Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Fragments of Conflict: Representations of The Colombian Armed Conflict in Documentary Films
No full textAquesta tesi doctoral té com a objectiu ampliar el coneixement sobre la representació, els escenaris i dinàmiques de producció, i la representació de la violència inherent al conflicte armat colombià en documentals de llargmetratge. Empra un enfocament de mètodes mixtos amb abasts exploratoris i descriptius per aconseguir-ho. L'estudi es desenvolupa a través de tres components. Primer, una anàlisi de contingut quantitativa de 78 pel·lícules produïdes o coproduïdes nacionalment estrenades entre 1974 i 2018. Segon, una exploració qualitativa de les experiències de 25 cineastes colombians que van dirigir 37 d'aquests documentals. Tercer, una anàlisi qualitativa de 50 seqüències que representen accions violentes inherents al conflicte, extretes de 25 documentals dirigits pels cineastes entrevistats.
La investigació revela que la majoria dels documentals s'adhereixen a un conjunt fonamental de principis narratius i cinematogràfics, centrant-se predominantment en les experiències de les víctimes civils i cobrint diverses fases de la guerra interna colombiana. Les troballes ressalten les condicions de producció desafiants i precàries enfrontades enmig dels perills de la confrontació armada i les fragilitats del sector audiovisual colombià. Els resultats també revelen que la representació d'accions violentes inherents al conflicte es concentra en gran mesura en retratar els civils com a receptors de la violència, principalment a través dels seus testimonis. No obstant això, s'omet en gran part la representació i la perspectiva dels perpetradors, fent que la seva representació sigui etèria i abstracta.
Aquestes troballes contribueixen a una comprensió més profunda de l'estètica i la poètica dels documentals. Les troballes també permeten entendre les complexitats de la producció documental i els patrons seguits en la representació de la violència associada al conflicte armat colombià durant cinc dècades.Esta tesis doctoral tiene como objetivo ampliar el conocimiento sobre la representación, los escenarios y dinámicas de producción, y la representación de la violencia inherente al conflicto armado colombiano en documentales de largometraje. Emplea un enfoque de métodos mixtos con alcances exploratorios y descriptivos para lograrlo. El estudio se desarrolla a través de tres componentes. Primero, un análisis de contenido cuantitativo de 78 películas producidas o coproducidas nacionalmente estrenadas entre 1974 y 2018. Segundo, una exploración cualitativa de las experiencias de 25 cineastas colombianos que dirigieron 37 de estos documentales. Tercero, un análisis cualitativo de 50 secuencias que representan acciones violentas inherentes al conflicto, extraídas de 25 documentales dirigidos por los cineastas entrevistados.
La investigación revela que la mayoría de los documentales se adhieren a un conjunto fundamental de principios narrativos y cinematográficos, centrándose predominantemente en las experiencias de las víctimas civiles y cubriendo varias fases de la guerra interna colombiana. Los hallazgos resaltan las condiciones de producción desafiantes y precarias enfrentadas en medio de los peligros de la confrontación armada y las fragilidades del sector audiovisual colombiano. Los resultados también revelan que la representación de acciones violentas inherentes al conflicto se concentra en gran medida en retratar a los civiles como receptores de la violencia, principalmente a través de sus testimonios. Sin embargo, se omite en gran parte la representación y la perspectiva de los perpetradores, haciendo que su representación sea etérea y abstracta.
Estos hallazgos contribuyen a una comprensión más profunda de la estética y la poética de los documentales. Los hallazgos también permiten entender las complejidades de la producción documental y los patrones seguidos en la representación de la violencia asociada al conflicto armado colombiano durante cinco décadas.This dissertation aims to expand knowledge on the representation, production scenarios and dynamics, and the portrayal of violence inherent to the Colombian armed conflict in feature-length documentaries. It employs a mixed-methods approach with exploratory and descriptive scopes to achieve this. The study unfolds through three components: First, a quantitative content analysis of 78 nationally produced or co-produced films released between 1974 and 2018. Second, a qualitative exploration of the experiences of 25 Colombian filmmakers who directed 37 of these documentaries. Third, a qualitative analysis of 50 sequences depicting violent actions inherent to the conflict, drawn from 25 documentaries directed by the interviewed filmmakers.
The research reveals that the majority of documentaries adhere to a fundamental set of narrative and cinematic principles, predominantly focusing on the experiences of civilian victims and covering various phases of the Colombian internal war. The findings highlight the challenging and precarious production conditions faced amidst the dangers of armed confrontation and the frailties of Colombia's audiovisual sector. Importantly, they reveal that the depiction of violent actions inherent to the conflict largely concentrates on portraying civilians as the recipients of violence, primarily through their testimonies. In contrast, they largely omit the depiction and perspective of the perpetrators, rendering their representation ethereal and abstract.
These findings contribute to a deeper understanding of the aesthetics and poetics of documentaries. They also provide an understanding of the complexities of documentary production, and the patterns followed in the representation of violence associated with the Colombian armed conflict over five decades.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicita
Phycobiliprotein production with cyanobacteria-rich cultures and microbiomes
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Phycobiliproteins are pigments found in cyanobacteria, which are exploited in the food, cosmetic, and pharmaceutical industries. However, the large-scale production of these bio-based products has high production costs. To address this issue, various strategies have been explored, nutrient recovery from wastewaters being among the most studied. However, due to the potential presence of contaminants in waste streams, the market application and social acceptance of these products would be limited. Recently, the use of photosynthetic microbiomes for valuable compounds production, has shown promising stability and productivity in comparison with monocultures. Hence, the first objective was to couple phycobiliprotein production with tertiary wastewater treatment using cyanobacteria monocultures. The second one, was to optimize and scale-up of phycobiliprotein production by cyanobacteria-rich consortia. The last objective, was to provide an example for the application of these pigments: the formulation of biomaterials.
Firstly, the assessment of the pigment production potential of two wastewater-borne cyanobacteria genera (namely Synechocystis sp. and Synechococcus sp.) was approached in synthetic medium. Next, their ability to grow on and remove nutrients upon tertiary wastewater treatment, and their pigment production capacity was evaluated in semi-continuous photobioreactors. The presence of contaminants of emerging concern (CEC) was analyzed, in view of the potential application of the pigments recovered. Finally, the pigment-extracted biomass was used for the production of biogas within a biorefinery concept. This study demonstrated that both Synechococcus sp. and Synechocystis sp. removed the nutrients from secondary effluent, achieving nutrient removal efficiencies of up to 83% for N-NH₄+ and 97% for P-PO₄³-, along with stable biomass concentrations around 500 mg VSS L⁻¹. Regarding phycobiliprotein recovery, Synechococcus sp. exhibited a notably high pigment production potential, reaching up to 214 mg total phycobiliproteins gDW⁻¹ in secondary effluent. In contrast, Synechocystis sp. maintained steady pigment concentrations around 70 mg total phycobiliproteins gDW⁻¹ throughout the whole cultivation period. Moreover, out of 22 contaminants detected in the secondary effluent, only 3 were present in the phycobiliprotein extracts. Finally, the anaerobic digestion of phycobiliprotein-extracted biomass produced 222 NL CH₄ kg VS⁻¹.
Afterwards, the optimization of pigment production in 6 cyanobacteria-rich microbiomes was developed, through their irradiation with different light qualities (white, green, blue and red) during 4 and 6 days. Next, the process was scaled-up under the optimal conditions, the pigments content quantified, and the antioxidant bioactivity of harvested biomass analyzed. At the same time, a preliminary model to predict the phycobiliprotein content from hyperspectral data was developed. According to the results, green light irradiation significantly increased the phycobiliprotein content in all the tested microbiomes, and a 4-day exposure period was the optimum in 5 of the microbiomes. The highest total phycobiliprotein content reached was 145.5 mg gDW⁻¹. When the process was scaled-up, the phycobiliprotein production was maintained over a period of 69 days, and promising antioxidant activities and phenolic contents were detected in harvested biomass. The model generated from hyperspectral images showed a good training performance for phycocyanin and allophycocyanin estimation, but future work should focus on producing a large pool of hyperspectral images to validate it.
Finally, the addition of phycobiliprotein-rich extracts into biomaterials, evidenced how people out of academia were eager to learn about cyanobacteria and their potential applications in everyday processes. Social acceptance is vital for shaping a future based on pigments.(Català) Les ficobiliproteïnes són pigments produïts per els cianobacteris, i són aplicades en les indústries alimentària, cosmètica i farmacèutica. No obstant això, la seva producció a gran escala està associada a costos elevats. Per abordar aquest problema, s’han explorat diverses estratègies, entre les quals destaca la recuperació de nutrients residuals. Tanmateix, l’aplicació i l’acceptació social d’aquests productes poden veure’s limitades. Recentment, l’ús de microbiomes fotosintètics per a la producció de compostos d’interès comercial ha demostrat estabilitats i productivitats prometedores en comparació amb l’ús de monocultius. Per tant, el primer objectiu va ser acoblar la producció de ficobiliproteïnes amb el tractament terciari d’aigües residuals. El segon va ser optimitzar la producció de ficobiliproteïnes mitjançant l'ús de consorcis rics en cianobacteris. L’últim va ser proporcionar un exemple d’aplicació d’aquests pigments: la formulació de biomaterials.
Primer, es va avaluar el potencial de producció de pigments de dos gèneres de cianobacteris (Synechocystis sp. i Synechococcus sp.) en medi sintètic. Posteriorment, es va analitzar el seu creixement i eliminació de nutrients en aigües residuals, així com la seva producció de pigments en fotobiorreactors operats en semicontinu. De cara a l’aplicació dels pigments recuperats, es va analitzar la presència de contaminants emergents (CECs) durant el procés. Finalment, la biomassa extreta després de l’obtenció de pigments es va utilitzar per a la producció de biogàs. Aquest estudi va demostrar que tant Synechococcus sp. com Synechocystis sp. eliminaven nutrients de l’efluent secundari, assolint eficiències d’eliminació de fins al 83% de N-NH₄⁺ i el 97% de P-PO₄³⁻, amb concentracions de biomassa al voltant de 500 mg VSS L⁻¹. Pel que fa a la recuperació de ficobiliproteïnes, Synechococcus sp. va mostrar un potencial de producció notablement alt, arribant fins a 214 mg ficobiliproteïnes totals gDW⁻¹ en efluent secundari. En contrast, Synechocystis sp. va mantenir concentracions constants de pigments al voltant de 70 mg ficobiliproteïnes totals gDW⁻¹ durant tot el període de cultiu. A més, dels 22 contaminants detectats a l’efluent secundari, només 3 van romandre en els extractes de ficobiliproteïnes. Finalment, la digestió anaeròbica de la biomassa extreta es va associar a una producció de biogàs de 222 NL CH₄ kg VS⁻¹.
Posteriorment, es va desenvolupar l’optimització de la producció de pigments en 6 microbiomes rics en cianobacteris mitjançant la seva irradiació amb diferents qualitats de llum (blanca, verda, blava i vermella) durant 4 o 6 dies d’exposició. A continuació, es va escalar el procés en condicions òptimes, es va quantificar el contingut de pigments i es va analitzar la activitat antioxidant de la biomassa produïda. Alhora, es va desenvolupar un model preliminar per predir el contingut de ficobiliproteïnes a partir de dades hiperespectrals. Els resultats van mostrar que la irradiació amb llum verda augmentava significativament el contingut de ficobiliproteïnes en tots els microbiomes analitzats, i que un període d’exposició de 4 dies era òptim en 5 dels 6 microbiomes estudiats. El contingut total més alt de ficobiliproteïnes assolit va ser de 145.5 mg gDW⁻¹. Quan es va escalar el procés, la producció de ficobiliproteïnes es va mantenir durant un període de 69 dies, i es van detectar activitats antioxidants prometedores i continguts fenòlics en la biomassa recollida. El model generat a partir d’imatges hiperespectrals va mostrar un bon rendiment per a l’estimació de ficocianina i aloficocianina, però cal generar un conjunt més gran d’imatges hiperespectrals per validar-lo.
Finalment, l’addició d’extractes rics en ficobiliproteïnes en biomaterials va evidenciar com persones fora de l’àmbit acadèmic mostraven interès a aprendre sobre els cianobacteris les seues aplicacions en processos quotidians. L’acceptació social és vital per modelar un futur basat en pigments.(Español) Las ficobiliproteínas son pigmentos producidos por las cianobacterias, y son aplicadas en las industrias alimentaria, cosmética y farmacéutica. Sin embargo, su producción a gran escala está asociada a altos costes. Para abordar este problema, se han explorado diversas estrategias, entre las cuales destaca la recuperación de nutrientes residuales. No obstante, la aplicación y la aceptación social de estos productos pueden verse limitadas. Recientemente, el uso de microbiomas fotosintéticos para la producción de compuestos de interés comercial, ha demostrado una estabilidad y productividad prometedoras en comparación con el uso de monocultivos de cianobacterias. Por lo tanto, el primer objetivo fue acoplar la producción de ficobiliproteínas con el tratamiento terciario de aguas residuales. El segundo fue optimizar la producción de ficobiliproteínas mediante el uso de consorcios ricos en cianobacterias. El último fue proporcionar un ejemplo de aplicación de estos pigmentos: la formulación de biomateriales.
Primero, se evaluó el potencial de producción de pigmentos de dos géneros de cianobacterias (Synechocystis sp. y Synechococcus sp.) en medio sintético. Posteriormente, se analizó su crecimiento y eliminación de nutrientes en aguas residuales, así como su producción de pigmentos en fotobiorreactores operados en semicontinuo. En vistas a la aplicación de los pigmentos recuperados, se analizó la presencia de contaminantes emergentes (CECs) en el proceso. Finalmente, la biomasa extraída tras la obtención de pigmentos se utilizó para la producción de biogás. Este estudio demostró que tanto Synechococcus sp. como Synechocystis sp. eliminaron nutrientes del efluente secundario, logrando eficiencias de eliminación de hasta el 83% de N-NH₄⁺ y el 97% de P-PO₄³⁻, con concentraciones de biomasa estables alrededor de 500 mg VSS L⁻¹. En cuanto a la recuperación de ficobiliproteínas, Synechococcus sp. mostró un potencial de producción notablemente alto, alcanzando hasta 214 mg ficobiliproteínas totales gDW⁻¹ en efluente secundario. En contraste, Synechocystis sp. mantuvo concentraciones constantes de pigmentos alrededor de 70 mg ficobiliproteínas totales gDW⁻¹ durante todo el período de cultivo. Además, de los 22 contaminantes detectados en el efluente secundario, solamente 3 permanecieron en los extractos de ficobiliproteínas. Finalmente, la digestión anaerobia de la biomasa extraída produjo 222 NL CH₄ kg VS⁻¹.
Posteriormente, se desarrolló la optimización de la producción de pigmentos en 6 microbiomas ricos en cianobacterias mediante su irradiación con diferentes calidades de luz (blanca, verde, azul y roja), durante 4 o 6 días. A continuación, se escaló el proceso bajo las condiciones óptimas, se cuantificó el contenido de pigmentos y se analizó la bioactividad antioxidante de la biomasa. Además, se desarrolló un modelo preliminar para predecir el contenido de ficobiliproteínas a partir de datos hiperespectrales. Los resultados mostraron que la irradiación con luz verde aumentó significativamente el contenido de ficobiliproteínas en todos los microbiomas analizados, y que un período de exposición de 4 días fue óptimo en 5 de los microbiomas. El contenido total más alto de ficobiliproteínas alcanzado fue de 145.5 mg gDW⁻¹. En el escalado, la producción de ficobiliproteínas se mantuvo durante un período de 69 días, y se detectaron actividades antioxidantes y contenidos fenólicos prometedores en la biomasa. El modelo generado a partir de imágenes hiperespectrales mostró un buen rendimiento de entrenamiento para la estimación de ficocianina y aloficocianina, pero es necesario generar un conjunto mayor de imágenes hiperespectrales para validarlo.
Finalmente, la adición de extractos de ficobiliproteínas en biomateriales, evidenció cómo personas fuera del ámbito académico mostraron interés en aprender cómo las cianobacterias se pueden aplicar en procesos cotidianos. La aceptación social es vital para moldear un futuro basado en pigmentos.DOCTORAT EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2012
Dehumanization in Family Guy: animalization and sexual objectification in characters’ representations and gender roles. Comparative analysis between English and Spanish subtitling
No full textAquesta tesi estableix una connexió entre l'animalització i l'objectificació sexual com a
dues formes de deshumanització en la representació dels personatges femenins i
masculins en una anàlisi comparativa de la subtitulació anglesa i castellana de la comèdia
de situació animada Family Guy. En un estudi quantitatiu i qualitatiu, l'autora afirma que
la deshumanització està marcada pels estereotips de gènere que s'atribueixen als
personatges, i que tant l'animalització com la objectificació sexual influeixen en les
distribucions de poder de les relacions entre personatges, fet que resulta en la reproducció
d’estructures de poder, rols de gènere i violència, elements construïts a través de la mirada
masculina i de la focalització i centralització del desig i plaer masculí. Finalment, aquesta
tesi posa en relleu el paper fonamental de la traducció audiovisual, no sols en la
perpetuació, sinó també en la subversió d'estereotips, rols de gènere, estructures de poder
i, en última instància, violència.This thesis draws a connection between animalization and sexual objectification as two
forms of dehumanization in female and male character representation. In a quantitative
and qualitative comparative analysis between the English and Spanish subtitling of the
situational comedy Family Guy, the author suggests that dehumanization is linked to
character gender stereotyping. Moreover, both animalization and sexual objectification
have an impact on characters' distributions of power in their relationships. This results in
characters reproducing power structures, gender roles and violence, which are
constructed through the male gaze, and based on male focalization, as well as on the
centralization of male desire and pleasure. Lastly, this thesis highlights the essential role
of audiovisual translation in perpetuating and subverting stereotypes, gender roles, power
structures and, ultimately, violence.Traducció, Gènere i Estudis cultural
La diversidad cultural y el Design for All. Una perspectiva transversal para abordar el diseño
No full textPrograma de Doctorat en Estudis Avançats en Produccions Artístiques[spa] En la presente investigación se analiza la relación entre la diversidad cultural y el Design for All. En la primera parte, se profundiza en el concepto de Design for All, así como en los antecedentes, la evolución histórica y la práctica de este diseño. En la segunda parte, se revisan, a nivel teórico, conceptos clave para la investigación, como el de cultura y el de diversidad cultural, así como algunas nociones vinculadas con dicha diversidad. Para finalizar este apartado, se observa la presencia de la diversidad cultural en el Design for All, constatando la escasa atención que se le ha dado hasta el momento. En la tercera parte, se establecen algunos conceptos de partida como la noción de cultura y la de diseño, así como la definición de Design for All que propone esta investigación. También se reflexiona sobre el significado de la totalidad intrínseca a este diseño («para todos»), repensando sus límites y cuestionando la normalidad, el «usuario medio», que se ha impuesto. Igualmente, se establecen diferentes métodos y estrategias para conseguir un diseño respetuoso con la diversidad cultural a partir del Design for All, destacando la clasificación de la casuística observada en diferentes casos de estudio y dos métodos proyectuales para incorporar la diversidad cultural, uno de manera selectiva y otro a través de la personalización. Finalmente, en la cuarta parte se proponen algunas pautas acompañadas de material didáctico para trabajar la diversidad cultural en el Design for All durante los estudios superiores de diseño o estudios universitarios.
Así, esta tesis pretende cuestionar tanto el enfoque del diseño como su enseñanza actual en relación a la diversidad cultural y el Design for All. Se deduce que el diseño debe ir más allá de la simple resolución de problemas o de la búsqueda de beneficios económicos, puesto que forma parte de la cultura de una comunidad determinada y, como tal, sería positivo reflejar su identidad, sus peculiaridades y necesidades específicas. En relación a la enseñanza, convendría incidir en la diversidad cultural de las comunidades, evitando que el estudio de diseño sea una simple acumulación de técnicas y automatismos que enaltezcan los conocimientos instrumentalistas. La enseñanza del diseño debería potenciar la reflexión, el espíritu crítico de los estudiantes y la búsqueda de significación en todos los proyectos.[cat] En la present investigació s'analitza la relació entre la diversitat cultural i el Design for All. A la primera part, s'aprofundeix en el concepte de Design for All, així com en els antecedents, l'evolució històrica i la pràctica d'aquest disseny. A la segona part, es revisen, a nivell teòric, conceptes clau per a la investigació, com ara el de cultura i el de diversitat cultural, així com algunes nocions vinculades amb aquesta diversitat. Per finalitzar aquest apartat, s'observa la presència de la diversitat cultural en el Design for All, constatant la poca atenció que se li ha donat fins al moment. A la tercera part, s'estableixen alguns conceptes de partida com la noció de cultura i la de disseny, així com la definició de Design for All que proposa aquesta investigació. També es reflexiona sobre el significat de la totalitat intrínseca a aquest disseny («per a tothom»), repensant els seus límits i qüestionant la normalitat, l'«usuari mitjà», que s'ha imposat. Igualment, s'estableixen diferents mètodes i estratègies per aconseguir un disseny respectuós amb la diversitat cultural a partir del Design for All, destacant la classificació de la casuística observada en diferents casos d'estudi i dos mètodes projectuals per incorporar la diversitat cultural, un de manera selectiva i l'altre a través de la personalització. Finalment, a la quarta part es proposen algunes pautes acompanyades de material didàctic per treballar la diversitat cultural en el Design for All durant els estudis superiors de disseny o estudis universitaris.
Així, aquesta tesi pretén qüestionar tant l'enfocament del disseny com el seu ensenyament actual en relació amb la diversitat cultural i el Design for All. Es dedueix que el disseny ha d'anar més enllà de la simple resolució de problemes o de la cerca de beneficis econòmics, ja que forma part de la cultura d'una comunitat determinada i, com a tal, seria positiu reflectir-ne la identitat, les peculiaritats i les necessitats específiques. En relació amb l'ensenyament, caldria incidir en la diversitat cultural de les comunitats, evitant que l'estudi del disseny sigui una simple acumulació de tècniques i automatismes que enalteixin els coneixements instrumentalistes. L'ensenyament del disseny hauria de potenciar la reflexió, l'esperit crític dels estudiants i la cerca de significació en tots els projectes.[eng] This research analyzes the relationship between cultural diversity and Design for All. In the first part, the concept of Design for All is explored in depth, along with its background, historical evolution, and practical applications. In the second part, key concepts for the research are reviewed at a theoretical level, such as culture and cultural diversity, as well as some notions related to this diversity. To conclude this section, the presence of cultural diversity in Design for All is examined, revealing the limited attention it has received so far.
In the third part, some foundational concepts are established, such as the notion of culture and design, along with the definition of Design for All proposed in this research. There is also a reflection on the meaning of the intrinsic totality of this design ("for all"), rethinking its boundaries and questioning the concept of normality and the "average user" that has been imposed. Similarly, various methods and strategies are proposed to achieve a design that respects cultural diversity through Design for All. This includes the classification of observed case studies and two project-based methods for incorporating cultural diversity: one selectively and the other through personalization. Finally, in the fourth part, some guidelines are proposed, accompanied by educational materials, for addressing cultural diversity in Design for All during higher design education or university studies.
Thus, this thesis aims to challenge both the approach to design and its current teaching in relation to cultural diversity and Design for All. It concludes that design must go beyond merely solving problems or pursuing economic benefits, as it is part of the culture of a given community. As such, it would be beneficial to reflect its identity, peculiarities, and specific needs. Regarding education, it is essential to emphasize the cultural diversity of communities, avoiding the reduction of design studies to a mere accumulation of techniques and automatisms that glorify instrumental knowledge. Design education should promote reflection, critical thinking in students, and the pursuit of meaning in all projects
Metodologies d’aprenentatge actiu en el grau de fisioteràpia. Ús de l’aprenentatge basat en simulació, Casos clínics interactius i casos clínics creats amb generació de contingut procedimental
No full textIntroducció: La present tesi estudia com diferents metodologies d’aprenentatge actiu poden optimitzar la formació universitària en Fisioteràpia, fent èmfasi en el desenvolupament del raonament clínic i en l’autoconfiança de l’estudiantat. Amb l’augment constant de la complexitat assistencial i la necessitat que els fisioterapeutes s’adaptin a entorns multidisciplinaris, aquestes estratègies educatives s’han tornat especialment rellevants. La recerca s’ha centrat en tres grans àmbits: l’efectivitat de les metodologies actives en l’ensenyament, l’impacte de la simulació en l’abordatge biopsicosocial del dolor crònic i la comparació entre eines digitals (un generador de contingut procedimental i casos clínics interactius) per millorar l’autoeficàcia i la satisfacció de l’estudiantat. El propòsit global és aportar evidència sobre com aquestes innovacions poden reforçar tant les competències clíniques com les habilitats transversals (comunicació, gestió del temps i pensament crític) en l’àmbit de la Fisioteràpia.
Mètodes: La metodologia utilitzada segueix els següents passos: es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura que incloïa 14 estudis centrats en metodologies actives (com ara l’Aprenetatge basat en problemes, l’aula inversa i el treball col·laboratiu). Es van analitzar comparativament resultats acadèmics, motivació i habilitats de raonament clínic. Seguidament, per aprofundir en l’ús de la simulació, es va dur a terme un estudi quasi-experimental amb metodologia mixta amb 66 estudiants de Fisioteràpia, enfocant l’abordatge en pacients amb dolor crònic mitjançant escenaris simulats. Finalment, es va implementar una comparació entre un generador de contingut procedimental i casos clínics interactius, avaluant factors com l’autoeficàcia (mitjançant l’escala “Physiotherapy Self-Efficacy”), la usabilitat (System Usability Scale) i la satisfacció (qüestionaris de percepció).
Resultats: La revisió sistemàtica va mostrar que les metodologies d’aprenentatge actiu tendeixen a millorar el rendiment acadèmic amb una diferència mitjana de +3,95 punts respecte de la docència tradicional (IC 95 %: −0,59 a 8,48; p = 0,09) i afavoreixen competències com la resolució de problemes i la participació activa, tot i la gran heterogeneïtat entre estudi. En l’estudi de simulació, la puntuació d’autoeficàcia de l’estudiantat va incrementar significativament: va passar d’una mitjana de 3,13 abans de la intervenció a 3,56 després (p=0,0017). A més, el 90% de l’estudiantat va manifestar que la simulació oferia un entorn segur per practicar habilitats comunicatives i abordar aspectes biopsicosocials. Pel que fa a la comparació d’eines tecnològiques, els casos procedimentals van obtenir una puntuació de 65,93 sobre 100 en la System Usability Scale , considerant-se una usabilitat “moderada”, mentre que els casos interactius van assolir 77,5 sobre 100, considerada “bona”. Tanmateix, ambdues eines van rebre valoracions positives pel que fa a la flexibilitat i la capacitat d’augmentar la varietat de casos clínics disponibles.
Conclusió: Les conclusions principals apunten que la integració de metodologies actives, la simulació i l’ús d’eines digitals millora la qualitat formativa i potencia el raonament clínic en Fisioteràpia. L’estudiantat es mostra més capaç de transferir els coneixements teòrics a situacions reals, i reporta una millora de la seva confiança i motivació. No obstant això, es proposa realitzar estudis longitudinals per avaluar la persistència d’aquests beneficis a llarg termini, així com reforçar la formació del professorat en l’ús de la tecnologia educativa. De la mateixa manera, es recomana que els plans d’estudis incorporin de forma sistemàtica la simulació i els casos clínics digitals, amb el suport institucional necessari per garantir un aprenentatge actiu i transversal en la formació dels futurs fisioterapeutes.Introducción: Esta tesis analiza cómo diversas metodologías de aprendizaje activo pueden optimizar la formación universitaria en Fisioterapia, poniendo el foco en desarrollar el razonamiento clínico y la autoconfianza del alumnado. Dada la creciente complejidad de los entornos sanitarios y la demanda de fisioterapeutas capaces de adaptarse a equipos multidisciplinares, se ha vuelto imprescindible implementar estrategias educativas innovadoras. La investigación se ha dividido en tres grandes bloques: la eficacia de las metodologías activas en la enseñanza, el impacto de la simulación para el abordaje biopsicosocial del dolor crónico y la comparación entre herramientas digitales (un generador de contenido procedimental y casos clínicos interactivos) con el fin de mejorar la autoeficacia y la satisfacción de los estudiantes.
Métodos: La metodología utilizada ha seguido los siguientes pasos: se llevó a cabo una revisión sistemática de la literatura que incluyó 14 estudios orientados a metodologías activas (aprendizaje basado en problemas, aula invertida y aprendizaje colaborativo, entre otras). Se evaluaron indicadores como rendimiento académico, motivación y habilidades de razonamiento clínico. Posteriormente, para examinar la utilidad de la simulación, se diseñó un estudio cuasi-experimental con metodologia mixta con 66 estudiantes de Fisioterapia, centrado en el manejo del dolor crónico a través de escenarios clínicos simulados. Finalmente, se comparó un generador de contenido procedimental con casos clínicos interactivos, valorando la autoeficacia (mediante la escala “Physiotherapy Self-Efficacy”), la usabilidad (System Usability Scale) y la satisfacción estudiantil (cuestionarios específicos de percepción).
Resultados: La revisión sistemática mostró que las metodologías de aprendizaje activo presentan una tendencia a mejorar el rendimiento académico con una diferencia media de +3,95 puntos frente a la docencia tradicional (IC 95 %: −0,59 a 8,48; p = 0,09) y potencian competencias como la resolución de problemas y la participación activa, aunque existe una heterogeneidad considerable entre los estudios. En el estudio de simulación, la autoeficacia pasó de 3,13 antes de la intervención a 3,56 después (p=0,0017), reflejando un aumento significativo. Asimismo, el 90% de los participantes valoró positivamente la simulación como vía para practicar habilidades de comunicación y gestionar factores biopsicosociales en el paciente. En cuanto a la comparación de herramientas tecnológicas, los casos clínicos procedimentales registraron 65,93/100 en la escala de usabilidad, considerada “moderada”, mientras que los casos interactivos alcanzaron 77,5/100, considerada “buena”. En cualquier caso, ambas soluciones fueron apreciadas por su potencial de diversificar el abanico de situaciones clínicas reales.
Conclusión: Las conclusiones destacan que integrar metodologías activas, simulación y herramientas digitales mejora la calidad formativa y potencia el razonamiento clínico en la enseñanza de la Fisioterapia. El alumnado se muestra más preparado para aplicar los conocimientos teóricos en entornos reales y manifiesta mayor seguridad y motivación profesional. Sin embargo, se proponen estudios longitudinales para medir la sostenibilidad de estos beneficios a largo plazo, así como planes de formación docente que garanticen una correcta implementación de la tecnología educativa. En definitiva, se recomienda incorporar de forma sistemática la simulación y el aprendizaje basado en casos interactivos en los planes de estudio, contando con el apoyo institucional que facilite la adopción de un aprendizaje más activo y multidisciplinar.Introduction: This dissertation explores how various active learning methodologies can optimize physiotherapy education, emphasizing the development of clinical reasoning skills and selfconfidence. In response to increasingly complex healthcare environments and the need for adaptable practitioners in multidisciplinary teams, innovative teaching strategies have become essential. The research focuses on three areas: the effectiveness of active learning approaches, the impact of simulation-based training for the biopsychosocial management of chronic pain, and a comparison of digital tools (a procedural content generator and interactive clinical cases) designed to enhance student self-efficacy and satisfaction.
Methods: The methodology was the following: a systematic review was conducted, including 14 studies on active pedagogical methods (such as problem-based learning, flipped classrooms, and collaborative learning). Key outcomes like academic performance, motivation, and clinical reasoning abilities were assessed. Subsequently, a quasi-experimental study involving 66 physiotherapy students examined the use of simulation in chronic pain scenarios, focusing on how well it could foster communication skills and address psychosocial factors. Finally, a comparison was made between a procedural content generator and interactive clinical cases, evaluating self-efficacy (using the “Physiotherapy Self-Efficacy” scale), usability (System Usability Scale), and student satisfaction (through perception questionnaires).
Results: The systematic review indicated that active‑learning approaches show a trend toward improved academic performance, with a pooled mean difference of +3.95 points compared with traditional teaching (95 % CI: −0.59 to 8.48; p = 0.09), and they foster skills such as problem‑solving and active participation, albeit with substantial between‑study heterogeneity. In the simulation study, participants’ self-efficacy increased from 3.13 pre-intervention to 3.56 post-intervention (p=0.0017), demonstrating a notable positive impact. Additionally, 90% of the students reported that simulation offered a valuable platform to practice communication skills and tackle biopsychosocial aspects of patient care. Regarding the digital tools comparison, Procedural cases scored 65.93 out of 100 in the System Usability Scale—classified as “moderate”—whereas interactive clinical cases reached 77.5 out of 100, deemed “good.” Both technologies, however, were praised for their capacity to diversify the range of realistic clinical contexts and enhance practical learning.
Conclusion: Overall, the findings suggest that integrating active learning, simulation-based scenarios, and digital tools can significantly enhance the educational quality and clinical reasoning capabilities in physiotherapy training. Students become better equipped to translate theoretical knowledge into real-world practice and report increased confidence and motivation. Nonetheless, further longitudinal research is recommended to evaluate the long-term sustainability of these benefits, alongside dedicated faculty training in educational technology. The study concludes that systematic incorporation of simulation and interactive case-based learning into physiotherapy curricula, supported by strong institutional backing, can foster more engaging and interdisciplinary education. This approach not only improves students’ academic performance but also prepares them to meet the evolving demands of modern healthcare environments with greater skill and adaptability.
Integration or Quality of Life? A Capabilities Approach to Migration Policy
No full textA mesura que la migració a Europa s’accelera, la UE defensa una «integració reeixida» per salvaguardar el benestar de les societats europees. Aquesta tesi té com a objectiu respondre a la pregunta normativa de per a què serveixen la recerca i les polítiques d’integració, i establir una alternativa que doni suport al benestar. Seguint un argument fonamentat contra el paradigma d’integració, presenta una demostració empírica de l’enfocament de capacitats per a l’avaluació de la qualitat de vida com una alternativa viable. Combinant entrevistes semiestructurades amb noves eines de recerca participativa, aquesta recerca involucra 20 «immigrants de segona generació» a Barcelona, considerada una ciutat ideal per a la integració d'immigrants. Els resultats revelen que els descendents migrants «ben integrats» poden tenir dèficits de capacitat. Aquesta tesi deriva empíricament una llista de 12 capacitats que juntes defineixen la qualitat de vida, inclosa la família, la integritat corporal i la no discriminació. Amb aquesta nova definició, els acadèmics i els responsables polítics poden canviar com es duu a terme la recerca en migració i promoure polítiques que fomentin el benestar per a tots els membres de les societats europees, independentment del context migratori.A medida que se acelera la migración hacia Europa, la UE aboga por una «integración exitosa» para salvaguardar el bienestar de las sociedades europeas. Esta tesis busca responder a la pregunta normativa sobre el propósito de la investigación y las políticas de integración, y establecer una alternativa que fomente el bienestar. Tras un argumento fundamentado contra el paradigma de la integración, presenta una demostración empírica del enfoque de capacidades para la evaluación de la calidad de vida como una alternativa viable. Combinando entrevistas semiestructuradas con novedosas herramientas de investigación participativa, esta investigación involucra a 20 «inmigrantes de segunda generación» en Barcelona, considerada una ciudad ideal para la integración de inmigrantes. Los hallazgos revelan que los descendientes de migrantes «bien integrados» pueden presentar déficits de capacidades. Esta tesis deriva empíricamente una lista de 12 capacidades que, en conjunto, definen la calidad de vida, incluyendo la familia, la integridad física y la no discriminación. Con esta nueva definición, académicos y legisladores pueden transformar la forma en que se realiza la investigación sobre migración y promover políticas que fomenten el bienestar de todos los miembros de las sociedades europeas, independientemente de su origen migratorio.As migration into Europe accelerates, the EU champions ‘successful integration’ to safeguard the wellbeing of European societies. This thesis aims to answer the normative question of what integration research and policies are for, and to establish an alternative that supports wellbeing. Following a grounded argument against the integration paradigm, it presents an empirical demonstration of the capabilities approach to quality-of-life assessment as a viable alternative. Combining semi-structured interviews with novel participatory research tools, this research engages 20 ‘second-generation immigrants’ in Barcelona, considered an ideal city for immigrant integration. The findings reveal that ‘well-integrated’ migrant descendants can have capability deficits. This thesis empirically derives a list of 12 capabilities that together define quality of life, including family, bodily integrity, and nondiscrimination. With this new definition, academics and policymakers can change how migration research is conducted and promote policies that foster wellbeing for all members of European societies, regardless of migration background.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Ciències Polítiques i Social
An empathic pedagogical conversational agent and development of competencies
No full textEmpathetic Pedagogical Conversational Agents are unique learning tools. This research covers students' processing of empathetic feedback, considering academic performance, motivation, self-regulation, and metacognitive reasoning. The objective was to analyze the effectiveness of empathetic, cognitive, and affective feedback on these four topics in online learning. The results include, first, a framework for evaluating the processing of empathetic feedback on learning performance and perceptions. Second, evidence indicating that empathetic feedback from chatbots is as effective as that from teachers in facilitating learning, motivation, and self-regulation, and that specific types of empathetic feedback are crucial for strongly promoting components of metacognitive reasoning. Third, a review of how generative AI technologies support—and sometimes fall short of—cognitive and emotional learning needs. Fourth, an outline of emotion regulation strategies integrated into artificial pedagogical systems.Els Agents Conversacionals Pedagògics empàtics són eines d'aprenentatge úniques. Aquesta recerca abasta el processament de l'estudiantat del feedback empàtic, considerant el rendiment acadèmic, motivació, autoregulació i raonament metacognitiu. L'objectiu era analitzar l'eficàcia del feedback empàtic, cognitiu i afectiu, sobre aquests quatre temes en l'aprenentatge en línia. Els resultats, primer, un marc per a avaluar el processament del feedback empàtic sobre el rendiment de l'aprenentatge i percepcions. Segon, evidència indicant que el feedback empàtic del bot és tan eficaç com el del professor per a facilitar l'aprenentatge, la motivació i l'autoregulació, i que els tipus específics de feedback empàtic són crucials per a fomentar fortament els components del raonament metacognitiu. Tercer, una revisió de com les tecnologies de IA generativa, secunden—i a vegades es queden tales—les necessitats d'aprenentatge cognitiu i emocional. Quart, un esquema d'estratègies de regulació d'emocions integrades en sistemes pedagògics artificials.Los Agentes Conversacionales Pedagógicos empáticos son herramientas de aprendizaje únicas. Esta investigación abarca el procesamiento del estudiantado del feedback empático, considerando el rendimiento académico, motivación, autorregulación y razonamiento metacognitivo. El objetivo era analizar la eficacia del feedback empático, cognitivo y afectivo, sobre estos cuatro temas en el aprendizaje en línea. Los resultados, primero, un marco para evaluar el procesamiento del feedback empático sobre el rendimiento del aprendizaje y percepciones. Segundo, evidencia indicando que el feedback empático del chatbot es tan eficaz como el del profesor para facilitar el aprendizaje, la motivación y la autorregulación, y que los tipos específicos de feedback empático son cruciales para fomentar fuertemente los componentes del razonamiento metacognitivo. Tercero, una revisión de cómo las tecnologías de IA generativa, apoyan—y a veces se quedan cortas—las necesidades de aprendizaje cognitivo y emocional. Cuarto, un esquema de estrategias de regulación de emociones integradas en sistemas pedagógicos artificiales.E-learnin
Rastres del desig. Feminismes ibèrics, pràctica artística i sexualitat (1960–1985)
No full textENG- Following the terminology and analytical framework outlined by activist, writer, and politician Maria Aurèlia Capmany in El feminismo ibérico (1970), this thesis examines the discourses and representations of sexuality in the work of activists, theorists, and artists from the Iberian Peninsula who were active during the Francoist and Salazarist dictatorships, as well as in the subsequent processes of democratic transition. This study adopts a broad conception of artistic production, aligned with cultural and visual studies, encompassing not only conventional artistic practices but also feminist texts and publications, as well as other creative expressions of activism, such as posters and stickers. In this context, the thesis seeks to offer a comparative analysis with Anglo-Saxon feminist art, in which artistic reflection on sexuality has historically been a defining element. By doing so, it challenges two widespread ideas in the historiography of art in our region: first, that between the 1960s and 1980s, women in the Iberian Peninsula did not center their creative work on sexuality; and second, that the connections between art and feminist activism were non-existentCAT- Seguint la terminologia i l’espai d’anàlisi apuntats per l’activista, escriptora i política Maria Aurèlia Capmany a El feminismo ibérico (1970), aquesta tesi analitza els discursos i representacions de la sexualitat en l’obra d’activistes, teòriques i artistes de la península Ibèrica actives durant les dictadures franquista i salazarista i els subsegüents processos de transició democràtica. Ho fem partint d’una concepció àmplia de la producció artística, propera als estudis culturals i visuals, que inclou no sols les pràctiques pròpiament artístiques, sinó també textos i publicacions feministes així com altres produccions creatives pròpies de l’activisme, com ara els cartells o els adhesius. Es proposa una lectura contrastada amb l’art feminista anglosaxó, context que històricament ha fet de la reflexió artística sobre la sexualitat un dels seus elements definitoris. En aquest procés, es problematitzen dues idees molt esteses en la historiografia de l’art del nostre país: que entre els anys seixanta i vuitanta les dones del nostre territori no van centrar les seves creacions en la sexualitat, i de l’altra, que les connexions entre art i activisme feminista van ser inexistentsPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Architecturally Integrated Smart Solar Concentrators for Zero-Energy Buildings
No full textAquesta tesi desenvolupa i optimitza un sistema fotovoltaic concentrador integrat arquitectònicament, destinat a generar electricitat i il·luminar interiors. El disseny micro-CPV proposat, compacte i amb seguiment solar, empra doblets de lents per corregir aberracions cromàtiques. La seva estructura permet el pas de llum difusa per a la il·luminació interior. S’ha utilitzat un algoritme de disseny òptic per definir les superfícies òptiques sota múltiples restriccions. S’han fabricat prototips per validar el rendiment òptic i elèctric amb cèl·lules de silici, i s’ha muntat un mòdul complet. Finalment, s’ha avaluat la seva producció energètica anual i el seu impacte ambiental.Esta tesis desarrolla y optimiza un sistema fotovoltaico concentrador integrado arquitectónicamente, destinado a generar electricidad e iluminar interiores. El diseño micro-CPV propuesto, compacto y con seguimiento solar, emplea dobletes de lentes para corregir aberraciones cromáticas. Su estructura permite el paso de luz difusa para iluminación interior. Se usó un algoritmo de diseño óptico para diseñar las superficies ópticas bajo múltiples restricciones. Se fabricaron prototipos para validar el rendimiento óptico y eléctrico con células de silicio, y se ensambló un módulo completo. Finalmente, se evaluó su producción energética anual y su impacto ambiental.This thesis develops and optimises an architecturally integrated concentrating photovoltaic system, designed to generate electricity and illuminate indoor spaces. The proposed micro-CPV design, compact and equipped with solar tracking, uses lens doublets to correct chromatic aberrations. Its structure allows diffuse light to pass through for interior lighting. An optical design algorithm was used to define the optical surfaces under multiple constraints. Prototypes were fabricated to validate the optical and electrical performance using silicon cells, and a complete module was assembled. Finally, its annual energy production and environmental impact were evaluated
Evaluating the role of trophic interactions on forest restoration and resilience under global change
No full textLa conversió i la destrucció d'àrees naturals per a ús agrícola és una forma comuna de canvi en l'ús del sòl que ha conduït a una degradació significativa dels ecosistemes a tot el món. Aquest problema es veu exacerbat per la doble crisi de canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, marcada per l'augment de les temperatures i augment d'esdeveniments extrems com ara inundacions i sequeres.
Aquests factors, juntament amb la destrucció de l'hàbitat i l'extinció d'espècies, ressalten la necessitat urgent de
iniciatives per restaurar els ecosistemes i millorar-ne la resiliència. Els esforços en aquest camp han augmentat a
les darreres dècades, impulsats per la urgent necessitat de combatre la degradació dels ecosistemes. No obstant això, durant el
desenvolupament d'iniciatives de restauració, sovint es troben diversos obstacles, cosa que porta a casos
on els esforços de restauració no aconsegueixen mantenir els seus beneficis en el temps, destacant la necessitat davaluar els
resultats de les accions de restauració i els seus mecanismes subjacents per garantir la resiliència dels ecosistemes davant del canvi ambiental.
En aquesta tesi, explorem aquests temes per al cas dels ecosistemes forestals, mitjançant la investigació del
paper de la dispersió de llavors en l'èxit de la restauració forestal, l'anàlisi dels factors que influeixen en la
recuperació de la diversitat d'espècies arbòries, i l'anàlisi de la resiliència a les pertorbacions en nous
enfocaments de restauració com en els esforços de rewilding. Per assolir aquest objectiu, en duem a terme tres
enfocaments analítics diferents: una revisió sistemàtica (Capítol 2), un enfocament de modelatge basat en un esquema de seguiment a llarg termini (Capítol 3) i una metanàlisi (Capítol 4).
Els nostres resultats esperen millorar la comprensió de la recuperació i resiliència dels ecosistemes, particularment davant de la pèrdua de biodiversitat i les creixents pertorbacions derivades del canvi climàtic. Al mateix temps, considerem que poden proporcionar informació valuosa per a les avaluacions de restauració.
Mentre les nacions de tot el món treballen a desenvolupar plans de restauració, com la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030) i
la Llei de Restauració de la Naturalesa de la UE, els nostres resultats podrien ser importants per avaluar i valorar els rendiments de
les inversions en restauració, així com per millorar la qualitat dels esforços futurs per reparar els boscos degradats a
diferents regions. Tot i això, els nostres resultats també plantegen preguntes importants sobre si les estratègies de restauració destinades a augmentar la resiliència davant el canvi climàtic seran suficients per abordar la creixent amenaça de pertorbacions abiòtiques, com els incendis forestals extrems o sequeres.La conversión y destrucción de áreas naturales para uso agrícola es una forma común de
cambio en el uso del suelo que ha conducido a una degradación significativa de los ecosistemas en todo el mundo. Este problema se ve
exacerbado por la doble crisis de cambio climático y la pérdida de biodiversidad, marcada por el aumento
temperaturas y aumento de eventos extremos como inundaciones y sequías.
Estos factores, junto con la destrucción del hábitat y la extinción de especies, resaltan la urgente necesidad de
iniciativas para restaurar los ecosistemas y mejorar su resiliencia. Los esfuerzos en este campo han aumentado en
las últimas décadas, impulsados por la apremiante necesidad de combatir la degradación de los ecosistemas. Sin embargo, durante el
desarrollo de iniciativas de restauración, a menudo se encuentran diversos obstáculos, lo que lleva a casos
donde los esfuerzos de restauración no logran mantener sus beneficios en el tiempo, destacando la necesidad de evaluar los
resultados de las acciones de restauración y sus mecanismos subyacentes para garantizar la resiliencia de los ecosistemas frente al cambio ambiental.
En esta tesis, exploramos estos temas para el caso de los ecosistemas forestales, mediante la investigación del
papel de la dispersión de semillas en el éxito de la restauración forestal, el análisis de los factores que influyen en la
recuperación de la diversidad de especies arbóreas y el análisis de la resiliencia a las perturbaciones en nuevos
enfoques de restauración como en los esfuerzos de rewilding. Para lograr este objetivo, llevamos a cabo tres
enfoques analíticos diferentes: una revisión sistemática (Capítulo 2), un enfoque de modelado basado en un esquema de seguimiento a largo plazo (Capítulo 3) y un metanálisis (Capítulo 4).
Nuestros hallazgos esperan mejorar la comprensión de la recuperación y resiliencia de los ecosistemas, particularmente ante la pérdida de biodiversidad y las crecientes perturbaciones derivadas del cambio climático, y pueden proporcionar información valiosa para las evaluaciones de restauración.
Mientras las naciones de todo el mundo trabajan en desarrollar planes de restauración, como la Década de las Naciones Unidas para la Restauración de los Ecosistemas (2021-2030) y
la Ley de Restauración de la Naturaleza de la UE, nuestros resultados podrían ser importantes para evaluar y valorar los rendimientos de
las inversiones en restauración, así como para mejorar la calidad de los esfuerzos futuros para reparar los bosques degradados en
diferentes regiones. Sin embargo, nuestros resultados también plantean preguntas importantes sobre si las estrategias de restauración destinadas a aumentar la resiliencia frente al cambio climático serán suficientes para abordar la creciente amenaza de perturbaciones abióticas, como los incendios forestales extremos o sequías.The conversion and destruction of natural areas for agricultural use is a common form of
land use change that leads to significant ecosystem degradation worldwide. This issue is
exacerbated by the dual crisis of climate change and biodiversity loss, marked by rising
temperatures and increased disturbance events such as flooding and extreme droughts. These
factors, along with habitat destruction and species extinction, highlight the urgent need for
initiatives to restore ecosystems and enhance their resilience. Efforts in this field have grown over
the past decades, driven by the pressing need to combat land degradation. However, during the
development of restoration initiatives, various obstacles are often encountered, leading to instances
where restoration efforts fail to sustain their benefits over time highlighting the need to assess the
outcomes of restoration actions and their underpinning mechanisms to ensure ecosystem resilience
to environmental change.
In this thesis, we aimed at exploring these issues for the case of forest ecosystems, by
investigating the role of seed dispersal in forest restoration success, the factors that influence the
recovery of tree species diversity and whether resilience to disturbances is enhanced in novel
restoration approaches such as rewilding efforts. To achieve this goal, we conducted three different
analytical approaches: a systematic review (Chapter 2), a modelling approach based on a long-term monitoring scheme (Chapter 3), and a meta-analysis (Chapter 4).
Our findings will enhance our understanding of ecosystem recovery and resilience,
particularly in the face of biodiversity loss and increasing climate change disturbances, and they
may provide valuable insights for restoration assessments. As nations worldwide work on
developing restoration plans, such as the UN Decade on Ecosystem Restoration (2021–2030) and
the EU Restoration Law, our results could be important for evaluating and assessing returns on
restoration investments, as for improving the quality of future efforts to repair degraded forests in
different regions. Yet, our results also raise important questions about whether current restoration
strategies aimed at boosting resilience in the face of climate change will be sufficient to address
the growing threat of abiotic disturbances, such as extreme wildfires or drought events.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ecologia Terrestr