Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La Pantalla erógena: variaciones de lo figural en el cine de Gunvor Nelson, Stephen Dwoskin, Andrés Duque y Philippe Grandrieux
No full textEn Discurso, Figura, el filósofo francés Jean-François Lyotard acuña un término: figural, que teóricos como Nicole Brenez, Philippe Dubois o Jean-Michel Durafour, entre otros, han llevado al terreno del análisis de la imagen cinematográfica. El pensamiento figural hace de la materialidad de la imagen, de su plasticidad, su objeto de estudio privilegiado. El objetivo de esta tesis es analizar las filmografías de Gunvor Nelson, Stephen Dwoskin, Philippe Grandrieux o Andrés Duque; a partir del análisis de sus figuraciones del cuerpo en danza, el rostro, las relaciones de sus imágenes con lo pictórico, así como la presencia en estas de “lo animal”, veremos cómo en sus filmografías el concepto de figural varía, centrándonos no solo en el análisis de sus imágenes, pero también de sus reflexiones teóricas sobre el cine en forma de artículos, entrevistas o, incluso, documentos directamente asociados al rodaje como su registro filmado. Junto con la emergencia del espacio figural, en sus propuestas cinematográficas, y en relación con su exploración de las posibilidades de la materia fílmica y también digital, descubriremos que las imágenes de todos estos cineastas se acercan a lo háptico, otro concepto central en esta tesis. Pues las imágenes del cuerpo, del rostro, de Nelson, Dwoskin, Grandrieux y Duque, son una invitación al espectador a establecer una relación sensorial con las imágenes, que nos lleva a pensar la pantalla de cine como una superficie erógena. Por otro lado, la mirada sobre el cuerpo que estos cineastas proyectan en sus películas cuestiona desde distintos puntos de vista muchas de las figuraciones del cuerpo presentes en la historia del arte, de la fotografía y del cine. Lo que nos lleva a plantear, a partir de las filmografías de los cuatro autores que analizamos en esta tesis, que, frente al concepto de archivo de imágenes del cuerpo, desarrollado por autores como Allan Sekula, surgido en el siglo XIX, con el nacimiento de la fotografía y en conjunción con el concepto de Foucault de “cuerpo dócil”, disciplinado, existe un “archivo indisciplinado” de imágenes del cuerpo.In Discourse, Figure, French philosopher Jean-François Lyotard coins a term: figural, which theoreticians such as Nicole Brenez, Philippe Dubois or Jean-Michel Durafour, among others, have applied to the analysis of the cinematographic image. Figural thought makes of the materiality of the image, of its plasticity, its privileged object of study. The aim of this thesis is to analyze, through the concept of the figural, the filmographies of Gunvor Nelson, Stephen Dwoskin, Philippe Grandrieux or Andrés Duque; from the analysis of their cinema figurations of the dancing body, of the face, of the relationships of his images with the pictorial, as well as of the presence of “the animality” in their cinema, we will see how in their filmographies this concept of figural varies, focusing not only on the analysis of their images, but also on their theoretical reflections on cinema in articles, interviews or, even scripts or shooting plans associated with filming. Together with the emergence of the figural space, in their cinematographic proposals, and in relation to their exploration of the possibilities of filmic and digital matter, we will discover that the images of all these filmmakers approach the haptic, another central concept in this thesis. For the images of the body and the face by Nelson, Dwoskin, Grandrieux and Duque invite the spectator to establish a sensory relationship with the images, which leads us to think of the cinema screen as an erogenous surface. On the other hand, the view of the body that these filmmakers project in their films questions in different ways many of the figurations of the body present in the history of art, photography and cinema. What leads us to argue, from the filmographies of the four authors that we analyze in this thesis, that in front of the concept of an archive of images of the body emerged in the XIX century, developed by authors like Allan Sekula, with the birth of photography and in conjunction with Foucault's concept of "docile body", and discipline, there is an "undisciplined archive" of images of the body.Programa de doctorat en Comunicaci
Tin-based perovskites for optoelectronic applications
No full textCompendi d'articles, Doctorat internacionalGiven the need for sustainable energy alternatives and the environmental impact of fossil fuels, this thesis explores tin-based halide perovskites (Sn-HPs) as an eco-friendly option compared to the traditional lead-based perovskites materials in solar cells and LEDs. This thesis tackles the main challenges limiting Sn-HPs, such as instability and oxidation, through three innovative studies. First, the use of additives like DipI and NaBH₄ significantly improves solar cell efficiency and long-term stability. Second, inkjet printing technology is applied to create lead-free, flexible PeLEDs, demonstrating scalable and industrially relevant fabrication methods. Third, a low-cost synthesis of 2D and 3D Sn-HPs microcrystals using acetic acid enhances stability and performance in light-emitting devices, with emissions from orange to near-infrared. These advances contribute to more durable, efficient, and scalable Sn-HPs technologies, bringing us closer to greener solutions in renewable energy and optoelectronics.Programa de Doctorat en Cièncie
La influència de Frédéric Chopin (1810-1849) en el llenguatge pianístic i musical dels inicis del jazz
No full textPrograma de Doctorat en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni[cat] La tesi doctoral "La influència de Frédéric Chopin (1810-1849) en el llenguatge pianístic i musical dels inicis del jazz" aborda l’impacte profund que les innovacions de Chopin van exercir sobre les evolucions posteriors en la música. L’objectiu primordial és desxifrar les connexions entre les tècniques pianístiques i musicals de Chopin i les pràctiques dels pioners del jazz, especialment en els estils de ragtime i stride. Aquesta investigació explora com els recursos harmònics i rítmics de Chopin van ser assimilats i reinterpretats en el context del jazz. A més, el treball destaca la influència recíproca entre la música clàssica i el jazz, evidenciant com la música serveix com a element cohesionador entre cultures diverses. Aquesta tesi proporciona una visió ampliada de les interrelacions musicals, enriquint la nostra comprensió dels orígens i desenvolupaments del jazz.[spa] La tesis doctoral "La influencia de Frédéric Chopin (1810-1849) en el lenguaje pianístico y musical de los inicios del jazz" examina el impacto significativo que las innovaciones de Chopin tuvieron en las posteriores evoluciones musicales. El objetivo principal es desentrañar las conexiones entre las técnicas pianísticas y musicales de Chopin y las prácticas de los primeros jazzistas, en particular en los estilos de ragtime y stride. La investigación indaga en cómo los recursos armónicos y rítmicos de Chopin fueron asimilados y reinterpretados dentro del contexto del jazz. Además, se subraya la influencia recíproca entre la música clásica y el jazz, demostrando cómo la música puede actuar como un elemento unificador entre culturas diversas. Esta tesis ofrece una visión ampliada de las interrelaciones musicales, enriqueciendo la comprensión de los orígenes y desarrollos del jazz.[eng] The doctoral thesis "The Influence of Frédéric Chopin (1810-1849) on the Pianistic and Musical Language of Early Jazz" investigates the profound impact that Chopin’s innovations had on subsequent musical developments. The primary aim is to elucidate the connections between Chopin’s pianistic and musical techniques and the practices of early jazz musicians, particularly within the ragtime and stride styles. This research explores how Chopin’s harmonic and rhythmic resources were assimilated and reinterpreted in the jazz context. Furthermore, it highlights the mutual influence between classical music and jazz, demonstrating how music can serve as a unifying element across diverse cultures. This thesis provides an expanded perspective on musical interrelations, enriching the understanding of jazz origins and evolution
Desarrollo de proyectos educativos desde la perspectiva de los fondos comunitarios de conocimiento e identidad
No full textENG- The main objective of this thesis is to illustrate and examine the potential of the Community Funds of Knowledge and Identity (CFoKI) approach as a theoretical-methodological tool to design, develop, and evaluate educational projects articulated within socio-educational ecosystems, capable of generating meaningful learning and collective bonds or a sense of belonging. In this sense, the thesis is structured around three articles that help address the general objective, tackling the existing gap between international declarations and claims advocating education as a public and common good, and the current lack of models or pedagogical proposals to guide its implementation in the educational context.
To structure this purpose, three specific objectives are proposed: a) to describe the development and sustainability of an educational project based on a particular CFoKI, considering its phases and governance structure; b) to illustrate the co-design process from the CFoKI perspective; and c) to analyze the potential impact of the CFoKI approach.
At the methodological level, the research is conducted through a Design-Based Research (DBR) approach and is supported by two case studies carried out in the Catalan municipalities of Soses and Celrà. In the first case, the project is centered around the Gebut archaeological site, and, in the second case study, the Scents Park is identified as a community resource capable of offering opportunities for curricular contextualization and the promotion of collective belonging. In both cases, the proposal is constructed through the co-design process of a motor group within the framework of a socio-educational ecosystem, involving different social, educational, and community agents (representing theoretical, practical, and political levels)CAT- El principal objectiu d'aquesta tesi és il·lustrar i examinar el potencial de l'aproximació dels Fons Comunitaris de Coneixement i Identitat (FCCI) com a eina teòric-metodològica per a dissenyar, desenvolupar i avaluar projectes educatius articulats sota ecosistemes socioeducatius, capaços de generar aprenentatges significatius i vincles o pertinences col·lectives. En aquest sentit, la tesi s’articula al voltant de tres articles que ajuden a donar resposta a l’objectiu general plantejat, abordant la bretxa existent entre les declaracions i reivindicacions internacionals que advoquen per una educació com ben públic i comú, i la manca existent de model o propostes pedagògiques que orientin la seva implementació en el context educatiu.
Per tal d’estructurar aquest propòsit es plantegen tres objectius específics: a) descriure el desenvolupament i la sostenibilitat d'un projecte educatiu a partir d'un particular FCCI, atenent les seves fases i estructura de governança; b) il·lustrar el procés de codisseny des de la perspectiva FCCI; i c) analitzar el potencial impacte de l'aproximació FCCI.
A nivell metodològic, la recerca es desenvolupa mitjançant un enfocament de Recerca Basada en el Disseny (RBD) i es recolza en dos estudis de cas duts a terme en els municipis catalans de Soses i Celrà. En el primer cas, el projecte educatiu s’articula entorn del jaciment arqueològic de Gebut i, en el segon cas d’estudi, es determina el Parc de les Olors, com a recurs comunitari capaç d’oferir oportunitats per a la contextualització curricular i el foment de pertinences col·lectives. En ambdós casos la proposta es construeix a través del procés de codisseny d’un grup motor en el marc d’un ecosistema socioeducatiu, en el qual participen diferents agents socials, educatius i comunitaris (representant els nivells teòric, pràctic i polític)Programa de Doctorat Interuniversitari en Psicologia de l'Educació (DIPE
Gestió de les actituds envers les matemàtiques de mestres en formació
No full textLes actituds envers les matemàtiques dels mestres en formació són un aspecte clau en la seva preparació per tal que puguin desenvolupar una futura tasca docent satisfactòria. Aquesta tesi doctoral aborda aquest tema, investigant les actituds dels futurs mestres envers les matemàtiques i explorant la viabilitat d'una intervenció basada en mindfulness per millorar-les.
Els resultats obtinguts mostren que les actituds dels futurs mestres són moderadament positives; que la confiança matemàtica dels homes és significativament més favorable que la de les dones; que la modalitat del grau cursada no influència les actituds i que els estudis previs de matemàtiques sí que són determinants, com més matemàtiques s'ha estudiat, millors són les actituds.
La implementació de la intervenció basada en mindfulness no reporta resultats en termes de millora de les actituds envers les matemàtiques dels mestres en formació. Aquest fet pot ser atribuït a diverses raons com són la complexitat de modificar actituds consolidades i mantingudes al llarg del temps i els límits de l'aplicació de tècniques de mindfulness en l'entorn educatiu. Encara que els resultats de la intervenció no hagin estat positius proporcionen informació crítica per al disseny d'investigacions i intervencions futures en aquest àmbit.Las actitudes hacia las matemáticas de los maestros en formación son un aspecto clave en su preparación para que puedan desarrollar una futura labor docente satisfactoria. Esta tesis doctoral aborda este tema, investigando las actitudes de los futuros maestros hacia las matemáticas y explorando la viabilidad de una intervención basada en mindfulness para mejorarlas.
Los resultados obtenidos muestran que las actitudes de los futuros maestros son moderadamente positivas; que la confianza matemática de los hombres es significativamente más favorable que la de las mujeres; que la modalidad del grado cursada no influye en las actitudes y que los estudios previos de matemáticas sí son determinantes, cuantas más matemáticas se han estudiado, mejores son las actitudes.
La implementación de la intervención basada en mindfulness no reporta resultados en términos de mejora de las actitudes hacia las matemáticas de los maestros en formación. Este hecho puede ser atribuido a diversas razones como son la complejidad de modificar actitudes consolidadas y mantenidas a lo largo del tiempo y los límites de la aplicación de técnicas de mindfulness en el entorno educativo. Aunque los resultados de la intervención no hayan sido positivos, proporcionan información crítica para el diseño de investigaciones e intervenciones futuras en este ámbito.The pre-service teachers' attitudes towards mathematics are a key aspect in their preparation to develop satisfactory teaching careers. This doctoral thesis addresses this issue by investigating the attitudes of future teachers towards mathematics and exploring the feasibility of a mindfulness-based intervention to improve them.
The results show that future teachers' attitudes are moderately positive; that male mathematical confidence is significantly more favourable than that of females; that the type of degree pursued does not influence attitudes, and that previous studies in mathematics do determine attitudes - the more mathematics studied, the better the attitudes.
The implementation of the mindfulness-based intervention does not report results in terms of improving pre-service teachers' attitudes towards mathematics. This disappointing outcome may be attributed to various reasons such as the complexity of modifying established attitudes over time and the limitations of applying mindfulness techniques in the educational environment. Although the intervention results have not been positive, they provide critical information for the design of future research and interventions in this field
Post-earthquake functional recovery and resilience of seismically isolated hospitals and large-scale building portfolios
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This dissertation presents a comprehensive contribution to assessing and optimizing the functional resilience of both individual hospital buildings and urban-scale building portfolios. The research addresses critical challenges in post-earthquake recovery by combining probabilistic methodologies, optimization algorithms, and machine learning techniques to evaluate and enhance the performance of hospital facilities, as well as assess large building portfolios with unprecedented computational efficiency.
The first core contribution of this work lies in the development of a probabilistic framework for assessing the post-earthquake functionality of seismically isolated hospital buildings. Recognizing that traditional assessment methods and resilience metrics overlook complex interdependencies among non-structural components, medical equipment, and utilities, this study employs Bayesian Networks (BNs) to model such dependencies explicitly. The proposed framework quantifies the probabilistic damage of over 60 equipment and component types based on ground motion parameters, and propagates their impact through critical hospital departments. The framework allows for the direct computation of functionality indices using damage outputs.
Building upon the proposed functionality loss model, the research also introduces a multiobjective optimization framework for hospital recovery planning using the NSGA-II genetic algorithm. The framework addresses the challenge of optimal labor allocation by minimizing both repair time and cost. It enables decision-makers to define the number of workers per repair group based on the importance of each component, which is classified according to its contribution to total functionality loss. The solution space is explored through a high-dimensional search of work effort allocations, and Pareto-optimal repair plans are obtained. The results indicate that excessive labor deployment yields diminishing returns in repair time while significantly increasing cost, with differences in repair time under design basis earthquake and maximum considered earthquake remaining below 13%.
To address the scalability of resilience assessments at the urban scale, the dissertation proposes the Urban Cluster Earthquake Resilience (UCER) framework, which leverages unsupervised machine learning algorithms for regional seismic risk and resilience evaluation. Applied to a dataset of 23420 reinforced concrete and masonry buildings in a synthetic urban environment in Italy, the framework employs t-distributed stochastic neighbor embedding (t-SNE) for dimensionality reduction, HDBSCAN for density-based clustering, and K-Medoids for robust cluster representation. This process reduces the analysis complexity from thousands of buildings to 398 representative clusters.
The results and findings of this dissertation highlight the benefits of integrated, data-driven approaches for assessing seismic resilience. By combining probabilistic interdependence modeling, artificial intelligence, and urban clustering, this research bridges the gap between detailed building-level assessments and large-scale regional resilience planning. Ultimately, the findings support the development of more resilient healthcare infrastructures and cities by enabling decision-makers to rely on scientifically grounded tools to prepare, respond, and recover effectively from seismic disasters.(Català) Aquesta tesi doctoral presenta una contribució integral a l'avaluació i l'optimització de la resiliència funcional tant d'edificis hospitalaris individuals com de carteres d'edificis a escala urbana. La investigació aborda els desafiaments crítics de la recuperació postsisme combinant metodologies probabilístiques, algorismes d'optimització i tècniques d'aprenentatge automàtic per avaluar i millorar el rendiment de les instal·lacions hospitalàries, així com per avaluar grans carteres d'edificis amb una eficiència computacional sense precedents.
La contribució principal d'aquest treball rau en el desenvolupament d'un marc probabilístic per avaluar la funcionalitat postsisme d'edificis hospitalaris aïllats sísmicament. Reconeixent que els mètodes tradicionals d'avaluació i les mètriques de resiliència passen per alt les complexes interdependències entre components no estructurals, equips mèdics i serveis públics, aquest estudi fa servir Xarxes Bayesianes (RB) per modelar aquestes dependències explícitament. El marc proposat quantifica el dany probabilístic de més de 60 tipus d'equips i components basant-se en paràmetres de moviment del terreny i en propaga l'impacte a través de departaments hospitalaris crítics. El marc permet el càlcul directe díndexs de funcionalitat utilitzant els resultats dels danys.
Basant-se en el model de pèrdua de funcionalitat proposat, la investigació també introdueix un marc d'optimització multiobjectiu per a la planificació de la recuperació hospitalària mitjançant l'algorisme genètic NSGA-II. Aquest marc aborda el repte de l‟assignació òptima de mà d‟obra minimitzant tant el temps com el cost de les reparacions. Permet als responsables de la presa de decisions definir el nombre de treballadors per grup de reparació en funció de la importància de cada component, que es classifica segons la contribució a la pèrdua total de funcionalitat. L'espai de solucions s'explora mitjançant una recerca d'alta dimensió de l'assignació de l'esforç de treball i s'obtenen plans de reparació òptims en el sentit de Pareto. Els resultats indiquen que una assignació excessiva de mà dobra produeix rendiments decreixents en el temps de reparació, alhora que augmenta significativament el cost, amb diferències en el temps de reparació sota el sisme base de disseny i el sisme màxim considerat que es mantenen per sota del 13%.
Per abordar l'escalabilitat de les avaluacions de resiliència a escala urbana, la tesi proposa el marc de Resiliència Sísmica de Clústers Urbans (UCER), que aprofita algoritmes d'aprenentatge automàtic no supervisat per a l'avaluació regional del risc sísmic i la resiliència. Aplicat a un conjunt de dades de 23420 edificis de formigó armat i maçoneria en un entorn urbà sintètic a Itàlia, el marc empra la incrustació estocàstica de veïns amb distribució t (t-SNE) per a la reducció de la dimensionalitat, HDBSCAN per a l'agrupació basada en la densitat i K-Medoides per a una representació. Aquest procés redueix la complexitat de l‟anàlisi de milers d‟edificis a 398 clústers representatius.
Els resultats i les troballes d'aquesta tesi doctoral destaquen els beneficis dels enfocaments integrats i basats en dades per avaluar la resiliència sísmica. Combinant el modelatge probabilístic d'interdependència, la intel·ligència artificial i l'agrupació urbana, aquesta investigació escurça la distància entre les avaluacions detallades a nivell d'edifici i la planificació regional de la resiliència a gran escala. En definitiva, les troballes donen suport al desenvolupament d'infraestructures sanitàries i ciutats més resilients, en permetre que els responsables de la presa de decisions utilitzin eines amb base científica per preparar-se, respondre i recuperar-se eficaçment davant de desastres sísmics.(Español) Esta tesis doctoral presenta una contribución integral a la evaluación y optimización de la resiliencia funcional tanto de edificios hospitalarios individuales como de carteras de edificios a escala urbana. La investigación aborda los desafíos críticos de la recuperación post-sismo combinando metodologías probabilísticas, algoritmos de optimización y técnicas de aprendizaje automático para evaluar y mejorar el rendimiento de las instalaciones hospitalarias, así como para evaluar grandes carteras de edificios con una eficiencia computacional sin precedentes.
La principal contribución de este trabajo reside en el desarrollo de un marco probabilístico para evaluar la funcionalidad post-sismo de edificios hospitalarios aislados sísmicamente. Reconociendo que los métodos tradicionales de evaluación y las métricas de resiliencia pasan por alto las complejas interdependencias entre componentes no estructurales, equipos médicos y servicios públicos, este estudio emplea Redes Bayesianas (RB) para modelar dichas dependencias explícitamente. El marco propuesto cuantifica el daño probabilístico de más de 60 tipos de equipos y componentes basándose en parámetros de movimiento del terreno y propaga su impacto a través de departamentos hospitalarios críticos. El marco permite el cálculo directo de índices de funcionalidad utilizando los resultados de los daños.
Basándose en el modelo de pérdida de funcionalidad propuesto, la investigación también introduce un marco de optimización multiobjetivo para la planificación de la recuperación hospitalaria mediante el algoritmo genético NSGA-II. Este marco aborda el reto de la asignación óptima de mano de obra minimizando tanto el tiempo como el coste de las reparaciones. Permite a los responsables de la toma de decisiones definir el número de trabajadores por grupo de reparación en función de la importancia de cada componente, que se clasifica según su contribución a la pérdida total de funcionalidad. El espacio de soluciones se explora mediante una búsqueda de alta dimensión de la asignación del esfuerzo de trabajo, obteniéndose planes de reparación óptimos en el sentido de Pareto. Los resultados indican que una asignación excesiva de mano de obra produce rendimientos decrecientes en el tiempo de reparación, a la vez que aumenta significativamente el coste, con diferencias en el tiempo de reparación bajo el sismo base de diseño y el sismo máximo considerado que se mantienen por debajo del 13%.
Para abordar la escalabilidad de las evaluaciones de resiliencia a escala urbana, la tesis propone el marco de Resiliencia Sísmica de Clústeres Urbanos (UCER), que aprovecha algoritmos de aprendizaje automático no supervisado para la evaluación regional del riesgo sísmico y la resiliencia. Aplicado a un conjunto de datos de 23420 edificios de hormigón armado y mampostería en un entorno urbano sintético en Italia, el marco emplea la incrustación estocástica de vecinos con distribución t (t-SNE) para la reducción de la dimensionalidad, HDBSCAN para la agrupación basada en la densidad y K-Medoides para una representación robusta de los clústeres. Este proceso reduce la complejidad del análisis de miles de edificios a 398 clústeres representativos.
Los resultados y hallazgos de esta tesis doctoral destacan los beneficios de los enfoques integrados y basados en datos para evaluar la resiliencia sísmica. Al combinar el modelado probabilístico de interdependencia, la inteligencia artificial y la agrupación urbana, esta investigación acorta la distancia entre las evaluaciones detalladas a nivel de edificio y la planificación regional de la resiliencia a gran escala. En definitiva, los hallazgos respaldan el desarrollo de infraestructuras sanitarias y ciudades más resilientes, al permitir que los responsables de la toma de decisiones utilicen herramientas con base científica para prepararse, responder y recuperarse eficazmente ante desastres sísmicos.DOCTORAT EN ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL (Pla 2012
Mediterranean cropping systems diversification in time and space: empirical and modelling approaches
No full textL’agricultura mediterrània està àmpliament especialitzada en la producció de cereals, fet que comporta riscos agronòmics i mediambientals, i incrementa la dependència d’inputs externs. Els sistemes de cultiu d’hivern, en particular, estan basats en el cultiu continuat de cereals, especialment blat tou (Triticum aestivum L.) i ordi (Hordeum vulgare L.). Aquesta tesi va tenir com a objectiu avaluar sistemes de cultiu diversificats – mitjançant el co-disseny amb actors locals, la modelització i experiments de camp – basats en la diversificació temporal (rotació de cultius) i espacial (associació de cultius). Les rotacions es van avaluar mitjançant un model aplicat a sistemes co-dissenyats amb actors locals (Capítol I). La diversificació espacial es va estudiar empíricament – focalitzant en la productivitat dels cultius associats (Capítol II) i el seu control de males herbes (Capítol III) en condicions de regadiu – i a través de modelització, per avaluar-ne el rendiment en escenaris amb menys disponibilitat d’aigua (Capítol IV).
Es va dur a terme un experiment de camp durant tres anys a Sucs, Lleida (NE d’Espanya), en condicions de reg. Es van comparar tres sistemes de cultius associats amb els seus respectius cultius en solitari: blat dur (Triticum turgidum subsp. durum)–pèsol (Pisum sativum L.) (BP), blat dur–favó (Vicia faba L.) (BF), i colza (Brassica napus L.)–pèsol (CP). Es va utilitzar un disseny de reemplaçament en línies a 50/50, amb dues dosis de fertilització nitrogenada (N): 0N (sense N mineral) i +N (75 kg N mineral ha-1). Les variables clau van incloure el rendiment, l’eficiència en l’ús del sòl (EUS), l’índex de sobreproducció (TOI), l’índex d’àrea foliar, la fixació de N atmosfèric per les lleguminoses, i la biomassa i la seva concentració de N (Capítol II). També es va avaluar l’aplicació d’herbicida (no vs. si) per quantificar el control de males herbes mitjançant l’associació de cultius (Capítol III). Les dades dels cultius en solitari es van usar per calibrar el model STICS per a les quatre espècies. Es van utilitzar dades addicionals de dos assaigs de secà i un de regadiu per a calibrar el blat tou i l’ordi, i per millorar la precisió de les simulacions. Les dades dels cultius associats van servir per comprovar la precisió del model en simular-les. Les simulacions es van utilitzar per comparar escenaris de secà i de regadiu (Capítol 4), avaluant el rendiment, l‘EUS, el N en gra, l’índex de sobreproducció i l’estrès hídric.
Els sistemes diversificats co-dissenyats van consistir en introduir pèsol i/o colza en una rotació de quatre anys, amb reducció del treball del sòl i substitució parcial de N mineral per purí porcí. D’acord amb les simulacions, el sistema amb pèsol va presentar els millors resultats agronòmics (rendiments, disponibilitat de N) i econòmics (+12% de marge brut). En canvi, incloure pèsol i colza va comportar més pèrdues de N i disminució del carboni orgànic del sòl després de 21 anys. Les associacions blat–lleguminosa van mostrar pèrdues de rendiment, l’absència d’increment de l’EUS (0.94 per a BP i 0.86 per a BF) i competència elevada. Sense herbicida, les pèrdues van arribar al 37% (BP) i al 67% (BF). Aquestes combinacions, incloent espècies de mida similar, van ser difícils de simular, ja que STICS presentà limitacions per a simular la competició per la llum, sobreestimant els rendiments. En canvi, l’associació CP (espècies de mida diferenciada) va mostrar millor comportament en l’experiment: mitjana de l’EUS de 1.43 i sobreproducció del 9% en un any amb sembra de relleu. Sense herbicida, la pèrdua de rendiment va ser moderada (−13%) quan la colza va emergir adequadament i més elevada (−30%) en emergències mediocres, tot i la compensació del pèsol en producció. Aquesta associació es va modelitzar amb més precisió. Un lapse de dos mesos entre la sembra de la colza i la del pèsol va millorar els resultats tant en regadiu (EUS de 1.26) com en secà (1.11), tot i que la sobreproducció (+6%) només es va assolir amb reg.
Augmentar el rendiment dels sistemes de cultiu mediterranis d’hivern de regadiu amb la diversificació de cultius continua sent un repte. Cal afavorir rotacions amb baixa intensitat de diversificació per minimitzar les pèrdues de rendiment i els impactes mediambientals. L’èxit dels cultius associats depèn de l’elecció d’espècies: combinar morfologies i fisiologies diferents (colza i pèsol), afavoreix mecanismes de compensació – en particular en condicions de regadiu – i minimitza riscos de pèrdues de rendiments quan no s’aplica herbicida. En canvi, espècies més semblants (blat i llegums) augmenten la competència i els riscos de pèrdues quan no s’apliquen herbicides.La agricultura mediterránea está ampliamente especializada en la producción de cereales, lo que conlleva riesgos agronómicos y medioambientales y aumenta la dependencia en insumos externos. Los sistemas de cultivo de invierno, en particular, están basados en muchos casos en el cultivo continuado de cereales, especialmente trigo blando (Triticum aestivum L.) y cebada (Hordeum vulgare L.). Esta tesis tuvo como objetivo evaluar sistemas de cultivo diversificados temporalmente (rotación de cultivos) y espacialmente (cultivos asociados), a través del co-diseño con actores locales, la modelización y la experimentación de campo. Las rotaciones se evaluaron mediante modelización aplicada a sistemas co-diseñados con actores locales (Capítulo I). La diversificación espacial se estudió a través de un enfoque empírico – centrado en la productividad de los cultivos asociados (Capítulo II) y el control de malas hierbas (Capítulo III) bajo riego – y mediante simulaciones para evaluar el rendimiento bajo una menor disponibilidad de agua (Capítulo IV).
Se llevó a cabo un experimento en una finca comercial durante tres años en Sucs, en la provincia de Lleida (NE España), en una zona de regadío. Se compararon tres sistemas de cultivos asociados con sus respectivos cultivos en solitario: trigo duro (Triticum turgidum subsp. durum)–guisante (Pisum sativum L.) (TG), trigo duro–haboncillo (Vicia faba L.) (TH), y colza (Brassica napus L.)–guisante (CG). Se utilizó un diseño de reemplazo en líneas 50/50 con dos niveles de fertilización nitrogenada: 0N (sin N mineral) y +N (75 kg N mineral ha-1). Las variables clave incluyeron el rendimiento en grano, la eficiencia en el uso del suelo (EUS), el índice de sobreproducción (TOI), el índice de área foliar, la fijación de N atmosférico por las leguminosas, y la biomasa y su concentración de N (Capítulo II). También se evaluó el impacto del uso de herbicida en los cultivos asociados (no vs. sí), midiendo densidad y cobertura de malas hierbas, y biomasa y rendimiento del cultivo (Capítulo III). Los datos de cultivos en solitario se utilizaron en la calibración del modelo STICS para las cuatro especies. Se incorporaron datos adicionales de dos experimentos en secano y uno en regadío para calibrar el trigo blando y la cebada, y así mejorar la precisión de las simulaciones. Los datos de cultivos asociados permitieron evaluar la precisión del modelo para simularlos. Posteriormente, se simularon cultivos asociados en distintos escenarios de regadío y de secano (Capítulo IV), considerando el rendimiento, la EUS, el N en grano, el índice de sobreproducción y el estrés hídrico.
Los sistemas diversificados co-diseñados consistían en introducir guisante y/o colza en una rotación de cuatro años, junto con la reducción del laboreo y la sustitución parcial del N mineral por purines de cerdo. La simulación de la rotación incluyendo guisante cada cuatro años mostró los mejores resultados agronómicos (rendimientos, disponibilidad de N) y económicos (+12% de margen bruto). Sin embargo, la inclusión de guisante y colza conllevó mayores pérdidas de N y una disminución del carbono orgánico del suelo al cabo de 21 años. Las asociaciones trigo–leguminosa mostraron rendimientos reducidos en las leguminosas debido a mecanismos de competición, sin aumento de la eficiencia en el uso del suelo en el experimento (EUS = 0.94 en TG y 0.86 en TH). Sin herbicida, el rendimiento disminuyó aún más: hasta un 37% en TG y un 67% en TH. Estas asociaciones, compuestas por especies de altura similar, se simularon con menor precisión, dadas las limitaciones de STICS para simular la competición por la radiación, sobreestimando los rendimientos. En cambio, la asociación CG (especies de distinta altura) mostró mayores valores de EUS en el experimento (promedio de 1.43) y sobreproducción (+9%) en un año con siembra de relevo. Sin herbicidas, el rendimiento disminuyó un 13% cuando la colza emergió adecuadamente, y un 30% cuando la emergencia fue baja, pero compensada parcialmente por un mayor crecimiento del guisante. La simulación de esta asociación fue más precisa. Un lapso de dos meses entre la siembra de la colza y la del guisante mejoró los rendimientos y el EUS, tanto en secano (1.11) como en regadío (1.26), mostrando sobreproducción sólo bajo riego (+6%).
Aumentar el rendimiento de los sistemas de cultivo mediterráneos de invierno en regadío mediante la diversificación de cultivos sigue siendo un reto. Se deben priorizar rotaciones con baja intensidad de diversificación para reducir las pérdidas de rendimiento y los impactos medioambientales. El éxito del cultivo asociado depende de la selección de especies: combinar fisiologías y morfologías contrastadas, como colza y guisante, favorece los mecanismos de compensación – particularmente bajo riego – y reduce pérdidas en ausencia de herbicidas. En cambio, asociar especies con más similitudes, como trigo y leguminosas aumenta la competencia entre ambas y los riesgos de pérdida de rendimiento en ausencia de herbicidas.Mediterranean agriculture is strongly based on cereal production, which presents environmental and agronomic risks and increases dependence on external inputs. Winter cropping systems, in particular, are dominated by continuous cereal cropping, especially bread wheat (Triticum aestivum L.) and barley (Hordeum vulgare L.). This dissertation aimed to assess diversified cropping systems – through co-design with stakeholders, modelling and on-farm experiments – based on temporal (crop rotation) and spatial (intercropping) diversification. Rotations were assessed using modelling, applied to systems co-designed with local stakeholders (Chapter I). Spatial diversification was studied through an empirical approach – focusing on intercrop productivity (Chapter II) and weed control (Chapter III) under irrigation – and through modelling to assess performance under reduced water availability (Chapter IV).
A three-year on-farm field experiment was conducted in Sucs, Lleida (NE Spain) under irrigated conditions. Three intercropping (IC) systems were compared with their respective sole crops: durum wheat (Triticum turgidum subsp. durum)-pea (Pisum sativum L.) (WP), durum wheat-faba bean (Vicia faba L.) (WF) and rapeseed (Brassica napus L.)-pea (RP). A 50/50 row replacement was used, with two nitrogen (N) fertilisation treatments: 0N (no mineral N) and +N (75 kg mineral N ha−1). Key variables included grain yield, land equivalent ratio (LER), overyielding index, leaf area index, N derived from atmosphere in legumes, biomass and N concentration (Chapter 2). Herbicide application (no vs. yes) was tested to assess weed control in intercrops, by measuring variables such as weed density, weed coverage, crop biomass and grain yield (Chapter 3). Sole crops data were used to calibrate the STICS soil-crop model for the four species. Additional data from two rainfed and one irrigated experiments were used to calibrate bread wheat and barley, and to enhance simulations accuracy. Intercrops data were used to assess the model’s accuracy in simulating intercropping. Modelling was then used to compare intercropping performance under rainfed and irrigated scenarios (Chapter 4), focusing on grain yield, LER, grain N, overyielding index, and water stress.
The co-designed diversified systems introduced pea and/or rapeseed in a 4-year rotation, along with reduced tillage and partial substitution of mineral N fertilisation with pig slurry. According to the simulations, the system including pea once every four years showed the best agronomic (grain yield, N availability) and economic performance (+12% gross margin). However, including both pea and rapeseed increased environmental trade-offs, such as N losses, and decreased soil organic carbon over 21 years. Intercropping wheat with legumes (IC-WP and IC-WF) reduced legume yields due to competition and showed no overyielding or increased land use efficiency in the field trial (LER = 0.94 and 0.86, respectively). Without herbicides, yields dropped further: until 37% in IC-WP and 62% in IC-WF. These systems, composed of species of similar height, were difficult to model, as STICS tended to overestimate yield by underestimating competition for light interception. Conversely, the IC-RP, by pairing species of contrasting height, showed better performance: increased LER (average of 1.43), and overyielding (+9 %) in one year of the field trial (when relay sown). Without herbicides, grain yields decreased moderately when rapeseed emerged well (-13%), and more importantly (-30%) when poor rapeseed emergence was partly compensated by enhanced pea growth. Modelling this intercrop showed higher accuracy. Simulations confirmed that relay sowing (rapeseed followed by pea with a 2-month delay) lead to the highest yields and LER under both rainfed (1.11) and irrigated (1.26) conditions, achieving overyielding (+6%) only under irrigation.
Increasing yields in irrigated Mediterranean winter cropping systems by diversification remains challenging. Rotations with a low intensity of crop diversification should be favoured to mitigate yield losses and environmental impacts. Intercropping success depends heavily on species selection: pairing crops with contrasting physiology and morphology, like rapeseed and pea, promotes compensation mechanisms – particularly in irrigated systems – and reduces the risk of yield losses in herbicide-free systems. Conversely, intercropping closely matched species like wheat and legumes increases competition and the risk of yield losses in herbicide-free systems
Attitudes towards languages and multilingual education: the impact of age, gender and multilingual instruction
No full textDoctorat internacionalThis study explores the cognitive, affective and behavioural attitudes of 373 students and 41 teachers towards multilingual education and the three principal languages of education (Catalan, Spanish and English) in primary, secondary and university educational contexts in the Valencian Community, considering the impact of three variables on attitudes: (i) multilingual instruction, (ii) age and (iii) gender. Several instruments and techniques were used to obtain quantitative and qualitative data, examined through the SPSS programme and thematic analysis. Results show differences in the attitudes of students and teachers, as well as in specific components of attitudes (cognition, affection and behaviour). Multilingual instruction through pedagogical translanguaging had a positive effect on students’ attitudes. In contrast, the age and gender variables only had a significant impact on the attitudes of students. Finally, this investigation proposes the AITEIA model and an action plan to promote favourable language attitudes and a more multilingual education system.Programa de Doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducci
Circularity and Environmental Impact of Selected Agri-Food Products: Chicken Meat and Fish Soup
No full textAquesta tesi analitza com els sistemes agroalimentaris poden satisfer la creixent demanda mundial d’aliments tot reduint els impactes ambientals en la producció, l’envasat, els residus i l’ús de recursos. A través de quatre estudis, avalua productes de carn de pollastre, el seu envasat i la conservació de sopa de peix llesta per menjar. L’anàlisi de la petjada de carboni mostra que la producció de pinso genera més del 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’aviram, destacant la necessitat de dietes de baix impacte i una millor conversió del pinso. L’assignació econòmica, segons ISO 14044 i FAO LEAP, proporciona una distribució més precisa de la càrrega ambiental que la basada en massa. Els estudis d’envasat mostren que els dissenys lleugers redueixen impactes, mentre l’envasat en atmosfera modificada aporta un benefici climàtic del 78%. La tesi ofereix un full de ruta cap a cadenes agroalimentàries circulars i de baix impacte.Esta tesis analiza cómo los sistemas agroalimentarios pueden satisfacer la creciente demanda mundial de alimentos mientras reducen los impactos ambientales en la producción, el envasado, los residuos y el uso de recursos. A través de cuatro estudios, evalúa productos de carne de pollo, su envasado y la conservación de sopa de pescado lista para consumir. El análisis de la huella de carbono muestra que la producción de piensos genera más del 70% de las emisiones de gases de efecto invernadero del sector avícola, destacando la necesidad de dietas de bajo impacto y una mejor conversión del pienso. La asignación económica, según ISO 14044 y FAO LEAP, proporciona una distribución más precisa de la carga ambiental que la basada en masa. Los estudios de envasado muestran que los diseños ligeros reducen impactos, mientras el envasado en atmósfera modificada aporta un beneficio climático del 78%. La tesis ofrece una hoja de ruta hacia cadenas agroalimentarias circulares y de bajo impacto.This thesis examines how agri-food systems can meet rising global food demand while reducing environmental impacts across production, packaging, waste and resource use. Through four studies, it evaluates chicken meat products, their packaging and ready-to-eat fish soup preservation. Carbon footprint analysis shows that feed production accounts for over 70% of poultry greenhouse gas emissions, underlining the need for low-impact diets and improved feed conversion. Economic allocation, consistent with ISO 14044 and FAO LEAP, yields a more accurate environmental burden distribution across chicken meat cuts than mass-based allocation. Packaging studies reveal that lightweight designs reduce burdens, while modified atmosphere packaging achieves a 78% climate benefit through food waste prevention. Integrating circularity metrics highlights the role of manure recycling, by-product rendering and composting in improving agri-food systems circularity. Finally, solar pre-heating and radio frequency pasteurisation reduce fish soup energy use. The thesis proposes a roadmap for advancing circular, low-impact agri-food value chains
Efectos de la estimulación neonatal sobre alteraciones cognitivas, atencionales y de maduración cortical en un modelo animal genético de rasgos relacionados con la esquizofrenia
No full textAquesta Tesi investiga els factors neurobiològics, comportamentals i genètics de les rates “Roman d’Alta Evitació” (RHA; vs. les seves contraparts, les “Roman de Baixa Evitació”, o RLA), amb la finalitat d’explorar la seva validesa com a model animal per a la simptomatologia positiva, negativa i cognitiva similar a l’esquizofrènia. A més, s’ha posat particular interès en la investigació dels efectes positius i duradors d’un tractament d’estimulació neonatal (NH, de l’anglès “Neonatal handling”) sobre els aspectes conductuals, cognitius i, per primera vegada, genètics, del model animal.
Es van establir tres estudis. El primer estudi va investigar l’associació entre el dèficit en la prova d’inhibició de la resposta de sobresalt per un prepuls (PPI) i el rendiment deficient en la conducta social, així com el deteriorament en diverses tasques de memòria en les rates genèticament heterogènies HS (“Genetically Heterogeneous Stock rat”).
El segon estudi, va avaluar les diferències en l’exploració d’objectes nous (NOE), la interacció social (IS), la inhibició prepuls de la resposta de sobresalt (PPI), i diferents tasques de memòria i aprenentatge en femelles de totes dues soques de rates Roman. Així com els efectes duradors del tractament amb NH en els perfils RHA davant RLA en aquestes proves i tasques, i les associacions entre el rendiment en les diferents proves
En el tercer estudi, es van avaluar les diferències conductuals i cognitives relacionades amb l’esquizofrènia en rates mascle de totes dues soques Roman en dos períodes del desenvolupament, adolescents i adults. Es va analitzar l’expressió de vuit gens associats amb el neurodesenvolupament i la plasticitat sinàptica (Cables1, Cdk5, Snap25, Homer1, Nrg1, Bdnf, Grin2b i Drd1) en el còrtex prefrontal (CPF). A més, es va examinar l’efecte de l’estimulació neonatal en els trets conductuals, cognitius i moleculars en totes dues soques de rates i en les dues edats.
Els resultats del primer estudi van mostrar que, en rates mascle HS, és factible identificar un fenotip de risc per a estudiar trets/símptomes cognitius i negatius relacionats amb l’esquizofrènia en rates d’acord amb l’estratificació segons els seus punts de PPI.
Les troballes del segon estudi van mostrar que, les rates femella RHA mostren major interacció social que les rates RLA, i el tractament de NH incrementa la conducta social i redueix les respostes relacionades amb l’ansietat o inhibició conductual en les RLA. A més, presenten dèficit de PPI, així com pitjor memòria espacial de treball i de referència, i flexibilitat cognitiva disminuïda, comparades amb les rates femella RLA. El tractament de NH produeix certa millora en la memòria de referència espacial i una notable millora en la flexibilitat cognitiva en rates femella RHA.
Els resultats del tercer estudi mostren diferències conductuals i atencionals entre soques fins i tot des de l’adolescència, i aquestes diferències són encara més marcades en l’edat adulta. A més, s’han observat importants efectes de l’estimulació neonatal (NH) sobre els trets conductuals, cognitius i moleculars, predominantment en la soca RHA, que depenen de l’edat.
Els resultats d’aquesta investigació han pogut determinar les similituds i diferències en el perfil atencional, d’un tipus de conducta social, i de la memòria i aprenentatge espacial entre rates mascle i femella de les soques Roman, les quals aporten evidència per establir la rata RHA com a model animal de certs trets i símptomes associats a l’esquizofrènia. D’altra banda, s’ha identificat que l’estimulació neonatal (NH) té un efecte positiu perdurable sobre els trets conductuals i cognitius de rates mascle i femella de les soques Roman. A més, el NH modula l’expressió genètica en el CPF en rates mascle RHA adolescents i adultes.Esta Tesis investiga los factores neurobiológicos, comportamentales y genéticos de las ratas “Roman de Alta Evitación” (RHA; vs. sus contrapartes, las “Roman de baja evitación”, o RLA), con el fin de explorar su validez como modelo animal para la sintomatología positiva, negativa y cognitiva similar a la esquizofrenia. Además, se ha puesto particular interés en la investigación de los efectos positivos y duraderos de un tratamiento de estimulación neonatal (NH, del inglés “Neonatal handling”) sobre los aspectos conductuales, cognitivos y, por primera vez, genéticos, del modelo animal.
Se establecieron tres estudios. El primer estudio investigó la asociación entre el déficit en la prueba de inhibición de la respuesta de sobresalto por un prepulso (PPI) y el rendimiento deficiente en la conducta social, así como el deterioro en diversas tareas de memoria en las ratas genéticamente heterogéneas HS (“Genetically Heterogeneous Stock rat”).
El segundo estudio, evaluó las diferencias en la exploración de objetos nuevos (NOE), la interacción social (IS), la inhibición prepulso de la respuesta de sobresalto (PPI), y diferentes tareas de memoria y aprendizaje en hembras de ambas cepas de ratas Roman. Así como los efectos duraderos del tratamiento con NH en los perfiles RHA frente a RLA en estas pruebas y tareas, y las asociaciones entre el rendimiento en las diferentes pruebas.
En el tercer estudio, se evaluaron las diferencias conductuales y cognitivas relacionadas con la esquizofrenia en ratas macho de ambas cepas Roman en dos periodos del desarrollo, adolescentes y adultos. Se analizó la expresión de ocho genes asociados con el neurodesarrollo y la plasticidad sináptica (Cables1, Cdk5, Snap25, Homer1, Nrg1, Bdnf, Grin2b y Drd1) en el córtex prefrontal (CPF). Además, se examinó el efecto de la estimulación neonatal en los rasgos conductuales, cognitivos y moleculares en ambas cepas de ratas y en las dos edades.
Los resultados del primer estudio mostraron que, en ratas macho HS, es factible identificar un fenotipo de riesgo para estudiar rasgos/síntomas cognitivos y negativos relacionados con la esquizofrenia en ratas de acuerdo a la estratificación según sus puntajes de PPI.
Los hallazgos del segundo estudio mostraron que, las ratas hembra RHA muestran mayor interacción social que las ratas RLA, y el tratamiento de NH incrementa la conducta social y reduce las respuestas relacionadas con la ansiedad o inhibición conductual en las RLA. Además, presentan déficit de PPI, así como peor memoria espacial de trabajo y de referencia, y flexibilidad cognitiva disminuida, comparadas con las ratas hembra RLA. El tratamiento de NH produce cierta mejoría en la memoria de referencia espacial y una notable mejoría en la flexibilidad cognitiva en ratas hembra RHA.
Los resultados del tercer estudio muestran diferencias conductuales y atencionales entre cepas incluso desde la adolescencia, y dichas diferencias son aún más marcadas en la adultez. Además, se han observado importantes efectos de la estimulación neonatal (NH) sobre los rasgos conductuales, cognitivos y moleculares, predominantemente en la cepa RHA, que dependen de la edad.
Los resultados de esta investigación han podido determinar las similitudes y diferencias en el perfil atencional, de un tipo de conducta social, y de la memoria y aprendizaje espacial entre ratas machos y hembras de las cepas Roman, las cuales aportan evidencia para establecer a la rata RHA como modelo animal de ciertos rasgos y síntomas asociados a la esquizofrenia. Por otro lado, se ha identificado que la estimulación neonatal (NH) tiene un efecto positivo perdurable sobre los rasgos conductuales y cognitivos de ratas machos y hembras de las cepas Roman. Además, el NH modula la expresión genética en el CPF en ratas macho RHA adolescentes y adultas.This Thesis investigates the neurobiological, behavioral, and genetic factors of "Roman High Avoidance" rats (RHA; vs. their counterparts, the "Roman Low Avoidance", or RLA), in order to explore their validity as an animal model for positive, negative, and cognitive symptoms similar to schizophrenia. Additionally, particular interest has been placed on investigating the positive and lasting effects of neonatal handling (NH) treatment on the behavioral, cognitive, and, for the first time, genetic aspects of the animal model.
Three studies were conducted. The first study investigated the association between the deficit in the prepulse inhibition (PPI) test and poor performance in social behavior, as well as impairment in various memory tasks in genetically heterogeneous HS rats ("Genetically Heterogeneous Stock rat").
The second study evaluated the differences in novel object exploration (NOE), social interaction (SI), prepulse inhibition of the startle response (PPI), and different memory and learning tasks in females of both Roman rat strains. It also examined the lasting effects of NH treatment on the RHA vs. RLA profiles in these tests and tasks, and the associations between performance in the different tests.
In the third study, behavioral and cognitive differences related to schizophrenia were evaluated in male rats of both Roman strains at two developmental stages, adolescents and adults. The expression of eight genes associated with neurodevelopment and synaptic plasticity (Cables1, Cdk5, Snap25, Homer1, Nrg1, Bdnf, Grin2b, and Drd1) was analyzed in the prefrontal cortex (PFC). Additionally, the effect of neonatal handling on the behavioral, cognitive, and molecular traits in both strains of rats and at both ages was examined.
The results of the first study showed that, in male HS rats, it is possible to identify a risk phenotype for studying cognitive and negative traits/symptoms related to schizophrenia in rats according to their PPI scores.
Findings from the second study showed that RHA female rats exhibit greater social interaction than RLA rats, and NH treatment increases social behavior and reduces responses related to anxiety or behavioral inhibition in RLA. Additionally, RHA rats exhibit PPI deficits, poorer working and reference spatial memory, and reduced cognitive flexibility compared to RLA female rats, and NH treatment produces some improvement in reference spatial memory and a notable improvement in cognitive flexibility in RHA female rats.
The results of the third study show behavioral and attentional differences between strains even from adolescence, and these differences are even more pronounced in adulthood. Furthermore, this study shows age-dependent significant effects of neonatal handling (NH) on behavioral, cognitive, and molecular traits, predominantly in the RHA strain.
The results of this research have determined the similarities and differences in attentional profiles, social behavior, and spatial memory and learning between male and female rats of the Roman strains, which provide evidence to establish the RHA rat as an animal model of certain traits and symptoms associated with schizophrenia. On the other hand, it has been found that neonatal handling (NH) has a lasting positive effect on the behavioral and cognitive traits of male and female rats of the Roman strains. Additionally, NH modulates gene expression in the PFC in adolescent and adult RHA male rats.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurocièncie