Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Tuset Street - primitivisme pop
No full textEntre 1966 i 1972 el carrer Tuset de Barcelona va ser rebatejat comercialment amb el nom de Tuset Street. Aquesta marca va promocionar l’eix comercial, empresarial i d’oci. La voluntat de caracteritzar, assenyalar i vendre aquest indret de la ciutat com l’epicentre de les connexions culturals amb l’estranger, condueix aquesta marca comercial a convertir-se en sinònim de valors que atrauen a alguns i altres rebutgen. L’arribada d’influències foranies a la cultura local converteix aquest espai-temps de la ciutat en un focus per al debat públic entorn a les noves formes de comportament i de consum que evidencien conflictes de classe i d’identitat. Es tracta el disseny i l’art vinculat a la marca Tuset Street donat el paper clau que van jugar un paper clau en construcció d’aquest espai simbòlic de Barcelona i en la resolució dels llocs en que es desenvoluparà una sort de llegenda. La trobada de les noves formes culturals i d’oci promou Tuset Street com l’àrea referencial del naixement de la cultura pop local.Entre 1966 y 1972 la calle Tuset de Barcelona se rebautizó comercialmente como Tuset Street. Esta marca promocionó el eje comercial, empresarial y de ocio. La voluntad de caracterizar, distinguir y vender este espacio de la ciudad como epicentro de las conexiones culturales con el extranjero, llevó a esta marca comercial a convertirse en sinónimo de valores atractivos para unos y rechazables para otros. La llegada de influencias externas a la cultura local convierte este espacio-tiempo de la ciudad en un foco para el debate público en torno a las nuevas formas de comportamiento y de consumo que evidencian conflictos de clase i de identidad. Se trata el diseño y el arte vinculado a la marca Tuset Street dado el papel clave que estos tuvieron en la construcción de este espacio simbólico y en la resolución de los lugares donde se desarrollará una especie de leyenda. La confluencia de las nuevas formas de cultura y de ocio promociona Tuset Street como área de referencia del nacimiento de la cultura pop local.Between 1966 and 1972, Tuset Street of Barcelona was commercially renamed Tuset Street. This brand promoted the commercial, business and leisure axis. The desire to characterise, distinguish and sell this area of the city as the epicentre of cultural connections with abroad, led this commercial brand to become synonymous with values attractive to some and rejectable to others. The arrival of external influences to the local culture turns this space-time of the city into a focus for public debate around new forms of behaviour and consumption that evidence conflicts of class and identity. The design and art linked to the Tuset Street brand is discussed given the key role they had in the construction of this symbolic space and in the resolution of the places where a kind of legend developed. The confluence of new forms of culture and leisure promotes Tuset Street as a reference area for the birth of local pop culture.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofi
Deposition Strategies for New Applications of Cold Spray Additive Manufacturing
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades [eng] The potential of CSAM has attracted the attention from the scientific community due to its advantages over other heat-focused AM methods, such as solid-state deposition, high deposition rates, ability to deposit temperature-sensitive materials, and reduction of tensile residual stresses, among others.
Therefore, the efforts of the researchers in the CSAM field are focused on developing this technology beyond its inherent challenges. To do so, state-of-the-art deposition strategies are currently being investigated. These new deposition strategies include optimizing the robotic path trajectories or employing masks to overcome constraints to manufacture objects with a more complex shape; introducing advanced strategies during spraying or process modifications, such as substrate preheating; and implementing post-process methods such as heat treatments or machining that help to enhance microstructure densification and surface finish, respectively. This thesis focuses on the development of CSAM as a metal AM technology by understanding the CSAM process variables and deposition strategies for its further development and application as an additive manufacturing technology. Two robot path trajectories, a traditional (T) toolpath, and a novel strategy called Metal Knitting (MK), were used for the reconstruction of CSAM parts from various metallic materials: Cu, Al, Ti, and Ti6Al4V. The final geometry, microstructure, and mechanical properties of the obtained parts were assessed and compared. It was found that the novel MK robot path trajectory enabled a precise control over the geometry of the reconstructed parts. However, the deposition angle reduced the plastic deformation of the particles, increasing porosity within the microstructure and hindering adhesion with the substrate. To address this, the effects of annealing on the components’ microstructure and its influence on adhesion, resistance to erosion, and abrasive wear were also evaluated. In this sense annealing was found to be an effective deposition strategy for reducing porosity, and improving cohesion between particles and adhesion with the substrate. It was concluded that spraying with the MK toolpath, followed by annealing, enabled the reconstruction of Cu and Al parts with
iv
mechanical properties comparable to other bulk production methods. Nevertheless, alternative deposition strategies are needed for the CSAM reconstruction of dense parts from less ductile materials such as Ti and Ti6Al4V. Moreover, the effects of substrate preheating on high-strength materials with low particle plasticity was investigated. Since the interest in repairing IN718 damaged parts with CSAM has increased in the last years, the effect of IN718 substrate preheating on the CSAM IN718 deposit microstructure and thickness, as well as the adhesion mechanisms and strength at room and preheating temperatures of 250 C and 400 ºC was evaluated. The results showed that the substrate preheating improved the bonding strength, adhesion, and cohesion of CS IN718 deposits by softening the substrate, which improved the materials’ plasticity during deposition. It was concluded that increasing the preheating temperature and the deposit thickness improved the deposit density, reaching values comparable to an IN718 bulk reference, > 99.9%. Finally, the fabrication of 3D patterned parts with a desired pattern based on a bottom-up approach using a masked CSAM deposition strategy was investigated for fabricating new Ti bipolar plates (BPPs) for Proton Exchange Membrane (PEM) electrolyzers. The dimensional and microstructural characteristics of pin fins fabricated with spherical and irregular Ti powders were assessed. The results demonstrated that the masked CSAM technology allowed precise control and customization of the dimensions of the 3D-printed pin fins. Additionally, the performance of both Ti parts for its application in PEM electrolyzers was evaluated in terms of corrosion resistance and interfacial contact resistance (ICR). The results suggest than the masked CSAM technology shows great potential for the fabrication of Ti BPPs.[spa] El potencial de la tecnología CSAM (Cold Spray Additive Manufacturing) ha atraído la atención de la comunidad científica debido a sus ventajas sobre otros métodos de fabricación aditiva (AM), como la deposición en estado sólido, las altas tasas de deposición, la capacidad de depositar materiales sensibles a la temperatura y la reducción de tensiones residuales de tracción, entre otros.
Por lo tanto, los esfuerzos de los investigadores en el campo del CSAM están enfocados en desarrollar esta tecnología más allá de sus desafíos inherentes. Para lograrlo, se están investigando estrategias de deposición de última generación. Estas nuevas estrategias de deposición incluyen la optimización de las trayectorias del robot o el uso de máscaras para superar las limitaciones en la fabricación de objetos con formas más complejas; la introducción de estrategias avanzadas durante la proyección o modificaciones del proceso, como el precalentamiento del sustrato; y la implementación de métodos complementarios, como tratamientos térmicos o mecanizado, que ayudan a mejorar la densificación de la microestructura y el acabado superficial, respectivamente.
Esta tesis se centra en el desarrollo del CSAM como una tecnología de fabricación aditiva de metales, comprendiendo las variables del proceso CSAM y las estrategias de deposición para su posterior desarrollo y aplicación como tecnología de fabricación aditiva.
Se utilizaron dos trayectorias robóticas, una trayectoria tradicional (T) y una nueva estrategia llamada "Metal Knitting" (MK), para la reconstrucción de piezas CSAM a partir de varios materiales metálicos: Cu, Al, Ti y Ti6Al4V. Se evaluaron y compararon la geometría final, la microestructura y las propiedades mecánicas de las piezas obtenidas. Se encontró que la nueva trayectoria de camino MK permitió un control preciso sobre la geometría de las piezas reconstruidas. Sin embargo, el ángulo de deposición redujo la deformación plástica de las partículas, aumentando la porosidad dentro de la microestructura y dificultando la adhesión al sustrato. Para abordar este problema, también se evaluaron los efectos del recocido en la microestructura de los componentes y su influencia en la adhesión, la resistencia a la erosión y al desgaste abrasivo. En este sentido, se encontró que el recocido era una estrategia efectiva de deposición para reducir la porosidad y mejorar la cohesión entre las partículas y la adhesión al sustrato. Se concluyó que la pulverización con la trayectoria MK, seguida de recocido, permitió la reconstrucción de piezas de Cu y Al con propiedades mecánicas comparables a otros métodos de producción masiva. No obstante, se necesitan estrategias de deposición alternativas para la reconstrucción CSAM de piezas densas a partir de materiales menos dúctiles como el Ti y Ti6Al4V.
Además, se investigaron los efectos del precalentamiento del sustrato en materiales de alta resistencia con baja plasticidad de las partículas. Dado el creciente interés en la
reparación de piezas dañadas de IN718 con CSAM en los últimos años, se evaluó el efecto del precalentamiento del sustrato de IN718 sobre la microestructura y el grosor del depósito CSAM IN718, así como los mecanismos de adhesión y la resistencia a temperatura ambiente y a temperaturas de precalentamiento de 250 ºC y 400 ºC. Los resultados mostraron que el precalentamiento del sustrato mejoró la resistencia de unión, la adhesión y la cohesión de los depósitos de CS IN718 al ablandar el sustrato, lo que mejoró la plasticidad de los materiales durante la deposición. Se concluyó que aumentar la temperatura de precalentamiento y el grosor del depósito mejoró la densidad del depósito, alcanzando valores comparables a una referencia masiva de IN718, > 99,9 %.
Finalmente, se investigó la fabricación de piezas con patrones 3D utilizando una estrategia de deposición CSAM con máscara para la fabricación de nuevas placas bipolares (BPPs) de Ti para electrolizadores de membrana de intercambio de protones (PEM). Se evaluaron las características dimensionales y microestructurales de las piezas fabricadas con polvo de Ti esférico e irregular. Los resultados demostraron que la tecnología CSAM con máscara permitió un control y personalización precisos de las dimensiones de las aletas impresas en 3D. Además, se evaluó el rendimiento de ambas piezas de Ti para su aplicación en electrolizadores PEM en términos de resistencia a la corrosión y resistencia al contacto interfacial (ICR). Los resultados sugieren que la tecnología CSAM con máscara tiene un gran potencial para la fabricación de placas bipolares de Ti.[cat] El potencial de la tecnologia CSAM (Cold Spray Additive Manufacturing) ha atret l'atenció de la comunitat científica gràcies als seus avantatges respecte a altres mètodes de fabricació additiva centrats en la calor, com ara la deposició en estat sòlid, altes taxes de deposició, la capacitat de dipositar materials sensibles a la temperatura i la reducció de tensions residuals tensoactives, entre d'altres.
Per aquest motiu, els esforços dels investigadors en el camp del CSAM estan enfocats a desenvolupar aquesta tecnologia malgrat els seus reptes inherents. Per aconseguir-ho, s'estan investigant les estratègies de deposició més avançades. Aquestes noves estratègies inclouen l'optimització de les trajectòries de camí robòtic o l'ús de màscares per superar les limitacions en la fabricació d'objectes amb formes més complexes; la introducció d'estratègies avançades durant l'esprejat o modificacions del procés, com el preescalfament del substrat; i la implementació de mètodes postprocessament, com els tractaments tèrmics o el mecanitzat, que ajuden a millorar la densificació de la microestructura i l'acabat superficial, respectivament.
Aquesta tesi se centra en el desenvolupament del CSAM com a tecnologia de fabricació additiva de metalls mitjançant la comprensió de les variables del procés CSAM i les estratègies de deposició per al seu posterior desenvolupament i aplicació com a tecnologia de fabricació additiva.
Es van utilitzar dues trajectòries de camí robòtic, una tradicional (T) i una nova estratègia anomenada "Metal Knitting" (MK), per a la reconstrucció de peces CSAM a partir de diversos materials metàl·lics: Cu, Al, Ti i Ti6Al4V. Es van avaluar i comparar la geometria final, la microestructura i les propietats mecàniques de les peces obtingudes. Es va trobar que la nova trajectòria de camí MK permetia un control precís sobre la geometria de les peces reconstruïdes. No obstant això, l'angle de deposició reduïa la deformació plàstica de les partícules, augmentant la porositat dins de la microestructura i dificultant l'adhesió al substrat. Per abordar aquest problema, també es van avaluar els efectes del recuit sobre la microestructura dels components i la seva influència en l'adhesió, la resistència a l'erosió i al desgast abrasiu. En aquest sentit, es va trobar que el recuit era una estratègia de deposició efectiva per reduir la porositat i millorar la cohesió entre les partícules i l'adhesió al substrat. Es va concloure que l'esprejat amb la trajectòria MK, seguit de recuit, permetia la reconstrucció de peces de Cu i Al amb propietats mecàniques comparables a altres mètodes de producció massiva. Tot i així, es necessiten estratègies de deposició alternatives per a la reconstrucció CSAM de peces denses a partir de materials menys dúctils com Ti i Ti6Al4V.
A més, es va investigar l'efecte del preescalfament del substrat en materials d'alta resistència amb baixa plasticitat de les partícules. Donat l'interès creixent en la reparació de peces danyades d'IN718 amb CSAM en els últims anys, es va avaluar l'efecte del
preescalfament del substrat IN718 sobre la microestructura i el gruix del dipòsit CSAM IN718, així com els mecanismes d'adhesió i la resistència a temperatura ambient i a temperatures de preescalfament de 250 ºC i 400 ºC. Els resultats van mostrar que el preescalfament del substrat millorava la força d'unió, l'adhesió i la cohesió dels dipòsits CS IN718 en suavitzar el substrat, la qual cosa millorava la plasticitat dels materials durant la deposició. Es va concloure que l'augment de la temperatura de preescalfament i el gruix del dipòsit millorava la densitat del dipòsit, arribant a valors comparables als d'una referència massissa d'IN718, > 99,9 %.
Finalment, es va investigar la fabricació de peces amb patrons 3D a partir d'un enfocament ascendent utilitzant una estratègia de deposició CSAM amb màscara per fabricar noves plaques bipolars (BPPs) de Ti per a electròlisi de membrana d'intercanvi de protons (PEM). Es van avaluar les característiques dimensionals i microestructurals de les aletes fabricades amb pols de Ti esfèric i irregular. Els resultats van demostrar que la tecnologia CSAM amb màscara permetia un control i personalització precisos de les dimensions de les aletes impreses en 3D. A més, es va avaluar el rendiment de les dues peces de Ti per a la seva aplicació en electròlisi PEM en termes de resistència a la corrosió i resistència al contacte interfacial (ICR). Els resultats suggereixen que la tecnologia CSAM amb màscara té un gran potencial per a la fabricació de plaques bipolars de Ti
Essays in Applied Economics
No full textIn Chapter 1, I study the optimal distribution of renewable energy infrastructure. In
line with the recent backlash in many countries, I show that residents face important
disamenity costs from nearby wind turbines. Using a quantitative spatial model, I
analyze which distributions of wind turbine across space can achieve future renewable
energy goals at low cost for local residents and I estimate budget-balanced transfers
to equalize the cost and benefits across regions. In Chapter 2, I study economic and
political espionage. I analyze which factors make spies and secret services effective and
discuss the implications for counter-espionage policy. In Chapter 3, I study the economic
geography of family migration. Empirically, I show that joint location decisions of
couples lead to a spatial misallocation of female workers and I quantify the impact on
the gender wage gap.En el Capítulo 1, estudio la distribución óptima de la infraestructura de energía renovable.
En línea con las recientes protestas en muchos países, muestro que los residentes
se enfrentan a importantes costos por las molestias causadas por las turbinas eólicas cercanas.
Utilizando un modelo espacial cuantitativo, analizo qué distribución de turbinas
eólicas en el espacio puede lograr futuros objetivos de energía renovable a bajo coste
para los residentes locales y estimo transferencias presupuestarias que igualen el costo y
los beneficios entre todas las regiones. En el capítulo 2, estudio el espionaje económico
y político. Analizo qué factores hacen que los espías y los servicios secretos sean efectivos
y discuto las implicaciones para la política de contraespionaje. En el capítulo 3,
estudio la geografía económica de la migración familiar. Empíricamente, muestro que
las decisiones de ubicación conjunta de las parejas conducen a una mala asignación
espacial de las trabajadoras y cuantifico el impacto en la brecha salarial de género.En el Capítol 1, estudio la distribució òptima de la infraestructura d’energia renovable.
En línia amb el recent rebuig en molts països, mostro que els residents s’enfronten a
importants costos per les molèsties causades per les turbines eòliques properes. Utilitzant
un model espacial quantitatiu, analitzo quines distribucions de turbines eòliques
en l’espai poden assolir futurs objectius d’energia renovable a baix cost per als residents
locals i estimo el valor de les transferències pressupostàries que igualin els costos i beneficis
entre totes les regions. En el Capítol 2, estudio l’espionatge econòmic i polític.
Analitzo quins factors fan que els espies i els serveis secrets siguin efectius i discuteixo
les implicacions per a la política de contraespionatge. En el Capítol 3, estudio la geografia
econòmica de la migració familiar. Empíricament, mostro que les decisions de
localització conjunta de les parelles condueixen a una mala assignació espacial de les
treballadores i quantifico l’impacte en la bretxa salarial de gènere.Programa de Doctorat en Economia, Finances i Empres
La noción de modelo en Robert Bresson desde una perspectiva fenomenológica
No full textLa present tesi doctoral té com a objectiu fonamental aclarir filosòficament la noció de “model” en Bresson, en contraposició a la de l’actor “teatral” cinematogràfic. La primera part del treball se centrarà a establir una eidètica del model a través de diferents termes fonamentals que la perfilen. Aquests seran, fonamentalment: automatització, veritat, naturalesa i emoció. Per a això, establirem un diàleg entre les exposicions d’aquests conceptes per part de Bresson, tant en les seves Notes sobre el cinematògraf com en les seves entrevistes, i algunes exposicions dels mateixos en la història de la filosofia. Serà la fenomenologia la que ens proporcionarà, en darrer terme, el marc més adequat per a la comprensió de les diferents dialèctiques establertes en els diferents punts abordats en la poètica bressoniana: antropologia, ontologia i estètica. Amb això demostrarem com l'ideal antiteatral en què s'inscriu la poètica bressoniana posseeix implicacions que transcendeixen la frontera de la teoria de l'art. Finalment, la noció d’“idea sensible” en l’ontologia fenomenològica del darrer Merleau-Ponty ens permetrà reunir les diverses dimensions filosòfiques abastades al llarg del text.
En la segona part del nostre treball, observarem com l’eidètica del model es manifesta de diverses maneres al llarg de la seva filmografia. Tot i mantenir la coherència exposada prèviament, percebem en l’evolució de la seva obra cinematogràfica un progressiu pessimisme en el seu ideal.La presente tesis doctoral tiene como objetivo fundamental aclarar filosóficamente la noción de “modelo” en Bresson contrapuesta a la del actor “teatral” cinematográfico”. La primera parte del trabajo se centrará en establecer una eidética del modelo a través de diferentes términos fundamentales que la esculpen. Estos serán, fundamentalmente: automatismo, verdad, naturaleza y emoción. Para ello, estableceremos un diálogo entre las exposiciones de dichos conceptos por parte de Bresson, tanto en sus Notas sobre el cinematógrafo como en sus entrevistas, y de algunas exposiciones de los mismos en la historia de la filosofía. Será la fenomenología la que nos proporcione, en último término, el marco más adecuado para la comprensión de las diferentes dialécticas establecidas en los diferentes puntos abordados en la poética bressoniana: antropología, ontología y estética. Con ello demostraremos, como el ideal antiteatral en que se inscribe la poética bressoniana posee implicaciones que trascienden la frontera de la teoría del arte. Finalmente, la noción de “idea sensible” en la ontología fenomenológica del último Merleau-Ponty nos permitirá reunir las distintas dimensiones filosóficas abarcadas a lo largo del texto.
En la segunda parte de nuestro trabajo, observaremos cómo la eidética del modelo se manifiesta de diversas formas a lo largo de su filmografía. A pesar de mantener la coherencia expuesta previamente, percibiremos en la evolución de su obra cinematográfica un progresivo pesimismo en su ideal.The fundamental aim of this doctoral thesis is to philosophically clarify the notion of the "model" in Bresson, contrasted with that of the "theatrical" cinematic actor. The first part of the work will focus on establishing an eidetics of the model through various fundamental terms that shape it, primarily: automatism, truth, nature, and emotion. To achieve this, we will establish a dialogue between Bresson's presentations of these concepts, both in his Notes on Cinematography and in his interviews, and some of their presentations in the history of philosophy. Phenomenology will ultimately provide the most appropriate framework for understanding the various dialectics established in the different aspects addressed in Bresson's poetics: anthropology, ontology, and aesthetics. Through this, we will demonstrate how the anti-theatrical ideal in which Bresson's poetics are inscribed has implications that transcend the boundaries of art theory. Finally, the notion of the "sensible idea" in the phenomenological ontology of the later Merleau-Ponty will allow us to bring together the different philosophical dimensions covered throughout the text.
In the second part of our work, we will observe how the eidetics of the model manifest in various ways throughout Bresson's filmography. Despite maintaining the coherence previously outlined, we will perceive, in the evolution of his cinematic work, a progressive pessimism in his ideal.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofi
Dansa social: anàlisi del concepte. Identificació i aportacions des de la vessant artística-escènica, social i educativa
No full textENG- Dance is a discipline that evolves and progressively broadens its scope of action. It stops having an artistic objective where learning, style, technique, and/or stage are involved, and it transforms into a tool, instrument, resource, medium, bridge, and/or purpose. Dance, turned into a social instrument and being an expressive tool of body language, is a good medium to work with social groups, those vulnerable or at risk of social exclusion, becoming social dance. The aim of this doctoral dissertation, composed of five articles, is to thoroughly examine social dance, a concept that currently lacks a unified criterion in the scientific community for its definition. The significance of conceptualizing the term social dance is highlighted by conducting an international review of its representation. The concept is further refined, providing an operational definition while reflecting on the matter, generating a discourse that highlights the value of social dance to showcase a conceptually new area of study. At the same time, it reveals the contexts of development, attributes, and uses, identifying its academic application and potential incorporation into cultural, social, and educational policies. The methodological approach is primarily qualitative, as a knowledge-building entity, as evidenced in the first, second, and third articles, and mixed methodology in the studies of the fourth and fifth articles. The first and second articles adopt the concept analysis method according to Walker and Avant (W&A). The sample comprises international literature and includes articles from 1972 to 2024, collected in a flowchart based on PRISMA (2020). The third article is a report/study on the state of higher education in social dance in the Iberian Peninsula (PI), revealing its presence in university teaching institutions under the current legislation, with guidelines from the Bologna Process (1999). The fourth and fifth articles outline two of the purposes that social dance groups can adopt. Specifically, the fourth article presents social dance with a therapeutic purpose, carried out through dance therapy or dance movement therapy (DM/T). A sample collected from 2010 to 2021 is analysed, involving 35 annual support groups for women victims of gender violence under the Social Services of the Barcelona City Council. In the data analysis, 272 sequences/assertions expressed by the 700 women included in the study are inventoried. The fifth article presents social dance with an artistic-scenic purpose, focusing on sequential exploratory design (DEXPLOS) with a derivative modality. This article analyzes a sample collected between the years 2018 and 2022, with an open group of healthy people, who make up the artistic-community project of the Antic Teatre in Barcelona. For data collection, an ad hoc validated instrument was generated to evaluate the benefits of social dance with an artistic-scenic purpose for people in their 3rd and 4th age. The study results allow for generating an operational definition of the concept of social dance related to the type of context and its particularities. The concept analysis has provided collective discourse to the theory, fostering progress in the conceptual field where dance is the core of research. Furthermore, the research offers a current perspective on Higher Artistic Education where social dance is included, inviting critical reflection on new proposals for educational pathways in university teaching.On the other hand, the evolution of women's groups and the benefits they obtain when reorganizing the triad of thoughts, feelings, and actions are highlighted, allowing them to make vital decisions. Just as it is evident how the practice of dance is essential for healthy ageing, where the 3rd and 4th age group values physical improvement and the relationship with peers, conditioned by the age range in which they pass. This result aligns with the UN Decade of Healthy Ageing (2021-2030). In conclusion, this thesis contributes knowledge regarding the concept of social dance and its relevance when dance is involved in social group projects, providing benefits for their psycho-physical-social well-beingCAT- La dansa és una disciplina que evoluciona i amplia progressivament el camp d’actuació. Deixa de tenir un objectiu artístic on és aprenentatge, estil, tècnica i/o escena i es transforma en eina, instrument, recurs, mitjà, pont i/o finalitat. La dansa convertida en un instrument social, i essent eina expressiva del llenguatge corporal, és un bon mitjà per a treballar amb grups socials, de vulnerabilitat social, de risc d’exclusió social, esdevenint dansa social. La memòria d’aquesta tesi doctoral per compendi de cinc articles te com a objectiu examinar, de manera exhaustiva, la dansa social, on actualment, no existeix unitat de criteri en la comunitat científica per a definir-la. S’evidencia la transcendència de la conceptualització dels termes dansa social tot fent una revisió a nivell internacional de la seva representació. Concretant-ne el concepte i, proporcionant una definició operativa alhora que es reflexiona, es genera un discurs que posa en valor la dansa social per mostrar una àrea d'estudi conceptualment nova. D’aquest mode es fan palesos, al mateix temps, els contextos de desenvolupament, els atributs i els usos, per identificar-ne l'aplicació acadèmica i la possible imbricació en les polítiques culturals, socials i educatives. L’enfocament metodològic és, principalment, qualitatiu, com entitat constructora de coneixement, quedant constància en els articles primer, segon i tercer, i de metodologia mixta en els estudis del quart i cinquè article. El primer i el segon article adopten el mètode de l’anàlisi de concepte segons Walker and Avant (W&A). La mostra la composa una literatura a escala internacional i inclou articles des de l’any 1972 fins a l’any 2024, recollits en un fluxograma a partir del PRISMA (2020). El tercer article és un informe/estudi de situació de la formació en estudis superiors en dansa social a la península Ibèrica (PI), donant a conèixer llur incidència en les institucions d’ensenyament universitari des de la legislativa vigent, amb les directrius del Pla Bolonya (1999). En el quart i cinquè article s’exposen dues de les finalitats que poden adoptar els grups de dansa social. Concretament en el quart article es presenta la dansa social amb finalitat terapèutica, executada amb la dansateràpia o dansa moviment teràpia (DM/T). S’analitza una mostra recollida des de l’any 2010 fins l’any 2021, amb 35 grups anuals de suport a dones víctimes de violència masclista dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. En l’anàlisi de dades s’inventarien 272 seqüències/assercions expressades per les 700 dones incloses en l’estudi. En el cinquè article es presenta la dansa social amb finalitat artística-escènica enfocat en el disseny exploratori seqüencial (DEXPLOS) amb modalitat derivativa. En aquest article s’analitza una mostra recollida entre l’any 2018 i l’any 2022, amb un grup obert de persones sanes de 3a i 4a edat, que conformen el projecte artístic-comunitari de l’Antic Teatre de Barcelona. Per a la recollida de dades es genera un instrument validat ad hoc que valora els beneficis de la dansa social amb finalitat artística-escènica per a persones de 3a i 4a edat. Els resultats dels estudis permeten generar una definició operativa del concepte de la dansa social relacionada al tipus de context i llurs particularitats. L’anàlisi de concepte ha dotat d’un discurs col·lectiu la teoria, per induir al progrés en el camp conceptual on la dansa és el nucli de la recerca. Tanmateix la recerca atorga una aproximació present de la formació en els Ensenyaments Artístics Superiors on compareix la dansa social, convidant a una reflexió crítica, envers noves propostes de línies formatives en l’ensenyança universitària. Per altra banda s’evidencia l’evolució dels grups de dones i els beneficis que obtenen a l’hora de reorganitzar la tricotomia de pensaments, sentiments i actes perquè, a partir d’aquí, puguin prendre decisions vitals.
Així com s’evidencia com la pràctica de la dansa és imprescindible per un envelliment sa, on el grup de 3a i 4t edat valora la millora física i la relació amb els iguals, condicionat per la franja d’edat en la que transiten.
Aquest resultat s’alinea amb la Dècada de l’envelliment social i saludable (2021-2030) de l’ONU. Com a conclusions finals aquesta tesi aporta coneixement respecte al concepte de la dansa social i la seva rellevància quan es realitzen projectes on intervé la dansa en grups socials aportant beneficis per a la seva millora psico-física-socialPrograma de Doctorat Interuniversitari en Arts i Educaci
Dissecting TGFβ-Driven Resistance to αPD-L1 Therapy in Colorectal Cancer Liver Metastases. Enhanced T Cell Motility and Proliferation for Effective Anti-Tumor Responses
No full textTesi realitzada a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB)[eng] Colorectal cancer (CRC), particularly its metastatic forms, poses significant therapeutic challenges, with immune checkpoint blockade (ICB) therapies providing limited benefits to patients whose metastasis lack T cell infiltration. This highlights the need to target mechanisms underlying T cell exclusion to improve clinical outcomes. TGF-β signaling plays a pivotal role in regulating the tumor microenvironment (TME) and promoting immune suppression. Using experimental models of metastatic CRC, we demonstrate how TGF-β inhibition enables immune cell infiltration and enhances the efficacy of ICB therapy.
Our findings reveal that TGF-β imposes dual immunosuppressive barriers by preventing the migration of memory-like CD8+ T cells from the periphery into the TME and by directing macrophages to suppress the clonal expansion T cells within metastases. We also observed that while TGF-β signaling drives the formation of a dense, collagen-rich extracellular matrix (ECM), it does not inherently restrict T cell motility within the tumor. Instead, PD-1/PD-L1 interactions primarily regulate T cell movement in the TME.
Moreover, our study identifies a key role for TGF-β in instructing tumor-associated macrophages (TAMs) to adopt an immunosuppressive phenotype characterized by SPP1 expression, contributing to immune evasion and metastasis. The TGF-β–SPP1 axis was found to correlate with poor prognosis in CRC patients, emphasizing the therapeutic potential of targeting SPP1+ macrophages to overcome immune suppression.
Overall, this study provides novel insights into the mechanisms of TGF-β -mediated immune evasion and highlights the importance of targeting TGF-β signaling in both peripheral T cells and TAMs to improve the efficacy of ICB therapies in metastatic CRC.[cat] El càncer colorectal (CCR), especialment en les seves formes metastàtiques, suposa un gran repte terapèutic, ja que les teràpies d’inhibició de punts de control immunitari (PCI) ofereixen beneficis limitats per als pacients les metàstasis dels quals manquen d’infiltració de limfòcits T. Això posa de manifest la necessitat d’entendre els mecanismes que provoquen l’exclusió de limfòcits T per millorar els resultats clínics. La senyalització de TGF-β té un paper fonamental en la regulació del microambient tumoral (MAT) i en la promoció de la immunosupressió. Mitjançant models experimentals de CRC metastàtic, demostrem com la inhibició de TGF-β permet la infiltració de cèl·lules immunitàries i millora l’eficàcia de la teràpia ICI.
Els nostres resultats revelen que TGF-β imposa dues barreres immunosupressores: evita la migració de limfòcits T CD8+ de memòria des de la perifèria cap al MAT i dirigeix els macròfags a suprimir l’expansió clonal de limfòcits T dins les metàstasis. També hem observat que, tot i que la senyalització de TGF-β impulsa la formació d’una matriu extracel·lular (MEC) densa i rica en col·lagen, no restringeix la motilitat de les cèl·lules T dins el tumor per se. En canvi, les interaccions entre PD-1 i PD-L1 són les principals responsables de regular el moviment dels limfòcits T dins del MAT.
A més, el nostre estudi identifica un paper clau de TGF-β a l’hora d’instruir els macròfags tumorals perquè adoptin un fenotip immunosupressor caracteritzat per l’expressió de SPP1, fet que contribueix a l’evasió immune i a la metàstasi. Hem trobat que l’eix TGF-β –SPP1 correlaciona amb un mal pronòstic en pacients amb CCR, cosa que subratlla el potencial terapèutic de dirigir-se als macròfags SPP1+ per superar la immunosupressió.
En resum, aquest estudi proporciona noves visions dels mecanismes d’evasió immune mediats per TGF-β i destaca la importància de restringir la senyalització de TGF-β tant en els limfòcits T perifèrics com en els macròfags tumorals per millorar l’eficàcia de les teràpies PCI en el CCR metastàtic.Biomedicin
Rendimiento de métodos para la recuperación de información con datos perdidos en diseños longitudinales: un estudio de simulación
No full textAntecedentes
En estudios epidemiológicos observacionales, se suele considerar la inclusión de variables confusoras en modelos de regresión para ajustar el análisis. Estas confusoras tienen efectos directos sobre la variable a predecir y son mediadas por la variable de interés. Sin embargo, no se ha estudiado suficientemente el impacto de no especificar los efectos de mediación moderada entre la exposición y las variables confusoras, así como la influencia de ignorar este efecto en presencia de pérdida de datos.
Métodos
Se analiza en dos estudios de simulación el efecto de la no especificación de las relaciones de mediación moderada en el sesgo y tasas de error tipo I del parámetro de exposición en modelos de regresión logística. El primer estudio se centra en la omisión de la mediación moderada y su impacto en la estimación de parámetros. En el segundo estudio, se introducen tipos (MCAR, MAR, MNAR) y porcentajes de pérdida de datos de distintos tipos para evaluar cómo las pérdidas afectan a la precisión y el sesgo de las estimaciones al utilizar métodos de tratamiento de información faltante con los métodos de ponderación por probabilidad inversa, imputación múltiple y estimación mediante máximo-verosímil. Ambos estudios de simulación se diseñaron para reflejar situaciones realistas en estudios epidemiológicos de tipo observacional se compararon utilizando como referencia el análisis de casos completos que ignora la información faltante
Is there life beyond Airbnb? Dynamics of Peer-to-Peer accommodation platforms in Spain
No full textAquesta tesi doctoral examina les plataformes d'allotjament peer-to-peer (P2P) dins l'economia col·laborativa, amb un enfocament tant en models amb ànim de lucre com en models sense ànim de lucre. Analitza els missatges sobre sostenibilitat, les experiències dels usuaris i els processos de co-creació de valor a través de plataformes com Airbnb, Couchsurfing i HomeExchange. Mitjançant revisions sistemàtiques de la literatura, anàlisis de mètodes mixtos i l'examen de contingut a les xarxes socials, l'estudi cobreix buit en la literatura existent.
Els resultats mostren diferències importants en les motivacions i experiències dels usuaris entre les plataformes amb i sense ànim de lucre, destacant el paper de les interaccions socials i l'autenticitat en la satisfacció de l'usuari. La tesi proposa un marc que integra les dimensions cognitives, afectives i d'autenticitat de les experiències dels usuaris. També subratlla la importància dels missatges sobre sostenibilitat per fomentar la confiança i la participació.
La recerca inclou quatre articles: el primer categoritza les plataformes P2P; el segon analitza la co-creació de valor a les plataformes sense ànim de lucre; el tercer introdueix un model per avaluar les experiències dels hostes; i el quart examina els missatges sobre sostenibilitat a Instagram.
Les implicacions per a les parts interessades inclouen promoure les plataformes P2P sense ànim de lucre com allotjaments autèntics i responsables, i millorar la participació dels usuaris mitjançant ofertes personalitzades. Aquest estudi destaca el paper de les interaccions autèntiques i les pràctiques sostenibles en l'enriquiment de les experiències de viatge, la comprensió cultural i el benestar de la comunitat, amb recomanacions per a futures recerques sobre l'evolució de l'economia col·laborativa.Esta tesis doctoral examina las plataformas de alojamiento peer-to-peer (P2P) dentro de la economía colaborativa, con un enfoque tanto en modelos con fines de lucro como en modelos sin fines de lucro. Analiza los mensajes sobre sostenibilidad, las experiencias de los usuarios y los procesos de co-creación de valor a través de plataformas como Airbnb, Couchsurfing y HomeExchange. Mediante revisiones sistemáticas de la literatura, análisis de métodos mixtos y el examen de contenido en redes sociales, el estudio cubre vacíos en la literatura existente.
Los resultados muestran diferencias importantes en las motivaciones y experiencias de los usuarios entre las plataformas con y sin fines de lucro, destacando el papel de las interacciones sociales y la autenticidad en la satisfacción del usuario. La tesis propone un marco que integra las dimensiones cognitivas, afectivas y de autenticidad de las experiencias de los usuarios. También subraya la importancia de los mensajes sobre sostenibilidad para fomentar la confianza y la participación.
La investigación incluye cuatro artículos: el primero categoriza las plataformas P2P; el segundo analiza la co-creación de valor en plataformas sin fines de lucro; el tercero introduce un modelo para evaluar las experiencias de los huéspedes; y el cuarto examina los mensajes sobre sostenibilidad en Instagram.
Las implicaciones para las partes interesadas incluyen promover las plataformas P2P sin fines de lucro como alojamientos auténticos y responsables, y mejorar la participación de los usuarios mediante ofertas personalizadas. Este estudio destaca el papel de las interacciones auténticas y las prácticas sostenibles en el enriquecimiento de las experiencias de viaje, la comprensión cultural y el bienestar de la comunidad, con recomendaciones para futuras investigaciones sobre la evolución de la economía colaborativa.This doctoral thesis examines peer-to-peer (P2P) accommodation platforms within the sharing economy, focusing on both for-profit and non-profit models. It analyzes sustainability messaging, user experiences, and value co-creation across platforms like Airbnb, Couchsurfing, and HomeExchange. Using systematic literature reviews, mixed-methods analysis, and social media content examination, the study fills gaps in existing literature.
Key findings highlight significant differences in user motivations and experiences between for-profit and non-profit platforms, emphasizing the role of social interactions and authenticity in user satisfaction. The thesis proposes a framework that integrates cognitive, affective, and authenticity dimensions of user experiences. It also stresses the importance of sustainability messaging in fostering trust and engagement.
The research includes four articles: the first categorizes P2P platforms; the second analyzes value co-creation in non-profit platforms; the third introduces a model for assessing guest experiences; and the fourth examines sustainability messaging on Instagram.
Implications for stakeholders include promoting non-profit P2P platforms as authentic, responsible accommodations and improving user engagement through tailored offerings. This study highlights the role of authentic interactions and sustainable practices in enhancing travel experiences, cultural understanding, and community well-being, with recommendations for future research on the evolving sharing economy
Las relaciones entre un actor político híbrido y un partido político: el caso de Ciutadans pel Canvi y el Partit dels Socialistes de Catalunya (1999-2011)
No full textENG- The thesis explores the relationship between Ciutadans pel Canvi (CpC) and the Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) in Catalan politics between 1999 and 2011. Ciutadans pel Canvi emerged as a civic platform promoted by Pasqual Maragall to broaden the PSC’s electoral base by attracting voters from both the left and center-right through an alliance that proposed a more inclusive and participatory approach to politics.
Since its creation in 1999, CpC positioned itself as an alternative to traditional parties, adopting a less hierarchical and more open structure, aiming to bring politics closer to citizens and mobilize sectors that felt distanced from conventional options. Its strategy was to combine civic participation with concrete electoral goals, working closely with the PSC to achieve broader and more diversified majorities within the Catalan political context.
However, the relationship between CpC and the PSC was marked by tensions and discrepancies. While the PSC viewed CpC as a temporary ally useful for expanding its electoral base, CpC’s members aspired to a more autonomous and lasting political influence, aiming to modernize Catalan politics and reform the PSC from within. This difference in objectives led to conflicts that complicated collaboration between the two groups.
Despite some initial successes in diversifying the electorate and introducing new forms of political participation, the lack of clear institutionalization and a long-term common project limited CpC’s impact. Although CpC played an important role in attracting sectors disenchanted with traditional politics, it never managed to consolidate itself as a fully integrated political party. This lack of institutionalization and strategic ambiguity led to a gradual decrease in its political influence.
The most significant change in their relationship occurred after 2003, when José Montilla took over the leadership of the PSC. Under his direction, the PSC adopted a more pragmatic approach, focusing on its own consolidation and reducing its dependence on CpC as an electoral ally. This marked a turning point in their collaboration, which gradually weakened until CpC’s eventual dissolution in 2011.
The study provides a deep understanding of the opportunities and limitations of alliances between traditional parties and hybrid political actors. It illustrates how these alliances can help to broaden the electoral base and enrich political debate, but also how strategic differences can limit their long-term effectiveness. Furthermore, it offers valuable lessons on the importance of flexibility and adaptation in a constantly changing political environment, providing a broader perspective on the interaction between new models of political organization and established parties in contemporary democraciesCAT- La tesi explora la relació entre Ciutadans pel Canvi (CpC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en la política catalana entre 1999 i 2011. Ciutadans pel Canvi va sorgir com una plataforma cívica impulsada per Pasqual Maragall per ampliar la base electoral del PSC, atraient votants tant d’esquerra com de centredreta a través d’una aliança que proposava una forma més inclusiva i participativa de fer política.
Des de la seva creació el 1999, CpC es va presentar com una alternativa als partits tradicionals, adoptant una estructura menys jeràrquica i més oberta, amb l’objectiu d’apropar la política a la ciutadania i mobilitzar sectors que se sentien allunyats de les opcions convencionals. La seva estratègia consistia a combinar la participació cívica amb objectius electorals concrets, col·laborant estretament amb el PSC per aconseguir majories més àmplies i diversificades en el context polític català.
La relació entre CpC i el PSC, però, va estar marcada per tensions i discrepàncies. Mentre que el PSC considerava CpC com un aliat temporal útil per ampliar la seva base electoral, els membres de CpC aspiraven a tenir una influència política més autònoma i duradora, amb la finalitat de modernitzar la política catalana i reformar el PSC des de dins. Aquesta diferència d’objectius va generar conflictes que van dificultar la col·laboració entre ambdós grups.
Malgrat alguns èxits inicials en la diversificació de l’electorat i la introducció de noves formes de participació política, la manca d’una institucionalització clara i d’un projecte comú a llarg termini va limitar l’impacte de CpC. Tot i que CpC va tenir un paper important a l’hora d’atraure sectors descontents amb la política tradicional, mai no va aconseguir consolidar-se com un partit plenament integrat en el sistema polític. Aquesta manca d’institucionalització i la indefinició estratègica van portar a una disminució progressiva de la seva influència política.
El canvi més significatiu en la relació es va produir a partir de 2003, quan José Montilla va assumir el lideratge del PSC. Sota la seva direcció, el PSC va adoptar un enfocament més pragmàtic, centrat en la seva pròpia consolidació, fet que va reduir la dependència de CpC com a aliat electoral. Això va marcar un punt d’inflexió en la col·laboració, que es va anar debilitant fins a la dissolució de CpC el 2011.
L'estudi ofereix una comprensió profunda de les possibilitats i limitacions de les aliances entre partits tradicionals i actors polítics híbrids. Il·lustra com aquestes aliances poden ajudar a ampliar la base electoral i enriquir el debat polític, però també com les diferències estratègiques poden limitar-ne l'efectivitat a llarg termini. A més, aporta lliçons valuoses sobre la importància de la flexibilitat i l’adaptació en un entorn polític en constant canvi, oferint una visió més àmplia sobre la interacció entre nous models d’organització política i els partits establerts en les democràcies contemporàniesPrograma de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empres
New animal welfare indicators in meat sheep farms
No full textEn el primer estudi es va proposar un nou protocol basat en el ja existent protocol AWIN per l’avaluació del benestar de les ovelles, utilitzant 24 indicadors, entre els quals se’n van proposar 8 de nous: avaluació esternal, comportament de murrieig, abscessos subcutanis, parasitació externa, comportaments agressius, comportament de pica o wool-pulling, posició del pavelló auricular i la reacció de l'animal durant la subjecció. El protocol es va aplicar en 100 explotacions d'Espanya considerant els efectes de la mida del ramat, el nivell d'intensificació, la raça i l'efecte estacional. Els resultats de l'estudi van indicar que els nous indicadors eren viables per a mesurar el benestar dels animals en condicions de clima càlid, i que els principals factors que van afectar els resultats van ser l'estació de l'any i el grau d'intensificació.
En el segon estudi es va avaluar l'efecte d'una restricció a la pastura durant un període de 10 setmanes sobre la prevalença del comportament de pica o wool-pulling, valorant la cobertura de la llana com a indicador d'aquest comportament. També es va avaluar l'efecte de la restricció a la pastura sobre la prevalença de comportaments agressius. Es van utilitzar 40 ovelles gestants de raça Ripollesa i es van establir 2 grups de 20 animals: grup G, amb accés a la pastura durant 5 hores al dia, i grup H sense accés a la pastura. Es va avaluar el comportament per de videoenregistrament a través d'un etograma, i es va valorar l'estat de la llana a partir d'un patró de 4 escales (0: absència d'alopècies; 1: zones alopèciques de petita grandària; 2: zones alopèciques de grandària gran; 3: zones alopèciques en el 50% o més de la cobertura de la llana). El comportament de wool-pulling es va observar únicament en el grup H, amb una prevalença molt baixa (7 esdeveniments durant les 10 setmanes). No obstant, la valoració de la llana va ser un indicador vàlid per a avaluar el comportament de wool-pulling: es van observar zones alopèciques en 11 dels 20 animals del grup H, amb una correlació positiva entre l'observació directa del comportament i la puntuació mitjana del ramat (R=0,98, P=0,01). La puntuació mitjana del ramat en el grup G va ser 0 durant tot el període experimental mentre que en el grup H va ser de 0,7 al final de l'experiència. Pel que fa a comportaments agressius, la seva prevalença va ser significativament superior en el grup H (P=0,04).
En la tercera experiència l'objectiu va ser determinar a través dels nivells de cortisol en pèl i en saliva l'efecte de la restricció a la pastura sobre l'estrès crònic. Per a la realització de l'experiència es van utilitzar els dos grups experimentals de l'experiència anterior. Es van prendre mostres de pèl en les setmanes 5 i 10 de l'experiència, i mostres de saliva en les setmanes 0, 3, 5, 8 i 10. No es van observar diferències significatives de cortisol en pèl ni en saliva entre els dos grups experimentals. El cortisol en saliva va mostrar molta variabilitat al llarg de l'experiència. No obstant això, es van observar nivells de cortisol en pèl significativament més elevats en les ovelles amb gestació doble respecte les de gestació simple (7,20±0.1 pg CORT/mg vs. 4,97±0.1 pg CORT/mg, P<0,05). Els resultats del cortisol no van permetre demostrar un estrès crònic causat per la restricció a la pastura malgrat el seu efecte sobre el comportament. Es va suggerir l'ús d'uns altres biomarcadors juntament amb el cortisol per a avaluar de manera concloent l'estrès crònic quan apareixen canvis de comportament.En el primer estudio se propuso un nuevo protocolo basado en el ya existente protocolo AWIN para la evaluación del bienestar de las ovejas, utilizando 24 indicadores, entre los cuales se propusieron 8 nuevos: evaluación esternal, comportamiento de sesteo, abscesos subcutáneos, parasitación externa, comportamientos agresivos, comportamiento de pica o wool-pulling, posición del pabellón auricular y la reacción del animal durante la sujeción. El protocolo se aplicó en 100 explotaciones de España considerando los efectos del tamaño del rebaño, el nivel de intensificación, la raza y el efecto estacional. Los resultados del estudio indicaron que los nuevos indicadores eran viables para medir el bienestar de los animales en condiciones de clima cálido, y que los principales factores que afectaron los resultados fueron la estación del año y el grado de intensificación.
En el segundo estudio se evaluó el efecto de una restricción al pasto durante un periodo de 10 semanas sobre la prevalencia del comportamiento de pica o wool-pulling, valorando la cobertura de la lana como indicador de este comportamiento. También se evaluó el efecto de la restricción al pasto sobre la prevalencia de comportamientos agresivos. Se utilizaron 40 ovejas preñadas de raza Ripollesa y se establecieron 2 grupos de 20 animales: grupo G, con acceso al pasto durante 5 horas al día, y grupo H sin acceso al pasto. Se evaluó el comportamiento por de videograbación a través de un etograma, y se valoró el estado de la lana a partir de un patrón de 4 escalas (0: ausencia de alopecias; 1: zonas alopécicas de pequeño tamaño; 2: zonas alopécicas de tamaño grande; 3: zonas alopécicas en el 50% o más de la cobertura de la lana). El comportamiento de wool-pulling se observó únicamente en el grupo H, con una prevalencia muy baja (7 eventos durante las 10 semanas). Sin embargo, la valoración de la lana fue un indicador válido para evaluar el comportamiento de wool-pulling: se observaron zonas alopécicas en 11 de los 20 animales del grupo H, con una correlación positiva entre la observación directa del comportamiento y la puntuación media del rebaño (R=0,98, P=0,01). La puntuación media del rebaño en el grupo G fue 0 durante todo el periodo experimental mientras que en el grupo H fue de 0,7 al final de la experiencia. En cuanto a comportamientos agresivos, su prevalencia fue significativamente superior en el grupo H (P=0,04).
En la tercera experiencia el objetivo fue determinar a través de los niveles de cortisol en pelo y en saliva el efecto de la restricción al pasto sobre el estrés crónico. Para la realización de la experiencia se utilizaron los dos grupos experimentales de la experiencia anterior. Se tomaron muestras de pelo en las semanas 5 y 10 de la experiencia, y muestras de saliva en las semanas 0, 3, 5, 8 y 10. No se observaron diferencias significativas de cortisol en pelo ni en saliva entre los dos grupos experimentales. El cortisol en saliva mostró mucha variabilidad a lo largo de la experiencia. Sin embargo, se observaron niveles de cortisol en pelo significativamente más elevados en las ovejas con gestación doble respecto las de gestación simple (7,20±0.1 pg CORT/mg vs. 4,97±0.1 pg CORT/mg, P<0,05). Los resultados del cortisol no permitieron demostrar un estrés crónico causado por la restricción al pasto a pesar de su efecto sobre el comportamiento. Se sugirió el uso de otros biomarcadores junto con el cortisol para evaluar de forma concluyente el estrés crónico cuando aparecen cambios de comportamiento.In the first study, a new protocol is proposed based on the existing AWIN welfare assessment protocol for sheep, using 24 indicators, among which 8 new indicators are proposed: sternum evaluation, crowding behaviour, subcutaneous abscesses, external parasitism, aggressive behaviour, pica or wool-pulling behaviour, auricular position and the animal's reaction during restraint. The protocol was tested in 100 farms in Spain considering the effects of flock size, level of intensification, breed and seasonal effect. The results of the study indicated that the new indicators were feasible to measure animal welfare in hot climate conditions, and that the main factors affecting the results were season and level of intensification.
In the second study we evaluate the effect of a 10-week grazing restriction on the prevalence of wool-pulling behaviour, assessing wool cover as an indicator of such behaviour. The effect of grazing restriction on the prevalence of aggressive behaviour was also evaluated. Forty pregnant Ripollesa ewes were used and two groups of 20 animals were established: group G, with access to pasture for 5 hours daily, and group H without access to pasture. Behaviour was evaluated by video-recording through an ethogram, and wool cover was assessed on the basis of a 4 scale score (0: no alopecia; 1: small alopecia; 2: large alopecia; 3: alopecia on 50% or more of wool cover). Wool-pulling behaviour was observed only in group H, with a very low prevalence (7 events along the 10-week period). However, wool assessment was a valid indicator to assess wool-pulling : alopecic areas were observed in 11 out of 20 animals in group H, with a positive correlation between direct observation of the behaviour and the flock mean score (R=0.98, P=0.01). Flock mean score in group G was 0 during the whole experimental period while in group H it was 0.7 at the end of the experiment. Regarding aggressive behaviour, its prevalence was significantly higher in group H (P=0.04).
In the third experiment, the objective was to determine the effect of grazing restriction on chronic stress by cortisol levels in hair and saliva. Two experimental groups from the previous experiment were used for the experiment. Hair samples were taken in weeks 5 and 10 of the experiment, and saliva samples were taken in weeks 0, 3, 5, 8 and 10. No significant differences in hair and saliva cortisol were observed between the two experimental groups. Saliva cortisol showed much variability throughout the experiment. However, significantly higher hair cortisol levels were observed in double gestation ewes compared to single gestation ewes (7.20±0.1 pg CORT/mg vs. 4.97±0.1 pg CORT/mg, P<0.05). Cortisol results did not allow to demonstrate chronic stress caused by grazing restriction despite its effect on behaviour. The use of other biomarkers together with cortisol was suggested to conclusively assess chronic stress when behavioural changes appear.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Producció Anima