Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Active labour market policies: effects and predictions for policy design
No full textAquesta tesi doctoral pretén aportar evidències per al disseny de polítiques actives d'ocupació (PAO). La recerca s'estructura en dos objectius principals: avaluar l'efectivitat de certes característiques del disseny de les PAO sobre els resultats en matèria d'ocupació i avaluar models de perfilat d'aturats per optimitzar la selecció dels grups diana.
Per abordar el primer objectiu, vam dur a terme dues avaluacions d'impacte. En el Capítol II, vam investigar el paper del moment d'implementació (la cohort), la intensitat i l'especificitat ocupacional en un programa de formació d'adults a Catalunya (Espanya). Vam emprar una estratègia de diferència en diferències condicional i vam descobrir que l'efecte general del programa sobre l'ocupació va ser positiu. No obstant això, no vam trobar evidències clares d'un efecte calendari, ja que vam obtenir diferències menors entre cohorts. Vam detectar un notable efecte no lineal de la intensitat de l'aprenentatge basat en el treball (via pràctiques) sobre la probabilitat d'ocupació. En canvi, els efectes de la intensitat de l'aprenentatge a l'aula i de l'especificitat ocupacional van ser substancialment menors.
En el Capítol IV, vam analitzar el paper de l'assistència i la intermediació en la cerca d'ocupació en un programa aplicat mitjançant vals i remuneració per acompliment al Vèneto (Itàlia). La política assignava els individus a tres grups de tractament amb diferents dotacions segons la puntuació d'un model de perfilat. Utilitzant una estratègia de regressió discontínua, es van comparar els efectes dels diferents nivells de tractament i no es va trobar cap impacte en els resultats d'ocupació al cap de dos anys. Quant al component d'assistència, vam detectar que els vals es van utilitzar insuficientment, la qual cosa va donar lloc a diferències mínimes en la recepció del tractament. Quant al component d'intermediació, les diferències entre els pagaments de cada grup de tractament van semblar en general insuficients per a produir efectes duradors.
Per aconseguir el segon objectiu, vam estudiar el rendiment predictiu de dos tipus de models de perfilat de demandants d'ocupació. El model basat en regles que s'utilitza actualment en el servei públic d'ocupació de Catalunya va resultar tenir un rendiment predictiu deficient, tant en la seva capacitat per discriminar els demandants d'ocupació que seran parats de llarga durada com en el calibratge de les prediccions d'ocupació. Per contra, el model estadístic que vam desenvolupar va mostrar un rendiment superior, aprofitant les dades administratives i les tècniques d'aprenentatge automàtic per aconseguir un calibratge notable. Aquest model permetria alinear millor els recursos disponibles per a les PAO amb les necessitats individuals.
La nostra recerca ha intentat contribuir tant a l'àmbit acadèmic com al de la política pública. Respecte a la literatura acadèmica, hem parat més atenció a les eines específiques i als grups diana inclosos en els dissenys dels programes. Aquest enfocament ens permet anar més enllà de la simple classificació dels tipus de PAO, aprofundint en els components de la intervenció que podrien aconseguir un canvi conductual o cognitiu. A més, hem avançat la recerca contemporània sobre diferents temes com l'especificitat ocupacional o l'ús de vals estudiant-los en el marc de les PAO. Quant a la formulació de polítiques, hem aportat evidències sobre qüestions molt debatudes al sud d'Europa, com l'elaboració de perfils per als demandants d'ocupació o l'ús de pràctiques en programes de formació per a adults. Tots dos elements han estat recentment regulats a nivell nacional a Espanya i Itàlia, per la qual cosa les nostres anàlisis podrien servir per continuar amb el disseny de polítiques en la resta dels nivells de govern.Esta tesis doctoral pretende aportar evidencias para el diseño de políticas activas de empleo (PAE). La investigación se estructura en dos objetivos principales: evaluar la efectividad de ciertas características del diseño de las PAE sobre resultados en materia de empleo y evaluar modelos de perfilado de parados para optimizar la selección de los grupos diana.
Para abordar el primer objetivo, desarrollamos dos evaluaciones de impacto. En el Capítulo II, investigamos el papel del momento de implementación (la cohorte), la intensidad y la especificidad ocupacional en un programa de formación de adultos en Cataluña (España). Empleamos una estrategia de diferencia en diferencias condicional y descubrimos que el efecto general del programa sobre el empleo fue positivo. Sin embargo, no encontramos evidencias claras de un efecto calendario, ya que obtuvimos diferencias menores entre cohortes. Detectamos un notable efecto no lineal de la intensidad del aprendizaje basado en el trabajo (vía prácticas) sobre la probabilidad de empleo. En cambio, los efectos de la intensidad del aprendizaje en el aula y de la especificidad ocupacional fueron sustancialmente menores.
En el capítulo IV, analizamos el papel de la asistencia y la intermediación en la búsqueda de empleo en un programa aplicado mediante vales y remuneración por desempeño en el Véneto (Italia). La política asignaba a los individuos a tres grupos de tratamiento con diferentes dotaciones según la puntuación de un modelo de perfilado. Utilizando una estrategia de regresión discontinua, se compararon los efectos de los distintos niveles de tratamiento y no se encontró ningún impacto en los resultados de empleo al cabo de dos años. En cuanto al componente de asistencia, detectamos que los vales se infrautilizaron, lo que dio lugar a diferencias mínimas en la recepción del tratamiento. En cuanto al componente de intermediación, las diferencias entre los pagos de cada grupo de tratamiento parecieron en general insuficientes para producir efectos duraderos.
Para alcanzar el segundo objetivo, estudiamos el rendimiento predictivo de dos tipos de modelos de perfilado de demandantes de empleo. El modelo basado en reglas que se utiliza actualmente en el servicio público de empleo de Cataluña resultó tener un rendimiento predictivo deficiente, tanto en su capacidad para discriminar a los demandantes de empleo que serán parados de larga duración como en la calibración de las predicciones de empleo. Por el contrario, el modelo estadístico que desarrollamos demostró un rendimiento superior, aprovechando los datos administrativos y las técnicas de aprendizaje automático para lograr una calibración notable. Este modelo permitiría alinear mejor los recursos disponibles para las PAE con las necesidades individuales.
Nuestra investigación ha intentado contribuir tanto al ámbito académico como al de la política pública. Con respecto a la literatura académica, hemos prestado mayor atención a las herramientas específicas y a los grupos diana incluidos en los diseños de los programas. Este enfoque nos permite ir más allá de la simple clasificación de los tipos de PAE, profundizando en los componentes de la intervención que podrían lograr un cambio conductual o cognitivo. Además, hemos avanzado la investigación contemporánea sobre diferentes temas como la especificidad ocupacional o el uso de bonos estudiándolos en el marco de las PAE. En cuanto a la formulación de políticas, hemos aportado evidencias sobre cuestiones muy debatidas en el sur de Europa, como la elaboración de perfiles para los demandantes de empleo o el uso de prácticas en programas de formación para adultos. Ambos elementos han sido recientemente regulados a nivel nacional en España e Italia, por lo que nuestros análisis podrían servir para continuar con el diseño de políticas en el resto de los niveles de gobierno.This doctoral dissertation aims to provide evidence for the design of active labour market policies (ALMPs). The research is structured into two main objectives: evaluating the effectiveness of specific design features of ALMPs on employment outcomes and assessing jobseeker profiling models to optimize the selection of target groups.
To address the first objective, we developed two impact evaluations. In Chapter II, we investigated the role of timing, intensity, and occupational specificity in an adult training program in Catalonia (Spain). We employed a conditional difference-in-differences strategy and found that the overall employment effect of the program was positive. However, we did not find clear evidence of a timing effect, as we obtained minor differences across cohorts. We detected a remarkable non-linear effect of the intensity of work-based learning (internships) on the employment probability. Nonetheless, the impacts of the intensity of classroom-based learning and occupational specificity were substantially smaller.
In Chapter IV, we analysed the role of job search assistance and intermediation in a program implemented through vouchers and performance-based pay in Veneto (Italy). The policy assigned individuals to three treatment groups with different treatment endowments according to the score of a profiling model. Using a regression discontinuity strategy, we compared the effects of different treatment levels and did not find an impact on the employment outcomes after two years. Regarding the assistance component, one key finding was that the vouchers were underutilized, leading to minimal differences in treatment uptake. Concerning the intermediation component, the differences between the payments of each treatment group seemed overall insufficient to yield lasting effects.
To achieve the second objective, we studied the predictive performance of two types of jobseeker profiling models. The rule-based model currently deployed in the public employment service of Catalonia was found to have poor predictive performance, both in its ability to discriminate jobseekers that will be long-term unemployed and in calibrating the employment predictions. In contrast, a newly developed statistical model demonstrated superior performance, leveraging administrative data and machine learning techniques to achieve excellent calibration. This model could potentially better align ALMP resources with individual needs.
Our research has tried to contribute both to the academic and the policy spheres. With respect to the academic literature, we have paid greater attention to the specific tools and target groups included in program designs. This approach allows us to go beyond the simple classification of types of ALMPs, digging into the components of the intervention that might attain a behavioural or cognitive change. Moreover, we have advanced contemporary research on different topics like the occupational specificity or the voucher implementation by studying them in the framework of ALMPs. With respect to policymaking, we have brought evidence on highly discussed issues in Southern Europe like the profiling of jobseekers or the use of internships in adult training programs. Both elements have been recently regulated at the national level in Spain and Italy, so our analyses might serve to continue the policy design at the rest of government levels.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologi
Modelado sedimentológico y petrofísico de la Formación Ciénaga de Oro (sur de la cuenca Sinú-San Jacinto, Colombia); integrando análisis digital de rocas y redes neuronales profundas
No full textLa combinació de mètodes qualitatius, experimentals i quantitatius fan possible la definició
sedimentològica, petrofísica, estructural i modelatge geoespaial de les fàcies de la Formació
Ciénaga de Oro al nord-oest de la conca Sinú San Jacinto a Colòmbia. L’anàlisi digital de
roca (ADR), registres elèctrics i informació de testimonis de perforació pertanyents a 1190.9
peus del pou ANH-SSJ-La Estrella -1X i 2280 peus del pou ANH-SSJ-Nueva Esperanza-1X,
son la base de l’entrenament de xarxes neuronals que defineixen la porositat i permeabilitat
de la formació. De l’estudi de vint-i-una petrofàcies en ressalten els gresos nets pertanyents
al front deltaic que presenta valors de densitat entre (2.05-2.58) g/cc, porositat total (16-44)
% y permeabilitat amb valors superiors a 10 milidarcys. Aquestes propietats, acompanyades
del tipus de roca, volum d’argila, saturació d’aigua, coll de porus i qualitat de roca
representen el modelat petrofísic del jaciment amb el qual es defineix el comportament a
nivell de profunditat d’intervals macroporosos, conductors, i nivells de fractures. Aquestes
respostes estan directament relacionades amb els nivells de fàcies de conglomerats massius,
gresos amb laminació plano paral·lela i gresos conglomeràtics, entre altres. El model
geoespaial desenvolupat en profunditat, conté la informació sedimentològica, estructural i
petrofísica de l’àrea entre els dos pous; amb la qual cosa s’estableix la variabilitat de les
fàcies de la formació Ciénaga de Oro a una distancia menor a cinc quilòmetres. Aquest espai
està plenament desenvolupat en un ambient de sedimentació de tipus deltaic, on es feu palesa
la l’arquitectura deposicional de cicles deltaics sorrencs multi episòdics amalgamats
(multistorey), evidenciats per la diferencia de potència de gresos en els dos pous estan
separats vint quilòmetres.La combinación de métodos cualitativos, experimentales y cuantitativos hacen posible la definición sedimentológica, petrofísica, estructural y modelamiento geoespacial de las facies de la Formación Ciénaga de Oro al noroeste de la cuenca Sinú San Jacinto en Colombia. El análisis digital de roca (ADR), registros eléctricos e información de núcleos de perforación pertenecientes a 1190.9 pies del pozo ANH-SSJ-La Estrella -1X y 2280 pies del pozo ANHSSJ-Nueva Esperanza-1X, son la base del entrenamiento de redes neuronales que definen la porosidad y permeabilidad de la formación.Del estudio de veintiuna petrofacies se destacan las areniscas limpias pertenecientes al frente deltaico que reporta valores de densidad entre (2.05-2.58) g/cc, porosidad total (16-44) % y permeabilidad con valores mayores a 10 milidarcys. Estas propiedades, acompañadas de tipo de roca, volumen de arcilla, saturación de agua, garganta de poro y calidad de roca representan el modelamiento petrofísico del yacimiento con el cual se define el comportamiento a nivel de profundidad de intervalos macroporosos, conductores, y niveles de fracturas. Estas respuestas están directamente relacionadas a los niveles de facies deconglomerados masivos, areniscas con laminación plano-paralela y areniscas conglomeráticas entre otras. El modelo geoespacial desarrollado en profundidad comprende la información sedimentológica, estructural y petrofísica referente al área entre los dos pozos; con el cual se establece la variabilidad de las facies de la formación Ciénaga de Oro a una distancia menor a cinco kilómetros. Este espacio corresponde al desarrollo completo de áreas con ambiente de sedimentación de tipo deltaico, donde se presenta la arquitectura deposicional de ciclos deltaicos arenosos multiepisódicos amalgamados (multistorey), evidenciados por la diferencia de potencia de arenas en los dos pozos que se distancian en veinte kilómetros.The combination of qualitative, experimental and quantitative methods makes possible the
sedimentological, petrophysical, structural definition and geospatial modeling of the facies
of the Ciénaga de Oro Formation northwest of the Sinú San Jacinto basin in Colombia. Digital
rock analysis (DRA), electrical logs and information from drill cores belonging to 1190.9
feet of the ANH-SSJ-La Estrella -1X well and 2280 feet of the ANH-SSJ-Nueva Esperanza1X well, respectively, represent the basis for the training of neural networks that define the
porosity and permeability of the formation.
From the study of twenty-one petrofacies, the clean sandstones belonging to the deltaic front
stand out, reporting density values between (2.05-2.58) g/cc, total porosity (16-44) % and
permeability with values greater than 10 millidarcys. These properties, accompanied by Rock
type, clay volume, water saturation, pore throat and rock quality represent the petrophysical
modeling of the reservoir with which the behavior at the depth level of macroporous intervals,
conductors, and fracture levels is defined. These responses are directly related to the facies
levels of massive conglomerates, plane-parallel laminated sandstones, and conglomeratic
sandstones, among others.
The geospatial model developed in depth includes the sedimentological, structural and
petrophysical information regarding the area between the two wells; with which the
variability of the facies of the Ciénaga de Oro formation is established at a distance of less
than five kilometers. Space referring to the complete development of areas with a deltaic type sedimentation environment, where the depositional architecture of amalgamated multi episodic sandy deltaic cycles (multistorey) was evident, evidenced by the difference in sand
power in the two wells that are twenty kilometers apartUniversitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geologi
Targeting Tetraspanin 1: a novel approach for overcoming chemoresistance in head and neck squamous cell carcinoma
No full textEls carcinomes de cèl·lules escamoses de cap i coll (HNSCC) destaquen per la seva alta prevalença i letalitat, degut principalment a: i) diagnòstics tardans, ii) limitada disponibilitat d'opcions terapèutiques, i iii) alta resistència a teràpies convencionals. D'altra banda, el receptor de membrana tetraspanina 1 (TSPAN1) és una proteïna oncogènica implicada en proliferació i metàstasi en diversos tipus de càncer.
La inhibició genètica de TSPAN1 sensibilitza les cèl·lules resistents al cisplatí (CDDP) i les cèl·lules mare canceroses al tractament amb CDDP i dasatinib. Per tant, fent un cribratge virtual amb tres programes de simulació d'acoblament i la base de dades Specs, es van identificar compostos amb capacitat de bloquejar TSPAN1 i les seves vies de senyalització. Vint d'aquests compostos van ser seleccionats per ser validats experimentalment, i els candidats 13 i 14 van mostrar els resultats més prometedors en estudis in vitro i in vivo.
Per millorar la solubilitat en solvents aquosos i crear un compost patentable del compost 14, es van dissenyar variants moleculars mitjançant eines d'intel·ligència artificial i química mèdica. El compost 14-3 va millorar la seva solubilitat respecte al compost 14 original, reduint la proliferació i augmentant la diferenciació de tumors de HNSCC en ratolins (patent europea EP23383269).
Posteriorment, el compost 14-3 es va combinar amb CDDP i docetaxel (DTX) per avaluar-ne l'eficàcia en el tractament de tumors resistents, obtenint-se un efecte sinèrgic in vitro i in vivo. L'èxit del projecte podria revolucionar les estratègies terapèutiques no només contra l'HNSCC, sinó també contra altres càncers agressius que sobreexpressen TSPAN1, en oferir una alternativa cost-efectiva i d'ampli espectre, reduint la càrrega econòmica i social associada al càncer.Los carcinomas de células escamosas de cabeza y cuello (HNSCC) destacan por su alta prevalencia y letalidad, debido principalmente a: i) diagnósticos tardíos, ii) limitada disponibilidad de opciones terapéuticas, y iii) alta resistencia a terapias convencionales. Por otro lado, el receptor de membrana tetraspanina 1 (TSPAN1) es una proteína oncogénica implicada en proliferación y metástasis en varios tipos de cáncer.
La inhibición genética de TSPAN1 sensibiliza las células resistentes al cisplatino (CDDP) y las células madre cancerosas al tratamiento con CDDP y dasatinib. Por tanto, realizando un cribado virtual con tres programas de simulación de acoplamiento y la base de datos Specs, se identificaron compuestos con capacidad de bloquear TSPAN1 y sus vías de señalización. Veinte de estos compuestos fueron seleccionados para ser validados experimentalmente, y los candidatos 13 y 14 mostraron los resultados más prometedores en estudios in vitro e in vivo.
Para mejorar la solubilidad en solventes acuosos y crear un compuesto patentable del compuesto 14, se diseñaron variantes moleculares mediante herramientas de inteligencia artificial y química médica. El compuesto 14-3 mejoró su solubilidad respecto al compuesto 14 original, reduciendo la proliferación y aumentando la diferenciación de tumores de HNSCC en ratones (patente europea EP23383269).
Posteriormente, el compuesto 14-3 se combinó con CDDP y docetaxel (DTX) para evaluar su eficacia en el tratamiento de tumores resistentes, obteniéndose un efecto sinérgico in vitro e in vivo. El éxito del proyecto podría revolucionar las estrategias terapéuticas no solo contra el HNSCC, sino también contra otros cánceres agresivos que sobreexpresan TSPAN1, al ofrecer una alternativa costo-efectiva y de amplio espectro, reduciendo la carga económica y social asociada al cáncer.Head and neck squamous cell carcinomas (HNSCC) were noted for their high prevalence and lethality, primarily due to: i) late diagnosis, ii) limited availability of therapeutic options for these patients, and iii) a high rate of resistance acquisition to conventional therapies. The membrane receptor tetraspanin 1 (TSPAN1) was identified as an oncogenic protein implicated in proliferation and metastasis across various cancer types.
Genetic inhibition of TSPAN1 was shown to sensitize cisplatin (CDDP)-resistant cells and cancer stem cells to CDDP treatment. Utilizing a virtual screening approach based on three different docking simulation programs and the Specs database, potential drugs capable of blocking TSPAN1 and its downstream signalling pathways were identified. 20 compounds exhibited potential activity against the target, representing novel pharmacological entities. Among these, drugs 13 and 14 demonstrated promising results in both in vitro and in vivo studies.
To improve the solubility and create a patentable compound of drug 14, several molecular variants were designed using artificial intelligence tools and medical chemistry. The variant drug 14-3 showed improvements over the original drug 14, as evidenced by the reduced proliferation and increased differentiation of tumors in mice treated with drug 14-3 compared to those treated with drug 14. These characteristics indicated less aggressive tumors (European patent EP23383269).
Later, drug 14-3 was used in combination with CDDP and docetaxel (DTX) to sensitize resistant tumors, resulting in a synergistic effect in vitro and in vivo. The successful development of this project could revolutionize current cancer therapeutic strategies by providing a cost-effective, broad-spectrum alternative, significantly reducing the economic and societal burden of cancer.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Tailored-Made Iron Porphyrins for CO2 Reduction
No full textLa reducció electrocatalítica del C0₂ a combustibles d'alt valor mitjanc;:ant l'electricitat
renovable és una estrategia sostenible, que pot substituir els combustibles fóssils i evitar els
canvis climátics indu'its per nivells elevats d'emissió de C0₂, fent que el disseny racional
d'electrocatalitzadors versátils sigui molt desitjable. L'objectiu d'aquesta tesi és la
investigació sobre tecnologies de C02R facilitades per catálisi molecular amb una familia de
catalitzadors clau: les porfirines de ferro. El primer treball dóna com a resulta! un electrocátode
altament actiu per C02R a CO mitjanc;:ant ancoratge supramolecular de porfirines metál·liques
derivades de bifenil a superficies grafitiques. El segon treball utilitza una porfirina de ferro
modificada pera la immobilització covalent a l'óxid cúpric com a electrocatalitzador híbrid pera
productes C02R a C2+, que s'ha optimitzat encara més mitjanc;:ant l'electrodeposició addicional de
modificadors derivats del difeniliodoni en la investigació de seguiment. Els dos últims treballs se
centren més en l'electrocatálisi homogenia, on un d'ells opera una serie d'experiments mecanicistes
sobre una benzoporfirina de ferro que s'ha explota! coma electrocatalitzador millorat per
comparar-lo amb el FeTPP matriu. L'altre sistema catalític homogeni implica els efectes promotors
d'un líquid iónic a base d'imidazoli per reduir el sobrepotencial de les porfirines de ferro.La reducción electrocatalítica de C0₂ a combustibles de alto valor mediante electricidad renovable
es una estrategia sostenible que puede sustituir los combustibles fósiles y evitar los cambios
climáticos inducidos por niveles elevados de emisiones de C0₂, lo que hace que el diseño racional
de electrocatalizadores versátiles sea muy deseable. El objetivo de esta tesis es la investigación
de tecnologías para C02R facilitadas por catálisis molecular con una familia de catalizadores
clave: las porfirinas de hierro. El primer trabajo da como resultado un electrocátodo altamente
activo para C02R a CO mediante el anclaje supramolecular de porfirinas metálicas derivadas de
bifenilo sobre superficies grafíticas. El segundo trabajo utiliza una porfirina de hierro
modificada para la inmovilización covalente en óxido cúprico como electrocatalizador híbrido para
productos de C02R a C2+, que se ha optimizado aún más mediante la electrodeposición adicional de
modificadores derivados del difenilyodonio en la investigación de seguimiento. Los dos últimos
trabajos se centran más en la electrocatálisis homogénea, donde uno de ellos opera una serie de
experimentos mecanicistas en una benzoporfirina de hierro que se ha explotado como un
electrocatalizador mejorado para compararlo con el FeTPP original. El otro sistema catalítico
homogéneo implica los efectos promotores de un líquido iónico a base de imidazolio para reducir el
sobrepotencial de las porfirinas de hierro.The electrocatalytic reduction of C0₂ to high-value fuels by renewable electricity is a sustainable
strategy, which can substitute fossil fuels and circumvent climate changes induced by elevated CO,
emission levels, making the rational design of versatile electrocatalysts highly desirable. The
focus of this thesis is research on technologies for C02R facilitated by molecular catalysis with a
key catalyst family --- iron porphyrins. The first work results in a highly active electro-cathode
for C02R to CO via supramolecular anchorage of biphenyl-derived metal porphyrins onto graphitic
surfaces. The second work utilizes a modified iron porphyrin for covalent immobilization on cupric
oxide as a hybrid electrocatalyst for C02R to C2+ products, which has been further optimized by the
additional electrodeposition of diphenyliodonium-derived modifiers in the follow-up research. Last
two works focus more on homogeneous electrocatalysis, where one of them operates a series of
mechanistic experiments on an iron benzoporphyrin which has been exploited asan improved
electrocatalyst to compare with the paren! FeTPP. The other homogeneous catalytic system involves
the promotive effects of an imidazolium-based ionic liquid in lowering the overpotential of iron
porphyrins
Mining the Secreted Microproteome for Novel Regulators of Intercellular Communication in Pancreatic Cancer
No full textDesprés de la seqüenciació del genoma humà, gairebé el 99% va ser descartat com a "ADN escombraria". No obstant això, al llarg dels anys, aquesta teoria ha estat desbancada. La seqüenciació de transcriptomes a gran escala va revelar que la majoria de l'ADN es transcriu en transcrits d'ARN, molts dels quals van ser inicialment anotats com no codificants. Més recentment, els avenços tecnològics en biologia computacional, peptidómica i ‘Ribo-Seq’ han revelat que molts d'aquests transcrits en realitat contenen marcs de lectura oberts no canònics que codifiquen per petites proteïnes funcionals, anomenades microproteïnes. Ara com ara només s'ha caracteritzat la funció d'una petita part d'elles, però sabem que exerceixen papers importants en la regulació de molts processos biològics. En càncer, les microproteïnes semblen regular la majoria dels seus aspectes fonamentals. Aquests descobriments han obert una nova frontera en la recerca, amb milers de microproteïnes encara per descobrir i caracteritzar, de les quals moltes podrien tenir potencial clínic.
Un aspecte poc explorat de la biologia de les microproteïnes és el seu paper com a missatgers extracelul·lars. Els tumors exploten el procés de comunicació intercel·lular per a afavorir la seva progressió, ja sigui de manera local, amb el seu estroma, o a llarga distància amb llocs de futures metàstasis. Aquesta comunicació pot ser a través de la secreció de factors solubles o vesícules extracelul·lars. S'ha demostrat que els exosomes, un tipus de petites vesícules extracelul·lars d'origen endosomal, participen en la regulació del creixement tumoral, la metàstasi, l'angiogènesi i la resistència a la teràpia.
En aquesta tesi doctoral, plantegem la hipòtesi que els tumors es comuniquen a través de microproteïnes secretades, ja sigui com a factors solubles lliures o empaquetades en petites vesícules extracelul·lars (pVEs). Ens vam centrar en adenocarcinoma de pàncrees (PDAC en anglès), un tipus de càncer altament mortal caracteritzat per un dens estroma que promou la progressió tumoral. Utilitzant proteòmica en explants de 9 pacients amb PDAC, vam identificar 565 microproteïnes secretades en pVEs per tumors de PDAC. Aquestes noves microproteïnes són codificades per regions del genoma prèviament considerades no codificants, com a ARN llargs no codificants (‘lncRNAs’), pseudogens o regions no traduïdes d'ARN missatgers (‘UTRs’). Sorprenentment, les nostres anàlisis suggereixen que algunes d'aquestes microproteïnes tenen potencial com a biomarcadors per al diagnòstic i el pronòstic del PDAC. També vam mostrar que les microproteïnes secretades pel tumor en pVE arriben al torrent sanguini i que el perfil de microproteïnes en plasma pot distingir entre individus sans i pacients amb PDAC.
Per a explorar la funció d'aquestes microproteïnes secretades per PDAC en pVEs, vam selecionar 23 microproteïnes candidates, que van ser prioritzades per la seva estabilitat i detecció en pVE per a finalment seleccionar 3 microproteïnes principals, C9, C13 i C18, les tres induïdes per estrès i enriquides en PDAC. Utilitzant models de guany de funció in vitro i in vivo per a estudiar el paper d'aquestes 3 microproteïnes en el creixement i la metàstasi del PDAC. Les nostres dades suggereixen que C9 i C13 promouen la metàstasi mitjançant la inducció de la resposta a proteïnes mal plegades (‘UPR’ en anglès) o mitjançant la inducció de propietats mesenquimals, respectivament. La microproteïna C18 participa en la comunicació paracrina entre les cèl·lules de PDAC i els fibroblasts associats al càncer per a induir en els últims la transició d'un fenotip de miofibroblasto (myCAF) a inflamatori (iCAF).
