Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Essays On The Impact Of Family Involvement And Heterogeneity On The Internationalization And Entry Mode Choice Of Family Firms. Insights From Algeria
No full textEsta tesis analiza el impacto de la implicación familiar y la heterogeneidad en el proceso de internacionalización y en la elección de los modos de entrada de las empresas familiares, con un enfoque específico en el contexto de Argelia, un país emergente. A través de un análisis riguroso, se explora cómo las características propias de las empresas familiares, así como su entorno institucional único, influyen en sus estrategias de expansión internacional. Los resultados aportan nuevos conocimientos sobre las dinámicas que condicionan la toma de decisiones en las empresas familiares y proporcionan evidencias relevantes para académicos y profesionales interesados en la economía emergente y la internacionalización empresarial.Esta tesis analiza el impacto de la implicación familiar y la heterogeneidad interna de las empresas familiares en sus decisiones de internacionalización y selección del modo de entrada en los mercados exteriores. A partir de un enfoque multinivel y utilizando datos provenientes de empresas familiares argelinas, se examina cómo las características particulares de estas empresas, incluyendo su estructura de propiedad y gestión, influyen en su comportamiento estratégico internacional. La investigación aporta evidencia sobre las dinámicas específicas que adoptan las empresas familiares en un contexto de economía emergente, destacando el papel del contexto institucional en sus decisiones de inversión extranjera directa. La tesis contribuye a la literatura sobre internacionalización de empresas familiares al proporcionar nuevos conocimientos sobre los factores contingentes que afectan sus elecciones estratégicas, especialmente en países en desarrollo.This thesis analyzes the impact of family involvement and heterogeneity on the internationalization process and entry mode choice of family firms, with a specific focus on the context of Algeria, an emerging country. Through rigorous analysis, it explores how the unique characteristics of family firms, as well as their institutional environment, influence their international expansion strategies. The findings provide new insights into the dynamics that shape decision-making in family firms and offer relevant evidence for academics and practitioners interested in emerging economies and business internationalization.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses (IDEM
Cellular IoT in future non-terrestrial networks
No full textTesi amb continguts retallats per motius de confidencialitat(English) Terrestrial cellular networks cover only 15% of Earth's surface, leaving vast regions without IoT connectivity. While sparse Low Earth Orbit satellite constellations offer global coverage potential, they exhibit discontinuous connectivity where service links (satellite-to-device) and feeder links (satellite-to-ground station) are intermittent and non-concurrent. This fundamentally violates 3GPP cellular protocol assumptions of continuous end-to-end connectivity, preventing reliable service delivery using conventional architectures.
This thesis develops a comprehensive store and forward architecture enabling cellular IoT operation despite discontinuous connectivity; creates mechanisms for seamless multi-satellite operations through efficient UE context management; and optimizes resource utilization through algorithms that balance service quality with bandwidth constraints.
The research introduces a store and forward architecture featuring regenerative satellite payloads with onboard core network components (MME/AMF) and specialized proxy functions. Two key innovations enable operation in this challenging environment: the Control Plane Management Function facilitates critical signaling procedures despite intermittent connectivity, while the User Plane Management Function ensures reliable data delivery through multi-stage buffering. Novel UE context dissemination mechanisms enable seamless handovers between satellites, with the system addressing complex synchronization challenges, particularly for security parameters like NAS counts that change with each message exchange.
Performance analysis reveals significant geographical dependencies, with equatorial regions requiring more satellites than polar areas to maintain service levels due to orbital dynamics. The partial dissemination algorithms developed in this research intelligently exploit these patterns, optimizing context distribution based on UE location and application requirements.
Validation through laboratory testbeds and orbital simulations demonstrates successful completion of 3GPP procedures in environments with non-concurrent connectivity, median end-to-end delays of 1.63 hours for mobile-originated traffic, 56% reduction in context dissemination overhead through partial algorithms, and order-of-magnitude improvement in mobile-terminated delays through intelligent satellite selection (1.5 vs. 15-16 hours). The system achieves seamless multi-satellite operation without requiring UE re-registration.
The technology has been successfully transferred to industry, with the Control Plane Management Function concepts implemented by Sateliot in their operational NB-IoT satellite constellation, validating the practical applicability of these innovations.
This thesis establishes the first comprehensive architectural framework for cellular IoT over sparse LEO constellations, addressing critical gaps in current 3GPP NTN standardization. The store and forward mechanisms and context management algorithms enable cost-effective global connectivity while maintaining standards compliance, transforming connectivity failures into managed delays for remote IoT applications. Future work includes integration with 6G architectures, AI-enhanced context distribution, and incorporation into 3GPP Release 20+ specifications.(Català) Les xarxes cel·lulars terrestres cobreixen només el 15% de la superfície terrestre, deixant vastes regions sense connectivitat d'Internet de les coses (IoT). Tot i que les constel·lacions de satèl·lits en òrbita terrestre baixa (LEO) petites tenen el potencial d'oferir cobertura global, presenten una connectivitat discontínua, amb enllaços de servei (satèl·lit-dispositiu) i enllaços d'alimentació (satèl·lit-estació terrestre) intermitents i no concurrents. Això incompleix fonamentalment els protocols cel·lulars 3GPP, que pressuposen connectivitat contínua d'extrem a extrem, impedint la prestació fiable de serveis mitjançant arquitectures convencionals.
Aquesta tesi desenvolupa una arquitectura integral d'emmagatzematge i reenviament de dades que permet l'operativa d'IoT cel·lular via satèŀlit malgrat la connectivitat discontínua, crea mecanismes per a operacions multi-satèl·lit fluides mitjançant una gestió eficient del context de l'equip de l'usuari (UE) i optimitza l'ús de recursos a través d'algorismes que equilibren la qualitat del servei amb les restriccions d'amplada de banda.
La recerca introdueix una arquitectura d'emmagatzematge i reenviament en plataformes de satèl·lit regeneratives que executen components de xarxa de nucli (CN) a bord (MME/AMF) i funcions de servidor intermediari especialitzades. Dues innovacions clau permeten l'operació en aquest entorn desafiant: la Funció de gestió del pla de control, que facilita procediments de senyalització crítics malgrat la connectivitat intermitent, i la Funció de gestió del pla d'usuari, que assegura el lliurament fiable de dades mitjançant l'emmagatzematge en múltiples etapes. Els nous mecanismes de disseminació de context dels UEs en permeten la transferència fluida entre satèl·lits, abordant complexos reptes de sincronització, particularment per a paràmetres de seguretat com els comptadors NAS que evolucionen amb cada intercanvi de missatges.
L'anàlisi de rendiment revela dependències geogràfiques significatives, requerint les regions equatorials més satèl·lits que les àrees polars per mantenir nivells de servei equivalents a causa de la dinàmica orbital. Els algoritmes de disseminació parcial desenvolupats exploten convenientment aquests patrons, optimitzant la distribució de context basant-se en la ubicació de l'UE i els requisits de l'aplicació.
La validació mitjançant entorn de proves al laboratori i simulacions orbitals demostra la finalització satisfactòria dels procediments 3GPP en entorns amb connectivitat no concurrent, amb retards d'extrem a extrem mitjans d'1,63 hores per a trànsit originat per l'usuari, un estalvi del 56% en la càrrega de treball de disseminació de context mitjançant algorismes parcials, i la millora d'un ordre de magnitud en els retards del trànsit destinat a l'usuari mitjançant la selecció intel·ligent de satèl·lits (1,5 h vs. 15-16 h). Així, el sistema aconsegueix una operació multi-satèl·lit fluida sense requerir procediments de registre a la xarxa addicionals per part de l'UE.
La tecnologia ha estat transferida amb èxit a la indústria, i els conceptes de la Funció de gestió del pla de control han estat implantats per Sateliot en la seva constel·lació operativa de satèl·lits NB-IoT, validant l'aplicabilitat pràctica d'aquestes innovacions.
Aquesta tesi estableix el primer marc arquitectònic integral per a IoT cel·lular sobre constel·lacions LEO petites, abordant bretxes crítiques en l'estandardització actual de NTN en 3GPP. Els mecanismes d'emmagatzematge i reenviament de dades i els algoritmes de gestió de context permeten oferir una connectivitat global econòmicament rendible mentre que es manté la conformitat amb els estàndards, transformant la manca de connectivitat en una comunicació amb retards fitats per a aplicacions IoT remotes. El treball futur inclou la integració amb arquitectures 6G, la distribució de context millorada per IA i la incorporació en les especificacions 3GPP de la Versió 20 en endavant.(Español) Las redes celulares terrestres cubren solo el 15% de la superficie terrestre, dejando vastas regiones sin conectividad de Internet de las Cosas (IoT). Aunque las constelaciones de satélites en órbita terrestre baja (LEO) pequeñas tienen potencial de ofrecer cobertura global, presentan una conectividad discontinua, con los enlaces de servicio (satélite-dispositivo) y enlaces de alimentación (satélite-estación terrestre) intermitentes y no concurrentes. Esto incumple fundamentalmente los protocolos celulares 3GPP, que presuponen conectividad continua de extremo a extremo, impidiendo la prestación fiable de servicios mediante arquitecturas convencionales.
Esta tesis desarrolla una arquitectura integral de almacenamiento y reenvío que permite la operativa de IoT celular vía satélite a pesar de la conectividad discontinua, crea mecanismos para operaciones multi-satélite fluidas mediante gestión eficiente del contexto del equipo del usuario (UE) y optimiza el uso de recursos a través de algoritmos que equilibran la calidad del servicio con las restricciones de ancho de banda.
La investigación introduce una arquitectura de almacenamiento y reenvío en plataformas regenerativas que ejecutan componentes de la red de núcleo (CN) a bordo (MME/AMF) y funciones proxy especializadas. Dos innovaciones clave permiten la operación en este entorno desafiante: la función de gestión del plano de control, que facilita procedimientos de señalización críticos a pesar de la conectividad intermitente, y la función de gestión del plano de usuario, que asegura la entrega fiable de datos mediante el almacenamiento en múltiples etapas. Los nuevos mecanismos de diseminación de contexto de los UEs permiten su transferencia entre satélites de manera fluida, abordando desafíos de sincronización, particularmente para parámetros de seguridad como los contadores NAS que evolucionan con cada intercambio de mensajes.
El análisis de rendimiento revela dependencias geográficas significativas, requiriendo las regiones ecuatoriales más satélites que las áreas polares para mantener niveles de servicio equivalentes debido a la dinámica orbital. Los algoritmos de diseminación parcial desarrollados explotan estos patrones, optimizando la distribución de contexto basándose en la ubicación del UE y los requisitos de la aplicación.
La validación mediante entorno de pruebas y simulaciones orbitales demuestra la finalización exitosa de los procedimientos 3GPP en entornos con conectividad no concurrente, con retardos de extremo a extremo medianos de 1,63 horas para tráfico originado por el usuario, una reducción del 56% en la carga de trabajo de diseminación de contexto mediante algoritmos parciales, y la mejora de un orden de magnitud en los retardos del tráfico destinado al usuario mediante la selección inteligente de satélites (1,5 h vs. 15-16 h). El sistema logra una operación multi-satélite fluida sin requerir procedimientos de registro en la red adicionales por parte del UE.
La tecnología ha sido transferida exitosamente a la industria, y los conceptos de la función de gestión del plano de control han sido implantados por Sateliot en su constelación operativa de satélites NB-IoT, validando la aplicabilidad práctica de estas innovaciones.
Esta tesis establece el primer marco arquitectónico integral para IoT celular sobre constelaciones LEO pequeñas, abordando brechas críticas en la estandarización actual de NTN en 3GPP. Los mecanismos de almacenamiento y reenvío y los algoritmos de gestión de contexto permiten ofrecer una conectividad global económicamente rentable mientras que se mantiene la conformidad con los estándares, transformando la falta de conectividad en una comunicación con retardos acotados para aplicaciones IoT remotas. El trabajo futuro incluye la integración con arquitecturas 6G, la distribución de contexto mejorada por IA y la incorporación en las especificaciones 3GPP de la Versión 20 en adelante.DOCTORAT EN ENGINYERIA TELEMÀTICA (Pla 2013
Genetic diagnosis of inherited arrhythmogenic syndromes and sudden cardiac death in pediatrics
No full textENG- Sudden death in children and young people is rare, but when it occurs, it is a devastating event. In many of these cases, even after a complete autopsy, the exact cause of death cannot be identified. Current evidence suggests that a significant proportion of these deaths may be caused by genetic cardiac conditions, also known as inherited arrhythmogenic syndromes, which are not always detectable through standard medico-legal autopsies.
Genetic testing can help identify these conditions, but interpreting the results is complex, especially in children and young people. This is largely due to inherent features of these syndromes, such as incomplete penetrance (not all carriers of deleterious variants develop the disease) and variable expressivity (the severity and age of onset of the condition can vary between individuals). Moreover, many of the genetic alterations identified are of uncertain or unknown clinical significance.
This doctoral thesis had the following objectives:
• To improve the interpretation of uncertain genetic findings in inherited arrhythmogenic syndromes.
• To design and implement a new algorithm to classify these uncertain genetic variants more precisely.
• To determine the optimal (cost-effective) time interval for re-evaluating genetic results in inherited arrhythmogenic syndromes.
• To better understand how deleterious variants in the SCN5A gene can affect the pediatric population.
To address these objectives, we reanalyzed genetic data from children and young individuals who died suddenly without a clear cause. We found that 10% of the previously uncertain variants were not deleterious. The newly developed classification algorithm helped identify which variants were likely to play a role in disease and therefore required more frequent and thorough review. It was also found that reviewing these results every 2 to 5 years was optimal, according to the available scientific evidence. Children carrying deleterious SCN5A variants showed a wide range of symptoms, and in many cases, serious cardiac events were triggered by fever.
In conclusion, this study helps make genetic testing more useful and accurate in children and young people with inherited arrhythmogenic syndromes and/or sudden cardiac death, contributing to improved diagnosis, prevention, and personalized treatmentCAT- La mort sobtada en infants i joves és poc freqüent, però quan ocorre és un esdeveniment devastador. En molts d’aquests casos, fins i tot després d’una autòpsia completa, no es pot identificar una causa clara de la mort. La evidencia actual indica que un percentatge important d’aquestes morts podrien ser causades per trastorns cardíacs genètics, també coneguts com síndromes arritmogèniques hereditàries, que no sempre es poden detectar amb les autòpsies medicolegals habituals.
Les proves genètiques poden ajudar a identificar aquestes condicions, però interpretar-ne els resultats és complicat, especialment en infants i persones joves. Això es degut sobretot a característiques inherents a aquestes síndromes, com la penetrància incompleta (no tots els portadors de variants deletèries presenten la patologia) i l’expressivitat variable (la severitat i edat d’aparició de la síndrome pot variar d’un individu a un altre). A més a més sovint s’identifiquen alteracions genètiques amb un significat clínic incert o desconegut.
Aquesta tesi doctoral té els següents objectius:
• Millorar la interpretació dels resultats genètics incerts en les síndromes arritmogèniques hereditàries.
• Dissenyar i implementar un nou algoritme per classificar aquestes variants genètiques incertes de manera més precisa.
• Determinar el temps òptim (cost-efectiu) per tal de revisar els resultats genètics a les síndromes arritmogèniques hereditàries.
• Comprendre millor com afecten les alteracions deletèries al gen SCN5A a la població pediàtrica.
Per aconseguir respondre a aquests objectius vam reanalitzar dades genètiques de nens i joves que van morir sobtadament sense una causa clara. Vam descobrir que un 10% de les alteracions prèviament considerades incertes no eren perjudicials. Es va dissenyar i validar un algoritme innovador per a la classificació de les variants incertes. Aquest nou algoritme va ajudar a identificar quines alteracions podrien tenir un paper en la malaltia i per tant necessitaven d’una revisió més completa i freqüent. També van veure que revisar aquests resultats entre cada 2 i 5 anys era el més òptim, segons l’evidència científica disponible. Els infants amb alteracions perjudicials en el gen SCN5A van mostrar una gran varietat de símptomes, i molts dels problemes cardíacs greus en aquesta població s’havien desencadenat per la febre.
En conclusió, aquest estudi contribueix a fer les proves genètiques més útils i precises en infants i joves amb síndromes arritmogèniques hereditàries i/o mort sobtada cardíaca, ajudant a millorar el diagnòstic, la prevenció de la mort sobtada cardíaca i el tractament personalitzatPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu
Más allá del silencio. El abordaje educativo de la sexualidad en familias con adolescentes
No full text[spa] La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal analizar el abordaje educativo de las familias de adolescentes en el área de la sexualidad en la isla de Mallorca. Para ello, se lleva a cabo un estudio fenomenológico interpretativo utilizando la metodología cualitativa y la técnica de grupos de discusión, con la participación de un total de 37 familiares (23 madres y 14 padres).
Desde una perspectiva integral de la educación para la sexualidad, el estudio identifica estrategias educativas de las familias que destacan por su efectividad, así como áreas que requieren de especial atención y mejora. Se analizan las implicaciones de factores como el género, el capital educativo, económico o cultural de las familias, así como otras intersecciones que afectan la práctica educativa de las familias, destacando como estas variables influyen en las percepciones, actitudes y estrategias educativas en el área de la sexualidad.
Los resultados revelan que, el abordaje educativo de la sexualidad en familias de adolescentes requiere de especial atención tanto por su impacto como por su ausencia. Aunque las familias adoptan una actitud positiva hacia la Educación para la Sexualidad (ES), expresan una autopercepción de insuficiencia educativa, marcada por sentimientos de preocupación, desconocimiento y vergüenza. Generalmente, las familias muestran mayor apertura para abordar temas relacionados con la salud sexual y reproductiva, así como con las relaciones sentimentales y de buentrato. Sin embargo, las familias informan desafíos adicionales en el abordaje de cuestiones relacionadas con el cuerpo, la identidad, el placer, el deseo y la autoestima.
En conclusión, esta investigación subraya que las familias desempeñan un papel fundamental en la educación para la sexualidad en la etapa adolescente. Sus enfoques educativos se caracterizan por ser simultáneamente influyentes y ausentes, lo que plantea un reto significativo para la comunidad educativa y sugiere la necesidad de integrar a las familias en investigaciones, intervenciones y programas de educación para la sexualidad. El enfoque de la presente investigación no solo representa un desafío científico, sino que, también, se presenta como un componente esencial para el desarrollo educativo en este ámbito, con el potencial de transformar las dinámicas de aprendizaje y contribuir al desarrollo y bienestar integral de la sociedad en general y de las personas más jóvenes en particular.[cat] La present tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar l'abordatge educatiu de les famílies d'adolescents en l'àrea de la sexualitat a l'illa de Mallorca. Per a això, es duu a terme un estudi fenomenològic interpretatiu utilitzant la metodologia qualitativa i la tècnica de grups de discussió, amb la participació d'un total de 37 familiars (23 mares i 14 pares).
Des d'una perspectiva integral de l'educació per a la sexualitat, l'estudi identifica estratègies educatives de les famílies que destaquen per la seva efectivitat, així com àrees que requereixen especial atenció i millora. S'analitzen les implicacions de factors com el gènere, el capital educatiu, econòmic o cultural de les famílies, així com altres interseccions que afecten la pràctica educativa de les famílies, destacant com aquestes variables influeixen en les percepcions, actituds i estratègies educatives en l'àrea de la sexualitat.
Els resultats revelen que, l'abordatge educatiu de la sexualitat en famílies d'adolescents requereix especial atenció tant pel seu impacte com per la seva absència. Encara que les famílies adopten una actitud positiva cap a l'Educació per a la Sexualitat (ES), expressen una autopercepció d'insuficiència educativa, marcada per sentiments de preocupació, desconeixement i vergonya. Generalment, les famílies mostren major obertura per a abordar temes relacionats amb la salut sexual i reproductiva, així com amb les relacions sentimentals i de bontracte. No obstant això, les famílies informen desafiaments addicionals en l'abordatge de qüestions relacionades amb el cos, la identitat, el plaer, el desig i l'autoestima.
En conclusió, aquesta recerca subratlla que les famílies exerceixen un paper fonamental en l'educació per a la sexualitat en l'etapa adolescent. Els seus enfocaments educatius es caracteritzen per ser simultàniament influents i absents, la qual cosa planteja un repte significatiu per a la comunitat educativa i suggereix la necessitat d'integrar a les famílies en recerques, intervencions i programes d'educació per a la sexualitat. L'enfocament de la present recerca no sols representa un desafiament científic, sinó que, també, es presenta com un component essencial per al desenvolupament educatiu en aquest àmbit, amb el potencial de transformar les dinàmiques d'aprenentatge i contribuir al desenvolupament i benestar integral de la societat en general i de les persones més joves en particular.[eng] The primary objective of this doctoral dissertation is to analyze how families of adolescents approach sexuality education on the island of Mallorca. To achieve this, an interpretative phenomenological study was conducted using qualitative methodology and focus group techniques, involving a total of 37 family members (23 mothers and 14 fathers).
From a comprehensive perspective on sexuality education, the study identifies educational strategies used by families that stand out for their effectiveness, as well as areas that require particular attention and improvement. The analysis explores the implications of factors such as gender, and the educational, economic, or cultural capital of the families, along with other intersections that influence their educational practices. It highlights how these variables affect families' perceptions, attitudes, and educational strategies concerning sexuality.
The results reveal that the educational approach to sexuality within families of adolescents requires special attention, both due to its impact and its absence. While families adopt a generally positive attitude toward Comprehensive Sexuality Education (CSE), they also express a sense of educational insufficiency, marked by feelings of concern, lack of knowledge, and embarrassment. Families tend to exhibit greater openness when addressing topics related to sexual and reproductive health, as well as sentimental relationships and respectful interactions. However, they report additional challenges in addressing issues related to the body, identity, pleasure, desire, and self-esteem.
In conclusion, this research underscores that families play a fundamental role in sexuality education during adolescence. Their educational approaches are characterized by being both influential and lacking, presenting a significant challenge for the educational community and highlighting the need to integrate families into research, interventions, and sexuality education programs. The focus of this research not only represents a scientific challenge but also serves as an essential component for educational development in this field. It has the potential to transform learning dynamics and contribute to the holistic development and well-being of society at large, particularly its younger members.Doctorat en Educaci
Low-power lab-on-CMOS ISFET arrays for low-cost portable biomedical applications
No full textLa integració de sensors en tecnologia CMOS ha transformat el camp de la detecció química i biològica, permetent una elevada densitat d'integració i uns costos de producció reduïts. En particular, els transistors d'efecte camp sensibles a ions (ISFET, per les seves sigles en anglès) han guanyat interès gràcies a la seva versatilitat i a la seva integració directa en processos CMOS estàndard. Quan s'integren en matrius a gran escala, el seu rendiment es veu millorat en permetre la detecció iònica paral·lela i en temps real, cosa que ha impulsat una revolució en aplicacions biomèdiques com el seqüenciament d'ADN.
Simultàniament, els sistemes lab-on-chip (LoC) han emergit com a plataformes integrades compactes amb capacitat per anàlisis bioquímiques complexes en un sol xip. Aquestes plataformes empenyen els límits de la miniaturització, i resulten avantatjoses respecte als sistemes de laboratori tradicionals en reduir els costos i el temps d’anàlisi. Quan aquests sistemes LoC es construeixen amb tecnologies CMOS, les seves capacitats de detecció poden veure’s notablement millorades, evolucionant cap a plataformes lab-on-CMOS.
Aquesta tesi doctoral explora la integració de matrius d'ISFETs CMOS en plataformes lab-on-CMOS per tal d’assolir sistemes de detecció bioquímica compactes, altament integrats i intel·ligents, combinant la detecció iònica en temps real de les matrius d'ISFETs CMOS amb la miniaturització i el baix cost d’integració de les plataformes lab-on-CMOS.
Es proposa una nova arquitectura de píxel ISFET que aborda les limitacions conegudes dels ISFETs alhora que proporciona una conversió analògic-a-digital dins del mateix píxel. Aquesta arquitectura de píxel ISFET digital s’ha implementat en un procés CMOS comercial de 65\,nm de baix consum mitjançant una matriu de 88 i una altra de 1616 ISFETs, i s’ha validat tant a nivell elèctric com electroquímic. A més, es demostra la millora de la sensibilitat al pH i la reducció de la deriva electroquímica en ISFETs CMOS mitjançant un postprocessat amb deposició de capes atòmiques (ALD) d’HfO\textsubscript{2}.
Es demostren dues metodologies de fabricació per a la integració i encapsulat lab-on-CMOS mitjançant la integració d’estructures microfluídiques amb les matrius d'ISFETs CMOS fabricades de 65\,nm. Aquestes metodologies de fabricació, simples i fiables, són compatibles amb aplicacions biomèdiques de baix cost, i s’han desenvolupat amb l’objectiu de satisfer dues necessitats diferents: (i) la integració i encapsulat de xips CMOS d’escala mil·limètrica en estructures microfluídiques d’escala centimètrica, i (ii) la integració directa de microfluídica sobre el xip.
Les plataformes lab-on-CMOS desenvolupades s’exploren en tres aplicacions biomèdiques. En primer lloc, s’exploten les capacitats de miniaturització per produir una sonda multi-iònica sense elèctrode de referència, capaç de fer mesures en volums inferiors a 1\,mL. La segona aplicació aprofita l’alta densitat d’integració de les matrius d'ISFETs CMOS per permetre immunoassaigs digitals compactes i de baix cost per a la detecció de biomarcadors. Finalment, la tercera aplicació utilitza estratègies de disseny de circuits neuromòrfics per mitigar les no-idealitats dels ISFETs, permetent una detecció espaitemporal contínua de la dinàmica iònica per comprendre processos bioquímics i fisiològics.La integración de sensores en tecnología CMOS ha transformado el campo de la detección química y biológica al permitir una alta densidad de integración y bajos costes de producción. En particular, los transistores de efecto de campo sensibles a iones (ISFETs, por sus siglas en inglés) han ganado interés debido a su versatilidad y a su integración directa en procesos CMOS estándar. Cuando se integran en matrices a gran escala, su rendimiento se ve mejorado al permitir la detección paralela y en tiempo real de iones, lo que ha supuesto una revolución en aplicaciones biomédicas como la secuenciación de ADN.
Paralelamente, los sistemas lab-on-chip (LoC) han surgido como plataformas integradas compactas capaces de realizar análisis bioquímicos complejos en un solo chip. Estas plataformas amplían los límites de la miniaturización, resultando ventajosas frente a los sistemas tradicionales de laboratorio al reducir los costes y el tiempo de análisis. Cuando estos sistemas LoC se construyen sobre circuitos integrados CMOS, sus capacidades de detección pueden mejorarse considerablemente, evolucionando hacia plataformas lab-on-CMOS.
Esta tesis doctoral explora la integración de matrices de ISFETs CMOS en plataformas lab-on-CMOS para desarrollar sistemas de detección bioquímica compactos, altamente integrados e inteligentes, combinando la detección iónica en tiempo real de las matrices de ISFETs CMOS con la miniaturización y los bajos costes de integración de las plataformas lab-on-CMOS.
Se propone una nueva arquitectura de píxel ISFET que aborda limitaciones conocidas de los ISFETs y proporciona conversión analógica-digital en el propio píxel. Esta arquitectura digital de píxel ISFET se ha implementado en un proceso CMOS comercial de 65 nm de bajo consumo mediante matrices de 88 y 1616 ISFETs, y se han validado tanto a nivel eléctrico como electroquímico. Además, se demuestra la mejora de la sensibilidad al pH y la reducción de la deriva electroquímica en ISFETs CMOS mediante un postprocesado con deposición de capas atómicas (ALD) de HfO\textsubscript{2}.
Se presentan dos metodologías de fabricación para la integración y encapsulado lab-on-CMOS, integrando estructuras microfluídicas con las matrices de ISFETs CMOS fabricadas en 65\,nm. Estos métodos de fabricación, simples y fiables, son compatibles con aplicaciones biomédicas de bajo coste y han sido desarrollados para satisfacer dos necesidades distintas: (i) la integración y encapsulado de chips CMOS de escala milimétrica en estructuras microfluídicas de escala centimétrica, y (ii) la integración directa de microfluídica sobre el chip.
Las plataformas lab-on-CMOS desarrolladas se exploran en tres aplicaciones biomédicas. En primer lugar, se explotan las capacidades de miniaturización para producir una sonda multiiónica sin electrodo de referencia, capaz de realizar mediciones en volúmenes inferiores a 1\,mL. La segunda aplicación aprovecha la alta densidad de integración de las matrices de ISFETs CMOS para habilitar inmunoensayos digitales compactos y de bajo coste para la detección de biomarcadores. Finalmente, la tercera aplicación emplea estrategias de diseño de circuitos neuromórficos para mitigar las no idealidades de los ISFETs, permitiendo una detección espaciotemporal continua de la dinámica iónica, con el fin de comprender procesos bioquímicos y fisiológicos.The integration of sensors in CMOS technology has transformed the field of chemical and biological sensing by enabling high integration density and low production costs. In particular, Ion-Sensitive Field-Effect Transistors (ISFETs) have gained interest due to their versatility and direct integration into standard CMOS processes. When integrated in large-scale arrays, their performance is enhanced by enabling parallel real-time ion detection, which has induced a revolution in biomedical applications such as DNA sequencing.
Simultaneously, lab-on-chip (LoC) systems have emerged as compact integrated platforms capable of performing complex biochemical analyses on a single chip. These platforms push the boundaries of miniaturization, proving advantageous over traditional benchtop systems by greatly reducing costs and analysis time. When these LoC systems are built around CMOS integrated circuits, their sensing capabilities can be greatly enhanced, evolving into lab-on-CMOS platforms.
This PhD thesis explores the integration of CMOS ISFET arrays into lab-on-CMOS platforms to realize compact, highly integrated, and intelligent biochemical sensing systems by combining the real-time ion sensing of CMOS ISFET arrays with the miniaturization and low integration costs of lab-on-CMOS platforms.
A novel ISFET pixel architecture is proposed addressing known limitations of ISFETs while providing in-pixel analog-to-digital conversion. This digital ISFET pixel architecture is implemented in a commercial low-power 65-nm CMOS process through an 88 and a 1616 ISFET array, and validated both at electrical and electrochemical level. In addition, the enhancement of pH sensitivity and reduction of electrochemical drift is demonstrated on CMOS ISFETs by post-processing them with a HfO\textsubscript{2} atomic layer deposition.
Two fabrication methodologies for lab-on-CMOS integration and packaging are demonstrated by integrating microfluidic structures with the fabricated 65-nm CMOS ISFET arrays. These simple and reliable fabrication methods are compatible with cost-effective biomedical applications, and have been developed targeting two distinct needs: (i) integration and packaging of mm-scale CMOS chips into cm-scale microfluidic structures, and (ii) direct on-chip integration of microfluidics.
The developed lab-on-CMOS platforms are explored in three biomedical applications. First, the miniaturization capabilities of such platforms are exploited to produce a reference-electrode-free multi-ionic probe capable of sub-mL volume measurements. The second application leverages the high integration density of CMOS ISFET arrays to enable compact and low-cost digital immunoassays for biomarker detection. Finally, the latter exploits neuromorphic circuit design strategies to mitigate ISFET non-idealities, allowing uninterrupted spatiotemporal detection of ion dynamics for understanding biochemical and physiological processes.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Enginyeria Electrònica i de Telecomunicaci
Spatial hallmarks of cancer: blueprinting precision oncology in MIBC and beyond
No full textTot i els avenços en immunoteràpia i quimioteràpia per al càncer de bufeta múscul-invasor (MIBC), els biomarcadors predictius sovint no capten els determinants espacials de la resposta terapèutica. Aquesta tesi utilitza transcriptòmica espacial i modelització ecològica per analitzar com els patrons espacials d’interaccions immunes i trets cancerígens (hallmarks) condicionen els resultats del tractament en el MIBC, i si aquests patrons es conserven en altres tipus de tumors. El treball es basa en cinc objectius: (1) analitzar les limitacions contextuals de la Signatura d’Inflamació Tumoral (TIS), (2) caracteritzar l’accessibilitat de cèl·lules immunes i l’activació de checkpoints per proximitat espacial, (3) explorar el paper de la plasticitat fenotípica en la resposta terapèutica, (4) investigar la interacció espacial entre hallmarks, i (5) avaluar-ne la conservació en altres càncers.
Els resultats mostren que la TIS no aconsegueix estratificar els pacients a causa de la seva insensibilitat a l’exclusió immune espacial. En canvi, els pacients que responen a la immunoteràpia presenten nínxols rics en epitelis infiltrats per cèl·lules T CD8⁺, NK i T reguladores, mentre que els no-responedors mostren zones amb una alta densitat de fibroblasts que segreguen els efectors immunitaris. La senyalització efectiva de checkpoints requereix la co-localització espacial de lligands (PDL1, CD86) i receptors (PD1, CTLA4).
En tumors tractats amb quimioteràpia, la plasticitat fenotípica emergeix com un mecanisme de resistència no genètic i organitzat espacialment. Malgrat tenir poca divergència genòmica, els no-responedors mostren una alta discrepància entre la heterogeneïtat genòmica i fenotípica, indicant una adaptació funcional com a via de resistència. Els models espacials revelen combinacions distintes de hallmarks segons el tractament i el context immune.
Un últim anàlisi pancàncer demostra que els hallmarks adopten una arquitectura espacial conservada: els trets neoplàsics es concentren al centre del tumor, mentre que els hallmarks estromals i immunitaris s’enriqueixen a les interfícies tumor–microambient. Aquests resultats proposen una nova visió de la biologia tumoral, on els resultats terapèutics depenen no només dels programes actius, sinó també de com estan integrats espacialment dins de l’ecosistema tumoral.A pesar de los avances en inmunoterapia y quimioterapia para el cáncer de vejiga músculo-invasivo (MIBC), los biomarcadores predictivos a menudo no capturan los determinantes espaciales de la respuesta terapéutica. Esta tesis utiliza transcriptómica espacial y modelos ecológicos para analizar cómo los patrones espaciales de interacciones inmunes y hallmarks del cáncer influyen en los resultados del tratamiento en MIBC, y si dichos patrones se conservan en otros tipos de tumores. El estudio se basa en cinco objetivos: (1) evaluar las limitaciones contextuales de la Firma de Inflamación Tumoral (TIS), (2) caracterizar la accesibilidad inmune y la activación de checkpoints mediante proximidad espacial, (3) estudiar el papel de la plasticidad fenotípica en la respuesta terapéutica, (4) examinar la interacción espacial entre hallmarks, y (5) evaluar su conservación en otros tipos tumorales.
Se demuestra que la TIS no logra estratificar a los pacientes debido a su insensibilidad a la exclusión inmune espacial. En cambio, los respondedores a inmunoterapia presentaron nichos epiteliales infiltrados por células T CD8⁺, NK y T reguladoras, mientras que los no respondedores mostraron regiones con fibroblastos que segregaban a los efectores inmunes. La señalización efectiva de checkpoints dependió de la co-localización espacial entre ligandos (PDL1, CD86) y receptores (PD1, CTLA4).
En tumores tratados con quimioterapia, la plasticidad fenotípica surgió como un mecanismo de resistencia no genético organizado espacialmente. Los no respondedores mostraron alta discordancia entre heterogeneidad genómica y fenotípica, reflejando una resistencia adaptativa. Los modelos espaciales revelaron combinaciones distintas de hallmarks según el tratamiento y el contexto inmune.
Finalmente, un análisis pancáncer mostró que los hallmarks siguen patrones espaciales conservados: los rasgos neoplásicos se concentran en el centro tumoral, mientras que los hallmarks inmunes y estromales se enriquecen en la periferia. En conjunto, los resultados promueven una visión espacialmente informada de la biología tumoral, en la que los resultados terapéuticos dependen no solo de los programas activos, sino también de su organización dentro del ecosistema tumoral.Despite advances in immunotherapy and chemotherapy for muscle-invasive bladder cancer (MIBC), predictive biomarkers often fail to capture the complex determinants of therapeutic response. This thesis leverages spatial transcriptomics and ecological modeling to dissect how spatial patterns of immune interactions and cancer hallmarks shape treatment outcomes in MIBC, and whether such patterns are conserved in other cancer types. Five core objectives guided this work: (1) investigating the contextual limitations of the 18-gene Tumor Inflammation Signature (TIS), (2) characterizing immune cell accessibility and checkpoint activation through spatial proximity, (3) uncovering the role of phenotypic plasticity in therapeutic outcome, (4) unraveling how the spatial interplay between cancer hallmarks influence outcomes, and (5) assessing the conservation of hallmark architecture across cancer types.
The findings show that TIS fails to stratify patients in prospective trials due to its insensitivity to spatial immune exclusion. In contrast, immune checkpoint inhibitor (ICI) responders displayed epithelial-rich niches infiltrated by CD8⁺ T cells, NK cells, and T regulatory cells, whereas non-responders exhibited fibroblast-dense regions that spatially segregated immune effectors. Productive checkpoint signaling required the spatial co-localization of ligands (e.g., PDL1, CD86) and receptors (e.g., PD1, CTLA4), underscoring the necessity of anatomical engagement beyond immune cell presence.
In chemotherapy-treated tumors, phenotypic plasticity emerged as a spatially organized, non-genetic mechanism of resistance. Despite low genomic divergence, non-responders exhibited high discordance between genomic and phenotypic intratumoral heterogeneity, indicating adaptive hallmark expression as a key mode of chemoresistance. Spatial modeling revealed that both responders and non-responders exhibit hallmark colocalization or decoupling, but with distinct combinations depending on treatment and immune context.
A final pancancer analysis demonstrated that hallmark programs form conserved spatial layers across tumor types, with core neoplastic traits concentrated centrally and immune or stromal hallmarks enriched at neoplastic–microenvironment interfaces. Together, these results call for a spatially informed rethinking of tumor biology, where therapeutic outcomes are governed not only by which programs are active, but also by how they are spatially embedded within the tumor ecosystem.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin
Evaluación de la respuesta cerebral a la aceptación y el rechazo social en mujeres adultas con anorexia nerviosa mediante técnicas de neuroimagen
No full textLes experiències d’acceptació, pertinença o rebuig social són fonamentals per al desenvolupament emocional i cognitiu. En trastorns psiquiàtrics com l’anorèxia nerviosa (AN), el processament d’aquestes experiències pot estar alterat, cosa que afavoreix el malestar emocional persistent i les dificultats en les relacions interpersonals. Aquesta tesi doctoral avalua la resposta cerebral a l’acceptació i el rebuig social en dones joves adultes amb AN, mitjançant tècniques de neuroimatge funcional aplicades a dos paradigmes d’interacció social.
El primer estudi va analitzar la dinàmica temporal de l’activació de l’estriat ventral —una estructura clau del sistema de recompensa— davant la recepció reiterada de retroalimentació social positiva i negativa. Contràriament al que s’esperava, el grup amb AN no va mostrar una hipersensibilitat al rebuig, sinó un patró d’atenuació progressiva dels pics d’activació davant el rebuig repetit, juntament amb un augment sostingut del senyal de base.
El segon estudi va examinar la resposta cerebral global davant l’exclusió social i va identificar una activació atípica en regions implicades en l’autopercepció, el control executiu i l’atenció. Aquestes alteracions només es van observar quan l’exclusió provenia d’amistats, fet que suggereix una modulació contextual de la resposta social en funció del vincle interpersonal.
En conjunt, els resultats d’ambdós estudis donen suport a l’existència d’alteracions neurofuncionals en la resposta cerebral a l’acceptació i el rebuig social en l’AN, que afecten tant el sistema de recompensa com circuits prefrontal-parietals relacionats amb la regulació inhibidora, l’autopercepció i el processament atencional. Aquests resultats contribueixen a una comprensió més profunda del malestar interpersonal característic de l’AN i obren noves vies per al seu abordatge clínic, tot subratllant el paper central de l’experiència social en la vivència subjectiva del trastorn.Las experiencias de aceptación, pertenencia o rechazo social son fundamentales para el desarrollo emocional y cognitivo. En trastornos psiquiátricos como la anorexia nerviosa (AN), el procesamiento de estas experiencias puede estar alterado, lo que favorece el malestar emocional persistente y las dificultades en las relaciones interpersonales. La presente tesis doctoral evalúa la respuesta cerebral a la aceptación y el rechazo social en mujeres jóvenes adultas con AN, mediante técnicas de neuroimagen funcional aplicadas a dos paradigmas de interacción social.
El primer estudio analizó la dinámica temporal de la activación del estriado ventral —estructura clave del sistema de recompensa— ante la recepción reiterada de feedback social positivo y negativo. Contrariamente a lo esperado, el grupo con AN no mostró una hipersensibilidad al rechazo, sino un patrón de atenuación progresiva de los picos de activación frente al rechazo repetido, junto con un aumento sostenido de la señal de base. El segundo estudio examinó la respuesta cerebral global ante la exclusión social e identificó una activación atípica en regiones implicadas en la autopercepción, el control ejecutivo y la atención. Estas alteraciones solo se observaron cuando la exclusión provenía de amistades, lo que sugiere una modulación contextual de la respuesta social en función del vínculo interpersonal.
En conjunto, los resultados de ambos estudios respaldan la existencia de alteraciones neurofuncionales en la respuesta cerebral a la aceptación y el rechazo social en la AN, que afectan tanto al sistema de recompensa como a circuitos prefrontoparietales relacionados con la regulación inhibitoria, la autopercepción y el procesamiento atencional. Estos hallazgos contribuyen a una comprensión más profunda del malestar interpersonal característico de la AN y abren nuevas vías para su abordaje clínico, al subrayar el papel central de la experiencia social en la vivencia subjetiva del trastorno.Experiences of social acceptance, belonging, or rejection are fundamental to emotional and cognitive development. In psychiatric disorders such as anorexia nervosa (AN), the processing of these experiences may be altered, contributing to persistent emotional distress and difficulties in interpersonal relationships. This doctoral thesis evaluates brain responses to social acceptance and rejection in young adult women with AN, using functional neuroimaging techniques applied to two paradigms of social interaction.
The first study analyzed the temporal dynamics of ventral striatum activation—a key structure of the reward system—during repeated exposure to positive and negative social feedback. Contrary to expectations, the AN group did not show heightened sensitivity to rejection, but rather a progressive attenuation of peak activation in response to repeated rejection, accompanied by a sustained increase in baseline signal. The second study examined the overall brain response to social exclusion and identified atypical activation in regions involved in self-perception, executive control, and attention. These alterations emerged only when exclusion came from friends, suggesting a contextual modulation of social response depending on the interpersonal bond.
Taken together, the results of both studies support the presence of neurofunctional alterations in brain responses to social acceptance and rejection in AN, affecting both the reward system and prefrontoparietal circuits related to inhibitory regulation, self-referential processing, and attentional control. These findings contribute to a deeper understanding of the interpersonal distress characteristic of AN and offer new avenues for clinical approach, highlighting the central role of social experience in the subjective experience of the disorder.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri
Prácticas y significados en el chemsex
No full textAquesta tesi doctoral aborda el fenomen del chemsex no com una categoria fixa, sinó com una construcció semiòtica, discursiva i relacional la intel·ligibilitat de la qual es produeix en la intersecció entre discursos biomèdics, mediàtics, artístics i experiències corporals. plaer, vigilància, medicalització, performance i diagnòstic.
L'estudi es justifica en la constatació que els discursos hegemònics tendeixen a silenciar les dimensions polítiques, afectives i corporals del chemsex. En canvi, es proposa abordar-lo com un espai de producció de sabers encarnats, desplaçant la mirada cap a preguntes que interroguen els modes de subjectivació, els marcs d'intel·ligibilitat i les condicions materials que el configuren.
La tesi sestructura en cinc seccions: una introducció, quatre capítols en format darticle i una conclusió en format assagístic. S'hi adopta una metodologia qualitativa, crítica i situada. L'autoetnografia analítica permet a l'autor investigar el chemsex des d'una experiència personal informada teòricament, mentre que l'anàlisi crítica del discurs i la multimodalitat ofereixen eines per explorar la producció de sentit en obres teatrals com El Gé, on el gest es converteix en una unitat d'anàlisi fonamental.
El diagnòstic del saber sobre el chemsex s'organitza al voltant de tres zones discursives:
1. Narratives artístiques: Configuren una contracartografia que complexitza les representacions biomèdiques i mediàtiques expandint els marcs d'intel·ligibilitat.
2. Gramàtica mediàtica del desastre: El discurs mediàtic, especialment sensacionalista, tendeix a representar el chemsex com una amenaça o catàstrofe social.
3. Discurs psicobiomèdic: Des d'una lògica tecnicocientífica, es produeix el chemsex com a objecte clínic i focus epidemiològic. Se n'emfatitzen les conseqüències negatives i es promouen polítiques de reducció de risc que sovint reprodueixen una representació del subjecte com a danyat, vulnerable i medicalitzable.
Aquests tres règims de veritat configuren un arxiu en disputa, on col·lisionen lògiques de control amb formes alternatives de significació. La tesi analitza aquesta tensió a través de quatre capítols:
Capítol 1: Explora la relació entre chemsex, barebacking i pànic sexual. A través d'una autoetnografia, es problematitza la patologització del risc sexual davant de la celebració en altres contextos qüestionant les nocions binàries de seguretat i perill.
Capítol 2: Analitza les temporalitats emergents al chemsex, en contrast amb la lògica neoliberal de temporalitat. A través de l'anàlisi del Gé, s'evidencia com aquestes pràctiques configuren cronotopies alternatives, encara que ambivalents.
Capítol 3: Indaga en el paper de substàncies com a catinones i sildenafil en la modulació del plaer i les masculinitats. S'introdueix el concepte “ètica hàptica” per pensar una experiència sexual tàctil, estètica i relacional.
Capítol 4: Compara la figura del subjecte chemsex en el discurs biomèdic amb el discurs al Gé. Mentre que el primer el construeix com a objecte d'intervenció sanitària, el segon ofereix una contrarepresentació on el subjecte en gestiona racionalment la sexualitat i l'ús de substàncies.
A la conclusió, la tesi argumenta que el chemsex no pot ser reduït a una categoria de risc. Es presenta com un arxiu tàctil i relacional on s'entrecreuen vigilància biomèdica i agència situada, regulació farmacològica i plaer. S'introdueix el concepte de somatopolítica del chemsex per descriure com el cos és simultàniament regulat i resistent. Constitueix una epistemologia de la interrupció que emergeix de la contradicció entre crítica i captura. Aquesta tesi ofereix una contribució significativa als estudis sobre sexualitat, drogues, subjectivitat i sabers encarnats, proposant una lectura crítica que reconeix la potència, els límits i les tensions del fenomen.Esta tesis doctoral aborda el fenómeno del chemsex no como una categoría fija, sino como una construcción semiótica, discursiva y relacional cuya inteligibilidad se produce en la intersección entre discursos biomédicos, mediáticos, artísticos y experiencias corporales. En lugar de ofrecer una definición clausurada, la investigación se propone explorar los modos en que el chemsex deviene objeto de saber, interrogando cómo se configuran sus significados en los cruces entre placer, vigilancia, medicalización, performance y diagnóstico.
El estudio se justifica en la constatación de que los discursos hegemónicos tienden a silenciar las dimensiones políticas, afectivas y corporales del chemsex. Se propone, en cambio, abordarlo como un espacio de producción de saberes encarnados, desplazando la mirada hacia preguntas que interrogan los modos de subjetivación, los marcos de inteligibilidad y las condiciones materiales que lo configuran.
La tesis se estructura en cinco secciones: una introducción, cuatro capítulos en formato de artículo y una conclusión en formato ensayístico. Se adopta una metodología cualitativa, crítica y situada. La autoetnografía analítica permite al autor investigar el chemsex desde una experiencia personal teóricamente informada, mientras que el análisis crítico del discurso y la multimodalidad ofrecen herramientas para explorar la producción de sentido en obras teatrales como El Gé, donde el gesto se convierte en una unidad de análisis fundamental.
El diagnóstico del saber sobre el chemsex se organiza en torno a tres zonas discursivas:
1. Narrativas artísticas: Configuran una contracartografía que complejiza las representaciones biomédicas y mediáticas expandiendo los marcos de inteligibilidad.
2. Gramática mediática del desastre: El discurso mediático, especialmente sensacionalista, tiende a representar el chemsex como una amenaza o catástrofe social.
3. Discurso psicobiomédico: Desde una lógica técnico-científica, se produce al chemsex como objeto clínico y foco epidemiológico. Se enfatizan sus consecuencias negativas y se promueven políticas de reducción de riesgo que frecuentemente reproducen una representación del sujeto como dañado, vulnerable y medicalizable.
Estos tres regímenes de verdad configuran un archivo en disputa, donde colisionan lógicas de control con formas alternativas de significación. La tesis analiza esta tensión a través de cuatro capítulos:
Capítulo 1: Explora la relación entre chemsex, barebacking y pánico sexual. A través de una autoetnografía, se problematiza la patologización del riesgo sexual frente a su celebración en otros contextos cuestionando las nociones binarias de seguridad y peligro.
Capítulo 2: Analiza las temporalidades emergentes en el chemsex, en contraste con la lógica neoliberal de temporalidad. A través del análisis de El Gé, se evidencia cómo estas prácticas configuran cronotopías alternativas, aunque ambivalentes.
Capítulo 3: Indaga en el papel de sustancias como catinonas y sildenafil en la modulación del placer y las masculinidades. Se introduce el concepto de “ética háptica” para pensar una experiencia sexual táctil, estética y relacional.
Capítulo 4: Compara la figura del sujeto chemsex en el discurso biomédico con su discurso en El Gé. Mientras que el primero lo construye como objeto de intervención sanitaria, el segundo ofrece una contra-representación donde el sujeto gestiona racionalmente su sexualidad y el uso de sustancias.
En la conclusión, la tesis argumenta que el chemsex no puede ser reducido a una categoría de riesgo. Se presenta como un archivo táctil y relacional donde se entrecruzan vigilancia biomédica y agencia situada, regulación farmacológica y placer. Se introduce el concepto de “somatopolítica del chemsex” para describir cómo el cuerpo es simultáneamente regulado y resistente. Constituye una epistemología de la interrupción que emerge de la contradicción entre crítica y captura. Esta tesis ofrece una contribución significativa a los estudios sobre sexualidad, drogas, subjetividad y saberes encarnados, proponiendo una lectura crítica que reconoce la potencia, los límites y las tensiones del fenómeno.This doctoral thesis addresses the phenomenon of chemsex not as a fixed category, but as a semiotic, discursive, and relational construct whose intelligibility arises at the intersection of biomedical, media, artistic discourses, and bodily experiences.
Rather than offering a closed definition, the research aims to explore the ways in which chemsex becomes an object of knowledge, questioning how its meanings are configured at the intersections between pleasure, surveillance, medicalisation, performance and diagnosis. The study is justified by the observation that hegemonic discourses tend to silence the political, affective and bodily dimensions of chemsex.
Instead, it proposes to approach it as a space for the production of embodied knowledge, shifting the gaze towards questions that interrogate the modes of subjectivation, the frameworks of intelligibility and the material conditions that shape it.
The thesis is structured in five sections: an introduction, four chapters in article format and a conclusion in essay format. A qualitative, critical and situated methodology is adopted.
Analytical autoethnography allows the author to investigate chemsex from a theoretically informed personal experience, while critical discourse analysis and multimodality offer tools to explore the production of meaning in plays such as El Gé, where gesture becomes a fundamental unit of analysis.
The diagnosis of knowledge about chemsex is organised around three discursive areas:
1. Artistic narratives: These form a counter-cartography that complicates biomedical and media representations by expanding the frameworks of intelligibility.
2. Media grammar of disaster: Media discourse, especially sensationalist discourse, tends to represent chemsex as a threat or social catastrophe.
3. Psychobiomedical discourse: From a technical-scientific logic, chemsex is produced as a clinical object and epidemiological focus. Its negative consequences are emphasised and risk reduction policies are promoted that often reproduce a representation of the subject as damaged, vulnerable and medicalisable.
These three regimes of truth constitute a contested archive, where logics of control collide with alternative forms of meaning. The thesis analyses this tension through four chapters:
Chapter 1: Explores the relationship between chemsex, barebacking and sexual panic. Through autoethnography, the pathologisation of sexual risk is problematised in contrast to its celebration in other contexts, questioning binary notions of safety and danger.
Chapter 2: Analyses the emerging temporalities in chemsex, in contrast to the neoliberal logic of temporality. Through an analysis of El Gé, it shows how these practices shape alternative, albeit ambivalent, chronotopies.
Chapter 3: Investigates the role of substances such as cathinones and sildenafil in the modulation of pleasure and masculinities. The concept of ‘haptic ethics’ is introduced to think about a tactile, aesthetic and relational sexual experience.
Chapter 4: Compares the figure of the chemsex subject in biomedical discourse with its discourse in El Gé. While the former constructs it as an object of health intervention, the latter offers a counter-representation where the subject rationally manages their sexuality and substance use.
In conclusion, the thesis argues that chemsex cannot be reduced to a risk category. It is presented as a tactile and relational archive where biomedical surveillance and situated agency, pharmacological regulation and pleasure intersect. The concept of ‘chemsex somatopolitics’ is introduced to describe how the body is simultaneously regulated and resistant. It constitutes an epistemology of interruption that emerges from the contradiction between critique and capture. This thesis offers a significant contribution to studies on sexuality, drugs, subjectivity, and embodied knowledge, proposing a critical reading that recognises the power, limits, and tensions of the phenomenon.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Persona i Societat en el Món Contemporan
Environmental Factors and Child Neurodevelopment: The Role of Air Pollution and Heavy Metals in Attention Deficit-Hyperactivity Disorder and Autism
No full textEls trastorns del neurodesenvolupament (TND), incloent-hi el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l'espectre autista (TEA), estan augmentant a nivell mundial, creant reptes importants per als infants, les famílies i els sistemes sanitaris. Tot i que la recerca genètica i neurobiològica ha avançat, s'està posant un enfocament creixent en els factors de risc ambientals, especialment les exposicions modificables com la contaminació de l'aire i els metalls pesants que poden interrompre el desenvolupament del cervell durant períodes sensibles, particularment in utero.
Aquesta tesi aprofita dades de tres projectes: EPINED, MetigenADHD i PRONED, duts a terme a Tarragona i Barcelona, zones de Catalunya amb alta contaminació industrial. Investiga com l'exposició prenatal a contaminants de l'aire i els nivells postnatals de metalls pesants influeixen en els resultats del neurodesenvolupament relacionats amb el TDAH i l'autisme.
Utilitzant una anàlisi de clústers no supervisada de dades de comportament informades pels professors, l'estudi va identificar perfils de neurodesenvolupament diferents, incloent-hi infants amb trets de TDAH/TEA superposats, símptomes subclínics i desenvolupament típic. Aquests resultats subratllen l'heterogeneïtat dels TND i destaquen la utilitat dels mètodes d'agrupació per reconèixer patrons de comportament subtils. Els professors van emergir com a informants crucials per a la detecció precoç gràcies a la seva observació acurada a l'aula.Los trastornos del neurodesarrollo (TND), incluyendo el trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) y el trastorno del espectro autista (TEA), están aumentando a nivel mundial, lo que supone importantes desafíos para los niños, las familias y los sistemas sanitarios. Si bien la investigación genética y neurobiológica ha avanzado, se presta cada vez más atención a los factores de riesgo ambientales, especialmente a las exposiciones modificables como la contaminación atmosférica y los metales pesados, que pueden afectar el desarrollo cerebral durante períodos sensibles, sobre todo en el útero.
Esta tesis aprovecha datos de tres proyectos: EPINED, MetigenADHD y PRONED, llevados a cabo en Tarragona y Barcelona, zonas de Cataluña con alta contaminación industrial. Investiga cómo la exposición prenatal a contaminantes atmosféricos y los niveles posnatales de metales pesados influyen en los resultados del neurodesarrollo relacionados con el TDAH y el autismo.
Mediante un análisis de conglomerados no supervisado de datos conductuales proporcionados por docentes, el estudio identificó distintos perfiles de neurodesarrollo, incluyendo niños con rasgos de TDAH/TEA superpuestos, síntomas subclínicos y desarrollo típico. Estos resultados subrayan la heterogeneidad de los TND y resaltan la utilidad de los métodos de agrupamiento para reconocer patrones de comportamiento sutiles. Los docentes resultaron ser informantes cruciales para la detección temprana gracias a su observación minuciosa en el aula.Neurodevelopmental disorders (NDDs), including attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) and autism spectrum disorder (ASD), are rising globally, creating significant challenges for children, families, and healthcare systems. While genetic and neurobiological research has advanced, increasing focus is being placed on environmental risk factors, especially modifiable exposures like air pollution and heavy metals that may disrupt brain development during sensitive periods, particularly in utero.
This thesis leverages data from three projects: EPINED, MetigenADHD, and PRONED, conducted in Tarragona and Barcelona, areas of Catalonia with high industrial pollution. It investigates how prenatal exposure to air pollutants and postnatal levels of heavy metals influence neurodevelopmental outcomes related to ADHD and autism.
Using unsupervised cluster analysis of teacher-reported behavioural data, the study identified distinct neurodevelopmental profiles, including children with overlapping ADHD/ASD traits, subclinical symptoms, and typical development. These results underscore the heterogeneity of NDDs and highlight the utility of clustering methods in recognising subtle behavioural patterns. Teachers emerged as crucial informants for early detection due to their close observation in classroom settings.
The thesis found consistent associations between increased symptom severity and prenatal exposure to pollutants such as PM2.5, PM10, PMcoarse, NO₂, and NOₓ, particularly during the first and second trimesters—key developmental windows. Exploratory analyses also linked higher urinary concentrations of heavy metals (lead, mercury, cadmium, antimony) with NDD risk, while vanadium showed a potentially protective association.
In conclusion, the thesis emphasizes the need to integrate environmental exposure data with behavioural and epidemiological measures to better understand the multifactorial origins of ADHD and autism. It calls for longitudinal, multi-pollutant research and interdisciplinary strategies to support early identification and tailored interventions for at-risk children."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Salut, Psicologia i Psiquiatria
Circular business model innovation for construction products and systems. A framework and a tool tested on a sun shading products case study
No full textL'entorn construït és conegut com un dels sectors que més contribueixen a la demanda mundial d'energia i materials, amb les consegüents emissions de gasos d'efecte hivernacle i producció de residus. Els objectius de desenvolupament sostenible a nivell internacional, així com les lleis i regulacions a nivell europeu, exigeixen millores significatives en l'eficiència del sector. No obstant això, el sector de la construcció es resisteix al canvi a causa de la seva naturalesa conservadora, la cadena de subministrament fragmentada i la manca d'industrialització, entre moltes altres barreres. Es creu que l'Economia Circular proporciona solucions que poden proporcionar millores en els impactes ambientals i socials del sector, alhora que són acceptables per a les parts interessades del sector, mantenint els seus negocis rendibles. Els nous models de negoci circulars són una de les eines que es poden utilitzar per implementar la circularitat.
Aquesta tesi pretén contribuir a la implementació pràctica de l'Economia Circular en l'entorn construït. El tema de l'Economia Circular ha rebut una atenció significativa en els darrers anys en publicacions científiques i legislació europea. No obstant això, la seva implementació a la pràctica encara és molt limitada, especialment en l’àmbit de la construcció on la recerca dedicada als models de negoci circulars és limitada i orientada a projectes i empreses constructores. Aquesta recerca suggereix posar als fabricants dels productes i sistemes de construcció al centre de l'atenció, argumentant que són els que poden contribuir de manera més significativa a la transició del sector cap a l'Economia Circular, al mateix temps que pretén donar suport a aquesta transicióThe built environment is known as one of the sectors that most contribute to the global energy and material demand, consequent greenhouse gas emissions and waste production. The sustainable development goals at the international level, as well as the laws and regulations at the European level, call for significant improvements in the efficiency of the sector. However, the construction sector resists change because of its conservative nature, fragmented supply chain and lack of industrialization, among numerous other barriers. The Circular Economy is believed to provide solutions that can provide improvements in the environmental and social impacts of the sector, while being acceptable for the sector stakeholders, keeping their businesses profitable. The new circular business models are one of the tools that can be used to implement circularity.
This thesis aims to contribute to the practical implementation of the Circular Economy in the built environment. The Circular Economy topic received significant attention in recent years in scientific publications and European legislation. However, its implementation in practice is still very limited, particularly in the built environment. The research dedicated to circular business models in the construction sector is limited and oriented to projects and construction companies. This research suggests putting the manufacturers of the construction products and systems at the centre of attention, arguing that they can most significantly contribute to the transition of the sector to the Circular Economy, and aims to provide support for this transition.Arquitectura (RD 99/2011