Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Essays on political economy
No full textENG- This research explores the diverse and intricate effects of European integration—a process affecting political and economic landscapes across Europe. At its heart, the study investigates how various European Union (EU) policies impact individuals' lives and beliefs, using advanced statistical methods to uncover these relationships.
One key focus is on Germany, particularly the economic disparities that have persisted since the fall of the Berlin Wall. The study examines how historical and geographical factors continue to influence salary differences across regions. It also looks into the economic challenges that German border districts face following the EU’s expansion. Here, the expected benefits of the EU's growth are weighed against actual economic downturns experienced locally.
Additionally, the research turns to Southern Europe, examining attitudes towards the euro in countries like Portugal, Italy, Greece, and Spain—collectively known as the PIGS. It reveals how different age groups and educational backgrounds influence people's preferences for the currency, highlighting the role of generational perspectives in shaping economic views.
The dissertation also delves deeper into how people's economic statuses and their understanding of EU policies affect their attitudes towards European integration. This comprehensive approach not only adds to the ongoing discussion about European integration but also emphasizes how EU policies can have varied impacts on individuals' economic situations and ideological beliefs.
Ultimately, this thesis serves as a foundation for further research into how European policies intertwine with personal outcomes, encouraging a more nuanced view of European integration's complex effects on everyday lives. This work is vital for anyone interested in understanding the personal impacts of broad political and economic strategies within the EUCAT- Aquesta tesi explora els diferents i complexos efectes de la integració europea, un procés que afecta els paisatges polítics i econòmics d'Europa. Més concretament, s'investiga com les diferents polítiques de la Unió Europea (UE) impacten les vides i les actituds dels individus, utilitzant mètodes estadístics avançats per descobrir aquestes relacions.
Un dels focus principals és Alemanya, especialment les disparitats econòmiques que han persistit des de la caiguda del Mur de Berlin. L'estudi examina com els factors històrics i geogràfics continuen influenciant les diferències salarials a les regions. També es consideren els desafiaments econòmics que els districtes fronterers alemanys enfronten després de l'expansió de la UE l'any 2004. Aquí, els beneficis esperats del creixement de la UE es contrasten amb els problemes econòmics experimentats localment.
A més, la tesi es trasllada al sud d'Europa, examinant les actituds cap a l'euro en països com Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, col·lectivament coneguts com els PIGS. Revela com els diferents grups d'edat i els antecedents educatius influeixen en les preferències de les persones per la moneda comuna, destacant el paper de les perspectives generacionals en la configuració de les seves preferències.
La tesi també aprofundeix més en com l'estatus econòmic dels individus i la seva comprensió de les polítiques de la UE afecten les seves actituds cap a la integració europea. Aquest enfocament integral no només aporta a l'actual discussió sobre la integració europea, sinó també subratlla com les polítiques de la UE poden tenir impactes variats en les situacions econòmiques i les postures ideològiques dels individus.
Aquesta tesi serveix com a base per a futures recerques sobre com les polítiques europees s'entrellacen amb les preferències personals, encoratjant una visió més matissada dels efectes complexos de la integració europea en les vides quotidianes. Aquesta tesi és interessant per a qualsevol persona interessada en comprendre els impactes personals de les estratègies polítiques i econòmiques àmplies dins la UEPrograma de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empres
Anonimia e índices de libros prohibidos (1544-1612): teoría, historia y tipología del autor oculto en el siglo XVI
No full textAquesta tesi doctoral es proposa analitzar la anonimia i les formes d'autoria oculta (pseudònims, heterònims, criptónimos, autoria relacional) mitjançant l'instrument dels catàlegs i índexs de llibres prohibits que les universitats i inquisicions promulguen en el segle XVI. En ells s'elabora per primera vegada als països catòlics una legislació específica per al control i prohibició de la anonimia, així com un cens d'obres anònimes. Aquest estudi se situa en una cruïlla de disciplines: des de la teoria literària a la filologia, la història de les idees, la bibliografia material i la sociologia dels textos. El seu enfocament científic es fonamenta en una anàlisi teòrica i una metodologia interdisciplinària d'estudi de la anonimia, així com en una arqueologia literària de la idea de l'autor ocult en el Renaixement. Té com a objectiu reconstruir la relació entre anonimia i dissens mitjançant un examen de tots els catàlegs de llibres prohibits promulgats en el segle XVI. Finalment, realitza una cartografia de la anonimia en la literatura espanyola del segle XVI mitjançant una anàlisi tipològica dels llibres sine nomini auctoris prohibits en l'índex de Bernardo de Sandoval publicat en 1612. La tesi doctoral contribueix així a oferir una perspectiva renovada d'estudi de la anonimia en la literatura europea i en la cultura escrita del Renaixement.Esta tesis doctoral se propone analizar la anonimia y las formas de autoría oculta (pseudónimos, heterónimos, criptónimos, autoría relacional) mediante el instrumento de los catálogos e índices de libros prohibidos que las universidades e inquisiciones promulgan en el siglo XVI. En ellos se elabora por primera vez en los países católicos una legislación específica para el control y prohibición de la anonimia, así como un censo de obras anónimas. Este estudio se sitúa en una encrucijada de disciplinas: desde la teoría literaria a la filología, la historia de las ideas, la bibliografía material y la sociología de los textos. Su enfoque científico se fundamenta en un análisis teórico y una metodología interdisciplinar de estudio de la anonimia, así como en una arqueología literaria de la idea del autor oculto en el Renacimiento. Tiene como objetivo reconstruir la relación entre anonimia y disenso mediante un examen de todos los catálogos de libros prohibidos promulgados en el siglo XVI. Por último, realiza una cartografía de la anonimia en la literatura española del siglo XVI mediante un análisis tipológico de los libros sine nomine auctoris prohibidos en el índice de Bernardo de Sandoval publicado en 1612. La tesis doctoral contribuye así a ofrecer una perspectiva renovada del estudio de la anonimia en la literatura europea y en la cultura escrita del Renacimiento.This PhD thesis aims to analyze anonymity and forms of anonymous authorship (pseudonyms, heteronyms, cryptonyms, relational authorship) in the sixteenth century, through the lens of the catalogs and indexes of forbidden books published by universities and inquisitions in the sixteenth century. In them, for the first time in Catholic countries, a specific legislation for the control and prohibition of anonymity is enacted, as well as a census of anonymous works. This study is situated at a crossroads of disciplines, from literary theory to philology, intellectual history, material bibliography and the sociology of texts. Its scientific approach is based on a theoretical analysis and an interdisciplinary methodology for the study of anonymity, as well as on a proposal of literary archaeology of the idea of concealed authorship in the Renaissance. It aims to reconstruct the relationship between anonymity and dissent and the conceptualization anonymity by examining all the catalogues of forbidden books promulgated in the XVI century. Finally, it sketches a cartography of anonymity in Spanish literature by means of a typological analysis of the books sine nomine auctoris banned in Bernardo de Sandoval's index published in 1612. This PhD thesis thus contributes to offering a renewed perspective for the study of the anonymity in the Renaissance literature and the European written culture.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparad
Interrogating the importance of x-chromosome inactivation and reactivation for meiotic potential
No full textX-chromosome dosage compensation in female mammals is achieved through X-chromosome inactivation (XCI), where one X chromosome is epigenetically silenced to ensure dosage parity with male cells. During germline development, this silenced X chromosome reactivates before the onset of meiosis, however the exact requirements for this remain to be fully characterised. In this thesis, I investigate the significance of X-chromosome dosage regulation in the female germline using an in vitro approach. We generated a dual X-chromosome reporter mouse embryonic stem cell line with a knockout of Xist, the long non-coding RNA responsible for mediating XCI. Our results demonstrate that most cells fail to maintain two active X chromosomes upon exiting pluripotency, leading to either X-chromosome loss or cell death. However, a subset of primordial germ cell-like cells (PGCLCs) that survive this bottleneck with two active X chromosomes progress efficiently to meiosis prophase I. Additionally, we find that X-chromosome dosage significantly influences the transcriptomic and epigenetic landscapes of PGCLCs. These findings offer new insights into the epigenetic prerequisites for proper meiotic entry in female germ cells and underscore the critical role of X-chromosome dosage in germline development.La compensación de la dosis del cromosoma X en mamíferos femeninos se logra a través de la inactivación del cromosoma X (ICX), un proceso en el que uno de los cromosomas X es silenciado epigenéticamente para garantizar la paridad de dosis con las células masculinas. Durante el desarrollo de la línea germinal, este cromosoma X silenciado se reactiva antes del inicio de la meiosis, aunque los requisitos exactos para este proceso aún no se han caracterizado completamente. En esta tesis, investigamos la importancia de la regulación de la dosis del cromosoma X en el contexto de la línea germinal femenina utilizando un enfoque in vitro. Generamos una línea celular de embriones de ratón con un doble reportero de cromosoma X y una deleción de Xist, el ARN largo no codificante responsable de mediar la ICX. Nuestros resultados demuestran que la mayoría de las células no pueden mantener dos cromosomas X activos al salir de la pluripotencia, lo que lleva a la pérdida del cromosoma X o a la muerte celular. Sin embargo, un subconjunto de células similares a las células germinales primordiales (PGCLCs) que sobreviven a este cuello de botella con dos cromosomas X activos progresa eficientemente a la profase I de la meiosis. Además, encontramos que la dosis del cromosoma X influye significativamente en las características transcriptómicas y epigenéticas de las PGCLCs. Estos hallazgos ofrecen nuevas perspectivas sobre los requisitos epigenéticos para la correcta entrada en la meiosis en las células germinales femeninas y demuestran el papel crucial de la dosis del cromosoma X en el desarrollo de la línea germinal.Programa de Doctorat en Biomedicin
Role of Plant Fibrillin 6 and Alternative Oxidase during Carotenoid Biosynthesis and Stress Response
No full textAquesta tesi doctoral investiga els papers de la respiració mitocondrial i les proteïnes fibrillines en el metabolisme vegetal, utilitzant principalment Arabidopsis (Arabidopsis thaliana) i tomàquet (Solanum lycopersicum) com a organismes model. En particular, estudis previs han identificat funcions metabòliques de la fibrillina 6 (FBN6) i l'oxidasa alternativa mitocondrial (AOX) en plantes, però els seus rols durant la biosíntesi de carotenoides i les respostes a l'estrès no estan ben entesos. Els objectius d'aquesta tesi es van centrar en (i) investigar la rellevància de FBN6 en la producció de carotenoides i les respostes a l'estrès de llum intensa en Arabidopsis; (ii) estudiar el paper de la respiració AOX durant la biosíntesi de metabòlits primaris relacionats amb l'estrès en Arabidopsis; i (iii) analitzar la contribució, la regulació in vivo i (iv) els diferents rols de la respiració mitocondrial durant la biosíntesi de carotenoides i la maduració dels fruits de tomàquet. Aquests objectius es van abordar en quatre capítols diferents.
En el capítol 1, es demostra que la proteïna FIBRILLIN6 (AtFBN6) d'Arabidopsis és crucial per a la biosíntesi de carotenoides, especialment sota condicions de llum intensa. AtFBN6 promou l'activitat de la fitoè sintasa (PSY), una enzima clau en la via de biosíntesi de carotenoides, destacant així el seu paper en l'augment dels nivells de carotenoides. L'estrès lumínic augmenta l'expressió d'AtFBN6, que interactua directament amb PSY per a donar suport a la producció de carotenoides. L'absència d'AtFBN6 redueix els nivells de carotenoides, indicant la seva funció essencial en aquest procés biosintètic i el seu paper protector contra els danys fotooxidatius.
Al capítol 2, es posa de manifest el paper crític de la via AOX en el manteniment de l'activitat respiratòria i l'equilibri redox durant l'estrès hídric i salí, utilitzant mutants d'Arabidopsis que manquen del gen AOX1a (AtAOX1a). Els mutants aox1a mostren un rendiment fotosintètic reduït i nivells més alts de metabòlits relacionats amb l'estrès oxidatiu, subratllant la importància d'AOX per a equilibrar el redox cel·lular i evitar l'acumulació excessiva d'espècies reactives d'oxigen (ROS). A més, es demostra que la via AOX proporciona flexibilitat metabòlica, permetent la síntesi de metabòlits relacionats amb l'estrès i donant suport a l'osmoprotecció cel·lular.
Al capítol 3, els estudis sobre la respiració mitocondrial i el repartiment d'electrons en fruits de tomàquet de plantes silvestres i mutants defectuosos en cromorespiració revelen que la respiració mitocondrial és la principal font d'energia durant la maduració. L'activitat in vivo de la via AOX augmenta significativament en l'etapa "breaker", convertint-se en el principal contribuent a la respiració climatèrica. Aquesta regulació de la via AOX està mediada per l'activació post-traduccional de la proteïna AOX. En general, la respiració AOX coincideix amb els canvis en el metabolisme primari, suggerint el seu paper en la maduració dels fruits.
Finalment, al capítol 4, la generació de nous mutants aox1a en tomàquet revela la importància d'AOX1a per al creixement normal i el desenvolupament de teixits vegetatius i de fruit. Els fruits mutants aox1a mostren patrons respiratoris alterats i una expressió retardada dels gens induïts per etilè, afectant la maduració. Malgrat aquestes disrupcions, els mutants aox1a compensen amb l'augment d'AOX1b, restaurant parcialment les funcions metabòliques i els nivells de carotenoides.
En conjunt, aquests resultats posen de manifest els múltiples rols de les proteïnes AOX i fibrillina en el metabolisme vegetal, la resposta a l'estrès i el desenvolupament.Esta tesis doctoral explora los roles de la respiración mitocondrial y las proteínas fibrilinas en el metabolismo de las plantas, utilizando principalmente Arabidopsis (Arabidopsis thaliana) y tomate (Solanum lycopersicum) como organismos modelo. En particular, estudios anteriores han señalado funciones metabólicas de la fibrilina 6 (FBN6) y la oxidasa alternativa mitocondrial (AOX) en plantas, pero sus roles durante la biosíntesis de carotenoides y las respuestas al estrés no se comprenden completamente. Los objetivos de esta tesis se centraron en (i) investigar la relevancia de FBN6 para la producción de carotenoides y las respuestas al estrés de luz intensa en Arabidopsis; (ii) estudiar el papel de la respiración AOX durante la biosíntesis de metabolitos primarios relacionados con el estrés en Arabidopsis; y (iii) analizar la contribución, regulación in vivo y (iv) los diferentes roles de la respiración mitocondrial durante la biosíntesis de carotenoides y la maduración en los frutos de tomate. Estos objetivos se abordaron en cuatro capítulos.
En el capítulo 1, se demuestra que la proteína FIBRILLIN6 (AtFBN6) de Arabidopsis es crucial para la biosíntesis de carotenoides, particularmente bajo condiciones de luz intensa. AtFBN6 promueve la actividad de la fitoeno sintasa (PSY), una enzima clave en la vía biosintética de carotenoides, destacando así su importante función en el aumento de los niveles de carotenoides. El estrés por alta luz induce la expresión de AtFBN6, que interactúa directamente con PSY para aumentar la producción de carotenoides. La ausencia de AtFBN6 resulta en niveles disminuidos de carotenoides, indicando su función esencial en este proceso y su papel protector frente al daño fotooxidativo.
En el capítulo 2, se subraya el papel crítico de la vía AOX en el mantenimiento de la actividad respiratoria y el equilibrio redox durante el estrés hídrico y salino, utilizando mutantes de Arabidopsis que carecen del gen AOX1a (AtAOX1a). Los mutantes aox1a muestran un rendimiento fotosintético reducido y mayores niveles de metabolitos relacionados con el estrés oxidativo, resaltando la importancia de AOX en el equilibrio redox celular y la prevención de la acumulación excesiva de especies reactivas de oxígeno (ROS). Además, la vía AOX ofrece flexibilidad metabólica, permitiendo la síntesis de metabolitos relacionados con el estrés y apoyando la osmo-protección celular.
En el capítulo 3, estudios sobre la respiración mitocondrial y el reparto de electrones en frutos de tomate de plantas silvestres y mutantes con defectos en la cromorespiración revelan que la respiración mitocondrial es la principal fuente de energía durante la maduración. La actividad in vivo de la vía AOX aumenta significativamente en la etapa de "breaker", convirtiéndose en el principal contribuyente a la respiración climatérica. Esta regulación de la vía AOX está mediada por la activación postraduccional de la proteína AOX. En general, la respiración AOX coincide con cambios en el metabolismo primario.
Finalmente, en el capítulo 4, la generación de nuevos mutantes aox1a en tomate revela la importancia de AOX1a para el crecimiento y desarrollo normal de los tejidos vegetativos y de fruto.The research presented across this doctoral Thesis explores the roles of mitochondrial respiration and fibrillin proteins in plant metabolism, primarily using Arabidopsis (Arabidopsis thaliana) and tomato (Solanum lycopersicum) plants as model organisms. In particular, previous studies have reported metabolic functions of fibrillin 6 (FBN6) and mitochondrial alternative oxidase (AOX) in plants, however, their roles during carotenoid biosynthesis and stress responses remain poorly understood. The objectives of the present Thesis were focused on (i) investigating the relevance of FBN6 for the production of carotenoids and subsequent responses to high light stress in Arabidopsis; (ii) studying the role of AOX respiration during the biosynthesis of stress-related primary metabolites in Arabidopsis; and (iii) analyze the contribution, in vivo regulation and (iv) different roles of mitochondrial respiration during carotenoid biosynthesis and ripening in tomato fruits. These objectives were addressed along four different chapters.
In chapter 1, the Arabidopsis FIBRILLIN6 (AtFBN6) protein is shown to be crucial for carotenoid biosynthesis, particularly under high light conditions. AtFBN6 promotes the activity of phytoene synthase (PSY), a key enzyme in the carotenoid biosynthetic pathway, highlighting its significant role in enhancing carotenoid levels. High light stress induces the expression of AtFBN6, which directly interacts with PSY to support increased carotenoid production. The absence of AtFBN6 results in decreased carotenoid levels, indicating its essential function in this biosynthetic process and its role in protecting plants from photooxidative damage under high light stress.
In chapter 2, the critical role of the AOX pathway in maintaining respiratory activity and redox balance during acute water and salt stress is shown by using Arabidopsis mutants lacking AOX1a gene (AtAOX1a). The aox1a mutants exhibit decreased photosynthetic performance and higher levels of oxidative stress-related metabolites, underscoring the importance of AOX in cell redox balancing and preventing excessive reactive oxygen species (ROS) accumulation. Additionally, the AOX pathway is shown to provide metabolic flexibility, enabling the synthesis of stress-related metabolites and supporting cell osmoprotection.
In chapter 3, mitochondrial respiration and electron partitioning studies in tomato fruits of wild-type (WT) plants and chromorespiration-defective ghost mutants reveal that mitochondrial respiration is the primary energy and metabolite source during fruit ripening. The in vivo activity of the AOX pathway significantly increases at the breaker stage, becoming the main contributor to climacteric respiration. Such climacteric upregulation of the AOX pathway is mediated by a post-translational activation of AOX protein, likely through interactions with key organic acid activators. Overall, AOX respiration coincided with changes in primary metabolism suggesting its role in providing carbon precursors required for fruit ripening.
Finally in chapter 4, the generation of new aox1a mutants in tomato reveal the importance of AOX1a for normal growth and development of vegetative as well as fruit tissues in this species. Fruits from aox1a mutants exhibit altered respiration patterns and delayed ethylene-induced gene expression, which impacted ethylene and carotenoid metabolism during fruit ripening. Despite these early metabolic disruptions, aox1a mutants eventually compensate through the upregulation of AOX1b, partially restoring metabolic functions and carotenoid levels by the end of the ripening process.
Overall, these findings highlight the multifaceted roles of AOX and fibrillin proteins in plant metabolism, stress response, and development. They underscore the complexity of metabolic pathways involved in plant growth and adaptation, offering insights into how plants manage and respond to environmental stresses through intricate biochemical networks. These insights have potential applications in agricultural practices, particularly in developing crops with enhanced stress tolerance and optimized metabolic efficiency.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia i Biotecnologia Vegeta
Brassinosteroid-mediated drought tolerance in Arabidopsis thaliana and translation to Sorghum bicolor
No full textLa present tesi doctoral revela nous mecanismes del receptor de brasinoesteroides BRI1-LIKE 3 (BRL3) i els seus actors moleculars riu avall en l'adaptació a l'estrès abiòtic en Arabidopsis thaliana. A més, reporta un avenç significatiu en la transformació genètica de Sorghum bicolor, conduint al desenvolupament de cultius millor adaptats a l'estrès per sequera.
Els brasinoesteroides, hormones esteroides essencials en plantes, són percebuts per receptors quinases amb repeticions riques en leucina a la membrana plasmàtica, amb BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) impulsant l'elongació i el creixement cel·lular des de les capes cel·lulars exteriors i BRL3 regulant l'adaptació a l'estrès per sequera i temperatura des dels teixits vasculars. A través d'un enfocament interdisciplinari que abasta biologia molecular, genètica, biotecnologia, bioquímica, fisiologia i bioinformàtica, aquesta tesi desxifra la regulació transcripcional de BRL3 sota estrès abiòtic i els seus factors de transcripció riu avall que modulen la tolerància a l'estrès per sequera en Arabidopsis thaliana.
Els descobriments clau inclouen la caracterització dels factors de transcripció CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) en la regulació de l'expressió vascular de BRL3 i el descobriment de nous rols per als factors de transcripció MYB MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310) i el factor de transcripció HD-Zip II HAT9 (AT2G22800) com a actors crítics en la senyalització mediada per BRL3 a través de BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) per controlar l'adaptació de la planta a l'estrès abiòtic.
En aquesta tesi doctoral, el treball traslacional d'aquests descobriments a Sorghum bicolor, un cereal de gran importància agronòmica, demostra que la modulació de la senyalització de brasinoesteroides pot millorar la tolerància a l'estrès abiòtic en cultius. Emprant transcriptòmica, metabolòmica i assajos fisiològics de mutagènesi no dirigida del receptor BRI1 de Sorghum, l'estudi revela a BRI1 com un regulador negatiu de l'estrès per sequera, afectant principalment la via dels fenilpropanoides, involucrada en la síntesi de lignina i flavonoides. A més, la tesi estableix un protocol de transformació altament eficient mediat per Agrobacterium per a Sorghum bicolor, aprofitant reguladors morfogènics i un sistema de vector ternari, superant per primera vegada la dificultat de la transformació genètica en Sorghum en laboratoris acadèmics europeus. Aquest avenç va permetre la generació de plantes transgèniques que augmenten els nivells del receptor BRL3 en Sorghum bicolor, resultant en plantes millor adaptades a l'estrès per sequera mitjançant l'alteració de l'epinàstia foliar.
En general, aquesta dissertació no només desxifra nous components de la senyalització mediada per BRL3 en la tolerància a l'estrès per sequera, sinó que també obre el camí per crear cultius intel·ligents millor adaptats al canvi climàtic, destacant el potencial de la modulació de la senyalització de brasinoesteroides i les tècniques avançades de transformació genètica en la millora de cultius.La presente tesis doctoral revela nuevos mecanismos del receptor de brasinoesteroides BRI1-LIKE 3 (BRL3) y sus actores moleculares aguas abajo en la adaptación al estrés abiótico en Arabidopsis thaliana. Además, reporta un avance significativo en la transformación genética de Sorghum bicolor, conduciendo al desarrollo de cultivares mejor adaptados al estrés por sequía.
Los brasinoesteroides, hormonas esteroides esenciales en plantas, son percibidos por receptores quinasa con repeticiones enriquecidas en leucina en la membrana plasmática, con BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) impulsando la elongación y el crecimiento celular desde las capas celulares exteriores y BRL3 regulando la adaptación al estrés por sequía y temperatura desde los tejidos vasculares. A través de un enfoque interdisciplinario que abarca biología molecular, genética, biotecnología, bioquímica, fisiología y bioinformática, esta tesis descifra la regulación transcripcional de BRL3 bajo estrés abiótico y sus factores de transcripción aguas abajo que modulan la tolerancia al estrés por sequía en Arabidopsis thaliana.
Los hallazgos clave incluyen la caracterización de los factores de transcripción CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) en la regulación de la expresión vascular de BRL3 y el descubrimiento de nuevos roles para los factores de transcripción MYB MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310) y el factor de transcripción HD-Zip II HAT9 (AT2G22800) como actores críticos en la señalización mediada por BRL3 vascular a través de BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) para controlar la adaptación de la planta al estrés abiótico.
En esta tesis doctoral, el trabajo traslacional de estos hallazgos a Sorghum bicolor, un cereal de gran importancia agronómica demuestra que la modulación de la señalización de brasinoesteroides puede mejorar la tolerancia al estrés abiótico en cultivos. Empleando transcriptómica, metabolómica y ensayos fisiológicos de mutagénesis no dirigida del receptor BRI1 de Sorghum, el estudio revela a BRI1 como un regulador negativo del estrés por sequía, afectando principalmente la vía de los fenilpropanoides, involucrada en la síntesis de lignina y flavonoides. Además, la tesis establece un protocolo de transformación altamente eficiente mediado por Agrobacterium para Sorghum bicolor, aprovechando reguladores morfogénicos y un sistema de vector ternario, superando por primera vez la dificultad de la transformación genética en sorgo en laboratorios académicos europeos. Este avance permitió la generación de plantas transgénicas que aumentan los niveles del receptor BRL3 en Sorghum bicolor, resultando en plantas mejor adaptadas al estrés por sequía mediante la alteración de la epinastia foliar.
En general, esta disertación no solo descifra nuevos componentes de la señalización mediada por BRL3 en la tolerancia al estrés por sequía, sino que también allana el camino para crear cultivos inteligentes mejor adaptados al cambio climático, destacando el potencial de la modulación de la señalización de brasinoesteroides y las técnicas avanzadas de transformación genética en la mejora de cultivos.The present PhD thesis dissertation unveils novel mechanisms of the brassinosteroid receptor BRI1-LIKE 3 (BRL3) and its downstream molecular players in coping with abiotic stresses in Arabidopsis thaliana. Additionally, it reports a significant advancement in Sorghum bicolor genetic transformation, leading to the development of cultivars better adapted to drought stress.
Brassinosteroids, essential plant steroid hormones, are perceived by plasma membrane leucine-rich repeat receptor-like kinases, with BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) driving cell elongation and growth from the outer cell layers and BRL3 regulating drought and temperature stress adaptation from the vascular tissues. Through an interdisciplinary approach encompassing molecular biology, genetics, biotechnology, biochemistry, physiology, and bioinformatics, this thesis deciphers BRL3 transcriptional regulation under abiotic stress and its downstream transcription factors that modulate drought stress tolerance in Arabidopsis thaliana.
Key findings include the characterization of CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) transcription factors in regulating BRL3 vascular expression and the uncovering novel roles for MYB transcription factors MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310), and HD-Zip II transcription factor HAT9 (AT2G22800) as critical players in vascular BRL3-mediated signaling through BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) to control plant abiotic stress adaptation.
In this PhD thesis, translational work of these findings to Sorghum bicolor, a cereal of great agronomical importance, demonstrates that modulation of brassinosteroid signaling can enhance abiotic stress tolerance in crops. By employing transcriptomics, metabolomics, and physiological assays of untargeted mutagenesis of the Sorghum BRI1 receptor, the study reveals BRI1 as a negative regulator of drought stress, primarily affecting the phenylpropanoid pathway involved in lignin and flavonoid synthesis. Additionally, the thesis establishes a highly efficient Agrobacterium-mediated transformation protocol for Sorghum bicolor, leveraging morphogenic regulators and a ternary vector system and overcoming the difficulty of genetic transformation in Sorghum for the first time in European academic laboratories. This breakthrough enabled the generation of transgenic plants that enhance Sorghum bicolor BRL3 receptor levels, resulting in plants better adapted to drought stress by altering leaf epinasty.
Overall, this dissertation not only deciphers novel components of the BRL3-mediated signaling in drought stress tolerance, but also paves the way for creating smart crops better adapted to climate change, underscoring the potential of brassinosteroid signaling modulation and advanced genetic transformation techniques in crop improvement.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia i Biotecnologia Vegeta
Paper del punt de control immunològic KLRG1 en l'alteració funcional de les cèl·lules Natural Killer en la infecció per VIH i resposta de les Natural Killers residents en amígdales davant l'establiment de la infecció
No full textTot i els notables avenços farmacològics en la lluita contra el VIH, els intents de vacunació preventiva han fracassat i la infecció és incurable fins avui. El principal obstacle per curar el VIH és la presència d’un reservori viral latent que persisteix malgrat una teràpia antiretroviral (TAR) prolongada. Aquest reservori consisteix en cèl·lules T CD4+ que alberguen VIH competent per replicar-se, integrat en els seus genomes. Tot i que la TAR prevé eficaçment la propagació de la infecció, la càrrega viral es recupera ràpidament un cop s’interromp el tractament.
Una estratègia prometedora per curar el VIH implica reactivar les cèl·lules infectades latentment, obligant-les a produir virions i fent-les susceptibles a l’eliminació natural a través de l’apoptosi, efectes citopàtics induïts pel VIH o el reconeixement per limfòcits citotòxics. Tanmateix, el VIH ha desenvolupat mecanismes per evadir el sistema immunològic, induint una disfunció immunològica significativa que impedeix l’eliminació de les cèl·lules infectades i manté els reservoris virals a llarg termini. Aquesta tesi se centra en estudiar el paper de les cèl·lules Natural Killer (NK), poderosos efectors innats contra tumors i cèl·lules infectades, en l’eliminació de cèl·lules infectades pel VIH.
El primer capítol d’aquesta tesi caracteritza el paper de les cèl·lules NK que expressen el punt de control immunològic KLRG1 tant en sang perifèrica com en teixits limfoides. Els nostres resultats revelen que la infecció crònica per VIH provoca una expansió de les poblacions de cèl·lules NK KLRG1+, amb una forta correlació entre l’expressió de KLRG1 i la transcripció activa del VIH. Notablement, la TAR no restaura la funcionalitat d’aquestes cèl·lules NK compromeses. Tanmateix, en bloquejar el receptor KLRG1 amb anticossos específics, s’incrementa significativament l’eliminació de cèl·lules infectades per VIH per acció de les cèl·lules NK i es redueix el nombre de genomes intactes de VIH integrats en cèl·lules T CD4+ en individus tractats amb TAR. A més, l’anticòs anti-KLRG1 promou la transcripció d’ARN del VIH en cèl·lules T CD4+, suggerint el seu potencial com a agent de reversió de la latència. Aquests resultats subratllen el potencial terapèutic de bloquejar KLRG1 per modular el reservori viral del VIH durant la TAR.
El segon capítol se centra en les cèl·lules NK residents en teixits durant la infecció per VIH, utilitzant un model d’explants d’amígdales humanes per examinar el comportament de les cèl·lules NK en microambients on s’estableixen reservoris virals. Hem identificat les cèl·lules NK CD16-CD69+ com el subgrup més abundant a les amígdales, que es tornen hiperreactives després de l’exposició al VIH i demostren una gran capacitat d’eliminació de cèl·lules infectades per VIH. Les cèl·lules NK CD16-CD49a+ van mostrar la major capacitat de producció d’IFN-γ, mentre que la coexpressió de CD103 (principalment en cèl·lules de tipus ILC1 intraepitelials) i el marcador de memòria NKG2C es va associar amb nivells reduïts d’infecció per VIH en els explants de teixit. En canvi, les cèl·lules NK CD16+CD49a+ van perdre capacitat de desgranulació i van mostrar un augment en l’expressió de PD-1 després de la infecció per VIH. A més, la presència de marcadors de memòria com NKG2C i els killer immunoglobulin-like receptors (KIRs) en algunes subpoblacions de cèl·lules NK residents es va correlacionar amb nivells més baixos d’infecció. Aquests descobriments ressalten el paper crític de les cèl·lules NK residents en el control del VIH dins dels teixits limfoides i ofereixen informació valuosa per desenvolupar estratègies terapèutiques que redueixin els reservoris virals o previnguin el seu establiment millorant la funció de les cèl·lules NK de memòria residents en teixit.A pesar de los notables avances farmacológicos en la lucha contra el VIH, los intentos de vacunación preventiva han fracasado y la infección es incurable a día de hoy. El principal obstáculo para curar el VIH es la presencia de un reservorio viral latente que persiste a pesar de una terapia antirretroviral (TAR) prolongada. Este reservorio consiste en células T CD4+ que albergan VIH competente para replicarse, integrado en sus genomas. Aunque la TAR previene eficazmente la propagación de la infección, la carga viral se recupera rápidamente una vez que se interrumpe el tratamiento.
Una estrategia prometedora para curar el VIH implica reactivar las células infectadas latentemente, obligándolas a producir viriones y haciéndolas susceptibles a la eliminación natural a través de la apoptosis, efectos citopáticos inducidos por el VIH o el reconocimiento por linfocitos citotóxicos. Sin embargo, el VIH ha desarrollado mecanismos para evadir el sistema inmunológico, induciendo una disfunción inmunológica significativa que impide la eliminación de las células infectadas y mantiene los reservorios virales a largo plazo. Esta tesis se centra en estudiar el papel de las células Natural Killer (NK), efectores innatos poderosos contra tumores y células infectadas, en la eliminación de células infectadas por el VIH.
El primer capítulo de esta tesis caracteriza el papel de las células NK que expresan el punto de control inmunológico KLRG1 tanto en sangre periférica como en tejidos linfoides. Nuestros hallazgos revelan que la infección crónica por VIH provoca una expansión de las poblaciones de células NK KLRG1+, con una fuerte correlación entre la expresión de KLRG1 y la transcripción activa del VIH. Notablemente, la TAR no restaura la funcionalidad de estas células NK comprometidas. Sin embargo, al bloquear el receptor KLRG1 con anticuerpos específicos, se incrementa significativamente la eliminación de células infectadas por VIH mediada por células NK y se reduce el número de genomas intactos de VIH integrados en células T CD4+ en individuos tratados con TAR. Además, el anticuerpo anti-KLRG1 promueve la transcripción de ARN del VIH en células T CD4+, lo que sugiere su potencial como agente de reversión de la latencia. Estos resultados subrayan el potencial terapéutico de bloquear a KLRG1 para modular el reservorio viral del VIH durante la TAR.
El segundo capítulo se enfoca en las células NK residentes en tejidos durante la infección por VIH, utilizando un modelo de explantes de amígdalas humanas para examinar el comportamiento de las células NK en microambientes donde se establecen reservorios virales. Hemos identificado a las células NK CD16-CD69+ como el subconjunto más abundante en las amígdalas, que se vuelven hiperreactivas tras la exposición al VIH y demuestran una fuerte capacidad de eliminación de células infectadas por VIH. Las células NK CD16-CD49a+ mostraron la mayor capacidad de producción de IFN-γ, mientras que la coexpresión de CD103 (principalmente en células de tipo ILC1 intraepiteliales) y el marcador de memoria NKG2C se asoció con niveles reducidos de infección por VIH en los explantes de tejido. En contraste, las células NK CD16+CD49a+ perdieron capacidad de degranulación y mostraron un aumento en la expresión de PD-1 tras la infección por VIH. Además, la presencia de marcadores de memoria como NKG2C y killer immunoglobulin-like receptors (KIRs) en ciertas subpoblaciones de células NK residentes se correlacionó con niveles más bajos de infección. Estos hallazgos resaltan el papel crítico de las células NK residentes en el control del VIH dentro de los tejidos linfoides y ofrecen valiosa información para desarrollar estrategias terapéuticas que reduzcan los reservorios virales o prevengan su establecimiento al mejorar la función de las células NK de memoria residentes en tejido.Despite notable pharmacological advances in the fight against HIV, achieving full prevention through vaccination or a complete cure remains elusive. The primary obstacle to curing HIV is the presence of a latent viral reservoir that persists despite prolonged antiretroviral therapy (ART). This reservoir consists of CD4+ T cells harboring replication-competent HIV integrated into their genomes. Although ART effectively prevents the spread of infection, viral load quickly rebounds once treatment is discontinued.
A promising strategy for curing HIV involves reactivating latently infected cells, prompting them to produce virions and making them targets for natural elimination through apoptosis, HIV-induced cytopathic effects, or recognition by cytotoxic lymphocytes. However, HIV has developed mechanisms to evade the immune system and induces significant immunological dysfunction, impairing the clearance of infected cells and sustaining long-term viral reservoirs. This thesis focuses on studying the role of Natural Killer (NK) cells, powerful innate effectors against tumors and infected cells, in eliminating HIV-infected cells.
The first chapter of this thesis characterizes the role of NK cells expressing the immune checkpoint receptor KLRG1 in both peripheral blood and lymphoid tissues. Our findings reveal that chronic HIV infection leads to an expansion of KLRG1+ NK cell populations, with KLRG1 expression strongly correlating with active HIV transcription. Notably, antiretroviral therapy (ART) fails to restore the functionality of these compromised NK cells. However, targeting KLRG1 with specific antibodies significantly enhances NK cell-mediated killing of HIV-infected cells and reduces the number of intact HIV genomes integrated within CD4+ T cells in ART-treated individuals. Furthermore, the anti-KLRG1 antibody promotes HIV RNA transcription in CD4+ T cells, highlighting its potential as a latency-reversing agent. These results underscore the therapeutic potential of targeting KLRG1 to modulate the HIV viral reservoir during ART.
The second chapter focuses on tissue-resident NK cells in HIV infection, utilizing a human tonsillar explant model to examine NK cell behavior in microenvironments where viral reservoirs are established. We identified CD16-CD69⁺ NK cells as the most abundant subset in tonsils, which become hyperreactive upon HIV exposure and demonstrate strong HIV-infected cell-killing capabilities. CD16-CD49a⁺ NK cells exhibited the highest IFN-γ production capacity, while the co-expression of CD103 (mainly in intraepithelial ILC1-like cells) and the memory marker NKG2C was associated with reduced HIV infection levels in tissue explants. In contrast, CD16+CD49a+ NK cells lost degranulation capacity and showed increased PD-1 expression following HIV infection. Additionally, the presence of memory markers such as NKG2C and killer immunoglobulin-like receptors (KIRs) in certain tissue-resident NK subpopulations correlated with lower infection levels. These findings highlight the critical role of tissue-resident NK cells in controlling HIV within lymphoid tissues and offer valuable insights into potential therapeutic strategies to reduce viral reservoirs or prevent their establishment by enhancing tissue-resident memory NK cell function.
Overall, this thesis emphasizes the importance of addressing NK cell dysfunction and tissue-specific immune responses to develop novel approaches for targeting HIV reservoirs and advancing toward a cure.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Immunologia Avançad
Design and Functionalization of Poly (β-Amino Ester) Polymers with Oligosaccharides for Selective Targeting of Dendritic Cells: A Novel Approach
No full textLa nanomedicina juga un paper fonamental en la medicina actual. Aquest nou enfocament està permetent el desenvolupament de tractaments profilàctics i terapèutics. Els avanços en el camp de la lluita contra el càncer o les malalties infeccioses posicionen la nanomedicina com una resposta efectiva i altament prometedora, encara que encara està en desenvolupament. En particular, la immunoteràpia, que aprofita el sistema immunitari del cos per combatre malalties, s'ha beneficiat significativament de la nanomedicina. Les nanopartícules poden ser dissenyades per millorar l'administració i eficàcia dels agents immunoterapèutics, millorant la capacitat del sistema immunitari per atacar les cèl·lules canceroses de manera més precisa. Amb l'aparició de les vacunes contra la COVID-19, la comunitat científica s'ha centrat en desenvolupar vacunes basades en material genètic per combatre diverses malalties. Donat el seu potencial, és cert que aquesta tecnologia encara té marge de millora. La seguretat i l'eficàcia són els aspectes principals que necessiten refinament per assegurar la seva millora. El coll d'ampolla més notable és la falta d'especificitat en els vectors actuals per a la transfecció de cèl·lules presentadores d'antígens (CPA). Per tant, és evident que el següent pas per aconseguir que la nanomedicina sigui la propera revolució mèdica és dissenyar i assegurar nous vectors que permetin una vectorització específica cap a les cèl·lules immunitàries i els activadors del sistema immunitari.
Donades les necessitats actuals, aquesta tesi proposa nous polímers de poli(β-amino èster) (pBAEs) capaços de dirigir-se activament cap a les cèl·lules del sistema immunitari, abordant així un dels colls d'ampolla més prevalents en el camp. Per això, s'han desenvolupat en aquest projecte diferents famílies de glicopolímers, particularment pBAEs funcionalitzats amb α-manosa, per millorar la interacció amb les CPAs. Poden formar nanopartícules i transportar ARN missatger (mRNA).
A més, s'avaluen les capacitats de les nanopartícules funcionalitzades amb α-manosa sintetitzades en termes de la seva capacitat per interactuar i activar les APCs. Els estudis van començar amb experiments in vitro estudiant la captació i cinètica de transfecció, i fins i tot fenòmens competitius per demostrar la vectorització activa. Finalment, es van realitzar experiments de biodistribució in vivo per assegurar l'efecte de vectorització en ratolins i proves d'immunització amb CPAs humanes. L'evidència obtinguda demostra eficiència en la transfecció i vectorització cap a les APCs, permetent així l'activació del sistema immunitari.La nanomedicina desempeña un papel fundamental en la medicina actual. Este nuevo enfoque está permitiendo el desarrollo de tratamientos profilácticos y terapéuticos. Los avances en el campo de la lucha contra el cáncer o las enfermedades infecciosas posicionan a la nanomedicina como una respuesta efectiva y altamente prometedora, aunque aún en desarrollo. En particular, destaca la inmunoterapia, que aprovecha el sistema inmunológico del cuerpo para combatir enfermedades y que se ha beneficiado significativamente de la nanomedicina. Las nanopartículas pueden ser diseñadas para mejorar la administración y eficacia de los agentes inmunoterapéuticos, mejorando la capacidad del sistema inmunológico para atacar las células cancerosas de manera más precisa. Con el surgimiento de las vacunas contra el COVID-19, la comunidad científica se ha centrado en desarrollar vacunas basadas en material genético para combatir diversas enfermedades. Dado su potencial, es cierto que esta tecnología aún tiene margen de mejora siendo la seguridad y la eficacia los aspectos principales que necesitan refinamiento para asegurar su mejora. El cuello de botella más notable es la falta de especificidad en los vectores actuales para la transfección de células presentadoras de antígenos (CPA). Por lo tanto, es evidente que el siguiente paso para lograr que la nanomedicina sea la próxima revolución médica es diseñar y asegurar nuevos vectores que permitan una vectorización específica hacia las células inmunitarias y los activadores del sistema inmunológico.
Dadas las necesidades actuales, esta tesis propone nuevos polímeros de poli(β-amino éster) (pBAEs) capaces de dirigirse activamente hacia las células del sistema inmunológico, abordando así uno de los cuellos de botella más prevalentes en el campo. Para ello, se han desarrollado en este proyecto diferentes familias de glicopolímeros, particularmente pBAEs funcionalizados con α-manosa, para mejorar la interacción con las CPA. Pueden formar nanopartículas y transportar ARN mensajero (mRNA).
Además, se evalúan las capacidades de las nanopartículas funcionalizadas con α-manosa en base a su capacidad para interactuar y activar las CPA. Los estudios comenzaron con experimentos in vitro estudiando la captación y cinética de transfección, e incluso fenómenos competitivos para demostrar la vectorización activa. Finalmente, se realizaron experimentos de biodistribución in vivo para asegurar el efecto de vectorización en ratones y pruebas de inmunización con CPA humanas. La evidencia obtenida demuestra eficiencia en la transfección y vectorización hacia las CPA, permitiendo así la activación del sistema inmunológico.Nanomedicine plays a fundamental role in today's medicine. This new approach of medicine is enabling the development of prophylactic and therapeutic treatments. Advances in the field of combating cancer or infectious diseases position nanomedicine as an effective and highly promising response, although it is still under development. Notably, immunotherapy, which leverages the body's immune system to fight diseases, has benefited significantly from nanomedicine. Nanoparticles can be designed to improve the delivery and efficacy of immunotherapeutic agents, enhancing the immune system's ability to target cancer cells more precisely. With the emergence of COVID-19 vaccines, the scientific community has focused on developing vaccines based on genetic material to combat various diseases. Given its potential, it is true that this technology still has room for improvement. Safety and efficacy are the mainaspects that need refining to ensure their improvement. The most notable bottleneck is the lack of specificity in current vectors for transfecting antigen-presenting cells (APCs). Therefore, it is evident that the following step to achieve nanomedicine as the next medical revolution is to design and ensure new vectors that allow specific vectorization towards immune cells and immune system activators.
Given current needs, this thesis proposes new poly(β-amino ester)s (pBAEs) polymers able to actively direct towards immune system cells, thereby addressing one of the most prevalent bottlenecks in the field. For this, different families of glycopolymers, particularly, α-mannosyl functionalized pBAEs have been developed in this project to improve the interaction with APCs. They can form nanoparticles and carry mRNA.
In addition, the capabilities of synthesized α-mannosyl functionalized nanoparticles are evaluated in terms of their ability to interact with and activate APCs. Studies began with in vitro experiments studying uptake and transfection kinetics, and even competitive phenomena to demonstrate active vectorization. Finally, in vivo biodistribution experiments are conducted to ensure the vectorization effect in mice and immunization tests with human APCs. The evidence obtained demonstrates efficiency in transfection and vectorization towards APCs, thereby enabling immune system activation
Black truffle (Tuber melanosporum Vittad.) interactions with soil and plants in productive systems, and associated ecosystem services
No full textL’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar les interaccions abiòtiques i biòtiques del fong comestible i altament apreciat Tuber melanosporum Vittad. (tòfona negra) i les seves connexions amb el funcionament del sòl i els serveis ecosistèmics en sistemes productius de tòfona, tant silvestres com gestionats. Per a això, s’ha establert un disseny experimental en plantacions i boscos productors de tòfona negra al llarg de la distribució natural del fong a Espanya (Capítols 1 a 3), s’ha realitzat un estudi de mesocosmos amb cultius duals de alzines micorrizades amb tòfona i plantes medicinals i aromàtiques inoculades amb fongs micorrízics arbusculars nadius (Capítol 4), i s’ha dut a terme una enquesta sobre els serveis ecosistèmics més destacats associats als sistemes productors de tòfona (Capítol 5).
L’abundància de miceli de la tòfona negra està influenciada per una combinació de factors edàfics i climàtics, amb diferents variables impulsant el creixement del miceli en boscos i plantacions. No obstant això, el tipus de sistema productiu de tòfona no afecta directament la biomassa del miceli al sòl (Capítol 1). L’augment de l’abundància de la tòfona negra redueix significativament les activitats enzimàtiques del sòl relacionades amb el carboni i el nitrogen tant en plantacions com en boscos, subratllant el seu paper en la fertilitat i en la salut del sòl (Capítol 2).
Les comunitats fúngiques del sòl dins dels brûlés de tòfona negra a les plantacions són més homogènies i exhibeixen una xarxa de co-ocurrència fúngica més complexa en comparació amb els boscos, la qual cosa suggereix una major estabilitat, probablement a causa de les condicions uniformes dels sistemes agroforestals. Tuber melanosporum no actua com una espècie clau en les xarxes fúngiques del sòl, tot i que probablement té un paper més central en els boscos que en les plantacions. En plantacions, s’han observat patrons regionals consistents en las activitats enzimàtiques del sòl relacionades amb el nitrogen, impulsats pel grup funcional de fongs saprofítics, malgrat els forts efectes locals, sobre el reciclat de carboni i nutrients del sòl (Capítol 3).
El co-cultiu de alzines tofoneres i plantes medicinals i aromàtiques influeix significativament en el creixement de les plantes i en els simbionts fúngics del sòl en cultius duals. La presència de plantes medicinals i aromàtiques impacta negativament en el creixement de les alzines trufers i en el miceli de T. melanosporum, especialment quan s’inocula amb fongs micorrízics arbusculars nadius que probablement competeixen amb T. melanosporum per la colonització de les arrels de les alzines tofoneres (Capítol 4).
Els sistemes productors de tòfona proporcionen una varietat de serveis ecosistèmics, inclosos els d’aprovisionament, regulació i culturals. Una anàlisi més profunda de la percepció dels serveis ecosistèmics per part dels actors principals en el sector revela que, entre altres factors, el reg es reconeix com una barrera significativa per a la sostenibilitat del cultiu de tòfona. A més, els productors de tòfona estan interessats en implementar cultius secundaris per generar ingressos addicionals i beneficis ecològics durant els primers anys d'establiment d'una plantació tofonera (Capítol 5).
En general, els resultats obtinguts en aquesta tesi contribueixen a una millor comprensió de l’ecologia de la tòfona negra i ressalten la importància de considerar les interaccions fúngiques i amb plantes, la biodiversitat y funcionament del sòl, i els serveis ecosistèmics, per promoure una gestió sostenible de la tòfona negra.El objetivo principal de la tesis es estudiar las interacciones abióticas y bióticas del hongo comestible y altamente apreciado Tuber melanosporum Vittad. (trufa negra), y sus conexiones con el funcionamiento del suelo y los servicios ecosistémicos en sistemas productores de trufa, tanto silvestres como gestionados. Para ello, se ha establecido un diseño experimental de campo a escala regional en plantaciones y bosques productores de trufa negra a lo largo del área de distribución natural del hongo en España (Capítulos 1 a 3), se ha realizado un estudio de mesocosmos con cultivos duales de encinas micorrizadas con trufa y plantas medicinales y aromáticas inoculadas con hongos micorrízicos arbusculares nativos (Capítulo 4), y se ha llevado a cabo una encuesta sobre los servicios ecosistémicos más destacados asociados a los sistemas productores de trufa (Capítulo 5).
La abundancia de micelio de la trufa negra está influenciada por una combinación de factores edáficos y climáticos, con diferentes variables impulsando el crecimiento del micelio en bosques y plantaciones. Sin embargo, el tipo de sistema productor de trufa no afecta directamente a la biomasa del micelio en el suelo (Capítulo 1). Una mayor abundancia de la trufa negra reduce significativamente las actividades enzimáticas del suelo relacionadas con el ciclado de carbono y nitrógeno, tanto en plantaciones como en bosques, subrayando su papel en la fertilidad y la salud del suelo (Capítulo 2).
Las comunidades fúngicas del suelo dentro de los brûlés de trufa negra en las plantaciones son más homogéneas y exhiben una red de co-ocurrencia fúngica más compleja en comparación con los bosques, lo que sugiere una mayor estabilidad, probablemente debido a las condiciones uniformes de los sistemas agroforestales. Tuber melanosporum no actúa como una especie clave en las redes fúngicas del suelo, aunque probablemente tiene un papel más central en los bosques que en las plantaciones. En plantaciones, se ha observado un patrón regional consistente en las actividades enzimáticas del suelo relacionadas con el ciclo del nitrógeno, vinculadas al grupo funcional de hongos saprófitos, a pesar del fuerte efecto local sobre el ciclado de carbono y nutrientes del suelo (Capítulo 3).
El co-cultivo de las encinas truferas y plantas medicinales y aromáticas influye significativamente en el crecimiento de las plantas y los simbiontes fúngicos del suelo en cultivos duales. La presencia de plantas medicinales y aromáticas impacta negativamente en el crecimiento de las encinas truferas y en el micelio de T. melanosporum, especialmente cuando se inoculan con hongos micorrízicos arbusculares nativos que probablemente compiten con T. melanosporum por la colonización de las raíces de las encinas (Capítulo 4).
Los sistemas productores de trufa proporcionan una variedad de servicios ecosistémicos, incluidos los de provisión, regulación y culturales. Un análisis más profundo de la percepción de los servicios ecosistémicos por parte de los actores principales del sector revela que, entre otros factores, el riego se reconoce como una barrera significativa para la sostenibilidad del cultivo de trufas. Además, los productores de trufas están interesados en implementar cultivos secundarios para generar ingresos adicionales y beneficios ecológicos durante los primeros años de establecimiento de una plantación trufera (Capítulo 5).
En general, los resultados obtenidos en esta tesis contribuyen a una mejor comprensión de la ecología de la trufa negra y resaltan la importancia de considerar las interacciones entre hongos y plantas, la biodiversidad y funcionalidad del suelo, así como los servicios ecosistémicos para promover una gestión sostenible de la trufa negra.The main objective of the thesis is to study the abiotic and biotic interactions of the valuable edible fungus Tuber melanosporum Vittad. (black truffle) and their connections to soil functioning and ecosystem services in both wild and managed producing systems. For this, an regional field design with black truffle productive plantations and forests has been set up across the natural distribution area of the fungus in Spain (Chapters 1 to 3), a mesocosm experiment with dual cultures of truffle-oaks and medicinal and aromatic plants with native arbuscular mycorrhizal fungi has been established (Chapter 4), and a survey about the most salient ecosystem services associated to truffle-producing systems has been conducted (Chapter 5).
The abundance of black truffle mycelium is influenced by a combination of soil and climatic factors, with different variables driving mycelium growth in forests and plantations. However, the type of truffle-producing system does not affect the soil mycelium biomass (Chapter 1). The increase in black truffle abundance significantly reduces soil enzymatic activities related to carbon and nitrogen both in plantations and forests, underscoring its role in soil fertility and health (Chapter 2).
Soil fungal communities within black truffle brûlés in plantations are more homogeneous and exhibit a more complex fungal co-occurrence network compared to forests, suggesting greater stability likely due to the uniform conditions of the agroforestry systems. Tuber melanosporum does not act as a keystone species in soil fungal networks, although it likely has a more central role in forest than in plantations. A consistent regional pattern in nitrogen-related soil enzymatic activities linked to the saprotrophs has been observed in plantations, despite the strong local site effect on soil carbon and nutrient cycling (Chapter 3).
The co-culture of truffle oaks and medicinal and aromatic plants significantly influences the growth of plants and soil fungal symbionts in dual cultures. The presence of medicinal and aromatic plants negatively impacts the growth of truffle-oaks and T. melanosporum mycelium, especially when inoculated with native arbuscular mycorrhizal fungi that likely compete with T. melanosporum for colonisation of truffle-oak roots (Chapter 4).
Truffle-producing systems provide a range of ecosystem services, including provisioning, regulating and cultural ones. Further analysis of ecosystem services perception by stakeholders reveals that, among other factors, irrigation is recognised as a significant barrier for truffle cultivation sustainability. Moreover, truffle growers are interested in implementing secondary crops to generate additional income and ecological benefits during the initial years of truffle orchard establishment (Chapter 5).
Overall, the findings obtained in this thesis contribute to a better understanding of black truffle ecology and highlight the importance of considering fungal and plant interactions, soil biodiversity and functioning, and ecosystem services to promote sustainable truffle management.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia i Biotecnologia Vegeta
A taphonomic and taxonomic analysis of Pleistocene fauna from Oldupai BedsI-IV
No full textEmurutoto suggereixen processos cognitius avançats i eines especialitzades. Aquest estudi revela la complexa relació
entre els canvis ecològics i l'evolució humana, millorant la comprensió de les pràctiques alimentàries i les interaccions
ambientals dels homínids del Plistocè.
Este estudio examina el comportamiento de los primeros homínidos a través del análisis de restos faunísticos en la
garganta de Oldupai, con una antigüedad de aproximadamente 2 millones de años. Estos restos son fundamentales
en el debate sobre si los homínidos del Pleistoceno obtenían carne principalmente mediante la caza o el carroñeo.
Los análisis tafonómicos han demostrado que los homínidos cazaban fauna de tamaño medio a grande y tenían
acceso primario a las carroñas en paisajes competitivos, complementando su dieta con recursos marinos. Sin
embargo, en la garganta de Oldupai, hay pocos yacimientos que muestren una clara correlación entre herramientas
líticas y restos faunísticos, y aún menos que reflejen una acumulación exclusivamente por homínidos.
El estudio se propone (1) comprender la relación entre los homínidos y la fauna, (2) determinar los tipos de acceso a
las carcasas y (3) establecer los tipos de ocupación. Las hipótesis sugieren que los primeros Homo y probablemente
Paranthropus incluían carne en su dieta, tenían acceso temprano y tardío a las carcasas, y que la búsqueda
constante de alimentos resultó en depósitos concentrados en lugares de matanza, procesamiento carnicero y
habitación.Aquest estudi examina el comportament dels primers homínids a través de l'anàlisi de restes faunístiques de la gorja
d'Oldupai, que daten d'aproximadament fa 2 milions d'anys. Aquestes restes són essencials en el debat sobre si els
homínids del Plistocè obtenien carn principalment mitjançant la caça o el carronyeig. Les anàlisis tafonòmiques han
determinat que els homínids caçaven fauna de mida mitjana a gran i tenien accés primari a les carronyes en
paisatges competitius, complementant la seva dieta amb recursos marins. No obstant això, a la gorja d'Oldupai hi ha
pocs jaciments que mostrin clares correlacions entre eines lítiques i restes faunístiques, i encara menys amb conjunts
acumulats exclusivament per homínids.
L'estudi té com a objectius (1) comprendre la relació entre la fauna i els homínids, (2) determinar els tipus d'accés a
les carcasses, i (3) establir els tipus d'ocupació. Les hipòtesis suggereixen que els primers Homo i probablement
Paranthropus incloïen carn en la seva dieta, tenien accés primerenc i tardà a les carcasses, i que la recerca constant
d'aliments resultava en dipòsits concentrats en llocs de matança, carnisseria i habitatge.perfiles de mortalidad de bóvidos, patrones de fragmentación ósea y análisis espacial para entender cómo los
homínidos utilizaban el paisaje.
Los hallazgos en Ewass Oldupa del Lecho I revelan comportamientos complejos de carroñeo y caza con un uso
esporádico del sitio. Las comparaciones con otros yacimientos, como FLK Zinj, destacan la variabilidad en las
interacciones entre homínidos y carnívoros, mostrando estrategias adaptativas en diversos paisajes. Los Lechos II y
III proporcionan más información, con un uso esporádico en el Lecho II y prácticas sistemáticas de carnicería en
Engaji Nanyori del Lecho III, indicando caza organizada. En el Lecho IV, las evidencias de marcas de corte y
explotación de recursos acuáticos en Emurutoto sugieren procesos cognitivos avanzados y herramientas
especializadas. Este estudio revela la complejidad de la evolución humana y las capacidades cognitivas y sociales de
los homínidos del Pleistoceno.
This study investigates early hominin behaviour through faunal remains at Oldupai Gorge, dating back approximately 2
million years. These remains are crucial in debates about Pleistocene hominin meat procurement methods—whether
through hunting or scavenging. Taphonomic analyses have established that hominins hunted medium to large fauna
and had primary access in competitive landscapes, supplementing their diet with marine resources. However, Oldupai
Gorge has few sites with clear lithic and faunal assemblage correlations and even fewer with exclusively
hominin-accumulated assemblages.
The study aims to (1) understand the relationship between fauna and hominins, (2) determine access types to
carcasses, and (3) establish occupation types. The hypotheses suggest that early Homo and probably Paranthropus
included meat in their diet, had both early and late access to carcasses, and consistent food searches led to
concentrated deposits at various sites such as kill, butchery, and living spaces. Methodologies include standard
taphonomic protocols considering anatomical and taxonomic composition, bovid mortality profiles, bone fragmentation
patterns, and spatial analysis to understand hominin landscape utilization
Impacte de les plataformes digitals a l’educació primària catalana
Get PDFLa digitalització de l’educació ha experimentat un impuls accelerat en els darrers anys. Aquest augment de tecnologia a les aules implica una necessitat creixent de recerca no només sobre la presència i els efectes de les plataformes sobre l’alumnat, els docents i les escoles, sinó també sobre les dinàmiques polítiques i econòmiques de la indústria de la tecnologia educativa. De la mateixa manera, és essencial considerar les implicacions, transformacions i controvèrsies que el seu ús comporta com a catalitzadores de valors socials, amb la conseqüent configuració de nous rols, actors, sistemes de governança i control que suposen una nova forma d’entendre i imaginar els sistemes educatius.
Aquesta tesi pretén, així, contribuir a l’estudi general de la digitalització de l’educació mitjançant l’anàlisi de la presència de les plataformes digitals en l’educació primària, les influències i l’impacte que generen, segons la perspectiva del professorat, en el context català. L’estructura del compendi d’articles permet emfatitzar el sentit global i íntegre del fenomen de la digitalització en l’educació escolar com a fil conductor des d’una perspectiva crítica (Feenberg, 2005), amb un disseny metodològic mixt seqüencial que presenta i analitza les peculiaritats de cada esfera. Aquesta perspectiva manté una visió global que parteix del mapeig de les plataformes a les escoles i la identificació de l’ecosistema digital. Es va desgranant i concretant amb l’anàlisi de les implicacions en fenòmens com l’ús de les dades, els nous rols del professorat en les xarxes socials i les relacions amb la privatització i la comercialització de l’educació fins a la intervenció pràctica que pretén generar un canvi en el professorat.
Mitjançant la discussió conjunta dels resultats de cada una de les esferes, l’estudi mostra que les plataformes digitals han tingut un impacte sobre l’ètica pedagògica, social, econòmica i ambiental de l’educació catalana. Les col·laboracions público-privades naturalitzades, el lideratge dels Bigtech, la mercantilització oculta de dades o el baix nivell de conscienciació del professorat davant dels riscos emergents de l’ús de les plataformes, són alguns dels arguments presentats i que requereixen noves formes de repensar l’educació digital, amb una mirada més justa i sostenible. La tesi finalitza amb l’exposició de les principals conclusions que responen a les preguntes inicials plantejades, les limitacions i futures línies d’investigació que poden derivar d’aquest projecte.La digitalización de la educación ha experimentado un impulso acelerado en los últimos años. Este aumento de tecnología en las aulas comporta una necesidad creciente de investigación no sólo sobre la presencia y los efectos de las plataformas sobre el alumnado, los docentes y las escuelas, sino también sobre las dinámicas políticas y económicas de la industria de la tecnología educativa. Del mismo modo, es esencial considerar las implicaciones, transformaciones y controversias que su uso comporta, como catalizadores de valores sociales, con la consecuente configuración de nuevos roles, actores y sistemas de gobernanza y control que suponen una nueva forma de entender e imaginar los sistemas educativos.
Esta tesis pretende, así, contribuir al estudio general de la digitalización de la educación mediante el análisis de la presencia de las plataformas digitales en la educación primaria, las influencias y el impacto que generan, según la perspectiva del profesorado, en el contexto catalán. La estructura del compendio de artículos permite enfatizar el sentido global e íntegro del fenómeno de la digitalización en la educación escolar como hilo conductor desde una perspectiva crítica (Feenberg, 2005), con un diseño metodológico mixto secuencial que presenta y analiza las peculiaridades de cada esfera. Esta perspectiva mantiene una visión global que parte del mapeo de las plataformas en las escuelas y la identificación del ecosistema digital. Se va desgranando y concretando con el análisis de las implicaciones en fenómenos como el uso de los datos, los nuevos roles del profesorado en las redes sociales y las relaciones con la privatización y comercialización de la educación hasta la intervención práctica que pretende generar un cambio en el profesorado desde una perspectiva ética y sostenible.
Mediante la discusión conjunta de los resultados de cada una de las esferas, el estudio muestra que las plataformas digitales han tenido un impacto sobre ética pedagógica, social, económica y ambiental de la educación catalana. Las colaboraciones público-privadas naturalizadas, el lideraje de los Bigtech, la mercantilización oculta de datos o el bajo nivel de concienciación del profesorado frente a los riesgos emergentes, son algunos de los argumentos presentados y que requieren nuevas formas de repensar la educación digital, desde una mirada más justa y sostenible. La tesis finaliza con la exposición de las principales conclusiones que responden a las preguntas iniciales planteadas, las limitaciones y futuras líneas de investigación que pueden derivarse de este proyecto.The digitalization of education has experienced an accelerated impulse in recent years. This increase in technology in classrooms involves a growing need for research not only on the presence and effects of platforms on students, teachers and schools, but also on the political and economic dynamics of the educational technology industry. Likewise, it is essential to consider the implications, transformations and controversies that their use entails, as catalysts of social values, with the consequent configuration of new roles, actors, systems of governance and control that represents a new way of understanding and imagining educational systems.
Thus, this thesis aims to contribute to the general study of the digitalization of education by analyzing the presence of digital platforms in primary education, the influences and the impact they generate, according to the perspective of teachers, in the Catalan context. The structure of the compendium of articles allows us to emphasize the global and full meaning of the phenomenon of digitalization in school education as a common thread from a critical perspective (Feenberg, 2005), with a sequential mixed methodological design that presents and analyzes the peculiarities of each sphere. This perspective maintains a global vision that begins with the mapping of platforms in schools and the identification of the digital ecosystem. It is broken down and concretized with the analysis of the implications in apparently external phenomena such as the use of data, the new roles of teachers in social networks and the relationships with the privatization and commercialization of education until the practical intervention that aims to generate a change in teaching staff.
Through the joint discussion of the results of each of the spheres, the study shows that digital platforms had an impact on the pedagogical, social, economic and environmental ethics of Catalan education. Naturalized public-private collaborations, the leadership of Bigtech, the hidden commercialization of data or the low level of awareness of teachers regarding emerging risks of platforms’ use, are some of the arguments presented and that require new ways of rethinking digital education, from a fairer and more sustainable view. The thesis ends with the presentation of the main conclusions that respond to the initial questions posed, the limitations and future lines of research that can be derived from this project