Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Study of the Chinese Collection at the Victor Balaguer Library Museum: Analysing Material Characteristics, Provenance, and the Conservation States of the Artistic and Documentary Holdings
No full textBy examining the unique Chinese collection at the Biblioteca Museo Víctor Balaguer, this study will provide insights into the material characteristics, provenance, and conservation status of the artistic and documentary collections. The research will catalog and analyze 43 oriental books, 11 handwritten letters, and 35 paintings from the museum's collection. Furthermore, it will explore the conservation of intangible cultural heritage, such as wedding ceremonies and funerals from the late Qing dynasty, by studying two paintings by Zhou Peichun（ 周 培 春 ） (1880-1910). This research will contribute to understanding Chinese collecting in Barcelona and its impact on Catalan cultural heritage.Al examinar la colección de arte chino en la Biblioteca Museo Víctor Balaguer, este estudio proporcionará información sobre las características materiales, la procedencia y el estado de conservación de las colecciones artísticas y documentales. La investigación incluirá la catalogación y el análisis de 43 libros orientales, 11 cartas manuscritas y 35 pinturas de la colección del museo. Además, explorará la conservación del patrimonio cultural inmaterial, como las ceremonias de bodas y funerales de la dinastía Qing tardía, a través del estudio de dos pinturas de Zhou Peichun（ 周 培 春 ） (1880-1910). Esta investigación contribuirá a la comprensión de la colección de arte chino en Barcelona y su impacto en el patrimonio cultural catalán.En examinar la col·lecció d'art xinesa a la Biblioteca Museo Víctor Balaguer, aquest estudi proporcionarà informació sobre les característiques materials, la procedència i l'estat de conservació de les col·leccions artístiques i documentals. La investigación inclourà la catalogació i l'anàlisi de 43 llibres orientals, 11 cartes manuscrites i 35 pinturas de la col·lecció del museu. A més, explorarà la conservación del patrimoni cultural inmaterial, com les cerimònies de bodas i funerales de la dinastía Qing tardana, a través de l'estudio de dues pintures de Zhou Peichun（ 周 培 春 ） (1880-1910). Aquesta investigació contribuirà a la comprensió de la col·lecció d'art xinès a Barcelona i el seu impacte en el patrimoni cultural català.Programa de Doctorat en Històri
Hipofraccionamiento en cáncer de mama: análisis de resultados y seguridad en nuestro medio
No full textAquest estudi té com a objectiu analitzar la seguretat i els resultats de l'hipofraccionament moderat en càncer de mama en el nostre entorn, avaluant el seu impacte en el control locoregional, la supervivència lliure de malaltia, la toxicitat aguda i crònica, la relació dosi-efectes adversos, la cost-efectivitat i la petjada de carboni.
Mètodes i Materials:
És un estudi observacional retrospectiu de 785 pacients que van ser diagnosticades i tractades amb radioteràpia hipofraccionada moderada amb una dosi de 40,05 Gy a 2,67 Gy per sessió, en el nostre Centre entre el període de 2016 fins a 2022. Hem analitzat els resultats en termes de control tumoral, toxicitat i cost-efectivitat.
Resultats:
Després d'un seguiment de 69,6 mesos, es va observar una taxa de recaiguda locoregional del 3,31%. D'aquestes recaigudes, el 80,77% va ocórrer en la mama afectada i el 19,23% en àrees ganglionars.
Pel que fa a la toxicitat cutània aguda (radiodermitis), el 92,99% de les pacients van experimentar alguna forma de radiodermitis. La majoria d'aquestes reaccions van ser de grau 1 (74,9%). Es va trobar una relació positiva entre la severitat de la radiodermitis i la grandària del volum de planificació del tractament (PTV).
Durant el seguiment post-radioteràpia, es va observar que el 2,29% de les pacients van desenvolupar esdeveniments adversos cardíacs crònics. La presència d'hipertensió arterial i la diabetis mellitus es van associar significativament amb un major risc d'esdeveniments cardíacs. No es va trobar una diferència significativa en la incidència de toxicitat cardíaca entre pacients amb càncer de mama en la mama esquerra i dreta.
A més, l'estudi va demostrar beneficis econòmics i una menor petjada de carboni.
Conclusions:
Els resultats recolzen la implementació de l'hipofraccionament com a tractament estàndard en càncer de mama, ja que ofereix resultats oncològics comparables, una millor qualitat de vida per a les pacients i un model sanitari més sostenible.Este estudio tiene como objetivo analizar la seguridad y los resultados del hipofraccionamiento moderado en cáncer de mama en nuestro medio, evaluando su impacto en el control locoregional, la supervivencia libre de enfermedad, la toxicidad aguda y crónica, la relación dosis-efectos adversos, la coste-efectividad y la huella de carbono.
Métodos y Materiales:
Es un estudio observacional retrospectivo de 785 pacientes que fueron diagnosticadas y tratadas con radioterapia hipofraccionada moderada, con una dosis de 40,05 Gy a 2,67 Gy por sesión, en nuestro Centro entre el periodo de 2016 hasta 2022. Hemos analizado los resultados en términos de control tumoral, toxicidad y coste-efectividad.
Resultados:
Después de un seguimiento de 69,6 meses, se observó una tasa de recaída locoregional del 3,31%. De estas recaídas, el 80,77% ocurrió en la mama afectada y el 19,23% en áreas ganglionares.
En cuanto a la toxicidad cutánea aguda (radiodermitis), el 92,99% de las pacientes experimentaron alguna forma de radiodermitis. La mayoría de estas reacciones fueron de grado 1 (74,9%). Se encontró una relación positiva entre la severidad de la radiodermitis y el tamaño del volumen de planificación del tratamiento (PTV).
Durante el seguimiento post-radioterapia, se observó que el 2,29% de las pacientes desarrollaron eventos adversos cardíacos crónicos. La existencia de hipertensión arterial y la diabetes mellitus se asociaron significativamente con un mayor riesgo de eventos cardíacos. No se encontró una diferencia significativa en la incidencia de toxicidad cardíaca entre pacientes con cáncer de mama en la mama izquierda y derecha.
Además, el estudio demostró beneficios económicos y una menor huella de carbono.
Conclusiones:
Los resultados respaldan la implementación del hipofraccionamiento como tratamiento estándar en cáncer de mama, ya que ofrece resultados oncológicos comparables, una mejor calidad de vida para las pacientes y un modelo sanitario más sostenible.This study aims to analyze the safety and outcomes of moderate hypofractionation in breast cancer in our setting, evaluating its impact on locoregional control, disease-free survival, acute and chronic toxicity, dose-adverse effects relationship, cost-effectiveness, and carbon footprint.
Methods and Materials:
This is a retrospective observational study of 785 patients diagnosed and treated with moderate hypofractionated radiotherapy at 40.05 Gy at 2.67 Gy per session in our Center between 2016 and 2022. We have analyzed the results regarding tumour control, toxicity, and cost-effectiveness.
Results:
After a follow-up of 69.6 months, a locoregional recurrence rate of 3.31% was observed. Of these recurrences, 80.77% occurred in the affected breast and 19.23% in nodal areas.
Regarding acute skin toxicity (radiodermatitis), 92.99% of patients experienced some form of radiodermatitis. Most of these reactions were grade 1 (74.9%). A positive relationship was found between the severity of radiodermatitis and the size of the planning target volume (PTV).
During post-radiotherapy follow-up, it was observed that 2.29% of patients developed chronic adverse cardiac events. The presence of hypertension and diabetes mellitus were significantly associated with an increased risk of cardiac events. No significant difference was found in the incidence of cardiac toxicity between patients with breast cancer in the left and right breast.
In addition, the study demonstrated economic benefits and a lower carbon footprint.
Conclusions:
The results support the implementation of hypofractionation as a standard treatment in breast cancer, as it offers comparable oncological outcomes, improved quality of life for patients, and a more sustainable healthcare model
Ubiquitin dependent control of RNA polymerase I by blocks in transcriptional elongation
No full textDurant la transcripció, les ARN polimerases poden troben obstacles, tals com lesions en l'ADN, capaces d’aturar l’elongació. Aquests bloquejos són especialment perjudicials, ja que poden inhibir l'expressió gènica i comprometre la integritat del genoma. Mentre que les respostes cel·lulars a aquest estrès transcripcional han estat àmpliament estudiades per a l’ARN polimerasa II, actualment desconeixem com respon l’ARN polimerasa I (ARN Pol I) a desafiaments similars. Cal destacar que l’ARN Pol I representa més del 60% de l'activitat transcripcional total de les cèl·lules eucariotes, és responsable de la síntesi de l’ARN ribosòmic (ARNr) i, per tant, resulta essencial per a la biogènesi dels ribosomes i la síntesi de proteïnes.
En aquest estudi, hem caracteritzat diverses subunitats de l’ARN Pol I, prèviament identificades en una anàlisi proteòmica com a dianes d’ubiqüitinació dependents de Nse1. Nse1 és una subunitat del complex Smc5/6, un factor necessari per a la integritat genòmica que participa en la segregació de l’ADN ribosòmic (ADNr). En aquesta tesi, hem validat que Rpa190, la subunitat més gran de l’ARN Pol I, és ubiqüitinada als residus K408 i K410, situats al domini clamp de la polimerasa, en un procés dependent de Nse1 i dels enzims E2 conjugadors d’ubiqüitina Rad6 i Cdc34, i contrarestat per la desubiqüitinasa Ubp10. Aquesta modificació s’intensifica davant de lesions a l’ADNr, així com amb l’inhibidor específic de l’ARN Pol I BMH-21, relacionant la ubiqüitinació de Rpa190 amb bloquejos de l’elongació transcripcional. A més, les nostres observacions suggereixen que els complexos d’ARN Pol I encallats són processats per la segregasa Cdc48, en cooperació amb els seus cofactors Ubx4 i Ubx5, cosa que permet la degradació proteasomal de les seves dues subunitats més grans. Paral·lelament, Cdc48 també podria contribuir a mantenir els nivells d’ubiqüitinació de Rpa190, evitant una activitat excessiva d’Ubp10. Finalment, els nostres resultats indiquen que la ubiqüitinació de Rpa190 afavoreix la correcta disjunció de l’ADNr, ja que redueix els defectes de segregació de l’ADNr observats en mutants smc5/6. Tot i que la ubiqüitinació de Rpa190 s’indueix en resposta a estrès transcripcional, l’anàlisi d’un al·lel de Rpa190 amb fusions de cadenes d’ubiqüitina al domini clamp mostra que la seva ubiqüitinació constitutiva resulta perjudicial per a la supervivència cel·lular, indicant que aquesta modificació ha de ser transitòria i estar estrictament regulada.
En conjunt, els nostres resultats estableixen la ubiqüitinació de Rpa190 com un mecanisme regulador clau per al control de l’activitat d’ARN Pol I en resposta a bloquejos en l’elongació induïts per inhibidors de la transcripció i lesions a l’ADN, que d’altra manera podrien interferir amb altres transaccions cromosòmiques en l’ADNr.Durante la transcripción, las ARN polimerasas pueden encontrar obstáculos, como lesiones en el ADN, que pueden detener la elongación. Estos bloqueos son especialmente perjudiciales, ya que pueden inhibir la expresión génica y comprometer la integridad del genoma. Mientras que las respuestas celulares a este estrés transcripcional han sido ampliamente estudiadas para la ARN polimerasa II, se conoce mucho menos sobre cómo responde la ARN polimerasa I (ARN Pol I) a desafíos similares. Cabe destacar que la ARN Pol I representa más del 60% de la actividad transcripcional total en células eucariotas, es responsable de la síntesis del ARN ribosómico (ARNr) y, por tanto, resulta esencial para la biogénesis de los ribosomas y la síntesis de proteínas.
En este estudio, hemos caracterizado varias subunidades de la ARN Pol I, previamente identificadas en un análisis proteómico como dianas de ubiquitinación dependientes de Nse1. Nse1 es una subunidad del complejo Smc5/6 implicada en la segregación del ADN ribosómico (ADNr). En esta tesis, hemos validado que Rpa190, la subunidad más grande de la ARN Pol I, es ubiquitinada en los residuos K408 y K410, localizados en el dominio clamp de la polimerasa, en un proceso dependiente de Nse1 y de las enzimas E2 conjugadoras de ubiquitina Rad6 y Cdc34, y contrarrestado por la desubiquitinasa Ubp10. Esta modificación aumenta ante lesiones en el ADNr, así como con el inhibidor específico de ARN Pol I BMH-21, relacionando la ubiquitinación de Rpa190 con bloqueos en la elongación transcripcional. Además, nuestras observaciones sugieren que los complejos de ARN Pol I parados son procesados por la segregasa Cdc48, en cooperación con sus cofactores Ubx4 y Ubx5, permitiendo así la degradación proteasomal de sus dos subunidades más grandes. Paralelamente, Cdc48 podría contribuir a mantener la ubiquitinación de Rpa190, evitando una actividad excesiva de Ubp10. Finalmente, nuestros resultados indican que la ubiquitinación de Rpa190 facilita la disyunción del ADNr, ya que alivia los defectos en la segregación del ADNr observados en mutantes smc5/6. Si bien la ubiquitinación de Rpa190 se induce como respuesta al estrés transcripcional, el análisis de un alelo de Rpa190 con fusiones de cadenas de ubiquitina en el dominio clamp revela que su ubiquitinación constitutiva resulta perjudicial para la supervivencia celular, lo que indica que esta modificación debe ser transitoria y estar estrictamente regulada.
En conjunto, nuestros hallazgos establecen la ubiquitinación de Rpa190 como un mecanismo regulador clave para el control de la actividad de ARN Pol I frente a bloqueos en la elongación inducidos por inhibidores de la transcripción y daños en el ADN, que de otro modo podrían interferir con ciertas transacciones cromosómicas en el ADNr.During transcription, RNA polymerases inevitably encounter obstacles such as DNA lesions that can stall elongation. These blocks are particularly harmful, as they may inhibit gene expression and compromise genome integrity. While the cellular responses to such transcriptional stress have been extensively studied for RNA polymerase II, much less is known about how RNA polymerase I (RNA Pol I) responds to similar challenges. Importantly, RNA Pol I accounts for over 60% of total transcriptional activity in eukaryotic cells, is responsible for synthesising ribosomal RNA (rRNA) and is thus essential for ribosome biogenesis and protein synthesis.
In this study, we have characterised several RNA Pol I subunits that were previously identified in a proteomic screen as Nse1-dependent ubiquitin targets. Nse1 is a subunit of the Smc5/6 complex, a genome integrity factor that plays essential roles in ribosomal DNA (rDNA) segregation. Notably, we validated that Rpa190, the largest subunit of RNA Pol I, is ubiquitinated at residues K408 and K410, in the clamp domain of the polymerase, in a process dependent on Nse1 and the E2-conjugating enzymes Rad6 and Cdc34, and counteracted by the deubiquitinase Ubp10. This modification is enhanced by lesions on the rDNA, as well as by the specific RNA Pol I inhibitor BMH-21, linking Rpa190 ubiquitination to blocks in transcriptional elongation. Additionally, our observations suggest that stalled RNA Pol I complexes are processed by the Cdc48 segregase, in cooperation with its Ubx4 and Ubx5 cofactors, enabling the proteasomal degradation of its two largest subunits. In parallel, Cdc48 may also contribute to sustain Rpa190 ubiquitination levels by preventing excessive Ubp10 activity. Finally, our results indicate that Rpa190 ubiquitination facilitates proper rDNA disjunction, as it alleviates the rDNA segregation defects observed in smc5/6 mutants. Although Rpa190 ubiquitination is promoted in response to transcriptional stress, analysis of an Rpa190 allele bearing ubiquitin chain fusions at the clamp domain shows that constitutive ubiquitination is detrimental to cell survival, indicating that this modification must be transient and tightly regulated.
Overall, our findings establish Rpa190 ubiquitination as a central regulatory mechanism controlling RNA Pol I activity in response to elongation blocks induced by transcription inhibitors and DNA lesions, which may otherwise interfere with other chromosomal transactions at the rDNA
Cuidados, feminismos y violencias de género. Comprender los cuidados desde la práctica profesional en intervención psicosocial contra violencias de género en Catalunya
No full textL' objectiu d' aquesta tesi és comprendre els significats, les pràctiques i les perspectives sobre les cures que construeixen professionals de la intervenció psicosocial contra violències de gènere a Catalunya (Espanya). La finalitat: contribuir a l' elaboració de marcs de cures institucionals i pràctiques d' intervenció acurades amb l' exercici professional i amb l' atenció envers les persones usuàries.
En els serveis d' intervenció psicosocial contra les violències de gènere i en la producció científica, la cura de les professionals ocupa un espai minoritari i les escasses al·lusions al tema giren al voltant de la síndrome de burnout. En aquesta investigació qualitativa em distancio d'aquesta denominació, perquè considero que la seva construcció biomèdica redueix el malestar dels equips professionals a un quadre de simptomatologia clínica, sense atendre les seves dimensions sistèmiques. Abordo les cures com un fenomen que articula aspectes individuals, relacionals, socials, polítics i contextuals, fonamentant-me en els desenvolupaments feministes al voltant de la interdependència, el sosteniment de la vida, la interseccionalitat i decolonialitat, i el dret a la cura.
En l'estudi participen professionals que treballen en diferents serveis d'atenció a les violències de gènere, contribuint així al fet que el seu treball sigui sostenible i de qualitat. Amb elles realitzo cinc grups de discussió, i una anàlisi temàtica. Els resultats i la discussió estan continguts en quatre capítols, un per cada objectiu específic de la recerca.
En el primer capítol, titulat 'Què són les cures?: significats, dimensions i debats', analitzo com les cures es construeixen en base a la 'perspectiva del benestar com a satisfacció de necessitats', que comprèn les cures com un procés individual, i 'el benestar com a vida digna', que considera les condicions macrosocials d'igualtat/desigualtat que afecten la cura de les persones. A més proposo el concepte 'moviment pendular de la cura entre la llibertat i la responsabilitat' per donar compte de com la possibilitat de triar o estar obligades a cuidar es distribueix diferencialment en funció del nostre gènere, raça i classe social.
En el segon capítol, titulat 'Subjectxs, espais i temps en les pràctiques de cures', caracteritzo les pràctiques d'(auto)cures, de cures col.lectives i de cures en la relació d'intervenció entre la persona professional i la persona usuària. Destaco la idea que les (auto)cures requereixen de la cura col·lectiva, perquè les pràctiques individuals per si soles no tenen sentit si no es construeix una col·lectivitat que les sostingui.
En el tercer capítol, titulat 'Les cures en tensió amb la institució i els serveis', identifico que en aquests contextos predomina la 'perspectiva de la manca de cures', la qual limita la responsabilitat dels serveis en la provisió de cures institucionals i repercuteix negativament en la salut dels professionals i en l'atenció cap a les persones usuàries.
Finalment, en el quart capítol, titulat 'Cures i intervenció psicosocial contra violències de gènere' analitzo que la 'perspectiva de la falta de cures' en els serveis es reforça amb les violències estructurals i institucionals que (re)produeix el funcionament de la matriu governamental.
Per concloure, proposo orientacions que permetin construir marcs de cures en els serveis d'intervenció basades en els següents 'ideals de cures': 1) reconèixer la cura com un dret i no un privilegi; 2) emfatitzar la responsabilitat institucional de la cura cap a les persones professionals; 3) resguardar la continuïtat de la cadena de cures; 4) materialitzar les cures en accions concretes; i 5) atendre les dimensions afectiva, pragmàtica i corporal de les cures.El objetivo de esta tesis es comprender los significados, las prácticas y las perspectivas sobre los cuidados que construyen profesionales que trabajan en la intervención psicosocial contra violencias de género en Catalunya (España). La finalidad: contribuir a la elaboración de marcos de cuidados institucionales y prácticas de intervención cuidadosas con el ejercicio profesional y con la atención hacia las personas usuarias.
En los servicios de intervención psicosocial contra las violencias de género y en la producción científica, el cuidado de las profesionales ocupa un espacio minoritario y las escasas alusiones al tema giran en torno al síndrome de burnout o desgaste profesional. En esta investigación cualitativa me distancio de dicha denominación, porque considero que su construcción biomédica reduce el malestar de los equipos profesionales a un cuadro de sintomatología clínica, sin atender sus dimensiones sistémicas. Abordo los cuidados como un fenómeno que articula aspectos individuales, relacionales, sociales, políticos y contextuales, fundamentándome en los desarrollos feministas en torno a la interdependencia, el sostenimiento de la vida, la interseccionalidad, decolonialidad, y el derecho al cuidado.
En el estudio participan profesionales que trabajan en diferentes servicios de atención a las violencias de género, porque considero que deben ser estas personas quienes definan las perspectivas y las prácticas de cuidado que contribuyan a que su trabajo sea sostenible y de calidad. Con ellas realizo cinco grupos de discusión, y a partir de la información emergente desarrollo un análisis temático. Los resultados y la discusión están contenidos en cuatro capítulos, uno por cada objetivo específico de la investigación.
En el primer capítulo, titulado ‘¿Qué son los cuidados?: significados, dimensiones y debates’, analizo cómo los cuidados se construyen en base a la ‘perspectiva del bienestar como satisfacción de necesidades’, que comprende los cuidados como un proceso individual, y ‘el bienestar como vida digna’, que considera las condiciones macrosociales de igualdad/desigualdad que afectan el cuidado de las personas. Además, propongo el concepto ‘movimiento pendular del cuidado entre la libertad y la responsabilidad’ para dar cuenta de cómo la posibilidad de elegir o estar obligadas a cuidar se distribuye diferencialmente en función de nuestro género, raza y clase social.
En el segundo capítulo, titulado ‘Sujetxs, espacios y tiempos en las prácticas de cuidados’, caracterizo las prácticas de (auto)cuidados, de cuidados colectivos y de cuidado en la relación de intervención entre la persona profesional y la persona usuaria. Destaco la idea de que los (auto)cuidados requieren del cuidado colectivo, porque las prácticas individuales por sí solas no tienen sentido si no se construye una colectividad que las sostenga.
En el tercer capítulo, titulado ‘Los cuidados en tensión con la institución y los servicios’, identifico que en estos contextos predomina la ‘perspectiva de la falta de cuidados’, la cual limita la responsabilidad de los servicios en la provisión de cuidados institucionales y repercute negativamente en la salud de las profesionales y en la atención hacia las personas usuarias.
Finalmente, en el cuarto capítulo, titulado ‘Cuidados e intervención psicosocial contra violencias de género’ analizo que la ‘perspectiva de la falta de cuidados’ en los servicios se refuerza con las violencias estructurales e institucionales que (re)produce el funcionamiento de la matriz gubernamental.
Para concluir, propongo orientaciones que permitan construir marcos de cuidados en los servicios de intervención basadas en los siguientes ‘ideales de cuidados’: 1) reconocer el cuidado como un derecho y no un privilegio; 2) enfatizar la responsabilidad institucional del cuidado hacia las personas profesionales; 3) resguardar la continuidad de la cadena de cuidados; 4) materializar los cuidados en acciones concretas; y 5) atender las dimensiones afectiva, pragmática y corporal de los cuidados.This thesis endeavours to understand the meanings, practices and perspectives constructed around care by professionals working in psychosocial intervention against gender violence in Catalonia (Spain). Its overarching goal is to contribute to the creation of institutional care frameworks and intervention practices – in the field of gender violence – that take into account the needs of professional practitioners and the quality of the assistance given to beneficiaries.
The care of professional workers is often overlooked both in psychosocial intervention services against gender violence and in scientific research; and the few instances in which it is mentioned tend to revolve around “burnout”. In my qualitative research I have chosen to distance myself from this definition, as its biomedical construction reduces the malaise of professional workers to a sum of clinical symptoms, thus ignoring its systemic causes. I address care as a phenomenon composed of individual, relational, social, political and contextual aspects, on the basis of feminist theories on interdependence, sustainability of life, intersectionality and right to care.
The participants in this study are professionals working in different kinds of services related to gender-violence: it is arguably these individuals who should define care perspectives and practices that will contribute to their work being sustainable and high-quality. I created five discussion groups with the participants and then applied thematic analysis. The results and discussion are structured in four chapters, one for each specific goal of this study.
In the first chapter, entitled ‘What is care?: meanings, dimensions and debates’ I analyse the way in which care is constructed on the basis of ‘wellbeing defined as the satisfaction of individual needs’, which sees care as an individual process, and ‘wellbeing defined as a dignified life’, which takes into account the macrosocial conditions of equality/inequality that affect the care of individuals. I also introduce the idea of ‘care’s pendular movement between freedom and responsibility’, in order to illustrate how freedom of choice and obligations related to care are distributed unequally depending on gender, race and social class.
In the second chapter, entitled ‘Subjects, spaces and the use of time in care practices’ I discuss the practices of (self-)care, collective care and care within the relationship between professionals and beneficiaries. I argue that the concept of (self-)care is dependent on collective care, as individual practices alone are meaningless without a community that supports them.
In the third chapter, entitled ‘Care, institutions and organisations: a tense relationship’, I argue that in these contexts the ‘lack of care’ perspective predominates, thus limiting the responsibility of organisations in the provision of institutional care and negatively affecting both the health of professional workers and the care given to beneficiaries.
Finally, in the fourth chapter, entitled ‘Care and psychosocial intervention against gender-based violence’ I argue that the ‘lack of care’ perspective in service-providing organisations is reinforced by structural and institutional violence that (re)produces the way government operates.
Finally, I propose a number of guidelines for the creation of care frameworks for intervention services which are based on the following ‘care ideals’: 1) acknowledging care as a right, not a privilege; 2) emphasising institutional responsibility with regards to the care of professional workers; 3) safeguarding continuity in the care chain; 4) materialising care into specific actions; and 5) taking into account the affective, pragmatic and bodily aspects of care.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologi
Susceptibility assessment of shallow landslides at the regional scale using physically-based models and probabilistic approaches
No full textTesi en modalitat de cotutela: Universitat Politècnica de Catalunya i Hohai University(English) This thesis focuses on the evaluation of shallow landslide susceptibility in mountainous areas induced by rainfall or seismic events. The primary aim is to efficiently assess regional-scale landslide susceptibility based on physical modelling within a probabilistic framework while accounting for uncertainties arising from complex geological conditions and challenges related to data collection.
The study proposes an innovative framework for probabilistic landslide susceptibility assessment by introducing the first-order reliability method (FORM) in the platform of geographic information system (GIS), called “"GIS-FORM”". This method effectively addresses the challenge of considering uncertainty in geotechnical parameters methods at the regional scale. In response to the challenge of inefficient computation and low prediction accuracy in regional-scale shallow landslide susceptibility assessment caused by transient rainfall-induced, a simplified instantaneous rainfall infiltration model was proposed based on integrating the GIS-FORM method. The model simulates the variation of the wetting front depth due to the vertical infiltration of rainfall and surface run-off. Subsequently, a general software program was developed for Windows platforms. The results show that the coefficient of variation (COV) of random parameters, statistical correlation, and non-normal distribution have a significant impact on the landslide probability assessment. A rapid assessment framework for the probabilistic susceptibility evaluation of shallow landslides at the regional scale is proposed by integrating the “code "Fast Shallow Landslide Assessment Model" (FSLAM) and GIS-FORM. The study reveals that hydrological conditions can significantly influence the spatial distribution of landslides, particularly under the combined impacts of antecedent rainfall and event rainfall. The extent of the high susceptibility area is observed to increase considerably when the event rainfall is between 77 and 107 mm. To further improve the accuracy of susceptibility assessments, this study proposes an innovative clustering method by utilising image processing techniques. This approach effectively simplifies the raster outcome and markedly enhances the prediction accuracy of susceptibility assessment as well.(Català) Aquesta tesi se centra en l'avaluació de la susceptibilitat de l'esllavissades superficials en zones muntanyoses induïdes per
precipitació o esdeveniments sísmics. L'objectiu principal és avaluar de manera eficient la susceptibilitat d'esllavissades a escala
regional basant-se en la modelització física dins d'un marc probabilístic alhora que es té en compte les incerteses derivades de
condicions geològiques complexes i els reptes relacionats amb la recollida de dades de camp.
L'estudi proposa un marc innovador per a l'avaluació probabilística de la susceptibilitat a esllavissades mitjançant la introducció
del mètode de fiabilitat de primer ordre (FORM) a la plataforma de sistema d'informació geogràfica (GIS), anomenada "GISFORM".
Aquest mètode aborda eficaçment el repte de considerar la incertesa en els mètodes de paràmetres geotècnics a escala
regional. Per avaluar correctament i eficientment la susceptibilitat a esllavissades superficials a escala regional causada per la
precipitació, es va proposar un model d'infiltració de pluja instantània simplificat basat en la integració del mètode GIS-FORM. El
model simula la variació de la profunditat del front saturat a causa de la infiltració vertical de la pluja i l'escorrentia superficial.
Posteriorment, es va desenvolupar un programari general per a la plataforma Windows. Els resultats mostren que el coeficient de
variació (COV) dels paràmetres aleatoris, la correlació estadística i la distribució no normal tenen un impacte significatiu en
l'avaluació de la probabilitat de les esllavissades. Es proposa un marc d'anàlisi ràpida per a l'avaluació probabilística de la
susceptibilitat de les esllavissades poc profunds a escala regional integrant el model "Fast Shallow Landslide Assessment Model"
(FSLAM) i el GIS-FORM. L'estudi revela que les condicions hidrològiques poden influir significativament en la distribució espacial
dels lliscaments de terra, especialment sota els impactes combinats de les pluges antecedents i les precipitacions
desencadenants. S'observa que l'extensió de la zona d'alta susceptibilitat augmenta considerablement quan la precipitació
desencadenant està entre 77 i 107 mm. Per millorar encara més la precisió de les avaluacions de susceptibilitat, aquest estudi
proposa un mètode innovador d'agrupació mitjançant tècniques de processament d'imatges. Aquest enfocament simplifica
eficaçment el resultat del ràster i també millora notablement la precisió de predicció de l'avaluació de la susceptibilitat.(Español) Esta tesis se centra en la evaluación de la susceptibilidad de deslizamientos superficiales en zonas montañosas inducidas por
precipitación o eventos sísmicos. El objetivo principal es evaluar de forma eficiente la susceptibilidad de deslizamientos a escala
regional basándose en la modelización física dentro de un marco probabilístico a la vez que se tiene en cuenta las incertidumbres
derivadas de condiciones geológicas complejas y los retos relacionados con la recogida de datos de campo.
El estudio propone un marco innovador para la evaluación probabilística de la susceptibilidad a deslizamientos mediante la
introducción del método de fiabilidad de primer orden (FORM) en la plataforma de sistema de información geográfica (GIS),
llamada "GIS-FORM" . Este método aborda eficazmente el reto de considerar la incertidumbre en los métodos de parámetros
geotécnicos a nivel regional. Para evaluar correctamente y eficientemente la susceptibilidad a deslizamientos superficiales a
escala regional causada por la precipitación, se propuso un modelo de infiltración de lluvia instantánea simplificado basado en la
integración del método GIS-FORM. El modelo simula la variación de la profundidad del frente saturado debido a la infiltración
vertical de la lluvia y la escorrentía superficial. Posteriormente se desarrolló un software general para la plataforma Windows. Los
resultados muestran que el coeficiente de variación (COV) de los parámetros aleatorios, la correlación estadística y la distribución
no normal tienen un impacto significativo en la evaluación de la probabilidad de los deslizamientos. Se propone un marco de
análisis rápido para la evaluación probabilística de la susceptibilidad de los deslizamientos poco profundos a nivel regional
integrando el modelo "Fast Shallow Landslide Assessment Model" (FSLAM) y el GIS-FORM. El estudio revela que las condiciones
hidrológicas pueden influir significativamente en la distribución espacial de los deslizamientos, especialmente bajo los impactos
combinados de las lluvias antecedentes y las precipitaciones desencadenantes. Se observa que la extensión de la zona de alta
susceptibilidad aumenta considerablemente cuando la precipitación desencadenante está entre 77 y 107 mm. Para mejorar la
precisión de las evaluaciones de susceptibilidad, este estudio propone un método innovador de agrupación mediante técnicas de
procesamiento de imágenes. Este enfoque simplifica eficazmente el resultado del ráster y mejora notablemente la precisión de
predicción de la evaluación de la susceptibilidad.DOCTORAT EN ENGINYERIA DEL TERRENY (Pla 2012
Genetic determinants orchestrating transcriptome regulation: nonsense-mediated mRNA decay and allele-specific expression variability in phenotypic diversity
No full textEsta tesis explora la variabilidad de la eficiencia de la degradación del ARN mensajero mediada por mutación terminadora (NMD) y el papel de la expresión específica de alelos (ASE) en la influencia de la variación fenotípica y la progresión de enfermedades, particularmente en el cáncer.
A través de análisis exhaustivos de exomas y transcriptomas de tumores y tejidos sanos, cuantificamos la eficiencia de NMD a nivel individual, revelando una variabilidad intertisular e interindividual sustancial explicada parcialmente por alteraciones del número de copias somáticas y variantes de la línea germinal con pérdida de función. Estos hallazgos subrayan el potencial de la eficiencia de NMD como un biomarcador predictivo para las estrategias de tratamiento del cáncer que involucran inmunoterapia y/o inhibición de NMD.
Además, investigamos ASE en la tumorigénesis, demostrando que los desequilibrios alélicos que favorecen las mutaciones patogénicas en los ARN mensajeros están sujetos a selección positiva, contribuyendo a la evolución del cáncer y afectando negativamente el pronóstico. Identificamos mecanismos no provocados por CNAs, como cambios epigenéticos y alteraciones de splicing, que promueven la expresión de alelos mutantes en genes drivers.
Los estudios de NMD y ASE no solo aclaran aspectos de la evolución y el pronóstico del cáncer, sino que también destaca su potencial como objetivos terapéuticos dentro de la medicina personalizada, lo que sugiere nuevas vías para la intervención farmacológica en el cáncer.This thesis explores the variability of nonsense-mediated mRNA decay (NMD) efficiency and the role of allele-specific expression (ASE) in influencing phenotypic variation and disease progression, particularly in cancer.
Through extensive analyses of exomes and transcriptomes from both tumors and healthy tissues, we quantified individual-level NMD efficiency, revealing substantial inter-tissue and inter-individual variability partially driven by somatic copy number alterations and loss-of-function germline variants. These findings underscore the potential of NMD efficiency as a predictive biomarker for cancer treatment strategies involving immunotherapy and/or NMD inhibition.
Furthermore, we investigated ASE in tumorigenesis, demonstrating that allelic imbalances favoring pathogenic mutations in mRNAs are subject to positive selection, contributing to cancer evolution and adversely affecting prognosis. We identified non-CNA mechanisms, such as epigenetic changes and splicing alterations, that promote the expression of mutant alleles in driver genes.
The study of NMD and ASE not only elucidates aspects of cancer evolution and prognosis but also highlights their potential as therapeutic targets within personalized medicine, suggesting new avenues for pharmacological intervention in cancer.Programa de Doctorat en Biomedicin
Movement, cognition and health in aging
No full textAquesta tesi se centra en la relació entre l'activitat física (AF), la funció cognitiva i el risc d'hospitalització no planificada en adults grans que viuen a la comunitat. Aquesta investigació és crucial, ja que aborda la creixent necessitat de comprendre els patrons d'AF i la seva associació amb la salut en adults grans, per tal de desenvolupar intervencions de salut pública basades en l'evidència. La tesi doctoral tenia com a objectiu estudiar l'AF mesurada objectivament i la seva relació amb la funció cognitiva i el risc d'hospitalització en adults grans que viuen a la comunitat. Per aconseguir aquest objectiu, la tesi va incloure dos estudis principals.
Estudi 1
Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i la funció cognitiva.
Metodología: Estudi transversal. Es van incloure 663 adults de 66 anys o més, de l'estudi suec SNAC-K (2016-2019). Es van avaluar la cognició global i tres dominis cognitius (velocitat de processament, funció executiva i memòria episòdica) amb proves validades. L'AF es va mesurar mitjançant acceleròmetres ActivPAL3. Es van aplicar regressions de quantíliques, estratificades per edat (<70 vs. ≥80 anys) i ajustades per múltiples variables, per examinar les associacions transversals entre la funció cognitiva i l'AF, considerant els passos/dia i el temps en activitat física d’intensitat moderada a vigorosa (AFMV).
Resultats: Cada increment de 1000 passos (β = 0.04; IC del 95%: 0.01, 0.07) i cada hora addicional d'AFMV per dia (β = 0.28; IC del 95%: 0.02, 0.54) es van correlacionar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, però no en les més grans. Quan es va estratificar adicionalment per AFMV (<60 min vs. ≥60 min/setmana), cada increment de 1000 passos es va associar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, independentment dels seus nivells d'AFMV.
Estudi 2
Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i els paràmetres de comportament sedentari (CS), el risc d'hospitalitzacions no planificades i la durada de les estades hospitalàries en adults grans.
Mètode: Estudi longitudinal. Es van analitzar dades de 657 adults de 66 anys o més de l'estudi suec SNAC-K (2016-2018). Es va utilitzar l'acceleròmetre ActivPAL3 per avaluar l'AF. Es van aplicar regressions de Cox i Laplace multiajustades per examinar l'AF en relació amb hospitalitzacions no planificades a 6 anys. Es van utilitzar models de regressió de Poisson per analitzar les associacions de l'AF i el CS amb la durada de l'estada hospitalària.
Resultats: Per cada 1000 passos/dia, 100 esdeveniments d'AF de baixa intensitat (AFBI) i 15 minuts/dia d'AFMV, va disminuir el risc d'hospitalitzacions no planificades (raó de risc [RR] 0.95, interval de confiança [IC] del 95%: 0.91-0.99, RR 0.77, IC del 95%: 0.61-0.96, i RR 0.91, IC del 95%: 0.83-1.00, respectivament). Cada 1000 passos/dia i 15 minuts/dia d'AFMV també es van associar amb menys dies d'hospitalització (raó de taxa d'incidència [RTI] 0.96, IC del 95%: 0.95-0.98 i RTI 0.92, IC del 95%: 0.90-0.95, respectivament), mentre que cada 100 esdeveniments d'AFBI es van associar amb més dies d'hospitalització (RTI 1.12, IC del 95%: 1.06-1.19). Les anàlisis estratificades van suggerir que el nombre d'esdeveniments d'AFBI es va associar amb més dies d'hospitalització entre les persones que no podien realitzar la prova d'aixecar-se i asseure's cinc vegades, i amb menys dies d'hospitalització entre aquells que sí la van poder realitzar.
Conclusions:
Aquests resultats destaquen la importància de desenvolupar programes d'AF personalitzats per millorar la salut cognitiva i reduir els riscos d'hospitalització en adults grans. Es necessita més investigació per determinar la direccionalitat d'aquestes associacions i establir intervencions efectives per promoure una AF segura i beneficiosa entre les poblacions grans.Esta tesis se centra en la relación entre la actividad física (AF), la función cognitiva y el riesgo de hospitalización no planificada en adultos mayores que viven en la comunidad. Esta investigación es crucial, ya que aborda la creciente necesidad de comprender los patrones de AF y su asociación con la salud en los adultos mayores, para desarrollar intervenciones de salud pública basadas en evidencia. La tesis doctoral tuvo como objetivo estudiar la AF medida objetivamente y su relación transversal con la función cognitiva y longitudinal con el riesgo de hospitalización en adultos mayores que viven en la comunidad. Para lograr este objetivo, la tesis incluyó dos estudios principales.
Estudio 1
Objetivo: Investigar las asociaciones entre la AF y la función cognitiva.
Metodología: Estudio transversal. Incluimos a 663 adultos de 66 años o más, del estudio sueco SNAC-K (2016-2019). Se evaluaron la cognición global y tres dominios cognitivos (velocidad de procesamiento, función ejecutiva y memoria episódica) con pruebas validadas. La AF se midió mediante acelerómetros ActivPAL3. Aplicamos regresiones cuantílicas, estratificadas por edad (<70 vs. ≥80 años) y ajustadas por múltiples variables, para examinar las asociaciones transversales entre la función cognitiva y la AF, considerando los pasos/día y el tiempo en actividad física de intensidad moderada a vigorosa (AFMV).
Resultados: Cada incremento de 1000 pasos (β = 0.04; IC del 95%: 0.01, 0.07) y cada hora adicional de AFMV por día (β = 0.28; IC del 95%: 0.02, 0.54) se correlacionaron con una mejor velocidad de procesamiento en los adultos mayores más jóvenes, pero no en los más mayores. Al estratificar además por AFMV (<60 min vs. ≥60 min/semana), cada incremento de 1000 pasos se asoció con una mejor velocidad de procesamiento en los adultos mayores más jóvenes, independientemente de sus niveles de AFMV.
Estudio 2
Objetivo: Investigar las asociaciones entre la AF y los parámetros de comportamiento sedentario (CS), el riesgo de hospitalizaciones no planificadas y la duración de las estancias hospitalarias en adultos mayores.
Método: Estudio longitudinal. Analizamos datos de 657 adultos mayores, de 66 años o más del estudio sueco SNAC-K (2016-2018). Se utilizó el acelerómetro ActivPAL3 para evaluar la AF. Se aplicaron regresiones de Cox y Laplace ajustadas para examinar la AF en relación con hospitalizaciones no planificadas a 6 años. Se emplearon modelos de regresión de Poisson para analizar las asociaciones de la AF y el BS con la duración de la estancia hospitalaria.
Resultados: Por cada 1000 pasos/día, 100 eventos de AF de baja intensidad (AFBI) y 15 min/día de AFMV, disminuyó el riesgo de hospitalizaciones no planificadas (razón de riesgo [RR] 0.95, intervalo de confianza [IC] del 95%: 0.91-0.99, RR 0.77, IC del 95%: 0.61-0.96, y RR 0.91, IC del 95%: 0.83-1.00, respectivamente). Cada 1000 pasos/día y 15 min/día de AFMV también se asociaron con menos días de hospitalización (razón de tasa de incidencia [RTI] 0.96, IC del 95%: 0.95-0.98 y IRR 0.92, IC del 95%: 0.90-0.95, respectivamente), mientras que cada 100 eventos de AFBI se asociaron con más días de hospitalización (RTI 1.12, IC del 95%: 1.06-1.19). Los análisis estratificados sugirieron que el número de eventos de AFBI se asoció con más días de hospitalización entre las personas que no pudieron realizar la prueba de sentarse y levantarse cinco veces, y con menos días de hospitalización entre aquellos que sí pudieron realizarla.
Conclusiones:
Estos resultados destacan la importancia de desarrollar programas de AF personalizados para mejorar la salud cognitiva y reducir los riesgos de hospitalización en los adultos mayores. Se necesita más investigación para determinar la direccionalidad de estas asociaciones y establecer intervenciones efectivas para promover una AF segura y beneficiosa entre las poblaciones mayores.This thesis focuses on the relationship between physical activity (PA) and cognitive function and unplanned hospitalization risk in community-dwelling older adults. This research is crucial as it addresses the growing need to understand PA patterns and their association with health in older adults to inform evidence-based public health interventions. The doctoral thesis aimed to study objectively measured PA and its association with cognitive function and the risk of hospitalization in community-dwelling older adults. To achieve this goal, the doctoral thesis included two main studies.
Study 1
Objective: To investigate the associations between PA and cognitive function.
Method: Cross sectional study. We included 663 adults, aged ≥66 years, from the Swedish SNAC-K study (2016-2019). Global cognition and three cognitive domains (processing speed, executive function, and episodic memory) were assessed with validated tests. PA was measured through ActivPAL3 accelerometers. We applied age-stratified (<70 vs. ≥80 years), multi-adjusted, quantile regression to examine the cross-sectional associations between cognitive function and PA, considering steps/day and time spent in moderate-to-vigorous PA (MVPA).
Results: Each 1000-step increment (β = 0.04; 95% CI: 0.01, 0.07) and each additional hour of MVPA per day (β = 0.28; 95% CI: 0.02, 0.54) correlated with better processing speed in the youngest-old, but not in the oldest-old. When further stratifying by MVPA (<60min vs. ≥60min/week), each 1000-step increment was associated with better processing speed in the youngest-old, regardless of their MVPA levels.
Study 2
Objectives: To investigate the associations between PA and SB parameters and the risk of unplanned hospital admissions and length of hospitalizations in older adults.
Methods: Longitudinal study. We analyzed data from 657 older adults aged ≥66 years from the Swedish SNAC-K study (2016-2018). The ActivPAL3 accelerometer was used to assess PA. Multi-adjusted Cox and Laplace regressions were applied to examine PA in relation to 6-year unplanned hospitalizations. Poisson regression models were employed to examine the associations of PA and SB with the length of hospital stay.
Results: For each 1000 steps/day, 100 low-intensity PA (LPA) walking events, and 15 min/day of time spent in moderate-to-vigorous PA (MVPA), the risk of unplanned admissions decreased (hazard ratio [HR] 0.95, 95% confidence interval [CI] 0.91-0.99, HR 0.77, 95%CI 0.61-0.96, and HR 0.91, 95%CI 0.83-1.00, respectively). Each 1000 steps/day and 15 min/day of time spent in MVPA, were also associated with fewer hospital days (incidence rate ratio [IRR] 0.96, 95%CI 0.95-0.98 and IRR 0.92, 95%CI 0.90-0.95, respectively), while each 100 LPA walking events was associated with more hospital days (IRR 1.12, 95%CI 1.06-1.19). Stratified analyses suggested that the number of LPA walking events was associated with more hospital days among people who were unable to perform the five sit-to-stand test and fewer hospital days among those who were able to perform the test.
Conclusions:
These results highlight the importance of developing tailored PA programs to enhance cognitive health and reduce hospitalization risks in older adults. Further research is needed to determine the directionality of these associations and establish effective interventions for promoting safe and beneficial PA among older populations.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Taking advantage of zoophytophagous-induced plant defenses to improve pest management in horticultural crops
No full textCompendi d'articlesThe growing global demand for food and the increasing challenges posed by climate change call for the development of innovative and sustainable strategies to enhance crop resilience against biotic and abiotic stressors. Harnessing natural plant defense mechanisms presents a promising alternative to conventional pest management, reducing reliance on chemical pesticides. This thesis explores the role of zoophytophagous predators and herbivore-induced plant volatiles (HIPVs) in strengthening plant defenses and improving pest management. We investigate Nesidiocoris tenuis, a biological control agent, and its ability to enhance constitutive resistance in tomato plants. Our findings reveal that N. tenuis feeding induces the formation of type IV glandular trichomes and acylsugar production, mediated by jasmonic acid signaling, thereby improving resistance against whiteflies. Additionally, we assess the effects of (Z)-3-hexenyl propanoate [(Z)-3-HP], a green leaf volatile, on sweet pepper plants. Our findings reveal that (Z)-3-HP exposure upregulates key defense-related genes, enhances resistance to herbivorous pests and abiotic stress, boosts antioxidant activity, and improves plant adaptability to water-deficit conditions. By integrating natural enemies and HIPVs, this research advances sustainable pest management strategies that reinforce plant resilience while reducing environmental impact.Programa de Doctorat en Cièncie
The challenges to the Rule of Law in the European Union. The cases of Poland and Hungary
No full textL'estat de dret i la independència judicial, els temes principals de recerca de l'estudi, es defineixen a nivell de la UE i del Consell d'Europa a través d'instruments legals i jurisprudència dels dos Tribunals Europeus: el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquests conceptes estan ben integrats a la legislació nacional dels països d'estudi, a Polònia i Hongria. Les constitucions hongareses i poloneses contenen disposicions pertinents sobre l'organització dels tribunals, la separació i l'equilibri dels poders governamentals, la independència judicial, etc. Tot i això, després de certes reformes en el sector judicial dutes a terme pels governs polonès i hongarès, la conformitat d'aquestes garanties de la norma de la llei i la independència judicial amb les normes de la UE i del Consell d'Europa es van tornar qüestionables.El estado de derecho y la independencia judicial, los principales temas de investigación del estudio, se definen a nivel de la UE y del Consejo de Europa a través de instrumentos legales y jurisprudencia de los dos Tribunales Europeos: el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y el Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Estos conceptos están bien integrados en la legislación nacional de los países de estudio, en Polonia y Hungría. Las constituciones húngara y polaca contienen disposiciones pertinentes sobre la organización de los tribunales, la separación y el equilibrio de los poderes gubernamentales, la independencia judicial, etc. Sin embargo, después de ciertas reformas en el sector judicial llevadas a cabo por los gobiernos polaco y húngaro, la conformidad de estas garantías de la norma de la ley y la independencia judicial con las normas de la UE y del Consejo de Europa se volvieron cuestionables.The rule of law and judicial independence, the main research topics of the study are defined on the EU and the Council of Europe level through legal instruments and case law of the two European Courts- the European Court of Human Rights and the Court of Justice of the European Union. These concepts are well integrated into the national legislation of the countries of study, in Poland and Hungary. Hungarian and Polish Constitutions contain relevant provisions on the organization of courts, separation and balance of governmental powers, judicial independence etc. However, after certain reforms in the judicial sector carried out by the Polish and Hungarian governments, the conformity of these guarantees of the rule of law and judicial independence with the EU and Council of Europe standards became questionable.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dre
Interaccions entre l'oferta, la demanda, i l'espai públic. El cas del centre urbà comercial de Terrassa (2018-2022)
No full textLa present tesi doctoral investiga el sector comercial del centre urbà de la ciutat mitjana de Terrassa en un context de canvi global. L’objectiu general és analitzar les interaccions entre l’oferta comercial i la potencial demanda, i l’espai públic com a plataforma que connecta totes tres dimensions, en el període 2018-2022. Per fer-ho possible, s’ha emprat la triangulació metodològica utilitzant censos comercials de diferents fonts, format i període, registres del comptatge automatitzat de vianants, una enquesta a 400 vianants, sessions de grups focals, i el model d’interacció de Huff. Els resultats revelen un desequilibri del sector comercial i de l’ús públic de l’espai públic, així com la consolidació de nous eixos que limiten l’àrea d’influència comercial del centre. A més, s’observen interdependències entre les formes comercials i la interacció del consumidor segons la generació de naixement. En conclusió, el centre urbà comercial és l’àrea de major densitat comercial de la ciutat que rep diàriament una població estable i una altra de flotant que resideix entorn del centre i mostra una interacció social baixa en l’espai públic i entre desconeguts. Al mateix temps, l’estructura comercial de l’àrea més emblemàtica de la ciutat té la capacitat física i humana per adaptar-se als canvis glocals, per a un nou ressorgiment o per a un canvi de trajectòria, tal com ha ocorregut en el passat.
Aquesta investigació exploratòria aporta un enfocament integral per a l’estudi d’àrees econòmiques en espais urbans delimitats i influenciats per fenòmens glocals, per detectar indicis de canvi i desenvolupar noves estratègies.La presente tesis doctoral investiga el sector comercial del centro urbano de la ciudad mediada de Terrassa en un contexto de cambio global. El objetivo general es analizar las interacciones entre la oferta comercial y la demanda potencial, y el espacio público como plataforma que conecta las tres dimensiones, en el período 2018-2022. Para lograrlo, se ha utilizado la triangulación metodológica empleando censos comerciales de distinta fuente, formato y período, registros del contaje automatizado de peatones, una encuesta a 400 peatones, sesiones de grupos focales, y el modelo de interacción de Huff. Los resultados revelan un desequilibrio del sector comercial y del uso público del espacio público, así como la consolidación de nuevos ejes que limitan el área de influencia comercial del centro. Además, se observaron interdependencias entre las formas comerciales y la interacción del consumidor según la generación de nacimiento. En conclusión, el centro urbano es el área de mayor densidad comercial de la ciudad que recibe diariamente una población estable y una flotante que reside próximo al centro y muestra una interacción social en el espacio público baja y entre desconocidos. Al mismo tiempo, la estructura comercial del espacio más emblemático de la ciudad tiene la capacidad física y humana para adaptarse a los cambios glocales, para un nuevo resurgimiento o para un cambio de trayectoria, tal como ha ocurrido anteriormente.
Esta investigación exploratoria aporta un enfoque integral para el estudio de áreas económicas en espacios urbanos delimitados e influenciados por fenómenos globales para detectar indicios de cambio y desarrollar nuevas estrategias.The present Ph.D investigates the commercial sector of the urban center of the mid-sized city of Terrassa within a context of global change. The general objective is to analyze the interactions between commercial supply and potential demand, and public space as a platform that connects these three dimensions, during the period from 2018 to 2022. To achieve this, methodological triangulation was used, employing commercial censuses of different sources, formats and periods, automated pedestrian counting records, a survey of 400 pedestrians, a focus group session, and Huff’s interaction model. The results reveal an imbalance in the commercial sector and the public use of public space, as well as the consolidation of new axes that limit the hinterland of the center. Additionally, interdependencies between business forms and consumer interaction were observed according to birth generation. In conclusion, the urban center is the area with the highest commercial density in the city, receiving a stable and floating population daily, residing close to the center, and showing low social interaction in public spaces both among acquaintances and strangers. At the same time, the commercial structure of the city’s most iconic space has the physical and human capacity to adapt to glocal changes, enabling either a new resurgence or a change in trajectory, as has occurred in the past. This exploratory research provides a comprehensive approach to the study of economic areas within delimitated urban spaces, influenced by global phenomena, to detect signs of change and develop new strategies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografi