Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
A Discurse afterlife: representations of the political life, death, and continued presence of Marielle Franco]
No full textThis dissertation is an exploration of discourses representing the political life, death, and continued presence of Marielle Franco following her assassination on 14 March 2018. Marielle Franco was a councilwoman in the Legislative Assembly of the municipality of Rio de Janeiro, Brazil, whose political action was centered on issues of human rights connected to her own experiences as a Black queer woman and single mother from the one of the largest complexes of favelas in Rio de Janeiro, which are predominantly Black, poor, and working-class communities. She was an outspoken political voice against the state’s security policies of militarization in the city’s favelas and peripheral zones, policies which promote the extermination of principally Black youths in these communities while bolstering illegally armed groups (milícias) with ties to state officials as part of a broader battle over urban territory. Her political assassination, which as of 2023 remains unresolved, inspired mass demonstrations and protest in physical and digital spaces across Brazil as well as internationally. Marielle Franco’s assassination and society’s response to this event also captured the spotlight of national and international media. In this dissertation, I look at how Marielle Franco’s political life is continued and reconfigured through different forms of public discourse following her assassination. Specifically, this study centers on the news stories of Brazil’s prominent national televised program, Jornal Nacional, the public reactions to the digital publications of these news stories on Facebook, and digital(ized) discourses of protest and tribute shared and circulated online during the first year following Marielle Franco’s assassination (March 2018-March 2019). My analysis of these discourses explores the construction of what I call Marielle Franco’s discursive afterlife as a site of struggle over (re-)defining who she was, why she died, and the sociopolitical relevance of her continued presence. In so doing, I examine discursive processes of (de)politicization and consider the possibilities for social justice and transformation that might be enabled or disenabled through the different formations of this discursive afterlife.Esta tese é uma exploração dos discursos que representam a vida e morte política e a presença contínua de Marielle Franco após seu assassinato em 14 de março de 2018. Marielle Franco foi uma vereadora na Assembleia Legislativa do município do Rio de Janeiro, Brasil, cuja ação política se centrou em questões de direitos humanos ligadas a suas próprias experiências como mulher negra queer e mãe solteira, moradora de um dos maiores complexos de favelas do Rio de Janeiro, comunidades predominantemente negras, pobres e da classe trabalhadora. Ela foi uma voz política proeminente contra as políticas de segurança do Estado que apoiam a militarização nas favelas e zonas
x
periféricas da cidade, tendo como efeito o extermínio de jovens, principalmente negros, nessas comunidades ao mesmo tempo em que reforçam grupos ilegalmente armados (milícias) com ligações a autoridades do Estado, como parte de uma batalha mais ampla pelo território urbano. Seu assassinato político, que até 2023 permanece sem solução, inspirou manifestações e protestos em massa em espaços físicos e digitais em todo o Brasil e internacionalmente. O assassinato de Marielle Franco e a resposta da sociedade a este evento também capturaram os holofotes da mídia nacional e internacional. Nesta tese, analiso como a vida política de Marielle Franco é continuada e reconfigurada através de diferentes formas de discurso público após o seu assassinato. Especificamente, este estudo centra-se nas notícias nacionais televisadas do Jornal Nacional, nas reações do público às publicações digitais dessas notícias no Facebook, e nos discursos digitais/digitalizados de protesto e homenagem partilhados e circulados online durante o primeiro ano após o assassinato de Marielle Franco (março de 2018 a março de 2019). Minhas análises desses discursos exploram a construção do que chamo da pós-vida discursiva de Marielle Franco como um local de disputa para (re)definir quem ela foi, porque morreu e a relevância sociopolítica da sua presença contínua. Examino então os processos discursivos de (des)politização e considero as possibilidades de justiça social e de transformação que podem ser ativadas ou desativadas nas diferentes formas que assume essa pós-vida discursiva.Esta tesis es una exploración de los discursos que representan la vida y la muerte política y la presencia continuada de Marielle Franco tras su asesinato el 14 de marzo de 2018. Marielle Franco fue concejala en la Asamblea Legislativa del municipio de Río de Janeiro, Brasil, cuya acción política se centró en cuestiones de derechos humanos vinculadas a sus propias experiencias como mujer negra queer y madre soltera originaria de uno de los mayores complejos de favelas de Río de Janeiro, comunidades predominantemente negras, pobres y de clase trabajadora. Ella fue una voz política abierta contra las políticas de seguridad del estado de militarización en las favelas y zonas periféricas de la ciudad, políticas que promueven el exterminio de jóvenes principalmente negros en estas comunidades al tiempo que refuerzan a los grupos armados ilegales (milicias) con vínculos con funcionarios estatales como parte de una batalla más amplia por el territorio urbano. Su asesinato político, que hasta 2023 sigue sin resolverse, ha inspirado manifestaciones y protestas masivas en espacios físicos y digitales de todo Brasil y a escala internacional. El asesinato de Marielle Franco y la respuesta de la sociedad al mismo también acapararon la atención de los medios de comunicación nacionales e internacionales. En esta tesis, analizo cómo la vida política de Marielle Franco continúa y se reconfigura a través de diferentes formas de discurso público tras su asesinato. Específicamente, este estudio se centra en las noticias de televisión nacional de
xi
Jornal Nacional, las reacciones del público a las publicaciones digitales de estas noticias en Facebook, y los discursos digitales / digitalizados de protesta y homenaje compartidos y circulados en línea durante el primer año después del asesinato de Marielle Franco (marzo de 2018 a marzo de 2019). Mis análisis de estos discursos exploran la construcción de lo que llamo la discursive afterlife (vida discursiva después de la muerte) de Marielle Franco como un lugar de disputa para (re)definir quién era, por qué murió y la relevancia sociopolítica de su presencia continua. Examino entonces los procesos discursivos de (des)politización y considero las posibilidades de justicia social y transformación que pueden activarse o desactivarse en las diferentes formas que adopta esta discursive afterlife.Aquesta tesi és una exploració dels discursos que representen la vida i la mort política i la presència continuada de Marielle Franco després del seu assassinat el 14 de març de 2018. Marielle Franco va ser regidora a l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro, Brasil, on la seva acció política es va centrar en qüestions de drets humans vinculades a les seves pròpies experiències com a dona negra queer i mare soltera d'un dels majors complexos de faveles de Rio de Janeiro, comunitats predominantment negres, pobres i de classe treballadora. Va ser una veu política oberta contra les polítiques de seguretat de l'estat de militarització a les faveles i zones perifèriques de la ciutat, polítiques que promouen l'extermini de joves principalment negres d'aquestes comunitats alhora que reforçaven els grups armats il·legalment (milícias) amb vincles amb funcionaris estatals com a part d'una batalla més àmplia pel territori urbà. El seu assassinat polític, que fins al 2023 continua sense resoldre's, ha inspirat manifestacions i protestes massives en espais físics i digitals de tot el Brasil i a escala internacional. L'assassinat de Marielle Franco i la resposta de la societat també van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals. En aquesta tesi, analitzo com la vida política de Marielle Franco continua i es reconfigura a través de diferents formes de discurs públic després del seu assassinat. Específicament, aquest estudi es centra en les notícies de la televisió nacional de Jornal Nacional, les reaccions del públic a les publicacions digitals d'aquestes notícies a Facebook i els discursos digitals/digitalitzats de protesta i homenatge compartits i circulats en línia durant el primer any després del seu assessinat (març del 2018 a març del 2019). Els meus anàlisis d'aquests discursos exploren la construcció del que jo anomeno la discursive afterlife (vida discursiva després de la mort) de Marielle Franco com un lloc de disputa per a (re)definir qui era, per què va morir i la rellevància sociopolítica de la seva presència continua. Examino llavors els processos discursius de (des)politització i considero les possibilitats de justícia social i transformació que es poden activar o desactivar en les diferents formes que adopta aquesta discursive afterlife.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Unveiling novel mechanisms of neuroimmune modulation: a theragnostic and phytochemical approach using FGA139 and abscisic acid in cellular models
No full textThe bidirectional communication between the central nervous system and the immune system is essential for maintaining homeostasis. Disruptions in this interaction are implicated in the pathophysiology of various neuroinflammatory diseases. In this thesis, the immunomodulatory potential of FGA139, a synthetic molecule with fluorescent properties, and abscisic acid (ABA), a plant-derived phytohormone with reported anti-inflammatory activity, were evaluated. To this end, in vitro cellular models were employed, including microglial, macrophage, and neuron-like cell lines. The results obtained demonstrate that both FGA139 and ABA are able to modulate key inflammatory pathways, albeit through distinct mechanisms. Additionally, FGA139 exhibits theragnostic properties, enabling not only the modulation of inflammatory responses but also the detection of cellular alterations via fluorescence. These findings suggest novel precision therapeutic strategies for the treatment of neuroinflammatory diseases, integrating plant-derived compounds with advanced diagnostic tools.Programa de Doctorat en Ciències Biomèdiques i Salu
Management of patients with acute infections in resource-limited settings: towards new host biomarker-based tools to improve triage and risk stratification
No full textPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Institut de Salut Global de Barcleona (ISGlobal)[eng] INTRODUCTION: Acute infections are a leading reason for seeking healthcare globally. However, the triage and risk stratification of patients with such infections remain challenging across different healthcare levels. In resource-limited settings, this is exacerbated by scarce clinicians, medical supplies, and equipment. Current strategies have inherent limitations and rely heavily on the subjective judgment of healthcare workers. Delays in the recognition and appropriate management of patients at risk of poor outcomes contribute to preventable mortality and morbidity, while unnecessary hospitalizations and overtreatment lead to misallocation of healthcare resources and promote antimicrobial resistance. Furthermore, overreliance on subjective criteria can result in inequities in clinical evaluation and decision-making, including gender-based disparities. New, simple, accurate, objective, and inexpensive tools for triage and risk stratification are needed.
HYPOTHESIS: The overarching hypothesis of this thesis is that measuring host biomarkers in patients with acute infections would improve current patient triage and risk stratification practices in resource-limited settings and trigger more equitable management decisions, with a positive impact on clinical outcomes. Specific hypotheses are: i) Boys and girls in Manhiça district, southern Mozambique, differ in access to and provision of healthcare, and ii) In pediatric and adult patients with suspected acute infections in Mozambique, measuring host biomarkers can help identify individuals at risk of adverse outcomes or with specific organ injury.
OBJECTIVES: This thesis presents two general objectives: i) To describe pediatric healthcare in Manhiça district through a gender lens, and ii) To evaluate whether measuring host biomarkers can help identify individuals at risk of adverse outcomes or with specific organ injury in different clinical scenarios involving pediatric and adult patients with suspected acute infections in Mozambique.[cat] Introducció: Les infeccions agudes són una de les principals causes de consulta sanitària arreu del món. Tanmateix, el triatge i l'estratificació del risc en pacients amb aquestes infeccions continuen sent un repte en tots els nivells assistencials. En entorns amb recursos limitats, aquesta situació es veu agreujada per l'escassetat de personal clínic, subministraments mèdics i equipament. Les estratègies actuals tenen limitacions inherents i depenen en gran manera de judicis subjectius del personal sanitari. Els retards en el reconeixement i maneig adequat dels pacients amb risc d’evolució desfavorable contribueixen a una mortalitat i morbiditat evitables, mentre que les hospitalitzacions innecessàries i el sobretractament es tradueixen en una assignació ineficient dels recursos sanitaris i afavoreixen la resistència als antimicrobians. A més, dependre de criteris subjectius pot generar inequitats en l'avaluació i les decisions clíniques, incloses disparitats basades en el gènere. Es necessiten noves eines de triatge i estratificació del risc que siguin senzilles, precises, objectives i econòmiques.
Hipòtesi: La hipòtesi d'aquesta tesi és que mesurar biomarcadors de l'hoste en pacients amb infeccions agudes milloraria les pràctiques actuals de triatge i estratificació del risc en entorns amb recursos limitats i resultaria en un maneig clínic més equitatiu, amb un impacte positiu en els resultats clínics. Les hipòtesis específiques són: i) Els nens i les nenes del districte de Manhiça, en el sud de Moçambic, difereixen en l'accés i prestació d’atenció sanitària, i ii) En pacients pediàtrics i adults amb sospita d'infeccions agudes a Moçambic, mesurar biomarcadors de l'hoste pot ajudar a identificar a aquells en risc de resultats adversos o amb dany orgànic específic.
Objectius: Aquesta tesi presenta dos objectius generals: i) Descriure l'atenció sanitària pediàtrica en el districte de Manhiça des d'una perspectiva de gènere, i ii) Avaluar si mesurar biomarcadors de l'hoste, en pacients pediàtrics i adults amb sospita d'infeccions agudes a Moçambic, en diferents escenaris clínics, pot ajudar a identificar a aquells en risc de resultats adversos o amb dany orgànic específic.[spa] INTRODUCCIÓN: Las infecciones agudas son una de las principales causas de consulta sanitaria en todo el mundo. Sin embargo, el triaje y la estratificación del riesgo en pacientes con dichas infecciones siguen siendo un reto en todos los niveles asistenciales. En entornos con recursos limitados, esta situación se ve agravada por la escasez de personal clínico, suministros médicos y equipamiento. Las estrategias actuales tienen limitaciones inherentes y dependen en gran medida de juicios subjetivos del personal sanitario. Los retrasos en el reconocimiento y manejo adecuado de los pacientes con riesgo de evolución desfavorable contribuyen a una mortalidad y morbilidad evitables, mientras que las hospitalizaciones innecesarias y el sobretratamiento se traducen en una asignación ineficiente de los recursos sanitarios y favorecen la resistencia a los antimicrobianos. Además, depender de criterios subjetivos puede generar inequidades en la evaluación y las decisiones clínicas, incluidas disparidades basadas en el género. Se necesitan nuevas herramientas de triaje y estratificación del riesgo que sean sencillas, precisas, objetivas y económicas.
HIPÓTESIS: La hipótesis de esta tesis es que medir biomarcadores del huésped en pacientes con infecciones agudas mejoraría las prácticas actuales de triaje y estratificación del riesgo en entornos con recursos limitados y resultaría en un manejo clínico más equitativo, con un impacto positivo en los resultados clínicos. Las hipótesis específicas son: i) Los niños y las niñas del distrito de Manhiça, en el sur de Mozambique, difieren en el acceso y prestación de atención sanitaria, y ii) En pacientes pediátricos y adultos con sospecha de infecciones agudas en Mozambique, medir biomarcadores del huésped puede ayudar a identificar a aquellos en riesgo de resultados adversos o con daño orgánico específico.
OBJETIVOS: Esta tesis presenta dos objetivos generales: i) Describir la atención sanitaria pediátrica en el distrito de Manhiça desde una perspectiva de género, y ii) Evaluar si medir biomarcadores del huésped, en pacientes pediátricos y adultos con sospecha de infecciones agudas en Mozambique, en diferentes escenarios clínicos, puede ayudar a identificar a aquellos en riesgo de resultados adversos o con daño orgánico específico
Effectiveness of workplace exercise interventions for spinal pain management among sedentary office workers
No full textObjectius: Aquesta tesi va tenir com a objectiu millorar l’evidència sobre l’efectivitat de les intervencions d’exercici al lloc de treball per reduir el dolor de columna en treballadors d’oficina. Els objectius específics van ser: (1) sintetitzar l’evidència sobre la seva efectivitat en la reducció de trastorns musculoesquelètics, (2) explorar les experiències dels treballadors amb el dolor de columna, l’ergonomia i les pauses actives, i (3) avaluar l’impacte d’una intervenció de pauses actives en el dolor de columna, la motivació per a l’exercici i l’adherència.
Metodologia: Es va realitzar una revisió sistemàtica d’assaigs controlats aleatoritzats sobre intervencions d’exercici en el treball. Posteriorment, es va aplicar un disseny de mètodes mixtos, incloent un estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades (n=17) per explorar les percepcions dels treballadors i un ECA per conglomerats (n=86) per avaluar una intervenció en línia de pauses actives durant sis setmanes, comparant-la amb un grup de control.
Resultats: La revisió sistemàtica va indicar que les intervencions d’exercici al treball poden reduir el dolor musculoesquelètic, tot i que la heterogeneïtat dels estudis i el risc de biaix van limitar les conclusions. Els resultats qualitatius van mostrar que els treballadors normalitzen el dolor de columna, però valoren les pauses actives digitals per gestionar-lo. En l’ECA, la intervenció va reduir significativament el dolor de columna i el presentisme, amb una alta adherència atribuïda al disseny centrat en el treballador.
Conclusions: Les pauses actives redueixen eficaçment el dolor de columna i el presentisme, promovent l’autogestió. La participació dels treballadors en el disseny millora l’adherència, destacant la necessitat d’estratègies personalitzades que abordin factors clau com la postura i la càrrega de treball.Objetivos: Esta tesis tuvo como objetivo mejorar la evidencia sobre la efectividad de las intervenciones de ejercicio en el lugar de trabajo para reducir el dolor de columna en trabajadores de oficina. Los objetivos específicos fueron: (1) sintetizar la evidencia sobre su efectividad en la reducción de trastornos musculoesqueléticos, (2) explorar las experiencias de los trabajadores con el dolor de columna, la ergonomía y las pausas activas, y (3) evaluar el impacto de una intervención de pausas activas en el dolor de columna, la motivación para el ejercicio y la adherencia.
Metodología: Se realizó una revisión sistemática de ensayos controlados aleatorizados sobre intervenciones de ejercicio en el trabajo. Luego, se aplicó un diseño de métodos mixtos, incluyendo un estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas (n=17) para explorar las percepciones de los trabajadores y un ECA por conglomerados (n=86) para evaluar una intervención en línea de pausas activas durante seis semanas, comparándola con un grupo de control.
Resultados: La revisión sistemática indicó que las intervenciones de ejercicio en el trabajo pueden reducir el dolor musculoesquelético, aunque la heterogeneidad de los estudios y el riesgo de sesgo limitaron las conclusiones. Los resultados cualitativos mostraron que los trabajadores normalizan el dolor de columna, pero valoran las pausas activas digitales para gestionarlo. En el ECA, la intervención redujo significativamente el dolor de columna y el presentismo, con una alta adherencia atribuida al diseño centrado en el trabajador.
Conclusiones: Las pausas activas reducen eficazmente el dolor de columna y el presentismo, promoviendo la autogestión. La participación de los trabajadores en el diseño mejora la adherencia, destacando la necesidad de estrategias personalizadas que aborden factores clave como la postura y la carga de trabajo.Objectives: This dissertation aimed to enhance evidence on the effectiveness of workplace exercise interventions for reducing spinal pain in office workers. Specific objectives were to (1) synthesise evidence on their effectiveness in reducing musculoskeletal disorders, (2) explore workers’ experiences with spinal pain, ergonomics, and active breaks, and (3) assess an active break intervention’s impact on spinal pain, exercise motivation, and adherence.
Methodology: To address specific objective (1), Studies I and II included a systematic review of randomised controlled trials assessing workplace exercise interventions. For specific objectives (2) and (3), a mixed-methods design was implemented. Study III developed a protocol outlining the two phases of the mixed-methods design, while Study IV employed a qualitative phenomenological approach, with a total of 17 office workers. Study V addressed specific objective (3) by implementing a randomised controlled trial with a total of 86 participants, conducting an intervention to compare the effectiveness of an active break program in reducing spinal pain, considering the insights from the prior qualitative phase, against a control group that continued their routine activities.
Results: The systematic review indicated workplace exercise interventions could reduce musculoskeletal pain, though findings were limited by heterogeneity and risk of bias. Qualitative insights revealed that office workers normalised spinal pain but valued digital active breaks to manage discomfort and stress. The RCT showed significant spinal pain and presenteeism reductions, with high adherence attributed to the worker-informed design.
Conclusions: Active breaks effectively reduce spinal pain and presenteeism, promoting self-management. Worker involvement in intervention design enhances adherence, highlighting the need for tailored, needs-based strategies addressing key contributors such as poor posture and workload
Relaciones teóricas y metodológicas entre los discursos musical y lingüístico. Hacia la implementación de una nueva metodología para las aulas de idiomas aplicados al canto
No full textEn la situació de necessitat creixent de mètodes i materials didàctics per a la matèria Idiomes aplicats al cant, l' objectiu principal d' aquesta tesi doctoral és elaborar una programació didàctica per a les aules d' idiomes aplicats al cant, basada en un ensenyament equilibrat entre l' estudi de la fonètica, la semàntica i els paral·lelismes estructurals compartits per la música i el llenguatge, que brindi a l' alumne les eines necessàries per aprendre i reconèixer les estructures sintàctiques bàsiques de les llengües d' ús comú en el repertori vocal. Les anàlisis dutes a terme s'han emmarcat, d'una banda, en les bases teòriques i metodològiques de la teoria lingüística generativa (TLG) i la teoria generativa de la música tonal (TGMT). Aquesta darrera, elaborada posteriorment —concretament, l'any 1983—, sorgeix amb la intenció de crear una gramàtica musical fonamentada en els objectius generals que proposa la teoria lingüística generativa en la seva primera fase de desenvolupament. D'altra banda, les anàlisis també s' han circumscrit en la legislació existent sobre els ensenyaments professionals i superiors de música, en general, i la matèria Idiomes aplicats al cant, en particular, així com en els manuals i les programacions didàctiques actuals de l' ensenyament en qüestió. La conclusió principal de la recerca és que no existeix una metodologia específica —tampoc manuals o materials didàctics— per a la matèria Idiomes aplicats al cant, que cobreixi de manera satisfactòria les necessitats d'aprenentatge dels estudiants de cant, la qual cosa justifica la programació presentada.En la situación de creciente necesidad de métodos y materiales didácticos para la materia Idiomas aplicados al canto, el objetivo principal de esta tesis doctoral es elaborar una programación didáctica para las aulas de idiomas aplicados al canto, basada en una enseñanza equilibrada entre el estudio de la fonética, la semántica y los paralelismos estructurales compartidos por la música y el lenguaje, que brinde al alumno las herramientas necesarias para aprender y reconocer las estructuras sintácticas básicas de las lenguas de uso común en el repertorio vocal. Los análisis llevados a cabo se han enmarcado, por un lado, en las bases teóricas y metodológicas de la teoría lingüística generativa (TLG) y la teoría generativa de la música tonal (TGMT). Esta última, elaborada posteriormente —concretamente, en el año 1983—, surge con la intención de crear una gramática musical fundamentada en los objetivos generales que propone la teoría lingüística generativa en su primera fase de desarrollo. Por otro lado, los análisis también se han circunscrito en la legislación existente sobre las enseñanzas profesionales y superiores de música, en general, y la materia Idiomas aplicados al canto, en particular, así como en los manuales y las programaciones didácticas actuales de la enseñanza en cuestión. La conclusión principal de la investigación es que no existe una metodología específica —tampoco manuales o materiales didácticos— para la materia Idiomas aplicados al canto, que cubra de manera satisfactoria las necesidades de aprendizaje de los estudiantes de canto, lo que justifica la programación presentada.In the situation of growing need for teaching methods and materials for the subject Languages applied to singing, the main objective of this doctoral thesis is to elaborate a didactic programme for the classrooms of languages applied to singing, based on a balanced teaching between the study of phonetics, semantics and the structural parallelisms shared by music and language, which provides the student with the necessary tools to learn and recognise the basic syntactic structures of the languages commonly used in the vocal repertoire. The analyses carried out have been framed, on the one hand, in the theoretical and methodological bases of the generative linguistic theory (TLG) and the generative theory of tonal music (TGMT). The latter, elaborated later, specifically in 1983, arose with the intention of creating a musical grammar based on the general objectives proposed by the generative linguistic theory in its first phase of development. On the other hand, the analyses have also been circumscribed in the existing legislation on professional and higher music teaching in general, and the subject Languages applied to singing in particular, as well as in the current manuals and didactic programmes of the teaching in question. The main conclusion of the research is that there is no specific methodology - neither manuals nor didactic materials - for the subject Languages applied to singing, which covers in a comprehensive way the teaching of the subject in question."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Estudis Humanístics
Contextual speech recognition
No full textTesi amb menció de Doctorat Industrial (Generalitat de Catalunya)(English) Although Automatic Speech Recognition (ASR) technology has achieved remarkable improvements in transcription accuracy in recent years, it still struggles to correctly transcribe certain words. In particular, proper nouns often exhibit lower accuracy due to their unique pronunciations and alternative spellings. To address these challenges, contextualisation is commonly integrated into ASR models to improve the transcription of rare proper nouns and disambiguate between similar-sounding proper nouns.
This industrial PhD thesis focuses on the development of contextualisation systems for ASR models. The ASR technology employed in this thesis is used to generate automatic transcripts for podcast content. The objective of the contextualisation system is to improve the accuracy of proper nouns; for example, the names of podcast shows, hosts, and guests.
The contextualisation system developed in this thesis is composed of two parts. First, an ingestion pipeline gathers proper nouns relevant to the podcast episode to be transcribed. This pipeline has an automated component that extracts proper nouns from the metadata of each podcast episode, such as the title and description, using tools like a named entity recogniser. Additionally, a module that allows the manual addition of proper nouns to specific podcast shows has been developed.
The second part, which represents the most relevant contribution of this thesis, is a novel ASR contextualisation algorithm based on deep neural networks. The contextualized ASR model utilises the gathered proper nouns, resulting in an improvement in accuracy when compared to the same model without contextualization capabilities.
The accuracy of the ASR system developed in this thesis is evaluated and analysed using episodes from popular public podcast shows. A human evaluation of the word error rate was employed during this assessment.
This evaluation compares the quality of the ASR model system's transcripts to those provided publicly by the podcast content creators. The results show that the system developed in this thesis produces transcripts that contain four times fewer errors than the transcripts offered by podcast hosting providers.
The contextualization method is also evaluated on a public dataset and compared to state-of-the-art methods. The results show that the contextualization method proposed in this thesis significantly outperforms the existing systems.(Català) Encara que la tecnologia de Reconeixement Automàtic de Parla (RAP) ha aconseguit millores remarcables en la precisió de la transcripció els darrers anys, encara té dificultats per transcriure correctament certes paraules. En particular, els noms propis sovint presenten una precisió més baixa a causa de les seves pronunciacions úniques i ortografies alternatives. Per adreçar aquests reptes, la contextualització s'integra habitualment en els models RAP per millorar la transcripció de noms propis rars i desambiguar entre noms propis que sonen semblant.
Aquesta tesi de doctorat industrial es centra en el desenvolupament de sistemes de contextualització per a models RAP. La tecnologia RAP utilitzada en aquesta tesi s'utilitza per generar transcripcions automàtiques de contingut de podcasts. L'objectiu del sistema de contextualització és millorar la precisió dels noms propis; per exemple, els noms dels programs de podcasts, presentadors i convidats.
El sistema de contextualització desenvolupat en aquesta tesi està composta de dues parts. Primer, un procés d'ingestió cerca noms propis rellevants per a l'episodi de podcast que s'ha de transcriure. Aquest procés d'ingestió té un component automatitzat que extreu noms propis de les metadades de cada episodi de podcast, com el títol i la descripció, utilitzant eines com un reconeixedor automàtic d'entitats. A més, s'ha desenvolupat un mòdul que permet afegir manualment noms propis a programes de podcasts concrets.
La segona part, que representa la contribució més rellevant d'aquesta tesi, és un nou algoritme de contextualització RAP basat en xarxes neuronals profundes. El model RAP contextualitzat utilitza els noms propis, donant com a resultat una millora de la precisió en comparació amb el mateix model sense capacitats de contextualització.
La precisió del sistema RAP desenvolupat en aquesta tesi s'avala i analitza utilitzant episodis de programes de podcasts públics populars. Aquesta avaluació compara la qualitat de les transcripcions del sistema del model RAP amb les que proporcionen públicament els creadors de contingut de podcasts. Els resultats mostren que el sistema desenvolupat en aquesta tesi produeix transcripcions que contenen quatre vegades menys errors que les transcripcions oferides pels proveïdors d'allotjament de podcasts.
El mètode de contextualització també s'avala en un conjunt de dades públic i es compara amb els mètodes d'estat de l'art. Els resultats mostren que el mètode de contextualització proposat en aquesta tesi supera significativament els sistemes existents.(Español) Pese a que la tecnología de Reconocimiento Automático del Habla (RAH) ha logrado mejoras notables en la precisión de la transcripción en los últimos años, todavía tiene dificultades para transcribir correctamente ciertas palabras. En particular, los nombres propios a menudo tienen una menor precisión debido a sus pronunciaciones únicas y que pueden tener múltiples maneras de escribirse. Para abordar estos desafíos, la contextualización se integra comúnmente en los modelos de RAH para mejorar la transcripción de nombres propios raros y desambiguar entre nombres propios con similar pronunciación.
Esta tesis se centra en el desarrollo de sistemas de contextualización para modelos de RAH. La tecnología RAH empleada en esta tesis se utiliza para generar transcripciones automáticas de contenido de podcasts. El objetivo del sistema de contextualización es mejorar la precisión de los nombres propios; por ejemplo, los nombres de programas de podcasts, presentadores e invitados.
El sistema de contextualización desarrollado en esta tesis se compone de dos partes. Primero, un sistema de ingestión recopila nombres propios relevantes para el episodio de podcast que se va a transcribir. Esta sistema de ingestión tiene un componente automatizado que extrae nombres propios de los metadatos de cada episodio de podcast, como el título y la descripción, utilizando herramientas como un reconocedor de entidades automático. Además, se ha desarrollado un módulo que permite la agregación manual de nombres propios a programas de podcasts específicos.
La segunda parte, que representa la contribución más relevante de esta tesis, es un novedoso algoritmo de contextualización de RAH basado en redes neuronales profundas. El modelo de RAH contextualizado utiliza los nombres propios recopilados, lo que resulta en una mejora de la precisión en comparación con el mismo modelo sin capacidades de contextualización.
La precisión del sistema RAH desarrollado en esta tesis se evalúa y analiza utilizando episodios de programas de podcasts públicos populares. Durante esta evaluación se empleó un equipo de revisores humanos que calcula los errores de transcripción.
Esta evaluación compara la calidad de las transcripciones del sistema del modelo RAH con las proporcionadas públicamente por los proveedores programas de podcasts. Los resultados muestran que el sistema desarrollado en esta tesis produce transcripciones que contienen cuatro veces menos errores que las transcripciones ofrecidas por los proveedores de alojamiento de podcasts.
El método de contextualización también se evalúa en un conjunto de datos públicos y se compara con métodos de vanguardia. Los resultados muestran que el método de contextualización propuesto en esta tesis supera significativamente a los sistemas existentes.DOCTORAT EN TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS (Pla 2013
Recobriments d'or: avançant cap a una tecnologia més sostenible
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades / Amb la col·laboració de l'empresa Plating Decor Recubrimientos S.L.[cat] En la indústria dels recobriments decoratius destaca l'ús d'aliatges d'or. Aquests recobriments es fabriquen majoritàriament mitjançant l’electrodeposició, una tècnica que requereix temps de treball reduïts i que permet controlar amb precisió les propietats del material. L'aliatge ternari AuCuIn és un dels més utilitzats, i disposa d'un procediment comercial establert i reproduïble. Tot i això, la seva electrodeposició presenta certs reptes industrials, com la baixa estabilitat de l’electròlit utilitzat, o l'ús d'espècies químiques perilloses per al medi ambient i la salut humana, com el cianur i certs additius orgànics.
En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu abordar els punts febles associats al sistema d’obtenció de l’aliatge AuCuIn per electrodeposició. Inicialment, s’ha dissenyat un electròlit amb una composició controlada i estable, que resol els problemes associats a la precipitació de l’indi en medis alcalins cianurats. Per aconseguir-ho, s’ha realitzat un estudi experimental-computacional on s’estudia l’efecte estabilitzant de la D-glucosa.
A continuació, es descriu el procés d’electrodeposició utilitzant l’electròlit cianurat dissenyat, prescindint dels additius que contenen les formulacions comercials. En el seu lloc, s’ha emprat l’electrodeposició per corrent polsant i corrent polsant revers obtenint recobriments amb propietats semblants a les dels comercials. Els bons resultats obtinguts han motivat l’escalat industrial, ajustant els paràmetres operatius de l’obtenció de l’aliatge AuCuIn als processos industrials actuals.
Paral·lelament, s’ha desenvolupat un electròlit alternatiu al cianurat per electrodipositar aliatges binaris AuCu, utilitzant citrat de sodi com a agent complexant. Els recobriments obtinguts presenten propietats similars als comercials, així com als electrodipositats mitjançant l’electròlit cianurat estudiat anteriorment. Aquests recobriments també han presentat una millora substancial en les seves característiques quan s’han electrodipositat per corrent polsant. La formulació de l’electròlit de citrat dissenyat és més senzilla i estable que la de l’electròlit cianurat.
Finalment, d’acord amb el rerefons de sostenibilitat mediambiental de la tesi, i aprofitant la versatilitat de la tècnica d’electrodeposició, s’han obtingut diversos aliatges, que inclouen or, coure i indi, com a electrocatalitzadors. Els resultats obtinguts confirmen la seva viabilitat en la conversió electrocatalítica de CO2 a altres productes d’interès químic, especialment CO i HCOOH, utilitzant elèctrodes de difusió de gas com a substrat.
Els resultats exposats en aquesta tesi doctoral no només contribueixen a la millora de l’obtenció i aplicació de recobriments d’or, sinó que també obren nous camins de recerca en diversos camps d’investigació.[spa] En la industria de los recubrimientos decorativos destaca el uso de aleaciones de oro. Estas se fabrican mayoritariamente mediante la electrodeposición, una técnica que requiere tiempos de trabajo reducidos y controlar con precisión las propiedades del material. La aleación ternaria AuCuIn es una de las más utilizadas, y dispone de un procedimiento comercial establecido y reproducible. Sin embargo, su electrodeposición presenta ciertos retos industriales, como la baja estabilidad del electrolito utilizado, o el uso de especies químicas peligrosas para el medio ambiente y la salud humana, como el cianuro y ciertos aditivos orgánicos.
En este contexto, esta tesis doctoral tiene como objetivo abordar los puntos débiles asociados al sistema de obtención de la aleación AuCuIn por electrodeposición. Inicialmente, se ha diseñado un electrolito con una composición controlada y estable, que resuelve los problemas asociados a la precipitación del indio en medios alcalinos cianurados. Para lograrlo, se ha realizado un estudio experimental-computacional en el que se estudia el efecto estabilizante de la D-glucosa.
A continuación, se describe el proceso de electrodeposición utilizando el electrolito cianurado diseñado, prescindiendo de los aditivos que contienen las formulaciones comerciales. En su lugar, se ha empleado la electrodeposición por corriente pulsante y corriente pulsante reversa, obteniendo recubrimientos con propiedades similares a los comerciales. Los buenos resultados obtenidos han motivado el escalado industrial, ajustando los parámetros operativos de la obtención de la aleación AuCuIn a los procesos industriales actuales.
Paralelamente, se ha desarrollado un electrolito alternativo al cianurado para electrodepositar aleaciones binarias AuCu, utilizando citrato de sodio como agente complejante. Los recubrimientos obtenidos presentan propiedades similares a los comerciales, así como a los electrodepositados mediante el electrolito cianurado estudiado anteriormente. Estos recubrimientos también han mostrado una mejora sustancial en sus características cuando se han electrodepositado por corriente pulsante. La formulación del electrolito de citrato diseñado es más sencilla y estable que la del electrolito cianurado.
Finalmente, de acuerdo con el trasfondo de sostenibilidad medioambiental de la tesis, y aprovechando la versatilidad de la técnica de electrodeposición, se han obtenido diversas aleaciones que incluyen oro, cobre e indio como electrocatalizadores. Los resultados obtenidos confirman su viabilidad en la conversión electrocatalítica de CO₂ a otros productos de interés químico, especialmente CO y HCOOH, utilizando electrodos de difusión de gas como sustrato.
Los resultados expuestos en esta tesis doctoral no solo contribuyen a la mejora en la obtención y aplicación de recubrimientos de oro, sino que también abren nuevos caminos de investigación en diversos campos.[eng] Gold alloys are extensively utilized in decorative coatings, primarily produced through electrodeposition. This process facilitates precise control over material properties and requires minimal processing time. Among these alloys, the ternary AuCuIn alloy is frequently employed, benefiting from a well-established and reproducible commercial procedure. Nevertheless, its electrodeposition poses certain industrial challenges, including the low stability of the electrolyte and the use of chemical species detrimental to both the environment and human health, such as cyanide and specific organic additives.
In this context, the present doctoral thesis seeks to address the limitations associated with the electrodeposition-based production of AuCuIn alloys. Initially, a stable and well-defined electrolyte was developed to mitigate issues related to indium precipitation in alkaline cyanide-based media. To this end, an experimental–computational study was conducted to examine the stabilizing effect of D-glucose.
Subsequently, the electrodeposition process utilizing the designed cyanide-based electrolyte was described, obviating the need for additives typically present in commercial formulations. Instead, pulsed current and reverse pulsed current electrodeposition techniques were employed, yielding coatings with properties comparable to those obtained using commercial baths. These promising results have prompted industrial scaling efforts, with the process parameters for AuCuIn alloy deposition adapted to current industrial practices.
Concurrently, a cyanide-free alternative electrolyte for the electrodeposition of binary AuCu alloys was developed, employing sodium citrate as the complexing agent. The resulting coatings demonstrated properties akin to those of commercial coatings and those electrodeposited using a previously studied cyanide-based electrolyte. These coatings also exhibited significant improvements in their characteristics when deposited using pulse-current techniques. Moreover, citrate- based electrolyte formulations are simpler and more stable than their cyanide- based counterparts.
Finally, in alignment with the environmental sustainability framework of this thesis and leveraging the versatility of the electrodeposition technique, various gold– copper–indium alloys were synthesized as electrocatalysts. The obtained results confirm their viability for the electrocatalytic conversion of CO₂ into value-added products, particularly CO and HCOOH, using gas-diffusion electrodes as substrates.
The findings presented in this doctoral thesis not only contribute to the enhancement of gold coating fabrication and application but also open new avenues for research across multiple scientific fields
Understanding the role of incidental nanoparticle properties as determinants of industrial workplace exposures
No full textPrograma de Doctorat en Química Analítica i Medi Ambient[eng] The dynamic nature of nanoparticles (NPs), marked by continuous transformations in their physical and chemical properties, makes NPs distinct from other pollutants. Although these particles do not contribute significantly to overall airborne particle mass concentrations, they are dominant in terms of particle number concentrations (N) in urban air in most regions of the world. NPs have been associated with adverse effects on human health, they are capable of penetrating deep into the respiratory tract causing pulmonary inflammation and can translocate to the bloodstream and cross body membrane barriers. From the point of view of their emission sources, NPs may be natural or anthropogenic, the latter originating from human activity. Anthropogenic NPs may be engineered or incidentally generated (INPs) as a result of anthropogenic activities from machinery, vehicles and combustion sources. In general, engineered nanomaterials are manufactured with specific properties in terms of size, morphology, and chemical composition while INPs are characterised by undetermined attributes which can only be determined experimentally and onsite. Moreover, there is a significant difference in human awareness: workers are generally aware of the engineered nanomaterials they handle but are often unaware of the exposure to INPs generated during industrial processes. In this framework, exposure to NPs can be assessed using field monitoring campaigns, prediction models, and/or laboratory experiments. At present, no legally-binding occupational exposure limits (OELs) are available for NPs in EU or international regulatory frameworks, thus limiting the assessment and control of risks in workplace environments. Due to the diversity of industrial processes which generate NPs, a comprehensive assessment of NP emissions and properties in real-world scenarios remains necessary.
This Thesis aims to contribute to the understanding of the role of incidental nanoparticles (INPs) as determinants of workplace exposure. In this framework, an integrated assessment of exposure in selected industrial scenarios is proposed, covering the characterisation of NP emission sources, an exhaustive analysis of NP properties in the workplace, and the application of modelling tools to assist facilities in exposure management and minimisation. To achieve this, three main objectives were set: I) To
investigate the emission mechanisms of INPs during industrial activities in the ceramic sector; II) to evaluate worker exposure to incidental NPs during specific industrial activities linked to the ceramic industry, with a special focus on physico-chemical and toxicological characterisation; and III) to assess the potential of reduced order models (ROMs) to estimate INPs emissions and optimise industrial processes to enhance worker safety.
In this framework, airborne INPs were assessed across three industrial scenarios — tile cutting, tile firing, and thermal spraying — representing distinct NP generation processes of mechanical and thermal nature. The results of this Thesis are presented in the form of three publications (two published and one under review). The first publication focuses on understanding the particle formation, release mechanisms, and properties of INPs generated during rotary-dry cutting of ceramic tiles. The second study investigates particle number concentrations, chemical composition, morphology, and in vitro cytotoxicity of INPs released during ceramic tile firing. Finally, in the third study a ROM was applied to investigate the model’s potential to optimise the ventilation system, enhance energy savings and reduce the carbon footprint while maximising worker respiratory safety by minimising INP exposures.
The results from this Thesis highlight that current occupational exposure regulations predominantly focus on coarser particle sizes do not adequately address the health risks associated with NPs, emphasising the need for internationally agreed NP occupational limit values, supported by harmonised methodologies for exposure characterisation. Accordingly, the findings presented in this Thesis aim to support the development of such a regulatory framework by providing insights into INP exposure and its potential implications for workers’ health. The assessment of cell viability after exposure to PM2 aerosols collected in two of the case studies highlights the potential health risks associated with INP exposure, particularly in tile cutting and tile firing. The findings emphasise the importance of characterising the toxicological properties of aerosols collected in situ, rather than relying on pristine NPs. This underscores the need for improved sampling methods that minimise artefacts while preserving aerosol physical and chemical properties. In addition, the variability in aerosol size distribution and elemental composition are identified as crucial factors influencing the cytotoxicity of airborne aerosols. These results highlight the
importance of adapting methods for NP sampling in real-world settings. It is concluded that the determination of IC50 and IC10 values provide valuable tools for integrating these results into risk assessment frameworks, helping to develop targeted safety measures to protect workers from NP exposure. Furthermore, the application of the ROM to a thermal spraying facility highlights its potential for optimising ventilation systems, thereby supporting both worker safety and operational efficiency, and offering a pathway for companies to align with potential future regulations.[cat] La naturalesa dinàmica de les nanopartícules (NPs), marcada per transformacions contínues en les seves propietats físiques i químiques, fa que les NPs siguin diferents d'altres contaminants. Tot i que les NPs no contribueixen significativament a les concentracions en massa de partícules en l'aire, dominen les concentracions en nombre de partícules (N) en l'aire urbà en la majoria de les regions del món. Les NPs s’han relacionat amb diversos efectes adversos per a la salut humana, ja que són capaces de penetrar profundament en el tracte respiratori i causar inflamació pulmonar i fins i tot translocar-se al torrent sanguini i propagar-se a altres teixits i òrgans. Des del punt de vista de les seves fonts d'emissió, les NPs es classifiquen en naturals o antropogèniques, aquestes últimes originades per l’activitat humana. Les NPs antropogèniques, a la vegada, poden ser dissenyades o frabricades de manera intencionada (ENPs), o bé generades incidentalment (INPs) com a resultat de l’ús de maquinària, vehicles o procesos de combustió, entre altres. Les ENPs i les INPs presenten diverses diferències importants. D’una banda per dissenyar les ENPs, es tenen compte diversos factors, com a la mida, la forma i la composició química de les NPs. En canvi, les propietats de les INPs són molt més imprevisibles, ja que els seus atributs són indeterminants i només es poden determinar experimentalment in situ. A més, una altra gran diferència es troba en la consciència dels treballadors, aquests solen ser concients de les ENPs amb els que treballen, però sovint desconeixen que poden estar exposats a INPs generades durant processos industrials. En aquest context, l'exposició a NPs es pot avaluar mitjançant campanyes de monitoratge in situ, models predictius i/o experiments de laboratori. Actualment, no existeixen límits d'exposició laboral (OEL) legalment vinculants per a les NP en els marcs reguladors de la UE o internacionals, fet limita l’avaluació i el control dels riscos en els entorns laborals. A causa de la diversitat de processos industrials que generen NPs, continua sent essencial una avaluació exhaustiva de les emissions i les propietats de les NPs en escenaris on es produeix l’exposició.
Aquesta tesi té a objectiu contribuir a la comprensió del paper de les INPs com a determinants de l’exposició dels treballadors en entorns laborals. En aquest context, es proposa una avaluació integrada de l'exposició en escenaris industrials seleccionats, que inclou la caracterització de les fonts
d'emissió de NP, una anàlisi exhaustiva de les propietats de les NP en els entorns laborals i l'aplicació d'eines de modelització per ajudar a les instal·lacions en la gestió i minimització de l'exposició. Per aconseguir-ho, es van establir tres objectius principals: I) Investigar els mecanismes d'emissió de les INPs durant les activitats industrials del sector ceràmic; II) avaluar l'exposició dels treballadors a les INPs durant activitats industrials específiques vinculades a la indústria ceràmica, amb un enfocament especial en la caracterització fisicoquímica i toxicològica; i III) avaluar el potencial dels models d'ordre reduït (ROM) per estimar les emissions de INPs i optimitzar els processos industrials per millorar la seguretat dels treballadors. Amb aquests objectius es s’han avaluat els aerosols de NPs generats a tres escenaris diferents – el tall de rajola, la cocció de rajola i la projecció de material ceràmic mitjançant plasma atmosfèric. Els resultats d'aquesta tesi es presenten en forma de tres publicacions (dues publicades i una en revisió). La primera publicació s’enfoca en comprendre els mecanismes d'alliberament i les propietats de les INP generades durant el tall en sec rotatiu de rajoles ceràmiques. El segon estudi investiga les concentracions en nombre de partícules, la composició química, la morfologia i la citotoxicitat in vitro de les INPs alliberades durant la cocció de rajola ceràmica. Finalment, en el tercer estudi es va aplicar un ROM per investigar el potencial del model per reproduir les concentracions de INPs a un espai confinat, amb l’objectiu de minimitzar l’exposició dels treballadors i, al mateix temps, optimitzar el sistema de ventilació per a afavorir l’estalvi energètic i reduir la petjada de carboni. Els resultats d'aquesta Tesi posen de manifest que la normativa actual d'exposició ocupacional, centrada principalment en mides de partícules més gruixudes, no aborda adequadament els riscos per a la salut associats a les INPs, fet que evidencia la necessitat d'establir valors límit laborals per a les NP a nivell internacional, recolzats per metodologies harmonitzades per a la caracterització de l'exposició. Mitjançant els resultats que s’han obtingut es pretén informar i donar suport al desenvolupament d'aquest marc regulador. La variabilitat en la distribució de mida dels aerosols així com la composició elemental d’aquests s’ha identificat com a factors crucials en l’avaluació de la viabilitat cel·lular posterior a l'exposició a aerosols de PM2 recollits en dos dels casos d'estudi, el tall i la cocció de rajoles. Aquest fet subratlla la importància de caracteritzar les propietats toxicològiques dels aerosols recollits in situ, en lloc de centrar-se en l'exposició a les INPs a través
d'estudis amb NPs prístines i posa de manifest la necessitat de millorar els mètodes de mostreig per evitar possibles distorsions, assegurant-se que es conserven les propietats físiques i químiques dels aerosols. D’altra banda la determinació dels valors IC50 i IC10 emergeix com a una eina útil per avaluar els efectes tòxics que podria jugar un paper fonamental en el desenvolupament de normatives per a l'exposició laboral a INPs, contribuint així a dissenyar mesures de seguretat més efectives per protegir els treballadors de l'exposició a les INP. Finalment, mitjançant l’aplicació d’un ROM a la instal·lació de projecció de material ceràmic s’ha aconseguit reproduir les concentracions d’INPs, permetent optimitzar el sistema de ventilació per tal de minimitzar l’exposició dels treballadors, alhora que es controla el consum energètic i es contribueix a la reducció de la petjada de carboni, oferint així una via perquè les empreses s’adaptin a possibles regulacions futures
Interpretando a la femme fatale bajo la censura: la performance y star image de las actrices que encarnaron el arquetipo en el cine español del franquismo (1950-1975)
No full textEn la década de los 50 se inicia en España la producción de un cine criminal hecho a imitación del film noir hollywoodiense. Uno de los elementos que se incorpora de dicha cinematografía es el arquetipo de la femme fatale, interpretado por actrices como Katia Loritz o Emma Penella. En los 60, esta corriente cinematográfica deriva en otros géneros como la comedia criminal, donde hace su aparición la femme fatale paródica. En esta tesis doctoral, inscrita en el marco metodológico de los star studies, se analizará la performance y la star image de las actrices que encarnaron el arquetipo en el cine y comedia criminal españoles entre 1950 y 1975. Esto nos permitirá entender cómo las actrices encarnaron el arquetipo en la cinematografía española y qué suponía para la época el ser asociadas a un tipo de feminidad desaconsejable y denostada por el régimen franquista.In Spanish cinema of the 1950s, the criminal film genre started imitating Hollywood’s film noir. The femme fatale archetype is one of the elements adopted from this cinematography, portrayed by actresses such as Katia Loritz and Emma Penella. In the 1960s, criminal cinema evolved into other genres, including criminal comedy, in which the parodic femme fatale makes its appearance. This doctoral thesis, situated within the methodological framework of star studies, analyzes the performance and star image of the actresses who embodied this archetype in Spanish crime and criminal comedy films between 1950 and 1975. It will study how these actresses represented the archetype in Spanish cinema and what it meant at the time to be associated with a form of femininity that was deemed undesirable by the Francoist regime.Programa de Doctorat en Comunicaci
Sensor integration approaches for improved monitoring in Organ-on-a-Chip systems
No full textLes limitacions dels models animals i de la experimentació in vitro per predir amb precisió les respostes humanes representen un repte important en la investigació biomèdica, afectant especialment la modelització de malalties i el desenvolupament de fàrmacs. Els dispositius d'òrgans-en-un-xip (OoC), que cultiven cèl·lules en entorns que imiten de prop la fisiologia i la fisiopatologia humanes, ofereixen una possible solució per tancar la bretxa entre la biologia humana i els models tradicionals. La finalitat de la tecnologia OoC no és replicar un òrgan complet, sinó reproduir-ne elements clau de la seva funcionalitat en un sistema a microescala. Els sistemes de monitoratge actuals en els dispositius OoC sovint es basen en mètodes tradicionals que són laboriosos i impliquen un processament de dades que no segueix el ritme dels esdeveniments en temps real. Aquests mètodes sovint requereixen la finalització de l'experiment per a l'anàlisi, cosa que provoca retards en l'accés a les dades, un augment del temps i dels costos, limitacions en la informació en temps real, i una major probabilitat d'errors manuals. La integració d'elements de detecció en els dispositius OoC aborda aquests reptes en permetre l'adquisició automatitzada de dades quantitatives i l'obtenció d'informació en temps real per a la presa de decisions in situ, millorant així tant l'eficiència com la precisió en el procés experimental. Malgrat aquests beneficis, molts sistemes OoC no disposen de capacitats de detecció integrades a causa dels desafiaments tècnics que comporta la integració de sensors. Aquesta bretxa persisteix a causa de la complexitat de la integració de sensors, que requereix coneixements especialitzats en tècniques de microfabricació i accés a instrumentació sofisticada.
Aquesta tesi presenta innovacions dirigides a millorar els models humans in vitro i a reduir la dependència de l'experimentació animal. Se centra en el disseny de dispositius i d'elèctrodes, la selecció de materials, i nous mètodes de fabricació per monitorar la funció de barrera, modelar i mesurar els nivells d'oxigen, i detectar l'activitat electrofisiològica neuronal. En primer lloc, es va dissenyar un dispositiu microfluídic amb elèctrodes semitransparents per monitoritzar la integritat dels teixits formadors de barrera. Els elèctrodes semitransparents permeten mesures precises de la funció de barrera mentre mantenen l'accés òptic simultàniament. En segon lloc, es va desenvolupar un dispositiu microfluídic amb capacitat ajustable d'eliminació d'oxigen i amb integració de sensors d'oxigen, per imitar millor el microambient d'oxigen dels teixits en aplicacions OoC. El protocol d'integració de sensors es va desenvolupar utilitzant tecnologies d'impressió per injecció de tinta i es pot adaptar a diversos materials compatibles amb la tecnologia OoC. En tercer lloc, la tesi introdueix plataformes de multisensat que integren múltiples elèctrodes per millorar l'adquisició de dades dels sistemes OoC, permetent una recopilació d'informació més detallada i robusta. Això inclou un dispositiu OoC que integra tant el monitoratge de la funció de barrera com dels nivells d'oxigen. A més, es va desenvolupar una plataforma inspirada en l'origami per detectar l'activitat electrofisiològica de teixits neuronals en 3D, mentre també es monitoritza la funció de barrera. Aquesta tesi demostra el potencial d'integrar elèctrodes en dispositius avançats d'OoC per aprofundir en la comprensió dels processos fisiològics i subratlla els avantatges de l'OoC respecte als models tradicionals.Las limitaciones de los modelos animales y experimentación in vitro para predecir con precisión las respuestas humanas representan un desafío en la investigación biomédica, afectando la modelización de enfermedades y el desarrollo de fármacos. Los dispositivos de órganos-en-un-chip (OoC) que cultivan células en entornos que imitan de cerca la fisiología y fisiopatología humanas, ofrecen una posible solución para cerrar la brecha entre la biología humana y los modelos tradicionales. El propósito de la tecnología OoC no es replicar un órgano completo, sino reproducir sus funciones clave en un sistema a microescala. Los sistemas de monitoreo actuales en los dispositivos OoC a menudo dependen de métodos tradicionales laboriosos e implican un procesamiento de datos que no sigue el ritmo de los eventos en tiempo real. Estos métodos suelen requerir la terminación del experimento para su análisis, lo que conduce a retrasos en el acceso a los datos, un aumento del tiempo y costos, limitaciones en la obtención de información en tiempo real, y una mayor probabilidad de errores manuales. La integración de elementos de detección en los dispositivos OoC aborda estos desafíos al permitir la adquisición automatizada de datos cuantitativos y la obtención de información en tiempo real para la toma de decisiones in situ, mejorando así tanto la eficiencia como la precisión en el proceso experimental. A pesar de estos beneficios, muchos sistemas OoC carecen de capacidades de detección integradas debido a los desafíos técnicos que presenta la integración de sensores. Esta brecha persiste debido a la complejidad de la integración de sensores, que requiere conocimientos especializados en técnicas de microfabricación y acceso a instrumentación sofisticada.
Esta tesis presenta innovaciones dirigidas a mejorar los modelos humanos in vitro y a reducir la dependencia de la experimentación animal. Se centra en el diseño de dispositivos y electrodos, la selección de materiales, y nuevos métodos de fabricación para monitorear la función de barrera, modelar y medir los niveles de oxígeno, y detectar la actividad electrofisiológica neuronal. En primer lugar, se diseñó un dispositivo microfluídico con electrodos semitransparentes para monitorizar la integridad de los tejidos formadores de barrera. Los electrodos semitransparentes permiten mediciones precisas de la función de barrera mientras se mantiene el acceso óptico simultáneamente. En segundo lugar, se desarrolló un dispositivo microfluídico con capacidad de eliminación de oxígeno ajustable e integración de sensores de oxígeno, para imitar mejor el microambiente de oxígeno de los tejidos en aplicaciones de OoC. El protocolo de integración de sensores se desarrolló utilizando tecnologías de impresión por inyección de tinta y puede adaptarse a diversos materiales compatibles con la tecnología OoC. En tercer lugar, la tesis introduce plataformas de multisensado que integran múltiples electrodos para mejorar la adquisición de datos de los sistemas OoC, permitiendo una recopilación de información más detallada y robusta. Esto incluye un dispositivo OoC que integra tanto el monitoreo de la función de barrera como de los niveles de oxígeno. Además, se desarrolló una plataforma inspirada en el origami para detectar la actividad electrofisiológica de tejidos neuronales en 3D mientras se monitoriza también la función de barrera. Esta tesis demuestra el potencial de integrar electrodos en dispositivos avanzados de OoC para profundizar nuestra comprensión de los procesos fisiológicos y resalta las ventajas de OoC sobre los modelos tradicionales.The limitations of animal and in vitro models to accurately predict human responses pose a major challenge in biomedical research, particularly impacting disease modeling and drug development. Organs-on-a-chip (OoCs) devices that culture cells in environments closely mimicking human physiology and pathophysiology offer a potential solution to bridge the gap between human biology and traditional models. The purpose of OoC technology is not to replicate an entire organ but to reproduce key elements of its functionality in a microscale system. Current readout systems in OoC devices often rely on traditional methods that are labor-intensive and involve data processing that lags behind real-time events. These methods frequently require the termination of the experiment for analysis, leading to delays in data access, increased time and costs, limited real-time insights, and a higher likelihood of manual errors. Integrating sensing elements into OoC devices addresses these challenges by enabling automated quantitative data acquisition and real-time information for in-situ decision-making, thereby improving both efficiency and accuracy in the experimental process. Despite these benefits, many OoC systems lack integrated sensing capabilities due to the technical challenges of sensor integration. This gap persists due to the complexity of integrating sensors, which requires specialized expertise in microfabrication techniques and access to sophisticated instrumentation.
This thesis presents innovations aimed at enhancing in vitro human models and reducing reliance on animal testing. It focuses on the design of the devices and electrodes, material selection, and novel fabrication methods to monitor barrier function, model and measure oxygen levels, and detect neuronal electrophysiological activity. First, a microfluidic device with semitransparent electrodes was designed to monitor the integrity of barrier-forming tissues. The semitransparent electrodes allow to match the electrode area with the cell culture area for accurate measurements of barrier function while allowing optical access simultaneously. Second, a microfluidic device with adjustable oxygen scavenging capacity with integrated oxygen sensors was developed to better mimic the oxygen microenvironment of tissues for OoC applications. The sensor integration protocol was developed using inkjet printing technologies and can be adapted to various materials that are compatible with OoC technology. Third, the thesis introduces multi-sensing platforms that integrate multiple electrodes to enhance data acquisition from OoC systems, allowing for more detailed and robust information collection. This includes an OoC device that integrates both barrier function and oxygen level monitoring. Additionally, an origami-inspired platform was developed to sense the electrophysiological activity of neuronal 3D tissues while also monitoring barrier function. This thesis demonstrates the potential of integrating electrodes into advanced OoC devices to deepen our understanding of physiological processes and highlights the advantages of OoC over traditional models.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Enginyeria Electrònica i de Telecomunicaci