Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Multi-objective optimization for social multifamily housing: minimizing heating and cooling demand
No full textTesi amb menció de Doctorat InternacionalTesi en modalitat de cotutela: Universitat Politècnica de Catalunya i Universidade Federal do Rio Grande do Sul(English) The field of architecture and engineering is currently experiencing significant changes due to advances in technology and the growing role of Artificial Intelligence. This shift is largely driven by the growing urgency of promoting more efficient buildings, especially considering its substantial impact on global greenhouse gas emissions and energy usage. Consequently, it is becoming important to focus on practical design choices and utilize effective strategies to enhance energy efficiency and overall building performance. This thesis presents a comprehensive approach to optimize the shape, solar orientation, and envelope configuration of social residential buildings in a humid subtropical climate (Koppen classification: Cfa) in the southern region of Brazil. The main objective is to simultaneously minimize both heating and cooling demands, and present optimal performance design and parameter ranges to improve efficiency energy in multifamily buildings. To achieve this, the study utilizes multi-objective optimization techniques with the support of a non-dominated sorting genetic algorithm (NSGA-II). The simulations are conducted using the EnergyPlus while the optimization process is implemented through Python programming. This extensive computational effort involves a total of 480,000 simulations. The results of the optimization process demonstrate that by carefully selecting the optimal solar orientation, significant reductions in energy demand can be achieved. For instance, optimizing the solar orientation alone can lead to energy demand reductions of up to 5% for linear buildings and 11% for H buildings, when linked to the surroundings. Furthermore, when the envelope is properly addressed the energy demand between shapes achieves almost the same value. Moreover, the optimization of the building envelope configuration further enhances energy efficiency, resulting in remarkable reductions in total energy demand. In particular, linear buildings can achieve up to 60% reduction in energy demand, while H buildings reach up to 63% reduction. These findings highlight the potential benefits of considering solar orientation, surrounding shadows, and envelope design simultaneously during the early design stages of a project. The proposed three-phase optimization framework evaluates different parameter alternatives and presents a pratical guidelines to make informed decisions about the most energy-efficient configurations.(Català) El camp de l'arquitectura i l'enginyeria està experimentant actualment canvis significatius a causa dels avenços tecnològics i del paper creixent de la Intel·ligència Artificial. Aquest canvi es deu en gran mesura a la creixent urgència de promoure edificis més eficients, sobretot tenint en compte el seu impacte substancial en les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i l'ús d'energia. En conseqüència, s'està tornant important centrar-se en les opcions pràctiques de disseny i utilitzar estratègies efectives per millorar l'eficiència energètica i el rendiment global de l'edifici. Aquesta tesi presenta un enfocament integral per optimitzar la forma, l'orientació solar i la configuració de l'envoltant d'edificis residencials socials en un clima subtropical humit (classificació de Koppen: Cfa) a la regió sud del Brasil. L'objectiu principal és minimitzar simultàniament les demandes de calefacció i refrigeració, i presentar un disseny de rendiment òptim i rangs de paràmetres per millorar l'eficiència energètica en edificis plurifamiliars. Per aconseguir-ho, l'estudi utilitza tècniques d'optimització multi-objectiu amb el suport d'un algorisme genètic de classificació no dominat (NSGA-II). Les simulacions es realitzen mitjançant l'EnergyPlus mentre que el procés d'optimització s'implementa mitjançant la programació Python. Aquest ampli esforç computacional implica un total de 480.000 simulacions. Els resultats del procés d'optimització demostren que seleccionant acuradament l'orientació solar òptima, es poden aconseguir reduccions significatives de la demanda d'energia. Per exemple, l'optimització de l'orientació solar sola pot comportar reduccions de la demanda d'energia de fins a un 5% per als edificis lineals i un 11% per als edificis H, quan estan vinculats a l'entorn. A més, quan s'aborda correctament l'embolcall, la demanda d'energia entre formes aconsegueix gairebé el mateix valor. A més, l'optimització de la configuració de l'envoltant de l'edifici millora encara més l'eficiència energètica, donant lloc a reduccions notables de la demanda total d'energia. En particular, els edificis lineals poden aconseguir una reducció de fins a un 60% de la demanda energètica, mentre que els edificis H aconsegueixen una reducció de fins a un 63%. Aquestes troballes posen de manifest els beneficis potencials de tenir en compte l'orientació solar, les ombres circumdants i el disseny de l'embolcall simultàniament durant les primeres etapes de disseny d'un projecte. El marc d'optimització en tres fases proposat avalua diferents alternatives de paràmetres i presenta pautes pràctiques per prendre decisions informades sobre les configuracions més eficients energèticament.(Español) El campo de la arquitectura y la ingeniería está experimentando actualmente cambios importantes debido a los avances de la tecnología y al creciente papel de la Inteligencia Artificial. Este cambio está impulsado en gran medida por la creciente urgencia de promover edificios más eficientes, especialmente considerando su impacto sustancial en las emisiones globales de gases de efecto invernadero y el uso de energía. En consecuencia, se está volviendo importante centrarse en opciones de diseño prácticas y utilizar estrategias efectivas para mejorar la eficiencia energética y el rendimiento general del edificio. Esta tesis presenta un enfoque integral para optimizar la forma, orientación solar y configuración envolvente de edificios residenciales sociales en un clima subtropical húmedo (clasificación de Koppen: Cfa) en la región sur de Brasil. El objetivo principal es minimizar simultáneamente las demandas de calefacción y refrigeración, y presentar un diseño de rendimiento óptimo y rangos de parámetros para mejorar la eficiencia energética en edificios multifamiliares. Para lograr esto, el estudio utiliza técnicas de optimización multiobjetivo con el apoyo de un algoritmo genético de clasificación no dominado (NSGA-II). Las simulaciones se realizan utilizando EnergyPlus mientras que el proceso de optimización se implementa mediante programación Python. Este extenso esfuerzo computacional implica un total de 480.000 simulaciones. Los resultados del proceso de optimización demuestran que seleccionando cuidadosamente la orientación solar óptima se pueden lograr reducciones significativas en la demanda de energía. Por ejemplo, optimizar la orientación solar por sí sola puede conducir a reducciones de la demanda de energía de hasta un 5% para edificios lineales y un 11% para edificios H, cuando se vincula con el entorno. Además, cuando la envolvente se aborda adecuadamente, la demanda de energía entre formas alcanza casi el mismo valor. Además, la optimización de la configuración de la envolvente del edificio mejora aún más la eficiencia energética, lo que da como resultado reducciones notables en la demanda total de energía. En particular, los edificios lineales pueden lograr hasta un 60% de reducción en la demanda de energía, mientras que los edificios H alcanzan hasta un 63% de reducción. Estos hallazgos resaltan los beneficios potenciales de considerar la orientación solar, las sombras circundantes y el diseño envolvente simultáneamente durante las primeras etapas de diseño de un proyecto. El marco de optimización en tres fases propuesto evalúa diferentes alternativas de parámetros y presenta directrizes prácticas para tomar decisiones informadas sobre las configuraciones más eficientes energéticamente.DOCTORAT EN TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME (Pla 2013
Efectividad de una Triple Combinación (leche materna, succión y contención) vs. Tetanalgesia para aliviar el dolor durante la punción del talón en recién nacidos a término: un ensayo clínico aleatorizado controlado
No full textLos neonatos experimentan dolor durante procedimientos rutinarios como la punción del talón. En este estudio, se evalúa la eficacia de una nueva estrategia analgésica no farmacológica, denominada Triple Combinación, que combina la administración de leche materna extraída, la succión y la contención. Se lleva a cabo la comparación con la Tetanalgesia. Diseño: ensayo clínico aleatorizado controlado. Resultados: La muestra fue de 128 neonatos, de los cuales el 54,7% fueron de sexo masculino y el 45,3% de sexo femenino. No hubo diferencias estadísticamente significativas. La escala PIPP mostró una reducción significativamente mayor del dolor en el grupo de Triple Combinación en comparación con el grupo de Tetanalgesia (p=0,033). Sin embargo, la escala NIPS no mostró diferencias significativas entre los dos grupos (p=0,932). Conclusiones: los hallazgos obtenidos respaldan a la Triple Combinación como una alternativa viable para el manejo del dolor neonatal, especialmente en aquellos casos que no es posible la tetanalgesia.Neonates experience pain during routine procedures such as heel pricks. In this study, the efficacy of a new non-pharmacological analgesic strategy, called Triple Combination, which combines the administration of expressed breast milk, sucking and facilitated tucking, is evaluated and compared to Tetanalgesia. Design: single-blind randomised clinical trial. Results: The sample consisted of 128 newborns, of which 54.7% were male. The groups were homogeneous in the baseline assessment. The PIPP scale showed significantly greater pain reduction in the Triple Combination group than in the Tetanalgesia group (p=0.033). However, the NIPS scale showed no significant difference between the two groups (p=0.932). Conclusions: The findings support Triple Combination as a viable alternative for managing neonatal pain, especially in cases where Tetanalgesia is not possible.Programa de Doctorat en Ciències de la Infermeri
Improving stored products pest management: Biological control and methods for pest detection in stored rice
No full textLes plagues d'artròpodes en productes emmagatzemats representen per a la agroindústria un repte econòmic i de seguretat alimentària que afecta la producció d'aliments post collita. Encara que el problema es gestiona principalment amb pesticides, el Maneig Integrat de Plagues (MIP) ofereix una alternativa més sostenible, destacant el control biològic amb enemics. No obstant això, es requereix més coneixement sobre la seva implementació efectiva en diferents entorns d'emmagatzematge, a més de millorar les tècniques de prevenció i detecció de plagues.
Aquesta tesi doctoral s’ha centrat a millorar mètodes alternatius per al control de les principals plagues de productes alimentaris emmagatzemats, particularment de l’arròs a granel, mitjançant el desenvolupament d'estratègies de control biològic amb parasitoides i àcars depredadors, i la millora de la detecció de plagues mitjançant mètodes moleculars. En el Capítol 1 es va estudiar l'ús de tres àcars depredadors generalistes, Blattisocius tarsalis, Cheyletus malaccensis i Amblyseius swirskii, com a enemics naturals per al control de les principals plagues de productes emmagatzemats. Les possibles preses es van provar en dos entorns de diferent complexitat. Es va avaluar l'efecte dels alliberaments setmanals d'aquests àcars, tant individualment com en combinació, sobre les poblacions de les plagues comunes de l'arròs, O. surinamensis i Sitotroga cerealella, en arenes d'arròs de grandària mitjana durant deu setmanes. Només B. tarsalis i C. malaccensis van ser capaços de consumir significativament aquestes plagues, reduint la seva població a la meitat, sense cap benefici addicional en combinar les dues espècies.En el Capítol 2 es va avaluar la idoneïtat del parasitoide Cephalonomia tarsalis, com a enemic natural del corc dentant del grans, Oryzaephilus surinamensis, en l’arròs, i es va explorar la possibilitat de millorar el control de la plaga combinant-lo amb l'àcar depredador B. tarsalis. Es va provar la capacitat del parasitoide per localitzar i parasitar el seu hoste en tubs de PVC de 150 cm d’alçada plens d'arròs, mentre que la combinació d'enemics naturals es va avaluar en recipients de grandària mitjana. Cephalonomia tarsalis es va moure lliurement per l'arròs fins a una profunditat de 150 cm i va ser capaç de reduir la població de la plaga fins al 60%. En l'arena de mida mitjana, una sola alliberació del parasitoide gairebé va eliminar completament la plaga en tres mesos, mentre que les alliberacions de B. tarsalis cada dues setmanes van reduir la població de la plaga a la meitat. La combinació dels dos enemics naturals no va millorar la reducció de plagues produïda pel parasitoide. En el Capítol 3 es va avaluar l'eficàcia del parasitoide Anisopteromalus calandrae, en el control d'una de les principals plagues de l'arròs, Sitophilus zeamais, en presència de l'hoste alternatiu Rhyzopertha dominica. Es van dur a terme assajos en el laboratori i en sacs comercials grans amb diferents proporcions d'ambdues plagues per determinar la preferència de l'hoste. Anisopteromalus calandrae va preferir S. zeamais com a hoste, independentment de les proporcions d'hoste i de la grandària de l'arena, i la presència de R. dominica no va alterar el seu control. Finalment, en el Capítol 4, es va desenvolupar un mètode basat en qPCR en temps real utilitzant primers universals per artròpodes per detectar la contaminació d'arròs per les espècies de plagues més comunes d'aquest cereal en una sola anàlisi, evitant l'ús de primers específics per a cada espècie de plaga per separat. El mètode va poder detectar plagues a un nivell d'infestació tan baix com 0,0052 g de biomassa d'artròpodes per kg d'arròs.
Els resultats d'aquesta tesi doctoral representen un important avanç en l'optimització del maneig de plagues en productes emmagatzemats i contribueixen al desenvolupament d'estratègies de control més sostenibles.Las plagas de artrópodos en productos almacenados representan para la agroindustria un desafío económico y de seguridad alimentaria que afecta la producción post cosecha. Aunque el problema se gestiona principalmente con pesticidas, el Manejo Integrado de Plagas (MIP) ofrece una alternativa más sostenible, destacando el control biológico con enemigos naturales. Sin embargo, se requiere más conocimiento sobre su implementación efectiva en diferentes entornos de almacenamiento, además de mejorar las técnicas de prevención y detección de plagas.
Esta tesis doctoral se centró en mejorar métodos alternativos para el control de las principales plagas de productos alimenticios almacenados, particularmente del arroz a granel, a través del desarrollo de estrategias de control biológico con parasitoides y ácaros depredadores, y de la mejora de la detección de plagas mediante métodos moleculares. En el capítulo 1 se estudió el uso de tres ácaros depredadores generalistas, Blattisocius tarsalis, Cheyletus malaccensis y Amblyseius swirskii, como agentes de control de las principales plagas de productos almacenados. Las posibles presas se probaron en dos entornos de diferente complejidad. Se evaluó el efecto de las liberaciones semanales de estos ácaros, tanto individualmente como en combinación, sobre las poblaciones de las plagas comunes del arroz, O. surinamensis y Sitotroga cerealella, en recipientes de arroz de tamaño medio durante 10 semanas. Solo B. tarsalis y C. malaccensis fueron capaces de consumir significativamente estas plagas, reduciendo su población a la mitad, sin ningún beneficio adicional al combinar las dos especies. En el Capítulo 2 se evaluó la idoneidad del parasitoide Cephalonomia tarsalis como enemigo natural de la carcoma dentada de los granos, Oryzaephilus surinamensis, en el arroz, y se exploró la posibilidad de mejorar el control de la plaga al combinarse con el ácaro depredador B. tarsalis. Se probó la capacidad del parasitoide para localizar y parasitar a su huésped en tubos de PVC de 150 cm de altura llenos de arroz, mientras que la combinación de enemigos naturales se evaluó en recipientes de tamaño medio. Cephalonomia tarsalis se movió libremente por el arroz hasta una profundidad de 150 cm y fue capaz de reducir la población de plagas hasta en un 60%. En la arena de tamaño medio, una sola liberación del parasitoide casi eliminó por completo la plaga en tres meses, mientras que las liberaciones de B. tarsalis cada dos semanas redujeron la población de la plaga a la mitad. La combinación de ambos enemigos naturales no mejoró la reducción de plaga producida por el parasitoide. En el capítulo 3 se evaluó la efectividad del parasitoide Anisopteromalus calandrae, en el control de una de las principales plagas del arroz, Sitophilus zeamais, en presencia del huésped alternativo Rhyzopertha dominica. Se realizaron ensayos en el laboratorio y en sacos comerciales grandes con diferentes proporciones de ambas plagas para determinar la preferencia del huésped. Anisopteromalus calandrae prefirió a S. zeamais como huésped, independientemente de las proporciones de huésped y del tamaño del contenedor, y la presencia de R. dominica no alteró su control. Finalmente, en el Capítulo 4, se desarrolló un método basado en qPCR en tiempo real que utiliza cebadores universales para artrópodos con el fin de detectar la contaminación del arroz por las especies de plagas más comunes de este cereal en un solo análisis, evitando el uso de cebadores específicos para cada especie de plaga por separado. El método pudo detectar plagas a un nivel de infestación tan bajo como 0,0052 g de biomasa de artrópodos por kg de arroz.
Los hallazgos de esta tesis doctoral representan un importante avance en la optimización del manejo de plagas en productos almacenados y contribuyen al desarrollo de estrategias de control más sostenibles.Arthropod pests in stored products represent a significant economic and food safety challenge for the agro-industry as they compromise post-harvest food production and damage the final product. Although the problem is mainly managed with pesticides, Integrated Pest Management (IPM) offers a more sustainable alternative. Biological control with natural enemies is a promising IPM strategy. However, more knowledge is required on its effective implementation and success in different storage environments, in addition to improving pest prevention and detection techniques.
This PhD thesis focuses on improving alternative methods for controlling major pests of stored food products, particularly in bulk rice, through the development of biological control strategies with parasitoids and predatory mites and the improvement of pest detection by molecular methods. Chapter 1 studies the use of three generalist predatory mites, Blattisocius tarsalis, Cheyletus malaccensis and Amblyseius swirskii, as biocontrol agents for the control of major stored product pests. Potential preys were tested in two arenas of different complexity. The effect of weekly releases of these mites, individually or combined, on populations of the common rice pests, O. surinamensis and Sitotroga cerealella, was evaluated in medium-sized rice arenas over 10 weeks. Only B. tarsalis and C. malaccensis were able to significantly consume these pests, reducing their population by half, with no additional benefit from combining the two species. Chapter 2 evaluates the suitability of the parasitoid Cephalonomia tarsalis, very little studied, as a natural enemy of the sawtooth grain beetle, Oryzaephilus surinamensis, in rice and explored the potential enhancement of pest control by combining it with the predatory mite, B. tarsalis. The ability of the parasitoid to locate and parasitize its host was tested in 150 cm long PVC pipes filled with rice, while the combination of natural enemies was assessed in medium-sized arenas. Cephalonomia tarsalis move freely through the rice up to 150 cm deep and can reduce pest population by up to 60%. In the medium-sized arena, a single release of the parasitoid nearly completely suppresses the pest for three months, while releases of B. tarsalis every two weeks suppress the pest population by half. Combining both natural enemies does not enhance pest reduction produced by the parasitoid. Chapter 3 assesses the effectiveness of the well-studied parasitoid Anisopteromalus calandrae in controlling one of the main rice pests, Sitophilus zeamais in the presence of the alternative host pest, Rhyzopertha dominica. Trials in laboratory and commercial big bags with different proportions of both pests were conducted to determine host preference. Anisopteromalus calandrae prefers S. zeamais as a host, regardless of host proportions and arena size, and the presence of R. dominica does not alter its control. Finally, in Chapter 4, a method based on real-time qPCR using universal arthropod primers is developed to detect rice contamination by the most common pest species of this cereal in a single analysis, avoiding the use of specific primers for each pest species separately. The method could detect pests at an infestation level as low as 0.0052 g of arthropod biomass per kg of rice.
The findings of this PhD thesis represent an important advancement in optimizing the management of stored products pests and contribute to the development of more sustainable control strategies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversita
International Protection: A Novel Approach to an Autonomous Legal Concept that protects Non-Nationals at Risk of Harm
No full textThe present doctoral thesis unveils the contemporary autonomous meaning of
‘international protection’ as an umbrella concept suited to cover all situations in which a
state must grant a non-national the right to stay on its territory solely to avoid severe
human rights harm. Premised on the necessity to distinguish between categories of nonnationals
according to their entitlement to protection to preserve societal support for the
latter and the inadequacy of common dichotomies (such as refugees versus migrants), the
author provides an in-depth positivist analysis of the expanding reach of international
protection through the evolution of refugee law, non-expulsion obligations in universal
and regional human rights law and the diverse perceptions of this concept by key
international actors and scholars. The consequent re-conceptualisation proposal aspires to
offer researchers, legal practitioners and international organisations a novel approach
capable of more coherently delineating the exact boundaries of states’ current protection
obligations worldwide.La tesis doctoral presenta el significado autónomo contemporáneo de la
«protección internacional» como concepto paraguas adecuado para abarcar todas las
situaciones en las que un estado debe conceder a un extranjero el derecho a permanecer
en su territorio únicamente para evitar una vulneración grave de sus derechos humanos.
Partiendo de la necesidad de distinguir entre categorías de no nacionales en función de su
derecho a la protección para preservar el apoyo de la sociedad a esta protección y de la
inadecuación de dicotomías comunes (como refugiados versus migrantes), el autor ofrece
un análisis positivista del alcance creciente de la protección internacional a través de la
evolución del derecho de los refugiados, las obligaciones de no expulsión en el derecho
universal y regional de los derechos humanos y las diversas percepciones de este concepto
por parte de la doctrina y de otros actores internacionales. La consiguiente propuesta de
reconceptualización aspira a ofrecer a investigadores, juristas, abogados y organizaciones
internacionales un enfoque novedoso capaz de delinear de forma más coherente los
límites exactos de las actuales obligaciones de protección de los estados en el ámbito
universal.Aquesta tesi doctoral presenta el significat autònom contemporani de la
«protecció internacional» com a concepte paraigua adequat que abasta totes les situacions
en què un estat ha de concedir a un estranger el dret a romandre al seu territori únicament
per evitar una vulneració greu dels seus drets humans. Partint de la necessitat de distingir
entre categories de no nacionals en funció del seu dret a la protecció per preservar el
suport de la societat a aquesta protecció i de la inadequació de dicotomies comunes (com
refugiats versus migrants), l’autor ofereix una anàlisi positivista de l’abast creixent de la
protecció internacional a través de l’evolució del dret dels refugiats, les obligacions de no
expulsió en el dret universal i regional dels drets humans i les diverses percepcions
d’aquest concepte per part de la doctrina i d’actors internacionals competents. La proposta
de reconceptualització que en resulta aspira a oferir a investigadors, juristes, advocats i
organitzacions internacionals un enfocament innovador capaç de delinear de manera més
coherent els límits exactes de les obligacions actuals de protecció dels estats en l’àmbit
universal.Programa de Doctorat en Dre
Tecnologías de la devoción y la oración monástica: El diagrama Monte de Perfección de San Juan de la Cruz a la luz de la experiencia sonora
No full textThis research approaches the understanding of Monte de Perfección diagram drawn by the Spanish Catholic priest Juan de la Cruz, from the study of the prayer methods coming from the ancient contemplative order of Carmel with roots in Palestine to the Theology of the Christian East. The Monte de Perfección diagram Works as pedagogical and spiritual communication device, based on vocal and mental prayer. It is analyzed from the theocentric and orbicular thinking that precedes it, establishing relationships with the circular designs of musical graphics from the second half of the 20th and 21st centuries. The objective of this research is to create a prototype of an animated score from digital environments starting from the textual and visual elements found in the design of the diagram itself. This research invites a dialogue between spirituality, art and technology.Esta investigación se acerca a la comprensión del diagrama Monte de Perfección dibujado por el carmelita español Juan de la Cruz partiendo del estudio de los métodos de oración provenientes de la antigua orden contemplativa del Carmelo con raíces en Palestina y con la Teología del Oriente Cristiano. El diagrama del Monte funciona como un dispositivo pedagógico y de comunicación espiritual que recurre al uso de la oración vocal y mental. Se analiza el diagrama desde el pensamiento teocéntrico y orbicular que le precede, entablando relaciones con los diseños circulares de las grafías musicales de mediados del siglo XX, y los diseños de partituras animadas del siglo XXI. El objetivo de esta investigación es crear un prototipo de partitura animada elaborada en entornos digitales y partiendo de los elementos textuales y visuales encontrados en el diseño del Monte. La investigación incentiva el diálogo entre espiritualidad, arte y la tecnología.Programa de Doctorat en Humanitat
Estrategias para avanzar hacia una atención integrada social y sanitaria para personas mayores en el entorno domiciliario.
No full textEls serveis socials i de salut necessiten (re)orientar-se cap a models d'atenció integrats i centrats en la persona que responguin a les demandes cada vegada més intenses, duradores i complexes de cures. L'objectiu és explorar i identificar diferents estratègies o palanques per al desenvolupament i implementació d'una atenció integrada social i sanitària per a persones majors que viuen en els seus domicilis a Catalunya.
La tesi comprèn quatre estudis que combinen mètodes quantitatius i qualitatius.
Estudi I, generem un consens sobre un model d'atenció sanitària i social integrada per a persones grans amb necessitats cròniques o complexes que viuen en els seus domicilis. Mètode e- Delphi modificat amb dues rondes. Ronda 1, partint d'un qüestionari elaborat a partir de la literatura, els experts van valorar la rellevància de 52 ítems. Ronda 2, en una discussió cara a cara, es van valorar els ítems que no van obtenir consens. Vam obtenir un alt consens, els experts van posar l'accent en un enfocament centrat en la persona i la comunitat, plans de treball personalitzats, lideratge compartit, innovació, sistemes digitals i equips transdisciplinars. Malgrat l'alt consens, observem àrees que requereix atenció, com la cultura professional.
Estudi II, descrivim la intensitat i les conseqüències de la prestació de cures per als cuidadors informals de persones supervivents de ictus amb diferents graus de dependència; i identifiquem factors associats a la qualitat de vida relacionada amb les cures i a la felicitat dels cuidadors. Anàlisi transversal de dades prospectives recollides en un estudi de cost-utilitat paral·lel a l'assaig clínic RACECAT. Van participar 132 parelles cuidador-persona cuidada. La majoria dels cuidadors eren dones. La intensitat de cures va oscil·lar entre una mitjana de 24h/setmana per a la dependència lleu i 40h/setmana per a la severa. Ser dona (coeff.-0,23;IC 95%:-0,40,-0,07), més hores de cura (-0,37;-0,53,-0,21) i la supervisió constant es van associar amb una major càrrega del cuidador independentment del grau de dependència. La càrrega del cuidador (0,46;0,30-0,61) i l'ansietat o depressió del receptor de la cura (-0,19;-0,34,-0,03) es van associar amb una menor felicitat del cuidador. Això confirma la necessitat de desenvolupar intervencions de respir i de suport psicosocial al cuidador.
Estudi III, descrivim el disseny i desenvolupament d'una plataforma digital per a l'elaboració i monitoratge de plans de salut per a persones grans amb necessitats complexes d'atenció i usuàries d'un servei d'atenció domiciliària. Seguim un procés iteratiu centrat en l'usuari amb desenvolupament àgil, metodologies de recerca i el marc d'intervencions complexes. Persones grans, cuidadors i professionals sanitaris i socials van participar a través d'entrevistes, grups focals i consensos. Aquest nou procés de disseny podria inspirar el desenvolupament de solucions d'atenció digital integrades.
Estudi IV identifiquem estratègies d'implementació per a optimitzar l'accessibilitat, acceptabilitat i adaptabilitat de les intervencions de salut mòbil per a millorar l'activitat física en persones majors fràgils, mitjançant un procés de codisseny. Van participar persones grans, agents comunitaris i professionals sanitaris. Identifiquem 27 estratègies agrupades en: estratègies generals per a reduir les barreres; estratègies específiques per a facilitar l'ús d'aplicacions digitals; estratègies per a facilitar la participació en grups d'exercicis virtuals; i estratègies de suport extern. El rànquing d'estratègies, van ser: alfabetització digital, avaluació de capacitats digitals, suport tecnològic, seguiment telefònic setmanal, exercicis personalitzats i exercicis virtuals en grups petits.
Aquesta tesi és rellevant per a les polítiques i té aplicacions pràctiques per a gestors i professionals. La participació de les parts interessades va millorar el coneixement de les estratègies d'implementació adaptades al context. El disseny d'aquesta tesi, des del model fins a palanques específiques com els cuidadors, la tecnologia i la promoció de la salut és fonamental per a orientar futures línies de recerca enfocades en la implementació.Los servicios sociales y de salud necesitan (re)orientarse hacia modelos de atención integrados y centrados en la persona que respondan a las demandas cada vez más intensas, duraderas y complejas de cuidados. El objetivo es explorar e identificar diferentes estrategias o palancas para el desarrollo e implementación de una atención integrada social y sanitaria para personas mayores que viven en sus domicilios en Cataluña.
La tesis comprende cuatro estudios que combinan métodos cuantitativos y cualitativos.
Estudio I, generamos un consenso sobre un modelo de atención sanitaria y social integrada para personas mayores con necesidades crónicas o complejas que viven en sus domicilios. Método e- Delphi modificado con dos rondas. Ronda 1, partiendo de un cuestionario elaborado a partir de la literatura, los expertos valoraron la relevancia de 52 ítems. Ronda 2, en una discusión cara a cara, se valoraron los ítems que no obtuvieron consenso. Obtuvimos un alto consenso, los expertos hicieron hincapié en un enfoque centrado en la persona y la comunidad, planes de trabajo personalizados, liderazgo compartido, innovación, sistemas digitales y equipos transdisciplinares. A pesar del alto consenso, observamos áreas que requiere atención, como la cultura profesional.
Estudio II, describimos la intensidad y las consecuencias de la prestación de cuidados para los cuidadores informales de personas supervivientes de ictus con diferentes grados de dependencia; e identificamos factores asociados a la calidad de vida relacionada con los cuidados y a la felicidad de los cuidadores. Análisis transversal de datos prospectivos recogidos en un estudio de coste-utilidad paralelo al ensayo clínico RACECAT. Participaron 132 parejas cuidador-persona cuidada. La mayoría de los cuidadores eran mujeres. La intensidad de cuidados osciló entre una media de 24h/semana para la dependencia leve y 40h/semana para la severa. Ser mujer (coeff.-0,23;IC 95%:-0,40,-0,07), más horas de cuidado (-0,37;-0,53,-0,21) y la supervisión constante se asociaron con una mayor carga del cuidador independientemente del grado de dependencia. La carga del cuidador (0,46;0,30-0,61) y la ansiedad o depresión del receptor del cuidado
(-0,19;-0,34,-0,03) se asociaron con una menor felicidad del cuidador. Esto confirma la necesidad de desarrollar intervenciones de respiro y de apoyo psicosocial al cuidador.
Estudio III, describimos el diseño y desarrollo de una plataforma digital para la elaboración y monitorización de planes de salud para personas mayores con necesidades complejas de atención y usuarias de un servicio de atención domiciliaria. Seguimos un proceso iterativo centrado en el usuario con desarrollo ágil, metodologías de investigación y el marco de intervenciones complejas. Personas mayores, cuidadores y profesionales sanitarios y sociales participaron a través de entrevistas, grupos focales y consensos. Este novedoso proceso de diseño podría inspirar el desarrollo de soluciones de atención digital integradas.
Estudio IV identificamos estrategias de implementación para optimizar la accesibilidad, aceptabilidad y adaptabilidad de las intervenciones de salud móvil para mejorar la actividad física en personas mayores frágiles, mediante un proceso de codiseño. Participaron personas mayores, agentes comunitarios y profesionales sanitarios. Identificamos 27 estrategias agrupadas en: estrategias generales para reducir las barreras; estrategias específicas para facilitar el uso de aplicaciones digitales; estrategias para facilitar la participación en grupos de ejercicios virtuales; y estrategias de apoyo externo. El ranking de estrategias, fueron: alfabetización digital, evaluación de capacidades digitales, apoyo tecnológico, seguimiento telefónico semanal, ejercicios personalizados y ejercicios virtuales en grupos pequeños.
Esta tesis es relevante para las políticas y tiene aplicaciones prácticas para gestores y profesionales. La participación de las partes interesadas mejoró el conocimiento de las estrategias de implementación adaptadas al contexto. El diseño de esta tesis, desde el modelo hasta palancas específicas como los cuidadores, la tecnología y la promoción de la salud es fundamental para orientar futuras líneas de investigación enfocadas en la implementación.Health and social services need to refocus themselves towards integrated, person centered models of care that answers to the increasingly intense, long-term and complex demands for care. The aim of this thesis is to explore and identify different strategies or levers for the development and implementation of integrated social and healthcare for older adults living at home in Catalonia. This thesis is structured into four studies that combine quantitative and qualitative methods.
Study I, we generated a consensus on a model of integrated health and social care for older adults with chronic or complex needs living at home. Modified e-Delphi method with two rounds. In Round 1, based on a literature-based questionnaire, the experts assessed the relevance of 52 items. In round 2, in a face-to-face discussion, items that did not reach consensus were assessed. High consensus was obtained, with experts emphasizing a person- and community-centered approach, personalized work plans, shared leadership, innovation, digital systems and transdisciplinary teams. Despite the high consensus, we highlighted areas that require attention, such as professional culture.
Study II, we describe the intensity and consequences of caregiving for informal caregivers of stroke survivors with different degrees of dependence; and identify factors associated with caregiving-related quality of life and caregiver happiness. Cross-sectional analysis of prospective data collected in a cost-utility study alongside the RACECAT trial in Catalonia. A total of 132 care receiver-caregiver pairs participated. The majority of the caregivers were women. The care intensity ranged from a mean of 24h/week for mild to 40h/week for severe dependence. Being a woman (coeff.-0.23; 95%CI: -0.40, -0.07), spending more time in care tasks (-0.37; -0.53, -0.21) and care receiver need of constant supervision (0.31; -0.47, -0.14) were associated with higher burden of care, irrespective of the degree of dependence. Caregiver burden (0.46; 0.30-0.61) and care receiver anxiety or depression (-0.19; -0.34, -0.03) were associated with lower caregiver happiness. This finding suggest the need to develop respite and psychosocial support interventions for caregiver.
Study III, we described the design and development of a digital platform for the development and monitoring of health plans for older adults with complex care needs and users of home care services. We followed an iterative process of usercentered, environmentally adapted design with agile development, research methodologies, and the framework of complex interventions. Older adults, caregivers, and health and social service professionals participates through interviews, focus groups, and consensus. This novel design process could inspire the development of integrated digital care solutions.
Study IV, we identified implementation strategies to optimize the accessibility, acceptability and adaptability of mobile health interventions to improve physical activity in frail older adults, through a co-design process. Older adults, community agents, and health professionals participated in this study. We identified 27 strategies grouped into: general strategies to reduce barriers, specific strategies to facilitate the use of a digital application, specific strategies to facilitate participation in virtual exercise groups, and specific strategies to facilitate external support. The ranking of strategies are digital literacy, digital skills assessment, technology support, weekly telephone follow-up, personalization exercises, and virtual exercises in small groups.
This thesis is policy relevant and the findings can have practical applications for managers and practitioners. The participation of all stakeholders has allowed us to obtain their perspectives and experiences, contributing to gaining knowledge of levers or implementation strategies adapted to the context. The overall design of this thesis, from the general concepts of the model, followed by the analysis of specific levers such as caregivers, technology, and health promotion, has been
fundamental to guide future lines of research focused on implementation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Aproximación a la nueva gobernanza para el desarrollo glocal sostenible: estudio de caso Santander de Quilichao (Cauca, Colombia)
No full textLa presente investigación se centra en el marco del desarrollo local, considerando las particularidades de un territorio inmerso en grandes complejidades y contradicciones sociales que, incluso, han sido generadoras de violencia por más de 60 años. El propósito se centró en realizar un análisis macro de las condiciones para el desarrollo glocal sostenible, a través de un estudio con enfoque cualitativo y cuantitativo, que permitió contrastar las visiones institucionales y comunitarias sobre la gobernanza actual, la implementación de los objetivos de desarrollo sostenible y la articulación con la implementación del proceso de paz, en el municipio de Santander de Quilichao, departamento del Cauca Colombia. Del mismo modo, se realizó un análisis micro para identificar nuevas aportaciones a la gobernanza glocal sostenible, soportado en la propuesta teórica que emergió en el desarrollo de esta investigación que hemos llamado Aproximación a la Nueva Gobernanza para el Desarrollo Glocal Sostenible.The research focuses on the framework of local development, considering the particularities of a territory immersed in great complexities and social contradictions that have generated violence for more than 60 years. A macro analysis of the conditions for sustainable glocal development and a micro analysis to identify new contributions to sustainable glocal governance was carried out, through a study with a qualitative and quantitative approach, which allowed to contrast the institutional and community visions on current governance, the implementation of the Sustainable Development Goals and the articulation with the implementation of the peace process, in Santander de Quilichao Cauca Colombia. One of the main conclusions is that it is necessary to strengthen citizen participation, civic and formal education, especially among youth, as future leaders and managers of sustainable glocal governance processes, in pursuit of the common good and social well-being.Programa de Doctorat en Desenvolupament Local i Cooperació Internaciona
Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d'identitats professionals en el llarg segle XX
No full textENG- The aim of this doctoral thesis is to analyse the fabrication and socio-cultural processes of appropriation of two professional identities — medical and pharmaceutical —, through a set of places of memory from the end of the nineteenth century to the first decades of the twenty-first century in Catalonia. The thesis is framed within the research that follows the perspective of socio-cultural historiography, with a strong political historiographical component, and is structured in four parts.
The first part provides theoretical and methodological reflections on the context in which the formula “lieux de mémoire” [places of memory] and the collective project led by Pierre Nora were conceived, as well as the strengths and limitations concomitant with its export, particularly with regard to its adaptation in Spanish historiography. The proposal lies in shifting the focus away from political identity to implement it in other collective identities. As a result, the rest of the chapters implement it for the “classe mèdica” [medical class] and the “classe farmacèutica” [pharmaceutical class]. The second chapter focuses on the posthumous cult of the physician and politician Bartolomé Robert in order to ponder the hierarchisation of both identities in their representations. The third chapter explores the museum of the Llivia’s chemist shop , which is subject to commonplaces that have turned it into an emblem for the professional (pharmaceutical) identity — as a result of the myth surrounding its origins and its ownership —, as well as for different political-territorial identities (local, provincial, regional and national). The fourth chapter examines the shaping of medical identity in obituaries and biographies between 1890 and 1936, in an exercise of prosopographical inspiration.
The research concludes that the French factory methodology is applicable not only to political and territorial identities, but also to the analysis of the creation of social identities of a different nature. Political identities are in dialogue with professional identities, and their hierarchisation evolved as a product of negotiation between the social actors involved. The keystone of the profession was the academic degree: it built social cohesion and allowed professionals to differentiate themselves from the otherness constituted by the so-called “intruders”. The other elements that make up their identity are neither unequivocal nor unalterable. The different devices, despite the nuances in their elaboration, are part of broader politics of memory, linked to the individual themself, but also to the collectives that aspired to take over their legacy. In summary, the epistemological and methodological potentialities and limitations of this historiographical approach become apparent, insofar as it is an analytical spearhead for transregional, transnational and comparative exercisesCAT- L’objectiu de la tesi doctoral rau en el fet d’analitzar la fabricació i els processos socioculturals d’apropiació de dues identitats professionals, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del XXI a Catalunya. La tesi s’emmarca en les investigacions que segueixen la perspectiva de la historiografia sociocultural, amb una forta càrrega de la historiografia política, i s’estructura en quatre parts.
En la primera, s’aporten reflexions teòriques i metodològiques sobre el context en què es gestà la fórmula «lieux de mémoire» [llocs de memòria] i el projecte col·lectiu liderat per Pierre Nora, així com les fortaleses i les limitacions concomitants a la seva exportació, particularment pel que fa a la seva adaptació a la historiografia espanyola. La proposta radica en desplaçar el focus de la identitat política, per tal d’implementar-la en altres identitats col·lectives. Com a resultat, la resta dels capítols ho implementen per a la «classe mèdica» i la «classe farmacèutica». El segon capítol incideix en el culte post mortem del metge i polític Bartomeu Robert per tal de ponderar la jerarquització d’ambdues identitats en les seves representacions. El tercer capítol explora l’espai museològic de la farmàcia de Llívia, aureolat per a llocs comuns que l’han convertit en un emblema per a la identitat professional (farmacèutica), arran del mite dels orígens i del de la propietat, i per a diferents identitats polítiques-territorials (local, provincial, regional i nacional). En el quart capítol s’examina la plasmació de la identitat mèdica en les necrològiques i les biografies entre 1890 i 1936, en un exercici d’inspiració prosopogràfica.
Com a conclusió del treball s’evidencia que la metodologia de factoria francesa és aplicable no solament a les identitats polítiques i territorials, sinó també per a l’anàlisi de la creació d’identitats socials d’altra naturalesa. Les identitats polítiques dialogaren amb les identitats professionals, i la seva jerarquització evolucionà com a producte d’una negociació entre els agents socials implicats. El pal de paller de la professió recaigué en la llicenciatura: bastiren una cohesió social i es diferenciaren de l’alteritat constituïda pels denominats «intrusos». Els elements restants que conformaren la seva identitat no resultaren inequívocs ni inalterables. Els diferents dispositius, malgrat els matisos en la seva elaboració, formaren part de polítiques de memòria més àmplies, vinculades al mateix individu i al mateix temps als col·lectius que maldaren per apoderar-se del seu llegat. En suma, es patentitzen les potencialitats i les limitacions epistemològiques i metodològiques d’aquest plantejament historiogràfic, amb el benentès que és una punta de llança analítica per a exercicis transregionals, transnacionals i comparatiusPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Synthesis and Optimisation of Layered Hybrid Organic-Inorganic Perovskites as Solid-State Thermal Energy Storage Materials
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades[eng] The effective use of thermal energy storage (TES) systems has demonstrated their ability to enhance energy efficiency and sustainability across various sectors. These systems play a critical role in facilitating the integration of renewable energy sources and enhancing the overall efficiency of heating and cooling systems, thereby contributing to environmental conservation and energy savings. Among the different TES technologies, latent heat thermal energy storage (LHTES) has gained attention due to its ability to store and release large amounts of energy through phase change materials (PCMs).
The necessity of effective thermal management in electronic devices has become increasingly critical due to the tendency to develop thinner devices and increase their power density, which has led to significant challenges in dissipating excess heat. Overheating can severely affect electronic components’ performance, reliability, and lifespan. Current cooling technologies, such as passive heat sinks and active cooling systems, are often limited by size, weight, and energy consumption.
This doctoral thesis aims to develop novel solid-solid phase change materials (SS-PCMs) based on layered hybrid organic-inorganic perovskites (LHOIPs) for use in electronic devices. The implementation of these materials has the potential to significantly reduce heat peaks and thereby improve the efficiency and lifetime of electronic devices. This dissertation is presented as a collection of publications consisting of five papers that have been published or submitted to prestigious scientific journals. Each scientific publication includes relevant details of the outputs obtained from the synthesis to the characterisation of the selected SS-PCMs.
The thesis begins by outlining the energy storage (ES) and TES technologies, followed by a thorough analysis of the state-of-the-art of SS-PCMs focused on LHOIPs. The introduction concludes with an overview of existing technologies for managing thermal energy in electronic devices. This leads to the core of the thesis, starting with the evaluation of the synthesis of the bis(alkylammonium) tetrahalometallates.
In the first part of the thesis, the synthesis mechanism of the bis(alkylammonium) tetrahalometallates was investigated and optimised specifically for TES applications. This study established a new synthesis protocol, which significantly reduced the required time and the waste generated during the process. Additionally, the use of mechanical energy through ball milling was explored. Through this process, the synthesis was accelerated and optimised while enhancing the overall sustainability and opening the door to scaling up the process.
Following the synthesis evaluation, the characteristics of selected bis(alkylammonium) tetrahalometallates were analysed, and their tailoring properties were investigated. The research findings demonstrated that SS-PCMs can be customised for specific applications by modifying the length of the carbon chain. The results indicated that the core mechanism of the polymorphic transitions resides in the reorganisations of the organic chain. This outcome led to the final section of the investigation, where the
movement of the organic chain was evaluated. Various reordering mechanisms of the organic chains during phase transitions were proposed.
The present PhD thesis shows the potential of bis(alkylammonium) tetrahalometallates as alternative SS- PCMs. The optimisation and sustainability of the materials synthesis have been addressed, as well as the understanding of the polymorphic mechanism.[cat L’ús dels sistemes d’emmagatzematge d’energia tèrmica (TES), especialment l’emmagatzematge per calor latent (LHTES) amb materials de canvi de fase (PCMs), millora l’eficiència energètica i la sostenibilitat en diversos sectors. Aquests sistemes són essencials per integrar fonts d’energia renovables i millorar la gestió tèrmica en dispositius electrònics, on la miniaturització i l’increment de potència plantegen nous reptes de dissipació de calor. Les tecnologies de refrigeració actuals, limitades per la mida, el pes i el consum energètic, sovint no són suficients, subratllant la importància de solucions com els TES.
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu desenvolupar materials alternatius de canvi de fase en estat sòlid (SS-PCMs) basats en perovskites híbrides orgàniques-inorgàniques en capes (LHOIPs) per ser implementats en dispositius electrònics per disminuir els pics de calor generats i millorar l’eficiència i allargar el temps d’ús d’aquests dispositius. Aquesta dissertació es presenta com un compendi de cinc articles publicats o en revisió en revistes científiques de prestigi. Cada publicació científica inclou detalls rellevants dels resultats obtinguts, des de la síntesi fins a la caracterització dels SS-PCMs seleccionats.
La tesi comença amb un resum de les tecnologies d’emmagatzematge d’energia (ES) i TES, seguit d’una anàlisi de l’estat de l’art dels SS-PCMs, centrant-se en els LHOIPs, i una visió general de les tecnologies de gestió tèrmica en dispositius electrònics. La part experimental s’inicia amb l’avaluació i optimització de la síntesi dels bis(alquilamoni) tetrahalometal·lats per a aplicacions TES, establint un nou protocol que redueix el temps i els residus generats, i explora l’ús de l’energia mecànica amb un molí de boles per millorar la sostenibilitat i l’escalabilitat de la síntesi. Posteriorment, es van analitzar les propietats dels materials sintetitzats, demostrant que els SS-PCMs es poden personalitzar per a aplicacions específiques mitjançant la modificació de la cadena orgànica, i es va investigar el moviment de les cadenes orgàniques, identificant mecanismes de reordenació durant el canvi de fase.
Aquesta tesi doctoral demostra el potencial dels bis(alquilamoni) tetrahalometal·lats com a SS-PCMs alternatius, dels quals s’ha abordat l’optimització i la sostenibilitat del seu procés de síntesi i la comprensió del seu mecanisme polimòrfic
Exploring ‘Age’ and ‘Gender’ through the Stage: Representations of Ageing Femininity in Contemporary Drama
No full textAmb l’objectiu d’ampliar el nostre coneixement de la vellesa femenina i la seva construcció sociocultural, i de contribuir a la seva millor comprensió dins de la seva diversitat, aquesta tesi presenta una anàlisi crítica de la representació de l’envelliment femení en una selecció de deu textos dramàtics del segle XXI d’autors de diferents orígens (predominantment relacionats amb les escenes britàniques i nord-americanes) i escrits en anglès. Basant-se en el camp de recerca creixent sobre l’envelliment i els estudis teatrals, i en la seva intersecció amb teories de gènere, la tesi examina les dramatitzacions de la maduresa i vellesa femenines que s’ofereixen des dels escenaris actuals. Aplicant la gerontologia literària com a marc central i integrant les seves perspectives des de la narrativa, la performativitat i la gerontologia crítica, aquesta tesi analitza com, lluny de fomentar una ideologia d’edat consistent, el teatre disputa, complica i/o ofereix alternatives a les narratives de l’envelliment profundament arrelades i tòpiques a través de la creixent presència de personatges femenins madurs/grans, la seva implicació en trames dramàtiques centrals, i les diverses estratègies teatrals que potencien el seu envelliment des de diferents angles. Per provar tot això, s’analitzen amb profunditat una selecció d’obres dramàtiques que aborden diverses qüestions cabdals per a l’estudi crític de la vellesa i el gènere, com ara els rols i la posició de les dones madures o grans en els mons dramàtics que habiten, les formes d’edatisme basades en el gènere, la importància de les relacions intergeneracionals en la construcció de l’envelliment femení, la complexitat de la identitat marcada pel gènere i l’edat madura o avançada, la demència i les cures en clau de gènere, els nous relats de l’amor i la creativitat en la vellesa femenina, i la performativitat de l’edat associada al gènere, entre altres. A través de l’anàlisi de les obres seleccionades, la tesi demostra que, malgrat la prevalença d’estereotips edatistes i sexistes en l’escena contemporània, es poden observar canvis significatius en la representació teatral de l’envelliment, tant en l’augment de personatges de dones grans en papers principals com en l’aparició de models alternatius de l’edat avançada, més enllà de la polaritat establerta per discursos oposats de declivi i progrés. En el seu conjunt, la tesi evidencia que, tot i que el teatre contemporani pot perpetuar involuntàriament els estereotips negatius de l’envelliment, també esdevé un mitjà poderós per copsar una gran diversitat d’experiències dins del procés de fer-se gran. En aquest sentit, permet dotar a la vellesa de múltiples significats i, tot qüestionant creences edatistes i sexistes arrelades a la nostra cultura, contribueix a educar la societat perquè pugui abraçar la vellesa en tota la seva riquesa.Con el objetivo de ampliar nuestro conocimiento sobre la vejez y su construcción sociocultural y a contribuir a su mejor comprensión dentro de su diversidad, esta tesis presenta un análisis crítico de la representación del envejecimiento femenino en diez textos dramáticos del siglo XXI de diferentes orígenes (predominantemente procedentes de las escenas británicas y estadounidenses) escritos en inglés. Basándose en el campo de investigación creciente sobre el envejecimiento y los estudios teatrales, y en su intersección con teorías de género, el estudio examina las dramatizaciones de la madurez y vejez femeninas que ofrece la escena contemporánea. Aplicando la gerontología literaria como marco central e integrando sus perspectivas desde la narrativa, la performatividad y la gerontología crítica, la tesis analiza cómo, lejos de fomentar una ideología de edad consistente, el teatro contradice, complica e incluso ofrece alternativas a las narrativas del envejecimiento profundamente arraigadas y tópicas a través de la creciente presencia de personajes femeninos maduros y de edad avanzada, su implicación en tramas dramáticas centrales, y las diversas estrategias teatrales que potencian su envejecimiento desde diferentes ángulos. Para demostrarlo, se analizan en profundidad una selección de obras dramáticas actuales que abordan varias cuestiones esenciales para el estudio crítico de la vejez y el género, como por ejemplo los roles y la posición de las mujeres maduras o mayores en los mundos dramáticos que habitan, las formas de edadismo basado en el género, la importancia de las relaciones intergeneracionales en la construcción del envejecimiento femenino, la complejidad de la identidad marcada por el género y la edad madura o avanzada, la demencia y las curas en clave de género, los nuevos relatos sobre el amor y la creatividad en la vejez femenina, y la performatividad de la edad asociada al género, entre otras. A través del análisis de las obras seleccionadas, la tesis demuestra que, a pesar de la prevalencia de estereotipos edadistas y sexistas en la escena contemporánea, se pueden observar cambios significativos en la representación teatral del envejecimiento, tanto en el aumento de personajes de mujeres mayores en papeles principales como en la aparición de modelos alternativos de la edad avanzada, más allá de la polaridad establecida por discursos opuestos de declive y progreso. En su conjunto, la tesis ofrece claras evidencias de la perpetuación de los estereotipos negativos del envejecimiento en el teatro de hoy en día; sin embargo, también prueba cómo éste puede ser un medio poderoso para captar la complejidad del proceso de envejecer. En este sentido, el teatro contemporáneo permite volver a imaginar la vejez y sus múltiples significados y, cuestionando las creencias edadistas y sexistas arraigadas a nuestra cultura, contribuye a educar a la sociedad para que pueda abrazar la vejez en toda su riqueza.With the aim to broaden our understanding of female ageing and, in this way, contribute to a better comprehension of later life within its diversity, this thesis presents the critical examination of female old age in a selection of ten twenty-first-century dramatic texts by playwrights of different origins (predominantly associated with the British and American scenes) and written in English. Drawing on the growing, yet still relatively limited, research of ageing and theatre studies and their intersection with gender theories, this dissertation explores the insights offered by new dramatisations of ageing femininity on the contemporary stage. By applying literary gerontology as its central framework and integrating narrative, performative, and critical perspectives, this study analyses how, far from fostering a consistent age ideology, theatre contests, complicates, and/or offers alternatives to deeply entrenched, clichéd narratives of old age through the increasing presence of mature/older female characters, their involvement in central dramatic plots, and various theatrical strategies that enhance their agedness from different angles. To demonstrate this, the plays analysed in this dissertation address various issues, such as the roles and position of ageing/older women in the dramatic worlds they inhabit, the forms of gendered ageism, the importance of intergenerational relations in the construction of gendered ageing, the pathologisation of ageing femininity, the complexity of the ageing self marked by gender, dementia and gendered care, new narratives (and femininities) of love and creativity in old age, and gendered age performativity, among others. The thesis argues that, despite the prevalence of ageist and sexist stereotypes on the contemporary stage, a shift in the theatrical renderings of ageing can be observed in both the increase of leading and dynamic roles for older women and the emergence of alternative models of later life beyond the decline-progress binary. On the whole, the dissertation proves that although contemporary theatre may unwittingly perpetuate negative stereotypes of later life, it also serves as a powerful medium for capturing myriad experiences of growing old, for reimagining the multifaceted meanings of ageing, and, by questioning ageist and sexist beliefs, for educating an age-conscious society that is capable of embracing the complexities of later life and old age in all its richness