, el coneixement integrat sobre la composició dels aerosols, les condicions atmosfèriques i els seus efectes sobre la salut humana és limitat, especialment en situacions meteorològiques complexes on la dispersió dels contaminants es veu reduïda. Aquesta tesi té com a objectiu identificar fonts d’emissió, processos de transformació i patrons de distribució vertical dels aerosols a la troposfera baixa mitjançant l’anàlisi molecular de compostos orgànics presents a les PM en diversos entorns, alçades i condicions atmosfèriques. Primerament, s’ha desenvolupat una metodologia per analitzar PAHs i compostos polars en mostres de volum baix (<1 m3) mitjançant GC-MS d’alta resolució. Aquesta tècnica de cost baix ha demostrat ser eficient, amb bona repetibilitat i mostra una bona correlació amb l’anàlisi de volums grans, tot reduint el consum de materials i dissolvents. A més, ha obert la porta a un sistema de mostreig amb globus captius a la troposfera baixa consistent en sondejos de tres hores de duració amb l’objectiu d’estudiar la composició orgànica a dues alçades (superfície i ⁓ 400 m). Aquest estudi s’ha dut a terme en entorns industrials, rurals i suburbans i s’ha complementat amb l’anàlisi d’OA a la zona urbana de Barcelona, tot aprofitant la seva orografia. Les concentracions dels compostos orgànics a diferents alçades mostren una acumulació de POA a la superfície, especialment durant les inversions tèrmiques nocturnes. Aquestes observacions suggereixen que les emissions de trànsit i crema de biomassa es concentren a la capa estable nocturna, amb concentracions que poden diferir fins a un ordre de magnitud a les primeres capes de l'atmosfera. Els compostos secundaris, com alguns PAHs oxigenats i el SOA biogènic, presenten una distribució més homogènia a la troposfera baixa, amb concentracions sovint més elevades a la capa residual nocturna. A més, les relacions d’aquests amb els seus precursors suggereixen una oxidació més gran en alçada. En aquesta memòria també s’inclou un estudi conjunt de la composició orgànica de les PM i la toxicitat associada de mostres recollides per autoritats regionals en diverses estacions de monitoratge. Les emissions de vehicles són la font predominant a l’estació urbana de trànsit, mentre que a les zones suburbanes i rurals, la crema de biomassa a l’hivern i el SOA a l’estiu influeixen significativament en la qualitat de l’aire. Les mostres recollides durant l’hivern en zones suburbanes i rurals, riques en aerosols procedents de la crema de biomassa, van provocar la mortalitat més elevada en cèl·lules epitelials pulmonars exposades. Aquests resultats destaquen la necessitat d’estratègies específiques adaptades a cada entorn per millorar la qualitat de l’aire arreu del territori. Finalment, el treball amplia la perspectiva a un punt elevat a Sierra Nevada (2500 msnm), on s’han identificat diverses fonts i processos a partir de la composició orgànica i inorgànica de les PM. Aquests estan clarament associats a circulacions típiques de zones muntanyoses i de gran escala, com ara el transport de brises de muntanya i les intrusions de pols sahariana. En general, els resultats mostren la forta influència de l’oxidació i del transport d’aerosols de mig i llarg abast sobre la composició química de l’aerosol en aquest lloc elevat
Automated integration and analysis of big data in forestry management
No full textLa biodiversitat d’espècies als ecosistemes del món és un indicador clau de la salut dels boscos i del benestar de la humanitat. Els boscos —i les plantes en general— són essencials pel valor que aporten en àmbits tan diversos com la silvicultura o l’economia. En els darrers anys, aquests s’han vist amenaçats per causes com l’escalfament global o la desforestació, que posen en risc totes les formes de vida que depenen d’ells. Per tal de revertir aquesta situació, cal trobar la manera d’assolir un desenvolupament sostenible sense comprometre els boscos ni els ecosistemes.
Per tant, l’objectiu principal d’aquesta tesi és conèixer l’estat actual de les dades sobre plantes a escala mundial, analitzar-les i observar els canvis i la distribució de les espècies en els darrers anys. Per aconseguir-ho, es van identificar diferents fonts de dades, i després d’extreure-les, es van processar i depurar per garantir-ne la qualitat, per després integrar-les periòdicament de manera semiautomàtica. Aquestes dades han permès conèixer la distribució de les espècies al llarg del temps i de la geografia, informació necessària per calcular els índexs de biodiversitat. Posteriorment, utilitzant mètodes d’aprenentatge automàtic no supervisat, es van poder establir categories en funció dels índexs calculats, i es van identificar patrons en els ecosistemes i com han evolucionat al llarg del temps per predir comportaments futurs.
Com a resultat, es van integrar més de 160 milions de registres de presència de plantes de la majoria de països. Per tal de facilitar la consulta dinàmica d’aquesta informació, s’ha dissenyat i desenvolupat la plataforma ForestForward, d’accés obert, que permet la cerca per any i ubicació geogràfica, útil per analitzar com ha canviat la biodiversitat al llarg dels darrers 50 anys. Els resultats obtinguts del càlcul dels índexs de biodiversitat mostren les regions del món amb major disponibilitat de dades i, per tant, amb més riquesa d’espècies. L’agrupació (clustering) de polígons segons els índexs de biodiversitat en els darrers 50 anys ha demostrat que les zones amb més característiques en comú també comparteixen certs patrons d’evolució al llarg del temps.La biodiversidad de especies en los ecosistemas del mundo, es un gran indicador de la salud de los bosques y de la humanidad. Los bosques y plantas en general, son importantes debido a el valor que aportan en ámbitos tan amplios que van desde la silvicultura hasta la economía. En los recientes años estos se han visto amenazados por casusas, como el calentamiento global o la deforestación, que ponen en riesgo todas las formas de vida que dependen de ellos. Para enmendar esto, se debe encontrar la forma de alcanzar un desarrollo sostenible sin poner en riesgo los bosques y los ecosistemas.
Por consiguiente, el objetivo principal de esta tesis es conocer el estado de los datos sobre plantas en el mundo, para analizarlos y ver en ellos sus cambios y la distribución de las especies en los últimos años. Para alcanzarlo, fue necesario encontrar diferentes fuentes de datos, y después de extraerlos, procesarlos y depurarlos para asegurar su calidad, se pasó a integrarlos periódicamente de forma semiautomática. Estos datos permitieron conocer la distribución de las especies a lo largo del tiempo y de la geografía, información necesaria para calcular índices de biodiversidad. Posteriormente al utilizar métodos de aprendizaje automático no supervisado, se pudo establecer categorías en función de los índices calculados y se establecieron patrones en los ecosistemas y cómo han evolucionado a través del tiempo para predecir comportamientos futuros.
Como resultado se integraron 160 millones de registros de presencia de plantas de la mayoría de los países. Para la consulta dinámica de esa información se ha diseñado y desarrollado la plataforma ForestForward, a la que se puede acceder abiertamente, y donde se ha integrado una búsqueda por año y ubicación geográfica, útil para analizar cómo ha cambiado la biodiversidad en el transcurso de los últimos 50 años. Los resultados obtenidos del cálculo de los índices de biodiversidad muestran las regiones del mundo con mayor disponibilidad de datos y por tanto de riqueza de especies. La clusterización de polígonos con respecto a los índices de biodiversidad en los últimos 50 años ha mostrado que las zonas con más características en común de biodiversidad también comparten ciertos rasgos de evolución de estos en el tiempo. Un caso práctico es el desarrollo sostenible impulsado en Polonia en los últimos años, que ha facilitado la aplicación de políticas que propenden por la conservación de la biodiversidad y el cuidado de los recursos naturales, fomentando una economía sustentable que ayude a mitigar los efectos del cambio climático.
En conclusión, conocer la biodiversidad de plantas en el mundo es una herramienta para la toma de decisiones sostenibles, aportando una visión más global de cómo se ven afectadas las plantas y bosques en el transcurso del tiempo.Species biodiversity within global ecosystems is a key indicator of both forest health and human well-being. Forests—and plants in general—are crucial due to the value they provide across a wide range of domains, from forestry to economics. In recent years, forests have been increasingly threatened by factors such as global warming and deforestation, endangering all forms of life that depend on them. To address this, it is essential to find ways to achieve sustainable development without compromising forests and ecosystems.
Therefore, the main objective of this thesis is to understand the current state of plant data around the world, to analyse these data and examine changes in species distribution over recent years. To achieve this, various data sources were identified, and after extraction, the data were processed and cleaned to ensure quality before being semi-automatically integrated on a regular basis. These datasets made it possible to explore species distribution over time and across geographic regions—information that is critical for calculating biodiversity indices. Subsequently, through the use of unsupervised machine learning methods, categories were established based on the calculated indices, revealing patterns in ecosystems and how they have evolved over time, enabling predictions of future trends.
As a result, over 160 million records of plant occurrences from most countries were integrated. To enable dynamic access to this information, the ForestForward platform was designed and developed. It is openly accessible and includes functionality to search by year and geographic location, facilitating the analysis of how biodiversity has changed over the past 50 years. The results obtained from biodiversity index calculations highlight the regions of the world with the greatest data availability—and therefore the greatest species richness. The clustering of polygons based on biodiversity indices over the last 50 years revealed that regions with similar biodiversity characteristics also share common patterns in how these characteristics have evolved over time.
A practical example is the case of Poland, where sustainable development policies in recent years have promoted biodiversity conservation and the protection of natural resources, supporting a sustainable economy aimed at mitigating the effects of climate change.
In conclusion, understanding global plant biodiversity is a key tool for sustainable decision-making, offering a broader view of how plant life and forests are being affected over time
Potencias de lo virtual. Estética del acontecimiento en el cine analógico, electrónico y digital
No full textENG- : A film breaks down, a frame freezes or holes, dirt or scratch particles appear, a fold crosses the screen, or an image dissolves in a magma of pixels. All these are just a few examples of the accidents that can affect the cinematographic representation, thus breaking with the illusion of an invisible montage or making its photo-realistic aspiration fail. The accident reveals the material basis of the image, while opening an aesthetic category. Considering the production of virtual environments, of which cinema has been participating since its origins, the thesis “Potencias de lo virtual. Estética del acontecimiento en el cine analógico, electrónico y digital” focuses on the artistic practices that have incorporated the logic of the accident in their works, proposing a historical journey that begins with the celluloid, continues with the video, and reaches to numerical technology. Considering the audiovisual work of authors such as Dziga Vertov, Man Ray, Samuel Beckett, Nam June Paik, Bill Viola, Joan Jonas, Steina and Woody Vasulka, Michelangelo Antonioni, Jean Luc Godard, David Lynch, and Jacques Perconte, and following the thought of philosophers such as Gilles Deleuze, Paul Virilio or Catherine Malabou, among others, the following thesis seeks to understand those practices that have shifted the focus of the representation of the accident to the accident of the representationCAT- Una pel·lícula es descompon, un fotograma es congela o apareixen forats, partícules de brutícia o esgarrapades, un plec travessa la pantalla, o una imatge es dissol en un magma de píxels. Tots aquests són tan sols alguns exemples dels accidents que poden afectar la representació cinematogràfica, trencant així amb la il·lusió d'un muntatge invisible o fent fracassar la seva aspiració foto-realista. L'accident revela la base material de la imatge, al temps que obre una categoria estètica. Davant de la producció d'entorns virtuals, de la qual el cinema participa des dels seus orígens, la tesi “Potencias de lo virtual. Estética del acontecimiento en el cine analógico, electrónico y digital” es centra en les pràctiques artístiques que han incorporat la lògica de l'accident en els seus treballs, proposant un recorregut històric que comença amb el cel·luloide, continua amb el vídeo, i arriba fins a la tecnologia numèrica. A partir de l'obra audiovisual d'autors com Dziga Vertov, Man Ray, Samuel Beckett, Nam June Paik, Bill Viola, Joan Jonas, Steina i Woody Vasulka, Michelangelo Antonioni, Jean Luc Godard, David Lynch, i Jacques Perconte, i seguint el pensament de filòsofs com Gilles Deleuze, Paul Virilio o Catherine Malabou, entre altres, la següent tesi busca entendre aquelles pràctiques que han desplaçat el focus de la representació de l'accident a l'accident de la representacióPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur