Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Le Droit d'accès à la protection internationale dans l'Union européenne: étude de l'impact de l'article 18 de la Charte des droits fondamentaux de l'Union européen sur l'accès a un territoire et à une procédure
No full textLa question de l’accès à la protection internationale dans l’Union européenne procède de
l’inégale répartition des réfugiés à l’échelle internationale ainsi que de la dangerosité des
routes de l’exil vers les États membres. Or, cette question se pose de façon particulière à
l’échelle de l’Union. En effet, elle s’inscrit dans un processus d’intégration européenne à la
croisée entre le droit des contrôles aux frontières, de l’immigration et de l’asile.
L’article 18 de la Charte des droits fondamentaux de l’Union européenne (CDFUE) dispose
que le droit d’asile est garanti dans le respect des règles de la Convention de Genève relative
au statut des réfugiés, et conformément aux traités fondateurs de l’Union européenne. Cette
thèse entend mesurer l’impact de ce droit ayant valeur de droit primaire sur la question de
l’accès à la protection internationale dans l’Union européenne, y compris dans la perspective
de la mise en oeuvre du « nouveau pacte sur la migration et l’asile ».
Pour ce faire, il convient d’analyser l’héritage de l’article 18 CDFUE dans l’articulation entre
des normes nationales, européennes et internationales, et d’explorer la mobilisation de cette
disposition par la Cour de justice de l’Union européenne. Ceci permet d’identifier la
reconnaissance d’un droit d’accès à la protection internationale dans l’Union européenne à
travers la configuration d’un véritable « système européen commun d’asile ». Il reste alors à
évaluer la portée et le potentiel du droit d’asile face aux obstacles opposés à l’accès à la
protection internationale dans l’Union européenne, et dans l’optique de la création de voies
légales d’accès à l’asile.The question of the access to international protection in the European Union (EU) stems from
the unequal distribution of refugees at the international level and the dangers encountered on
the roads of exile towards the Member States. This question arises in a particular way within
the EU. Indeed, it fits into an integration process at the crossroads between the law on border
controls, immigration and asylum.
Article 18 of the EU Charter of Fundamental Rights (EUCFR) states that the right to asylum
shall be guaranteed with due respect for the rules of the Geneva Convention relating to the
status of refugees and in accordance with the founding treaties of the EU. This thesis aims to
measure the impact of this right, enshrined in primary law, on the question of the access to
international protection in the EU, including in the perspective of the new Pact on Migration
and Asylum’s implementation.
To this end, it is necessary to analyse the legacy of Article 18 EUCFR in the articulation
between national, European and international standards, and to explore the mobilisation of
this provision by the Court of Justice of the European Union. This allows for the recognition
of a right to access international protection within the EU through the configuration of a
genuine “Common European Asylum System”. It remains to assess the scope and potential of
the right to asylum in the face of the obstacles opposed to the access to international
protection in the EU, and with a view to creating legal pathways to asylum.Programa de Doctorat en Dre
Insect protein extraction and fractionation via microwave, pH-shifting, and membrane separation: strategies towards innovative food ingredients from sustainable sources
No full textAquesta tesi investiga mètodes ecològics per a l’extracció i fraccionament de proteïnes d’insectes comestibles, amb
l’objectiu d’obtenir fraccions amb propietats tecno-funcionals i bioactives millorades. Es van estudiar tres enfocaments:
extracció alcalina assistida per microones (MAAE), modificació del pH (pH-shifting) i separació mitjançant membranes,
com a alternatives sostenibles als mètodes convencionals. Es van seleccionar quatre espècies: cuc de la farina
(Tenebrio molitor), grill de casa (Acheta domesticus), saltamartí (Locusta migratoria) i mosca soldat negra (Hermetia
illucens). L’MAAE, tècnica d’extracció suau i efectiva, va incrementar el rendiment proteic, especialment en els grills,
tot i que els efectes sobre les propietats emulsificants i espumants van ser variables. La modificació del pH va millorar
les funcionalitats proteiques alterant les seves propietats estructurals i fisicoquímiques. Les proteïnes de grill i
saltamartí van mantenir la capacitat emulsificant i van augmentar la capacitat espumant, indicant potencial per a
aliments basats en emulsions i escumes. L’ultrafiltració (UF) amb membrana de 30 kDa va millorar les propietats
interfacials de les fraccions proteiques. La disminució de la concentració proteica va incrementar el flux de permeat per
a cuc de la farina, però no per a mosca soldat negra, mostrant la influència de la composició proteica. Un lleu augment
del pH va millorar el flux del permeat de mosca soldat negra i va afectar les tendències tecno-funcionals segons
l’espècie.Esta tesis investiga métodos ecológicos para la extracción y fraccionamiento de proteínas de insectos comestibles,
con el objetivo de obtener fracciones con propiedades tecno-funcionales y bioactivas mejoradas. Se estudiaron tres
enfoques: extracción alcalina asistida por microondas (MAAE), modificación del pH (pH-shifting) y separación
mediante membranas, como alternativas sostenibles a los métodos convencionales. Se seleccionaron cuatro
especies: gusano de harina (Tenebrio molitor), grillo doméstico (Acheta domesticus), saltamontes (Locusta migratoria)
y mosca soldado negra (Hermetia illucens). La MAAE, técnica de extracción suave y efectiva, aumentó el rendimiento
proteico, especialmente en grillos, aunque los efectos sobre las propiedades emulsionantes y espumantes fueron
variables. La modificación del pH mejoró las funcionalidades proteicas alterando sus propiedades estructurales y
fisicoquímicas. Las proteínas de grillo y saltamontes mantuvieron la capacidad emulsionante y aumentaron la
capacidad espumante, indicando potencial para alimentos basados en emulsiones y espumas. La ultrafiltración (UF)
con membrana de 30 kDa mejoró las propiedades interfaciales de las fracciones proteicas. La reducción de la
concentración proteica aumentó el flujo de permeado de gusano de harina, pero no de mosca soldado negra,
mostrando la influencia de la composición proteica. Un leve aumento del pH mejoró el flujo de permeado de mosca
soldado negra y afectó las tendencias tecno-funcionales según la especie.This thesis investigates environmentally friendly methods for extracting and fractionating proteins from edible insects
to obtain fractions with improved techno-functional and bioactive properties. Three approaches were studied:
microwave-assisted alkaline extraction (MAAE), pH-shifting, and membrane-based separation, providing sustainable
alternatives to conventional methods. Four insect species were selected: mealworm (Tenebrio molitor), house cricket
(Acheta domesticus), grasshopper (Locusta migratoria), and black soldier fly (Hermetia illucens). MAAE as a mild and
effective extraction technique, an increase protein yield was observed particularly for cricket with irradiation energy but
had inconsistent effects on emulsifying and foaming properties. pH-shifting, as a chemical modification method,
improved the protein functionalities by altering structural and physicochemical properties. Cricket and grasshopper
proteins maintained emulsifying capacity while increasing foaming ability after alkaline treatment, suggesting potential
for emulsion- and foam-based foods. Ultrafiltration (UF) enhanced protein fractions’ interfacial properties using a 30
kDa membrane. Lowering protein concentration improved permeate flux for mealworm protein but not BSF,
highlighting the influence of protein composition. Slight increase in pH improved BSF permeate flux and influenced
techno-functional trends depending on the insect. Cricket permeate at pH 7 showed collagenase inhibition and no
cytotoxicity, indicating cosmetic application potential."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Nanociència, Materials i Enginyeria Química
Targeting SMAD proteins for drug discovery: applications in cancer and rare diseases treatments
No full textLes proteïnes SMAD són els factors de transcripció involucrats en la transmissió de la informació de la cascada de senyalització cel·lular ‘Transforming Growth Factor Beta’ (TGF-β), que és essencial per la vida dels metazous. La unitat transcripcionalment activa d’aquesta via és un trímer format per una cadena de SMAD4 i dues R-SMADs com SMAD3, que interaccionen les unes a les altres mitjançant els seus dominis C-terminals coneguts com MH2.
Aquest treball presenta dos Nanobodies, el NbA1 i el NbA7, que reconeixen superfícies diferents però amb una regió en comú del MH2 de SMAD4.
Utilitzant el NbA7, hem determinat estructures de complexos SMAD3/SMAD4 on SMAD4 contenia variants associades a malalties, amb mutacions localitzades en una de les interfícies entre MH2s. Les substitucions estudiades són R496H, que s’ha seqüenciat en alguns tumors i està relacionada amb casos de Síndrome de poliposi juvenil, i les variants R496C i I500V, que causen el Síndrome de Myhre.Las proteínas SMAD son los factores de transcripción involucrados en la transmisión de la información de la cascada de señalización celular 'Transforming Growth Factor Beta' (TGF-β), que es esencial para la vida de los metazoos. La unidad transcripcionalmente activa de esta vía es un trímero formado por una cadena de SMAD4 y dos R-SMADs como SMAD3, que interaccionan unas con otras mediante sus dominios C-terminales conocidos como MH2.
Este trabajo presenta dos Nanobodies, el NbA1 y el NbA7, que reconocen superficies distintas pero con una región común en el MH2 de SMAD4.
Usando el NbA7, hemos determinado estructuras de complejos SMAD3/SMAD4 en los que SMAD4 contenía variantes asociadas a enfermedades, con mutaciones localizadas en una de las interfaces entre MH2s. Las sustituciones estudiadas son R496H, que se ha secuenciado en algunos tumores y está relacionado con casos de Síndrome de poliposis juvenil, y las variantes R496C e I500V, que causan el Síndrome de Myhre.SMAD proteins are the transcription factors involved in the transmission of Transforming Growth Factor Beta (TGF-β) signaling, a pathway essential for metazoan life. The transcriptionally active unit of this network is a trimer that comprises one SMAD4 and two R-SMAD chains (e.g. SMAD3), which bind to one another via their C-terminal MH2 domains.
This work presents two Nanobodies, NbA1 and NbA7, that recognize different but partially overlapping surfaces of the MH2 domain of SMAD4.
Using NbA7, we have determined structures of SMAD3/SMAD4 MH2 complexes in which SMAD4 contained disease-associated variants with the mutated residues located in one of the MH2/MH2 interfaces. The substitutions studied include R496H, sequenced in some tumors and in cases of Juvenile polyposis syndrome, and the Myhre syndrome causing variants R496C and I500V.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Impact of mixing-driven precipitation and sharp soil interfaces on solute transport: from laboratory visualization to numerical modeling
No full text(English) Understanding the dynamics of solute transport in highly heterogeneous porous systems represents an inherent challenge for assessing various subsurface activities, such as carbon sequestration and groundwater remediation. This difficulty arises from the inability to directly observe the processes occurring in the subsurface. To improve the understanding of the impact of heterogeneity on solute transport, it is crucial to visualize and evaluate these processes in well-controlled experimental settings. The objective of this thesis is to enhance the current understanding of the impact of heterogeneity on solute transport dynamics through laboratory experiments and numerical modeling. The work offers new experimental insights into solute transport, mixing, and chemical reactions in highly heterogeneous porous media, with a particular focus on the role of mineral precipitation and sharp soil interfaces in transport dynamics, aiming to enhance the conceptual and numerical understanding of these complex processes. The first part of the thesis investigates the impact of Mixing-Driven Calcite Precipitation (MDP) on solute transport. Laboratory experiments were conducted in an intermediate-scale Hele-Shaw cell, simulating a coarse-sand porous medium to observe the spatiotemporal evolution of calcite precipitation under mixing conditions. Self-organized heterogeneities in the precipitate structure were observed, with calcite layers forming symmetric patterns aligned with the main flow, contrasting with the asymmetry predicted by a semi-analytical model under idealized conditions. Tracer tests conducted before and after precipitation demonstrated significant impacts on solute transport, including the emergence of strong anomalous transport features, such as earlier solute arrival, a distinct double peak, and pronounced tailing. The thesis continues with a chapter that evaluates how self-organized heterogeneous porous media, induced by mineral precipitation, should be characterized in a solute transport model to effectively reproduce the resulting non-Fickian transport behavior. To achieve this, we analyze the spatial variability of hydraulic conductivity by implementing different permeability scenarios in a random walk particle tracking model. Our results highlight the importance of capturing two key features to effectively describe solute transport. First, delineating the total precipitated area is crucial for accurately representing flow diversion caused by permeability reduction, which explains the emergence of the double peak in solute concentrations. However, fully capturing both the double peak transition and tailing requires representing the internal structure of the high-precipitation zones within the precipitated area, as these characterize internal preferential flow channels. The thesis concludes with an experimental work that investigates the impact of sharp interfaces in reactive and conservative solute transport. Experiments were conducted in an intermediate-scale horizontal tank to visualize and evaluate the spatiotemporal evolution of solutes plumes. The results show that the reaction product encounters anomalous resistance when crossing the interface between coarse and fine materials. This effect is less pronounced during the fine-to-coarse (FC) transition. An unexpected enhancement of the transverse spread of the reaction product is observed in the coarse-to-fine (CF) transition, accompanied by a slower release within the fine material. A sudden decrease in the longitudinal resident concentration is detected across the heterogeneity interface. Mixing metrics reveal that, as the apparent transverse dispersivity increases near the interface during the CF transition, both the scalar dissipation rate and the total mass reacted also rise, indicating greater solute reactivity compared to the FC configuration.(Català) Entendre la dinàmica del transport de soluts en sistemes porosos altament heterogenis representa un repte inherent per avaluar activitats subterrànies com la captura de carboni i la remediació d’aigües subterrànies. Aquesta dificultat prové de la impossibilitat d'observar directament els processos del subsòl. Per millorar la comprensió de l’impacte de l’heterogeneïtat en el transport de soluts, és essencial visualitzar i avaluar aquests processos en entorns experimentals ben controlats. L’objectiu d’aquesta tesi és aprofundir en el coneixement sobre l’impacte de l’heterogeneïtat en la dinàmica del transport de soluts mitjançant experiments de laboratori i modelització numèrica. El treball aporta noves observacions experimentals sobre el transport, la barreja i les reaccions químiques en medis porosos altament heterogenis, amb èmfasi en el paper de la precipitació mineral i les interfícies marcades en la dinàmica del transport, per millorar tant la comprensió conceptual com la representació numèrica d’aquests processos complexos. La primera part analitza l’impacte de la precipitació de calcita induïda per barreja (MDP) en el transport de soluts. Es van dur a terme experiments en una cèl·lula Hele-Shaw a escala intermèdia, simulant un medi porós de sorra gruixuda, per observar l’evolució espaciotemporal de la precipitació de calcita. Es van observar heterogeneïtats autoorganitzades en l’estructura del precipitat, amb patrons simètrics alineats amb el flux principal, en contrast amb l’asimetria prevista pel model semianalític. Proves amb traçadors abans i després de la precipitació van mostrar impactes significatius en el transport, incloent-hi arribades anticipades, un doble pic i una cua molt marcada. La tesi continua amb un capítol que examina com caracteritzar un medi porós heterogeni autoorganitzat per reproduir el comportament de transport no Fickià. Es va analitzar la variabilitat espacial de la conductivitat hidràulica mitjançant diversos escenaris de permeabilitat en un model de seguiment de partícules. Els resultats subratllen la importància de capturar dues característiques clau: delimitar l’àrea total precipitada per representar la desviació de flux causada per la reducció de permeabilitat (explicant l’aparició del doble pic), i representar l’estructura interna de les zones amb alta precipitació per caracteritzar canals preferents de flux. La tesi conclou amb un estudi experimental sobre l’impacte de les interfícies abruptes en el transport de soluts reactius i conservatius. Experiments en un tanc horitzontal a escala intermèdia van permetre visualitzar l’evolució espaciotemporal de les plomes de solut. Els resultats mostren que el producte de reacció troba una resistència anòmala en creuar la interfície entre materials gruixuts i fins, menys pronunciada en la transició fi a gruixut (FC). Es va observar un augment inesperat de l’escampament transversal del producte de reacció en la transició gruixut a fi (CF), amb una alliberació més lenta dins del material fi. També es detecta una disminució sobtada en la concentració longitudinal a través de la interfície. Les mètriques de barreja revelen que, amb l’augment de la dispersivitat transversal aparent prop de la interfície durant la transició CF, augmenten tant la taxa de dissipació escalar com la massa total reaccionada, indicant una major reactivitat del solut en comparació amb la configuració FC.(Español) Comprender la dinámica del transporte de solutos en sistemas porosos altamente heterogéneos representa un reto inherente para evaluar actividades subterráneas como la captura de carbono y la remediación de aguas subterráneas. Esta dificultad se debe a la imposibilidad de observar directamente los procesos que ocurren en el subsuelo. Para mejorar la comprensión del impacto de la heterogeneidad en el transporte de solutos, es esencial visualizar y evaluar estos procesos en entornos experimentales bien controlados. El objetivo de esta tesis es profundizar en el conocimiento sobre el impacto de la heterogeneidad en la dinámica del transporte de solutos mediante experimentos de laboratorio y modelización numérica. El trabajo aporta nuevos datos experimentales sobre el transporte, la mezcla y las reacciones químicas en medios porosos altamente heterogéneos, con énfasis en el papel de la precipitación mineral y de las interfaces marcadas del suelo en la dinámica del transporte, con el fin de mejorar tanto la comprensión conceptual como la representación numérica de estos procesos complejos. La primera parte analiza el impacto de la precipitación de calcita inducida por mezcla (MDP) en el transporte de solutos. Se llevaron a cabo experimentos en una celda Hele-Shaw a escala intermedia, simulando un medio poroso de arena gruesa, para observar la evolución espacio-temporal de la precipitación de calcita. Se observaron heterogeneidades autoorganizadas en la estructura del precipitado, con patrones simétricos alineados con el flujo principal, en contraste con la asimetría predicha por un modelo semianalítico. Las pruebas con trazadores, antes y después de la precipitación, mostraron impactos significativos en el transporte, como llegadas anticipadas, un doble pico y una cola muy marcada. La tesis continúa con un capítulo que examina cómo caracterizar un medio poroso heterogéneo autoorganizado para reproducir el comportamiento de transporte no Fickiano. Se analizó la variabilidad espacial de la conductividad hidráulica mediante diferentes escenarios de permeabilidad en un modelo de seguimiento de partículas. Los resultados destacan la importancia de capturar dos características clave: delimitar el área total precipitada para representar la desviación del flujo causada por la reducción de la permeabilidad (lo cual explica la aparición del doble pico), y representar la estructura interna de las zonas con alta precipitación, que definen canales preferentes de flujo, para reproducir completamente tanto la transición del doble pico como la cola. La tesis concluye con un estudio experimental sobre el impacto de interfaces abruptas en el transporte de solutos reactivos y conservativos. Se realizaron experimentos en un tanque horizontal a escala intermedia para visualizar la evolución espacio-temporal de las plumas de soluto. Los resultados muestran que el producto de reacción encuentra una resistencia anómala al cruzar la interfaz entre materiales gruesos y finos, efecto menos pronunciado en la transición de fino a grueso (FC). Se observó un aumento inesperado de la dispersión transversal del producto de reacción en la transición de grueso a fino (CF), acompañado de una liberación más lenta dentro del material fino. También se detectó una disminución brusca en la concentración longitudinal del soluto al atravesar la heterogeneidad. Las métricas de mezcla muestran que, al aumentar la dispersividad transversal aparente cerca de la interfaz durante la transición CF, también aumentan la tasa de disipación escalar y la masa total reaccionada, lo que indica una mayor reactividad del soluto en comparación con la configuración FC.DOCTORAT EN ENGINYERIA CIVIL (Pla 2012
The Team Performance Gap
No full textEl rendiment de l’equip és un factor clau del rendiment organitzacional. No obstant això, les discrepàncies persistents entre els resultats esperats i els reals, conegudes com a Team Performance Gap (TPG) i.e. Bretxes de Rendiment de l'Equip; segueixen sense explorar-se en la teoria i la pràctica. Aquesta tesi introdueix i prova empíricament les TPG com un constructe diferenciat dins del marc més ampli del rendiment operatiu. Basant-se en investigacions sobre gestió estratègica de recursos humans, composició d'equips i Internal Team Environment (ITE), l'estudi adopta un enfocament de modelatge abductiu i iteratiu utilitzant dades d'enquestes transversals i models d'equacions estructurals per investigar com els trets individuals i els contextos d'equip contribueixen al TPG.
Les troballes mostren que ni la composició de l'equip ni l'ITE per si sols no expliquen suficientment les deficiències en el rendiment de l'equip. Més aviat, la seva interacció, en particular les interaccions latents entre la seguretat psicològica i el tret de personalitat de l'extroversió, ofereix el poder explicatiu més gran. Contràriament a la intuïció, algunes condicions de l'ITE, com la seguretat psicològica i el lideratge compartit, es van vincular amb un TPG més gran, cosa que suggereix que els climes d'equip caracteritzats per aquestes dimensions del CIE poden, inadvertidament, sustentar un baix rendiment.
En formalitzar el concepte de TPG i els seus antecedents, aquest estudi obre la caixa negra de l'exercici de HR i ofereix informació per diagnosticar i abordar el baix exercici a nivell d'equip, cosa fonamental per millorar la prestació de serveis, la presa de decisions i l'avantatge competitiu.El rendimiento del equipo es un factor clave del rendimiento organizacional. Sin embargo, las discrepancias persistentes entre los resultados esperados y los reales, conocidas como Team Performance Gap (TPG) i.e. Brechas de Rendimiento del Equipo; siguen sin explorarse en la teoría y la práctica. Esta tesis introduce y prueba empíricamente las TPG como un constructo diferenciado dentro del marco más amplio del rendimiento operativo. Basándose en investigaciones sobre gestión estratégica de recursos humanos, composición de equipos y el Internal Team Environment (ITE), el estudio adopta un enfoque de modelado abductivo e iterativo utilizando datos de encuestas transversales y modelos de ecuaciones estructurales para investigar cómo los rasgos individuales y los contextos de equipo contribuyen al TPG.
Los hallazgos muestran que ni la composición del equipo ni el ITE por sí solos explican suficientemente las deficiencias en el rendimiento del equipo. Más bien, su interacción, en particular las interacciones latentes entre la seguridad psicológica y el rasgo de personalidad de la extroversión, ofrece el mayor poder explicativo. Contrariamente a la intuición, algunas condiciones del ITE, como la seguridad psicológica y el liderazgo compartido, se vincularon con un mayor TPG, lo que sugiere que los climas de equipo caracterizados por estas dimensiones del CIE pueden, inadvertidamente, sustentar un bajo rendimiento.
Al formalizar el concepto de TPG y sus antecedentes, este estudio abre la caja negra del desempeño de HR y ofrece información para diagnosticar y abordar el bajo desempeño a nivel de equipo, algo fundamental para mejorar la prestación de servicios, la toma de decisiones y la ventaja competitiva.Team performance is a critical driver of organizational performance, yet persistent discrepancies between expected and actual team outputs, referred to as the Team Performance Gaps (TPG), remain underexplored in both theory and practice. This thesis introduces and empirically tests the TPG as a distinct construct within the broader framework of operational performance. Drawing on research from strategic human resource management, team composition, and the Internal Team Environment (ITE), the study adopts an abductive, iterative modelling approach using cross-sectional survey data and structural equation models to investigate how individual traits and team contexts contribute to the TPG.
Findings show that neither team composition nor ITE alone sufficiently explains team performance shortfalls. Rather, their interplay, particularly latent interactions between psychological safety and the personality trait of extraversion, offers the strongest explanatory power. Counterintuitively, some ITE conditions such as psychological safety and shared leadership were linked to increased TPG, suggesting that team climates characterized by these dimensions of the ITE may inadvertently sustain underperformance.
By formalizing the concept of TPG and its antecedents, this study opens the HR-performance black box and offers insights into diagnosing and addressing team-level underperformance, critical for improving service delivery, decision-making, and competitive advantage
Valparaíso fantástico feminista en los cuentos de Alicia Enríquez (Chile, 1917-2006)
No full textDins de l'esforç col·lectiu per revalorar l'obra d'autores ignorades per la historiografia, aquest estudi proposa el primer acostament crític a l'obra de l'escriptora xilena Alicia Enríquez (Concepción, 1917 - Santiago de Xile, 2006). Elogiada per Neruda i activa entre els seixanta i noranta del segle XX, el seu llibre de contes Extraños visitantes va ser reeditat en 2023 a Xile pel prestigiós segello Bisturí 10. L'aparell teòric de la tesi consisteix en el feminisme, el fantàstic i els estudis regionals sobre literatura de Valparaíso. Sobre aquesta base es busquen dos objectius generals: situar a Enríquez en el camp cultural i interpretar la seva estètica. Des del primer objectiu general es desprenen dos objectius específics: 1) contextualitzar a Alicia Enríquez a l'interior d'una constel·lació d'autories que practiquen una estètica fantàstica a la regió de Valparaíso, i 2) exercitar una reconstrucció genealògica del seu impacte en el camp cultural local. D'altra banda, ja que la seva obra gira entorn del fet de ser dona cis alhora que predomina en ella la irrupció de l'irreal, propi del fantàstic, es genera un encreuament entre tots dos que permet seleccionar vuit dels seus vint-i-sis contes publicats, els quals són abordats des del que es denomina fantàstic feminista. D'aquesta manera, l'objectiu general d'interpretar la seva estètica es desglossa en quatre objectius específics: 1) analitzar la monstruositat per metamorfosi, 2) examinar els recursos lingüístics desplegats en la producció de l'efecte transgressor del real en la seva intersecció amb la focalització en protagonistes femenines que experimenten autorestriccions en la seva parla, 3) evidenciar la potència eròtica que emergeix des de personatges dones madures, i 4) interpretar l'enfrontament de les protagonistes femenines amb l'ominós fantàstic que emergeix des de l'espai públic, com l'elaboració d'un imaginari claustrofòbic i fatalista de Valparaíso en clau de gènere.Dentro del esfuerzo colectivo por revalorar la obra de autoras ignoradas por la historiografía, este estudio propone el primer acercamiento crítico a la obra de la escritora chilena Alicia Enríquez (Concepción, 1917 - Santiago de Chile, 2006). Elogiada por Neruda y activa entre los sesenta y noventa del siglo XX, su libro de cuentos Extraños visitantes fue reeditado en 2023 en Chile por el prestigioso sello Bisturí 10. El aparato teórico de la tesis consiste en el feminismo, lo fantástico y los estudios regionales sobre literatura de Valparaíso. En base a ello se buscan dos objetivos generales: situar a Enríquez en el campo cultural e interpretar su estética. Desde el primer objetivo general se desprenden dos objetivos específicos: 1) contextualizar a Alicia Enríquez al interior de una constelación de autorías que practican una estética fantástica en la región de Valparaíso, y 2) ejercitar una reconstrucción genealógica de su impacto en el campo cultural local. Por otro lado, ya que su obra gira en torno al hecho de ser mujer cis a la vez que predomina en ella la irrupción de lo irreal, propio de lo fantástico, se genera un cruce entre ambos que permite seleccionar ocho de sus veintiséis cuentos publicados, los cuales son abordados desde lo que se denomina fantástico feminista. De este modo, el objetivo general de interpretar su estética se desglosa en cuatro objetivos específicos: 1) analizar la monstruosidad por metamorfosis, 2) examinar los recursos lingüísticos desplegados en la producción del efecto transgresor de lo real en su intersección con la focalización en protagonistas femeninas que experimentan autorrestricciones en su habla, 3) evidenciar la potencia erótica que emerge desde personajes mujeres maduras, y 4) interpretar el enfrentamiento de las protagonistas femeninas con lo ominoso fantástico que emerge desde el espacio público, como la elaboración de un imaginario claustrofóbico y fatalista de Valparaíso en clave de género.As part of the collective effort to reappraise the work of women writers overlooked by literary historiography, this study proposes the first critical approach to the oeuvre of Chilean author Alicia Enríquez (Concepción, 1917 – Santiago de Chile, 2006). Praised by Pablo Neruda and active between the 1960s and 1990s, her short story collection Extraños visitantes was reissued in 2023 in Chile by the prestigious publishing house Bisturí 10. The theoretical framework of this dissertation draws from feminism, the fantastic, and regional literary studies on Valparaíso. On this basis, the study sets out two general objectives: to situate Enríquez within the cultural field and to interpret her aesthetics. From the first general objective, two specific aims emerge: (1) to contextualize Alicia Enríquez within a constellation of authors who practice a fantastic aesthetic in the Valparaíso region, and (2) to undertake a genealogical reconstruction of her impact on the local cultural field.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparad
Medios nativos digitales y cambio social en democracias deficitarias. Un análisis crítico del caso colombiano
No full textAquesta investigació analitza els factors que determinen la capacitat dels mitjans nadius digitals per abordar problemàtiques socials i representar col·lectius històricament infrarepresentats en democràcies deficitàries, amb Colòmbia com a estudi de cas. Mitjançant una metodologia mixta que integra una revisió sistemàtica de la literatura científica, el mapeig de 46 mitjans nadius digitals i un estudi de cas múltiple de La Silla Vacía i Colombiacheck (amb l’anàlisi de 701 articles i 18 entrevistes), s’identifica un ecosistema mediàtic estratificat on emergeixen mitjans de “mitjana escala” que equilibren abast i compromís social. Es desenvolupa un model multinivell de factors estructurals (sostenibilitat integral, context sociopolític), organitzatius (innovació en entorns d’escassetat, autonomia editorial) i relacionals (legitimitat territorial, confiança comunitària). La recerca aporta dues conceptualitzacions originals: “Ecosistema Sociopolític Híbrid” i “Camp Periodístic Digital Independent en Democràcies Deficitàries”, contribuint a comprendre com operen aquests mitjans en la intersecció entre estructures institucionals, dinàmiques socials i mediacions tecnològiques al Sud Global.Esta investigación analiza los factores que determinan la capacidad de medios nativos digitales para abordar problemáticas sociales y representar grupos sociales históricamente subrepresentados en democracias deficitarias, con Colombia como caso de estudio. Mediante metodología mixta que integra revisión sistemática de la literatura científica, mapeo de 46 medios nativos digitales, y un estudio de caso múltiple de La Silla Vacía y Colombiacheck (con análisis de 701 artículos y 18 entrevistas), se identifica un ecosistema mediático estratificado donde emergen medios de “escala media” que equilibran alcance y compromiso social. Se desarrolla un modelo multinivel de factores estructurales (sostenibilidad integral, contexto sociopolítico), organizacionales (innovación en entornos de escasez, autonomía editorial) y relacionales (legitimidad territorial, confianza comunitaria). La investigación aporta dos conceptualizaciones originales: “Ecosistema Socio-político Híbrido” y “Campo Periodístico Digital Independiente en Democracias Deficitarias”, contribuyendo a comprender cómo estos medios operan en la intersección de estructuras institucionales, dinámicas sociales y mediaciones tecnológicas en el Sur Global.This research analyzes the factors that determine the capacity of digital native media to address social issues and represent underrepresented groups in flawed democracies, with Colombia as a case study. Through a mixed methodology that integrates a systematic review of scientific literature, mapping of 46 digital native media, and a multiple case study of La Silla Vacía and Colombiacheck (including analysis of 701 articles and 18 interviews), the study identifies a stratified media ecosystem where “medium-scale” outlets emerge, balancing reach and social commitment. A multilevel model is developed, comprising structural factors (integral sustainability, sociopolitical context), organizational factors (innovation from scarcity, editorial autonomy), and relational factors (territorial legitimacy, community trust). The research contributes two original conceptualizations: “Hybrid Socio-political Ecosystem” and “Independent Digital Journalistic Field in Flawed Democracies”, enhancing understanding of how these media operate at the intersection of institutional structures, social dynamics, and technological mediations in the Global South.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Comunicaci
Understanding the impact of climate and human mobility on the spread of invasive mosquito vectors and diseases
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Global change, driven by climate shifts, habitat alteration, and human activity, has accelerated the spread of invasive species and pathogens into previously unaffected regions. Once established, these species can disrupt ecosystems, introduce diseases, and threaten public health and economies. In Europe, this has been evident through the COVID-19 pandemic and recent dengue outbreaks in Mediterranean countries. The latter driven by: the arrival and establishment of mosquito vectors, the subsequent regional spread of these vectors, and the arrival of infected individuals from dengue endemic areas. The combination of global transportation networks and increasingly favourable conditions for invasive species has made their tracking and prevention particularly challenging. In response, recent advances in technology and mathematical modelling have enhanced our ability to understand and address these challenges. This thesis investigates how climate and human mobility influence the spread of invasive mosquito vectors and associated diseases.
Aedes mosquitoes are invasive vectors that are colonizing various regions in Europe. In this thesis we focus on: Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes koreicus, and Aedes japonicus, with particular emphasis on Ae. albopictus, the main vector responsible for recent dengue outbreaks in Europe. As ectothermic organisms, mosquitoes are highly sensitive to environmental conditions; their development rates and the time needed to become infectious are strongly temperature-dependent. In this work, we examine how environmental factors, including temperature, rainfall, human population density, and land use, affect the population dynamics of these species and how these factors relate to their current spatial distribution. We calculated the mosquito reproduction number, which we used as an indicator of habitat suitability. Our results reveal that the four species possess unique thermal performance profiles. Ae. aegypti showed the highest optimal temperature, whereas \textit{Ae. japonicus} had the lowest.
We further investigate the impact of human mobility on the spread of \textit{Ae. albopictus} in Spain using a metapopulation model enriched with high-resolution mosquito occurrence and human mobility data. Our results show that human movement is a key driver of mosquito spread, with both natural and human-mediated dispersal jointly promoting complex and multi-scale spreading. We observed a minor influence of climate on spread dynamics, highlighting dispersal as the primary factor shaping the spatial distribution of the species. Additionally, we identified a minimum temperature threshold of -12°C which hinders Ae. albopictus establishment.
Finally, this thesis examines how human mobility affects disease spread within a connected system, considering two mobility types: commuting (short-term, round-trip movement) and migration (long-term or permanent relocation). By applying random matrix theory, we derived a threshold equivalent to the basic reproduction number and identified the main drivers of disease propagation. Our results show that the average commuting rate plays a crucial role in disease distribution across the system. This result aligns with our findings on mosquito invasion dynamics, where human mobility similarly governs the distribution of colonized patches.(Català) El canvi global, impulsat per les alteracions climàtiques, la transformació dels hàbitats i l’activitat humana, ha accelerat l’expansió d’espècies invasores i patògens cap a regions fins ara no afectades. Un cop establertes, aquestes espècies poden alterar els ecosistemes, introduir malalties i amenaçar la salut pública i les economies. A Europa, això s’ha fet evident amb la pandèmia de la COVID-19 i els recents brots de dengue en països mediterranis. Aquests últims han estat impulsats per: l’arribada i establiment de vectors de mosquits, la posterior expansió regional d’aquests vectors, i la importació de persones infectades des de zones endèmiques de dengue. La combinació de les xarxes de transport global i de condicions cada cop més favorables per a les espècies invasores ha fet que el seu seguiment i prevenció siguin especialment difícils. Com a resposta, els avenços recents en tecnologia i modelatge matemàtic han millorat la nostra capacitat per comprendre i abordar aquests reptes. Aquesta tesi investiga com el clima i la mobilitat humana influeixen en l’expansió directa de malalties o de mosquits invasors que en són transmissors.
Els mosquits del gènere Aedes són vectors invasors que estan colonitzant diverses regions d’Europa. En aquesta tesi ens centrem en les següents espècies: Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes koreicus} i Aedes japonicus, amb un èmfasi especial en Ae. albopictus, el principal vector responsable dels recents brots de dengue a Europa. Com a organismes ectoterms, els mosquits són molt sensibles a les condicions ambientals; les seves taxes de desenvolupament i el temps necessari per esdevenir infecciosos depenen fortament de la temperatura. En aquest treball, examinem com els factors ambientals —incloent-hi la temperatura, la precipitació, la densitat de població humana i el tipus de paisatge— afecten la dinàmica poblacional d’aquestes espècies i com aquests factors es relacionen amb la seva distribució espacial actual. Hem calculat el nombre reproductiu dels mosquits, que hem utilitzat com a indicador de la idoneïtat de l’hàbitat. Els nostres resultats revelen que les quatre espècies tenen perfils tèrmics únics. Ae. aegypti mostra la temperatura òptima més alta, mentre que Ae. japonicus presenta la més baixa.
També investiguem l’impacte de la mobilitat humana en l’expansió de Ae. albopictus a Espanya, utilitzant un model de metapoblacions enriquit amb dades d’alta resolució sobre la presència de mosquits i la mobilitat humana. Els nostres resultats mostren que el moviment humà és un factor clau en la dispersió dels mosquits, i que la dispersió tant natural com mediada per humans promou una propagació complexa i a múltiples escales d'aquesta espècie. Vam observar una influència menor del clima en la dinàmica d’expansió, destacant la dispersió com el factor principal que configura la distribució espacial de l’espècie. A més, hem identificat un llindar mínim de temperatura de -12°C que impedeix l’establiment de Ae. albopictus. Amb el canvi climàtic, aquest mínim serà cada cop menys frequent i deixarà de ser un frè per a l'expansió d'aquesta espècie a Espanya.
Finalment, aquesta tesi examina com la mobilitat humana afecta la propagació de malalties dins d’un sistema connectat, considerant dos tipus de mobilitat: desplaçaments diaris (moviment de curta durada, d’anada i tornada) i migració (reubicació a llarg termini o permanent). Mitjançant la teoria de matrius aleatòries, hem derivat un llindar equivalent al nombre reproductiu bàsic i hem identificat els principals factors que impulsen la propagació de les malalties. Els nostres resultats mostren que la taxa mitjana de desplaçaments diaris té un paper clau en la distribució de les malalties dins del sistema. Aquest resultat s’alinea amb les nostres troballes sobre la dinàmica d’invasió de mosquits, on la mobilitat humana també determina la distribució dels focus colonitzats.(Español) El cambio global, impulsado por las alteraciones climáticas, la modificación del hábitat y la actividad humana, ha acelerado la propagación de especies invasoras y patógenos hacia regiones previamente no afectadas. Una vez establecidas, estas especies pueden alterar los ecosistemas, introducir enfermedades y amenazar la salud pública y las economías. En Europa, esto se ha evidenciado tanto con la pandemia de COVID-19 como con los recientes brotes de dengue en países mediterráneos. Estos últimos han sido impulsados por la llegada y establecimiento de mosquitos vectores, la posterior expansión regional de estos vectores, y la llegada de individuos infectados desde zonas endémicas de dengue. La combinación de redes de transporte globales y condiciones cada vez más favorables para las especies invasoras ha dificultado particularmente su seguimiento y prevención. En respuesta, los avances recientes en tecnología y modelización matemática han mejorado nuestra capacidad para comprender y afrontar estos desafíos. Esta tesis investiga cómo el clima y la movilidad humana influyen en la expansión de mosquitos vectores invasores y las enfermedades asociadas.
Los mosquitos del género Aedes son vectores invasores que están colonizando diversas regiones de Europa. En esta tesis nos centramos en: Aedes albopictus, Aedes aegypti, Aedes koreicus y Aedes japonicus, con especial énfasis en Ae. albopictus, el principal vector responsable de los recientes brotes de dengue en Europa. Como organismos ectotermos, los mosquitos son altamente sensibles a las condiciones ambientales; sus tasas de desarrollo y el tiempo necesario para volverse infecciosos dependen en gran medida de la temperatura. En este trabajo examinamos cómo factores ambientales como la temperatura, la precipitación, la densidad de población humana y el uso del suelo afectan la dinámica poblacional de estas especies y cómo estos factores se relacionan con su distribución espacial actual. Calculamos el número reproductivo del mosquito, que utilizamos como indicador de la idoneidad del hábitat. Nuestros resultados revelan que las cuatro especies presentan perfiles térmicos únicos: Ae. aegypti mostró la temperatura óptima más alta, mientras que Ae. japonicus tuvo la más baja.
Además, investigamos el impacto de la movilidad humana en la expansión de Ae. albopictus en España utilizando un modelo de metapoblación enriquecido con datos de alta resolución sobre la presencia del mosquito y la movilidad humana. Nuestros resultados muestran que el movimiento humano es un factor clave en la dispersión del mosquito, con una combinación de dispersión natural y mediada por humanos que promueve una propagación compleja y a múltiples escalas. Observamos una influencia menor del clima en la dinámica de dispersión, lo que destaca la dispersión como el principal factor que moldea la distribución espacial de la especie. También identificamos un umbral mínimo de temperatura de -12°C que impide el establecimiento de Ae. albopictus.
Finalmente, esta tesis examina cómo la movilidad humana afecta la propagación de enfermedades dentro de un sistema conectado, considerando dos tipos de movilidad: los desplazamientos diarios (movimientos de ida y vuelta a corto plazo) y la migración (reubicación a largo plazo o permanente). Aplicando teoría de matrices aleatorias, derivamos un umbral equivalente al número reproductivo básico e identificamos los principales impulsores de la propagación de enfermedades. Nuestros resultados muestran que la tasa media de desplazamientos diarios desempeña un papel crucial en la distribución de la enfermedad en el sistema. Este resultado coincide con nuestros hallazgos sobre la dinámica de invasión de mosquitos, donde la movilidad humana también gobierna la distribución de las zonas colonizadas.DOCTORAT EN MATEMÀTICA APLICADA (Pla 2012
Campylobacter epidemiology and host-pathogen interactions in broiler chickens
No full textCampylobacter és la principal causa mundial de gastroenteritis d’origen alimentari, amb les aus de corral com a font principal d’infecció. Tradicionalment s’ha considerat un comensal inofensiu en aquests animals, però hi ha proves que demostren que poden afectar negativament la salut i el rendiment de les aus, mostrar resistència als antimicrobians (AMR) i colonitzar teixits extraintestinals, suposant una amenaça per a la salut pública i animal. Aquesta tesi amplia el coneixement sobre l’epidemiologia de Campylobacter en vísceres de pollastre i la seva biologia en pollastres d’engreix.
Mitjançant el mostreig de fetges (superfície i interior) i continguts cecals de 56 lots al nord-est d’Espanya (3 canals per lot; n = 168), es va observar una elevada prevalença de Campylobacter, especialment a la superfície del fetge (77,9 %) i en menor grau a l’interior (35,7 %). A més, el 40,1 % de les superfícies presentaven >10³ UFC/fetge, i només el 6,6 % dels interiors presentaven càrregues elevades. Senyalant com risc principal per al consumidor una manipulació inadequada (contaminació creuada) més que el consum de fetge poc cuinat. L’anàlisi genotípica va demostrar que algunes soques es translocaven des del cec cap a l’interior hepàtic, mentre que d’altres contaminaven la superfície durant el sacrifici, fet que subratlla la necessitat de mesures de control tant a nivell de granja (reduir prevalença i translocació) com a l’escorxador (evitar contaminació creuada).
La presència de Campylobacter en teixits comestibles és rellevant des del punt de vista de la seguretat alimentària, i també per l’aparició de resistència als antimicrobians, representant una amenaça addicional per a la salut pública. Caracteritzant la resistència de 39 aïllats de C. jejuni del teixit hepàtic fenotípicament (per microdilució) i genòmicament (mitjançant seqüenciació del genoma complet), es va trobar que més del 80 % eren resistents almenys a un antibiòtic. Les resistències més comunes van ser a ciprofloxacina (71,8 %) i tetraciclina (64,1 %). Es van identificar determinants de resistència, com la mutació puntual gyrA T86I i el gen tet(O), i d’altres possiblement associats a multiresistència. Això posiciona el fetge de pollastre com a font rellevant de C. jejuni resistent i destaca el valor del WGS com a eina per la vigilància genòmica.
Per comprendre la interacció hoste-patogen, es va dur a terme un experiment in vivo amb pollastres d’engreix infectats amb tres soques de C. jejuni de potencial patogènic diferent. Les soques nociva i invasiva van causar empitjorament del rendiment (pitjor conversió alimentària), reducció de la relació VH:CD, augment de citocines proinflamatòries (IFNγ) i perfil de disbiosi caracteritzat per la reducció de bacteris productors d’SCFA (com Bifidobacterium) i alteracions en els metabòlits microbians (com acetat i format). Això qüestiona la hipòtesi històrica que els pollastres són només portadors asimptomàtics demostrant que C. jejuni pot alterar la integritat intestinal i la homeòstasi microbiana de manera depenent de la soca. En conjunt, aquests resultats demostren que el comportament de Campylobacter en aus de corral és complex i està influenciat per múltiples variables: respostes de l’hoste i la variabilitat de les soques. El patogen ja no pot considerar-se només un comensal, sinó un agent capaç de disseminar-se sistèmicament, provocar inflamació i contribuir potencialment a la pèrdua de rendiment en les aus.
Aquests resultats defensen la necessitat d’un control específic a les granges, una millora de la higiene durant el sacrifici i l’aplicació d’estratègies de control integrades que incloguin la modulació de la microbiota i una millor comprensió de la patogenicitat específica de cada soca, a més de mesures de bioseguretat. Amb l’avenç del coneixement sobre l’epidemiologia i la biologia de Campylobacter en aus de corral, aquest treball estableix bases per estratègies de control eficaces que protegeixin tant la salut animal com la seguretat del consumidor.Campylobacter es la principal causa mundial de gastroenteritis de origen alimentario, con las aves de corral como fuente principal. Tradicionalmente visto como un comensal inofensivo, evidencias recientes demuestran que puede afectar negativamente a la salud y el rendimiento aviar, mostrar resistencia antimicrobiana (AMR) y colonizar tejidos extraintestinales, constituyendo una amenaza para la salud pública y animal. Esta tesis amplía el conocimiento sobre la epidemiología de Campylobacter en vísceras de pollo y la biología en pollos de engorde.
Mediante el muestreo de hígados (superficie y tejido interno) y contenidos cecales, de 56 lotes, en el noreste de España (3 canales por lote; n = 168), se observó una elevada prevalencia de Campylobacter, especialmente en la superficie hepática (77,9 %) y menor en el interior (35,7 %). Además, el 40,1 % de la superficie de los hígados tenían >10³ UFC/hígado, mientras solo el 6,6 % de los interiores alcanzaban altas cargas. Esto subraya que el principal riesgo para el consumidor proviene más del manejo inadecuado (contaminación cruzada), que no del consumo de hígado poco cocinado. El análisis genotípico demostró que algunas cepas se trasladaban desde el ciego al interior hepático, mientras otras contaminaban la superficie durante el sacrificio, enfatizando la necesidad de controles tanto a nivel de granja (reducir prevalencia y translocación) como en matadero (evitar contaminación cruzada).
No solo es relevante desde el punto de vista de la seguridad alimentaria la presencia de Campylobacter en los tejidos comestibles, sino también la aparición de AMR, que supone una amenaza adicional para la salud pública. La caracterización de 39 aislados de C. jejuni del tejido hepático, realizada mediante microdilución y secuenciación genómica completa, reveló que más del 80 % eran resistentes al menos a un antibiótico. Las resistencias más comunes fueron a ciprofloxacina (71,8 %) y tetraciclina (64,1 %). Se identificaron determinantes conocidos de resistencia: mutación gyrA T86I y gen tet(O), junto a otros posiblemente asociados a multirresistencia. Esto posiciona al hígado de pollo como fuente relevante de C. jejuni resistente y destaca el valor de la WGS para vigilancia genómica.
Para evaluar la interacción huésped-patógeno, se realizó un experimento in vivo en pollos de engorde con tres cepas de C. jejuni con diferente potencial patogénico. Las cepas nociva e invasiva causaron perjuicios en el rendimiento (peor conversión alimenticia), reducción de la relación VH:CD, aumento de citocinas proinflamatorias (IFNγ) y un perfil de disbiosis caracterizado por la reducción de bacterias productoras de SCFA (como Bifidobacterium) y alteración en metabolitos microbianos (como acetato, formiato). Esto cuestiona la noción de que los pollos son portadores asintomáticos y demuestra que C. jejuni puede alterar la integridad intestinal y la homeostasis microbiana de forma dependiente de la cepa. En conjunto, estos resultados demuestran que el comportamiento de Campylobacter en las aves de corral es complejo y está influenciado por múltiples variables, como las respuestas del huésped y la variabilidad de las cepas. El patógeno ya no puede considerarse únicamente como un colonizador intestinal, sino que es capaz de diseminarse de forma sistémica, provocando inflamación en el huésped y contribuyendo potencialmente a la pérdida de rendimiento en las aves de corral.
Estos hallazgos abogan por un control específico en las granjas, una mejora de la higiene en el sacrificio y estrategias de control integradas que incluyan la modulación de la microbiota y una comprensión más profunda de la patogenicidad específica de cada cepa, además de la bioseguridad. Al avanzar en el conocimiento de la epidemiología y la biología de Campylobacter en las aves de corral, este trabajo sienta las bases para estrategias de control más eficaces que protejan tanto la salud animal como la seguridad de los consumidores.Campylobacter is the leading cause of foodborne gastroenteritis worldwide, with poultry identified as the main source of human infection. Despite being traditionally considered harmless commensal in poultry, growing evidence demonstrates that Campylobacter can impair host health and performance, exhibiting antimicrobial resistance (AMR), and colonizing extraintestinal tissues, posing a multifaceted threat to public and animal health. This thesis aimed to expand the understanding of Campylobacter epidemiology in chicken offal and the biology in broiler chickens.
By sampling 56 flocks (3 carcasses per flock, n = 168 livers and cecal contents) from two slaughterhouses from northeastern Spain, we determined the prevalence and levels of Campylobacter in chicken livers, both from the surface and inner tissue and compared it with that of caeca. Notably, liver samples revealed high contamination rates, particularly on the external surface (77.9%), though inner tissue colonization also occurred in a lower fraction of carcasses (35.7%). This high prevalence, coupled with a high Campylobacter load (>103 CFU/liver) in 40.1% of surface liver samples, points to this offal as a potentially relevant source of human campylobacteriosis. The low proportion (6.6%) of such high load in the inner tissue liver highlights that the risk would be due to improper handling rather than to consumption of undercooked livers. Genotypic analyses of isolates demonstrated that some strains could translocate from the caeca to the liver’s internal tissue, while others contaminated the liver surface during slaughter. These results underscore the importance of both on-farm interventions to reduce Campylobacter prevalence which is expected to minimize extraintestinal translocation, and hygienic measures at slaughter to avoid cross contamination of liver surfaces.
Not only is the presence of Campylobacter in edible tissues relevant from a food-safety perspective, but also the occurrence of AMR, which poses an additional threat to public health. Hence, the AMR of 39 C. jejuni isolates from internal tissue livers were phenotypically (broth microdilution method) and genomically (whole genome sequencing) characterized. Over 80% of the isolates were resistant to at least one antibiotic, mainly ciprofloxacin (71.8 %) and tetracycline (64.1 %). Genomic analyses confirmed the presence of well-described resistance determinants to these antibiotics, such as the point mutation gyrA T86I and the tet(O) gene, along with additional genes that could contribute to multidrug resistance. These findings highlight chicken livers as a source of AMR C. jejuni and underscore the added value of WGS in providing additional and meaningful information for surveillance diagnostics.
To elucidate host-pathogen dynamics, a controlled in vivo experiment was conducted in which broilers were infected with three C. jejuni strains of varying pathogenic potential. Infections with harmful and invasive strains led to impaired feed conversion, reduced VH:CD ratio, increased pro-inflammatory cytokine expression (IFNγ), and dysbiosis marked by decreased SCFA-producing bacteria (e.g., Bifidobacterium) and altered microbial metabolites (e.g., acetate and formate). These findings contradict the historical assumption of broiler chickens as merely asymptomatic carriers and reveal that C. jejuni can disrupt gut integrity and microbial homeostasis in a strain-dependent manner. Together, these results demonstrate that Campylobacter's behavior in poultry is complex and influenced by multiple variables such as host responses and strain variability. The pathogen can no longer be viewed uniquely as a gut colonizer; rather, it is capable of systemic dissemination, triggering host inflammation and potentially contributing to performance losses in poultry.
These findings advocate for targeted control on farm, improved slaughter hygiene, and integrated control strategies including microbiota modulation, and a deeper understanding of strain-specific pathogenicity, besides biosecurity. By advancing knowledge on the epidemiology and biology of Campylobacter in poultry, this work provides a foundation for more effective control strategies to protect both animal health and consumer safety.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animal
Precision medicine in endometrial cancer: Exploring intra-tumor heterogeneity and therapeutic vulnerabilities through preclinical models
No full textEl càncer d’endometri és el tumor invasiu més freqüent del tracte genital femení, i s’espera que el nombre de nous casos augmenti durant les properes dues dècades. Després de la cirurgia, el tractament de primera línia habitual consisteix en quimioteràpia amb cisplatí i paclitaxel. Tanmateix, la seva eficàcia sovint es veu limitada per la quimioresistència i la naturalesa heterogènia del càncer d’endometri, especialment en els casos d’alt grau i recurrents, i les opcions terapèutiques alternatives són escasses. Assajos clínics recents han explorat teràpies dirigides i inhibidors de punts de control immunitari amb resultats prometedors. Això posa en relleu el potencial de la medicina de precisió per abordar la necessitat no resolta de tractar les formes més agressives del càncer d’endometri.
Aquesta tesi aborda el desenvolupament de models preclínics representatius de pacients que imiten els tumors reals, investiga la heterogeneïtat intratumoral genòmica i el seu impacte en la resposta al tractament, i descriu noves dependències terapèutiques en la malaltia avançada i d’alt risc.
Es van establir models preclínics tant in vitro com in vivo a partir de pacients amb càncer d’endometri, amb taxes d’èxit que depenien de la histologia. Aquests models van conservar característiques histològiques, moleculars i genòmiques clau. La heterogeneïtat intratumoral es va estudiar en profunditat mitjançant dades genòmiques de 30 models in vivo que representaven 12 pacients. Una anàlisi bioinformàtica va permetre identificar gens patogènics i clau en la oncogènesi, i associar-los a teràpies dirigides potencials per a cada regió tumoral individual, destacant el paper de la heterogeneïtat intratumoral en la selecció del tractament. Es van dur a terme cribratges CRISPR a escala genòmica en tres organoides de càncer d’endometri, que van revelar sis dependències compartides, principalment implicades en processos metabòlics. Es va identificar una nova dependència, PIKfyve, específicament en un model de carcinosarcoma uterí, i els assaigs de viabilitat van mostrar que la seva inhibició representa un enfocament terapèutic prometedor per a aquest subtipus agressiu.
En conjunt, aquesta tesi identifica alteracions específiques en diferents regions tumorals i vulnerabilitats selectives en models preclínics, ampliant el repertori de dianes terapèutiques potencials i contribuint a l’avenç de la medicina de precisió en el càncer d’endometri. Aquests resultats donen suport a estratègies més precises i eficaces en un camp de recerca encara poc representat.El cáncer de endometrio es el tumor invasivo más común del tracto genital femenino, y se espera que el número de nuevos casos aumente en las próximas dos décadas. Tras la cirugía, el tratamiento de primera línea suele consistir en quimioterapia con cisplatino y paclitaxel. Sin embargo, su eficacia suele estar limitada por la quimiorresistencia y la naturaleza heterogénea del cáncer de endometrio, especialmente en los casos de alto grado y recurrentes, y las opciones terapéuticas alternativas son escasas. Ensayos clínicos recientes han explorado terapias dirigidas e inhibidores de puntos de control inmunitario con resultados prometedores. Esto pone de manifiesto el potencial de la medicina de precisión para abordar la necesidad no cubierta de tratar las formas más agresivas del cáncer de endometrio.
Esta tesis aborda el desarrollo de modelos preclínicos representativos del paciente que imitan los tumores reales, investiga la heterogeneidad intratumoral genómica y su impacto en la respuesta al tratamiento, y describe nuevas dependencias terapéuticas en la enfermedad avanzada y de alto riesgo.
Se establecieron modelos preclínicos tanto in vitro como in vivo a partir de pacientes con cáncer de endometrio, con tasas de éxito dependientes del subtipo histológico. Estos modelos conservaron características histológicas, moleculares y genómicas clave. La heterogeneidad intratumoral se estudió en profundidad utilizando datos genómicos de 30 modelos in vivo que representaban a 12 pacientes. Un análisis bioinformático permitió identificar genes patogénicos y clave en la oncogénesis, y asociarlos con terapias dirigidas potenciales para cada región tumoral individual, destacando el papel de la heterogeneidad intratumoral en la selección del tratamiento. Se realizaron cribados CRISPR a escala genómica en tres organoides de cáncer de endometrio, que revelaron seis dependencias compartidas, principalmente implicadas en procesos metabólicos. Se identificó una nueva dependencia, PIKfyve, específicamente en un modelo de carcinosarcoma uterino, y los ensayos de viabilidad mostraron que su inhibición representa un enfoque terapéutico prometedor para este subtipo agresivo.
En su conjunto, esta tesis identifica alteraciones específicas en distintas regiones tumorales y vulnerabilidades selectivas en modelos preclínicos, ampliando el repertorio de dianas terapéuticas potenciales y contribuyendo al avance de la medicina de precisión en el cáncer de endometrio. Estos hallazgos respaldan estrategias más precisas y eficaces en un campo de investigación aún poco representado.Endometrial cancer is the most common invasive tumor of the female genital tract, and the number of new cases is expected to increase over the next two decades. After surgery, first-line treatment typically involves chemotherapy with cisplatin and paclitaxel. However, its efficacy is often limited by the chemoresistance and heterogeneous nature of endometrial cancer, particularly in high-grade and recurrent cases, and alternative therapeutic options are scarce. Recent clinical trials have explored targeted therapies and immune checkpoint inhibitors with promising results. This highlights the potential of precision medicine to tackle the unmet need of treating the most aggressive forms of endometrial cancer.
This thesis addresses the development of patient-representative preclinical models that mimic patient tumors, investigates the genomic intratumor heterogeneity and its impact on treatment response, and elucidates novel targetable dependencies for high-risk and advanced disease.
We established both in vitro and in vivo preclinical models from endometrial cancer patients, with success rates depending on histology. These models retained key histological, molecular, and genomic features. Intratumor heterogeneity was thoroughly investigated using genomic data from 30 in vivo models representing 12 patients. A bioinformatic pipeline allowed the identification of tumor drivers and pathogenic genes and linked them to potential targeted therapies for each individual tumor region, underscoring the role of intratumor heterogeneity in treatment selection. Genome-wide CRISPR screens were accomplished in three endometrial cancer organoids and revealed six shared gene dependencies, mainly involved in metabolic processes. A novel dependency, PIKfyve, was identified specifically in a uterine carcinosarcoma model, and viability assays showed its inhibition to be a promising therapeutic approach for this aggressive subtype.
Overall, this thesis identifies specific alterations in distinct tumor regions and selective vulnerabilities in preclinical models, expanding the repertoire of potential druggable targets and contributing to precision medicine in endometrial cancer. These findings support more precise and effective strategies in the underrepresented field of endometrial cancer research.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicin