Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Trata de seres humanos, jurisdicción universal y víctima
No full textDoctorat internacionalPara erradicar eficazmente la trata de personas, resulta imperativo reformular algunas de las instituciones del proceso penal a fin de que sean capaces de adaptarse a la naturaleza clandestina y dinámica de los grupos criminales dedicados a la captación, transporte y explotación de seres humanos, a la vez que prestar una tutela efectiva a las víctimas de este delito. Esta investigación doctoral explora la jurisdicción universal como mecanismo idóneo para perseguir los delitos de trata de personas, independientemente del lugar de comisión y de la nacionalidad de las personas involucradas, como un elemento que puede devenir fundamental para evitar la impunidad. Asimismo, se analizan los derechos ordinarios procesales de la víctima como son la información, asistencia, protección, participación y reparación. También se profundiza en la valoración de la prueba testifical de las víctimas y los criterios de incredibilidad subjetiva, corroboración objetiva y persistencia en la incriminación. Finalmente, se analizará la viabilidad y los límites de la prueba preconstituida como mecanismo para salvaguardar los derechos de las víctimas, siempre en el marco de las garantías procesales del acusado.In order to effectively eradicate human trafficking, it is imperative to reformulate some of the institutions of the criminal process so that they are able to adapt to the clandestine and dynamic nature of criminal groups dedicated to the recruitment, transportation and exploitation of human beings, while providing effective protection to the victims of this crime. This doctoral research explores universal jurisdiction as a suitable mechanism for prosecuting human trafficking crimes, regardless of the place of commission and of the involved persons’ nationality, as an element that can become fundamental in order to avoid impunity. Likewise, the ordinary procedural rights of the victim are analyzed, such as the information, assistance, protection, participation and reparation rights. The assessment of the victims' testimonial evidence and the criteria of subjective disbelief, objective corroboration and persistence in the incrimination are also discussed in depth. Finally, the viability and limits of preconstituted evidence as a mechanism to safeguard the rights of the victims are also analyzed, particularly within the framework of the procedural guarantees of the accused.Programa de Doctorat en Dre
The Legal Regulation Framework for the Artificial General Intelligence
No full textThis research addresses the problem of what legal regulation framework
would ensure the trustworthiness of artificial general intelligence? It
aims to develop such a legal regulation framework by employing
interdisciplinary research methods and under the assumption of the
singularity scenario. To achieve the aim and address the scientific
problem, six objectives are implemented within the six parts of this thesis.
The theoretical part of this thesis begins with validating the singularity
scenario assumption, continues with a summary of the genesis and
content of the AI Act, and concludes with an explanation of the
foundations of neo-institutional analysis. Having done this, the following
three chapters answer the “what, who, and how” questions. It starts with
the content analysis of systematically selected literature to map the AGI
risks landscape, continues with the discourse on the application of
electronic legal personhood in AGI regulation, and concludes with
developing a legal regulation framework for the AGI.Aquesta recerca persegueix identificar quin marc regulatori podria
assegurar una intel·ligència artificial general (AGI) més fiable. Amb la
finalitat de desenvolupar aquest marc de regulació jurídica, s’usen
mètodes de recerca interdisciplinaris i es parteix de l’assumpció de
l'escenari de la singularitat. Per assolir aquesta finalitat i abordar el
problema científic, s’han desplegat sis objectius dins de les sis parts que
composen aquesta tesi. La part teòrica d'aquesta tesi comença amb la
validació de l’assumpció de l'escenari de la singularitat, continua amb un
resum de la gènesi i el contingut del Reglament d'IA, i conclou amb una
explicació dels fonaments de l'anàlisi neoinstitucional. A continuació, els
tres capítols següents responen les preguntes "què, qui i com". Comença
amb l'anàlisi sistemàtica de contingut de literatura seleccionada per a
mapar les diferents constel·lacions de riscos associats a l'AGI, continua
amb el discurs sobre l'aplicació de la personalitat jurídica electrònica en
la regulació de l'AGI, i conclou amb el desenvolupament d'un marc de
regulació jurídica per a l'AGI.Esta investigación persigue identificar qué marco regulatorio podría
asegurar una inteligencia artificial general (AGI) más fiable. Con el fin
de desarrollar este marco de regulación jurídica, se usan métodos de
investigación interdisciplinares y se parte de la asunción del escenario de
la singularidad. Para lograr este fin y abordar el problema científico, se
han desplegado seis objetivos en las seis partes que componen esta tesis.
La parte teórica de esta tesis comienza con la validación de la asunción
del escenario de la singularidad, continúa con un resumen de la génesis
y contenido del Reglamento de IA, y concluye con una explicación de
los fundamentos del análisis neoinstitucional. A continuación, los tres
capítulos siguientes responden a las preguntas "qué, quién y cómo".
Empieza con el análisis sistemático de contenido de literatura
seleccionado para mapear las diferentes constelaciones de riesgos
asociados a la AGI, continúa con el discurso sobre la aplicación de la
personalidad jurídica electrónica en la regulación de la AGI, y concluye
con el desarrollo de un marco de regulación jurídica para la AGI.Programa de Doctorat en Dre
Ecological Macroeconomics: The path towards a just low-carbon transition for countries in the European Union
No full textEl sistema socioeconòmic capitalista contemporani ha donat lloc a reptes socioeconòmics i ecològics essencials i existencials. Abordar aquests problemes requereix una transició fonamental del sistema centrada en consideracions socioeconòmiques i ecològiques. En aquest context, aquesta tesi pretén abordar la qüestió de com els països de la Unió Europea (UE) poden aconseguir una transició del sistema socioeconòmic baix en carboni que sigui socialment justa, és a dir, una reducció substancial simultània de les emissions i la desigualtat. Amb aquesta finalitat, els capítols individuals se centren en implicacions específiques pel que fa a: 1) les possibles combinacions de polítiques, 2) el paper específic de la transició energètica i 3) el desacoblament i el paper del comerç. Aquest treball es realitza en el marc de Ecological Macroeconomics, que té com a objectiu millorar els mètodes i els coneixements per analitzar la transició socioeconòmica i, per tant, abordar les deficiències clau dels principals Integrated Assessment Models. En concret, el model Eurogreen es revisa i s'aplica a Itàlia, com a exemple per als països de la UE. A més, el seu enfocament nacional basat en la simulació es complementa amb un estudi empíric basat en el consum que utilitza anàlisi d'environmentally extended multiregional input-output. Els resultats il·lustren com les intricades interaccions entre l'activitat econòmica, la desigualtat i les emissions fan que una transició justa sigui difícil d'aconseguir. En particular, la compensació entre reduccions d'emissions i desigualtat suposa un impediment significatiu però no insuperable. Les conclusions subratllen la importància d'una anàlisi integrada dels objectius d'emissions i desigualtat i la necessitat d'una sèrie de mesures polítiques coherents per abordar-los conjuntament. Aquests inclouen una redistribució específicament genuïna de les rendes més altes a les més baixes i una ràpida expansió de la transició energètica, mentre que el creixement econòmic genèric no sembla especialment propici cap a una transició justa i baixa en carboni. Centrant-se explícitament en la transició energètica, els resultats d'aquest treball mostren que pot superar la compensació d'emissions-desigualtat, si té les característiques adequades, especialment una rebaixa dels costos del carboni a les llars. Només la redistribució extensiva augmenta l'activitat econòmica i les emissions. També pot canviar el procés d'innovació cap a una major productivitat laboral i allunyar-se de la producció eficient d'inputs intermedis, augmentant, a més, les emissions. Així, una reducció estructural del consum i la producció és potencialment necessària per combinar objectius de baixa emissió i de baixa desigualtat. La necessitat de no dependre únicament dels esforços nacionals de transició energètica per assolir objectius de baixes emissions, en particular en el context d'una redistribució substancial, es posa de manifest encara més pels resultats sobre l'ús empíric de combustibles fòssils integrats basat en el consum de la UE. Tot i que històricament la transició energètica regional només va provocar una reducció modesta de l'ús de combustibles fòssils, els patrons comercials han contrarestat aquests desenvolupaments. Les troballes subratllen la importància, des de la perspectiva de la UE, d'estendre l'abast dels esforços de transició energètica cap a la cadena de subministrament global, però també de considerar mesures de la demanda per aconseguir reduccions d'emissions d'acord amb els objectius ambientals. Així, en conjunt, aquesta tesi suggereix que el camí més prometedor cap a una transició justa de baixes emissions de carboni és un de post-growth, que inclou mesures de redistribució àmplies combinades amb esforços ràpids de transició energètica global i una reducció estructural de certs tipus de consum i producció. No obstant això, encara es necessita una quantitat substancial d'investigació sobre aquesta transició fonamental del sistema socioeconòmic per a una avaluació exhaustiva de les implicacions associades i la seva viabilitat.El sistema socioeconómico capitalista contemporáneo ha provocado retos socioeconómicos y ecológicos esenciales y existenciales. Abordar estos problemas requiere una transición fundamental del sistema que se centre en consideraciones socioeconómicas y ecológicas. En este contexto, esta tesis pretende abordar la cuestión de cómo los países de la Unión Europea (UE) pueden lograr una transición del sistema socioeconómico con bajas emisiones de carbono que sea socialmente justa, es decir, una reducción sustancial simultánea de las emisiones y la desigualdad. Para ello, los distintos capítulos se centran en implicaciones específicas relativas a: 1) las posibles combinaciones de políticas, 2) el papel específico de la transición energética, y 3) la desvinculación y el papel del comercio. Este trabajo se lleva a cabo en el marco de Ecological Macroeconomics, cuyo objetivo es mejorar los métodos y las perspectivas de análisis de la transición socioeconómica, abordando así las principales deficiencias de los principales Integrated Assessment Models. En concreto, se revisa el modelo Eurogreen y se aplica a Italia, como ejemplo para los países de la UE. Además, su enfoque basado en la simulación nacional se complementa con un estudio empírico basado en el consumo que utiliza un análisis environmentally extended multiregional input-output. Los resultados ilustran cómo las intrincadas interacciones entre actividad económica, desigualdad y emisiones dificultan la consecución de una transición justa. En particular, la disyuntiva entre la reducción de las emisiones y la de la desigualdad plantea un impedimento importante, pero no insuperable. Las conclusiones subrayan la importancia de un análisis integrado de los objetivos de emisiones y desigualdad y la necesidad de una serie de medidas políticas coherentes para abordarlos de forma combinada. Éstas incluyen específicamente una auténtica redistribución de las rentas más altas a las más bajas y una rápida expansión de la transición energética, mientras que el crecimiento económico genérico no parece especialmente propicio para una transición justa con bajas emisiones de carbono. Centrándonos explícitamente en la transición energética, las conclusiones de este trabajo muestran que puede superar la disyuntiva emisiones-desigualdad, si presenta las características adecuadas. La redistribución extensiva por sí sola aumenta la actividad económica y las emisiones. También puede desplazar el proceso de innovación hacia el aumento de la productividad laboral y alejarlo de la producción eficiente de insumos intermedios, aumentando además las emisiones. Así pues, una reducción estructural del consumo y la producción es potencialmente necesaria para combinar los objetivos de bajas emisiones y baja desigualdad. La necesidad de no depender únicamente de los esfuerzos nacionales de transición energética para alcanzar los objetivos de bajas emisiones, en particular en el contexto de una redistribución sustancial, se pone aún más de relieve en los resultados sobre el uso empírico de combustibles fósiles integrado basado en el consumo de la UE. Aunque históricamente la transición energética regional sólo ha dado lugar a una modesta reducción del uso de combustibles fósiles, los patrones comerciales han contrarrestado esta evolución. Los resultados subrayan la importancia, desde la perspectiva de la UE, de ampliar el alcance de los esfuerzos de transición energética hacia la cadena de suministro global, pero también de considerar medidas del lado de la demanda para lograr reducciones de emisiones acordes con los objetivos medioambientales. Así pues, en general, esta tesis sugiere que el camino más prometedor hacia una transición justa con bajas emisiones de carbono es uno post-growth, que incluya amplias medidas de redistribución en combinación con rápidos esfuerzos de transición energética mundial y una reducción estructural de determinados tipos de consumo y producción. Sin embargo, aún queda mucho por investigar sobre esta transición fundamental del sistema socioeconómico para poder evaluar exhaustivamente las implicaciones asociadas y su viabilidad.The contemporary capitalist socioeconomic system has led to essential and existential socioeconomic and ecological challenges. Addressing these issues requires a fundamental system transition that centers around socioeconomic and ecological considerations. Within this context, this thesis aims to address the question of how countries in the European Union (EU) can achieve a low-carbon transition of the socioeconomic system that is socially just, i.e. a simultaneous substantial reduction in emissions and inequality. To this end, the individual Chapters focus on specific implications regarding: 1) potential policy mixes, 2) the specific role of the energy transition, and 3) decoupling and the role of trade. This work is conducted within the framework of Ecological Macroeconomics, which aims to enhance methods and insights towards analysing the socioeconomic transition and thereby addresses key shortcomings of main Integrated Assessment Models. Specifically, the Eurogreen model is revised and applied to Italy, as example for EU countries. Moreover, its national simulation-based approach is complemented by an empirical consumption-based study utilizing environmentally extended multiregional input-output analysis. The results illustrate how the intricate interactions between economic activity, inequality and emissions render a just transition challenging to achieve. In particular, the trade-off between emission and inequality reductions poses a meaningful but not insurmountable impediment. The findings underline the importance of an integrated analysis of the emission and inequality goals and the need for a range of coherent policy measures to address them in combination. These include specifically genuine redistribution from higher to lower incomes and a rapid expansion of the energy transition, while generic economic growth does not appear particularly conducive towards a just low-carbon transition. Focusing explicitly on the energy transition, the findings of this work show that it can overcome the emission-inequality trade-off, if featuring the appropriate characteristics, particularly a rebate of carbon costs to households. Extensive redistribution alone increases economic activity and emissions. It can also shift the process of innovation towards increased labour productivity and away from intermediate input efficient production, additionally increasing emissions. Thus, a structural reduction of consumption and production is potentially necessary to combine low emission and low inequality goals. The need to not solely rely on national energy transition efforts to achieve low-emission targets, in particular in the context of substantial redistribution, is further highlighted by the results on the empirical consumption-based embedded fossil fuel use of the EU. While the regional energy transition historically only led to a modest reduction in fossil fuel use, trade patterns have counteracted these developments. The findings underline the importance, from an EU perspective, to extend the scope of energy transition efforts towards the global supply chain, but also to consider demand side measures to achieve emission reductions in line with environmental targets. Thus, overall this thesis suggests that the most promising path towards a just low-carbon transition is a post-growth one, featuring extensive redistribution measures in combination with rapid global energy transition efforts and a structural reduction in certain types of consumption and production. Yet, a substantial amount of research on this fundamental transition of the socioeconomic system is still needed for a comprehensive assessment of associated implications and its feasibility.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
An unconditionally stable mimetic finite volume method on collocated grids
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) An unconditionally stable mimetic Finite Volume Method for unstructured collocated grids is presented in this thesis. The theoretical requirements for the mimetic framework rely on differential geometry and algebraic topology concepts, from where the mimetic operators were constructed. Furthermore, the Navier-Stokes equations are written in covector-valued form, respecting the geometry of the equations and, finally, discretized. The mimetic FVM obtained in collocated grids collapses to the formulation of Trias et. al., thus giving a strong mathematical foundation to the symmetry-preserving theory. Besides, the interpolation from cells to faces was stated to be the volume-weighted one by conservation of momentum arguments (or alternatively, by the Reconstruction map on the staggered grid). In this regard, it is also shown how the interpolation induces the staggered volume metric to the faces. In addition, a new explanation for the use of a midpoint interpolation in the scalar quantity of the convective term is proposed. It relies on the observation that the geometry is induced by the Reduction map, thus implying a topological interpolation at the cochain level. This topological interpolation, if assumed local, is the midpoint. The necessary and sufficient conditions for the method to be unconditionally stable, which relies on kinetic energy conservation, are also studied. Preserving the symmetries of the differential operators is sufficient for staggered meshes; however, in collocated arrangements, an extra term associated with the pressure gradient is responsible for introducing (or damping) artificial kinetic energy. A theorem formally proves that the volume-weighted interpolator is required to converge the results even for high-distorted collocated meshes, being the unique interpolator capable of doing that under some geometrical restrictions of the mesh. Finally, numerical tests are carried out to assess the accuracy of a linear, a midpoint, and a volume-weighted interpolator under low-distorted and high-distorted grids. It is shown that in the case of low-distorted grids, the three give similar results. When the mesh becomes distorted, the linear interpolator starts introducing energy to the system, blowing up the simulations. The midpoint interpolation is proved to be unstable under high-distorted meshes, while the volume-weighted interpolator is proved to be unconditionally stable.(Català) En aquesta tesi es presenta un Mètode de Volums Finits Mimètic incondicionalment estable per a malles no estructurades col·locades. Els requisits teòrics per al marc mimètic es basen en conceptes de geometria diferencial i topologia algebraica, d'on es van construir els operadors mimètics. A més, les equacions de Navier-Stokes s'escriuen amb formes diferencials amb valors en covectors, respectant la geometria de les equacions i, finalment, es discretitzen. El Métode de Volums Finits Mimètic obtingut en malles col·locades col·lapsa a la formulació de Trias et. al., donant així una sòlida base matemàtica a la teoria de preservació de simetria. A més, la interpolació de cel·les a cares s'estableix com la ponderada per volums mitjançant arguments de conservació del moment (o alternativament, mitjançant la funció de Reconstrucció en la malla "staggered"). A aquest respecte, també es mostra com la interpolació indueix la mètrica de volums "staggered" a les cares. A més, es proposa una nova explicació per a l'ús d'una interpolació en el punt mig en la quantitat escalar del terme convectiu. Es basa en el fet d'observar que la geometria és induïda per la funció de Reducció, implicant així una interpolació topològica a nivell de cocadena. Aquesta interpolació topològica, si s'assumeix local, és el punt mig. També s'estudien les condicions necessàries i suficients perquè el mètode sigui incondicionalment estable, que es basa en la conservació de l'energia cinètica. Preservar les simetries dels operadors diferencials és suficient per a malles "staggered"; tanmateix, en malles col·locades, un terme addicional associat amb el gradient de pressió és responsable d'introduir energia cinètica artificial. Un teorema demostrarà formalment que l'interpolador ponderat per volum és necessari per a convergir els resultats fins i tot per a malles col·locades altament distorsionades, sent l'únic interpolador capaç de fer això, sota algunes restriccions geomètriques de la malla. Finalment, es realitzen proves numèriques per avaluar la precisió d'un interpolador lineal, un de punt mig i un ponderat per volums en malles de baixa i alta distorsió. Es mostra que en el cas de malles de baixa distorsió, els tres donen resultats similars. Quan la malla es distorsiona, l'interpolador lineal comença a introduir energia al sistema, fent divergir les simulacions. La interpolació de punt mig demostra ser inestable en malles altament distorsionades, mentre que l'interpolador ponderat per volum demostra ser incondicionalment estable.(Español) En esta tesis se presenta un Método de Volumen Finito mimético incondicionalmente estable para mallas no estructuradas colocadas. Los requisitos teóricos para el marco mimético se basan en conceptos de geometría diferencial y topología algebraica, de donde se construyen los operadores miméticos. Además, las ecuaciones de Navier-Stokes se escriben con formas diferenciales con valores en covectores, respetando la geometría de las ecuaciones y, finalmente, se discretizan. El Método de Volumen Finito mimético obtenido en mallas colocadas colapsa a la formulación de Trias et. al., dando así una sólida base matemática a la teoría de preservación de simetría de los operadores diferenciales. Además, la interpolación de celdas a caras se establece como la ponderada por volumen mediante argumentos de conservación del momento (o alternativamente, mediante Reconstrucción en la malla "staggered"). A este respecto, también se muestra cómo la interpolación induce la métrica de volumen "staggered" a las caras. Además, se propone una nueva explicación para el uso de una interpolación en el punto medio en la cantidad escalar del término convectivo. Se basa en el hecho de observar que la geometría es inducida por la función de Reducción, implicando así una interpolación topológica a nivel de cocadena. Esta interpolación topológica, si se asume local, es el punto medio. También se estudian las condiciones necesarias y suficientes para que el método sea incondicionalmente estable, que se basa en la conservación de la energía cinética. Preservar las simetrías de los operadores diferenciales es suficiente para mallas "staggered"; sin embargo, en mallas colocadas, un término adicional asociado con el gradiente de presión es responsable de introducir energía cinética artificial. Un teorema demuestra formalmente que el interpolador ponderado por volumen es necesario para converger los resultados incluso para mallas colocadas altamente distorsionadas, siendo el único interpolador capaz de hacer eso bajo algunas restricciones geométricas de la malla. Finalmente, se realizan pruebas numéricas para evaluar la precisión de un interpolador lineal, uno de punto medio y uno ponderado por volumen en mallas de baja y alta distorsión. Se muestra que en el caso de mallas de baja distorsión, los tres dan resultados similares. Cuando la malla se distorsiona, el interpolador lineal comienza a introducir energía al sistema, haciendo divergir las simulaciones. La interpolación de punto medio demuestra ser inestable en mallas altamente distorsionadas, mientras que el interpolador ponderado por volumen demuestra ser incondicionalmente estable.DOCTORAT EN ENGINYERIA TÈRMICA (Pla 2012
Efecto de las manoproteínas de levadura sobre Oenococcus oeni y la fermentación maloláctica del vino
No full textLa fermentació alcohólica (FA) transforma els sucres del most en etanol i CO, sent realitzada
principalment per llevats Saccharomyces cerevisiae. Duran! i al final de la FA, aquests llevats
alliberen manoprote'ines, components de la seva paret cel·lular, que interactuen amb bacteris
láctics com Oenococcus oeni, el principal responsable de la fermentació malolactica (FML). La FML
és un procés que converteix l'acid L-malic en acid L-lactic, reduint l'acidesa del vi i millorant
la seva estabilitat microbiológica.
L'ús de manoprote·ines com a activadors de la FML ha general interés pel seu potencial per millorar
l'eficiéncia del procés i l'activitat d' O. oeni, tot i que gairebé no hi ha informació. Aquesta
tesi es va centrar a caracteritzar els efectes de diferents extractes de manoprote·ines, tant
comercials com obtinguts de llevats Saccharomyces cerevisiae i
no-Saccharomyces, sobre O. oeni i la FML, per establir les bases de la seva possible aplicació en
celler.La fermentación alcohólica (FA) transforma los azúcares del mosto en etanol y CO, siendo realizada
principalmente por levaduras Saccharomyces cerevisiae. Durante y al final de la FA, estas
levaduras liberan manoproteínas, componentes de su pared celular, que interactúan con bacterias
lácticas como Oenococcus oeni, principal responsable de la fermentación maloláctica (FML) La FML es
un proceso que convierte el ácido L-málico en ácido L-láctico, reduciendo la acidez del vino y
mejorando su estabilidad microbiológica.
El uso de manoproteínas como activadores de la FML ha generado interés debido a su potencial para
mejorar la eficiencia del proceso y la actividad de O. oeni, aunque apenas existe información. Esta
tesis se centró en caracterizar los efectos de diferentes extractos de manoproteínas, tanto
comerciales como obtenidos de levaduras Saccharomyces cerevisiae y no-Saccharomyces, sobre O. oeni
y la FML, para establecer las bases de su posible aplicación en bodega.Alcoholic fermentation (AF) transforms the sugars in the must into ethanol and CO, primarily
carried out by Saccharomyces cerevisiae yeasts. During and al the end of AF, these yeasts release
mannoproteins, components of their cell wall, which interact with lactic acid bacteria such as
Oenococcus oeni, the main agent responsible for malolactic fermentation (MLF). MLF is a process
that converts L-malic acid into L-lactic acid, reducing the wine's acidity and improving its
microbiological stability.
The use of mannoproteins as MLF activators has generated interest dueto their potential to improve
the efficiency of the process and the activity of O. oeni, although there is little information
available. This thesis focused on characterizing the effects of different mannoprotein extracts,
both commercial and !hose obtained from Saccharomyces cerevisiae and non-Saccharomyces yeasts, on
O. oeni and MLF, to establish the basis for their potential application in winemaking
El desarrollo de la causalidad lingüística en la escritura analítica de la educación primaria a la educación superior
No full textPrograma de Doctorat en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats[spa] Expresar la causa de hechos y eventos concretos es fundamental en la producción de textos académicos. El uso de recursos lingüísticos que explicitan relaciones causales permite expresar qué causas se atribuye a los hechos, justificar aseveraciones y proporcionar evidencia epistémica de lo que afirmamos. La presente tesis doctoral se centra en el desarrollo de los recursos de expresión de la causalidad de la educación primaria a la educación superior. El repertorio lingüístico para la expresión de la causalidad examinado abarca conectores interclausales, recursos intraclausales a través de medios léxicos y sintagmáticos (sintagmas preposicionales) y otras construcciones, como interrogativas directas e indirectas o de focalización de la causa. Pese a su relevancia, no contamos con estudios evolutivos que analicen su uso en distintos niveles educativos.
En esta investigación nos proponemos: a) describir el desarrollo de los recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad empleados en textos analíticos (expositivo-argumentativos propios del contexto académico) desde la infancia tardía hasta el inicio de la educación superior; b) determinar si el uso de estos recursos es permeable a la aplicación de una secuencia didáctica diseñada para la mejora de la escritura analítica. Estos dos objetivos son abordados en los dos estudios que comprende esta tesis doctoral. La muestra de ambos está compuesta por 227 estudiantes nativos de español de tres niveles educativos: 6.º de primaria (n = 65), 4.º de educación secundaria (n = 78) y 1.er y 2.º cursos de universidad (n = 84). Analizamos los recursos causales identificados en textos producidos por cada participante (total = 681 textos) adoptando modelos lineales generalizados mixtos.
El primer estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados en primaria, secundaria y universidad; 2) describir las diferencias en su uso en función del nivel educativo. Los resultados mostraron que el nivel educativo constituye un predictor significativo: la probabilidad de emplear un recurso causal aumentó con el nivel educativo. Los tres recursos causales más frecuentes en todos los grupos (subordinación, sintagmas preposicionales y elementos léxicos) aumentaron con la edad. Los sintagmas preposicionales con elementos léxicos también
VI
aumentaron, pero solo se encontraron diferencias entre los grupos de menor y mayor edad. En cuanto a los subtipos de subordinación causal examinados, las causales de acto de habla aumentaron significativamente solo de primaria a secundaria.
El segundo estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados por estudiantes de primaria, secundaria y universidad en los textos producidos antes y después de la aplicación de la secuencia didáctica; 2) determinar las posibles diferencias en cuanto al uso de dichos recursos entre los textos producidos antes y después de la secuencia en cada nivel educativo. Los resultados mostraron que la producción del texto antes o después de la secuencia constituye un predictor significativo que funciona en interacción con el nivel educativo. Después de la aplicación de las actividades didácticas, los estudiantes de primaria aumentaron el uso de recursos causales, mientras que los de universidad lo redujeron. Específicamente, se produjo un aumento de la subordinación causal y de la causalidad léxica en primaria y una reducción de los sintagmas preposicionales causales en universidad. Asimismo, el patrón evolutivo de incremento observado para la subordinación causal no se mantuvo en el segundo texto.
Este trabajo aporta evidencia sobre el comportamiento evolutivo de los recursos causales en la escritura analítica. El análisis del abanico de recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad revela patrones precisos de desarrollo para esta relevante función discursiva. Las implicaciones de estos resultados se discuten en el contexto de los desarrollos tardíos del lenguaje, atendiendo a sus posibles repercusiones en la didáctica de la escritura académica.[cat] Expressar la causa de fets i esdeveniments concrets és fonamental en la producció de textos acadèmics. L’ús de recursos lingüístics que expliciten relacions causals permet expressar quines causes s’atribueix als fets, justificar asseveracions i proporcionar evidència epistèmica del que afirmem. Aquesta tesi doctoral se centra en el desenvolupament dels recursos d’expressió de la causalitat de l’educació primària a l’educació superior. El repertori lingüístic per a l'expressió de la causalitat examinat comprèn connectors interclausals, recursos intraclausals a través de mitjans lèxics i sintagmàtics (sintagmes preposicionals) i altres construccions, com interrogatives directes i indirectes o de focalització de la causa. Malgrat la seva rellevància, no comptem amb estudis evolutius que analitzin el seu ús en diferents nivells educatius.
En aquesta recerca ens proposem: a) descriure el desenvolupament dels recursos lingüístics per a l'expressió de la causalitat emprats en textos analítics (expositiu-argumentatius propis del context acadèmic) des de la infància tardana fins a l'inici de l'educació superior; b) determinar si l'ús d'aquests recursos és permeable a l’aplicació d’una seqüència didàctica dissenyada per a la millora de l’escriptura analítica. Aquests dos objectius són abordats en els dos estudis que comprèn aquesta tesi doctoral. La mostra de tots dos està composta per 227 estudiants natius d'espanyol de tres nivells educatius: 6.è de primària (n = 65), 4.t d’educació secundària (n = 78) i 1.r i 2.n cursos d'universitat (n = 84). Analitzem els recursos causals identificats en textos produïts per cada participant (total = 681 textos) adoptant models lineals generalitzats mixtos.
El primer estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats a primària, secundària i universitat; 2) descriure les diferències en el seu ús en funció del nivell educatiu. Els resultats van mostrar que el nivell educatiu constitueix un predictor significatiu: la probabilitat d'emprar un recurs causal va augmentar amb el nivell educatiu. Els tres recursos causals més freqüents en tots els grups (subordinació, sintagmes preposicionals i elements lèxics) van augmentar amb l'edat. Els sintagmes preposicionals amb elements lèxics també van augmentar, però només es van trobar diferències entre els grups de menor i major edat. Pel que fa als subtipus de subordinació causal examinats, les causals d’acte de parla van augmentar significativament només de primària a secundària.
VIII
El segon estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats per estudiants de primària, secundària i universitat en els textos produïts abans i després de l’aplicació de la seqüència didàctica; 2) determinar les seves possibles diferències entre els textos produïts abans i després de la seqüència en cada nivell educatiu. Els resultats van mostrar que la producció del text abans o després de la seqüència constitueix un predictor significatiu que funciona en interacció amb el nivell educatiu. Després de l’aplicació de les activitats didàctiques, els estudiants de primària van augmentar l’ús de recursos causals, mentre que els d’universitat el van reduir. Específicament, es va produir un augment de la subordinació causal i de la causalitat lèxica a primària i una reducció dels sintagmes preposicionals causals a universitat. Així mateix, el patró evolutiu d’increment observat per a la subordinació causal no es va mantenir en el segon text.
Aquest treball aporta evidència sobre el comportament evolutiu dels recursos causals a l’escriptura analítica. L’anàlisi del ventall de recursos lingüístics per a l’expressió de la causalitat revela patrons precisos de desenvolupament per a aquesta rellevant funció discursiva. Les implicacions d’aquests resultats es discuteixen en el context dels desenvolupaments tardans del llenguatge, atenent les seves possibles repercussions en la didàctica de l’escriptura acadèmica.[eng] Expressing the cause of specific facts and events is fundamental in the production of academic texts. The use of linguistic devices that make causal relations explicit allows expressing which causes are attributed to events, justifying assertions, and providing epistemic evidence of what we claim. This doctoral thesis focuses on the development of the devices for the expression of causality from primary education to higher education. The examined linguistic repertoire for the expression of causality comprises interclausal connectives, intraclausal devices by lexical and syntagmatic (prepositional phrases) means, and other constructions, such as direct and indirect questions or focalizing constructions. Despite its relevance, there are no developmental studies analyzing their use at different educational levels.
In this research we aim: a) to describe the development of linguistic devices for the expression of causality used in analytical texts (expository-argumentative texts typical of the academic context) from late childhood to the beginning of higher education; b) to determine whether the use of these devices is permeable to the application of a series of classroom activities designed to improve analytical writing. These two goals are addressed in the two studies comprising this doctoral thesis. The sample for both consists of 227 natives of Spanish students from three educational levels: 6th grade of primary school (n = 65), 4th grade of secondary school (n = 78) and 1st and 2nd years of university (n = 84). We analyze the causal devices identified in texts produced by each participant (total = 681 texts) adopting generalized linear mixed models.
The first study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used in primary, secondary and university; 2) to describe the differences in their use as a function of educational level. Results showed that educational level is a significant predictor: the probability of using a causal device increased with educational level. The three most frequent causal devices in all groups (subordination, prepositional phrases and lexical items) increased with age. Prepositional phrases with lexical items also increased, but differences were found only between the youngest and oldest age groups. As for the causal subordination subtypes under examination, speech act causals increased significantly only from primary to secondary.
X
The second study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used by primary, secondary and university students in the texts produced before and after the application of the set of instructional activities; 2) to determine the possible differences in the use of such devices between the texts produced before and after the instructional activities in every educational level. Results showed that text production before or after the set of activities constitutes a significant predictor that functions in interaction with the educational level. After the application of the instructional activities, primary school students increased the use of causal devices, while university students reduced it. Specifically, there was an increase of causal subordination and lexical causality in primary school and a reduction of causal prepositional phrases at the university. Likewise, the developmental pattern of increase observed for causal subordination did not remain in the second text.
This work provides evidence on the developmental behavior of causal devices in analytical writing. Analyzing the array of linguistic devices for the expression of causality reveals accurate developmental patterns for this relevant discursive function. Implications of these results are discussed in the context of later language developments, addressing their possible impact on the teaching of academic writing
Evaluación de la alfabetización en salud de las personas con esclerosis múltiple
No full textENG- In the care of people diagnosed with multiple sclerosis (MS), a chronic, complex, and unpredictable disease, it is often observed that not everyone understands their condition in the same way, nor do all individuals possess the knowledge, attitudes, and skills required for effective self-management. This situation raises important questions about the adequacy and effectiveness of current health education and information strategies, especially considering the significant investment of time, effort, and resources they entail.
In this context, health literacy emerges as a key element. Recognized as a social determinant of health, it allows for the assessment not only of individuals’ knowledge about their condition but also of their ability to access, comprehend, evaluate, and apply health information to enhance their health and well-being. Moreover, it serves as a practice-sensitive measure, useful for evaluating the effectiveness of interventions aimed at informing, educating, and empowering individuals in their self-care. Its impact on health outcomes, health equity, and the sustainability of health systems has positioned health literacy as a strategic focus in healthcare delivery, health promotion, public health, and policy-making.
Despite its relevance, the evidence on the level of health literacy among people with MS in Spain remains limited. Until recently, no validated measurement instrument was available that was culturally adapted to the Spanish context. In response to this gap, the present doctoral thesis aimed to identify, adapt, and validate a specific tool to assess health literacy in this population, following a rigorous, participatory, and person-centred approach.
The research was conducted in three sequential and complementary phases. First, a systematic psychometric review was carried out, which led to the identification of the Multiple Sclerosis Health Literacy Questionnaire (MSHLQ) as the most appropriate measurement instrument in alignment with current definitions of health literacy and with strong potential for cultural adaptation to the Spanish context. The second phase involved the translation and cultural adaptation of the MSHLQ into Spanish, using a structured methodology that included cognitive interviews with people with MS, resulting in the Spanish version of the instrument: the MSHLQ-SPA. Finally, in the third phase, the MSHLQ-SPA was administered to 388 participants, and its measurement properties were analysed, including construct validity, internal consistency, and test-retest reliability.
The findings demonstrate that the MSHLQ-SPA presents adequate measurement properties and, for the first time, provide a culturally adapted, valid, and reliable measurement instrument to assess health literacy in people with MS in Spain. This achievement enables the systematic evaluation of health literacy in both clinical and research settings and supports the development and implementation of more tailored educational interventions. It also fosters informed decision-making and enables new approaches to improve health outcomes, reduce inequalities in access to health information, and strengthen strategies to address one of the major public health challenges of the 21st century: improving health literacy for allCAT- En l’atenció a persones diagnosticades d’esclerosi múltiple (EM), una malaltia crònica, complexa i d’evolució imprevisible, sovint s’observa que no totes comprenen igual el seu procés de malaltia, ni disposen dels coneixements, actituds i habilitats necessàries per gestionar-la de manera eficaç. Aquesta realitat qüestiona la suficiència i adequació de les estratègies d’informació i educació per a la salut que s’implementen i convida a avaluar-ne críticament l’impacte, especialment tenint en compte la inversió de temps, esforç i recursos que suposen.
En aquest context, l’alfabetització en salut esdevé una eina clau. Considerada un determinant social de la salut, permet analitzar no només el grau de coneixement de les persones sobre la seva malaltia, sinó també la seva capacitat per accedir, comprendre, avaluar i aplicar informació sanitària per promoure la salut i el seu benestar. A més, constitueix una mesura sensible a la pràctica professional, útil per valorar l’eficàcia d’intervencions orientades a informar, educar i empoderar les persones en la seva autocura. La seva influència sobre els resultats en salut, l’equitat i la sostenibilitat dels sistemes sanitaris l’ha consolidat com un eix estratègic tant en l’atenció assistencial com en la promoció de la salut, la salut pública i el disseny de polítiques sanitàries.
Tot i la seva rellevància, l’evidència sobre el nivell d’alfabetització en salut en persones amb EM a Espanya és encara escassa, i fins ara no es disposava d’un instrument validat i culturalment adaptat al context espanyol. Davant aquesta mancança, aquesta tesi doctoral té com a objectiu identificar, adaptar i validar una eina específica per avaluar l’alfabetització en salut en aquesta població, mitjançant una aproximació rigorosa, participativa i centrada en la persona.
La recerca s’ha desenvolupat en tres fases seqüencials i complementàries. En la primera, es va realitzar una revisió psicomètrica sistemàtica que va permetre identificar el Multiple Sclerosis Health Literacy Questionnaire (MSHLQ) com l’instrument de mesura més ajustat a la definició actual d’alfabetizació en salut i amb més potencial per ser adaptat al nostre context. La segona fase va consistir en la seva traducció i adaptació cultural a l’espanyol, mitjançant un procés estructurat que va incloure entrevistes cognitives a persones amb EM, i que va donar lloc a la versió espanyola de l’instrument: el MSHLQ-SPA. Finalment, en la tercera fase, el MSHLQ-SPA es va administrar a 388 participants, per analitzar-ne posteriorment les seves propietats de mesura com la validesa de constructe, la consistència interna i la fiabilitat test-retest.
Els resultats mostren que el MSHLQ-SPA presenta propietats de mesura adequades, i permeten disposar, per primera vegada, d’un instrument de mesura adaptat, vàlid i fiable per avaluar l’alfabetització en salut en persones amb EM a Espanya. Aquest avenç no només facilita l’avaluació sistemàtica de l’alfabetització en salut en la pràctica clínica i en la recerca, sinó que també contribueix a dissenyar i implementar intervencions educatives més adequades i promoure la presa de decisions informades. Alhora, genera noves oportunitats per a millorar els resultats en salut, reduir desigualtats en l’accés a la informació sanitària i enfortir les estratègies per afrontar un dels grans reptes de salut pública del segle XXI: millorar l’alfabetització en salut de tota la poblacióPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu
Calidad del encolado de los productos de madera estructural desarrollados con especies mediterráneas
No full textL'ús de fustes mediterrànies és limitat a causa de les característiques singulars que restringeixen la seva aplicació en productes que exigeixen alta homogeneïtat. No obstant això, un processament adequat podria potenciar-ne l'ús. En aquest context, la fusta contralaminada (CLT) obre noves oportunitats per valoritzar aquestes espècies i mitigar-ne les limitacions. Aquesta tesi explora la qualitat de l'encolat de fustes com el pi blanc, pi pinassa, pi silvestre i castanyer, per tal d'optimitzar les seves aplicacions. La investigació es divideix en tres fases. Primer, s‟analitza la qualitat de l‟encolat d‟aquestes espècies segons la normativa vigent. La segona fase avalua com el temps entre el raspallat i l'encolat afecta la qualitat de la unió. La tercera fase valora ladequació dels assaigs normatius i proposa provetes alternatives per a una avaluació més precisa. Es van fabricar 75 mostres de CLT amb adhesiu de melamina i poliuretà. Els resultats demostren la idoneïtat d'aquestes fustes per al CLT, destacant l'eficàcia de la melamina i la disminució de la qualitat de la unió si se superen les dues setmanes entre el raspallat i l'encolat. Les provetes alternatives proposades es validen com una opció fiable per avaluar la resistència de la unió.El uso de maderas mediterráneas es limitado debido a sus características singulares, que restringen su aplicación en productos que exigen alta homogeneidad. No obstante, un procesamiento adecuado podría potenciar su uso. En este contexto, la madera contralaminada (CLT) abre nuevas oportunidades para valorizar estas especies y mitigar sus limitaciones. Esta tesis explora la calidad del encolado de maderas como el pino carrasco, pino laricio, pino silvestre y castaño, con el fin de optimizar sus aplicaciones. La investigación se divide en tres fases. Primero, se analiza la calidad del encolado de estas especies según la normativa vigente. La segunda fase evalúa cómo el tiempo entre el cepillado y el encolado afecta a la calidad de la unión. La tercera fase valora la adecuación de los ensayos normativos y propone probetas alternativas para una evaluación más precisa. Se fabricaron 75 muestras de CLT con adhesivo de melamina y poliuretano. Los resultados demuestran la idoneidad de estas maderas para el CLT, destacando la eficacia de la melamina y la disminución de la calidad de la unión si se superan las dos semanas entre el cepillado y el encolado. Las probetas alternativas propuestas se validan como una opción fiable para evaluar la resistencia de la unión.The use of Mediterranean woods is limited due to their unique characteristics, which restrict their application in products requiring high homogeneity. However, appropriate processing could enhance their use. In this context, cross-laminated timber (CLT) opens new opportunities to enhance the value of these species and mitigate their limitations. This thesis explores the gluing quality of woods such as Aleppo pine, Corsican pine, Scots pine, and chestnut, with the aim of optimizing their applications. The research is divided into three phases. First, the gluing quality of these species is analyzed according to current regulations. The second phase evaluates how the time between planing and gluing affects bond quality. The third phase assesses the adequacy of regulatory testing and proposes alternative test specimens for a more accurate evaluation. Seventy-five CLT samples were manufactured with melamine and polyurethane adhesive. The results demonstrate the suitability of these woods for CLT, highlighting the effectiveness of melamine and the decrease in bond quality if more than two weeks pass between planing and gluing. The proposed alternative test specimens are validated as a reliable option for assessing bond strength
Comprehensive characterization of anthropogenic impacts on Mediterranean intermittent streams using cheminformatics and environmental risk assessment approaches
No full textPrograma de Doctorat en Química Analítica i Medi Ambient[eng] Intermittent streams, characterized by variable and discontinuous flow regimes, are becoming increasingly common in the Mediterranean region due to climate change, population growth and land use changes, which further decrease water availability. As a result, the natural dilution capacity of streams is limited, making them highly vulnerable to both anthropogenic pressures and climate-driven hydrological variability. Among the key stressors, wastewater treatment plants (WWTPs) are one of the major sources of contaminants of emerging concern (CECs) and their transformation products (TPs). These are continuously being released into the environment and their detection in surface water can pose significant environmental risk due to their persistence, bioactivity, and incomplete removal during wastewater treatment. In this context, this thesis aimed to develop and apply robust analytical techniques for the detection, quantification and characterization of CECs and TPs, as well as to assess their potential environmental risks in Mediterranean freshwater systems, including both surface and groundwater, with a particular focus on under- studied regions as the Middle East North African (MENA) region.
An analytical method based on solid phase extraction combined with liquid chromatography coupled to high resolution mass spectrometry was developed and validated for the detection and quantification of 116 CECs. The method demonstrated high sensitivity and broad applicability in both surface and groundwater samples. It was applied for the analysis of samples collected across multiple locations in Southern European countries (Spain, Italy, France) and MENA countries (Algeria, Tunisia), enabling a comparative assessment of water quality between northern and southern Mediterranean regions. Special attention was given to MENA countries, where comprehensive monitoring efforts have been previously lacking.
Through an integrated approach combining chemical, ecological, and hydrological indicators, the study highlighted the cumulative impact of wastewater discharges on aquatic ecosystems and emphasized the need for region-specific monitoring frameworks. The importance of considering hydrological variability, particularly in low flow conditions, where natural dilution capacities of streams are limited was also emphasized, especially as water scarcity increases. The correlations between various indicators were assessed where CECs concentrations and benthic indices (ecological) revealed a moderate positive relationship.
Environmental risk assessments were conducted by calculating risk quotients to evaluate the potential ecological impact associated to the detected concentrations. This approach enabled the identification of several priority pollutants, including diclofenac, losartan and azithromycin, which were consistently found in surface water at ecologically relevant concentrations, posing potential environmental risks across the five Mediterranean countries studied. In Tunisian groundwater, compounds including azithromycin, ibuprofen and caffeine were also detected at concentration levels indicating potential ecological risks. Notably the overlap in potential ecological risk, driven by the presence of common compounds as azithromycin in both Tunisian groundwater and surface water systems, underscores the ongoing pressures on the studied basin where agriculture, industry and tourism activities predominate. The findings reinforce the urgent need for increased monitoring frameworks, both regionally and internationally, to better manage and mitigate the impact of CECs on the environment.
Additionally, to investigate the fate and transformation pathways of CECs and their TPs in intermittent streams, open-source cheminformatics approaches were applied. A combination lab-scale experiments, data curation and prediction models were used to assess the environmental behaviour of TPs. N-oxide transformation products were found to remain persistent along the stream and were observed to be derived from WWTP point sources rather than in-stream formation. Unfortunately, lab-scale experiments did not successfully predict the high occurrence of N-oxide TPs observed in field studies. Suspect and non-target screening approaches, supported by open-source tools, were performed as complementary and valuable tools, to expand the target analysis and provide a deeper insight of the presence of TPs and other unknowns. These approaches enabled the identification of compounds not initially included in the analytical method, offering a broader understanding of the contaminant profiles in intermittent streams.
Overall, the findings presented in this thesis underscore the necessity of interdisciplinary strategies and adaptive water management to protect vulnerable freshwater, both intermittent streams and groundwater resources across the Mediterranean Basin.[cat] Les rieres intermitents, caracteritzades pel seu cabal variable i discontinu, són cada cop més freqüents a la conca mediterrània a causa del canvi climàtic, el creixement poblacional i els canvis d’ús del sòl. Aquestes alteracions redueixen la capacitat de dilució natural dels cursos d’aigua intermitents, fent-los especialment vulnerables tant a les pressions antropogèniques com a la variabilitat hidrològica.
Les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) són una de les fonts principals de contaminants emergents (CECs) i dels seus productes de transformació (TPs). Aquests s’alliberen contínuament al medi ambient degut a l’eliminació incompleta durant els processos de tractament, fet que pot suposar un risc ambiental a causa de la seva persistència i bioactivitat.
Aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar i aplicar tècniques analítiques per detectar, quantificar i caracteritzar els CECs i els seus TPs en cursos d’aigua intermitents de la regió del mediterrani, especialment en regions poc estudiades com els països MENA (Orient Mitjà i Nord d’Àfrica). Es va desenvolupar i validar un mètode d’alta sensibilitat i àmplia aplicabilitat mitjançant l’extracció en fase sòlida i cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses d’alta resolució per a 116 CECs.
Diferents països del Mediterrani van ser estudiats incloent Espanya, Itàlia, França, Algèria i Tunísia. Els resultats van mostrar l’impacte de les descàrregues d’aigües residuals sobre els ecosistemes aquàtics i la necessitat de marcs de seguiment específics per cada regió, destacant la importància de tenir en compte la variabilitat hidrològica, sobretot en condicions de baix cabal, quan la capacitat de dilució natural es veu limitada. Diversos compostos com el diclofenac, el losartan i l’azitromicina es van detectar en concentracions ecològicament rellevants en aigües superficials, indicant un risc ambiental a diversos països mediterranis. A Tunísia, també es van identificar riscos ecològics a les aigües subterrànies, fet que evidencia la necessitat de millores en la gestió dels recursos hídrics.
Per estudiar el destí i la transformació dels CECs i els seus TPs en rieres intermitents, es van utilitzar eines quimioinformàtiques de codi obert, experiments a escala laboratori i models de predicció de TPs. L’ús combinat d’anàlisi de cribratge de sospitosos i no dirigit va permetre aprofundir en la identificació i el comportament
ambiental de TPs i altres compostos desconeguts en rieres intermitents
La transmisión de estereotipos de género hacia las habilidades del alumnado en los programas de capacitación del profesorado y el papel del sexismo ambivalente
No full textLa presente tesis doctoral se enfoca en analizar la transmisión de estereotipos de género hacia las competencias del alumnado en los programas de capacitación del profesorado en formación de educación primaria y secundaria y el efecto del sexismo ambivalente sobre estos estereotipos. Existe una escasez de estudios enfocados en analizar los estereotipos de género hacia las habilidades de mujeres y de hombres por parte del futuro profesorado de educación primaria y secundaria, así como el efecto del sexismo ambivalente sobre estos estereotipos. Para ello, los estudios de la presente tesis se basan en marcos teóricos consolidados como son el modelo de expectativa-valor de logro situada de Eccles y colaboradores/as (1983), y la teoría del sexismo ambivalente de Glick y Fiske (1996). Se ha utilizado la metodología cuantitativa para analizar los tres estudios que se presentan, donde participan un total de 310 estudiantes, 214 mujeres y 96 hombres. Del total, 151 participantes están matriculados/as en el grado de Educación Primaria y 126 en el máster de Formación del Profesorado de Educación Secundaria. Los resultados que se vinculan al análisis factorial, al análisis de consistencia interna, al análisis de la varianza, al análisis de correlaciones y al análisis de la covarianza, así como también las conclusiones, exponen que los hombres que se están formando para ser profesores reportan mayor sexismo ambivalente que sus compañeras. Asimismo, se observa una correlación positiva entre el sexismo benevolente y los estereotipos sobre las mejores habilidades de los chicos en las materias STEM y de las chicas en biología, lenguas y plástica.Aquesta tesi doctoral se centra a analitzar la transmissió d'estereotips de gènere cap a les competències de l'alumnat en els programes de capacitació del professorat en formació d'educació primària i secundària i l'efecte del sexisme ambivalent sobre aquests estereotips. Hi ha una manca d'estudis centrats a analitzar els estereotips de gènere cap a les habilitats de dones i homes per part del futur professorat d'educació primària i secundària, i també l'efecte del sexisme ambivalent sobre aquests estereotips. Per això, els estudis d'aquesta tesi es basen en marcs teòrics consolidats com ara el model d'expectativa-valor d'èxit situat d'Eccles i col·laboradors/ores (1983), i la teoria del sexisme ambivalent de Glick i Fiske (1996). S'ha utilitzat la metodologia quantitativa per analitzar els tres estudis que es presenten on han participat un total de 310 estudiants, 214 dones i 96 homes. Del total, 151 participants estaven matriculats/ades en el grau d'Educació Primària i 126 en el màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària. Els resultats de l'anàlisi factorial, l'anàlisi de consistència interna, l'anàlisi de la variància, l'anàlisi de correlacions i l'anàlisi de la covariància, com també les conclusions, exposen que els homes que s'estan formant per ser professors reporten més sexisme ambivalent que les seves companyes. Així mateix, s'observa una correlació positiva entre el sexisme benvolent i els estereotips sobre les millors habilitats dels nois en les matèries STEM i de les noies en biologia, llengües i plàstica.The present doctoral thesis focuses on analyzing the transmission of gender stereotypes towards student competencies in teacher training programs for primary and secondary education and the effect of ambivalent sexism on these stereotypes. There is a scarcity of studies analyzing gender stereotypes regarding the abilities of women and men regarding future primary and secondary education teachers, as well as the effect of ambivalent sexism on these stereotypes. For this purpose, the studies in this thesis are based on established theoretical frameworks such as the Eccles et al. (1983) expectancy-value model of situated achievement motivation, and Glick and Fiske's (1996) theory of ambivalent sexism. Quantitative methodology is used to analyze the three studies presented, involving a total of 310 students (214 women and 96 men). Of the total, 151 participants were enrolled in the Primary Education Degree program and 126 in the Master's Degree program for Secondary Education Teacher Training. The results that are linked to factor analysis, internal consistency analysis, variance analysis, correlation analysis, covariance analysis, as well as the conclusions, expose that the men who are training to become teachers report higher levels of ambivalent sexism than their female counterparts. Additionally, a positive correlation is observed between benevolent sexism and stereotypes about boys' superior skills in STEM subjects and girls' superior skills in biology, languages, and arts.Societat, Tecnologia i Cultur