Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Trata de menores de edad: especial referencia a menores extranjeros no acompañados
No full textEn aquesta tesi doctoral s’aborda el tràfic de menors d’edat des d’una perspectiva teòrica i empírica, amb especial atenció a la situació dels menors estrangers no acompanyats. El seu objectiu principal consisteix en analitzar aquest fenomen criminal tant des de la perspectiva jurídica, incloent-hi la incriminació, les mesures de protecció processal i la tutela institucional dels menors d’edat, com des de la perspectiva assistencial, a través de l’anàlisi dels protocols i altres mecanismes d’atenció a les víctimes, per proposar millores en diversos aspectes. Els resultats d’ambdós estudis teòrics, que inclouen referències de Dret comparat per tal de reforçar les conclusions i les propostes suggerides, són precedits per una aproximació general al concepte normatiu internacional del tràfic de menors d’edat, a més d’una anàlisi fenomenològica per abordar el seu origen i els factors que l’impulsen, així com una anàlisi quantitativa per examinar les seves tendències i dinàmiques al món, a la Unió Europea i a Espanya. A més dels dos estudis teòrics esmentats, es realitza un estudi empíric per reforçar la visió victimocèntrica de les propostes suggerides en l’àmbit de l’atenció victimal. Aquesta anàlisi proporciona una perspectiva més àmplia i completa a través dels resultats obtinguts de quinze entrevistes en profunditat realitzades a professionals que proporcionen atenció als afectats, tant des de l’àmbit administratiu com des de les entitats especialitzades del tercer sector. El propòsit és comprovar l’efectivitat de les mesures específiques de suport, assistència i protecció dirigides a les víctimes menors d’edat, contemplades tant a nivell jurídic com protocol·lari, així com identificar les mancances en el sistema d’atenció actual amb l’objectiu d’oferir una millor resposta a les víctimes.
Finalment, es presenten conjuntament les conclusions de tots els aspectes analitzats seguint l’ordre en què es desenvolupen els capítols que integren aquesta tesi doctoral, sintetitzant les principals idees tractades en cadascun d’ells juntament amb la formulació de propostes de millora.En esta tesis doctoral se aborda la trata de menores de edad desde un enfoque teórico y empírico, con especial atención a la situación de los menores extranjeros no acompañados. Su objetivo principal consiste en analizar este fenómeno criminal tanto desde la perspectiva jurídica, incluyendo la incriminación, las medidas de protección procesal y la tutela institucional de los menores de edad, como desde la perspectiva asistencial, a través del análisis de los protocolos y otros mecanismos de atención a las víctimas, para proponer mejoras en varios aspectos. Los resultados de ambos estudios teóricos, que incluyen referencias de Derecho comparado para reforzar las conclusiones y las propuestas sugeridas, están precedidos por una aproximación general al concepto normativo internacional de la trata de menores de edad, además de un análisis fenomenológico para abordar su origen y los factores que la impulsan, así como un análisis cuantitativo para examinar sus tendencias y dinámicas en el mundo, en la Unión Europea y en España. Además de los dos estudios teóricos mencionados, se realiza un estudio empírico para reforzar la visión victimocéntrica de las propuestas sugeridas en el ámbito de la atención victimal. Este análisis proporciona una perspectiva más amplia y completa a través de los resultados obtenidos de quince entrevistas en profundidad realizadas a profesionales que brindan atención a los afectados, tanto desde el ámbito administrativo como desde las entidades especializadas del tercer sector. El propósito es comprobar la efectividad de las medidas específicas de apoyo, asistencia y protección dirigidas a las víctimas menores de edad, contempladas tanto a nivel jurídico como protocolario, así como identificar las carencias en el sistema de atención actual en aras de ofrecer una mejor respuesta a las víctimas. Finalmente, se presentan conjuntamente las conclusiones de todos los aspectos analizados siguiendo el orden en que se desarrollan los capítulos que integran esta tesis doctoral, sintetizando las principales ideas tratadas en cada uno de ellos junto con la formulación de propuestas de mejora.This doctoral thesis approaches child trafficking from a theoretical and empirical perspective, with special attention to the situation of unaccompanied foreign minors. Its main objective is to examine this criminal phenomenon both from a legal perspective, including incrimination, procedural protection measures and institutional guardianship of minors, and from a welfare perspective, through the analysis of protocols and other mechanisms of care for victims, in order to propose improvements in various aspects. The results of both theoretical studies, which include comparative law references to reinforce the conclusions and suggested proposals, are preceded by a general approach to the international normative concept of child trafficking, in addition to a phenomenological analysis to address its origin and the factors that drive it, as well as a quantitative analysis to examine its trends and dynamics in the world, in the European Union and in Spain. In addition to the two theoretical studies mentioned above, an empirical analysis is conducted to strengthen the victim-centred approach of the proposals suggested in the field of victim care. This analysis provides a broader and more complete perspective through the results obtained from fifteen in-depth interviews carried out with professionals who provide care to those affected, both from the administrative field and from specialised third sector entities. The objective is to verify the effectiveness of the specific support, assistance and protection measures aimed at minor victims, contemplated both at a legal and protocol level, as well as to identify the shortcomings in the current care system in order to offer a better response to victims. Finally, the conclusions of all the aspects analysed are presented together, following the order in which the chapters that make up this doctoral thesis are developed, synthesising the main ideas addressed with in each one of them together with the formulation of proposals for improvement
Effective ventilation solutions for educational environments: balancing health, comfort, and sustainability in a post-pandemic scenario
No full text(English) Indoor air quality (IAQ) and thermal comfort are critical in educational buildings, as poor conditions have been linked to reduced cognitive performance, higher absenteeism and long-term health effects. The COVID-19 pandemic further underscored these issues, especially in naturally ventilated environments, which comprise 93% of schools in tropical or subtropical locations. Initially, schools and universities transitioned to remote learning to curb the spread of the virus. When in-person learning resumed, enhanced ventilation protocols and awareness campaigns emphasized the importance of occupants' role in maintaining IAQ in naturally ventilated environments.
However, several critical questions emerged: Were short-term awareness campaigns effective in fostering long-lasting changes in ventilation behaviour? Could natural ventilation alone consistently meet air quality standards without compromising thermal comfort? As the pandemic subsided, these challenges highlighted the need for resilient solutions that could not only mitigate immediate health risks but also promote healthier, more adaptable indoor environments in the face of future public health challenges.
This thesis addresses these issues through a comprehensive investigation of ventilation strategies, thermal comfort, and IAQ in naturally ventilated educational buildings during and after the COVID-19 pandemic. The study involved extensive measurement campaigns in classrooms at various academic recording variables such as CO₂ concentrations, air and mean radiant temperatures, relative humidity and air velocity. These campaigns aimed to assess both the effectiveness of natural ventilation and the sustainability of behaviour changes prompted by short-term awareness initiatives.
In a first stage, a sensitivity analysis evaluates the impact of assuming certain variables when estimating thermal comfort using PMV and adaptive models from ASHRAE 55, ISO 7736, EN 16798 standards. The findings suggest that simplified thermal comfort models can provide reliable estimates when benchmarked against estimations that incorporate globe sensor measurements of mean radiant temperature (accuracy ±2 °C). This reduces the need for continuous monitoring of variables like mean radiant temperature and air velocity, streamlining thermal comfort assessments in educational settings.
Regarding IAQ during and after COVID-19, the study found that natural ventilation alone often failed to meet recommended CO₂ thresholds, primarily due to the trade-off between maintaining thermal comfort and achieving adequate air exchange. Although intensive awareness campaigns led to short-term behavioural changes, the initial improvements in IAQ were short-lived, with CO₂ concentrations rising again as awareness waned. Alternative strategies, such as reduced classroom occupancy or online learning, posed logistical challenges and risked exacerbating educational inequalities. These findings emphasize the need for mechanical ventilation as the most reliable method for improving IAQ and controlling infection spread. However, mechanical systems are energy-intensive, necessitating more efficient alternatives.
To address this issue, this thesis focuses on demand-controlled ventilation systems due to their potential for reducing energy demand. Specifically, it examines the characteristics that monitored data must meet for effective calibration of the models used in the control. For this purpose, grey-box models developed from 47 measurements data are used. The results show that the models are most accurate when changes in occupancy and ventilation range between 15 and 20%, and when the coefficient of variation of CO₂ is at least 0.3. These conditions enable dynamic control of ventilation systems, optimizing performance while adapting to fluctuating conditions. Additionally, the potential integration of CO₂ from classroom air into greenhouse crops was explored, revealing promising synergies.(Català) La qualitat de l'aire interior (CAI) i el confort tèrmic són essencials en edificis educatius, ja que condicions deficients afecten el rendiment cognitiu, augmenten l'absentisme i poden perjudicar la salut. La pandèmia del COVID-19 va destacar encara més aquests problemes, especialment en entorns amb ventilació natural, que representen el 93% de les escoles de zones tropicals i subtropicals. Inicialment, l'ensenyament a distància va ser adoptat per frenar la propagació del virus. Quan es van reprendre les classes presencials, es van implementar protocols estrictes de ventilació juntament amb campanyes de conscienciació sobre la importància de la participació activa dels ocupants en el manteniment de la qualitat de l'aire.
Tot i això, van sorgir preguntes clau: van ser eficaces les campanyes per fomentar canvis de comportament duradors? La ventilació natural pot complir amb els estàndards de qualitat de l'aire sense comprometre el confort tèrmic? Aquestes qüestions van subratllar la necessitat de solucions resilients que promoguin entorns més saludables i adaptables davant de futurs desafiaments.
Aquesta tesi aborda aquests temes mitjançant una anàlisi exhaustiva d'estratègies de ventilació, confort tèrmic i QAI en edificis educatius amb ventilació natural, tant durant com després de la pandèmia. Inclou àmplies campanyes de monitorització en aules de diferents nivells acadèmics, mesurant variables com a concentracions de CO₂, temperatura de l'aire i mitja radiant, humitat relativa i velocitat de l'aire. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de la ventilació natural i la sostenibilitat dels canvis de comportament impulsats per campanyes de conscienciació a curt termini.
En una primera fase, es va fer una anàlisi de sensibilitat per avaluar l'impacte d'assumir determinades variables en estimar el confort tèrmic usant els models PMV i adaptatiu proposats per les normatives ASHRAE 55, ISO 7736 i EN 16798. Els resultats suggereixen que els models simplificats poden proporcionar estimacions fiables, sempre que es comparin amb estimacions que incorporen la temperatura mitjana radiant mesurada amb sensors de globus (precisió ±2 °C). Això suggereix que l'avaluació del confort tèrmic en entorns educatius es pot simplificar sense comprometre'n la precisió.
Pel que fa a la QAI, l'estudi demostra que la ventilació natural sovint no és suficient per mantenir els nivells de CO₂ recomanats, principalment a causa del conflicte entre mantenir el confort tèrmic i garantir-ne una ventilació adequada. Tot i que les campanyes de conscienciació van provocar millores temporals, els nivells de CO₂ tendeixen a augmentar quan la preocupació disminueix. Estratègies com la reducció de l'ocupació de les aules o l'educació a distància presenten desafiaments logístics i podrien exacerbar les desigualtats en educació. Com a resultat, la ventilació mecànica sorgeix com la solució més fiable per millorar la QAI i controlar la propagació d'infeccions, tot i que el consum energètic elevat requereix alternatives més eficients.
Per abordar aquesta qüestió, la tesi explora els sistemes de ventilació controlats per demanda, que poden reduir significativament el consum energètic. En concret, s'estudien les característiques que les dades monitoritzades han de complir per calibrar eficaçment els models usats al control. Per fer-ho, es fan servir models de caixa grisa basats en 47 mesures, mostrant que aquests són més precisos quan els canvis en l'ocupació i la ventilació varien entre un 15% i 20%, i quan el coeficient de variació del CO₂ és almenys 0,3. Aquestes condicions permeten un control dinàmic dels sistemes de ventilació, optimitzant-ne el rendiment enfront de fluctuacions en les condicions ambientals. A més, s'explora la integració del CO₂ generat a les aules en cultius d'hivernacle, revelant sinergies prometedores.(Español) La calidad del aire interior (CAI) y el confort térmico son esenciales en edificios educativos, ya que condiciones deficientes afectan al rendimiento cognitivo, aumentan el absentismo y pueden perjudicar la salud. La pandemia del COVID-19 destacó aun más estos problemas, especialmente en entornos con ventilación natural, que representan el 93% de las escuelas de zonas tropicales y subtropicales. Inicialmente, la enseñanza a distancia fue adoptada para frenar la propagación del virus. Cuando las clases presenciales se reanudaron, se implementaron protocolos estrictos de ventilación junto con campañas de concienciación sobre la importancia de la participación activa de los ocupantes en el mantenimiento de la calidad del aire.
Sin embargo, surgieron preguntas clave: ¿Fueron eficaces las campañas para fomentar cambios de comportamiento duraderos? ¿Puede la ventilación natural cumplir con los estándares de calidad del aire sin comprometer el confort térmico? Estas cuestiones subrayaron la necesidad de soluciones resilientes que promuevan entornos más saludables y adaptables ante futuros desafíos.
Esta tesis aborda estos temas a través de un análisis exhaustivo de estrategias de ventilación, confort térmico y CAI en edificios educativos con ventilación natural, tanto durante como después de la pandemia. Incluye amplias campañas de monitorización en aulas de distintos niveles académicos, midiendo variables como concentraciones de CO₂, temperatura del aire y media radiante, humedad relativa y velocidad del aire. El objetivo es evaluar la eficacia de la ventilación natural y la sostenibilidad de los cambios de comportamiento impulsados por campañas de concienciación a corto plazo.
En una primera fase, se realizó un análisis de sensibilidad para evaluar el impacto de asumir determinadas variables al estimar el confort térmico usando los modelos PMV y adaptativo propuestos por las normativas ASHRAE 55, ISO 7736 y EN 16798. Los resultados sugieren que los modelos simplificados pueden proporcionar estimaciones fiables, siempre que se comparen con estimaciones que incorporan la temperatura media radiante medida con sensores de globo (precisión ±2 °C). Esto sugiere que la evaluación del confort térmico en entornos educativos puede simplificarse sin comprometer su precisión.
En cuanto a la CAI, el estudio demuestra que la ventilación natural a menudo no es suficiente para mantener los niveles de CO₂ recomendados, principalmente debido al conflicto entre mantener el confort térmico y garantizar una ventilación adecuada. Aunque las campañas de concienciación provocaron mejoras temporales, los niveles de CO₂ tienden a aumentar cuando la preocupación disminuye. Estrategias como la reducción de la ocupación de las aulas o la educación a distancia presentan desafíos logísticos y podrían exacerbar desigualdades en educación. Como resultado, la ventilación mecánica surge como la solución más fiable para mejorar la CAI y controlar la propagación de infecciones, aunque su elevado consumo energético requiere alternativas más eficientes.
Para abordar esta cuestión, la tesis explora los sistemas de ventilación controlados por demanda, los cuales pueden reducir significativamente el consumo energético. En concreto, se estudian las características que los datos monitorizados deben cumplir para calibrar eficazmente los modelos usados en el control. Para ello, se emplean modelos de caja gris basados en 47 mediciones, mostrando que estos son más precisos cuando los cambios de ocupación y ventilación varían entre un 15% y 20%, y cuando el coeficiente de variación del CO₂ es al menos 0,3. Estas condiciones permiten un control dinámico de los sistemas de ventilación, optimizando su rendimiento frente a fluctuaciones en las condiciones ambientales. Además, se explora la integración del CO₂ generado en las aulas en cultivos de invernadero, revelando sinergias prometedoras.DOCTORAT EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2012
Large Language Models: Language abilities and limitations
No full textEls models de llenguatge massiu (LLM) s’utilitzen en aplicacions que generen cadenes de text molt semblants al
llenguatge natural. Sobre aquesta base, s’ha dotat els LLM de capacitats similars a les humanes, com la comprensió,
el raonament i la intel·ligència. A més a més, cada cop es reclama més la seva adopció com a teories cognitives
capaces d’explicar el processament del llenguatge en humans. No obstant això, una mirada més atenta revela que els
resultats lingüístics dels LLM estan plens d’inconsistències i continguts que cap humà neurotípic produiria, la qual cosa
posa en dubte la similitud del coneixement lingüístic que codifiquen amb el llenguatge humà.
En aquesta tesi, (1) es descriu de manera general el coneixement sobre morfosintaxi, semàntica i pragmàtica que
s’atribueix als LLM; (2) es proporcionen proves experimentals que les similituds entre els resultats dels LLM i el
llenguatge natural són només superficials i, per tant, no són qualitativament comparables; i (3) es planteja el debat
sobre la tria dels mètodes utilitzats per avaluar les capacitats lingüístiques dels LLM.Los modelos de lenguaje masivo (LLM) se utilizan en aplicaciones que generan cadenas de texto muy parecidas al
lenguaje natural. Sobre esta base, se ha dotado a los LLM de capacidades similares a las humanas, como la
comprensión, el razonamiento y la inteligencia. Además, cada vez se reclama más su adopción como teorías
cognitivas capaces de explicar el procesamiento del lenguaje en humanos. Sin embargo, una mirada más atenta
revela que los resultados lingüísticos de los LLMs están repletos de inconsistencias y contenidos que ningún humano
neurotípico produciría, lo que pone en duda la semejanza del conocimiento lingüístico que codifican con el lenguaje
humano.
En esta tesis, (1) se describe de forma general el conocimiento sobre morfosintaxis, semántica y pragmática que se
atribuye a los LLM; (2) se aportan pruebas experimentales de que las similitudes entre los resultados de los LLM y el
lenguaje natural son sólo superficiales y, por lo tanto, no son cualitativamente comparables; y (3) se plantea el debate
sobre la elección de los métodos utilizados para evaluar las capacidades lingüísticas de los LLM.Large Language Models (LLMs) are recruited in applications that generate strings of text that closely resemble natural
language. On this basis, LLMs have been invested with human-like capabilities such as understanding, reasoning, and
intelligence. Additionally, their adoption as cognitive theories capable of explaining language processing in humans is
increasingly called for. However, a closer look reveals that the language outputs of LLMs are replete with
inconsistencies and content no neurotypical human would produce, casting doubt on the human-likeness of the
linguistic knowledge they encode.
In this thesis, (1) an outline is drawn of the knowledge over morphosyntax, semantics and pragmatics that LLMs are
attributed with; (2) experimental evidence is provided that similarities between LLMs’ outputs and natural language
hold only superficially and thus, the two are not qualitatively comparable; and (3) a discussion is offered on the choice
of methods used to evaluate the linguistic abilities of LLMs
Una aproximació a l’estudi de la Mobilitat a través del temps: Anàlisi multiproxy d’isòtops d’87Sr/86Sr i de δ18O al NE Ibèric des del Neolític Mitjà fins a l’Edat Mitjana
No full textAquesta tesi doctoral té com a objectiu general comprendre i definir la mobilitat de les poblacions del nord-est de la Península Ibèrica des del Neolític Mitjà fins a l’Edat Mitjana, inferint patrons de mobilitat de forma diacrònica i coherent amb els models socioeconòmics d'aquestes poblacions. Per aconseguir aquest objectiu, s'han utilitzat tècniques d’arqueologia biomolecular, concretament una anàlisi multiproxy de les ràtios de 87Sr/86Sr i δ18O en restes humanes i animals. Amb la intenció de contextualitzar espacialment els resultats d’humans i individus, s’han recollit mostres modernes de sediment i vegetació al voltant dels jaciments estudiats per establir rangs referencials d’estronci biodisponible (BASr) i així poder discernir la mobilitat dels individus.
La solidesa d’aquestes tècniques per inferir la mobilitat de les societats passades és àmpliament reconeguda, malgrat la seva aplicació relativament recent en la disciplina. Tot i que aquests estudis són comuns en altres regions, al nord-est de la Península Ibèrica encara són escassos. Aquesta tesi contribueix amb anàlisis sistemàtiques en restes humanes i animals de diversos jaciments i amb un mostreig sistemàtic de les àrees geològiques circumdants per establir rangs referencials locals de BASr, avançant cap a un mapeig isotòpic de la regió.
Els jaciments estudiats inclouen poblacions del Neolític Mitjà (finals V mil·lenni – mitjans IV mil·lenni), el Bronze Inicial (inici - finals II mil·lenni), jaciments ibers del Ferro (segles VI-III/II ane) i de l’Edat Mitjana (segle XIV). Cada període planteja problemàtiques diferents, abordades mitjançant una revisió bibliogràfica exhaustiva i l'anàlisi comparativa de registres arqueològics amb la intenció de proporcionar una visió diacrònica dels patrons de mobilitat a cada període i associar-los amb els respectius models socio-econòmics. Finalment, es proposa una metodologia de mostreig estandarditzada amb l'ajuda de programari GIS, amb la intenció de facilitar la comparació i la interpretació dels resultats isotòpics en futurs estudis.Esta tesis doctoral tiene como objetivo general comprender y definir la movilidad de las poblaciones del nordeste de la Península Ibérica desde el Neolítico Medio hasta la Edad Media, infiriendo patrones de movilidad de forma diacrónica y coherente con los modelos socioeconómicos de estas poblaciones. Para conseguir este objetivo, se han utilizado técnicas de arqueología biomolecular, concretamente un análisis multiproxy de las ratios de 87Sr/86Sr y δ18O en restos humanos y animales. Con la intención de contextualizar espacialmente los resultados de humanos e individuos, se han recogido muestras modernas de sedimento y vegetación alrededor de los yacimientos estudiados para establecer rangos referenciales de estroncio biodisponible (BASr) y así poder discernir la movilidad de los individuos.
La solidez de estas técnicas para inferir la movilidad de las sociedades pasadas es ampliamente reconocida, a pesar de su aplicación relativamente reciente en la disciplina. A pesar de que estos estudios son comunes en otras regiones, en el nordeste de la Península Ibérica todavía son escasos. Esta tesis contribuye con análisis sistemáticos en restos humanos y animales de varios yacimientos y con un muestreo sistemático de las áreas geológicas circundantes para establecer rangos referenciales locales de BASr, avanzando hacia un mapeo isotópico de la región.
Los yacimientos estudiados incluyen poblaciones del Neolítico Medio (finales V milenio – mediados IV milenio), el Bronce Inicial (inicio - finales II milenio), yacimientos íberos del Hierro (siglos VI-III/II ane) y de la Edad Media (siglo XIV). Cada periodo plantea problemáticas diferentes, abordadas mediante una revisión bibliográfica exhaustiva y el análisis comparativo de registros arqueológicos con la intención de proporcionar una visión diacrónica de los patrones de movilidad en cada periodo y asociarlos con los respectivos modelos socioeconómicos. Finalmente, se propone una metodología de muestreo estandarizada con la ayuda de software GIS, con la intención de facilitar la comparación y la interpretación de los resultados isotópicos en futuros estudios.The general aim of this PhD thesis is to understand and to define the human from the populations that inhabited the north-eastern Iberian peninsula from the Middle Neolithic to the Middle Ages. The objective is to infer mobility patterns within a diachronic perspective. To achieve this goal, biomolecular archaeological techniques were used, specifically a multiproxy analysis of 87Sr/86Sr and δ18O ratios in human and animal remains. In order to provide spatial analyses s, modern environmental samples were collected around the sites to establish reference ranges of bioavailable strontium (BASr).
The reliability of these techniques to infer the mobility of past societies is widely recognised, despite their relatively recent application in the discipline. Although such studies are common in other regions, they are still scarce in the north-east of the Iberian Peninsula. This thesis contributes with systematic analyses on human and animal remains from several sites and with a systematic sampling of the surrounding geological areas to establish local BASr reference ranges, moving towards an isotopic mapping of the region.
The sites include populations from the Middle Neolithic (late 5th millennium - mid 4th millennium), Early Bronze Age (early - late 2nd millennium), Iberian Iron Age (6th-3rd/early 2nd century BCE) and Middle Ages (14th century BCE). Each period poses different problems, addressed through an exhaustive bibliographical review and the comparative analysis of archaeological records with the aim of providing a diachronic view of the mobility patterns in each period and to associate them with their respective socio-economic models. Finally, a standardised sampling methodology is proposed with the aid of GIS software, aiming to facilitate the comparison and interpretation of isotopic results in future studies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversita
El tratamiento de las unidades fraseológicas en manuales y diccionarios para la enseñanza de ELE de nivel avanzado (C1)
No full textAquesta tesi té com a objectiu investigar el tractament de les unitats fraseològiques (UF), especialment de les locucions significants, en els materials pedagògics per a l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) més recents, concretament en les obres de referència per establir el currículum docent, en els manuals d’ELE de nivell C1 i en els diccionaris didàctics, amb la finalitat d’examinar quin pes tenen aquestes expressions estereotipades en aquestes obres, quin és el seu tractament, quins problemes o deficiències existeixen encara en la metodologia d’ensenyament d’aquestes unitats lèxiques i quins aspectes de millora podrien incorporar-se.
A la primera part de la tesi, es tracten les teories lingüístiques de la Fraseologia (Capítol I) i les seves teories didàctiques per a la classe d’ELE (Capítol II). En relació a la metodologia d’anàlisi d’aquest treball, es parteix de la investigació detallada de les descripcions respecte als fraseologismes en dos importants plans curriculars per a l’ensenyament d’ELE: el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació (MCER) i el Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Capítol III). Mitjançant aquesta anàlisi, es dona a conèixer en quins nivells de llengua s’ha d’incloure l’ensenyament de les UF, quins tipus d’UF es recomanen i quines estratègies d’ensenyament-aprenentatge aconsellen aquestes dues obres de referència sobre aquestes unitats lèxiques pluriverbals. Després d’aquest estudi, es realitza una selecció de manuals d’ELE i de diccionaris didàctics, dels quals s’extreu el corpus de fraseologismes, activitats i articles lexicogràfics que s’analitzen en aquesta tesi doctoral (Capítol IV). En el corpus de manuals d’ELE, es tenen en compte tant els d’ús més freqüent a Espanya com els manuals publicats als països d’Amèrica Llatina de parla espanyola. D’aquesta manera, es realitza una comparació entre les eines didàctiques més emprades en diferents regions geogràfiques (Capítol V). Quant a l’anàlisi dels diccionaris, se seleccionen les obres lexicogràfiques monolingües més utilitzades i que presenten avenços significatius en el tractament didàctic de les UF i, després, s’analitza una mostra d’UF recollides en aquests repertoris lèxics a partir de diversos criteris: la ubicació, la forma de lematització, la definició, el contorn, la marcació i els exemples (Capítol VI). A partir dels aspectes de millora detectats en tots els materials didàctics revisats, es planteja una sèrie de propostes didàctiques per tal de millorar el tractament d’aquest fenomen lingüístic en les seccions del PCIC, en les activitats dels manuals i en les entrades lexicogràfiques (Capítol VII). Finalment, es presenten les conclusions de la tesi (Capítol VIII).
L’anàlisi dels resultats d’aquesta investigació permet, d’una banda, comprendre millor les bases lingüístiques i didàctiques sobre les UF que sustenten els plantejaments didàctics establerts pel MCER i pel PCIC, les activitats proposades en els manuals d’ELE i el disseny de les entrades lexicogràfiques dels diccionaris didàctics i, de l’altra, identificar els aspectes de millora, a partir dels quals es planteja una sèrie de propostes didàctiques on s’inclouen no només les noves metodologies fraseodidàctiques desenvolupades en les últimes dècades, sinó també els aspectes positius detectats en tots els materials pedagògics analitzats. Així mateix, la tesi conté apèndixs en què es poden consultar les informacions relatives a les UF recollides en el MCER i en el PCIC (Annex I), en els manuals d’ELE estudiats (Annex II) i en les mostres de les obres lexicogràfiques seleccionades (Annex III). Finalment, s’inclou un índex de tots els fraseologismes citats al llarg de la investigació (Annex IV).La presente tesis tiene como objetivo investigar el tratamiento de las unidades fraseológicas (UFS), en especial de las locuciones significantes, en los materiales pedagógicos para la enseñanza del español como lengua extranjera (ELE) más recientes, concretamente en las obras de referencia para establecer el currículum docente, en los manuales de ELE del nivel C1 y en los diccionarios didácticos, con el fin de examinar cuánto peso tienen estas expresiones estereotipadas en estas obras, cuál es su tratamiento, qué problemas o deficiencias existen todavía en la metodología de enseñanza de estas unidades léxicas y qué aspectos de mejora podrían incorporarse.
En la primera parte de la tesis, se tratan las teorías lingüísticas de la Fraseología (Capítulo I) y sus teorías didácticas en la clase de ELE (Capítulo II). Por lo que se refiere a la metodología de análisis de este trabajo, se parte de la investigación detallada de las descripciones respecto a los fraseologismos en dos importantes planes curriculares para la enseñanza de ELE: el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación (MCER) y el Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Capítulo III). Mediante este análisis, se da a conocer en qué niveles de lengua se debe incluir la enseñanza de las UFS, qué tipos de UFS se recomiendan y qué estrategias de enseñanza-aprendizaje aconsejan estas dos obras de referencia sobre estas unidades léxicas pluriverbales. Tras este estudio, se realiza una selección de manuales de ELE y de diccionarios didácticos, de los cuales se extrae el corpus de fraseologismos, actividades y artículos lexicográficos que se analizan en la presente tesis doctoral (Capítulo IV). En el corpus de manuales de ELE, se tienen en cuenta tanto los de uso más frecuente en España como los manuales publicados en los países de América Latina de habla española. De esta forma, se realiza una comparación entre las herramientas didácticas más empleadas en distintas regiones geográficas (Capítulo V). En cuanto al análisis de los diccionarios, se seleccionan las obras lexicográficas monolingües más utilizadas y que presentan avances significativos en el tratamiento didáctico de las UFS y, después, se analiza una muestra de UFS recogidas en estos repertorios léxicos según los criterios siguientes: la ubicación, la forma de lematización, la definición, el contorno, la marcación y los ejemplos (Capítulo VI). A partir de los aspectos de mejora detectados en los materiales didácticos revisados, se plantea una serie de propuestas didácticas para mejorar el tratamiento de este fenómeno lingüístico en las secciones del PCIC, en las actividades de los manuales y en las entradas lexicográficas (Capítulo VII). Por último, se presentan las conclusiones de la tesis (Capítulo VIII).
El análisis de los resultados de esta investigación permite, por un lado, comprender mejor las bases lingüísticas y didácticas acerca de las UFS que sustentan los planteamientos didácticos establecidos por el MCER y el PCIC, las actividades propuestas en los manuales de ELE y el diseño de las entradas lexicográficas de los diccionarios didácticos y, por otro lado, identificar los aspectos de mejora, a partir de los cuales se plantea una serie de propuestas didácticas donde se incluyen no solo las nuevas metodologías fraseodidáticas desarrolladas en las últimas décadas, sino también los aspectos positivos detectados en todos los materiales pedagógicos analizados. Asimismo, la tesis contiene apéndices en los que se pueden consultar las informaciones relativas a las UFS recogidas en el MCER y en el PCIC (Anexo I), en los manuales de ELE estudiados (Anexo II) y en las muestras de las obras lexicográficas seleccionadas (Anexo III). Finalmente, se incluye un índice de todos los fraseologismos citados a lo largo de la investigación (Anexo IV).This thesis aims to investigate the treatment of phraseological units (PUS), especially significant idioms, in the most recent pedagogical materials for teaching Spanish as a foreign language (SFL). Specifically, it focuses on reference works for establishing the teaching curriculum, SFL textbooks at the C1 level, and didactic dictionaries. The goal is to examine how much emphasis is placed on these stereotyped expressions in these works, how they are treated, what problems or deficiencies still exist in the methodology for teaching these lexical units, and what aspects could be improved.
In the first part of the thesis, linguistic theories of Phraseology (Chapter I) and their didactic theories in SFL classes (Chapter II) are discussed. Regarding the analysis methodology of this work, it starts with a detailed investigation of the descriptions of phraseologisms in two important curricular plans for SFL teaching: the Common European Framework of Reference for Languages: learning, teaching, assessment (CEFR) and the Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Chapter III). Through this analysis, it is revealed at what language levels the teaching of PUS should be included, what types of PUS are recommended, and what teaching-learning strategies these two reference works suggest regarding these multi-word lexical units. Following this study, a selection of SFL textbooks and didactic dictionaries is made, from which the corpus of phraseologisms, activities, and lexicographical entries analyzed in this doctoral thesis are extracted (Chapter IV). The SFL textbook corpus includes those most frequently used in Spain as well as those published in Spanish-speaking Latin American countries. In this way, a comparison is made between the most commonly used didactic tools in different geographical regions (Chapter V). Regarding the analysis of dictionaries, the most widely used monolingual lexicographical works that present significant advances in the didactic treatment of PUS are selected. Then, a sample of PUS collected from these lexical repertoires is analyzed based on various criteria: location, lemmatization form, definition, context, marking, and examples (Chapter VI). Based on the identified areas for improvement in the reviewed didactic materials, a series of didactic proposals is made to improve the treatment of this linguistic phenomenon in the PCIC sections, in textbook activities, and in lexicographical entries (Chapter VII). Finally, the conclusions of the thesis are presented (Chapter VIII).
The analysis of the results of this research allows, on the one hand, a better understanding of the linguistic and didactic foundations about PUS that underlie the didactic approaches established by the CEFR and the PCIC, the activities proposed in SFL textbooks, and the lexicographical entries in didactic dictionaries. On the other hand, it helps identify areas for improvement, leading to a series of didactic proposals that incorporate not only the new phraseodidactic methodologies developed in recent decades but also the positive aspects detected in all the analyzed pedagogical materials. Additionally, the thesis includes appendices where information regarding PUS collected in the CEFR and the PCIC (Appendix I), the studied SFL textbooks (Appendix II), and samples from the selected lexicographical works (Appendix III) can be consulted. Finally, an index of all the phraseologisms cited throughout the research is included (Appendix IV).Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyol
Exploring the Potential of Portable and Handheld Infrared Spectroscopic Devices to Characterize Insect Lipids
No full textEls insectes són cada vegada més reconeguts com a font sostenible de proteïnes, lípids i fibra. La composició
nutricional pot variar significativament a causa de factors com l'espècie, la fase de vida, les condicions de cria, la dieta
i els mètodes de processament. Aquesta variabilitat posa de manifest el potencial dels insectes com a opció versàtil
per a una nutrició sostenible. Tot i això, els mètodes analítics tradicionals per caracteritzar lípids d'insectes són sovint
intensius en mà d'obra, costosos i menys accessibles. L'espectroscòpia infraroja, combinada amb l'anàlisi multivariant,
ofereix una solució en permetre la identificació i la quantificació dels components lipídics en mescles complexes. Els
avenços recents en els espectròmetres portàtils d'infrarojos per transformada de Fourier (FT-IR) han fet més
accessible aquesta tecnologia. Aquests dispositius eliminen la necessitat de pretractament de mostres i processament
de laboratori, estalviant així temps i recursos i fent que les anàlisis ràpides siguin factibles fins i tot per als no experts.
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal explorar l'ús d'espectròmetres portàtils d'infraroig mitjà per
transformada de Fourier (FT-MIR) i espectròmetres de mà d'infraroig proper (FT-NIR ) per analitzar en temps real el
contingut lipídic de diverses mostres. Entre elles s'hi han inclòs pols d'insectes parcialment desgreixats, lípids
d'insectes barrejats amb olis vegetals i llavors i masses a base de cigrons. L'estudi també va tenir com a objectiu
predir els percentatges d'àcids grassos saturats, monoinsaturats i poliinsaturats presents en les mostres, així com els
seus perfils generals d'àcids grassos.Los insectos son cada vez más reconocidos como fuente sostenible de proteínas, lípidos y fibra. Su composición
nutricional puede variar significativamente debido a factores como la especie, la fase de vida, las condiciones de cría,
la dieta y los métodos de procesado. Esta variabilidad pone de relieve el potencial de los insectos como opción
versátil para una nutrición sostenible. Sin embargo, los métodos analíticos tradicionales para caracterizar los lípidos
de los insectos suelen ser laboriosos, costosos y poco accesibles. La espectroscopía infrarroja, combinada con el
análisis multivariante, ofrece una solución al permitir la identificación y cuantificación de los componentes lipídicos en
mezclas complejas. Los recientes avances en los espectrómetros portátiles de infrarrojos por transformada de Fourier
(FT-IR) han hecho más accesible esta tecnología. Estos dispositivos eliminan la necesidad de pretratamiento de
muestras y procesamiento de laboratorio, ahorrando así tiempo y recursos y haciendo que los análisis rápidos sean
factibles incluso para los no expertos. La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal explorar el uso de
espectrómetros portátiles de infrarrojo medio por transformada de Fourier (FT-MIR) y de mano de infrarrojo cercano
(FT-NIR) para analizar en tiempo real el contenido lipídico de diversas muestras. Entre ellas se han incluido polvos de
insectos parcialmente desgrasados, lípidos de insectos mezclados con aceites vegetales y de semillas, y masas a
base de garbanzos. El estudio también tuvo como objetivo predecir los porcentajes de ácidos grasos saturados,
monoinsaturados y poliinsaturados presentes en las muestras, así como sus perfiles de ácidos grasos.Insects are increasingly recognized as a sustainable source of protein, lipids, and fiber. Their nutritional composition
can vary significantly due to factors such as species, life stage, rearing conditions, diet, and processing methods. This
variability highlights the potential of insects as a versatile option for sustainable nutrition. However, traditional
analytical methods for characterizing insect lipids are often labor-intensive, costly, and less accessible.
Infrared spectroscopy, combined with multivariate analysis, offers a solution by enabling the identification and
quantification of lipid components in complex mixtures. The recent advancements in portable and handheld Fourier
Transform Infrared (FT-IR) spectrometers have made this technology more accessible. These devices eliminate the
need for extensive sample pre-treatment and laboratory processing, thus saving time and resources and making rapid
analyses feasible even for non-experts.
The objective of this research was to explore the use of portable Fourier Transform Mid Infrared (FT-MIR) and
handheld FT-NIR spectrometers for real-time screening of lipid content in various samples. This included partially
defatted insect powders, insect lipids mixed with vegetable and seed oils, and chickpea-based doughs. The study also
aimed to predict the percentages of saturated, monounsaturated, and polyunsaturated fatty acids present in the
samples, as well as their overall fatty acid profiles
Análisis del discurso ideológico en la educación ciudadana chilena: currículum y pensamiento del profesorado
No full textAquesta investigació té com a objectiu principal comprendre i interpretar el discurs ideològic a l'Educació Ciutadana xilena a través de l'estudi del currículum i el pensament del professorat. S'emmarca en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials, adoptant un paradigma sociocrític i emprant una metodologia qualitativa amb enfocament a l'estudi del discurs. L'anàlisi se centra en les dimensions curricular i docent del discurs, cercant entendre com es doten de significat els conceptes polítics, carregant-los ideològicament. S'examinen tres nivells del discurs: macroestructural, mesoestructural i microestructural.
Els resultats de la investigació revelen que el concepte de democràcia preval en totes dues dimensions del discurs. Tant el currículum com el professorat destaquen la importància de la democràcia com a sistema polític i social. A l'atribució de significat a la democràcia, emergeixen dos conceptes fonamentals: participació i drets. Aquests elements estructuren i organitzen la majoria dels temes abordats al discurs, configurant una tríada conceptual que es posiciona com la base ideològica de l'Educació Ciutadana a Xile.
Totes dues dimensions del discurs subratllen la importància de la participació ciutadana activa, el compromís amb el bé comú i la defensa dels drets humans. A més, destaquen la necessitat de protegir i enfortir la democràcia mitjançant l'establiment de certs límits i fronteres per assegurar-ne el funcionament adequat. També coincideixen a valorar la igualtat de drets i promoure la diversitat i la inclusió com a elements essencials de la convivència democràtica.
Tot i que els conceptes vinculats a la democràcia en el discurs no difereixen considerablement entre el currículum i el professorat, s'observen variacions en la rigidesa o l'obertura amb què s'aborden. El currículum tendeix a definir-los de manera categòrica, directa i simplificada. Aquesta rigidesa es tradueix en una articulació de significats carregats ideològicament i una comprensió monolítica de la democràcia i els conceptes polítics clau. En contrast, el professorat mostra una inclinació més gran cap a l'exploració crítica d'aquests significats, suggerint la possibilitat d'una conceptualització oberta que desmitifica i desafia les concepcions prescrites curricularment.
Una diferència significativa és que el currículum adopta una perspectiva idealitzada de la democràcia, centrant-se en l'estructura normativa i les institucions que la sustenten. En canvi, el professorat postula una perspectiva més crítica, qüestionant i impugnant el sistema democràtic actual i les deficiències. Aquesta divergència també emergeix a les perspectives sobre la participació ciutadana: el currículum l'entén fonamentalment des d'una lògica institucional, mentre que el professorat advoca per una ampliació de la participació cap a espais no institucionals i comunitaris.
Aquesta anàlisi del discurs ideològic de l'Educació Ciutadana xilena revela tensions subjacents, i destaca la dicotomia entre la racionalitat instrumental i transformadora en la concepció dels conceptes polítics clau. El currículum tendeix a una comprensió universal i hermètica de la democràcia, els drets i la participació, presentant-los com a entitats estàtiques i predefinides, cosa que resulta en la legitimació de l'statu quo. En contrast, el professorat expressa una perspectiva més flexible i contextualitzada d'aquests termes, possibilitant-ne la reinterpretació i la transformació. En última instància, aquesta tesi subratlla la importància d'una educació ciutadana que aborda els conceptes polítics clau comprenent la seva inherent controvèrsia i disputabilitat, propiciant la confrontació de perspectives divergents i la construcció de significats alternatius.Esta investigación tiene como objetivo principal comprender e interpretar el discurso ideológico en la Educación Ciudadana chilena a través del estudio del currículum y el pensamiento del profesorado. Se enmarca en el campo de la Didáctica de las Ciencias Sociales, adoptando un paradigma sociocrítico y empleando una metodología cualitativa con enfoque en el estudio del discurso. El análisis se centra en las dimensiones curricular y docente del discurso, buscando entender cómo se dotan de significado los conceptos políticos, cargándolos ideológicamente. Se examinan tres niveles del discurso: macroestructural, mesoestructural y microestructural.
Los resultados de la investigación revelan que el concepto de democracia prevalece en ambas dimensiones del discurso. Tanto el currículum como el profesorado destacan la importancia de la democracia como sistema político y social. En la atribución de significado a la democracia, emergen dos conceptos fundamentales: participación y derechos. Estos elementos estructuran y organizan la mayoría de los temas abordados en el discurso, configurando una tríada conceptual que se posiciona como la base ideológica de la Educación Ciudadana en Chile.
Ambas dimensiones del discurso subrayan la importancia de la participación ciudadana activa, el compromiso con el bien común y la defensa de los derechos humanos. Además, destacan la necesidad de proteger y fortalecer la democracia mediante el establecimiento de ciertos límites y fronteras para asegurar su adecuado funcionamiento. También coinciden en valorar la igualdad de derechos y en promover la diversidad y la inclusión como elementos esenciales de la convivencia democrática.
Aunque los conceptos vinculados a la democracia en el discurso no difieren considerablemente entre el currículum y el profesorado, se observan variaciones en la rigidez o apertura con la que se abordan. El currículum tiende a definirlos de forma categórica, directa y simplificada. Esta rigidez se traduce en una articulación de significados cargados ideológicamente y en una comprensión monolítica de la democracia y los conceptos políticos clave. En contraste, el profesorado muestra una mayor inclinación hacia la exploración crítica de estos significados, sugiriendo la posibilidad de una conceptualización abierta que desmitifica y desafía las concepciones prescritas curricularmente.
Una diferencia significativa es que el currículum adopta una perspectiva idealizada de la democracia, centrándose en la estructura normativa y las instituciones que la sustentan. En cambio, el profesorado postula una perspectiva más crítica, cuestionando e impugnando el sistema democrático actual y sus deficiencias. Esta divergencia también emerge en las perspectivas sobre la participación ciudadana: el currículum la entiende fundamentalmente desde una lógica institucional, mientras que el profesorado aboga por una ampliación de la participación hacia espacios no institucionales y comunitarios.
Este análisis del discurso ideológico de la Educación Ciudadana chilena revela tensiones subyacentes, destacando la dicotomía entre la racionalidad instrumental y transformadora en la concepción de los conceptos políticos clave. El currículum tiende a una comprensión universal y hermética de la democracia, los derechos y la participación, presentándolos como entidades estáticas y predefinidas, lo que resulta en la legitimación del statu quo. En contraste, el profesorado expresa una perspectiva más flexible y contextualizada de estos términos, posibilitando su reinterpretación y transformación. En última instancia, esta tesis subraya la importancia de una Educación Ciudadana que aborde los conceptos políticos clave comprendiendo su inherente controversia y disputabilidad, propiciando la confrontación de perspectivas divergentes y la construcción de significados alternativos.This research aims to comprehend and interpret the ideological discourse in Chilean Citizenship Education through the study of the curriculum and teachers' thinking. It is framed within the field Didactics of Social Sciences, adopting a socio-critical paradigm and employing qualitative methodology with a focus on discourse analysis. The analysis focuses on the curricular and teaching dimensions of discourse, seeking to understand how political concepts are imbued with ideological significance. Three levels of discourse are examined: macrostructural, mesostructural, and microstructural.
The main findings of the research reveal that the concept of democracy prevails in both dimensions of discourse. Both the curriculum and teachers emphasize the importance of democracy as a political and social system. In attributing meaning to democracy, two fundamental concepts emerge: participation and rights. These elements structure and organize most of the topics addressed in the discourse, forming a conceptual triad that serves as the ideological foundation of Citizenship Education in Chile.
Both dimensions of the discourse point out the importance of active citizen participation, commitment to the common good and the defence of human rights. Furthermore, they stress the need to protect and strengthen democracy by establishing certain limits and boundaries to ensure its proper functioning. They also agree on valuing equal rights and promoting diversity and inclusion as essential elements of democratic coexistence.
Although the concepts linked to democracy in discourse do not differ significantly between the curriculum and teachers, variations are observed in the rigidity or openness with which they are approached. The curriculum tends to define them in a categorical, direct, and simplified manner. This rigidity translates into an articulation of ideologically loaded meanings and a monolithic understanding of democracy and key political concepts. In contrast, teachers show a greater inclination towards critical exploration of these meanings, suggesting the possibility of open-ended conceptualisation that demystifies and challenges the prescribed curriculum conceptions.
A significant difference is that the curriculum adopts an idealized perspective of democracy, focusing on the normative structure and institutions that support it. In contrast, teachers advocate for a more critical perspective, questioning and challenging the current democratic system and its shortcomings. This divergence also emerges in perspectives on citizen participation: the curriculum fundamentally understands it from an institutional logic, while teachers advocate for an expansion of participation into non-institutional and community spaces.
This analysis of the ideological discourse of Chilean Citizenship Education reveals underlying tensions, highlighting the dichotomy between instrumental and transformative rationality in the conception of key political concepts. The curriculum tends towards a universal and hermetic understanding of democracy, rights, and participation, presenting them as static and predefined entities, resulting in the legitimisation of the status quo. On the contrary, teachers express a more flexible and contextualized perspective on these terms, allowing for their reinterpretation and transformation. Ultimately, this thesis underscores the importance of Citizenship Education that addresses key political concepts by understanding their inherent controversy and disputability, fostering the confrontation of divergent perspectives and the construction of alternative meanings.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Fixing a broken heart: Zebrafish as a model for heart regeneration drug discovery
No full textMyocardial infarction (MI) remains a leading cause of mortality, with currently available treatments addressing symptoms rather than promoting heart muscle regeneration. Cardiac regeneration strategies, inspired by regenerative species like zebrafish, offer promising therapeutic potential. This thesis in part investigates the advantages and limitations of using larval zebrafish as a model for heart regeneration drug discovery. A novel screening platform, ZebraReg, was developed for semi-automated, longitudinal analysis of heart regeneration. Results demonstrated that zebrafish larvae recapitulate key molecular regenerative processes observed in adults, validating them as an advantageous model for drug discovery. Combining the platform with CRISPR/Cas9-based gene knockout studies, the role of the primary cilium and mechanosensing in heart regeneration was investigated. Lastly, a novel drug target for heart regeneration was examined in zebrafish larvae in the context of heart development and regeneration. We demonstrated that the protein target localises to the primary cilium in vitro and affects ciliary length and function, suggesting a previously unknown role in the cilium. In conclusion, this thesis aimed to advance our understanding of heart regeneration and novel therapeutic targets, laying the groundwork for future regenerative medicine approaches for MI.L'infart de miocardi (IM) continua sent una de les principals causes de mortalitat, i els tractaments disponibles actualment aborden els símptomes en lloc de promoure la regeneració del múscul cardíac. Les estratègies de regeneració cardíaca, inspirades en espècies regeneratives com el peix zebra, ofereixen un potencial terapèutic prometedor. Aquesta tesi investiga en part els avantatges i les limitacions de l'ús del peix zebra larvari com a model per al descobriment de fàrmacs per a la regeneració cardíaca. Es va desenvolupar una nova plataforma de cribratge, ZebraReg, per a l'anàlisi longitudinal semiautomatitzada de la regeneració cardíaca. Els resultats van demostrar que les larves de peix zebra recapitulen processos moleculars clau de regeneració observats en adults, cosa que les valida com un model avantatjós per al descobriment de fàrmacs. Combinant la plataforma amb estudis de knockout gènic basats en CRISPR/Cas9, es va investigar el paper del cili primari i la mecanosensibilitat en la regeneració cardíaca. Finalment, es va examinar en larves de peix zebra una nova diana farmacològica per a la regeneració cardíaca en el context del desenvolupament i la regeneració del cor. Demostrem que la proteïna diana es localitza al cili primari in vitro i afecta la longitud i funció ciliar, la qual cosa suggereix un paper fins ara desconegut en el cili. En conclusió, l'objectiu d'aquesta tesi és avançar en el coneixement de la regeneració cardíaca i de noves dianes terapèutiques, establint les bases de futures estratègies de medicina regenerativa per a la IM.Programa de Doctorat en Biomedicin
Development of bicyclic peptides for the transport of bio- and nano-therapeutics across brain endothelium
No full textMoltes malalties, com l'epilèpsia, les neurodegeneratives i els tumors cerebrals, afecten al cervell. Tot i que els nous fàrmacs, com les teràpies basades en proteïnes i àcids nucleics, ofereixen un gran potencial pel seu tractament, no aconsegueixen arribar al cervell en quantitats suficients a causa de la baixa permeabilitat a través de la barrera hematoencefàlica (BHE). Aquesta tesi es va proposar desenvolupar nous sistemes per millorar l’administració de proteïnes i àcids nucleics a través de la BHE.
La primera part del treball es va centrar en el desenvolupament de BrainBikes, una família de pèptids bicíclics resistents a proteases que milloren el transport de diverses càrregues a través de la BHE. A partir del pèptid lineal Y1, dirigit al receptor de la transferrina (TfR1), sobreexpressat a les cèl·lules endotelials de la BHE, es van generar diversos anàlegs mitjançant un enllaç químic. La ciclació d’aquests pèptids va millorar la seva estabilitat proteolítica, allargant la vida mitjana del pèptid lineal en sèrum humà. Entre els anàlegs desenvolupats, BrainBike-4 va ser el millor candidat, mostrant una afinitat més alta pel receptor TfR1 que el pèptid original i els altres anàlegs. Per validar la seva funció com a transportador cerebral, es va conjugar de manera específica amb una proteïna model i amb un anticòs de fragment variable de cadena senzilla (scFv). Aquesta conjugació va incrementar significativament el transport de les proteïnes a través d’un model cel·lular humà de BHE, superant altres transportadors reportats anteriorment.
La segona part es va centrar en el desenvolupament d’un sistema d’administració de gens basat en poli(β-amino ester)s modificats amb oligopèptids (OM-pBAEs). Es va crear una formulació simplificada amb un únic oligopèptid heteromèric que conté residus d’arginina i histidina, mantenint una eficiència similar a la formulació tradicional amb múltiples oligopèptids homomèrics. Per reduir la transfecció inespecífica, es va afegir un pèptid zwitteriònic als pBAE-CRHR poliplexes. També per desenvolupar un sistema d’administració condicionalment actiu, es va implementar un mecanisme de resposta a la llum en el polímer zwitteriònic, com a prova de concepte. Després de l’activació amb llum, es va recuperar l’eficiència de transfecció sense comprometre la selectivitat inicial. Es van explorar dues estratègies més: una per dirigir els complexos a les cèl·lules tumorals mitjançant un nanoanticòs anti-EGFR, i una altra per millorar el transport a través de la BHE, conjugant BrainBike-4 per incrementar la transfecció en cèl·lules que expressen TfR1 i incrementant el transport a través d’un model humà de BHE.
Aquest treball demostra el potencial dels peptidomimètics bicíclics com a transportadors cerebrals i introdueix nous enfocaments per al transport selectiu de bio- i nano-teràpies, avançant en el desenvolupament de sistemes d’administració dirigits i la medicina de precisió.Muchas enfermedades afectan al cerebro, desde la epilepsia hasta las enfermedades neurodegenerativas y los tumores cerebrales. Aunque los nuevos fármacos, como las terapias basadas en proteínas y ácidos nucleicos, ofrecen un gran potencial para el tratamiento de estas patologías, no logran llegar al cerebro en cantidades suficientes debido a su baja permeabilidad a través de la barrera hematoencefálica (BHE). Esta tesis tuvo como objetivo desarrollar nuevos sistemas para la administración de proteínas y ácidos nucleicos a través de la BHE.
La primera parte de la tesis se centró en el desarrollo de BrainBikes, una familia novedosa de péptidos bicíclicos, resistentes a proteasas que mejoran el transporte de diversas cargas a través de la BHE. A partir del péptido lineal Y1, dirigido al receptor de la transferrina (TfR1), sobreexpresado en las células endoteliales que forman la BHE, se generaron diversos análogos mediante un enlace químico. La ciclación de estos péptidos mejoró su estabilidad frente a las proteasas, prolongando la vida media del péptido lineal en suero humano. Entre estos análogos, BrainBike-4 destacó como el mejor candidato, mostrando una mayor afinidad por el receptor TfR1 en comparación con el péptido original y otros análogos. Para evaluar su función como transportador cerebral, se conjugó de forma específica con una proteína modelo y con un anticuerpo de fragmento variable de cadena sencilla (scFv). Esta conjugación incrementó significativamente el transporte de estas proteínas a través de un modelo celular humano de BHE, superando a otros transportadores peptídicos reportados previamente.
La segunda parte de la tesis se centró en el desarrollo de un sistema de administración de genes basado en poli(β-amino éster)s modificados con oligopéptidos (OM-pBAEs). Se diseñó una formulación simplificada con un único oligopéptido heteromérico que contiene residuos de arginina e histidina, manteniendo una eficiencia similar a la formulación tradicional con múltiples oligopéptidos homoméricos. Para reducir la transfección inespecífica, se añadió un péptido zwitteriónico a los pBAE-CRHR poliplejos. Además, se desarrolló un sistema de administración condicionalmente activo mediante la incorporación de un mecanismo de respuesta a la luz en el polímero zwitteriónico, como prueba de concepto. Tras la activación con luz, se recuperó la eficiencia de transfección sin comprometer la selectividad inicial. Se desarrollaron además dos estrategias: una para dirigir los complejos a las células tumorales mediante un nanoanticuerpo anti-EGFR, y otra para mejorar el transporte a través de la BHE, conjugando BrainBike-4 para aumentar la transfección en células que expresan TfR1 e incrementar el transporte a través de un modelo humano de BHE.
Este trabajo pone de manifiesto el potencial de los peptidomiméticos bicíclicos como transportadores cerebrales eficaces e introduce nuevos enfoques para el transporte selectivo de terapias bio- y nanoterapias, avanzando en el desarrollo de sistemas de administración dirigida y en la medicina de precisión.Many diseases affect the brain, ranging from epilepsy to neurodegenerative diseases and brain tumours. Although novel drugs, such as protein and nucleic acid therapeutics, offer great potential to treat brain diseases, they fail to reach the brain in sufficient amounts due to their low permeability across the blood-brain barrier (BBB). This thesis aimed to develop new systems for the delivery of proteins and nucleic acids across the blood-brain barrier.
The first part of this thesis focused on the development of BrainBikes, a novel family of bicyclic, protease-resistant peptide shuttles capable of enhancing the transport of various types of cargoes across the BBB. Using a chemical linker, we generated several bicyclic analogues from the Y1 linear peptide that targets the transferrin receptor (TfR1), a receptor overexpressed in endothelial cells forming the BBB. Cyclization of these peptides resulted in improved protease stability, extending the human serum half-life of the linear peptide. Among these, BrainBike-4 emerged as the lead candidate, exhibiting higher binding to TfR1 than the parental peptide and the other analogues. To test the activity of BrainBike-4 as a brain shuttle, we site-specifically conjugated BrainBike-4 to a model protein and a single-chain variable fragment (scFv) antibody. Conjugation of the brain shuttle peptide resulted in a significant increase in transport of these proteins across a human cell-based BBB model, significantly outperforming previously reported peptide shuttles.
The second part of the thesis focused on generating a gene delivery system based on oligopeptide-modified poly(β-amino ester)s (OM-pBAEs). A simplified formulation using a single heteromeric oligopeptide containing arginine and histidine residues was developed, offering similar efficiency to the traditional multiple homomeric oligopeptide formulation. To decrease unspecific transfection of the gene delivery system, a zwitterionic peptide was conjugated to the pBAE-CRHR polyplexes. Aiming to generate a conditionally-active gene delivery system, we implemented light responsiveness to the zwitterionic polymer as a proof-of-concept. Upon activation with light, the transfection efficiency was recovered without compromising the selectivity provided by the zwitterionic modification. Two strategies were further pursued for selective targeting of cancer cells and improved BBB transport. In order to target the polyplexes to cancer cells, we conjugated an anti-EGFR nanobody enabled efficient transfection of EGFR-expressing tumor cells. Finally, aiming to overcome the BBB, we conjugated BrainBike-4, which enhanced transfection in TfR1-expressing cells and increased transport across a tight monolayer of endothelial cells in a human BBB model.
This work highlights the potential of bicyclic peptidomimetics as effective brain shuttles and introduces novel approaches for selective bio- and nano-therapeutic transport, paving the way for advancements in targeted drug delivery systems and precision medicine
El Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA) en la universidad: superar las barreras para el aprendizaje y la participación del alumnado autista
No full textCompendi d'articles, Doctorat internacionalEsta tesis doctoral explora cómo la Universitat Jaume I (Castellón de la Plana) promueve una educación inclusiva desde la perspectiva del alumnado autista, utilizando el enfoque del Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA). A través de una metodología cualitativa y siete estudios, se identifican diferentes barreras para su participación y aprendizaje, así como facilitadores desde el enfoque DUA. Aunque el profesorado muestra una actitud proactiva, desconoce cómo implementar prácticas más inclusivas. Los servicios de apoyo son clave, aunque requieren de una mayor coordinación entre los distintos agentes para garantizar que sus funciones sean verdaderamente efectivas. La propuesta formativa Encuentros impulsa el diálogo entre estudiantado, profesorado y especialistas para construir colectivamente conocimiento y avanzar hacia una universidad más inclusiva. La investigación concluye que la UJI muestra un compromiso con la inclusión, aunque señala la necesidad de un respaldo institucional más sólido, que impulse estas iniciativas como parte de su modelo universitario.This research explores how the Jaume I University (Castellón de la Plana) promotes inclusive education from the perspective of autistic students, using the framework of Universal Design for Learning (UDL). Through a qualitative methodology and seven studies, various barriers to their participation and learning are identified, as well as facilitators aligned with the UDL approach. Although faculty members display a proactive attitude, they often lack knowledge on how to implement more inclusive practices. Support services play a key role, although greater coordination among stakeholders is needed to ensure that their functions are truly effective. The training initiative Encuentros fosters dialogue among students, faculty, and specialists to collectively build knowledge and advance toward a more inclusive university. The research concludes that UJI demonstrates a commitment to inclusion, while also highlighting the need for stronger institutional support to drive such initiatives as part of its university model.Programa de Doctorat en Educaci