Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La forma-ritual del cine de Chantal Akerman: hacia un espectador encarnado
No full textEsta investigación nace de la necesidad de repensar los aportes estéticos del cine de Chantal Akerman, a los cuales me aproximo tratando de dar una posible respuesta a la pregunta, ¿en qué forma el cine de Akerman llega al cuerpo del espectador activando algo que antes de enfrentarse a lo mostrado no tenía lugar? Para ello, abordo algunos motivos visuales y narrativos, además de procedimientos estilísticos y estructurales que se reiteran en sus películas, materializándose en lo que he llamado una forma-ritual. Una forma en la que se inscriben el modo de filmar y mostrar el espacio, lo ordinario, los cuerpos, los sonidos y los silencios, así como el tiempo que atraviesa sus filmes. Una forma profundamente vinculada a las búsquedas personales de Akerman, como hija de supervivientes de Auschwitz y como mujer cineasta, capaz de encarnarse en los espectadores atentos que permanecen frente a sus películas.This research arises from the necessity of rethinking the aesthetics contributions of Chantal Akerman’s films, to which I approach trying to answer the question: In which form does Akerman’s cinema connects with the body of the spectator showing him or her something invisible before going through her films? To this end, I disengage the visual and narrative motifs, in addition to stylistics and structural aspects that are reiterated in the films of the director and materialize in what I have termed a ritual-form. A form in which are inscribed the way the space, the ordinary, bodies, sounds and silences are presented, as well as the time that passes through Akerman’s films. A form deeply linked to her personal searches, as a daughter of Auschwitz survivors and as a woman who makes movies, able to cross the screen and embody herself in the attentive viewers who remain in front of her films.Programa de doctorat en Comunicaci
Navigating Global Networks: MNC Performance in International Alliances Across Institutional Contexts
No full textPrograma de Doctorat en Empresa[eng] This doctoral thesis examines the complex interplay between network embeddedness, institutional contexts, and organizational dynamics in shaping the financial performance of Multinational Corporations (MNCs) in international strategic alliances. Through three interconnected essays, the research addresses critical gaps in existing literature and provides a comprehensive framework for understanding how MNCs can effectively leverage their network positions while navigating diverse institutional environments.
The first essay presents an integrative literature review, introducing the concept of "network-based subsidiary autonomy" and synthesizing insights on coordination mechanisms in MNCs. The second essay empirically investigates the relationships between network characteristics (centrality and tie strength), institutional distance, and MNC financial performance, revealing non-linear effects moderated by institutional factors. The third essay employs a subgroup discovery approach to uncover distinct performance patterns across varying levels of institutional distance and network positions.
Key findings include: (1) highly embedded subsidiaries experience more intense informal coordination mechanisms and looser formal controls; (2) there are inverted U-shaped relationships between network centrality and firm performance, and U-shaped relationships between tie strength and performance, both moderated by institutional distance; and (3) high-performing firms demonstrate greater resilience in navigating informal institutional differences compared to low-performing firms.
This research contributes to international business research by integrating network and institutional perspectives, providing a more refined understanding of how network positions and institutional contexts jointly influence MNC performance. The thesis also offers practical implications for MNC managers in optimizing their international alliance strategies, managing subsidiary autonomy, and navigating diverse institutional environments.[cat] Aquesta tesi doctoral examina la interacció complexa entre la inserció en la xarxa, els contextos institucionals i les dinàmiques organitzatives a l’hora de modelar el rendiment financer de les empreses multinacionals (MNC) en aliances estratègiques internacionals. Mitjançant tres assajos interconnectats, la recerca aborda llacunes crítiques de la literatura existent i ofereix un marc integral per comprendre com les MNC poden aprofitar eficaçment la seva posició en la xarxa al mateix temps que naveguen per diversos entorns institucionals. En integrar la teoria de les xarxes amb les perspectives institucionals i la teoria de la dependència dels recursos, aquesta investigació ofereix una comprensió més profunda de la complexa dinàmica entre les multinacionals i les seves filials estrangeres, les seves xarxes d'aliances i els diversos entorns institucionals en què operen. L'estudi està motivat per la necessitat de superar la naturalesa fragmentada de la investigació existent i abordar els reptes pràctics als quals s'enfronten les multinacionals en la gestió de les seves associacions globals. Mitjançant una anàlisi exhaustiva, els tres assaigs d'aquesta tesi aborden col·lectivament els objectius de la investigació oferint una exploració exhaustiva de com la integració de la xarxa, els contextos institucionals i les dinàmiques organitzatives influeixen conjuntament en el rendiment de les multinacionals en aliances internacionals. El primer assaig presenta una revisió integradora de la literatura, en la qual s’introdueix el concepte d’“autonomia de la filial basada en la xarxa” i es sintetitzen perspectives sobre mecanismes de coordinació en MNC. El segon assaig investiga empíricament les relacions entre les característiques de la xarxa (centralitat i força del vincle), la distància institucional i el rendiment financer de les MNC, i revela efectes no lineals moderats per factors institucionals. El tercer assaig fa servir un enfocament de descobriment de subgrups (subgroup discovery) per identificar patrons de rendiment diferenciats en funció dels diversos nivells de distància institucional i de posició en la xarxa. Les conclusions principals inclouen: (1) les filials altament integrades en la xarxa experimenten mecanismes de coordinació informal més intensos i controls formals més relaxats; (2) existeixen relacions en forma de U invertida entre la centralitat en la xarxa i el rendiment de l’empresa, i relacions en forma de U entre la força del vincle i el rendiment, totes dues moderades per la distància institucional; i (3) les empreses amb alt rendiment demostren una major resiliència a l’hora de gestionar diferències informals institucionals en comparació amb les de baix rendiment. En conjunt, aquests assaigs formen un argument cohesionat que avança des de la integració teòrica a la validació empírica i finalment al descobriment de patrons. Cada assaig es basa en les conclusions de l'anterior alhora que obre el camí per a l'anàlisi posterior. Aquest enfocament interconnectat permet un examen exhaustiu de la complexa interacció entre la integració de la xarxa, la gestió de la dependència dels recursos, els contextos institucionals i les dinàmiques organitzatives en la configuració del rendiment de les multinacionals en aliances internacionals. La tesi en el seu conjunt contribueix a salvar la bretxa entre corrents teòrics fragmentats anteriorment i ofereix implicacions pràctiques per als gestors de MNC que naveguen per les complexitats de les xarxes d'aliances globals
Las compañías ferroviarias en Cataluña durante la Guerra Civil (1936-1939): de la colectivización a la nacionalización
No full textPrograma de Doctorat en Història Econòmica[spa] Durante la Guerra Civil española (1936-1939), un aspecto bastante desconocido es todavía el papel que jugó el ferrocarril en el conflicto. El estallido de la Guerra Civil cogió a las compañías ferroviarias en una grave crisis económica y financiera, que ya se venía arrastrando desde la finalización de la I Guerra Mundial. La Guerra Civil agravaría estos problemas, si bien ambos bandos tuvieron unas políticas ferroviarias totalmente distintas. Mientras que el bando rebelde supeditó todo al mando militar, priorizando los transportes militares y continuando con el mismo sistema de compañías privadas; el bando republicano optó por otro sistema totalmente distinto. De hecho se incautó de las compañías ferroviarias sustituyendo el modelo privado por un modelo colectivizador, aunque este cambio provocó una serie de problemas, donde destacaron las desavenencias entre las organizaciones obreras y el gobierno republicano, la carencia de carbón, un material móvil y motor sin poder ser reparado o la prioridad en la mejora de las condiciones de los ferroviarios en lugar de la producción. En clave ferroviaria, Cataluña se convirtió en un territorio clave para la República ya que fue el único lugar comunicado por vía terrestre con Francia, y por tanto vía de entrada de suministros para el bando republicano. Pero sin embargo, la mala gestión ferroviaria realizada por parte de los republicanos afectó negativamente a la eficiencia del ferrocarril en el esfuerzo de guerra republicano.[cat] Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un aspecte força desconegut encara és el paper que va jugar el ferrocarril al conflicte. L’esclat de la Guerra Civil va agafar a les companyies ferroviàries en una greu crisis econòmica i financera, que ja es venia arrossegant des de la finalització de la Iª Guerra Mundial. La Guerra Civil agreujaria aquests problemes, si bé ambdós bàndols van tenir unes polítiques ferroviàries totalment diferents. Mentre que el bàndol rebel va supeditar tot al comandament militar, prioritzant els transports militars i continuant amb el mateix sistema de companyies privades; el bàndol republicà va optar per un altre sistema totalment diferent. De fet, va incautar-se de les companyies ferroviàries substituint el model privat per un model col·lectivitzador, tot i que aquest canvi va provocar una sèrie de problemes, on van destacar les desavinences entre les organitzacions obreres i el govern republicà, la carència de carbó, un material mòbil i motor sense poder ser reparat o la prioritat en la millora de les condicions dels ferroviaris envers la producció. En clau ferroviària, Catalunya va esdevenir un territori primordial per la República ja que va ser l’únic lloc comunicat per via terrestre amb França, i per tant, va esdevenir la principal i única via d’entrada terrestre de subministres pel bàndol republicà. Però tot i aquesta importància geogràfica, la mala gestió realitzada per part dels republicans en matèria ferroviària va afectar negativament a la eficiència del ferrocarril en l’esforç de guerra republicà
Syntactic privacy in continuous data publishing
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) The issue of data sharing and the protection of individual privacy is a significant challenge in modern society. The concept of privacy preserving data publishing addresses this problem by enabling the sharing of valuable sensitive data while protecting the legal right to privacy of the individuals who share it. Allowing access to this information is of great value for the proper development of research and various technologies without the burden of strict privacy regulations that private information implies. In this thesis, we have focused on the study of a particular data publishing framework: continuous data publishing, where data is published continuously while being updated between publications.
The principal contributions of this thesis to the area of continuous data publishing are described next.
Firstly, we have structured the existing corpus of literature. We have identified the principal categories of attackers and organised the existing proposals based on their attacker capacities, privacy guarantees and dataset type.
Secondly, we examined the requirements for m-invariance, a state-of-the-art proposal, and how to achieve these requirements in an efficient manner. Existing techniques for generating private datasets necessitate the enforcement of the m-eligible condition, which restricts the distribution of sensitive data values within the dataset. We have investigated the significance of this property and the most efficient methods for handling datasets that do not fulfil m-eligibility, thereby minimizing the loss of utility.
Thirdly, we have developed a computationally intensive approach to optimize the utility of publications. Existing algorithms based on the m-invariance notion are simple heuristics that do not prioritize the maximization of data quality but rather the velocity of execution. We have created an alternative approach that is devoted to optimizing data quality. The results demonstrate a substantial enhancement in utility relative to previous algorithms.
Finally, we have proposed two novel privacy notions for continuous data publishing. The first is a,m-warden, a privacy notion that limits the capacity of a probabilistic attacker. This is an malicious observer that, knowing the user's data, can infer with a certain probability the sensitive information of the target. On the other hand, m-USP is a privacy notion designed to permit the republication of data between two non-communicating data publishers, while simultaneously preventing attacks derived from the non-coordinated publication of data.(Català) L'intercanvi de dades i protecció de la privadesa individual és un repte important a la societat moderna. El concepte de publicació de dades per preservar la privadesa (privacy preserving data publishing) aborda aquest problema permetent compartir dades sensibles valuoses alhora que protegeix el dret legal a la privadesa de les persones que les comparteixen. Permetre l'accés a aquesta informació és de gran valor per al bon desenvolupament de la investigació i diverses tecnologies sense la càrrega de les estrictes regulacions de privadesa que implica la informació privada. En aquesta tesi, ens hem centrat en l'estudi d'un marc concret de publicació de dades: la publicació contínua de dades, on les dades es publiquen de manera contínua mentre s'actualitzen entre publicacions.
A continuació es descriuen les principals contribucions d'aquesta tesi a l'àmbit de la publicació contínua de dades.
En primer lloc, hem estructurat el corpus de literatura existent. Hem identificat les principals categories d'atacants i hem organitzat les propostes existents en funció dels atacants, les garanties de privadesa i el tipus de dades.
En segon lloc, vam examinar els requisits per a la m-invariància, una proposta reconeguda a la literatura, i com assolir aquests requisits d'una manera eficient. Les tècniques existents per generar conjunts de dades privats requereixen l'aplicació de la condició de m-elegibilitat, que restringeix la distribució de valors de dades sensibles dins del conjunt de dades. Hem investigat la importància d'aquesta propietat i els mètodes més eficients per gestionar conjunts de dades que no compleixen m-elegibilitat, minimitzant així la pèrdua d'utilitat.
En tercer lloc, hem desenvolupat un enfocament computacionalment intensiu per optimitzar la utilitat de les publicacions. Els algorismes existents basats en la noció de m-invariància són heurístiques simples que no prioritzen la maximització de la qualitat de les dades sinó la velocitat d'execució. Hem creat un enfocament alternatiu que es dedica a optimitzar la qualitat de les dades. Els resultats demostren una millora substancial de la utilitat en relació amb els algorismes anteriors.
Finalment, hem proposat dues noves nocions de privadesa per a la publicació contínua de dades. El primer és a,m-warden, una noció de privadesa que limita la capacitat d'un atacant probabilístic. Es tracta d'un observador maliciós que, coneixent les dades de l'usuari, pot inferir amb certa probabilitat la informació sensible de l'objectiu. D'altra banda, m-USP és una noció de privadesa dissenyada per permetre la republicació de dades entre dos editors de dades no comunicants, alhora que evita atacs derivats de la publicació no coordinada de dades.(Español) El desafío de compartir información mientras se protege la privacidad de las personas es un reto importante en la sociedad moderna. El concepto de publicación privada de datos aborda este problema permitiendo compartir datos sensibles valiosos y protegiendo al mismo tiempo el derecho legal a la privacidad de las personas que los comparten. La capacidad de dar acceso a esta información es de gran importancia para el correcto desarrollo de la investigación y de diversas tecnologías, las cuales se verían afectas por las estrictas regulaciones de privacidad que implica la información privada. En esta tesis, nos hemos centrado en el estudio de un marco particular de publicación de datos: la publicación continua de datos, en la que los datos se publican en varias ocasiones entre las cuales son actualizados.
Las principales aportaciones de este documento pueden clasificarse en cuatro elementos principales, que se presentarán en los párrafos siguientes.
En primer lugar, hemos estructurado el corpus bibliográfico existente. Hemos identificado las principales categorías de atacantes y organizado las propuestas existentes en función de sus capacidades de ataque, garantías de privacidad y tipo de base de datos.
En segundo lugar, examinamos los requisitos de m-invarianza, una propuesta presente en la literatura, y cómo lograr estos requisitos de manera eficiente. Las técnicas existentes para generar conjuntos de datos privados requieren el cumplimiento de la condición de m-eligibilidad, que restringe la distribución de los datos sensibles dentro del conjunto de datos. Hemos investigado la importancia de esta propiedad y los métodos más eficientes para tratar los conjuntos de datos que no cumplen la condición m-eligibilidad, minimizando así la pérdida de utilidad.
En tercer lugar, hemos desarrollado un enfoque computacionalmente intenso para optimizar la utilidad de las publicaciones. Los algoritmos existentes basados en la noción de m-invarianza son simples heurísticos que no dan prioridad a la maximización de la calidad de los datos, sino a la velocidad de ejecución. Hemos creado un enfoque alternativo que se centra en optimizar la calidad de los datos. Los resultados demuestran una mejora sustancial de la utilidad con respecto a los algoritmos anteriores.
Por último, hemos propuesto dos nuevas nociones de privacidad para la publicación continua de datos. La primera es a,m-warden, una noción de privacidad que limita la capacidad de un atacante probabilístico. Un atacante probabilístico es un observador malicioso que, conociendo los datos del usuario, puede inferir con cierta probabilidad la información sensible del mismo. Por otro lado, m-USP es una noción de privacidad diseñada para permitir la republicación de datos entre dos editores de datos sin necesidad de que se comuniquen, impidiendo los ataques derivados de la publicación no coordinada.DOCTORAT EN ENGINYERIA TELEMÀTICA (Pla 2013
Modulación de canales iónicos para el tratamiento del glioblastoma: modelos celulares, glioblastoma-on-chip y glioma en Drosophila
No full textEn aquesta tesi doctoral s'explora el paper dels canals de calci dependents de voltatge (VGCCs) i dels canals de potassi dependents de calci (KCa) en el glioblastoma (GBM), un tumor cerebral extremadament agressiu i resistent a les teràpies convencionals. El GBM es caracteritza per la presència de cèl·lules mare canceroses i per la seva notable capacitat d'adaptació a microambients hostils, com la hipòxia, fet que contribueix a la seva resistència terapèutica i a la recurrència tumoral. En aquest context, el calci emergeix com a segon missatger crucial en processos clau del càncer, regulant la proliferació, migració, invasió cel.lulars i la resistència a l'apoptosi. A més, les ones de calci són un mitjà de comunicació que s’estableix entre les cèl·lules de glioma, que es connecten entre si i amb les neurones a través de microtubs tumorals i de sinapsis neuro-glioma, afavorint així la progressió tumoral i la resistència a les teràpies.
Per estudiar la implicació d’aquests canals en el GBM, es van utilitzar diversos models, entre ells un model de neuroesferes (cèl.lules mare de GBM) exposades a condicions d'estrès (hipòxia i radioteràpia), la tecnologia microfluïdica per tal de generar GBM-on-chip i un model de glioma en Drosophila. Anàlisis bioinformàtics van revelar una sobreexpressió dels canals Cav3.x (Cav3.1 i Cav3.2) i KCa (KCa1.1 i KCa3.1) en mostres de GBM recurrent. A més, en neuroesferes exposades a hipòxia, es va observar un augment en l'expressió de Cav3.x, acompanyat d'un increment de l'autofàgia, suggerint que aquests canals tenen un paper en l'adaptació a la hipòxia i la regulació de l'autofàgia.
El tractament amb NNC55-0396, un inhibidor dels canals Cav3.x, va ser eficaç en la reducció de l’estabilització de HIF-1α en condicions d'hipòxia. En el model GBM-on-chip, les cèl·lules tumorals en hipòxia van ser més sensibles a la mort cel·lular induïda per aquest tractament. Aquests resultats destaquen el potencial terapèutic de NNC per atacar cèl·lules tumorals resistents localitzades en àrees d'hipòxia.
En el model de glioma en Drosophila, els canals Ca-α1T (ortòleg de Cav3.x en humans), Cacophony (Cav2.1 en humans) i Slowpoke (KCa1.1 en humans) van demostrar estar implicats en la proliferació de la glia tumoral i en l'extensió dels microtubs tumorals. En particular, Ca-α1T i Slowpoke regulen l'activació de la via PI3K i augmenten l’activitat de calci en les cèl·lules tumorals. El silenciament de Slowpoke va millorar significativament la supervivència i va reduir la neurodegeneració en mosques amb glioma. A més, estudis de transcriptòmica indiquen que tots dos canals tenen un paper fonamental en la reprogramació metabòlica del tumor, així com en el metabolisme de xenobiòtics, contribuint potencialment a la resistència a fàrmacs. Ca-α1T també està especialment involucrat en el metabolisme de la glucosa i l'efecte Warburg, mentre que Slowpoke participa en la formació de projeccions cel·lulars, com els microtubs, i en la comunicació cèl·lula a cèl·lula mediada per calci. El silenciament de Ca-α1T i Slowpoke també va reduir l'expressió de receptors glutamatèrgics, la qual cosa suggereix el seu paper en les sinapsis neuro-glioma, essencials per a la progressió tumoral.
Es proposa que Ca-α1T i Slowpoke podrien actuar com un tàndem funcional essent essencials per a la progressió del GBM. En conjunt, aquesta tesi presenta els canals Cav3.x (Ca-α1T) i KCa (Slowpoke) com a possibles dianes terapèutiques per al tractament del GBM, degut al seu paper en la regulació del metabolisme tumoral, la comunicació intercel·lular i la resistència a les condicions d'estrès del microambient tumoral, fet que els converteix en candidats prometedors per el desenvolupament de noves estratègies antitumorals. En esta tesis doctoral se explora el papel de los canales de calcio dependientes de voltaje (VGCCs) y de los canales de potasio dependientes de calcio (KCa) en el glioblastoma (GBM), un tumor cerebral extremadamente agresivo y resistente a las terapias convencionales. El GBM se caracteriza por la presencia de células madre cancerosas y por su notable capacidad de adaptación a microambientes hostiles, como la hipoxia, lo que contribuye a su resistencia terapéutica y a la recurrencia tumoral. En este contexto, el calcio emerge como un segundo mensajero crucial en procesos clave del cáncer, regulando la proliferación, migración, invasión celular y la resistencia a la apoptosis. Además, las ondas de calcio son un medio de comunicación entre las células de glioma, que además se conectan entre sí y con las neuronas a través de microtubos tumorales y de sinapsis neuro-glioma, favoreciendo así la progresión tumoral y la resistencia a las terapias.
Para estudiar la implicación de estos canales en el GBM, se utilizaron varios modelos, entre ellos un modelo de neuroesferas (células madre de GBM) expuestas a condiciones de estrés (hipoxia y radioterapia), la tecnología microfluídica para generar GBM-en-chip y un modelo de glioma en Drosophila. Análisis bioinformáticos revelaron una sobreexpresión de los canales Cav3.x (Cav3.1 y Cav3.2) y KCa (KCa1.1 y KCa3.1) en muestras de GBM recurrente. Además, en neuroesferas expuestas a hipoxia, se observó un aumento en la expresión de Cav3.x, acompañado de un incremento de la autofagia, lo que sugiere que estos canales tienen un papel en la adaptación a la hipoxia y en la regulación de la autofagia.
El tratamiento con NNC55-0396, un inhibidor de los canales Cav3.x, fue eficaz en la reducción de la estabilización de HIF-1α en condiciones de hipoxia. En el modelo GBM-en-chip, las células tumorales en hipoxia fueron más sensibles a la muerte celular inducida por este tratamiento. Estos resultados destacan el potencial terapéutico de NNC para atacar células tumorales resistentes localizadas en áreas de hipoxia.
En el modelo de glioma en Drosophila, los canales Ca-α1T (equivalente a Cav3.x en humanos), Cacophony (Cav2.1 en humanos) y Slowpoke (KCa1.1 en humanos) demostraron estar implicados en la proliferación de la glía tumoral y en la extensión de los microtubos tumorales. En particular, Ca-α1T y Slowpoke regulan la activación de la vía PI3K y permiten el aumento de la actividad de calcio en las células gliales tumorales. El silenciamiento de Slowpoke mejoró significativamente la supervivencia y redujo la neurodegeneración en moscas con glioma. Además, estudios de transcriptómica indican que ambos canales juegan un papel fundamental en la reprogramación metabólica del tumor, así como en el metabolismo de xenobióticos, contribuyendo potencialmente a la resistencia a fármacos. Ca-α1T también está especialmente involucrado en el metabolismo de la glucosa y el efecto Warburg, mientras que Slowpoke participa en la formación de proyecciones celulares, como los microtubos, y en la comunicación célula a célula mediada por calcio. El silenciamiento de Ca-α1T y Slowpoke también redujo la expresión de receptores glutamatérgicos, lo que sugiere su papel en las sinapsis neuro-glioma, esenciales para la progresión tumoral.
Se propone que Ca-α1T y Slowpoke podrían actuar como un tándem funcional esencial para la progresión del GBM. En conjunto, esta tesis presenta a los canales Cav3.x (Ca-α1T) y KCa (Slowpoke) como posibles dianas terapéuticas para el tratamiento del GBM, debido a su papel en la regulación del metabolismo tumoral, la comunicación intercelular y la resistencia a las condiciones de estrés del microambiente tumoral, lo que los convierte en candidatos prometedores para el desarrollo de nuevas estrategias antitumorales. This doctoral thesis explores the role of voltage-gated calcium channels (VGCCs) and calcium-activated potassium channels (KCa) in glioblastoma (GBM), an extremely aggressive brain tumor that is resistant to conventional therapies. GBM is characterized by the presence of cancer stem cells and its remarkable ability to adapt to hostile microenvironments, such as hypoxia, which contributes to its therapeutic resistance and tumor recurrence. In this context, calcium emerges as a crucial second messenger in key cancer processes, regulating cellular proliferation, migration, invasion, and resistance to apoptosis. Additionally, calcium waves serve as a means of communication between glioma cells, which also connect to each other and to neurons through tumor microtubes and neuro-glioma synapses, thereby promoting tumor progression and resistance to therapies.
To study the involvement of these channels in GBM, several models were used, including a neuroesphere model (GBM stem cells) exposed to stress conditions (hypoxia and radiotherapy), microfluidic technology to generate GBM-on-chip, and a glioma model in Drosophila. Bioinformatic analyses revealed an overexpression of Cav3.x channels (Cav3.1 and Cav3.2) and KCa channels (KCa1.1 and KCa3.1) in recurrent GBM samples. Moreover, in neuroespheres exposed to hypoxia, an increase in Cav3.x expression was observed, accompanied by an increase in autophagy, suggesting that these channels play a role in hypoxia adaptation and autophagy regulation.
Treatment with NNC55-0396, an inhibitor of Cav3.x channels, was effective in reducing HIF-1α stabilization under hypoxic conditions. In the GBM-on-chip model, hypoxic tumor cells were more sensitive to cell death induced by this treatment. These results highlight the therapeutic potential of NNC to target resistant tumor cells located in hypoxic areas.
In the Drosophila glioma model, the Ca-α1T channels (equivalent to Cav3.x in humans), Cacophony (Cav2.1 in humans), and Slowpoke (KCa1.1 in humans) were shown to be involved in the proliferation of tumor glia and in the extension of tumor microtubes. Specifically, Ca-α1T and Slowpoke regulate the activation of the PI3K pathway and allow the increased calcium activity in tumor glial cells. Silencing Slowpoke significantly improved survival and reduced neurodegeneration in glioma-bearing flies. Additionally, transcriptomic studies indicate that both channels play a fundamental role in tumor metabolic reprogramming, as well as in xenobiotic metabolism, potentially contributing to drug resistance. Ca-α1T is particularly involved in glucose metabolism and the Warburg effect, while Slowpoke participates in the formation of cellular projections, such as microtubes, and in calcium-mediated cell-to-cell communication. Silencing Ca-α1T and Slowpoke also reduced the expression of glutamatergic receptors, suggesting their role in neuro-glioma synapses, essential for tumor progression.
It is proposed that Ca-α1T and Slowpoke could act as a functional tandem essential for GBM progression. In summary, this thesis presents Cav3.x (Ca-α1T) and KCa (Slowpoke) channels as potential therapeutic targets for the treatment of GBM, due to their role in regulating tumor metabolism, intercellular communication, and resistance to the stress conditions of the tumor microenvironment, making them promising candidates for the development of new antitumor strategies
Reverse electron transfer in the ischemic myocardium: role of succinate as a biomarker and modulation by internal and external factors
No full textEl dany per reperfusió degut a la restauració del flux sanguini posterior a la isquèmia contribueix significativament a l'infart de miocardi. La producció d'espècies reactives de l'oxigen (ROS) en el mitocondri a l'inici de la reperfusió mitjançant la transferència reversa d'electrons (RET) és clau en aquest procés. El succinat, substrat endogen de la succinat deshidrogenasa (SDH), s'acumula en el miocardi durant la isquèmia, i la seva ràpida oxidació per aquest enzim a la reperfusió està acoblada amb la generació de ROS. Tanmateix, encara queden preguntes per respondre sobre aquest tema.
La inhibició de la RET durant la reperfusió mitjançant malonat, un inhibidor reversible de la SDH, protegeix contra el dany per isquèmia-reperfusió. Hem avaluat, en un model porcí d'oclusió coronària transitòria in vivo, si l'administració intracoronària de malonat en l'àrea en risc en la reperfusió té efectes additius amb el condicionament isquèmic remot (RIC) aplicat durant la isquèmia. Els nostres resultats confirmen els efectes protectors del malonat i del RIC observats en estudis anteriors, i demostren que la seva combinació no produeix efectes additius.
Part del succinat acumulat en el miocardi durant la isquèmia és alliberat al torrent sanguini a l'inici de la reperfusió. Hem determinat el potencial del succinat i altres metabòlits del cicle de Krebs com a biomarcadors de dany miocàrdic. En el nostre model porcí, el succinat va augmentar durant la reperfusió en mostres plasmàtiques de la gran vena cardíaca correlacionant amb la grandària de l'infart, però no en sang perifèrica. En pacients amb infart de miocardi amb elevació del segment ST sotmesos a angioplàstia primària no es va trobar correlació entre els nivells de succinat o altres metabòlits i les variables de ressonància magnètica cardíaca. Per tant, l'ús del succinat com a biomarcador quedaria restringit a sang coronaria. A més, períodes més prolongats després de la reperfusió podrien ser necessaris per a observar un augment en sang perifèrica.
No es coneix l'existència de moduladors endògens de la RET, i un bon candidat seria la conexina 43 (Cx43), component de les unions gap i present en la membrana mitocondrial interna dels mitocondris subsarcolemals. La deficiència de Cx43 en un model transgènic va reduir la producció de ROS per RET en mitocondris subsarcolemals aïllats però no en interfibril·lars. Aquest efecte es va associar amb una disminució del coenzim Q i del seu estat reduït, però sense canvis en el potencial de membrana mitocondrial o en l'acumulació de succinat al final de la isquèmia. Aquests resultats podrien explicar en part la protecció tan significativa que la deficiència de Cx43 exerceix enfront del dany per reperfusió, avaluada en cors aïllats després d'isquèmia global i reperfusió, i que la inhibició reversible de la SDH amb malonat no exerceixi protecció addicional.
La producció de ROS és crucial en els efectes cardiovasculars adversos de l'exposició a contaminació ambiental. En rates sotmeses a instil·lació intratraqueal de sèrum fisiològic amb o sense partícules dièsel, l'exposició a matèria particulada va reduir el nombre de mitocondris viables i va augmentar la producció de ROS amb substrats del complex I de manera independent de la RET. A més, l'exposició a partícules dièsel no va afectar la grandària de l'infart en cors aïllats de rata sotmesos a isquèmia-reperfusió global.
En conclusió, encara que la combinació de la inhibició de la SDH i el RIC no mostra efectes additius contra el dany per reperfusió, les concentracions de succinat en la gran vena cardíaca correlacionen amb la grandària de l'infart, però no en sang perifèrica. A més, la RET està modulada per la Cx43 de manera dependent del coenzim Q, però no es veu alterada per l'exposició a partícules dièsel.El daño por reperfusion tras la restauración del flujo sanguíneo posterior a la isquemia contribuye significativamente al infarto de miocardio. La producción de especies reactivas del oxigeno (ROS) en la mitocondria al inicio de la reperfusión mediante la transferencia reversa de electrones (RET) es clave en este proceso. El succinato, substrato endogeno de la succinato deshidrogenasa (SDH), se acumula en el miocardio durante la isquemia, y su rápida oxidación por esta enzima durante la reperfusión está acoplada a la generación de ROS, aunque quedan preguntas por responder al respecto.
La inhibicion de la RET durante la reperfusion mediante malonato, un inhibidor reversible de la SDH, protege contra el daño por isquemia-reperfusion. Hemos evaluado, en un modelo porcino de oclusion coronaria transitoria in vivo, si la administración intracoronaria de malonato en el área en riesgo en la reperfusion tiene efectos aditivos con el condicionamiento isquemico remoto (RIC) aplicado durante la isquemia. Nuestros resultados confirman los efectos protectores del malonato y del RIC observados en estudios anteriores, y demuestran que su combinacion no produce efectos aditivos.
Parte del succinato acumulado en el miocardio durante la isquemia es liberado al torrente sanguineo al inicio de la reperfusion. Hemos determinado el potencial del succinato y otros metabolitos del ciclo de Krebs como biomarcadores de daño miocardico. En nuestro modelo porcino, el succinato aumentó durante la reperfusion en muestras plasmáticas de la gran vena cardiaca correlacionando con el tamaño del infarto, pero no en sangre periferica. En pacientes con infarto de miocardio con elevacion del segmento ST sometidos a angioplastia primaria no se encontró correlacion entre los niveles de succinato u otros metabolitos y las variables de resonancia magnetica cardiaca. Por lo tanto, el uso del succinato como biomarcador quedaria restringido a sangre del seno coronario. Ademas, periodos mas prolongados despues de la reperfusion podrían ser necesarios para observar un aumento en sangre periférica.
No se conoce la existencia de moduladores endogenos de la RET, y un buen candidato sería la conexina 43 (Cx43), componente de las uniones gap y presente en la membrana mitocondrial interna de las mitocondrias subsarcolemales. La deficiencia de Cx43 en un modelo transgénico redujo la produccion de ROS por RET en mitocondrias subsarcolemales aisladas, pero no en interfibrilares. Este efecto se asoció con una disminución de la coenzima Q y de su estado reducido, pero sin cambios en el potencial de membrana mitocondrial o en la acumulacion de succinato al final de la isquemia. Estos hallazgos podrian explicar en parte la proteccion tan significativa que la deficiencia de Cx43 ejerce frente al daño por reperfusion, evaluada en corazones aislados tras isquemia global y reperfusion, y que la inhibicion reversible de la SDH con malonato no ejerza proteccion adicional.
La produccion de ROS es crucial en los efectos cardiovasculares adversos de la exposicion a contaminacion ambiental. En ratas sometidas a instilacion intratraqueal de suero fisiologico con o sin particulas diesel, la exposición a materia particulada redujo el numero de mitocondrias viables y aumentó la produccion de ROS con substratos del complejo I de forma independiente de la RET. Ademas, la exposicion a particulas diesel no afectó al tamaño del infarto en corazones aislados de rata sometidos a isquemia-reperfusion global.
En conclusion, aunque la combinacion de la inhibicion de la SDH y el RIC no muestra efectos aditivos contra el tamaño del infarto, las concentraciones de succinato en la gran vena cardíaca correlacionan con el tamaño del infarto, pero no en sangre periferica. Ademas, la RET esta modulada por la Cx43 de forma dependiente de la coenzima Q, pero no se ve alterada por la exposicion a particulas diesel.Reperfusion injury triggered by blood flow restoration following an ischemic event contributes significantly to cellular damage occurring during myocardial infarction. A burst of reactive oxygen species (ROS) production in the mitochondria at the onset of reperfusion has a prominent role in this process, by a mechanism known as reverse electron transfer (RET). During ischemia succinate, the endogenous substrate of succinate dehydrogenase (SDH), accumulates in the myocardium. At reperfusion, succinate is rapidly oxidized by SDH, a process coupled with ROS generation. Despite the extensive research done in this subject, many questions remain to be answered.
RET inhibition during reperfusion by the SDH reversible inhibitor malonate has shown protection against ischemia-reperfusion injury. Since multitargeted approaches may be beneficial in the clinical setting, we assessed, in an in vivo porcine model of transient coronary occlusion, whether intracoronary malonate administration into the area at risk at reperfusion, had additive effects against infarction with remote ischemic conditioning (RIC), applied during ischemia. Our results confirm previous findings on the strong protective actions of both malonate and RIC and demonstrate that their combination does not result in additive effects.
Part of the succinate that accumulates in the myocardium is released into circulation upon reperfusion. Accordingly, we also evaluated succinate and other citric acid cycle metabolites as potential biomarkers of myocardial injury. In our porcine model, plasma succinate levels markedly increased during reperfusion in the great cardiac vein, where they correlated with infarct size, but not in peripheral blood. No correlation was detected between peripheral plasma levels of succinate or other metabolites and cardiac magnetic resonance variables in patients with ST-segment elevation myocardial infarction undergoing primary percutaneous coronary intervention. Therefore, the use of succinate as a biomarker would be restricted to blood obtained from the coronary sinus, and longer periods after reperfusion may be needed for increased succinate peripheral plasma concentrations.
No data are available on endogenous RET modulators, and the gap junction protein connexin 43 (Cx43) is a good candidate, since it is found at the inner mitochondrial membrane of subsarcolemmal mitochondria. In a Cx43 transgenic knock-out mice, Cx43 deficiency decreased ROS production by RET in isolated subsarcolemmal mitochondria, as compared with control animals, but not in interfibrillar mitochondria. This effect was associated with a decrease in the amount of coenzyme Q and in its reduced state, but not with changes in mitochondrial membrane potential or succinate accumulation at the end of ischemia. This fact may explain, at least in part, the marked protection these Cx43-deficient animals have against myocardial ischemia-reperfusion injury, as assessed in isolated hearts submitted to global ischemia-reperfusion, and that transient, reversible inhibition of SDH with malonate does not exert additional protection.
ROS production is crucial in the deleterious cardiovascular effects of air pollution. Thus, we assessed whether air pollution influences RET in rats intratracheally instilled with saline containing or not diesel exhaust particles. Particulate matter exposure reduced the number of viable mitochondria and enhanced mitochondrial ROS production when using substrates feeding complex I, but these effects were independent of RET. In addition, diesel exhaust particle exposure did not modify infarct size in isolated rat hearts submitted to global ischemia-reperfusion.
In conclusion, despite combination of SDH inhibition and RIC do not show additive effects against infarct size, concentrations of its endogenous substrate succinate correlate with infarct size in blood from the great cardiac vein, but not in peripheral blood. In addition, RET is modulated by Cx43 in a coenzyme Q-dependent manner, but it is not altered by particulate matter exposure.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Towards benefit oriented rehabilitation to make degraded lakes more resilient to extreme climatic events
Get PDFENG- The delineation of the current geological epoch as the “Anthropocene,” derived from the prefix “anthro-” meaning “human,” aptly summarizes the sheer magnitude in which humans have affected the biosphere. For many ecosystems, these pressures have caused long-term degradations to their health and functions. Freshwater systems such as lakes are particularly susceptible as these lentic water bodies act as sentinels of change in the region by accumulating information from the whole catchment. With pressures from anthropogenic actions and climatic scenarios projected to continue, if not intensify, in the coming decades, there is concern regarding the impairment of lake ecosystems.
Of the climatic projections, one of the more recent concerns is the intensifying frequency and severity of extreme climatic events (“ECEs”), or a climatic event such as a heatwave or precipitation that is in the tail ends (e.g. 99th percentile) of the distribution curve for that region or time of year. The potential for these events to instigate disproportionate disruptions within freshwater systems worldwide can be significant. Paired with other, non-climatic pressures derived from human actions, such as wide-spread land use change and pandemic outbreaks, there can be multiple pressures affecting the biosphere sequentially or in tandem. Depending upon the nature of the pressure, these can be categorized as “pulse” stressors which are generally short-lived events, such as heatwaves or extreme precipitation, and “press” stressors which have a long-lasting or chronic duration, such as ecosystem alterations (e.g. urbanization, dam construction, etc.) or climate change.
Degradation of systems presents challenges not only for the biosphere itself but for human communities as our livelihoods are tied to and built upon the functions and values that the biosphere provides. If the trend of increasing pressures is permitted to continue without intervention, human health, well-being and economies could be impacted just as much as the ecosystem inhabitants. With lakes being the abundantly utilized and vulnerable systems that they are, approaching these multifaceted problems will require looking beyond just the science sector to address present and future challenges.
In this thesis, the research traces the cause-effect relationship from 1) the occurrence of extreme event(s) to 2) their implications on ecosystem functions to 3) the effect on ecosystem service provisioning and 4) the implications that intersectoral collaborations could have on ecosystem remediation. This is conducted through an interdisciplinary approach with each chapter using different methodologies to tackle various aspects of this cause-effect chain.
Maintaining status quo approaches to utilizing, studying and managing lakes will not be sufficient for improving or preserving ecosystem health and functions in the future. Navigating the razor’s edge of maintained lake functions and services in an extreme world requires informed, proactive, inclusive and holistic methods. By recognizing the urgency of the situation and adapting the approaches used for this new reality, the biosphere and dependent anthropogenic communities may be able to weather the extremesCAT- La delimitació de l'època geològica actual com a "Antropocè", derivat del prefix "antro-" que significa "humà", resumeix encertadament la gran magnitud en què els humans han afectat la biosfera. Per a molts ecosistemes, aquestes pressions han provocat degradacions a llarg termini de la seva salut i funcions. Els sistemes d'aigua dolça com els llacs són especialment susceptibles, ja que aquests cossos d'aigua lenítics actuen com a sentinelles del canvi climàtic a la regió acumulant informació de tota la conca aigües amunt. Amb les pressions d'accions antropogèniques i escenaris climàtics que es preveu que continuïn, si no que s'intensificaran, en les properes dècades, hi ha preocupació pel deteriorament dels ecosistemes lacustres.
De les projeccions climàtiques, una de les preocupacions més recents és la intensificació de la freqüència i la gravetat dels esdeveniments climàtics extrems ("ECE"), o un esdeveniment climàtic com una onada de calor o una precipitació que es troba als extrems de la cua (per exemple, el percentil 99) del corba de distribució per a aquesta regió o època de l'any. El potencial d'aquests esdeveniments per instigar interrupcions desproporcionades als sistemes d'aigua dolça a tot el món pot ser important. Juntament amb altres pressions no climàtiques derivades de les accions humanes, com ara el canvi generalitzat d'ús del sòl i els brots pandèmics, hi pot haver múltiples pressions que afectin la biosfera de manera seqüencial o conjunta. Depenent de la naturalesa de la pressió, aquests es poden classificar com a estressors de "pols", que generalment són esdeveniments de curta durada, com ara onades de calor o precipitacions extremes, i estressors de "premsa" que tenen una durada prolongada o crònica, com ara alteracions de l'ecosistema (per exemple, urbanització, construcció de preses, etc.) o canvi climàtic.
La degradació dels sistemes presenta reptes no només per a la pròpia biosfera, sinó també per a les comunitats humanes, ja que els nostres mitjans de vida estan lligats i construïts a partir de les funcions i els valors que proporciona la biosfera. Si es permet que la tendència a augmentar les pressions continuï sense intervenció, la salut humana, el benestar i les economies es podrien veure afectades tant com els habitants de l'ecosistema. Com que els llacs són els sistemes molt utilitzats i vulnerables, per abordar aquests problemes polifacètics caldrà mirar més enllà del sector científic per abordar els reptes presents i futurs.
En aquesta tesi, la investigació rastreja la relació causa-efecte des de 1) l'ocurrència d'esdeveniments extrems fins a 2) les seves implicacions en les funcions dels ecosistemes, fins a 3) l'efecte sobre la prestació de serveis ecosistèmics i 4) les implicacions que podrien tenir les col·laboracions intersectorials en la la rehabilitació dels ecosistemes. Això es duu a terme mitjançant un enfocament interdisciplinari i cada capítol aborda diversos aspectes d'aquesta cadena causa-efecte.
Mantenir els enfocaments d'statu quo per utilitzar, estudiar i gestionar els llacs no serà suficient per millorar o preservar la salut i les funcions dels ecosistemes en el futur. Navegar a la vora de les funcions i serveis mantinguts del llac en un món extrem requereix mètodes informats, proactius, inclusius i holístics. En reconèixer la urgència de la situació i adaptar els enfocaments utilitzats per a aquesta nova realitat, la biosfera i les comunitats antròpiques dependents poden superar els extremsPrograma de Doctorat en Ciència i Tecnologia de l'Aigu
Modelling and Mapping Chinese Tourists’ Perceived Distance in Decision-making
No full textL'avaluació de la distància, distingint entre el llunyà i el proper, engloba una realitat objectiva i un fenomen perceptiu que influeix en el comportament de presa de decisions dels turistes. L'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar com la distància influeix en la presa de decisions dels turistes xinesos. L'estudi utilitza una metodologia híbrida, integrant enfocaments tant quantitatius com qualitatius. Es van utilitzar anàlisis temàtiques i de xarxes socials per desenvolupar un model conceptual de distància percebuda basat en 65 articles acadèmics de les bases de dades Scopus, Web of Science i EBSCOhost. Les relacions lògiques subjacents dins del model s'examinen mitjançant el modelatge d'equacions estructurals i una mostra de turistes xinesos. La recerca comprova les relacions hipotètiques entre el temps, la distància geogràfica, el transport, la distància econòmica, cultural, social i la distància percebuda, verificant així empíricament els fonaments teòrics de la distància percebuda. A més, l'estudi inclou una anàlisi del valor emocional mitjançant l'extracció de coneixements de grups focals i entrevistes amb 19 enquestats sobre les seves percepcions de la distància, destacant la importància de les emocions en la configuració de la distància percebuda. Finalment, l'estudi analitza les dades de 450 turistes xinesos que han viatjat prèviament per comparar la distància percebuda en 10 destinacions internacionals i avaluar el paper de cada dimensió en la presa de decisions dels turistes.
Mitjançant el modelatge teòric i l'anàlisi d'exemples, les conclusions clau revelen que les sis dimensions de la distància (temps, geogràfica, transport, econòmica, cultural i social) afecten positivament la distància percebuda. No obstant això, el transport i les dimensions culturals són les més importants en la configuració de les opcions de viatge internacionals. Les dimensions culturals i socials afecten notablement les percepcions, especialment entre els turistes xinesos que consideren destinacions europees. La proximitat geogràfica influeix positivament en les percepcions dels països asiàtics, mentre que el desconeixement de llocs com Mèxic crea percepcions negatives. La distància percebuda té un paper de mediació crucial en les decisions de viatge, i la distància cultural té efectes complexos, especialment en països com el Regne Unit i Mèxic.
Aquesta tesi avança en la comprensió de com la distància percebuda influeix en el comportament de l'elecció de la destinació a les escales espacials dinàmiques. Desafia els models tradicionals de decadència de la distància i posa de manifest l'impacte significatiu de la distància percebuda en la presa de decisions turístiques. Les troballes proporcionen informació valuosa sobre el comportament dels turistes xinès i ofereixen implicacions estratègiques de màrqueting.La evaluación de la distancia, que distingue entre lo lejano y lo cercano, abarca una realidad objetiva y un fenómeno perceptivo que influye en el comportamiento de toma de decisiones de los turistas. El objetivo principal de esta tesis doctoral es investigar cómo la distancia influye en la toma de decisiones de los turistas chinos. El estudio emplea una metodología híbrida, que integra enfoques cuantitativos y cualitativos. Se utilizaron análisis temáticos y de redes sociales para desarrollar un modelo conceptual de la distancia percibida basado en 65 artículos académicos de las bases de datos Scopus, Web of Science y EBSCOhost. Las relaciones lógicas subyacentes dentro del modelo se examinan utilizando modelos de ecuaciones estructurales y una muestra de turistas chinos. Se prueban las relaciones hipotéticas entre el tiempo, la distancia geográfica, de transporte, económica, cultural, social y percibida, verificando así empíricamente la base teórica de la distancia percibida. Además, el estudio incluye un análisis del valor emocional mediante la extracción de información de grupos de discusión y entrevistas con 19 encuestados sobre sus percepciones de la distancia, destacando la importancia de las emociones en la configuración de la distancia percibida. Por último, el estudio analiza los datos de 450 turistas chinos que salieron del país para comparar la distancia percibida en 10 destinos internacionales y evaluar el papel de cada dimensión en la toma de decisiones de los turistas.
A través de modelos teóricos y análisis de ejemplos, los hallazgos clave revelan que las seis dimensiones de la distancia (tiempo, geografía, transporte, economía, cultura y social) afectan positivamente la distancia percibida. Sin embargo, las dimensiones de transporte y cultura son las más significativas a la hora de dar forma a las opciones de viaje internacionales. Las dimensiones culturales y sociales afectan notablemente a las percepciones, especialmente entre los turistas chinos que consideran destinos europeos. La proximidad geográfica influye positivamente en las percepciones de los países asiáticos, mientras que la falta de familiaridad con lugares como México crea percepciones negativas. La distancia percibida desempeña un papel mediador crucial en las decisiones de viaje, y la distancia cultural tiene efectos complejos, especialmente en países como el Reino Unido y México.
Esta tesis avanza en la comprensión de cómo la distancia percibida influye en el comportamiento de elección de destino en escalas espaciales dinámicas. Desafía los modelos tradicionales de descomposición de la distancia y destaca el impacto significativo de la distancia percibida en la toma de decisiones turísticas. Los hallazgos brindan información valiosa sobre el comportamiento de los turistas chinos y ofrecen implicaciones estratégicas de marketing.Distance assessment, distinguishing between far and near, encompasses an objective reality and a perceptual phenomenon, influencing the tourists’ decision-making behaviour. The main objective of this dissertation is to investigate how distance influences Chinese tourists’ decision-making. The study employs a hybrid methodology, integrating both quantitative and qualitative approaches. Thematic and social network analyses were used to develop a conceptual model of perceived distance based on 65 academic articles from the Scopus, Web of Science, and EBSCOhost databases. The underlying logical relationships within the model are examined using structural equation modelling and a sample of Chinese tourists. It tests the hypothetical relationships between time, geographical, transport, economic, cultural, social distance, and perceived distance, thereby empirically verifying the theoretical foundation for perceived distance. Furthermore, the study includes an analysis of emotional value by extracting insights from focus groups and interviews with 19 respondents on their perceptions of distance, highlighting the significance of emotions in shaping perceived distance. Finally, the study surveys data from 450 outbound Chinese tourists to compare perceived distance across 10 international destinations and assess the role of each dimension in tourists’ decision-making.
Through theoretical modelling and example analysis, the key findings reveal that all six distance dimensions—time, geographical, transport, economic, cultural and social—positively affect perceived distance. However, transport and cultural dimensions are the most significant in shaping international travel choices. Cultural and social dimensions notably impact perceptions, especially among Chinese tourists considering European destinations. Geographical proximity influences perceptions of Asian countries positively, whereas unfamiliarity with places like Mexico creates negative perceptions. Perceived distance plays a crucial mediating role in travel decisions, with cultural distance having complex effects, particularly in countries like the UK and Mexico.
This dissertation advances the understanding of how perceived distance influences destination choice behaviour across dynamic spatial scales. It challenges traditional distance decay models and highlights the significant impact of perceived distance on tourism decision-making. The findings provide valuable insights into Chinese tourist behaviour and offer strategic marketing implications.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Turism
La calidad de vida de los pacientes con enfermedad reumatológica inflamatoria en tratamiento biológico
No full textIntroducción: La siguiente Tesis de Doctorado versa sobre las enfermedades reumatológicas inflamatorias o enfermedades reumáticas autoinmunes sistémicas (ERAS). El cometido de su composición pretende contribuir a la comprensión de la importancia de la calidad de vida (CdV) que permiten conseguir las personas con dichas patologías con la utilización de los nuevos tratamientos biológicos (TB) derivados de la investigación de las nuevas dianas terapéuticas a nivel molecular. Y para llegar a ese punto se pregunta si los pacientes en tratamiento con biológicos están mejor controlados que los que utilizan fármacos antirreumáticos. El objetivo principal es el de conocer el grado de control de los pacientes con enfermedades crónicas reumatológicas (AR, APs y EA) y su repercusión en la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), en la población asignada al Departament de Castelló. Material y métodos: Tras una búsqueda bibliográfica sobre el estado de la cuestión se plantea la realización de un estudio observacional con medicamentos (EOm). Para la consecución del objetivo principal y de los secundarios se formaliza la realización de dos estudios: un primer estudio observacional retrospectivo para conocer la realidad de la población con las patologías de interés, para posteriormente realizar un estudio prospectivo de cohortes con la inclusión de pacientes que inician tratamiento con fármacos modificadores de enfermedad (FAMEs) o bien TB. Resultados: En el estudio se objetivan prevalencias similares a los valores actuales a nivel mundial, siendo de 0,2% para la AR, y 0,1% tanto para la APs como para la EA. El grado de control de las diferentes entidades es adecuado, ya sea de forma analítica o bien mediante los cuestionarios de capacidad funcional específicos, siendo mayor de forma generalizada en el TB. A nivel de costes, la media del gasto de los tratamientos ajustados a la anualidad es de 7529€ utilizando FAMEs, siendo de 9122€ en el caso del TB. Por lo que respecta a los cuestionarios de CVRS, se observan diferencias a de forma puntual en el momento inicial, al mes, a los tres meses, a los seis meses y al año (en aquellos que se ha podido realizar el estudio completo). Conclusiones: Los resultados sugieren que la diferencia entre la utilización de FAME o TB bien sea en su grado de control y la CVRS, no puede generalizarse aunque se hayan objetivado tendencias, puesto que no son los tratamientos iguales, aunque en los cuestionarios de CVRS sí que había diferencias significativas.Introduction: The following PhD thesis is about inflammatory rheumatic diseases or systemic autoimmune rheumatic diseases (SARD). The purpose of its composition is to contribute to the understanding of the importance of the quality of life (QoL) that people with these pathologies can achieve with the use of new biological treatments (BT) derived from the research of new therapeutic targets at a molecular level. And to reach this point, it is asked whether patients under treatment with biologicals are better controlled than those who use antirheumatic drugs. The main objective is to know the degree of control of patients with chronic rheumatic diseases (RA, PsA and AS) and its impact on health-related quality of life (HRQoL), in the population assigned to the Department of Castelló. Material and methods: After a bibliographic search on the state of the art, the realization of an observational study with medications (EOm) is proposed. In order to achieve the main objective and the secondary ones, two studies were carried out: a first retrospective observational study to find out the reality of the population with the pathologies of interest, and then a prospective cohort study with the inclusion of patients who start treatment with with disease-modifying drugs (DMARDs) or biological treatment (BT). Results: The study found prevalences similar to current values worldwide, being 0.2% for RA, and 0.1% for both PsA and AS. The degree of control of the different entities is adequate, whether analytically or through specific functional capacity questionnaires, being generally higher in TB. In terms of costs, the average cost of treatments adjusted to the year is 7529€ using DMARDs, being 9122€ in the case of BT. Regarding the HRQoL questionnaires, differences were observed at baseline, at one month, at three months, at six months and at one year (in those for which the full study could be carried out). Conclusions: The results suggest that the difference between the use of DMARDs or TB, whether in their degree of control or HRQoL, cannot be generalised, although trends have been observed, since they are not the same treatments, although there were significant differences in the HRQoL questionnaires.Programa de Doctorat en Ciències Biomèdiques i Salu
Margen y umbral: La práctica del cuaderno en María Zambrano, Carmen Martín Gaite, José Ángel Valente y Joan Margarit
No full textEl presente trabajo trata sobre el cuaderno, entendido a la vez como soporte material y como práctica de escritura consagrada a la creación literaria e intelectual. El cuaderno es para muchos escritores un espacio privado de trabajo, al margen de la obra, donde se anotan ideas y apuntes al vuelo, notas de lectura o reflexiones personales; pero es también el umbral de la escritura, donde se prepara el libro futuro. Este objeto, conocido en la crítica francesa, apenas ha sido estudiado en la tradición hispánica, por lo que la presente tesis plantea una reflexión teórica sobre la práctica del cuaderno en las letras españolas. Para ello, se propone un análisis comparado de los cuadernos manuscritos originales de cuatro autores españoles cuya obra se desarrolló principalmente en la segunda mitad del siglo XX: María Zambrano, Carmen Martín Gaite, José Ángel Valente y Joan Margarit.This thesis studies writers’ notebooks as a material object and a writing practice devoted to literary and intellectual creation. For many writers, the notebook is a private writing space, separate from the work, where ideas, reading notes or personal reflections are scribbled down spontaneously. However, it can also be the threshold of writing, a place where the work to come is prepared. This object, known in French criticism, has barely been studied in the Hispanic tradition, this is why this dissertation proposes a theoretical reflection on the practice of the notebook in Spanish literature. The thesis proposes a comparative analysis of
the original handwritten notebooks of four Spanish authors whose work was developed mainly in the second half of the 20th century: María Zambrano, Carmen Martín Gaite, José Ángel Valente and Joan Margarit.Programa de Doctorat en Humanitat