Aquest treball aporta evidència pionera que el microproteoma és una font inexplorada de missatgers extracelul·lars amb funcions essencials per a la progressió tumoral i la metàstasi. Aquestes noves microproteïnes tenen el potencial de convertir-se en els tant necessitats biomarcadors per al diagnòstic i pronòstic del càncer, així com en dianes terapèutiques.Tras la secuenciación del genoma humano, casi el 99% de ese genoma fue descartado como "ADN basura". Sin embargo, a lo largo de los años, esta teoría ha sido desbancada. La secuenciación de transcriptomas a gran escala reveló que la mayoría del ADN se transcribe en transcritos de ARN, muchos de los cuales fueron inicialmente anotados como no codificantes. Más recientemente, los avances tecnológicos en biología computacional, peptidómica y ‘Ribo-Seq’ han revelado que muchos de estos transcritos en realidad contienen marcos de lectura abiertos no canónicos que codifican por pequeñas proteínas funcionales, llamadas microproteínas. Aunque por ahora sólo se ha caracterizado la función de una pequeña parte de ellas, sabemos que desempeñan papeles importantes en la regulación de muchos procesos biológicos. En cáncer, las microproteínas parecen regular la mayoría, si no todos, de sus aspectos fundamentales. Estos descubrimientos han abierto una nueva frontera en la investigación, con miles de microproteínas aún por descubrir y caracterizar, de las cuales muchas podrían tener potencial clínico.
Un aspecto poco explorado de la biología de las microproteínas es su papel como mensajeros extracelulares. Los tumores explotan el proceso de comunicación intercelular para favorecer su progresión, ya sea de forma local, con su estroma, o a larga distancia con sitios de futuras metástasis. Esta comunicación puede ser a través de la secreción de factores solubles o vesículas extracelulares. Se ha demostrado que los exosomas, un tipo de pequeñas vesículas extracelulares de origen endosomal, participan en la regulación del crecimiento tumoral, la metástasis, la angiogénesis y la resistencia a la terapia.
En esta tesis doctoral, nos planteamos la hipótesis de que los tumores se comunican a través de microproteínas secretadas, ya sea como factores solubles libres o empaquetadas en pequeñas vesículas extracelulares (pVEs). Elegimos centrarnos en adenocarcinoma de páncreas (PDAC en inglés), un tipo de cáncer altamente mortal caracterizado por un denso estroma que promueve la progresión tumoral. Utilizando proteómica en explantes de 9 pacientes con PDAC, identificamos 565 microproteínas secretadas en pVEs por tumores de PDAC. Estas nuevas microproteínas son codificadas por regiones del genoma previamente consideradas no codificantes, como ARN largos no codificantes (‘lncRNAs’), pseudogenes o regiones no traducidas de ARN mensajeros (‘UTRs’). Sorprendentemente, nuestros análisis sugieren que algunas de esas microproteínas tienen potencial como biomarcadores para el diagnóstico y el pronóstico del PDAC. También mostramos que las microproteínas secretadas por el tumor en pVE llegan al torrente sanguíneo y que el perfil de microproteínas en plasma puede distinguir entre individuos sanos y pacientes con PDAC.
Para explorar la función de estas microproteínas secretadas por PDAC en pVEs, seleccionamos 23 microproteínas candidatas, que fueron cribadas por su estabilidad y detección en pVE para finalmente seleccionar 3 microproteínas principales, C9, C13 y C18, las tres inducidas por estrés y enriquecidas en PDAC. Utilizamos modelos de ganancia de función in vitro e in vivo para estudiar el papel de estas 3 microproteínas en el crecimiento y la metástasis del PDAC. Nuestros datos sugieren que C9 y C13 promueven la metástasis mediante la inducción de la respuesta a proteínas mal plegadas (‘UPR’ en inglés) o mediante la inducción de propiedades mesenquimales, respectivamente. La microproteína C18 participa en la comunicación paracrina entre las células de PDAC y los fibroblastos asociados al cáncer para inducir en los últimos la transición de un fenotipo de miofibroblasto (myCAF) a inflamatorio (iCAF).
Este trabajo aporta evidencia pionera de que el microproteoma es una fuente inexplorada de mensajeros extracelulares con funciones esenciales para la progresión tumoral y la metástasis. Estas novedosas microproteínas tienen el potencial de convertirse en los tan necesitados biomarcadores para el diagnóstico y pronóstico del cáncer, así como en dianas terapeúticas.Following the completion of human genome sequencing in the early 2000's, about 99% of the genome was dismissed as "junk DNA" for presumably bearing no function. However, this assumption, along with others, has been challenged over the years. Large-scale transcriptomics analyses first revealed that most of the DNA is transcribed into RNA transcripts, many of which were initially annotated as non-coding. More recent advances in computational biology, peptidomics and ribosome profiling have uncovered a myriad of non-canonical open reading frames (ncORFs), mostly small, within these presumed non-coding regions that code for bioactive proteins, called microproteins, micropeptides or small ORF-encoded peptides (SEPs). Although only a subset of them have been functionally characterized, we now know that they play crucial roles in regulating a wide array of fundamental biological processes. In cancer, specifically, microproteins appear to regulate most, if not all, tumor hallmarks. These discoveries have opened a new frontier in research, with thousands of microproteins yet to be discovered and characterized, holding significant clinical potential. An underexplored aspect of microprotein biology is their role as secreted messengers. Tumors exploit cell-to-cell communication through soluble factors or extracellular vesicles to fuel their progression, both within the primary site between tumor cells and their surrounding stroma or with distant sites of future metastasis. Exosomes, a type of small extracellular vesicles with endosomal origin, have been shown to participate in regulating tumor growth, metastasis, immunity, angiogenesis and therapy resistance. In this doctoral thesis, we hypothesized that tumor communication is in part mediated by secreted microproteins, either as soluble factors or packaged in exosomes (or small extracellular vesicles, sEVs). We focused on pancreatic ductal adenocarcinoma (PDAC), a devastating disease characterized by a dense desmoplastic stroma that sustains tumor growth. Employing proteomics in tissue explants derived from 9 PDAC patients, we identified 565 novel microproteins secreted in sEVs by PDAC tumors. These newly discovered microproteins are encoded by regions of the genome previously deemed non-coding such as long noncoding RNAs (lncRNAs), pseudogenes or mRNA Untranslated Regions (UTRs). Remarkably, some of these microproteins showed potential as biomarkers for PDAC diagnosis and prognosis. We also show that tumor-derived EV microproteins reach the bloodstream and that the plasma EV microproteome can distinguish PDAC patient samples from healthy donor samples. To explore the functionality of these EV secreted microproteins in PDAC, we shortlisted 23 microprotein candidates. We screened them for stable intracellular overexpression and sEV secretion in PDAC cell lines, and eventually selected 3 top microproteins, namely C9, C13 and C18, all enriched in PDAC compared to healthy pancreas and all regulated by various types of stresses. We used gain-of-function in vitro and in vivo models to study the role of these 3 EV-secreted microproteins in PDAC growth and metastasis. Our results suggest that C9 and C13 microproteins promote PDAC metastasis by enhancing the unfolded protein response and by promoting mesenchymal traits in tumor cells, respectively. C18 microprotein participates in the paracrine communication from PDAC cells to cancer-associated fibroblasts (CAFs) to promote a myCAF-to-iCAF phenotype switch.
Lastly, we interrogated the soluble fraction of plasma from PDAC patients by proteomics and identified hundreds of secreted soluble microproteins, which warrants further functional studies.Our findings provide pioneering evidence that the microproteome is a critically unexplored source of extracellular messengers in cancer, with essential functions in tumor progression, and could serve as much-needed biomarkers for cancer diagnosis or prognosis, as well as therapeutic targets in oncology.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Under the Sign of Trauma: An Analysis of William Faulkner’s 1929-1932 Novels
No full textDoctorat internacionalThis dissertation explores the dimensions of trauma in William Faulkner’s most experimental body of work written between 1929 and 1932. Interrogating trauma as a thematic concern and a formal strategy, I devise a tripartite structure to synchronically analyze its psychological, social, and aesthetic manifestations in the novelist's major novels. Specifically, this interdisciplinary analysis foregrounds the psychological expressions of suffering in Faulkner’s protagonists; situates individual distress within institutional frameworks; and locates the novelist’s strategies close to the formal mechanisms structuring traumatization. In its conclusions, this project identifies a poetics of trauma in Faulkner’s fiction. My reading brings into focus the author’s psychological intuition and considers new motivations behind his formal experimentation. Ultimately, by approaching trauma as both a clinical and formal entity, I establish a continuum between polarized views of trauma as either a biological reality or an aesthetic construct.Programa de Doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducci
Short and long-term impact of the birth environment on maternal and neonatal health outcomes and childbirth experiences (Birthing Better)
No full textAquesta tesi doctoral avalua l'impacte i la implementació d'una Unitat Liderada per Llevadores (MLU) en els resultats de salut materna i neonatal, així com la satisfacció materna dins del sistema sanitari espanyol. Utilitzant una metodologia mixta paral·lela convergent, el projecte de recerca inclou tres estudis interconnectats: una avaluació qualitativa fenomenològica de la satisfacció materna després de la implementació de la MLU, una comparació quantitativa dels resultats materns i neonatals entre la MLU i la Unitat Obstètrica tradicional (OU) dins del mateix hospital, i una anàlisi de tendències quantitatives per avaluar la implementació i els efectes de la primera MLU en el Sistema Nacional de Salut espanyol.
Els resultats indiquen que el model de MLU ofereix una atenció segura i eficaç, promou experiències de part positives i redueix significativament les intervencions mèdiques innecessàries, amb un potencial per reduir el consum de recursos sanitaris. Les dones que van rebre atenció a la MLU van experimentar menys parts instrumentals, menys epidurals i menys episiotomies, amb taxes més altes de parts vaginals espontanis. No obstant això, el suport sostingut i la inversió en aquestes unitats són essencials per mantenir aquests beneficis.
La implementació exitosa del model de MLU en el sistema sanitari espanyol confirma la seva viabilitat i el seu potencial per a una aplicació més àmplia en el territori.This doctoral thesis evaluates the impact and implementation of a Midwifery-Led Unit (MLU) on maternal and neonatal health outcomes, as well as maternal satisfaction within the Spanish healthcare system. Employing a convergent parallel mixed methodology, the research project includes three interconnected studies: a qualitative phenomenological assessment of maternal satisfaction post-MLU implementation, a quantitative comparison of maternal and neonatal outcomes between the MLU and the traditional Obstetric Unit (OU) within the same hospital, and a quantitative trend analysis to evaluate the implementation and effects of the first MLU in the Spanish National Health System.
The findings indicate that the MLU model offers safe and effective care, promotes positive birthing experiences, and significantly reduces unnecessary medical interventions, with the potential to reduce the consumption of healthcare resources. Women who received care in the MLU experienced fewer instrumental births, epidurals, and episiotomies, with higher rates of spontaneous vaginal births. However, sustained support and investment in these units are essential to maintain these benefits.
The successful implementation of the MLU model in the Spanish Healthcare System confirms its feasibility and potential for broader application in the region.Programa de Doctorat en Biomedicin
Biofilms de listeria monocytogenes y salmonella enterica en instalaciones alimentarias: desarrollo de estrategias para el control de ambos patógenos
No full textLa innocuïtat alimentària és una prioritat fonamental a la indústria alimentària, ja que garanteix que els aliments siguin segurs per al consum humà i estiguin lliures d'agents patògens que puguin causar malalties. Tot i això, la contaminació creuada continua sent una de les principals amenaces per a la seguretat alimentària, ja que facilita la propagació de microorganismes entre diferents aliments, superfícies i utensilis de treball. Aquesta contaminació és particularment problemàtica quan involucra patògens com Listeria monocytogenes i Salmonella enterica. Tots dos microorganismes són capaços de formar biofilms en superfícies alimentàries. Aquestes estructures dificulten lacció dels desinfectants convencionals.
El desenvolupament de biofilms en superfícies alimentàries representa un desafiament per a la indústria alimentària. Els mètodes tradicionals de neteja i desinfecció no sempre són efectius per a la seva eradicació total, cosa que fa que la prevenció i el control d'aquests biofilms sigui una tasca crucial. En resposta a aquest desafiament, s'han començat a desenvolupar estratègies alternatives que incloguin l'ús d'olis essencials i mètodes de biocontrol com a solucions emergents per prevenir i eliminar la formació de biofilms. Els olis essencials han demostrat posseir propietats antimicrobianes naturals que poden ser efectives contra una àmplia gamma de patògens alimentaris. D'altra banda, el biocontrol mitjançant la introducció de microorganismes no patògens que competeixen amb patògens per nutrients o espai, o que produeixen compostos antimicrobians específics, es perfila com una altra estratègia innovadora.
Amb l'objectiu de desenvolupar noves estratègies per al control de biofilms de L. monocytogenes i S. enterica en superfícies alimentàries, primer es va caracteritzar la capacitat de formació, la composició macromolecular i l'arquitectura dels biofilms d'ambdues espècies. Els resultats van mostrar que els dos bacteris tenen una capacitat notable per formar biofilms sobre superfícies d'acer inoxidable. Pel que fa a la composició de la matriu del biofilm, es va observar un predomini de proteïnes en tots dos casos. Les representacions 3D de l'arquitectura dels biofilms van revelar una distribució irregular i desorganitzada dels components de la matriu.
Posteriorment, sobre la base dels resultats preliminars abans descrits, es van dissenyar estratègies amb l'objectiu de prevenir i eliminar aquests biofilms. Com a primer enfocament, es va avaluar l'efectivitat antimicrobiana de diversos olis essencials per seleccionar el més adequat per al seu ús combinat amb enzims. Entre els olis avaluats, l'oli essencial de casia va demostrar ser el més efectiu contra L. monocytogenes i S. enterica. Alhora, es va determinar que l'aplicació de dosis subinhibitòries d'oli essencial de casia va reduir la tolerància a l'efecte antimicrobià en diversos ceps, sent L. monocytogenes ST-388 i S. Typhimurium CECT 4594 les que van mostrar les reduccions més grans. Així mateix, de manera general, es va observar un canvi limitat en el perfil de sensibilitat dels ceps avaluats als antibiòtics després de l'exposició a l'oli essencial de casia.
A partir d'aquests resultats, es van avaluar vuit tractaments que combinaven diferents enzims (proteasa, amilasa i mananasa) amb oli essencial de casia per determinar la millor estratègia d'eliminació de biofilms madurs. La combinació de proteasa, amilasa i oli essencial de casia es va seleccionar com la més efectiva. Els resultats quantitatius i qualitatius van demostrar que aquest tractament va aconseguir reduccions als recomptes cel·lulars propers al 100%, a més de disgregar l'arquitectura del biofilm.
Finalment, com a segona estratègia va ser el biocontrol, es va avaluar la capacitat de Bacillus safensis per reemplaçar ecològicament L. monocytogenes i S. enterica en superfícies d'acer inoxidable. La presència de biofilms preformats de B. safensis va reduir significativament els recomptes dels dos patògens en biofilms biespècie, sent L. monocytogenes el més afectat, cosa que el perfila com un competidor feble davant B. safensis.La inocuidad alimentaria es una prioridad fundamental en la industria alimentaria, ya que garantiza que los alimentos sean seguros para el consumo humano y estén libres de agentes patógenos que puedan causar enfermedades. Sin embargo, la contaminación cruzada sigue siendo una de las principales amenazas para la seguridad alimentaria, ya que facilita la propagación de microorganismos entre distintos alimentos, superficies y utensilios de trabajo. Esta contaminación es particularmente problemática cuando involucra patógenos como Listeria monocytogenes y Salmonella enterica. Ambos microorganismos son capaces de formar biofilms en superficies alimentarias. Estas estructuras dificultan la acción de los desinfectantes convencionales.
El desarrollo de biofilms en superficies alimentarias representa un desafío para la industria alimentaria. Los métodos tradicionales de limpieza y desinfección no siempre son efectivos para su erradicación total, lo que hace que la prevención y control de estos biofilms sea una tarea crucial. En respuesta a este desafío, se han comenzado a desarrollar estrategias alternativas que incluyan el uso de aceites esenciales y métodos de biocontrol como soluciones emergentes para prevenir y eliminar la formación de biofilms. Los aceites esenciales han demostrado poseer propiedades antimicrobianas naturales que pueden ser efectivas contra una amplia gama de patógenos alimentarios. Por otro lado, el biocontrol mediante la introducción de microorganismos no patógenos que compiten con patógenos por nutrientes o espacio, o que producen compuestos antimicrobianos específicos, se perfila como otra estrategia innovadora.
Con el objetivo de desarrollar nuevas estrategias para el control de biofilms de L. monocytogenes y S. enterica en superficies alimentarias, se procedió primero a caracterizar la capacidad de formación, la composición macromolecular y la arquitectura de los biofilms de ambas especies. Los resultados mostraron que ambas bacterias tienen una notable capacidad para formar biofilms sobre superficies de acero inoxidable. En cuanto a la composición de la matriz del biofilm, se observó un predominio de proteínas en ambos casos. Las representaciones 3D de la arquitectura de los biofilms revelaron una distribución irregular y desorganizada de los componentes de la matriz.
Posteriormente, en base a los resultados preliminares antes descritos se diseñaron estrategias con el objetivo de prevenir y eliminar estos biofilms. Como primer enfoque, se evaluó la efectividad antimicrobiana de varios aceites esenciales para seleccionar el más adecuado para su uso combinado con enzimas. Entre los aceites evaluados, el aceite esencial de casia demostró ser el más efectivo contra L. monocytogenes y S. enterica. A su vez, se determinó que la aplicación de dosis subinhibitorias de aceite esencial de casia redujo la tolerancia al efecto antimicrobiano en varias cepas, siendo L. monocytogenes ST-388 y S. Typhimurium CECT 4594 las que mostraron las mayores reducciones. Asimismo, de forma general, se observó un cambio limitado en el perfil de sensibilidad de las cepas evaluadas a los antibióticos tras la exposición al aceite esencial de casia.
A partir de estos resultados, se evaluaron ocho tratamientos que combinaban distintas enzimas (proteasa, amilasa y mananasa) con aceite esencial de casia para determinar la mejor estrategia de eliminación de biofilms maduros. La combinación de proteasa, amilasa y aceite esencial de casia se seleccionó como la más efectiva. Los resultados cuantitativos y cualitativos demostraron que este tratamiento logró reducciones en los recuentos celulares cercanos al 100%, además de disgregar la arquitectura del biofilm.
Finalmente, como segunda estrategia fue el biocontrol, se evaluó la capacidad de Bacillus safensis para reemplazar ecológicamente a L. monocytogenes y S. enterica en superficies de acero inoxidable. La presencia de biofilms preformados de B. safensis redujo significativamente los recuentos de ambos patógenos en biofilms biespecie, siendo L. monocytogenes el más afectado, lo que lo perfila como un competidor débil frente a B. safensis.Food safety is a key priority in the food industry, ensuring that food is safe for human consumption and free of pathogens that can cause disease. However, cross-contamination remains one of the main threats to food safety, as it facilitates the spread of microorganisms between different foods, surfaces and work utensils. This contamination is particularly problematic when it involves pathogens such as Listeria monocytogenes and Salmonella enterica. Both microorganisms are capable of forming biofilms on food surfaces. These structures hinder the action of conventional disinfectants.
The development of biofilms on food surfaces represents a challenge for the food industry. Traditional cleaning and disinfection methods are not always effective in completely eradicating them, making the prevention and control of these biofilms a crucial task. In response to this challenge, alternative strategies have begun to be developed that include the use of essential oils and biocontrol methods as emerging solutions to prevent and eliminate the formation of biofilms. Essential oils have been shown to possess natural antimicrobial properties that can be effective against a wide range of food pathogens. On the other hand, biocontrol through the introduction of non-pathogenic microorganisms that compete with pathogens for nutrients or space, or that produce specific antimicrobial compounds, is emerging as another innovative strategy.
In order to develop new strategies for the control of biofilms of L. monocytogenes and S. enterica on food surfaces, the formation capacity, macromolecular composition and architecture of the biofilms of both species were first characterized. The results showed that both bacteria have a remarkable capacity to form biofilms on stainless steel surfaces. Regarding the composition of the biofilm matrix, a predominance of proteins was observed in both cases. 3D representations of the architecture of the biofilms revealed an irregular and disorganized distribution of the matrix components.
Subsequently, based on the preliminary results described above, strategies were designed with the aim of preventing and eliminating these biofilms. As a first approach, the antimicrobial effectiveness of several essential oils was evaluated to select the most suitable for use in combination with enzymes. Among the oils evaluated, cassia essential oil proved to be the most effective against L. monocytogenes and S. enterica. In turn, it was determined that the application of subinhibitory doses of cassia essential oil reduced tolerance to the antimicrobial effect in several strains, with L. monocytogenes ST-388 and S. Typhimurium CECT 4594 showing the greatest reductions. Likewise, in general, a limited change was observed in the sensitivity profile of the strains evaluated to antibiotics after exposure to cassia essential oil.
Based on these results, eight treatments combining different enzymes (protease, amylase and mannanase) with cassia essential oil were evaluated to determine the best strategy for removing mature biofilms. The combination of protease, amylase and cassia essential oil was selected as the most effective. Quantitative and qualitative results showed that this treatment achieved reductions in cell counts close to 100%, in addition to breaking up the biofilm architecture.
Finally, as a second strategy, biocontrol was used. The capacity of Bacillus safensis to ecologically replace L. monocytogenes and S. enterica on stainless steel surfaces was evaluated. The presence of preformed biofilms of B. safensis significantly reduced the counts of both pathogens in bispecies biofilms, with L. monocytogenes being the most affected, which makes it a weak competitor against B. safensis.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència dels Aliment
Inseguridad alimentaria en personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero de cuatro regiones españolas
No full textIntroducció: L'activitat agrícola europea en el seu sector fructícola és predominantment dependent de persones treballadores temporeres agrícoles d'origen estranger. Malgrat l'existència d'un marc laboral legislatiu que els ofereix seguretat laboral, les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen estranger es veuen desprotegides experimentant precarietat econòmica i residencial, situant-los en risc d'inseguretat alimentària amb conseqüències per a la seva salut.
Objectiu: Explorar l'efecte de la inseguretat alimentària en la salut d'homes i dones migrant que treballen de manera temporal en el sector agrícola en quatre Comunitats Autònomes d'Espanya, Catalunya, La Rioja, Múrcia i Andalusia. OE 1. Revisar i sintetitzar la bibliografia existent sobre les condicions de salut de les persones treballadores temporeres agrícoles internacionals a Europa (Article 1). OE 2. Explorar les percepcions dels professionals implicats en l'atenció i el suport a persones treballadores temporeres agrícoles, en el referents a l'accés i consum d'aigua, i el seu impacte en la salut d'aquests treballadors en un context de pandèmia de COVID-19 (Article 2). OE 3. Explorar l'accés a l'alimentació de les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen africà a Espanya, des de la perspectiva dels professionals que fan costat a aquesta població (Article 3). OE 4. Examinar l'associació entre el patró dietètic de les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen africà i els factors demogràfics, socioeconòmics i de seguretat alimentària relacionats (Article 4).
Metodologia: Aquesta tesi forma part de la iniciativa del projecte AGROMISALUD, l'objectiu del qual és l'estudi de l'impacte dels determinants en la salut de migrant agrícoles en 4 comunitats autònomes d'Espanya. Es realitzo un estudi de revisió d'abast o Scoping Review, i tres estudis multicèntrics, dos de metodologia qualitativa exploratòria i un estudi transversal. Les dades qualitatives es van codificar i van organitzar mitjançant el suport del sotfware informàtic d'anàlisi qualitativa ATLAS.ti. El patró dietètic es va avaluar seguint les recomanacions de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària per a la població adulta. Per a l'anàlisi de les dades quantitatives es van calcular estadístiques descriptives mitjançant el programa STATA-V11. Es van realitzar proves de comparació (regressió logística ajustada).
Resultats: La revisió de la literatura va mostrar que els principals problemes de salut que afecten els treballadors immigrants empleats en el sector agrícola europeu van ser els físics eren els relacionats amb la salut física com a lumbàlgia, trastorns musculoesquelètics, dermatitis, i infeccions gastrointestinals; i accidents laborals com a caigudes, laceracions o perforacions i lesions. Els trastorns de salut mental com a ansietat, estrès i depressió eren més freqüents en dones (Article 1). Professionals en contacte directe amb les persones treballadores temporeres agrícoles a Espanya van descriure que aquestes sofrien d'inseguretat hídrica, la repercussió directa de la qual afectava la seva higiene, seguretat alimentària i accés a fonts d'aigua potable. Tres factors van ser identificats com a mediadors d'inseguretat hídrica: habitatges mancats de subministraments fiables d'aigua potable, ubicació remota a font d'aigua pròximes, i insuficient disponibilitat d'establiments per a l'adquisició d'aigua potable (Article 2). Els i les professionals van identificar que les persones treballadores temporeres agrícoles eren susceptibles de sofrir inseguretat alimentària. Es va reportar una persistent escassetat d'aliments, un major risc de sofrir trastorns digestius i problemes de salut bucodentals de manera més pronunciada en els treballadors amb major vulnerabilitat, sent aquests els que habitaven assentaments irregulars on les condicions d'habitatges eren deficients i les dietes monòtones (Article 3). El patró dietètic seguit per les persones treballadores temporeres agrícoles de països africans no es va ajustar a les directrius dietètiques recomanades per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària. Els factors que van influir positivament en la diversitat de la dieta van ser l'estat civil, el treballar a les províncies del nord d'Espanya, el nivell socioeconòmic baix i el reportar seguretat alimentària (Article 4).
Conclusions: En aquesta tesi s'ha explorat l'estat d'inseguretat alimentària de les persones treballadores temporeres agrícoles segons tres nivells: individual, habitatge i comunitari. Les persones treballadores temporeres agrícoles enfronten condicions laborals precàries que les exposen a riscos per a la seva salut física i mental. Les barreres estructurals, residencials i lingüístiques dificulten el seu accés a serveis sanitaris i a fonts d'aigua segura, la qual cosa ha incrementat els problemes de salut relacionats amb la contaminació hídrica i alimentària. Durant la COVID-19, es van implementar mesures per a millorar l'accés a aigua potable i la distribució d'aliments, sent clavi la col·laboració entre ONG i institucions. No obstant això, l'anàlisi del patró dietètic d'aquesta població indica que la seva dieta continua sent poc variada, amb un baix contingut proteic i un alt consum de productes obesogénicos. D'altra banda, la seguretat alimentària i l'accés a programes d'ajuda alimentària afavoreixen una major diversitat dietètica, especialment entre els quals tenen un nivell socioeconòmic baix i treballen en el nord d'Espanya. Enfortir la col·laboració institucional i dissenyar estratègies alimentàries culturalment adequades és essencial per a reduir els problemes de salut d'aquesta població.Introducción: La actividad agrícola europea en su sector frutícola es predominantemente dependiente de personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero. A pesar de la existencia de un marco laboral legislativo que les ofrece seguridad laboral, las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero se ven desprotegidas experimentando precariedad económica y habitacional, situándoles en riesgo de inseguridad alimentaria con consecuencias para su salud.
Objetivo: Explorar el efecto de la inseguridad alimentaria en la salud de hombres y mujeres migrantes que trabajan de manera temporal en el sector agrícola en cuatro Comunidades Autónomas de España, Cataluña, La Rioja, Murcia y Andalucía. OE 1. Revisar y sintetizar la bibliografía existente sobre las condiciones de salud de las personas trabajadoras temporeras agrícolas internacionales en Europa (Artículo 1). OE 2. Explorar las percepciones de los profesionales implicados en la atención y el apoyo a personas trabajadoras temporeras agrícolas, en lo referente al acceso y consumo de agua, y su impacto en la salud de estos trabajadores en un contexto de pandemia de COVID-19 (Artículo 2). OE 3. Explorar el acceso a la alimentación de las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen africano en España, desde la perspectiva de los profesionales que apoyan a esta población (Artículo 3). OE 4. Examinar la asociación entre el patrón dietético de las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen africano y los factores demográficos, socioeconómicos y de seguridad alimentaria relacionados (Artículo 4).
Metodología: Esta tesis forma parte de la iniciativa del proyecto AGROMISALUD, cuyo objetivo es el estudio del impacto de los determinantes en la salud de migrantes agrícolas en cuatro comunidades autónomas de España. Se llevó a cabo un estudio de revisión de alcance o Scoping Review, y tres estudios multicéntricos, dos de metodología cualitativa exploratoria y un estudio transversal. Los datos cualitativos se codificaron y organizaron mediante el apoyo del software informático de análisis cualitativo ATLAS.ti. El patrón dietético se evaluó siguiendo las recomendaciones de la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria para la población adulta. Para el análisis de los datos cuantitativos, se calcularon estadísticas descriptivas mediante el programa STATA-V11. Se efectuaron pruebas de comparación (regresión logística ajustada).
Resultados: La revisión de la literatura mostró que los principales problemas de salud que afectan a los trabajadores inmigrantes empleados en el sector agrícola europeo fueron los físicos eran los relacionados con la salud física como lumbalgia, trastornos musculoesqueléticos, dermatitis, e infecciones gastrointestinales; y accidentes laborales como caídas, laceraciones o perforaciones y lesiones. Los trastornos de salud mental como ansiedad, estrés y depresión eran más frecuentes en mujeres (Artículo 1). Profesionales en contacto directo con las personas trabajadoras temporeras agrícolas en España narraron que estas sufrían de inseguridad hídrica, cuya repercusión directa afectaba a su higiene, seguridad alimentaria y acceso a fuentes de agua potable. Tres factores fueron identificados como mediadores de inseguridad hídrica: viviendas carentes de suministros fiables de agua potable, ubicación remota a fuentes de agua cercanas, e insuficiente disponibilidad de establecimientos para la adquisición de agua potable (Artículo 2). Los/as profesionales identificaron que las personas trabajadoras temporeras agrícolas eran susceptibles de sufrir inseguridad alimentaria. Se reportó una persistente escasez de alimentos, un mayor riesgo de sufrir trastornos digestivos y problemas de salud bucodentales de manera más pronunciada en los trabajadores con mayor vulnerabilidad, siendo estos los que habitaban asentamientos irregulares donde las condiciones de viviendas eran deficientes y las dietas monótonas (Artículo 3). El patrón dietético seguido por las personas trabajadoras temporeras agrícolas de países africanos no se ajustó a las directrices dietéticas recomendadas por la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria. Los factores que influyeron positivamente en la diversidad de la dieta fueron el estado civil, el trabajar en las provincias del norte de España, el nivel socioeconómico bajo y el reportar seguridad alimentaria (Artículo 4).
Conclusiones: En esta tesis se ha explorado el estado de inseguridad alimentaria de las personas trabajadoras temporeras agrícolas según tres niveles: individual, vivienda y comunitario. Las personas trabajadoras temporeras agrícolas enfrentan condiciones laborales precarias que las exponen a riesgos para su salud física y mental. Las barreras estructurales, habitacionales y lingüísticas dificultan su acceso a servicios sanitarios y a fuentes de agua segura, lo que ha incrementado los problemas de salud relacionados con la contaminación hídrica y alimentaria. Durante la COVID-19, se implementaron medidas para mejorar el acceso a agua potable y la distribución de alimentos, siendo clave la colaboración entre ONG e instituciones. Sin embargo, el análisis del patrón dietético de esta población indica que su dieta sigue siendo poco variada, con un bajo contenido proteico y un alto consumo de alimentos obesogénicos. Por otro lado, la seguridad alimentaria y el acceso a programas de ayuda alimentaria favorecen una mayor diversidad dietética, especialmente entre los que tienen un nivel socioeconómico bajo y trabajan en el norte de España. Fortalecer la colaboración institucional y diseñar estrategias alimentarias culturalmente adecuadas es esencial para reducir los problemas de salud de esta población.Introduction: European agricultural activity in its fruit sector predominantly depends on seasonal agricultural workers of foreign origin. Despite the existence of a legislative framework that offers them job security, seasonal agricultural workers of foreign origin are unprotected and experience economic and housing insecurity, placing them at risk of food insecurity with consequences for their health.
Objective: To explore the effect of food insecurity on the health of migrant men and women seasonal agricultural workers in four Autonomous Communities of Spain: Catalonia, La Rioja, Murcia, and Andalusia. To review and synthesize the existing literature on the health conditions of international seasonal agricultural workers in Europe (Article 1). Explore the perceptions of professionals involved in the care and support of seasonal agricultural workers regarding access to and consumption of water and its impact on the health of these workers in the context of a COVID-19 pandemic (Article 2). Explore access to food for seasonal agricultural workers of African origin in Spain, from the perspective of the professionals who support this population (Article 3). To examine the association between the dietary pattern of seasonal agricultural workers of African origin and related demographic, socio-economic, and food security factors (Article 4).
Methodology: This thesis is part of the AGROMISALUD project initiative, which aims to study the impact of determinants on the health of agricultural migrants in four autonomous communities in Spain. A Scope-Review study and three multicentre studies were carried out, two with an exploratory qualitative methodology and one cross-sectional study. Qualitative data were coded and organized using ATLAS.ti qualitative analysis software. The dietary pattern was assessed following the recommendations of the Spanish Society of Community Nutrition for the adult population. For the analysis of quantitative data, descriptive statistics were calculated using STATA-V11. Comparison tests (adjusted logistic regression) were performed.
Results: The literature review showed that the main health problems affecting migrant workers employed in the European agricultural sector were physical health problems such as back pain, musculoskeletal disorders, dermatitis, and gastrointestinal infections; and occupational accidents such as falls, lacerations, or punctures and injuries. Mental health disorders such as anxiety, stress, and depression were more frequent in women (Article 1). Professionals in direct contact with seasonal agricultural workers in Spain described that they suffered from water insecurity, the direct impact of which affected their hygiene, food security, and access to clean water sources. Three factors were identified as mediating water insecurity: housing without reliable drinking water supplies, remoteness from nearby water sources, and insufficient availability of drinking water facilities (Article 2). Practitioners identified seasonal agricultural workers as susceptible to food insecurity. Persistent food shortages, increased risk of digestive disorders, and oral and dental health problems were reported to be more pronounced in the most vulnerable workers, those living in informal settlements where housing conditions were poor and diets were monotonous (Article 3). The dietary pattern followed by seasonal agricultural workers from African countries did not conform to the dietary guidelines recommended by the Spanish Society of Community Nutrition. Factors that positively influenced dietary diversity were marital status, working in the northern provinces of Spain, low socio-economic status, and reporting food security, Article 4.
Conclusions: This thesis has explored the food insecurity status of seasonal agricultural workers at three levels: individual, household, and community. Seasonal agricultural workers face precarious working conditions that expose them to physical and mental health risks. Structural, housing, and linguistic barriers hinder their access to sanitation and safe water sources, which has increased health problems related to water and food contamination. During COVID-19, the following were implemented
The craniodental morphology of Pliobates cataloniae (Primates: Catarrhini): Phylogenetic implications
No full textEl primat catarrí de mida petita Pliobates cataloniae fou descrit el 2015 a partir d'un esquelet parcial del Miocè (11.6 Ma) de l'Abocador de Can Mata (conca del Vallès-Penedès, NE de la península Ibèrica). Aquesta espècie s'interpretà inicialment com un hominoïdeu basal en comptes d'un catarrí basal a partir d'una anàlisi cladística. Tanmateix, anàlisis cladístiques posteriors reinterpretaren Pliobates com un membre dels Pliopithecoidea (un clade de catarrins basals d'Euràsia). Hipòtesis filogenètiques plausibles alternatives per a Pliobates inclourien el fet de ser un hilobàtid basal o un dendropitècid (una família de suposats catarrins basals de l'Àfrica oriental). Aquesta tesi doctoral descriu material dentognàtic prèviament inèdit de P. cataloniae i se centra en l'estudi de la seva morfologia craniodental, amb l'objectiu final d'elucidar-ne l'estatus sistemàtic i les relacions filogenètiques més properes. Els objectius específics són els següents: (i) avaluar el potencial de la morfologia del canal caròtid per a inferència filogenètica entre els catarrins i testar si Pliobates és en aquest sentit més proper fenèticament als hilobàtids; (ii) descriure les restes dentognàtiques prèviament inèdites de P. cataloniae de la localitat ACM/C5-D1, per clarificar-ne l'estatus sistemàtic; (iii) analitzar quantitativament la forma de la unió esmalt-dentina (EDJ) de les molars de Pliobates per testar-ne les afinitats fenètiques més properes en comparació als pliopitecoïdeus i els hominoïdeus; i (iv) dur a terme anàlisis cladístiques de Pliobates que incloguin la nova evidència craniodental per desxifrar-ne les relacions filogenètiques amb altres catarrins extints i actuals. Els mètodes emprats es basen sobretot en escàners de microtomografia computada i morfometria geomètrica tridimensional (3DGM) a partir de landmarks. Aquests mètodes inclouen un protocol innovador dissenyat específicament per al canal caròtid. S'aplicaren mètodes comparatius filogenètics i anàlisis estadístiques bivariants i multivariants a les dades de forma, mentre que les anàlisis cladístiques es basaren en màxima parsimònia.
Els resultats es presenten en dos articles publicats i un manuscrit inèdit. Les principals conclusions es poden resumir de la manera següent: (i) L'anàlisi quantitativa de la morfologia tridimensional del canal caròtid entre els catarrins, realitzada aquí per primera vegada, indica que aquesta estructura té una utilitat limitada per a la taxonomia i la filogènia dels catarrins i que, en qualsevol cas, el canal caròtid de Pliobates no és particularment similar al dels hilobàtids, contràriament al que s'havia afirmat; (ii) La descripció de les dents d'ACM/C5-D1 prèviament inèdites indica que Pliobates és un gènere de pliopitecoïdeus que pertany a la família dels Crouzeliidae; (iii) La morfologia de l'EDJ de Pliobates és més similar a la dels pliopitecoïdeus que no pas a la dels hominoïdeus; (iv) Una anàlisi cladística, duta a terme a nivell d'espècie a partir de característiques dentals, recupera la monofília dels Pliopithecoidea i els Crouzeliidae, i dona suport a Pliobates com un crouzelí més estretament relacionat amb Crouzelia i Plesiopliopithecus; i (v) Anàlisis cladístiques addicionals, dutes a terme a nivell de gènere per una mostra més àmplia, proporcionen resultats similars quan s'utilitzen caràcters (cranio)dentals però recuperen Pliobates i altres pliopitecoïdeus com hominoïdeus basals quan es consideren les característiques postcranials. Es conclou, per tant, que Pliobates és un pliopitecoïdeu crouzèlid derivat que fou prèviament interpretat com un hominoïdeu basal a causa de la possessió de múltiples convergències postcranials amb els antropomorfs actuals.El primate catarrino de pequeño tamaño Pliobates cataloniae fue descrito en 2015 a partir de un esqueleto parcial del Mioceno (11.6 Ma) de Abocador de Can Mata (cuenca del Vallès-Penedès, NE de la Península Ibérica). Esta especie se interpretó inicialmente como un hominoideo basal en lugar de un catarrino basal a partir de un análisis cladístico. Sin embargo, análisis cladísticos posteriores reinterpretaron Pliobates como un miembro de los Pliopithecoidea (un clado de catarrinos basales de Eurasia). Plausibles hipótesis filogenéticas alternativas para Pliobates incluirían el hecho de ser un hilobátido basal o un dendropitécido (una familia de supuestos catarrinos basales del África oriental). Esta tesis doctoral describe material dentognático previamente inédito de P. cataloniae y se centra en el estudio de su morfología craniodental, con el objectivo final de elucidar su estatus sistemático y sus relaciones filogenéticas más cercanas. Los objectivos específicos son los siguientes: (i) evaluar el potencial de la morfología del canal carótido para inferencia filogenética entre catarrinos y testar si Pliobates es en este sentido más cercano fenéticamente a los hilobátidos; (ii) describir los restos dentognáticos previamente inéditos de P. cataloniae de la localitat ACM/C5-D1, para clarificar su estatus sistemático; (iii) analizar cuantitativamente la forma de la unión esmalte-dentina (EDJ) de los molares de Pliobates para testar sus afinidades fenéticas más cercanas en comparación con los pliopitecoideos y los hominoideos; y (iv) llevar a cabo análisis cladísticos de Pliobates que incluyan la nueva evidencia craniodental para descifrar sus relaciones filogenéticas con otros catarrinos extintos y actuales. Los métodos utilizados se basan sobre todo en escaneos de microtomografía computarizada y morfometría geométrica tridimensional (3DGM) a partir de landmarks. Estos métodos incluyen un protocolo innovador diseñado específicamente para el canal carótido. Se aplicaron métodos comparativos filogenéticos y análisis estadísticos bivariantes y multivariantes a los datos de forma, mientras que los análisis cladísticos se basaron en máxima parsimonia.
Los resultados se presentan en dos artículos publicados y un manuscrito inédito. Las principales conclusiones se pueden resumir de la siguiente manera: (i) El análisis cuantitativo de la morfología tridimensional del canal carótido entre catarrinos, realizado aquí por vez primera, indica que esta estructura tiene una utilidad limitada para la taxonomía y la filogenia de los catarrinos y que, en cualquier caso, el canal carótido de Pliobates no es particularmente similar al de los hilobátidos, en contra de lo que se había afirmado; (ii) La descripción de los dientes de ACM/C5-D1 previamente inéditos indica que Pliobates es un género de pliopitecoideos que pertenece a la familia de los Crouzeliidae; (iii) La morfología de la EDJ de Pliobates es más similar a la de los pliopitecoideos que no a la de los hominoideos; (iv) Un análisis cladístico, llevado a cabo a nivel de especie a partir de características dentales, recupera la monofilia de los Pliopithecoidea y los Crouzeliidae, y apoya a Pliobates como un crouzeliino más estrechamente relacionado con Crouzelia y Plesiopliopithecus; y (v) Análisis cladísticos adicionales, llevados a cabo a nivel de género para una muestra más amplia, proporcionan resultados similares cuando se usan caracteres (craneo)dentales pero recuperan a Pliobates y otros pliopitecoideos como hominoideos basales cuando se consideran las características postcraneales. Se concluye, por tanto, que Pliobates es un pliopitecoideo crouzéliido derivado que fue interpretado previamente como un hominoideo basal a causa de la posesión de múltiples convergencias postcraniales con los antropomorfos actuales.The small-bodied catarrhine primate Pliobates cataloniae was described in 2015 based on a partial skeleton from the Miocene (11.6 Ma) of Abocador de Can Mata (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). This species was originally interpreted as a stem hominoid rather than a stem catarrhine based on a cladistic analysis. However, subsequent cladistic analyses reinterpreted Pliobates as a member of the Pliopithecoidea (a clade of stem catarrhines from Eurasia). Alternative plausible phylogenetic hypotheses for Pliobates would include being a stem hylobatid or a dendropithecid (a family of putative stem catarrhines from East Africa). This PhD dissertation describes previously unpublished dentognathic material of P. cataloniae and focuses on the study of its craniodental morphology, with the ultimate goal of elucidating its systematic status and closest phylogenetic relationships. The specific aims are the following: (i) to evaluate the potential of carotid canal morphology for phylogenetic inference among catarrhines and test whether Pliobates is phenetically closer to hylobatids in this regard; (ii) to describe the previously unpublished dentognathic remains of P. cataloniae from locality ACM/C5-D1, to clarify its systematic status; (iii) to quantitatively analyze the enamel-dentine junction (EDJ) shape of Pliobates molars to test its closest phenetic affinities as compared with pliopithecoids and hominoids; and (iv) to perform cladistic analyses of Pliobates including the new craniodental evidence to decipher its phylogenetic relationships with other extinct and extant catarrhines. The methods employed mostly rely on microcomputed tomography scans and landmark-based three-dimensional geometric morphometrics (3DGM). These include an innovative protocol specifically devised for the carotid canal. Phylogenetic comparative methods and bivariate and multivariate statistical analyses were applied to shape data, while cladistic analyses relied on maximum parsimony.
The results are presented in two published articles and an unpublished manuscript. The main conclusions can be summarized as follows: (i) The quantitative analysis of carotid canal 3D morphology among catarrhines, here performed for the first time, indicates that this structure is of limited utility for catarrhine taxonomy and phylogeny and that, in any case, the carotid canal of Pliobates is not particularly similar to that of hylobatids, contrary to previous assertions; (ii) The description of previously unpublished teeth from ACM/C5-D1 indicates that Pliobates is a pliopithecoid genus that belongs to the family Crouzeliidae; (iii) The EDJ morphology of Pliobates most closely resembles that of pliopithecoids instead of hominoids; (iv) A cladistic analysis, performed at the species level based on dental features, recovers the monophyly of the Pliopithecoidea and Crouzeliidae, and supports that Pliobates is a derived crouzeliine most closely related to Crouzelia and Plesiopliopithecus; and (v) Further cladistic analyses performed at the genus level for a wider sample yield similar results when (cranio)dental characters are used but recover Pliobates and other pliopithecoids as stem hominoids when postcranial features are considered. It is thus concluded that Pliobates is a derived pliopithecoid crouzeliid that was previously interpreted as a stem hominoid because of the possession of multiple postcranial convergences with extant apes.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversita