Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La responsabilitat de l'administració pública per lesions sofertes en acte de servei pels membres de cossos i forces de seguretat: responsabilitat patrimonial Versus principi d'indemnitat. Una visió pràctica
No full textLa qüestió objecte d’estudi es concreta en aquells supòsits on membres dels Cossos i Forces de Seguretat, havent patit lesions en acte de servei, i un cop oferides accions per a reclamar contra l’agressor, resultant condemnat i quantificada la indemnització en concepte de responsabilitat civil per la decisió judicial, ens podíem trobar que, el condemnat es declari insolvent, es declari en rebel·lia, aquest sigui expulsat del país o marxi del mateix per voluntat pròpia, o no pugui ser identificat/localitzat i a qui no se li podrà reclamar la responsabilitat civil per la via penal. En qualsevol d’aquests supòsits, l’agent té una resolució penal que mai podrà executar. I al seu torn, l’administració amb qui l’agent té una relació estatutària no es fa càrrec de la indemnització per entendre que aquest té inclòs en les seves retribucions un plus de perillositat. Quines opcions li planteja l’ordenament jurídic? En abordar aquesta situació vaig poder concloure que poca normativa existia al respecte. I, malauradament, la major part de la jurisprudència existent, era contrària als interessos dels funcionaris que aspiraven al fet que fos la seva administració qui, subsidiàriament, es fes càrrec de les indemnitzacions penalment fixades. Aquesta qüestió, però, en comptes de ser tractada com una reclamació de responsabilitat patrimonial presentada davant de l’administració per la qual l’agent treballa, i que els tribunals resolien desfavorablement als seus interessos, la vaig defensar com una reclamació inspirada en el principi d’indemnitat que naixia de la seva relació estatutària i que permet reclamar a l’administració, de forma subsidiària, i en concepte de responsabilitat civil, sempre que, l’agent no hagués actuat amb dol o negligència, en principi només quan el condemnat es declarés insolvent, escenari que fos ampliat per les resolucions judicials, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem.La cuestión objeto de estudio se concreta en aquellos supuestos donde miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, habiendo sufrido lesiones en acto de servicio, y una vez ofrecidas acciones para reclamar contra el agresor, resultando condenado y cuantificada la indemnización en concepto de responsabilidad civil por la decisión judicial, nos podíamos encontrar que, el condenado se declare insolvente, se declare en rebeldía, éste sea expulsado del país, se marche del mismo por voluntad propia, o no pueda ser identificado/localizado y a quien no se le podrá reclamar la responsabilidad civil por la vía penal. En cualquiera de estos supuestos, el agente tiene una resolución penal que nunca podrá ejecutar. Y a su vez, la administración con la que el agente tiene una relación estatutaria no se hace cargo de la indemnización por entender que éste tiene incluido en sus retribuciones un plus de peligrosidad. ¿Qué opciones le plantea el ordenamiento jurídico? Al abordar esta situación pude concluir que poca normativa existía al respecto. Y, desgraciadamente, la mayor parte de la jurisprudencia existente, era contraria a los intereses de los funcionarios que aspiraban a que fuera su administración quien, subsidiariamente, se hiciera cargo de las indemnizaciones penalmente fijadas. Esta cuestión, sin embargo, en vez de ser tratada como una reclamación de responsabilidad patrimonial presentada ante la administración para la que el agente trabaja, y que los tribunales resolvían desfavorablemente a sus intereses, la defendí como una reclamación inspirada en el principio de indemnidad que nacía de su relación estatutaria y que permite reclamar a la administración, de forma subsidiaria, y en concepto de responsabilidad civil, siempre y cuando el agente no hubiese actuado con dolo o negligencia, en principio sólo cuando el condenado se declarase insolvente, escenario que fue ampliado por las resoluciones judiciales, del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y por la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Supremo.The issue under study is specific to those cases where members of the Security Forces and Bodies, having suffered injuries in the course of their service, and once actions have been offered to claim against the aggressor, being convicted and the compensation quantified in terms of civil liability by the judicial decision, we could find that the convicted person is declared insolvent, declared in rebellion, is expelled from the country or leaves it of his own free will, or cannot be identified/located and from whom civil liability cannot be claimed through criminal proceedings. In any of these cases, the agent has a criminal resolution that he can never execute. And in turn, the administration with which the agent has a statutory relationship does not take charge of the compensation because it is understood that the agent has a dangerousness bonus included in his remuneration. What options does the legal system offer him? When addressing this situation I was able to conclude that little regulation existed in this regard. And, unfortunately, most of the existing jurisprudence was contrary to the interests of civil servants who aspired to have their administration, in a subsidiary way, take charge of the compensations established in criminal law. However, instead of treating this issue as a claim for patrimonial liability presented to the administration for which the agent works, and which the courts resolved unfavourably to their interests, I defended it as a claim inspired by the principle of indemnity that arose from their statutory relationship and that allows claims to be made to the administration, in a subsidiary way, and in terms of civil liability, provided that the agent had not acted with intent or negligence, in principle only when the convicted person declared himself insolvent, a scenario that was expanded by the judicial resolutions of the Superior Court of Justice of Catalonia and the Administrative Litigation Chamber of the Supreme Court."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Dret
Construir el suport a la inclusió dins l'aula amb equips d'aprenentatge cooperatiu
No full textL’objectiu d’aquesta investigació és analitzar fins a quin punt la incorporació dels suports als equips cooperatius, tal com proposa el Programa CA/AC, contribueix a millorar la pràctica educativa i a facilitar la participació i l’aprenentatge dels alumnes que troben barreres. Es desenvolupa en un context escolar amb la finalitat d’analitzar com els centres organitzen les seves pràctiques per atendre la diversitat. Pretén comprendre com els professors integren i expliciten l’aprenentatge cooperatiu com a criteri pedagògic per donar resposta a les necessitats dels alumnes en risc d’exclusió. L’estudi fa el seguiment d’onze centres educatius, amb la participació de professors i mestres de suport a la inclusió. A les conclusions s’identifiquen els factors clau per millorar l'atenció als equips cooperatius. S’articulen en dos eixos principals: els ajustos de les dinàmiques, estructures i plans d’equip, i les modalitats de suport als equips. També s’hi inclouen les valoracions dels professors que permeten entendre la utilitat i l’impacte del procés en els centres.The objective of this research is to analyze to what extent the incorporation of supports into cooperative teams, as proposed by the CA/AC Program, contributes to improving educational practice and facilitating the participation and learning of students who encounter barriers. It is developed in a school context with the aim of analyzing how centers organize their practices to address diversity. It seeks to understand how teachers integrate and explain cooperative learning as a pedagogical criterion to respond to the needs of students at risk of exclusion. The study monitors eleven educational centers, with the participation of teachers and inclusion support teachers. The conclusions identify the key factors for improving attention to cooperative teams. They are articulated in two main axes: adjustments to team dynamics, structures and plans, and the modalities of team support. The teachers' assessments are also included, which allow us to understand the usefulness and impact of the process in the centers.Innovació i Intervenció educative
Developing a new approach to assess the socio-economic and environmental sustainability of tourism. A case study in Mediterranean Protected Areas
No full textLa indústria turística impulsa l’economia i l’intercanvi cultural, però el seu ràpid creixement genera preocupacions ambientals i socioeconòmiques, especialment al Mediterrani, vulnerable al canvi climàtic i la massificació. Aquesta tesi proposa un enfocament innovador basat en l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) per avaluar la sostenibilitat del turisme. El mètode combina indicadors ambientals i contribucions socioeconòmiques, i s’ha aplicat a nou Àrees Protegides dins el projecte europeu Interreg Med DESTIMED PLUS. Els resultats demostren l’eficàcia del marc per mesurar i millorar el rendiment de paquets d’ecoturisme, destacant la importància de la planificació integrada, el seguiment i la participació dels agents implicats. Aquesta recerca contribueix a avançar cap a un turisme més sostenible, proporcionant eines pràctiques per reduir l’impacte ambiental i reforçar els beneficis socials i econòmics.The tourism industry drives the economy and cultural exchange, but its rapid growth raises environmental and socio-economic concerns, especially in the Mediterranean, which is vulnerable to climate change and overcrowding. This thesis proposes an innovative approach based on Life Cycle Assessment (LCA) to evaluate tourism sustainability. The method combines environmental indicators and socio-economic contributions, and has been applied to nine Protected Areas as part of the European Interreg Med DESTIMED PLUS project. The results demonstrate the framework’s effectiveness in assessing and improving the performance of ecotourism packages, highlighting the importance of integrated planning, monitoring, and stakeholder engagement. This research contributes to advancing sustainable tourism by providing practical tools to reduce environmental impact and strengthen social and economic benefits.Ciències Experimentals i Tecnologie
Dance Marketing como herramienta estratégica para el engagement de marca. Análisis del discurso narrativo y performativo desde el corporate moderno. Premios EFI 1997-2024 como casos de estudio.
No full textSe pretende revisar/estudiar la evolución y gestión de marca como recurso/activo intangible más preciado que puede tener una organización y sus discursos narrativos performativos como eje central de la comunicación. El objetivo de esta investigación está en realizar un análisis del Dance Marketing como herramienta estratégica para el engagement de marca, a través de los spots ganadores de los Premios EFI. En cuanto a la filosofía de los premios: “Los premios a la Eficacia nacieron en 1997 para responder a una necesidad común del sector publicitario: reconocer la contribución de la comunicación comercial a la consecución de los objetivos empresariales de las empresas anunciantes” (Premios EFI, 2024). Aunque esta investigación parte de la Monografía de Alloza (2001), y los Premios nacieron en 1997, para realizar un estudio completo del estado de la cuestión se atiende todo el universo de estudio desde 1997.The aim is to review/study brand evolution and management as the most valuable intangible resource/asset that an organization can have, and its narrative-performative discourses as the central axis of communication. The objective of this research is to analyze Dance Marketing as a strategic tool for brand engagement, through the winning spots of the EFI Awards. Regarding the philosophy of the awards: “The Effectiveness Awards were created in 1997 to respond to a common need in the advertising sector: to recognize the contribution of commercial communication to the achievement of the business objectives of advertising companies” (EFI Awards, 2024). Although this research is based on Alloza's monograph (2001), and the Awards were created in 1997, in order to carry out a comprehensive study of the state of the art, the entire universe of study since 1997 is taken into account.Programa de Doctorat en Ciències de la Comunicaci
Aproximació filològica a l’occità del cantó de Sent Gaudenç (Comenge, Alta Garona). Aspectes de fonètica i morfologia nominal
No full textL’objectiu d’aquesta recerca és de descriure lingüísticament el gascó del cantó de Sent Gaudenç (al Comenge, dins de l’actual regió francesa d’Occitània / Pirineus Mediterrània) tal com era a la fi del segle XIX i començaments del segle XX, abans de les grans transformacions sociolingüístiques patides per la llengua occitana algunes dècades més tard. Per fer-ho, examina documents que provenen de l’enquesta capitanejada per Julien Sacaze el 1887 i de la revista Era Bouts dera Mountanho, dirigida per Bernat Sarrieu. En aquestes dues fonts, que fins ara no havien estat gaire explotades des del punt de vista lingüístic, s’indica de manera precisa l’origen geogràfic dels autors i s’utilitzen sistemes gràfics prenormatius que intenten reproduir fonèticament les varietats orals. D’altra banda, tot i que Sent Gaudenç hagi estat un punt d’enquesta tant de l’Atlas linguistique de la France com de l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, no hi ha cap monografia que s’interessi específicament per l’occità d’aquesta zona si deixem de banda alguna compilació lexical de mitjans del segle XIX. La nostra recerca dedica, doncs, capítols específics a una sèrie de qüestions fonètiques, entre les quals hi figuren algunes de les característiques més destacades del gascó, i també a aspectes de morfologia nominal com l’article definit, la flexió de gènere i de nombre o els possessius, que en gascó són molt rellevants des del punt de vista geolingüístic. L’estudi dels parlars de Sent Gaudenç no solament pot ajudar a conèixer millor el dialecte de Gascunya —on nombroses recerques han focalitzat l’atenció en parlars més occidentals— sinó les relacions entre el gascó oriental i el llenguadocià veí en una zona que ocupa una posició estratègica, a mig camí de la ciutat de Tolosa i dels Pirineus.El objetivo de esta investigación es describir lingüísticamente el gascón del cantón de Sent Gaudenç (en el Comenge, dentro de la actual región francesa de Occitania / Pirineos Mediterráneo) tal y como era a finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX, antes de las grandes transformaciones sociolingüísticas sufridas por la lengua occitana algunas décadas más tarde. Para ello, examina documentos que provienen de la encuesta capitaneada por Julien Sacaze en 1887 y de la revista Era Bouts dera Mountanho, dirigida por Bernat Sarrieu. En estas dos fuentes, que hasta ahora no habían sido demasiado explotadas desde el punto de vista lingüístico, se indica de forma precisa el origen geográfico de los autores y se utilizan sistemas gráficos prenormativos que intentan reproducir fonéticamente las variedades orales. Por otro lado, aunque Sent Gaudenç haya sido un punto de encuesta tanto del Atlas linguistique de la France como del Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, no hay ninguna monografía que se interese específicamente por el occitano de esta zona si dejamos de lado alguna compilación lexical de mediados del siglo XIX. Nuestra investigación dedica, pues, capítulos específicos a una serie de cuestiones fonéticas, entre las que figuran algunas de las características más destacadas del gascón, así como a aspectos de morfología nominal como el artículo definido, la flexión de género y de número o los posesivos, que son muy relevantes en gascón desde el punto de vista geolingüístico. El estudio de las hablas de Sent Gaudenç no sólo puede ayudar a conocer mejor el dialecto de Gascuña —donde numerosas investigaciones han focalizado la atención en variedades más occidentales— sino las relaciones entre el gascón oriental y el lenguadociano cercano en una zona que ocupa una posición estratégica, a medio camino entre la ciudad de Tolosa y los Pirineos.The aim of this research is to make a linguistic description of the Gascon of the canton of Saint-Gaudens (in the Comminges, within the current French region of Occitanie / Pyrénées-Méditerranée) as it was at the end of the 19th century and the beginning of the 20th century, before the big sociolinguistic transformations experienced by the Occitan language a few decades later. In order to do it, it examines documents that come from the survey led by Julien Sacaze in 1887 and from the magazine Era Bouts dera Mountanho, directed by Bernat Sarrieu. These two sources had not been widely exploited from a linguistic point of view until now. However, they offer useful information as the geographical origin of the authors and a pre-normative graphic system, which is used to attempt to reproduce the oral varieties phonetically. Furthermore, although Saint-Gaudens has been a survey point for both the Atlas linguistique de la France and the Atlas linguistique et ethnographie de la Gascogne, there is no monograph that is specifically interested in the Occitan of this area if we omit some lexical compilations from the mid-19th century. Therefore, our research dedicates specific chapters to a series of phonetic issues, among the distinctive features of Gascon, and also to aspects of nominal morphology such as the definite article, gender and number inflection or possessives, which are very relevant from a geolinguistic perspective in Gascon. On the one hand, the study of the variety of Sent Gaudenç can contribute to a better understanding of Gascon dialect —mostly studied in their western forms—. On the other, it can also delve into the relations between Eastern Gascon and the near Languedocian in an area located in a strategic position, halfway between Toulouse and the Pyrenees
Acoso callejero a mujeres: Factores que influyen en las conductas de ayuda de las personas testigo
No full text[spa] El acoso callejero es una de las formas de violencia machista más extendidas y
normalizadas, restringiendo la libre movilidad de las mujeres en espacios públicos. En España,
un alto porcentaje de mujeres han sufrido acoso callejero en una o más ocasiones. Este acoso
recurrente hace que las mujeres se sientan vulnerables, ansiosas e inseguras caminando por
lugares públicos. Dado que el acoso callejero se produce en espacios públicos, a menudo hay
personas testigo (bystanders), que influyen en cómo las mujeres viven estas situaciones. Estas
personas testigo pueden optar por intervenir o no, dependiendo de diversos factores
individuales, situacionales y contextuales.
El objetivo general de esta tesis es analizar las conductas de ayuda de las personas
testigo en casos de VAW y, concretamente, en el acoso callejero como forma de violencia
machista. Este objetivo general se concreta en dos objetivos específicos. El primer objetivo
específico es examinar la investigación científica existente sobre conducta de ayuda, los
factores que influyen en ella y las estrategias de intervención de las personas testigo en casos
de VAW en España, entre 2005 y 2020. El segundo objetivo específico es analizar los factores
que facilitan o inhiben la conducta de ayuda de la población general en situaciones de acoso
callejero.
La tesis se estructura en siete capítulos. El primer capítulo ofrece una revisión teórica
de la VAW, centrada en el acoso callejero, su clasificación como violencia de género y sus
consecuencias para las mujeres. También explora el comportamiento de las personas testigo en
casos de VAW y los factores que influyen en la intervención. Los capítulos dos y tres presentan
los objetivos de la investigación y la metodología utilizada. El capítulo cuatro presenta los
cuatro estudios realizados. El primero es una revisión de la literatura sobre el comportamiento
de las personas testigo en casos de VAW en España, que pone de manifiesto la falta de
investigación en intervención en situaciones de acoso callejero. También se llevaron a cabo dos
estudios cuantitativos para examinar el impacto de los factores personales y situacionales
(género, opinión política, efecto espectador y tipo de violencia) en las decisiones de
intervención y para identificar predictores claves de la voluntad de intervenir en un escenario
de acoso callejero. Finalmente, realizamos un estudio cualitativo que exploraba las
experiencias de las personas testigo de acoso callejero, incluyendo sus pensamientos,
emociones, acciones y los factores que afectan a la intervención. El capítulo cinco presenta
discusión, limitaciones y direcciones futuras. El sexto capítulo se centra en las conclusiones
10
generales y las implicaciones prácticas. Por último, el capítulo siete ofrece las referencias
citadas a lo largo de la tesis.
Las principales conclusiones señalan que la investigación sobre el comportamiento de
las personas testigo en el acoso callejero en España es todavía limitada, poniendo de manifiesto
la necesidad de más estudios sobre el tema. Además, las personas testigo se enfrentan a varios
retos a la hora de intervenir en situaciones de acoso callejero, como el miedo de las mujeres
testigo a represalias o la falta de conciencia de los hombres testigo sobre el acoso. Es esencial
promover campañas de concienciación que se centren en las diferentes formas de intervención,
enfocándose en métodos menos confrontativos para reducir el miedo y mejorar las habilidades
interventoras de las personas testigo. También es crucial fomentar la empatía hacia las víctimas,
especialmente entre los hombres, y subrayar la importancia de la participación cívica activa en
la prevención de la violencia.[eng] Street harassment is one of the most widespread and normalized forms of gender-based
violence, restricting women’s ability to move freely in public spaces. In Spain, a high
percentage of women have experienced street harassment on one or more occasions. This
persistent harassment has serious consequences, making women feel vulnerable, anxious, and
unsafe while walking in public spaces. Since street harassment occurs in public, witnesses or
bystanders are often present, potentially influencing how women experience these
situations. These bystanders may choose to intervene or not, depending on various individual,
situational, and contextual factors influencing their behavior.
The general objective of this thesis is to analyze the helping behaviors of bystanders in
cases of violence against women and, specifically, in street harassment as a form of gender-
based violence. This general objective is embodied in various specific objectives, which have
been addressed through a series of dedicated studies. The first specific objective is to examine
existing scientific research on helping behaviors, the factors that influence them, and
intervention strategies involving bystanders in cases of VAW in Spain, between 2005 and 2020.
The second specific objective is to analyze the factors that facilitate or inhibit helping behaviors
in the general population during street harassment situations.
The thesis is structured into seven chapters. The first chapter provides a theoretical
review of VAW, focusing on street harassment, its classification as gender-based violence, and
its consequences for women. It also explores bystander behavior in VAW cases and the factors
that influence intervention. Chapters two and three present the research objectives and
methodologies used in four studies. Chapter four details the four studies conducted. The first
is a Scoping Review on bystander behavior in VAW cases in Spain, highlighting a lack of
research on street harassment intervention. Two quantitative studies were conducted to
examine the impact of personal and situational factors—such as gender, political opinion, the
bystander effect, and type of violence—on intervention decisions and to identify key predictors
of willingness to intervene in a street harassment scenario. Finally, we conducted a qualitative
study exploring the experiences of bystanders of street harassment, including their thoughts,
emotions, actions, and the factors that facilitate or inhibit intervention. Chapter five discusses
the main findings, limitations, and future research directions. Chapter six presents general
conclusions and practical implications. Finally, chapter seven provides the references cited
throughout the thesis.
14
The main findings indicate that research on bystander behavior in street harassment in
Spain is still limited, highlighting the need for more focused studies on the issue. Additionally,
bystanders face several challenges when intervening in street harassment situations, such as
women bystanders’ fear of retaliation and men bystanders’ lack of awareness regarding
harassment. It is essential to promote awareness campaigns that highlight the various ways a
bystander can intervene, focusing on less confrontational methods to reduce fear of retaliation
and build skills and confidence. It is also crucial to foster empathy toward victims, particularly
among men, and highlight the importance of active civic participation in preventing violence.[cat] L'assetjament al carrer és una de les formes de violència masclista més esteses i
normalitzades, restringint la capacitat de les dones de moure's lliurement als espais públics. A
Espanya un alt percentatge de dones han patit assetjament al carrer en una o més d’una ocasió.
L’assetjament persistent té conseqüències greus, fent que les dones se sentin vulnerables,
ansioses i insegures caminant per espais públics. Atès que l'assetjament al carrer es produeix
en públic, sovint hi ha persones espectadores (bystanders), que influeixen en la manera com
les dones viuen aquestes situacions. Aquestes persones espectadores poden optar per intervenir
o no, depenent de diversos factors individuals, situacionals i contextuals.
L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar les conductes d'ajuda de les persones
espectadores en casos de VAW i, concretament, en l'assetjament al carrer com a forma de
violència masclista. Aquest objectiu general es concreta en diversos objectius específics, que
s'han abordat a través d'una sèrie d'estudis. El primer objectiu específic és examinar la
investigació científica existent sobre conductes d'ajuda, els factors que hi influeixen i les
estratègies d'intervenció de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, entre 2005
i 2020. El segon objectiu específic és analitzar els factors que faciliten o inhibeixen les
conductes d'ajuda a la població general en situacions d'assetjament al carrer.
La tesi s'estructura en set capítols. El primer capítol ofereix una revisió teòrica de la
VAW, centrada en l'assetjament al carrer, la seva classificació com a violència de gènere i les
seves conseqüències per a les dones. També explora el comportament de les persones
espectadores en casos de VAW i els factors que influeixen en la intervenció. Els capítols dos i
tres presenten els objectius de la investigació i les metodologies utilitzades. El capítol quatre
presenta els quatre estudis realitzats. El primer és una revisió de la literatura sobre el
comportament de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, que posa de manifest
la manca d'investigació sobre la intervenció en situacions d’assetjament al carrer. També es van
dur a terme dos estudis quantitatius per examinar l'impacte dels factors personals i situacionals
(gènere, opinió política, efecte espectador i tipus de violència) en les decisions d'intervenció i
per identificar predictors clau de la voluntat d'intervenir en un escenari d'assetjament al carrer.
Finalment, es va realitzar un estudi qualitatiu que explorava les experiències de les persones
espectadores d'assetjament al carrer, incloent els seus pensaments, emocions, accions i els
factors que afecten la intervenció. El capítol cinc analitza els principals resultats, les limitacions
12
i les direccions de recerca futures. El sisè capítol presenta conclusions generals i implicacions
pràctiques. Finalment, el capítol set ofereix les referències citades al llarg de la tesi.
Les principals conclusions indiquen que la investigació sobre el comportament de les
persones espectadores d’assetjament al carrer a Espanya és encara limitada, posant de manifest
la necessitat de més estudis sobre el tema. Endemés, les persones espectadores s'enfronten a
diversos reptes a l'hora d'intervenir en situacions d'assetjament al carrer, com ara la por de les
dones espectadores a represàlies i la manca de consciència dels homes espectadors sobre
l'assetjament. És essencial promoure campanyes de conscienciació que s’enfoquin en les
diferents maneres d’intervenir, centrant-se en mètodes menys confrontatius per reduir la por a
les represàlies i millorar les habilitats interventores de les persones espectadores. També és
crucial fomentar l'empatia cap a les víctimes, especialment entre els homes, i destacar la
importància de la participació cívica activa en la prevenció de la violència.Doctorat en Estudis Interdisciplinaris de Gèner
Excitons in motion: linking structure and transport in energy materials
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) The growing global energy demand, coupled with the need to reduce CO2 emissions, highlights the urgency of developing sustainable energy solutions. Despite its vast potential, solar energy remains underutilized due to technological challenges. Most solar technologies— including photovoltaics (PV), concentrated solar power, and artificial photosynthesis— depend on three core processes: light absorption, energy conversion, and energy transport. Understanding how light is converted and transmitted— primarily via exciton diffusion— in materials ranging from semiconductors to biomimetic and biological systems is essential for improving the performance of both optoelectronic devices and natural photosynthesis.
This thesis examines how dimensionality, defects, and molecular geometry affect exciton diffusion, aiming to uncover structure-function relationships that govern energy transport in energy-related materials. Using advanced spatiotemporal microscopy — including Time-Correlated Single-Photon Counting Microscopy, Transient Reflection Microscopy, and a novel technique developed by my group, Structured Excitation Energy Transfer (StrEET) — this research investigates exciton diffusion in organic semiconductors, 2D perovskites, transition metal dichalcogenides (TMDCs), and bio-inspired systems.
Key findings show that dimensionality critically influences exciton mobility. In Y6 organic films — a leading non-fullerene acceptor for organic photovoltaics — I performed the first direct measurements of exciton diffusion, revealing that confinement enhances mobility. Combined with morphological tuning via additives, diffusion coefficients increase by over 50%. In 2D perovskites, increasing thickness boosts both diffusion and anisotropy, yielding diffusion lengths well beyond those of conventional organic systems.
TMDC studies reveal that, beyond dimensionality, defects and substrate interactions significantly affect exciton mobility. In suspended monolayers, multiple transport regimes — rapid, negative, and slow diffusion — are observed, each constrained by trap states and sensitive to structural and environmental changes.
Lastly, this work explores how molecular packing and geometry influence exciton transport in bio-inspired systems like porphyrin films and bacterial LH2 networks. Using the novel highly sensitive StrEET technique, I conducted the first direct measurements of exciton transport in photosynthetic systems. Denser molecular packing enhances diffusion while reducing exciton lifetimes; the optimal diffusion length, comparable to that of top organic semiconductors, arises from a balance between these competing effects, offering insights into the design of artificial light-harvesting systems.
Overall, this research demonstrates that excitonic transport can be engineered by tuning material properties such as dimensionality, defect density, and molecular organization. These findings provide guiding principles for developing more efficient optoelectronic and bio-inspired energy technologies, supporting the transition to sustainable energy solutions.(Català) L'augment de la demanda energètica global, juntament amb la necessitat de reduir les emissions de CO₂, destaca la urgència de desenvolupar solucions energètiques sostenibles. Tot i el seu enorme potencial, l'energia solar continua infrautilitzada a causa de diversos reptes tecnològics. La majoria de les tecnologies solars, incloent-hi la fotovoltaica (PV), l'energia solar concentrada i la fotosíntesi artificial, es basen en tres processos fonamentals: l'absorció de llum, la conversió d'energia i el transport d'energia. Comprendre com es converteix i es transmet la llum, principalment mitjançant la difusió d'excitons, en materials que van des de semiconductors fins a sistemes biomimètics i biològics, és essencial per millorar el rendiment tant dels dispositius optoelectrònics com de la fotosíntesi natural.
Aquesta tesi examina com la dimensionalitat, els defectes i la geometria molecular afecten la difusió d'excitons, amb l'objectiu de revelar relacions estructura-funció que regeixen el transport energètic en materials aplicats a l'energia. Mitjançant tècniques avançades de microscòpia espaciotemporal, com la Microscòpia de Recompte de Fotons Únics Correlacionats en el Temps, la Microscòpia de Reflexió Transitòria i una tècnica innovadora desenvolupada pel meu grup, la Transferència d’Energia per Excitació Estructurada (StrEET), aquesta recerca estudia la difusió d'excitons en semiconductors orgànics, perovsquites 2D, dicalcogenurs de metalls de transició (TMDCs) i sistemes bioinspirats.
Els resultats clau mostren que la dimensionalitat influeix de manera crítica en la mobilitat dels excitons. En pel·lícules orgàniques de Y6, un aceptor no-ful·lerè de referència en fotovoltaica orgànica, vaig dur a terme les primeres mesures directes de difusió d'excitons, evidenciant que el confinament n'incrementa la mobilitat; a més, el control morfològic mitjançant additius permet augmentar els coeficients de difusió en més d'un 50%. En perovsquites 2D, l’increment de gruix millora tant la difusió com l'anisotropia, amb longituds de difusió que superen àmpliament les dels sistemes orgànics convencionals.
Els estudis amb TMDCs revelen que, més enllà de la dimensionalitat, els defectes i les interaccions amb el substrat també afecten significativament la mobilitat excitònica. En monocapes suspeses s'observen diversos règims de transport, difusió ràpida, negativa i lenta, tots limitats per estats trampa i sensibles a canvis estructurals i ambientals.
Aquest treball també explora com l'empaquetament molecular i la geometria influeixen en el transport d'excitons en sistemes bioinspirats com pel·lícules de porfirines i xarxes bacterianes LH2. Gràcies a la tècnica StrEET, vaig realitzar les primeres mesures directes d’aquest tipus en sistemes fotosintètics, demostrant que un empaquetament més dens millora la difusió, tot i reduir la vida mitjana dels excitons; la longitud de difusió òptima, comparable a la dels millors semiconductors orgànics, resulta d'un equilibri entre aquests efectes oposats.
En conjunt, aquesta recerca demostra que el transport excitònic es pot dissenyar ajustant propietats com la dimensionalitat, la densitat de defectes i l'organització molecular. Aquests resultats ofereixen directrius valuoses per al desenvolupament de tecnologies optoelectròniques i bioinspirades més eficients, contribuint a avançar cap a solucions energètiques sostenibles.(Español) El aumento de la demanda energética global, junto con la necesidad de reducir las emisiones de CO₂, subraya la urgencia de desarrollar soluciones energéticas sostenibles. A pesar de su enorme potencial, la energía solar sigue infrautilizada debido a diversos retos tecnológicos. La mayoría de las tecnologías solares, incluyendo la fotovoltaica (PV), la energía solar concentrada y la fotosíntesis artificial, se basan en tres procesos fundamentales: la absorción de luz, la conversión de energía y el transporte de energía. Comprender cómo se convierte y se transmite la luz, principalmente mediante la difusión de excitones, en materiales que van desde semiconductores hasta sistemas biomiméticos y biológicos, es esencial para mejorar el rendimiento tanto de los dispositivos optoelectrónicos como de la fotosíntesis natural.
Esta tesis examina cómo la dimensionalidad, los defectos y la geometría molecular afectan la difusión de excitones, con el objetivo de revelar relaciones estructura-función que rigen el transporte energético en materiales aplicados a la energía. Mediante técnicas avanzadas de microscopía espaciotemporal, como la Microscopía de Conteo de Fotones Únicos Correlacionados en el Tiempo, la Microscopía de Reflexión Transitoria y una técnica innovadora desarrollada por mi grupo, la Transferencia de Energía por Excitación Estructurada (StrEET), esta investigación estudia la difusión de excitones en semiconductores orgánicos, perovskitas 2D, dicalcogenuros de metales de transición (TMDCs) y sistemas bioinspirados.
Los resultados clave muestran que la dimensionalidad influye de manera crítica en la movilidad de los excitones. En películas orgánicas de Y6, un aceptor no-ful·lereno de referencia en fotovoltaica orgánica, realicé las primeras mediciones directas de difusión de excitones, evidenciando que el confinamiento incrementa la movilidad; además, el control morfológico mediante aditivos permite aumentar los coeficientes de difusión en más de un 50%. En perovskitas 2D, el aumento de grosor mejora tanto la difusión como la anisotropía, con longitudes de difusión que superan ampliamente las de los sistemas orgánicos convencionales.
Los estudios con TMDCs revelan que, más allá de la dimensionalidad, los defectos y las interacciones con el sustrato también afectan significativamente la movilidad excitónica. En monocapas suspendidas se observan diversos regímenes de transporte, difusión rápida, negativa y lenta, todos limitados por estados trampa y sensibles a cambios estructurales y ambientales.
Este trabajo también explora cómo el empaquetamiento molecular y la geometría influyen en el transporte de excitones en sistemas bioinspirados como películas de porfirinas y redes bacterianas LH2. Gracias a la técnica StrEET, realicé las primeras mediciones directas de este tipo en sistemas fotosintéticos, demostrando que un empaquetamiento más denso mejora la difusión, aunque reduce la vida media de los excitones; la longitud de difusión óptima, comparable a la de los mejores semiconductores orgánicos, resulta de un equilibrio entre estos efectos opuestos.
En conjunto, esta investigación demuestra que el transporte excitónico se puede diseñar ajustando propiedades como la dimensionalidad, la densidad de defectos y la organización molecular. Estos resultados ofrecen directrices valiosas para el desarrollo de tecnologías optoelectrónicas y bioinspiradas más eficientes, contribuyendo al avance hacia soluciones energéticas sostenibles.DOCTORAT EN FOTÒNICA (Pla 2013
Carga de enfermedad crónica y su relación con el tipo de enfermedad, calidad de vida y condiciones sociodemográficas en adultos de México.
No full textObjetivos: Adaptar transculturalmente y validar el instrumento para medir carga de la enfermedad crónica para el paciente GCPC-UN en adultos hospitalizados en una ciudad de Veracruz (México). El segundo objetivo consistió en: estudiar la carga de la enfermedad crónica según la enfermedad, nivel de calidad de vida y variables sociodemográficas en adultos hospitalizados en una ciudad de Veracruz. Metodología: estudio observacional, transversal con abordaje cuantitativo para adaptar transculturalmente y validar el instrumento GCPC-UN en una ciudad de Veracruz (México). Se utilizó el instrumento validado para estudiar la carga de la enfermedad crónica y su relación con la calidad de vida y las variables sociodemográficas de la muestra. Resultados: el instrumento para medir carga de la enfermedad crónica GCPC-UN es válido y confiable para su aplicación en el contexto mexicano. Existe correlación negativa entre los dominios de calidad de vida y las dimensiones de carga de la enfermedad crónica.The objective of the study was to culturally adapt and validate the GCPC-UN instrument to measure the burden of chronic disease in adults from a city in Veracruz, Mexico. Additionally, the burden was analyzed according to the type of disease, quality of life, and sociodemographic variables. This was an observational, cross-sectional, and quantitative study, in which the previously validated GCPC-UN instrument was applied. The validation showed a McDonald's Omega of 0.986 for the 46 items. A negative correlation was identified between quality of life domains and the dimensions of disease burden. The main predictors of burden were the frequency of need for care support, the Charlson comorbidity index, and the type of chronic disease. It is concluded that the GCPC-UN is a reliable and useful instrument for assessing disease burden in adults with chronic conditions, and its use is recommended in nursing practice.Programa de Doctorat en Ciències de la Infermeri
Electrochemical removal of antibiotics and multidrug-resistant bacteria using graphene- sponge electrodes
No full textENG- The widespread and misuse of antibiotics for decades in both veterinary and human consumption has led to their appearance in different aquatic environments at increasingly higher concentrations. These contaminants are persistent and therefore difficult to eliminate using conventional treatment technologies. Consequently, their constant presence generates an additional challenge: the emergence of antibiotic-resistant bacteria. Many bacterial strains originally targeted by these drugs have developed resistance genes, leading to infections that are difficult to treat and contributing to what is now recognized as a “silent pandemic.”
Since these emerging contaminants pose a challenge for both advanced and conventional water treatment technologies, this doctoral thesis focuses on investigating the efficiency of electrooxidation processes for the removal of antibiotics and multidrug-resistant bacteria, both Gram-positive and Gram-negative, from aqueous solutions. The most widely used electrochemical oxidation treatments face notable limitations, including the high cost of electrode materials and the generation of highly toxic chlorinated by-products. Furthermore, a significant challenge hindering the broader adoption of electrochemical technologies for water treatment are the mass transport limitations and reduced energy efficiency when treating low-conductivity matricesCAT- L’ús abusiu d’antibiòtics, tant per al consum humà com veterinari, ha provocat l’aparició d’aquests contaminants en concentracions cada vegada més elevades en diferents medis aquàtics, com són llacs, rius i aigües subterrànies. Aquests contaminants són persistents i, per tant, difícils d’eliminar mitjançant tractaments convencionals. Com a conseqüència, la seva presència constant genera una problemàtica afegida: l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics. Això implica que molts dels bacteris, per a l’eliminació de les quals es van dissenyar aquests fàrmacs, han desenvolupat gens propis de resistència, donant lloc a infeccions difícils de tractar i contribuint al que avui dia es coneix com una “pandèmia silenciosa”. Aquesta situació ha generat una gran preocupació en l’àmbit de la salut pública, ja que els bacteris resistents als antibiòtics (ARBs) i els seus gens de resistència (ARGs) es troben també presents en diverses matrius aquàtiques. Com que aquests contaminants emergents representen un repte tant per a les tecnologies convencionals de tractament d’aigua com per a les avançades, aquesta tesi doctoral es centra en investigar l’eficiència dels processos d’electrooxidació per a l’eliminació d’antibiòtics i de bacteris multiresistents (tant Gram-positius com Gram-negatius) en solucions aquoses.
Particularment, els tractaments d’oxidació electroquímica més utilitzats presenten certes limitacions, com els alts costos dels materials emprats per a la fabricació dels elèctrodes i la generació de subproductes clorats altament tòxics. A més, un altre desafiament important que en dificulta l’aplicació generalitzada són les limitacions en el transport de matèria i la disminució de l’eficiència energètica quan es treballa amb matrius de baixa conductivitatPrograma de Doctorat en Ciència i Tecnologia de l'Aigu
Phase Separation of the Intrinsically Disordered Activation Domain of the Androgen Receptor and Therapeutic Approaches
No full textPrograma de Doctorat en Biomedicina / Tesi doctoral realitzada a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)[eng] Transcription factors represent highly attractive therapeutic targets, yet they are among the most challenging due to the intrinsically disordered nature of their activation domains (ADs). In this study, we focus on the intrinsically disordered AD of the androgen receptor (AR), a key therapeutic target in castration-resistant prostate cancer (CRPC), an aggressive form of prostate cancer (PC) with a poor prognosis. EPI-001, a small molecule discovered through phenotypic screening, was the first drug targeting an intrinsically disordered protein (IDP) to enter clinical trials. However, the molecular mechanisms underlying its interaction with the AR AD remain unclear, hindering progress in rational drug design for CRPC.
Using various biophysical techniques, we demonstrate that the aromatic nature of the AR AD is critical for both its ability to form biomolecular condensates via liquid- liquid phase separation and its transcriptional activity. This aromatic character also facilitates the translocation of the AR AD to the nucleus and enables its partitioning into transcriptional condensates. Additionally, our study of EPI-001 binding to the AR AD reveals that the aromatic residues and helical propensity of the AR AD are pivotal for its selective interaction with the drug. We found that EPI-001 binding alters the network of contacts within the AR AD, enhancing its oligomerization and increasing the rigidity of the condensates. Also, our findings provide a deeper understanding of the interactions that stabilize AR AD condensates, allowing for the structural optimization of small molecules, leading to greater efficacy compared to EPI-001. Finally, we demonstrate that the AR AD adopts a more ordered secondary structure within the condensates, which might increase the stability of drug-binding sites. Collectively, these insights could not only help to rationalize drug discovery for CRPC but also extend to other diseases where IDPs play a central role.[cat] Els factors de transcripció representen objectius terapèutics altament atractius, però són dels més desafiants degut a la naturalesa intrínsecament desordenada dels seus dominis d'activació (ADs). En aquest estudi, ens centrem en el AD intrínsecament desordenat del receptor d'andrògens (AR), un objectiu terapèutic clau en el càncer de pròstata resistent a la castració (CRPC), una forma agressiva de càncer de pròstata (PC) amb un mal pronòstic. L’EPI-001, una petita molècula descoberta a través d’un cribratge fenotípic, va ser el primer fàrmac que apuntava a una proteïna intrínsecament desordenada (IDP) en entrar en assaigs clínics. No obstant això, els mecanismes moleculars subjacents a la seva interacció amb l’AD de l’AR segueixen sent poc clars, fet que dificulta el progrés en el disseny racional de fàrmacs per al CRPC.
Mitjançant diverses tècniques biofísiques, demostrem que la naturalesa aromàtica de l’AD de l’AR és crítica tant per a la seva capacitat de formar condensats biomoleculars a través de la separació de fases líquid-líquid com per a la seva activitat transcripcional. Aquest caràcter aromàtic també facilita la translocació de l'AD de l'AR al nucli i permet la seva partició en condensats transcripcionals. A més, el nostre estudi sobre la unió de l’EPI-001 a l’AD de l’AR revela que els residus aromàtics i la propensió helicoïdal de l’AD de l’AR són fonamentals per a la seva interacció selectiva amb el fàrmac. Hem trobat que la unió d'EPI-001 altera la xarxa de contactes dins de l'AR AD, millorant la seva oligomerització i augmentant la rigidesa dels condensats. A més, els nostres resultats proporcionen una comprensió més profunda de les interaccions que estabilitzen els condensats de l’AD de l’AR, cosa que permet l’optimització estructural de petites molècules, donant lloc a una major eficàcia en comparació amb l’EPI-001. Finalment, demostrem que l’AD de l’AR adopta una estructura secundària més ordenada dins dels condensats, fet que podria augmentar l'estabilitat dels llocs de fixació del fàrmac. Col·lectivament, aquestes troballes podrien no només ajudar a racionalitzar el descobriment de fàrmacs per al CRPC, sinó també estendre's a altres malalties on les IDPs protagonitzen un paper fonamental